SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 63
26/10/08 Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 1
PROGRAMACIÓ NEUROLINGÜÍSTICA
EN EL MÓN EDUCATIU
Formació a l’equip del CESIRE de tecnologia .
Cerdanyola del Vallès ( octubre-2010)
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 2
TEMES A TRACTAR
Primera sessió
1. Modernitat/ posmodernitat
2. Pilars de l’educació del S.XXI ( J. Delors)
3. Procés d’aprenentatge
4. Aspectes generals de la PNL
• Creences
• Objectius
5. Canals d’aprenentatge/ sistemes representacionals
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 3
Segona sessió
Model de bona comunicació a l’aula
1. Els tres nivells del nostre cervell
• Cervell primari
• Sistema límbic
• Cervell racional
2. Hemisferis cerebrals
• Hemisferi dret
• Hemisferi esquerre
3. Introducció a les intel.ligències múltiples
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 4
1. Modernitat/ posmodernitat
Modernitat
Guardar formes
Esforç
Deures
Respostes úniques
Raó
Racionalitat
Ètica
Sobrietat
Formalitat
certesa
Posmodernitat
Autenticitat
Plaer, edonisme
Drets
Diversitat respostes
Sentiments
Emocions
Estètica
Consum
Espontaneitat
Incertesa
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 5
Precarització del treball i
l’ocupació
Creix la riquesa però també
l’exclusió
Globalització versus localisme
Creixent multiculturalització
social
Crisi de les institucions
CANVIS SOCIALS
Pèrdua d’importància de les
acreditacions escolars
L’exclusió social i l’exclusió escolar
van íntimament lligades
L’escola no és l’únic espai del saber
L’escola no pot mantenir la seva
actitud etnocèntrica
Ser professor no confereix
automàticament autoritat
REPERCUSSIONS
ESCOLARS
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 6
Àmbit escolar
Àmbit social
Pressió
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 7
NOUS REPTES I NOVES
NECESSITATS
EN LA TASCA EDUCATIVA
NECESSITAT
D’UNA EDUCACIÓ
INTEGRAL
INSTRUIR I
EDUCAR PER A
GARANTIR LA
IGUALTAT
D’OPORTUNITATS
EDUCAR
L’AUTOESTIMA,
INCIDIR EN EL
PROCÉS DE
CONSTRUCCIÓ
D’UNA IDENTITAT
AUTÒNOMA
EDUCAR PER AL
DIÀLEG DEMOCRÀTIC
I LA RESOLUCIÓ DE
CONFLICTES
EDUCACIÓ EN
LA IGUALTAT
D’OPORTUNITATS
EDUCACIÓ EN
LA
CONSTRUCCIÓ
D’UNA
IDENTITAT
INCLUSORA
EDUCACIÓ EN EL
RESPECTE AL
DRET A LA
DIFERÈNCIA
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 8
2.Pilars de l’educació del S.XXI
DelorsEDUCACIÓ SEGLE XXI
Jacques Delors : Educació : hi ha un tresor amagat a dins UNESCO 1996
APRENDREACONEIXER
APRENDREAFER
APRENDREACONVIURE
APRENDREASER
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 9
3. Procés d’aprenentatge
Grau de recepció, comprensió i repercusió d’un
missatge
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 10
En qualsevol procés de aprenentatge es
passa per les següents etapes:
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 11
Variables que incideixen en el procés
d’aprenentatge escolar
1. Subjecte
2. Una tasca a fer
3. Un mètode de treball
4. Un expert ( docent)
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 12
1. En relació al subjecte
•La intel.ligència
•La capacitat d’aprenentatge
•Les habilitats cognitives
•El grau de maduració
•La percepció d’un mateix
•La motivació
•Les experiències i
coneixements previs
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 13
2. Variables que incideixen directament en
la tasca
Tasca: aquell conjunt d’activitats que el professorat
programa i planteja a l’ alumnat per aconseguir els
diferents objectius d’aprenentatge.
• Interpretació de l’alumne-a sobre la tasca a fer
• Grau de complexitat
• Finalitat que té
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 14
3. Variable en relació a la
metodologia
•El grau de participació
• l’adequació del mètode a l’alumne-a i els
objectius previstos
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 15
4. Variables en relació al docent
•Metodologia que utilitza
• Les espectatives del professorat
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 16
4. Aspectes generals de la PNL ( NLP)
“ Naixem amb el millor equip del
món, l’inconvenient està en què
s’han oblidat de lliurar-nos el
manual d’ús.
La PNL vol desenvolupar-lo i oferir-
lo a totes les persones que ho
vulguin”
Richard Bandler
Co-creador de la PNL
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 17
a. Què és la PNL?
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 18
La PNL ajuda a millorar
• La capacitat d’empatia
• La capacitat d’escoltar a l’altre
• L’emissió de missatges adequats a cada situació
• La capacitat de motivar l’alumnat
• Aprenem a percebre de manera clara els missatges
procedents d’altres
• Comporta establir situacions d’aprenentatge bidireccional
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 19
Analitzar la importància de les creences en la
tasca docent .
• Comprendre que hi ha tantes realitats com alumnes.
• Millorar la pròpia comunicació interna.
• Analitzar els aspectes comunicatius que repercuteixen
de manera directa amb les relacions i la sintonia amb els
altres.
• Perfeccionar la seva capacitat de comunicació.
PNL ofereix al professorat
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 20
• Adequar possibles estratègies d’aprenentatge a un
alumne o grup.
•Conèixer recursos per adequar possibles estratègies
d’aprenentatge a un alumne-a o grup.
• Donar respostes positives a situacions conflictives.
• Millorar l’acció tutorial.
• Millorar l’autoconcepte i l’autoestima a partir de la
seguretat i la confiança en un mateix
• ... ... ...
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 21
PNL ofereix a l’alumnat
•Valorar la importància de les creences a l’hora de
proposar-se fites o objectius personals o acadèmics.
• Acceptar els errors com a elements motivadors per millorar
personalment i acadèmicament.
•Millorar els aprenentatges, fet que ajudarà a
l’augment de la confiança i l’autoestima.
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 22
• Buscar noves Alternatives en relació a les seves
conductes inadequades
• Modificar estats d’ànim negatius o compulsius com la por
als exàmens.
• Ajudar-lo en el seu desenvolupament personal ja
que li dóna seguretat i confiança en si mateix.
• ... ... ...
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 23
Pressupòsits de la PNL en l’entorn educatiu
• El mapa no és el territori
• No pots no comunicar
• La ment i el cos són parts d’un
mateix sistema
• un error no és un fracàs és tant sols
una oportunitat per a millorar
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 24
Creences
•Les creences són judicis i valoracions sobre nosaltres
mateixos, els altres i el món que ens envolta.
•Les creences influeixen en el tipus
d’experiències que tenim.
•El conjunt organitzat de creences conforma la nostra
visió del món(mapa)
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 25
Preguntes que fem per a conèixer les
creences que guien les conductes
( nosaltres-altres)
• Per a què fas això?
• Quin significat té per a tu?- Què vol dir per a tu això?
• Què passaria si no ho fessis?
• Què consideres enriquidor de tot això?- Què creus
que en trauràs..?
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 26
Tipus de creences
Generalitzacions de la pròpia identitat
• “No valc per a res”.
• “Puc aconseguir allò que em proposi”.
• “No em mereixo aquest premi”.
• “Puc arribar a ser el que em proposi”.
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 27
Tipus de creences
• 1. Limitadores
• Pots provar-ho, però ja t’aviso que no te’n sortiràs!
• Mai no faràs res a la vida!
• No fas res bé;
• Segur que no ho has pensat abans de respondre.
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 28
Tipus de creences
2. Potenciadores
Les creences potenciadores generen una bona autoestima
i un nivell de motivació alt.
• “Segur que et sortirà bé, endavant!”
• “Prova-ho sense por, veuràs com et surt bé!”
• “Ho pots aconseguir!“
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 29
L’autoestima
•Es troba una correlació positiva entre
alta autoestima, rendiment
escolar i maduresa personal
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 30
La motivació
•La motivació és una energia que dirigeix la conducta
humana cap a un objectiu
•La motivació es fonamenta en dos pilars de gran eficàcia:
• El valor que donem a l’objectiu a aconseguir.
• La creença que som capaços d’aconseguir-lo.
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 31
Deu maneres de desmotivar
l’alumnat
1. Ignorar el que han aconseguit.
2. Assumir que sabem el que els importa sense preguntar.
3. Prendre els bons resultats com a norma.
4. Marcar fites impossibles d’aconseguir.
5. No facilitar recursos.
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 32
6. Ser sarcàstic o massa condescendent amb els resultats
negatius.
7. Utilitzar la por i la competència desmesurada.
8. Apropiar-se del que han aconseguit els altres.
9. No acceptar que tothom es pot equivocar.
10. No consentir el fracàs.
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 33
Formular objectius
•Un objectiu ben formulat ha de complir els
següents requisits:
1. Ha de ser el més concret possible i estar enfocat vers una situació
específica.
2. Ha d’estar definit amb precisió. Un objectiu es pot definir en vàries
fites parcials encaminades a aconseguir un objectiu final.
3. Ha d’estar enunciat de manera positiva. És més fàcil anar-se acostant
al que es vol que allunyar-se del que no es vol.
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 34
4. Ha d’estar raonablement dins de les pròpies possibilitats.
5. Ha d’implicar a diferents sentits. Els sentits són molt importants
durant el procés d’assimilació interna d’ informació.
6. Ha de tenir ben definits els recursos que són necessaris per
aconseguir-lo.
7. Ha de ser ecològic. No ha de perjudicar a ningú ni a un mateix, ni en
el present ni en el futur.
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 35
Per concretar de manera efectiva un objectiu
ens hem de respondre a les següents preguntes:
• Què és el que vull?
• Quin serà el meu benefici personal?
• Com sabré que he aconseguit l’objectiu?
• Quins són els impediments per aconseguir l’objectiu?
• Quins recursos necessito?
• Com ho faré?
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 36
5. Canals d’aprenentatge/ sistemes
representacionals ( PNL i
comunicació)
Ens comuniquem mitjançant:
les paraules,
la qualitat de la veu,
també amb el cos:
 postures,
 gestos,
 expressions .
• ÉS IMPOSSIBLE NO COMUNICAR
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 37
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 38
Dimelo i lo olvidaré,
muestramelo y lo recordaré,
involúcrame y lo entenderé
Confuncio
'
.
Ens convencem més d’allò que
descobrim pel nostre compte
que d’allò que ens suggereixen
els altres
Pascal
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 39
L’aprenentatge significatiu és el que
integra l’experiència, les sensacions, el
llenguatge del cos.
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 40
•El bucle de la comunicació comença en
els nostres sentits.
• Les portes de la percepció són els sentits
• Utilitzem els sentits pera percebre el
món, interna i externament.
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 41
Canals d’aprenentatge/
sistemes representacionals
•Les formes com recollim, emmagatzemem i
codifiquem la informació a la nostra ment es
coneix amb el nom de
Sistemes representacionals
O
Canals d’aprenentatge
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 42
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 43
Els tres canals d’aprenentatge primaris
(VAC)
• El sistema visual (V);
•El sistema auditiu (A);
•El sistema del tacte o cinestèsic (C)-(K).
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 44
Com conèixer el sistema representatiu en
què actuen els nostres interl.locutors
1. pel llenguatge
emprat
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 45
2. Per l’observació ocular 3. Altres indicadors
• Velocitat en el parlar
• Respiració
les persones visuals parlen més
de pressa, tenen una veu més
aguda i respiren superficialment
(de forma toràcica)
les persones cinestèsiques
parlen més lentament, acostumen
a tenir una veu més greu i tenen
una respiració abdominal.
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 46
Com aprèn l’alumnat
VISUAL
•Visualització
•Absorció de molta
informació immediata
•Capacitat de planificació
AUDITIU
•Capacitat de seqüenciar i
ordenar
• fonamental en
l’aprenentatge de l’idioma
•Bons comunicadors
KINESTÈSIC
•Habilitat motriu
•Aprenentatge permanent
•Inquiets
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 47
VISUAL AUDITIU KINESTÈSIC
COMPORTAMENT DE L’ALUMNAT VAK A L’AULA
•Conducta
•Aprenentatge
•memòria
•imaginació
•Emmagatzematge de la informació
•inactivitat
•distracció
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 48
Activitats preferents en funció del canal
d’aprenentatge
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 49
Activitats VAC a l’aula
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 50
PRÀCTICA PEDAGÒGICA AMB CANALS D’APRENENTATGE
ÀREA:
NIVELL:
TEMA:
PART DEL TEMA A TREBALLAR:
QUÈ VOLS ACONSEGUIR?:
ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE PER A ALUMNAT
 PREFERENTMENT VISUAL
 PREFERENTMENT AUDITIU
 PREFERENTMENT KINEST ÈSIC
OBSERVACIONS:
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 51
SÍNTESI DE LA PRIMERA PART
TEMES QUE TRACTAREM A LA
SEGONA SESSIÓ
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 52
Segona sessió
Model de bona comunicació a l’aula
1. Els tres nivells del nostre cervell
• Cervell primari
• Sistema límbic
• Cervell racional
2. Hemisferis cerebrals
• Hemisferi dret
• Hemisferi esquerre
• Introducció a les intel.ligències múltiples Moodle de
tecnologia
Moodle de
tecnologia
Moodle de
tecnologia
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 53
Un model de bona comunicació dins i fora de l’aula
implica:
• Tenir clar el seu objectiu.
• Ser sensible a les reaccions del receptor/s, tant a nivell individual, com
a nivell grupal.
• Ser flexible en les estratègies comunicatives que s’utilitzen per a
aconseguir els objectius de la comunicació.
• Respectar els mapes dels altres.
• No confondre comunicació amb confrontació.
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 54
El docent a l’hora de comunicar-se amb un
grup ha de tenir en compte:
• El nombre de persones i la composició del grup.
• El lloc físic on s’efectua la comunicació.
• La durada del fet comunicatiu.
• La seva adequació en el temps.
• La importància que té saber transmetre idees senzilles.
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 55
Ha de ser capaç d’establir un clima comunicatiu de caire positiu a partir
de:
• Saber escoltar activament.
• Manifestar afectes.
• No establir comparances.
• Acceptar les singularitats dels altres.
• Donar la possibilitat d’expressar-se.
• No desqualificar.
• Compartir la responsabilitat i el compromís.
• Valorar els conflictes com una oportunitat per millorar.
• Presentar models coherents i possibles.
• Valorar els avenços que es facin a nivell grupal i individual.
• Donar l’oportunitat de prendre decisions.
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 56
La importància de les paraules en l’educació
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 57
6. Els tres nivells del nostre cervell
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 58
Els tres nivells del nostre cervell
1. Cervell reptilià o primitiu: ens apropa a:
 les tradicions,
 als rituals,
 a la por als canvis
 Automatitza les nostres respostes repetitives, rutina,
 marcar el nostre espai,
 els prejudicis es troben en aquest cervell
 el primer nivell va aparèixer fa uns 200 milions
d’anys
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 59
Els tres nivells del nostre cervell
2. El sistema límbic
Va apareixer fa 60 milions d’anys
Està relacionat amb les nostres emocions
Amb la visceralitat
Amb les motivacions
Ens apropa a la resta dels mamífers
Ens assegura les quatre funcions de la nostra supervivència:
 L’agressivitat
 L’aliment
 L’aparellament
 L’autodefensa
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 60
Els tres nivells del nostre cervell
Por último, el cerebro cortical, es el cerebro superior, el que nos distingue del resto de los
animales. Es la culminación de la evolución. El neo-cortex ha alcanzado en el hombre una
dimensión tan grande que debe plegarse sobre sí mismo para tener cabida dentro de
nuestra cabeza.
Esta dividido en dos hemisferios y a su vez en cuatro lóbulos, cada uno de los cuales tiene
funciones específicas.
Los lóbulos temporales se ocupan del lenguaje y es también donde parece alojarse la
memoria. También se ocupan de la audición.
Lo lóbulos occipitales son los encargados de la vista y los lóbulos parietales son los que
rigen nuestros sentidos.
En los lóbulos frontales es donde se aloja lo que denominamos inteligencia. Es aquí donde
se planean y deciden nuestras estrategias. Donde pensamos lo que debemos o no hacer y
cómo hacerlo.
Este nivel del cerebro es muy inestable e imprevisible. Es el cerebro creador, el que nos
impulsa a emprender nuevos caminos, a inventar, a no conformarnos con lo que tenemos o
lo que somos, a buscar lo novedoso.
Estos tres niveles descritos por Mac Lean han sido criticados por otros estudiosos de la
materia, en cuanto a la especialización de cada uno de ellos, sin embargo la mayoría han
coincidido en reafirmar la existencia de esos niveles primitivos en el cerebro, que nos
acercan de una manera directa con nuestros ancestros, y que nos hace reaccionar ante
determinados estímulos amparándonos en nuestros más bajos instintos.
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 61
7. Hemisferis cerebrals
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 62
Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 63
HEMISFERI DOMINANT

Más contenido relacionado

Destacado

OER: Aprendizaje Abierto, inclusivo y ubícuo.
OER: Aprendizaje Abierto, inclusivo y ubícuo.OER: Aprendizaje Abierto, inclusivo y ubícuo.
OER: Aprendizaje Abierto, inclusivo y ubícuo.Juan Farnos
 
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aula
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aulaEstratègies Ensenyament i Gestió de l'aula
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aulaRamon Grau
 
Tema 3.7 planeacion tactica y estrategica
Tema 3.7 planeacion tactica y estrategicaTema 3.7 planeacion tactica y estrategica
Tema 3.7 planeacion tactica y estrategicaDaniel Guerrero
 
10 Razones para ejercitar la comunicación escrita
10 Razones para ejercitar la comunicación escrita10 Razones para ejercitar la comunicación escrita
10 Razones para ejercitar la comunicación escritaJuan Carlos Jiménez
 
Programación neurolingüística
Programación neurolingüísticaProgramación neurolingüística
Programación neurolingüísticaJuan P. Jubera Ruiz
 
Cómo desarrollar la sapiencia deductiva de Sherlock Holmes
Cómo desarrollar la sapiencia deductiva de Sherlock HolmesCómo desarrollar la sapiencia deductiva de Sherlock Holmes
Cómo desarrollar la sapiencia deductiva de Sherlock HolmesJuan Carlos Jiménez
 
PROGRAMACION NEUROLINGUISTICA
PROGRAMACION NEUROLINGUISTICAPROGRAMACION NEUROLINGUISTICA
PROGRAMACION NEUROLINGUISTICAhansarys
 
Plan de Mercadeo Digital - OSIX Sportech 2014
Plan de Mercadeo Digital - OSIX Sportech 2014Plan de Mercadeo Digital - OSIX Sportech 2014
Plan de Mercadeo Digital - OSIX Sportech 2014Eric Hidalgo
 
Curso de-hipnosis-e-hipnoterapia
Curso de-hipnosis-e-hipnoterapiaCurso de-hipnosis-e-hipnoterapia
Curso de-hipnosis-e-hipnoterapiaEducagratis
 
3 doctrinas universales
3 doctrinas universales3 doctrinas universales
3 doctrinas universalesarmando1957
 
Plan básico de mercadeo electrónico
Plan básico de mercadeo electrónicoPlan básico de mercadeo electrónico
Plan básico de mercadeo electrónicoJose A. Acevedo
 
Presentación de metodos y tecnicas pnl
Presentación de metodos y tecnicas pnlPresentación de metodos y tecnicas pnl
Presentación de metodos y tecnicas pnldobled467
 
Presentacion publicidad en internet 06344011
Presentacion publicidad en internet 06344011Presentacion publicidad en internet 06344011
Presentacion publicidad en internet 06344011Erlin Cruz Enriquez
 
5 programación neurolingüística
5 programación neurolingüística5 programación neurolingüística
5 programación neurolingüísticaLuis Otero
 
10 estrategias de publicidad emocional - Isabel González
10 estrategias de publicidad emocional - Isabel González10 estrategias de publicidad emocional - Isabel González
10 estrategias de publicidad emocional - Isabel GonzálezSalonMiEmpresa
 
Guía para elaborar un plan práctico de mercadeo
Guía para elaborar un plan práctico de mercadeoGuía para elaborar un plan práctico de mercadeo
Guía para elaborar un plan práctico de mercadeoJuan Carlos Jiménez
 
Digital marketing plan
Digital marketing plan Digital marketing plan
Digital marketing plan Vanessa Baires
 

Destacado (20)

OER: Aprendizaje Abierto, inclusivo y ubícuo.
OER: Aprendizaje Abierto, inclusivo y ubícuo.OER: Aprendizaje Abierto, inclusivo y ubícuo.
OER: Aprendizaje Abierto, inclusivo y ubícuo.
 
Ser lider en el aula comunicación efectiva
Ser lider en el aula comunicación efectivaSer lider en el aula comunicación efectiva
Ser lider en el aula comunicación efectiva
 
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aula
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aulaEstratègies Ensenyament i Gestió de l'aula
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aula
 
Tema 3.7 planeacion tactica y estrategica
Tema 3.7 planeacion tactica y estrategicaTema 3.7 planeacion tactica y estrategica
Tema 3.7 planeacion tactica y estrategica
 
10 Razones para ejercitar la comunicación escrita
10 Razones para ejercitar la comunicación escrita10 Razones para ejercitar la comunicación escrita
10 Razones para ejercitar la comunicación escrita
 
Sigmund Freud
Sigmund FreudSigmund Freud
Sigmund Freud
 
Programación neurolingüística
Programación neurolingüísticaProgramación neurolingüística
Programación neurolingüística
 
Cómo desarrollar la sapiencia deductiva de Sherlock Holmes
Cómo desarrollar la sapiencia deductiva de Sherlock HolmesCómo desarrollar la sapiencia deductiva de Sherlock Holmes
Cómo desarrollar la sapiencia deductiva de Sherlock Holmes
 
PROGRAMACION NEUROLINGUISTICA
PROGRAMACION NEUROLINGUISTICAPROGRAMACION NEUROLINGUISTICA
PROGRAMACION NEUROLINGUISTICA
 
Plan de Mercadeo Digital - OSIX Sportech 2014
Plan de Mercadeo Digital - OSIX Sportech 2014Plan de Mercadeo Digital - OSIX Sportech 2014
Plan de Mercadeo Digital - OSIX Sportech 2014
 
Curso de-hipnosis-e-hipnoterapia
Curso de-hipnosis-e-hipnoterapiaCurso de-hipnosis-e-hipnoterapia
Curso de-hipnosis-e-hipnoterapia
 
3 doctrinas universales
3 doctrinas universales3 doctrinas universales
3 doctrinas universales
 
Plan básico de mercadeo electrónico
Plan básico de mercadeo electrónicoPlan básico de mercadeo electrónico
Plan básico de mercadeo electrónico
 
Publicidad y promocion
Publicidad y promocion Publicidad y promocion
Publicidad y promocion
 
Presentación de metodos y tecnicas pnl
Presentación de metodos y tecnicas pnlPresentación de metodos y tecnicas pnl
Presentación de metodos y tecnicas pnl
 
Presentacion publicidad en internet 06344011
Presentacion publicidad en internet 06344011Presentacion publicidad en internet 06344011
Presentacion publicidad en internet 06344011
 
5 programación neurolingüística
5 programación neurolingüística5 programación neurolingüística
5 programación neurolingüística
 
10 estrategias de publicidad emocional - Isabel González
10 estrategias de publicidad emocional - Isabel González10 estrategias de publicidad emocional - Isabel González
10 estrategias de publicidad emocional - Isabel González
 
Guía para elaborar un plan práctico de mercadeo
Guía para elaborar un plan práctico de mercadeoGuía para elaborar un plan práctico de mercadeo
Guía para elaborar un plan práctico de mercadeo
 
Digital marketing plan
Digital marketing plan Digital marketing plan
Digital marketing plan
 

Similar a PNL en el món educatiu

Portafolis digital aula 2014
Portafolis digital aula 2014Portafolis digital aula 2014
Portafolis digital aula 2014Nuria Alart
 
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitatsGrup d'Altes Capacitats - ICE UB
 
Ballbé riart pac1
Ballbé riart  pac1Ballbé riart  pac1
Ballbé riart pac1mballberi
 
Jornades novembre,14
Jornades novembre,14Jornades novembre,14
Jornades novembre,14Lara Martinez
 
111117 neus sanmarti avaluació cornellastjoan
111117 neus sanmarti avaluació cornellastjoan111117 neus sanmarti avaluació cornellastjoan
111117 neus sanmarti avaluació cornellastjoancrp-cornella
 
Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012Nuria Alart
 
Què vol dir motivar per aprendre llengua?
Què vol dir motivar per aprendre llengua?Què vol dir motivar per aprendre llengua?
Què vol dir motivar per aprendre llengua?MTeresaGarcia
 
Presentacio curriculum i_avaluacio._llars_infants_1_
Presentacio curriculum i_avaluacio._llars_infants_1_Presentacio curriculum i_avaluacio._llars_infants_1_
Presentacio curriculum i_avaluacio._llars_infants_1_Itan Xite
 
Canvi Conceptual Slideshare
Canvi Conceptual SlideshareCanvi Conceptual Slideshare
Canvi Conceptual SlideshareRamon Grau
 
Jornades novembre,14
Jornades novembre,14Jornades novembre,14
Jornades novembre,14Lara Martinez
 
Aprenentatge per projectes
Aprenentatge per projectes Aprenentatge per projectes
Aprenentatge per projectes adriapardell
 
Quin tipus de preguntes generen aprenentatges competencials
Quin tipus de preguntes generen aprenentatges competencialsQuin tipus de preguntes generen aprenentatges competencials
Quin tipus de preguntes generen aprenentatges competencialscrp.valltenes
 
Com acompanyar els nostres fills en els estudis?
Com acompanyar els nostres fills en els estudis?Com acompanyar els nostres fills en els estudis?
Com acompanyar els nostres fills en els estudis?Home
 
Competències en docència
Competències en docènciaCompetències en docència
Competències en docènciaDocencia Ssibe
 

Similar a PNL en el món educatiu (20)

Treball curs altes capacitats
Treball curs altes capacitatsTreball curs altes capacitats
Treball curs altes capacitats
 
Treball per projectes
Treball per projectesTreball per projectes
Treball per projectes
 
Portafolis digital aula 2014
Portafolis digital aula 2014Portafolis digital aula 2014
Portafolis digital aula 2014
 
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats
 
Ballbé riart pac1
Ballbé riart  pac1Ballbé riart  pac1
Ballbé riart pac1
 
Portafoli lic
Portafoli licPortafoli lic
Portafoli lic
 
Jornades novembre,14
Jornades novembre,14Jornades novembre,14
Jornades novembre,14
 
111117 neus sanmarti avaluació cornellastjoan
111117 neus sanmarti avaluació cornellastjoan111117 neus sanmarti avaluació cornellastjoan
111117 neus sanmarti avaluació cornellastjoan
 
Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012
 
Què vol dir motivar per aprendre llengua?
Què vol dir motivar per aprendre llengua?Què vol dir motivar per aprendre llengua?
Què vol dir motivar per aprendre llengua?
 
Presentacio curriculum i_avaluacio._llars_infants_1_
Presentacio curriculum i_avaluacio._llars_infants_1_Presentacio curriculum i_avaluacio._llars_infants_1_
Presentacio curriculum i_avaluacio._llars_infants_1_
 
Programació
ProgramacióProgramació
Programació
 
Canvi Conceptual Slideshare
Canvi Conceptual SlideshareCanvi Conceptual Slideshare
Canvi Conceptual Slideshare
 
Jornades novembre,14
Jornades novembre,14Jornades novembre,14
Jornades novembre,14
 
Aprenentatge per projectes
Aprenentatge per projectes Aprenentatge per projectes
Aprenentatge per projectes
 
Quin tipus de preguntes generen aprenentatges competencials
Quin tipus de preguntes generen aprenentatges competencialsQuin tipus de preguntes generen aprenentatges competencials
Quin tipus de preguntes generen aprenentatges competencials
 
Com acompanyar els nostres fills en els estudis?
Com acompanyar els nostres fills en els estudis?Com acompanyar els nostres fills en els estudis?
Com acompanyar els nostres fills en els estudis?
 
Competències en docència
Competències en docènciaCompetències en docència
Competències en docència
 
PLA DE TREBALL
PLA DE TREBALLPLA DE TREBALL
PLA DE TREBALL
 
Competencia Docent
Competencia DocentCompetencia Docent
Competencia Docent
 

Más de Encarnacio Vallespi Doliu

Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)
Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)
Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)Encarnacio Vallespi Doliu
 
Els sistemes de representació sensorial auditiu
Els sistemes de representació sensorial auditiuEls sistemes de representació sensorial auditiu
Els sistemes de representació sensorial auditiuEncarnacio Vallespi Doliu
 
Els sistemes de representació sensorial visual
Els sistemes de representació sensorial visualEls sistemes de representació sensorial visual
Els sistemes de representació sensorial visualEncarnacio Vallespi Doliu
 
Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l'a…
Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l'a…Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l'a…
Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l'a…Encarnacio Vallespi Doliu
 

Más de Encarnacio Vallespi Doliu (6)

Actividad sobre derechos de autor
 Actividad sobre derechos de autor Actividad sobre derechos de autor
Actividad sobre derechos de autor
 
Credenciales alternativas actividad 5
Credenciales alternativas  actividad 5Credenciales alternativas  actividad 5
Credenciales alternativas actividad 5
 
Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)
Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)
Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)
 
Els sistemes de representació sensorial auditiu
Els sistemes de representació sensorial auditiuEls sistemes de representació sensorial auditiu
Els sistemes de representació sensorial auditiu
 
Els sistemes de representació sensorial visual
Els sistemes de representació sensorial visualEls sistemes de representació sensorial visual
Els sistemes de representació sensorial visual
 
Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l'a…
Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l'a…Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l'a…
Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l'a…
 

Último

Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 

Último (9)

Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 

PNL en el món educatiu

  • 1. 26/10/08 Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 1 PROGRAMACIÓ NEUROLINGÜÍSTICA EN EL MÓN EDUCATIU Formació a l’equip del CESIRE de tecnologia . Cerdanyola del Vallès ( octubre-2010)
  • 2. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 2 TEMES A TRACTAR Primera sessió 1. Modernitat/ posmodernitat 2. Pilars de l’educació del S.XXI ( J. Delors) 3. Procés d’aprenentatge 4. Aspectes generals de la PNL • Creences • Objectius 5. Canals d’aprenentatge/ sistemes representacionals
  • 3. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 3 Segona sessió Model de bona comunicació a l’aula 1. Els tres nivells del nostre cervell • Cervell primari • Sistema límbic • Cervell racional 2. Hemisferis cerebrals • Hemisferi dret • Hemisferi esquerre 3. Introducció a les intel.ligències múltiples
  • 4. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 4 1. Modernitat/ posmodernitat Modernitat Guardar formes Esforç Deures Respostes úniques Raó Racionalitat Ètica Sobrietat Formalitat certesa Posmodernitat Autenticitat Plaer, edonisme Drets Diversitat respostes Sentiments Emocions Estètica Consum Espontaneitat Incertesa
  • 5. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 5 Precarització del treball i l’ocupació Creix la riquesa però també l’exclusió Globalització versus localisme Creixent multiculturalització social Crisi de les institucions CANVIS SOCIALS Pèrdua d’importància de les acreditacions escolars L’exclusió social i l’exclusió escolar van íntimament lligades L’escola no és l’únic espai del saber L’escola no pot mantenir la seva actitud etnocèntrica Ser professor no confereix automàticament autoritat REPERCUSSIONS ESCOLARS
  • 6. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 6 Àmbit escolar Àmbit social Pressió
  • 7. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 7 NOUS REPTES I NOVES NECESSITATS EN LA TASCA EDUCATIVA NECESSITAT D’UNA EDUCACIÓ INTEGRAL INSTRUIR I EDUCAR PER A GARANTIR LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS EDUCAR L’AUTOESTIMA, INCIDIR EN EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ D’UNA IDENTITAT AUTÒNOMA EDUCAR PER AL DIÀLEG DEMOCRÀTIC I LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES EDUCACIÓ EN LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS EDUCACIÓ EN LA CONSTRUCCIÓ D’UNA IDENTITAT INCLUSORA EDUCACIÓ EN EL RESPECTE AL DRET A LA DIFERÈNCIA
  • 8. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 8 2.Pilars de l’educació del S.XXI DelorsEDUCACIÓ SEGLE XXI Jacques Delors : Educació : hi ha un tresor amagat a dins UNESCO 1996 APRENDREACONEIXER APRENDREAFER APRENDREACONVIURE APRENDREASER
  • 9. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 9 3. Procés d’aprenentatge Grau de recepció, comprensió i repercusió d’un missatge
  • 10. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 10 En qualsevol procés de aprenentatge es passa per les següents etapes:
  • 11. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 11 Variables que incideixen en el procés d’aprenentatge escolar 1. Subjecte 2. Una tasca a fer 3. Un mètode de treball 4. Un expert ( docent)
  • 12. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 12 1. En relació al subjecte •La intel.ligència •La capacitat d’aprenentatge •Les habilitats cognitives •El grau de maduració •La percepció d’un mateix •La motivació •Les experiències i coneixements previs
  • 13. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 13 2. Variables que incideixen directament en la tasca Tasca: aquell conjunt d’activitats que el professorat programa i planteja a l’ alumnat per aconseguir els diferents objectius d’aprenentatge. • Interpretació de l’alumne-a sobre la tasca a fer • Grau de complexitat • Finalitat que té
  • 14. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 14 3. Variable en relació a la metodologia •El grau de participació • l’adequació del mètode a l’alumne-a i els objectius previstos
  • 15. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 15 4. Variables en relació al docent •Metodologia que utilitza • Les espectatives del professorat
  • 16. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 16 4. Aspectes generals de la PNL ( NLP) “ Naixem amb el millor equip del món, l’inconvenient està en què s’han oblidat de lliurar-nos el manual d’ús. La PNL vol desenvolupar-lo i oferir- lo a totes les persones que ho vulguin” Richard Bandler Co-creador de la PNL
  • 17. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 17 a. Què és la PNL?
  • 18. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 18 La PNL ajuda a millorar • La capacitat d’empatia • La capacitat d’escoltar a l’altre • L’emissió de missatges adequats a cada situació • La capacitat de motivar l’alumnat • Aprenem a percebre de manera clara els missatges procedents d’altres • Comporta establir situacions d’aprenentatge bidireccional
  • 19. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 19 Analitzar la importància de les creences en la tasca docent . • Comprendre que hi ha tantes realitats com alumnes. • Millorar la pròpia comunicació interna. • Analitzar els aspectes comunicatius que repercuteixen de manera directa amb les relacions i la sintonia amb els altres. • Perfeccionar la seva capacitat de comunicació. PNL ofereix al professorat
  • 20. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 20 • Adequar possibles estratègies d’aprenentatge a un alumne o grup. •Conèixer recursos per adequar possibles estratègies d’aprenentatge a un alumne-a o grup. • Donar respostes positives a situacions conflictives. • Millorar l’acció tutorial. • Millorar l’autoconcepte i l’autoestima a partir de la seguretat i la confiança en un mateix • ... ... ...
  • 21. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 21 PNL ofereix a l’alumnat •Valorar la importància de les creences a l’hora de proposar-se fites o objectius personals o acadèmics. • Acceptar els errors com a elements motivadors per millorar personalment i acadèmicament. •Millorar els aprenentatges, fet que ajudarà a l’augment de la confiança i l’autoestima.
  • 22. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 22 • Buscar noves Alternatives en relació a les seves conductes inadequades • Modificar estats d’ànim negatius o compulsius com la por als exàmens. • Ajudar-lo en el seu desenvolupament personal ja que li dóna seguretat i confiança en si mateix. • ... ... ...
  • 23. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 23 Pressupòsits de la PNL en l’entorn educatiu • El mapa no és el territori • No pots no comunicar • La ment i el cos són parts d’un mateix sistema • un error no és un fracàs és tant sols una oportunitat per a millorar
  • 24. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 24 Creences •Les creences són judicis i valoracions sobre nosaltres mateixos, els altres i el món que ens envolta. •Les creences influeixen en el tipus d’experiències que tenim. •El conjunt organitzat de creences conforma la nostra visió del món(mapa)
  • 25. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 25 Preguntes que fem per a conèixer les creences que guien les conductes ( nosaltres-altres) • Per a què fas això? • Quin significat té per a tu?- Què vol dir per a tu això? • Què passaria si no ho fessis? • Què consideres enriquidor de tot això?- Què creus que en trauràs..?
  • 26. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 26 Tipus de creences Generalitzacions de la pròpia identitat • “No valc per a res”. • “Puc aconseguir allò que em proposi”. • “No em mereixo aquest premi”. • “Puc arribar a ser el que em proposi”.
  • 27. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 27 Tipus de creences • 1. Limitadores • Pots provar-ho, però ja t’aviso que no te’n sortiràs! • Mai no faràs res a la vida! • No fas res bé; • Segur que no ho has pensat abans de respondre.
  • 28. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 28 Tipus de creences 2. Potenciadores Les creences potenciadores generen una bona autoestima i un nivell de motivació alt. • “Segur que et sortirà bé, endavant!” • “Prova-ho sense por, veuràs com et surt bé!” • “Ho pots aconseguir!“
  • 29. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 29 L’autoestima •Es troba una correlació positiva entre alta autoestima, rendiment escolar i maduresa personal
  • 30. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 30 La motivació •La motivació és una energia que dirigeix la conducta humana cap a un objectiu •La motivació es fonamenta en dos pilars de gran eficàcia: • El valor que donem a l’objectiu a aconseguir. • La creença que som capaços d’aconseguir-lo.
  • 31. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 31 Deu maneres de desmotivar l’alumnat 1. Ignorar el que han aconseguit. 2. Assumir que sabem el que els importa sense preguntar. 3. Prendre els bons resultats com a norma. 4. Marcar fites impossibles d’aconseguir. 5. No facilitar recursos.
  • 32. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 32 6. Ser sarcàstic o massa condescendent amb els resultats negatius. 7. Utilitzar la por i la competència desmesurada. 8. Apropiar-se del que han aconseguit els altres. 9. No acceptar que tothom es pot equivocar. 10. No consentir el fracàs.
  • 33. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 33 Formular objectius •Un objectiu ben formulat ha de complir els següents requisits: 1. Ha de ser el més concret possible i estar enfocat vers una situació específica. 2. Ha d’estar definit amb precisió. Un objectiu es pot definir en vàries fites parcials encaminades a aconseguir un objectiu final. 3. Ha d’estar enunciat de manera positiva. És més fàcil anar-se acostant al que es vol que allunyar-se del que no es vol.
  • 34. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 34 4. Ha d’estar raonablement dins de les pròpies possibilitats. 5. Ha d’implicar a diferents sentits. Els sentits són molt importants durant el procés d’assimilació interna d’ informació. 6. Ha de tenir ben definits els recursos que són necessaris per aconseguir-lo. 7. Ha de ser ecològic. No ha de perjudicar a ningú ni a un mateix, ni en el present ni en el futur.
  • 35. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 35 Per concretar de manera efectiva un objectiu ens hem de respondre a les següents preguntes: • Què és el que vull? • Quin serà el meu benefici personal? • Com sabré que he aconseguit l’objectiu? • Quins són els impediments per aconseguir l’objectiu? • Quins recursos necessito? • Com ho faré?
  • 36. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 36 5. Canals d’aprenentatge/ sistemes representacionals ( PNL i comunicació) Ens comuniquem mitjançant: les paraules, la qualitat de la veu, també amb el cos:  postures,  gestos,  expressions . • ÉS IMPOSSIBLE NO COMUNICAR
  • 38. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 38 Dimelo i lo olvidaré, muestramelo y lo recordaré, involúcrame y lo entenderé Confuncio ' . Ens convencem més d’allò que descobrim pel nostre compte que d’allò que ens suggereixen els altres Pascal
  • 39. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 39 L’aprenentatge significatiu és el que integra l’experiència, les sensacions, el llenguatge del cos.
  • 40. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 40 •El bucle de la comunicació comença en els nostres sentits. • Les portes de la percepció són els sentits • Utilitzem els sentits pera percebre el món, interna i externament.
  • 41. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 41 Canals d’aprenentatge/ sistemes representacionals •Les formes com recollim, emmagatzemem i codifiquem la informació a la nostra ment es coneix amb el nom de Sistemes representacionals O Canals d’aprenentatge
  • 43. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 43 Els tres canals d’aprenentatge primaris (VAC) • El sistema visual (V); •El sistema auditiu (A); •El sistema del tacte o cinestèsic (C)-(K).
  • 44. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 44 Com conèixer el sistema representatiu en què actuen els nostres interl.locutors 1. pel llenguatge emprat
  • 45. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 45 2. Per l’observació ocular 3. Altres indicadors • Velocitat en el parlar • Respiració les persones visuals parlen més de pressa, tenen una veu més aguda i respiren superficialment (de forma toràcica) les persones cinestèsiques parlen més lentament, acostumen a tenir una veu més greu i tenen una respiració abdominal.
  • 46. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 46 Com aprèn l’alumnat VISUAL •Visualització •Absorció de molta informació immediata •Capacitat de planificació AUDITIU •Capacitat de seqüenciar i ordenar • fonamental en l’aprenentatge de l’idioma •Bons comunicadors KINESTÈSIC •Habilitat motriu •Aprenentatge permanent •Inquiets
  • 47. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 47 VISUAL AUDITIU KINESTÈSIC COMPORTAMENT DE L’ALUMNAT VAK A L’AULA •Conducta •Aprenentatge •memòria •imaginació •Emmagatzematge de la informació •inactivitat •distracció
  • 48. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 48 Activitats preferents en funció del canal d’aprenentatge
  • 49. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 49 Activitats VAC a l’aula
  • 50. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 50 PRÀCTICA PEDAGÒGICA AMB CANALS D’APRENENTATGE ÀREA: NIVELL: TEMA: PART DEL TEMA A TREBALLAR: QUÈ VOLS ACONSEGUIR?: ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE PER A ALUMNAT  PREFERENTMENT VISUAL  PREFERENTMENT AUDITIU  PREFERENTMENT KINEST ÈSIC OBSERVACIONS:
  • 51. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 51 SÍNTESI DE LA PRIMERA PART TEMES QUE TRACTAREM A LA SEGONA SESSIÓ
  • 52. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 52 Segona sessió Model de bona comunicació a l’aula 1. Els tres nivells del nostre cervell • Cervell primari • Sistema límbic • Cervell racional 2. Hemisferis cerebrals • Hemisferi dret • Hemisferi esquerre • Introducció a les intel.ligències múltiples Moodle de tecnologia Moodle de tecnologia Moodle de tecnologia
  • 53. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 53 Un model de bona comunicació dins i fora de l’aula implica: • Tenir clar el seu objectiu. • Ser sensible a les reaccions del receptor/s, tant a nivell individual, com a nivell grupal. • Ser flexible en les estratègies comunicatives que s’utilitzen per a aconseguir els objectius de la comunicació. • Respectar els mapes dels altres. • No confondre comunicació amb confrontació.
  • 54. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 54 El docent a l’hora de comunicar-se amb un grup ha de tenir en compte: • El nombre de persones i la composició del grup. • El lloc físic on s’efectua la comunicació. • La durada del fet comunicatiu. • La seva adequació en el temps. • La importància que té saber transmetre idees senzilles.
  • 55. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 55 Ha de ser capaç d’establir un clima comunicatiu de caire positiu a partir de: • Saber escoltar activament. • Manifestar afectes. • No establir comparances. • Acceptar les singularitats dels altres. • Donar la possibilitat d’expressar-se. • No desqualificar. • Compartir la responsabilitat i el compromís. • Valorar els conflictes com una oportunitat per millorar. • Presentar models coherents i possibles. • Valorar els avenços que es facin a nivell grupal i individual. • Donar l’oportunitat de prendre decisions.
  • 56. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 56 La importància de les paraules en l’educació
  • 57. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 57 6. Els tres nivells del nostre cervell
  • 58. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 58 Els tres nivells del nostre cervell 1. Cervell reptilià o primitiu: ens apropa a:  les tradicions,  als rituals,  a la por als canvis  Automatitza les nostres respostes repetitives, rutina,  marcar el nostre espai,  els prejudicis es troben en aquest cervell  el primer nivell va aparèixer fa uns 200 milions d’anys
  • 59. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 59 Els tres nivells del nostre cervell 2. El sistema límbic Va apareixer fa 60 milions d’anys Està relacionat amb les nostres emocions Amb la visceralitat Amb les motivacions Ens apropa a la resta dels mamífers Ens assegura les quatre funcions de la nostra supervivència:  L’agressivitat  L’aliment  L’aparellament  L’autodefensa
  • 60. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 60 Els tres nivells del nostre cervell Por último, el cerebro cortical, es el cerebro superior, el que nos distingue del resto de los animales. Es la culminación de la evolución. El neo-cortex ha alcanzado en el hombre una dimensión tan grande que debe plegarse sobre sí mismo para tener cabida dentro de nuestra cabeza. Esta dividido en dos hemisferios y a su vez en cuatro lóbulos, cada uno de los cuales tiene funciones específicas. Los lóbulos temporales se ocupan del lenguaje y es también donde parece alojarse la memoria. También se ocupan de la audición. Lo lóbulos occipitales son los encargados de la vista y los lóbulos parietales son los que rigen nuestros sentidos. En los lóbulos frontales es donde se aloja lo que denominamos inteligencia. Es aquí donde se planean y deciden nuestras estrategias. Donde pensamos lo que debemos o no hacer y cómo hacerlo. Este nivel del cerebro es muy inestable e imprevisible. Es el cerebro creador, el que nos impulsa a emprender nuevos caminos, a inventar, a no conformarnos con lo que tenemos o lo que somos, a buscar lo novedoso. Estos tres niveles descritos por Mac Lean han sido criticados por otros estudiosos de la materia, en cuanto a la especialización de cada uno de ellos, sin embargo la mayoría han coincidido en reafirmar la existencia de esos niveles primitivos en el cerebro, que nos acercan de una manera directa con nuestros ancestros, y que nos hace reaccionar ante determinados estímulos amparándonos en nuestros más bajos instintos.
  • 61. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 61 7. Hemisferis cerebrals
  • 63. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 63 HEMISFERI DOMINANT