1. 26/10/08 Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 1
PROGRAMACIÓ NEUROLINGÜÍSTICA
EN EL MÓN EDUCATIU
Formació a l’equip del CESIRE de tecnologia .
Cerdanyola del Vallès ( octubre-2010)
2. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 2
TEMES A TRACTAR
Primera sessió
1. Modernitat/ posmodernitat
2. Pilars de l’educació del S.XXI ( J. Delors)
3. Procés d’aprenentatge
4. Aspectes generals de la PNL
• Creences
• Objectius
5. Canals d’aprenentatge/ sistemes representacionals
3. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 3
Segona sessió
Model de bona comunicació a l’aula
1. Els tres nivells del nostre cervell
• Cervell primari
• Sistema límbic
• Cervell racional
2. Hemisferis cerebrals
• Hemisferi dret
• Hemisferi esquerre
3. Introducció a les intel.ligències múltiples
5. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 5
Precarització del treball i
l’ocupació
Creix la riquesa però també
l’exclusió
Globalització versus localisme
Creixent multiculturalització
social
Crisi de les institucions
CANVIS SOCIALS
Pèrdua d’importància de les
acreditacions escolars
L’exclusió social i l’exclusió escolar
van íntimament lligades
L’escola no és l’únic espai del saber
L’escola no pot mantenir la seva
actitud etnocèntrica
Ser professor no confereix
automàticament autoritat
REPERCUSSIONS
ESCOLARS
7. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 7
NOUS REPTES I NOVES
NECESSITATS
EN LA TASCA EDUCATIVA
NECESSITAT
D’UNA EDUCACIÓ
INTEGRAL
INSTRUIR I
EDUCAR PER A
GARANTIR LA
IGUALTAT
D’OPORTUNITATS
EDUCAR
L’AUTOESTIMA,
INCIDIR EN EL
PROCÉS DE
CONSTRUCCIÓ
D’UNA IDENTITAT
AUTÒNOMA
EDUCAR PER AL
DIÀLEG DEMOCRÀTIC
I LA RESOLUCIÓ DE
CONFLICTES
EDUCACIÓ EN
LA IGUALTAT
D’OPORTUNITATS
EDUCACIÓ EN
LA
CONSTRUCCIÓ
D’UNA
IDENTITAT
INCLUSORA
EDUCACIÓ EN EL
RESPECTE AL
DRET A LA
DIFERÈNCIA
8. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 8
2.Pilars de l’educació del S.XXI
DelorsEDUCACIÓ SEGLE XXI
Jacques Delors : Educació : hi ha un tresor amagat a dins UNESCO 1996
APRENDREACONEIXER
APRENDREAFER
APRENDREACONVIURE
APRENDREASER
11. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 11
Variables que incideixen en el procés
d’aprenentatge escolar
1. Subjecte
2. Una tasca a fer
3. Un mètode de treball
4. Un expert ( docent)
12. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 12
1. En relació al subjecte
•La intel.ligència
•La capacitat d’aprenentatge
•Les habilitats cognitives
•El grau de maduració
•La percepció d’un mateix
•La motivació
•Les experiències i
coneixements previs
13. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 13
2. Variables que incideixen directament en
la tasca
Tasca: aquell conjunt d’activitats que el professorat
programa i planteja a l’ alumnat per aconseguir els
diferents objectius d’aprenentatge.
• Interpretació de l’alumne-a sobre la tasca a fer
• Grau de complexitat
• Finalitat que té
14. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 14
3. Variable en relació a la
metodologia
•El grau de participació
• l’adequació del mètode a l’alumne-a i els
objectius previstos
16. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 16
4. Aspectes generals de la PNL ( NLP)
“ Naixem amb el millor equip del
món, l’inconvenient està en què
s’han oblidat de lliurar-nos el
manual d’ús.
La PNL vol desenvolupar-lo i oferir-
lo a totes les persones que ho
vulguin”
Richard Bandler
Co-creador de la PNL
18. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 18
La PNL ajuda a millorar
• La capacitat d’empatia
• La capacitat d’escoltar a l’altre
• L’emissió de missatges adequats a cada situació
• La capacitat de motivar l’alumnat
• Aprenem a percebre de manera clara els missatges
procedents d’altres
• Comporta establir situacions d’aprenentatge bidireccional
19. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 19
Analitzar la importància de les creences en la
tasca docent .
• Comprendre que hi ha tantes realitats com alumnes.
• Millorar la pròpia comunicació interna.
• Analitzar els aspectes comunicatius que repercuteixen
de manera directa amb les relacions i la sintonia amb els
altres.
• Perfeccionar la seva capacitat de comunicació.
PNL ofereix al professorat
20. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 20
• Adequar possibles estratègies d’aprenentatge a un
alumne o grup.
•Conèixer recursos per adequar possibles estratègies
d’aprenentatge a un alumne-a o grup.
• Donar respostes positives a situacions conflictives.
• Millorar l’acció tutorial.
• Millorar l’autoconcepte i l’autoestima a partir de la
seguretat i la confiança en un mateix
• ... ... ...
21. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 21
PNL ofereix a l’alumnat
•Valorar la importància de les creences a l’hora de
proposar-se fites o objectius personals o acadèmics.
• Acceptar els errors com a elements motivadors per millorar
personalment i acadèmicament.
•Millorar els aprenentatges, fet que ajudarà a
l’augment de la confiança i l’autoestima.
22. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 22
• Buscar noves Alternatives en relació a les seves
conductes inadequades
• Modificar estats d’ànim negatius o compulsius com la por
als exàmens.
• Ajudar-lo en el seu desenvolupament personal ja
que li dóna seguretat i confiança en si mateix.
• ... ... ...
23. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 23
Pressupòsits de la PNL en l’entorn educatiu
• El mapa no és el territori
• No pots no comunicar
• La ment i el cos són parts d’un
mateix sistema
• un error no és un fracàs és tant sols
una oportunitat per a millorar
24. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 24
Creences
•Les creences són judicis i valoracions sobre nosaltres
mateixos, els altres i el món que ens envolta.
•Les creences influeixen en el tipus
d’experiències que tenim.
•El conjunt organitzat de creences conforma la nostra
visió del món(mapa)
25. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 25
Preguntes que fem per a conèixer les
creences que guien les conductes
( nosaltres-altres)
• Per a què fas això?
• Quin significat té per a tu?- Què vol dir per a tu això?
• Què passaria si no ho fessis?
• Què consideres enriquidor de tot això?- Què creus
que en trauràs..?
26. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 26
Tipus de creences
Generalitzacions de la pròpia identitat
• “No valc per a res”.
• “Puc aconseguir allò que em proposi”.
• “No em mereixo aquest premi”.
• “Puc arribar a ser el que em proposi”.
27. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 27
Tipus de creences
• 1. Limitadores
• Pots provar-ho, però ja t’aviso que no te’n sortiràs!
• Mai no faràs res a la vida!
• No fas res bé;
• Segur que no ho has pensat abans de respondre.
28. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 28
Tipus de creences
2. Potenciadores
Les creences potenciadores generen una bona autoestima
i un nivell de motivació alt.
• “Segur que et sortirà bé, endavant!”
• “Prova-ho sense por, veuràs com et surt bé!”
• “Ho pots aconseguir!“
29. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 29
L’autoestima
•Es troba una correlació positiva entre
alta autoestima, rendiment
escolar i maduresa personal
30. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 30
La motivació
•La motivació és una energia que dirigeix la conducta
humana cap a un objectiu
•La motivació es fonamenta en dos pilars de gran eficàcia:
• El valor que donem a l’objectiu a aconseguir.
• La creença que som capaços d’aconseguir-lo.
31. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 31
Deu maneres de desmotivar
l’alumnat
1. Ignorar el que han aconseguit.
2. Assumir que sabem el que els importa sense preguntar.
3. Prendre els bons resultats com a norma.
4. Marcar fites impossibles d’aconseguir.
5. No facilitar recursos.
32. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 32
6. Ser sarcàstic o massa condescendent amb els resultats
negatius.
7. Utilitzar la por i la competència desmesurada.
8. Apropiar-se del que han aconseguit els altres.
9. No acceptar que tothom es pot equivocar.
10. No consentir el fracàs.
33. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 33
Formular objectius
•Un objectiu ben formulat ha de complir els
següents requisits:
1. Ha de ser el més concret possible i estar enfocat vers una situació
específica.
2. Ha d’estar definit amb precisió. Un objectiu es pot definir en vàries
fites parcials encaminades a aconseguir un objectiu final.
3. Ha d’estar enunciat de manera positiva. És més fàcil anar-se acostant
al que es vol que allunyar-se del que no es vol.
34. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 34
4. Ha d’estar raonablement dins de les pròpies possibilitats.
5. Ha d’implicar a diferents sentits. Els sentits són molt importants
durant el procés d’assimilació interna d’ informació.
6. Ha de tenir ben definits els recursos que són necessaris per
aconseguir-lo.
7. Ha de ser ecològic. No ha de perjudicar a ningú ni a un mateix, ni en
el present ni en el futur.
35. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 35
Per concretar de manera efectiva un objectiu
ens hem de respondre a les següents preguntes:
• Què és el que vull?
• Quin serà el meu benefici personal?
• Com sabré que he aconseguit l’objectiu?
• Quins són els impediments per aconseguir l’objectiu?
• Quins recursos necessito?
• Com ho faré?
36. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 36
5. Canals d’aprenentatge/ sistemes
representacionals ( PNL i
comunicació)
Ens comuniquem mitjançant:
les paraules,
la qualitat de la veu,
també amb el cos:
postures,
gestos,
expressions .
• ÉS IMPOSSIBLE NO COMUNICAR
38. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 38
Dimelo i lo olvidaré,
muestramelo y lo recordaré,
involúcrame y lo entenderé
Confuncio
'
.
Ens convencem més d’allò que
descobrim pel nostre compte
que d’allò que ens suggereixen
els altres
Pascal
39. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 39
L’aprenentatge significatiu és el que
integra l’experiència, les sensacions, el
llenguatge del cos.
40. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 40
•El bucle de la comunicació comença en
els nostres sentits.
• Les portes de la percepció són els sentits
• Utilitzem els sentits pera percebre el
món, interna i externament.
41. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 41
Canals d’aprenentatge/
sistemes representacionals
•Les formes com recollim, emmagatzemem i
codifiquem la informació a la nostra ment es
coneix amb el nom de
Sistemes representacionals
O
Canals d’aprenentatge
43. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 43
Els tres canals d’aprenentatge primaris
(VAC)
• El sistema visual (V);
•El sistema auditiu (A);
•El sistema del tacte o cinestèsic (C)-(K).
44. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 44
Com conèixer el sistema representatiu en
què actuen els nostres interl.locutors
1. pel llenguatge
emprat
45. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 45
2. Per l’observació ocular 3. Altres indicadors
• Velocitat en el parlar
• Respiració
les persones visuals parlen més
de pressa, tenen una veu més
aguda i respiren superficialment
(de forma toràcica)
les persones cinestèsiques
parlen més lentament, acostumen
a tenir una veu més greu i tenen
una respiració abdominal.
46. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 46
Com aprèn l’alumnat
VISUAL
•Visualització
•Absorció de molta
informació immediata
•Capacitat de planificació
AUDITIU
•Capacitat de seqüenciar i
ordenar
• fonamental en
l’aprenentatge de l’idioma
•Bons comunicadors
KINESTÈSIC
•Habilitat motriu
•Aprenentatge permanent
•Inquiets
47. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 47
VISUAL AUDITIU KINESTÈSIC
COMPORTAMENT DE L’ALUMNAT VAK A L’AULA
•Conducta
•Aprenentatge
•memòria
•imaginació
•Emmagatzematge de la informació
•inactivitat
•distracció
50. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 50
PRÀCTICA PEDAGÒGICA AMB CANALS D’APRENENTATGE
ÀREA:
NIVELL:
TEMA:
PART DEL TEMA A TREBALLAR:
QUÈ VOLS ACONSEGUIR?:
ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE PER A ALUMNAT
PREFERENTMENT VISUAL
PREFERENTMENT AUDITIU
PREFERENTMENT KINEST ÈSIC
OBSERVACIONS:
52. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 52
Segona sessió
Model de bona comunicació a l’aula
1. Els tres nivells del nostre cervell
• Cervell primari
• Sistema límbic
• Cervell racional
2. Hemisferis cerebrals
• Hemisferi dret
• Hemisferi esquerre
• Introducció a les intel.ligències múltiples Moodle de
tecnologia
Moodle de
tecnologia
Moodle de
tecnologia
53. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 53
Un model de bona comunicació dins i fora de l’aula
implica:
• Tenir clar el seu objectiu.
• Ser sensible a les reaccions del receptor/s, tant a nivell individual, com
a nivell grupal.
• Ser flexible en les estratègies comunicatives que s’utilitzen per a
aconseguir els objectius de la comunicació.
• Respectar els mapes dels altres.
• No confondre comunicació amb confrontació.
54. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 54
El docent a l’hora de comunicar-se amb un
grup ha de tenir en compte:
• El nombre de persones i la composició del grup.
• El lloc físic on s’efectua la comunicació.
• La durada del fet comunicatiu.
• La seva adequació en el temps.
• La importància que té saber transmetre idees senzilles.
55. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 55
Ha de ser capaç d’establir un clima comunicatiu de caire positiu a partir
de:
• Saber escoltar activament.
• Manifestar afectes.
• No establir comparances.
• Acceptar les singularitats dels altres.
• Donar la possibilitat d’expressar-se.
• No desqualificar.
• Compartir la responsabilitat i el compromís.
• Valorar els conflictes com una oportunitat per millorar.
• Presentar models coherents i possibles.
• Valorar els avenços que es facin a nivell grupal i individual.
• Donar l’oportunitat de prendre decisions.
58. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 58
Els tres nivells del nostre cervell
1. Cervell reptilià o primitiu: ens apropa a:
les tradicions,
als rituals,
a la por als canvis
Automatitza les nostres respostes repetitives, rutina,
marcar el nostre espai,
els prejudicis es troben en aquest cervell
el primer nivell va aparèixer fa uns 200 milions
d’anys
59. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 59
Els tres nivells del nostre cervell
2. El sistema límbic
Va apareixer fa 60 milions d’anys
Està relacionat amb les nostres emocions
Amb la visceralitat
Amb les motivacions
Ens apropa a la resta dels mamífers
Ens assegura les quatre funcions de la nostra supervivència:
L’agressivitat
L’aliment
L’aparellament
L’autodefensa
60. Encarna Vallespi evallesp@xtec.cat 60
Els tres nivells del nostre cervell
Por último, el cerebro cortical, es el cerebro superior, el que nos distingue del resto de los
animales. Es la culminación de la evolución. El neo-cortex ha alcanzado en el hombre una
dimensión tan grande que debe plegarse sobre sí mismo para tener cabida dentro de
nuestra cabeza.
Esta dividido en dos hemisferios y a su vez en cuatro lóbulos, cada uno de los cuales tiene
funciones específicas.
Los lóbulos temporales se ocupan del lenguaje y es también donde parece alojarse la
memoria. También se ocupan de la audición.
Lo lóbulos occipitales son los encargados de la vista y los lóbulos parietales son los que
rigen nuestros sentidos.
En los lóbulos frontales es donde se aloja lo que denominamos inteligencia. Es aquí donde
se planean y deciden nuestras estrategias. Donde pensamos lo que debemos o no hacer y
cómo hacerlo.
Este nivel del cerebro es muy inestable e imprevisible. Es el cerebro creador, el que nos
impulsa a emprender nuevos caminos, a inventar, a no conformarnos con lo que tenemos o
lo que somos, a buscar lo novedoso.
Estos tres niveles descritos por Mac Lean han sido criticados por otros estudiosos de la
materia, en cuanto a la especialización de cada uno de ellos, sin embargo la mayoría han
coincidido en reafirmar la existencia de esos niveles primitivos en el cerebro, que nos
acercan de una manera directa con nuestros ancestros, y que nos hace reaccionar ante
determinados estímulos amparándonos en nuestros más bajos instintos.