2. EDUCACIÓ: Acte de conduir, guiar l’infant o un
adult, procés que dura tota la vida i que el porta a la
formació completa mitjançant les capacitats individuals
(ex ducere) i la influència de l’exterior (educare), tan si
és de forma intencionada o no.
EDUCACIÓ
Criança
Higiene i alimentació (biològic)
Urbanitat Instrucció
Costums Transmissió de coneixements (intel·lectual)
bons modals Etimològicament
(social) Educare Exducere
Criar, nodrir, alimentar, guiar o proporcionar
des de fora allò necessari, en definitiva,
construir.
Treure, portar, extreure
Formal/informal de dins cap a fora. 2
3. EVOLUCIÓ DE L’ INFÀNCIA
EDAT
MITJANA
RENAIXEMENT S. XVIII REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
S.XX-XXI
Infant =
adult
més
petit.
No te
identitat
Infant=destorb,
ésser salvatge.
Educació =
doma
Retorn
(minoritari)
a la natura
Educació
infantil
inexistent.
Obra de
beneficència.
Aguantar
criatures.
Unió de pedagogs i
política.
Importància de la
infància i de
l’educació.
3
4. El concepte d’infància avui en dia
Tampoc es pot parlar d’un únic concepte d’infància. Existeixen moltes
infàncies condicionades pel sexe, la cultura, la classe social. O lligar el
concepte a altres conceptes interrelacionats entre ells:
Política: ordenació i organització de les poblacions. Per exemple, la
escolarització és més una decisió política i social que no pas pedagògica.
Economia: La infància es pot entendre com a ma d’obra en algunes
cultures o en d’altres com ocasionant de grans despeses.
Cultura: depèn en gran mesura de l’economia i dels models familiars. En el
cas de la societat occidental el romanticisme va tenir una gran incidència
en la idealització de la infància:
--------
ÈPOQUES ANTERIORS ROMANTICISME POSTERIORMENT
Mortalitat infantil molt
alta. Distanciament entre
mare i fill com a
mecanisme de defensa.
AMOR IDEAL Descens de la mortalitat infantil
Fracàs de l’amor ideal de parella
Es traspassa la sublimació a les
criatures.
4
5. IMPORTÀNCIA DE L’EDUCACIÓ EN LES
PRIMERES EDATS
EDUCACIÓ A L’ETAPA INFANTIL
Es pot entendre com la intervenció en els nens i nenes dirigida a la
consecució del desenvolupament global de les seves capacitats
INTERVENCIÓ
Es l’actuació que es realitza per evitar o corregir circumstàncies individuals
i/o col·lectives no satisfactòries, és a dir, com un conjunt d’actuacions
destinades a procurar la satisfacció de les necessitats d’una persona.
Segons el caràcter de la intervenció Aspectes de la intervenció
EDUCATIVA ASSISTENCIAL INTEGRACIÓ INCLUSIÓ
5
6. INTERVENCIÓ
Segons el caràcter Segons l’aspecte
EDUCATIVA ASSISTENCIAL INTEGRACIÓ INCLUSIÓ
Està encaminada a
aconseguir que els
nens i les nenes
vagin incorporant
progressivament
noves habilitats,
hàbits i continguts,
en general, que
contribueixin a
l’adquisició de la
seva pròpia
autonomia i
coneixement
Es limita a
proporcionar les
ajudes necessàries i
suplir les necessitats
que els infants no
poden fer per si
mateixos
Disposicions,
processos i mesures
aplicats als diferents
àmbits de població
amb la finalitat
d’eliminar tot vestigi
de segregació, es a
dir, de separació de
grups d’individus
per motius ètnics,
religiosos, polítics,
lingüístics, socials,
físics, etc.
Pretén donar
resposta educativa
a tots els alumnes
independentment
de les necessitats i
les demandes
presentades
6
7. Què és l’Educació Infantil?
Educador = facilitador d’experiències
educatives i de comunicació. Coordinació amb els pares.
EDUCACIÓ INFANTIL
(Procés en el que amb l’ajuda de l’adult, es
realitza el desenvolupament integral del nen)
Educació adaptada a les Atenció
característiques del nen. Socialització. individualitzada. Aprenentatge
global.
Resposta a les necessitats
Bases pel desenvolupament i d’acció, espontaneïtat independència i afecte
configuració de la personalitat
7
8. MODALITATS D’INTERVENCIÓ
8
EDUCACIÓ FORMAL:
És aquella que es porta a terme en el sistema educatiu reglat. Es caracteritza per estar estructurada en
nivells educatius que s’imparteixen en un lloc i en un temps definit per llei i que, generalment, donen dret a
un títol amb validesa oficial.
INTENCIONALITAT i INSTITUCIONALITAT
EDUCACIÓ NO FORMAL:
És aquella que comprèn accions educadores intencionades realitzades fora de l’escola. Està sistematitzada,
es a dir, es tracta d’una actuació planificada amb la qual es pretén assolir uns objectius que s’han de definir
prèviament.
Es pot impartir en els llocs més diversos: centres d’estudis, aules hospitalaries, clubs infantils, ludoteques,
biblioteques, etc.
INTENCIONALITAT
EDUCACIÓ INFORMAL:
És no institucionalitzada i es rep de manera espontània. Es basa en
l’adquisició de coneixements a través de les experiències quotidianes al
llarg de tota la vida.
Instrument d’educació informal poden ser els mitjans de comunicació, el
barri, la família, el treball, l’escola, etc.
10. Intervenció educativa de tipus formal
L’educació infantil és el primer nivell educatiu formal a Espanya i ve regulada pel
capítol I. Educació Infantil, del títol I. Els ensenyaments i la seva ordenació,
concretament en els articles del 12 al 15, de la llei orgànica 2/2006, de 3 de maig,
d’educació (LOE).
El text de la Llei concep l’educació infantil com una etapa educativa amb identitat
pròpia.
ORDENACIÓ
Escoles infantils, llars d’infants, escoles bressol, casa de nens.
Primer cicle (0-3 anys) amb caràcter voluntari.
Escola infantil, parvulari.
Segon cicle (3-6 anys) amb caràcter gratuït
10
11. L’ESCOLA INFANTIL
ESCOLA INFANTIL
QUÈ S'HA
D'EDUCAR
. Els sentits
. El moviment
.El llenguatge
.El pensament
. L'autonomia
personal
. La sociabilitat
. La personalitat
FUNCIONS
Maduració de
processos mentals
posterior adquisició
de coneixement
Facilitar i
potenciar
l'aprenentatge
Caràcter
integrador i
compensatori
(mancances
sòciofamiliars)
EDUCADOR
INFANTIL
Mediador
Interventor:
acompanyar, actuar,
posicionar-se davant
conductes infantils.
Intervenció
específica, àmplia,
elaborada i ràpida
Potenciador de
patrons de
conducta
Detector de
conductes
FAMÍLIA
Participació
Activa:
dinamitzadors,
col·laboradors
Passiva:
receptors
d'informació
11
12. Què s’ha d’educar a l’escola infantil?
12
ELS SENTITS
Centre receptor de la informació interna i externa
EL MOVIMENT
Autonomía capaç de canviar i crear la realitat
EL LLENGUATGE
Element de comunicació amb l’entorn
EL PENSAMENT
Capacitats que ajuden al desenvolupament de la inteligencia
SOCIABILITAT
Relacions positives amb les persones i les coses
PERSONALITAT
Autoconeixement per saber les seves possibilitats i limitacions
AUTONOMÍA PERSONAL
Hàbits que permeten aconseguir major autonomía
13. •
CARACTERÍSTIQUES:
Caràcter global.
Caràcter individual.
FUNCIONS:
Facilitadora: posar a l’abast dels Infants eines per el seu
desenvolupament.
Potenciadora: del desenvolupament i maduració de les
capacitats dels nens/es.
CAPACITATS:
Es prioritza el saber (processar la informació i eliminar-la) per
damunt del tenir (transmissió de coneixements)
13
14. Polítiques d’atenció a la infància.
14
ESTAT DEL BENESTAR PRINCIPIS
IDEOLÒGICS DELS
ESTATS
SERVEIS D'ATENCIÓ A LA INFÀNCIA
ASSISTENCIAL
(Custòdia i guarda)
. Atenció del menors = responsabilitat famílies
. Intervenció estatal: situacions de risc social
Precarietat dels serveis públics
cangurs mancats de qualificació
REGNE UNIT
IRLANDA
. Atenció menors =responsabilitat famílies,
MARES
. Política d'incentivar la sortida del món
laboral temporalment.
. No hi ha inversió en escola-bressol pública
ALEMANYA HOLANDA
EDUCATIU
(integrats al sistema
educatiu)
Xarxa d'escoles
públiques
FRANÇA I BÉLGICA:
. Serveis complerts i àmplis horaris.
. Atenció de professionals a la llar.
ITÀLIA I ESPANYA:
. Serveis insuficients.
. Solidaritat intergeneracional.
Família extensa.
PAÏSOS NÒRDICS:
.Educació =dret universal.
. Professionals a domicili
subvencionats
15. Polítiques d’atenció a la infància en els
països de procedència dels emigrants
AFRICA:
MARROC: “Maternalles” son privades i escolaritzant infants de 2-6 anys.
ASIA:
INDIA-PAKISTAN: No hi han.
XINA: A les ciutats hi han llars a partir de 3 anys. En els pobles hi ha alternança entre servei de llar
i centre d’activitat.
AMERICA LLATINA:
L’Educació Infantil és reduida , essent de títol privat i l’escolarització obligatòria comença als 6
anys.
BRASIL: (1988) dintre del sistema educatiu hi ha una xarxa d’atenció de 0-3 anys al llarg del dia. A
partir dels 3 anys van a l’escola infantil.
PERÚ: Trobem dos tipus fins als 6 anys, per una banda,les cases bressol on un grup de mares es
cuiden dels infants i per l’altre el jardí d’infància a partir dels tres anys i de caire privat.
EUROPA DE L’EST:
ROMANIA: Llars d’infants a partir dels 3 anys.
RUSSIA: De 18 mesos a 3 anys cases bressols, de 3-7 anys parvulari
En aquests dos països el servei va a càrrec de l’Estat.
15
16. MODEL DE POLÍTICA EDUCATIVA
ESPANYOLA
16
OFERTA EDUCATIVA 0-6
0-3 REGLAT: Públic (doble xarxa) i privat
0-3 NO REGLAT: Ludoteques, parcs infantils
cangurs
0-6 GRATUÏTAT. Integrat als CEIP
Serveis complementaris: menjador, colònies
DEMOCRÀCIA
LOGSE (1990)
Reconeixement de l'educació infantil com la primera
etapa del sistema educatiu.
HERÈNCIA DE LA DICTADURA
. Concepció assistencial en l'àmbit domèstic. Mare i
mestressa de casa.
.Guarderies: assistencial i compensatòries. Depenents
del departament d'assistència social
17. El Títol I de la Constitució abarca els drets i deures
fonamentals. Dins d’aquest, al Capítol II, dedicat als
drets i llibertats, trobem l’article 27, que ens parla
sobre la llibertat d’ensenyament i el dret a l’educació
Llibertat d’ensenyament
Llibertat de Càtedra
Llibertat d’elecció
Pluralisme educatiu
17
18. LLEIS ORGÀNIQUES QUE DESPLEGUEN
ASPECTES RELATIUS A L’EDUCACIÓ.
La Constitució és la Norma Suprema, la “Lei de lleis” i cal
que sigui desenvolupada per altres lleis de rang
inferior. Aquesta seria la jerarquia:
CONSTITUCIÓ
LLEIS ORGÀNIQUES : LLEIS ORDINÀRIES:
Relatives a drets fonamentals i Relatives a matèries
llibertats publiques no reservades
a les Lleis Orgàniques
18
19. EVOLUCIÓ LEGISLATIVA A ESPANYA EN
MATÈRIA D’EDUCACIÓ:
1857: Obligatorietat de l’educació per llei.
1964: Extensió de l’educació (6-14 anys.).
1970: Superació del retard històric al nostre país.
Modernització.
1985: LODE. Extensió real de l’educació a tota la
població. Modernització.
1990: LOGSE. Obligatorietat (6-16 anys).
1995: LOPEG. Millora qualitat.
2002: LOCE. Millota qualitat.
2006: LOE. Qualitat i equitat.
19
20. La L.O.E. (Llei Orgànica 2/2006, de 3 de
maig, d’Educació). PREÀMBUL 1 :
EDUCACIÓ
Medi per construir la
personalitat dels JOVES
Medi per transmetre i
renovar la CULTURA
Medi per garantir la
ciutadania democràtica.
PAÍS i CIUTADANS
Gran riqueza. Instrument
de millota de la condició
humana i de la vida
col·lectiva
20
21. La L.O.E. (Llei Orgànica 2/2006, de 3 de
maig, d’Educació). PREÀMBUL 2:
21
PRINCIPIS FONAMENTALS
Educació de qualitat.
Millora de resultats
Col.laboració de tots
els estaments
educatus.
Principi de l’esforç.
Col.laboració famílies.
Entorns
d’aprenentatge.
Compromís amb els
objectius plantejats.
PROCÉS PERMANENT AL
LLARG DE LA VIDA
22. GUIÓ DEL DESPLEGAMENT DE LA L.0.E.
22
EDUCACIÓ
ORGANITZACIÓ
DEL SISTEMA
EDUCATIU
NIVELLS:
Ed. Infantil
Primària
Secundària,...
Principis
Objectius
Profesorat
Currículum
CURRÍCULUM
PRINCIPIS:
P. BÀSIC DE
FORMACIÓ
PERMANENT
OBJECTIUS
23. -
LEGISLACIÓ QUE DESPLEGA
L’EDUCACIÓ INFANTIL.
Llei 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d’infants
de qualitat.
Decret 282, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer
cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres.
Reial Decret 1630/2006, de 29 de desembre, pel que
s’estableixen els ensenyaments mínims del segòn cicle
de l’educació infantil.
Normativa anual.
23
24. La L.O.D.E.(Lei Orgànica 8/1985, de 3 de
juliol, reguladora del dret a l’educació).
A partir de la lectura del Preàmbul de la LODE, es pot fer una
composició de quins són els temes tractats més a fons. Resum del
contingut:
Títol Preliminar: dret a l’educació. Objectius de l’educació. Drets del pares,
professors i alumnes.
Títol Primer: Parla dels Centres Docents públics, privats i privats
concertats.
Títol Segòn: la participació en la programació general de l’ensenyament:
Consell Escolar de l’Estat i Consell Escolar de les Comunitats Autònomes.
Títol Tercer: Òrgans de Govern dels Centres Públics: unipersonals (director,
secretari i cap d’estudis i altres que es puguin determinar) i col.legiats
(consell escolar del centre i claustre de professors)
Títol Quart: Centre concertats. Òrgans de govern (director, consell escolar
i claustre de professors com a mínim).
Disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i final.
24
25. PEDAGOGIA DEL CONTEXT
ESCOLA I DIVERSITAT DE CONTEXT
A l´escola conviuen molts contexts familiars i culturals.
Augmenta la riquesa, però també la complexitat.
L´ escola i els docents, són en gran mesura, els grans
artífexs dels ponts i de les xarxes de relacions que s´ estan
creant per les noves generacions .
Cada alumne porta a la seva família a la motxilla, la qual li
dona la seva identitat .
Els mestres ens veiem abocats a mirar i gestionar aquesta
diversitat de contexts per poder realitzar la nostra tasca.
25
26. CONTEXT ACTUAL
Zygmunt Bauman(2007) és un dels sociòlegs més
rellevants de la nostra contemporaneïtat, ha
encunyat el terme de “modernitat liquida”, ell
parla:
“D´ una cultura del present que dona molta
importància a la velocitat i a la eficàcia i en canvi
desdenya la paciència, l´ esforç i la perseverança”
26
27. OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ DES DE LA
PEDAGOGIA DEL CONTEXT
OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ
En vista de la fragmentació i segmentació i de la
diversitat personal i col·lectiva, reforçar la cohesió
social i fomentar un sentiment de consciència i
responsabilitat cívica és un objectiu bàsic a l´ educació.
L´ Educació requereix de la construcció de lligams entre
les persones, el desig i la capacitat de col·laborar amb
els altres.
Això vol dir desenvolupar les habilitats que ens calen
per ser capaços d´ establir diàlegs, d´ entesa, i per ser
capaços de resoldre conflictes.
27
28. LES TIC 1
INTRODUCCIÓ
Els avenços de les TIC en els darrers anys
ofereixen als centres educatius un seguit d’
elements que ens han de portar a reflexionar
sobre la pràctica educativa. L’escola ha
d’integrar les TIC dins els processos
d’ensenyament i d’aprenentatge per tal que
aquests ajudin l'alumnat a assolir els objectius
curriculars i incideixin positivament en el
domini de les competències bàsiques. 28
29. LES TIC 2
Les TIC condicionen però no determinen els usos
pedagògics. Existeixen programes i aplicacions
educatives que permeten treballar aspectes de
les diferents àrees del currículum d’una forma
inductiva i creativa, adaptant-se a les necessitats
de cadascú, amb un valor educatiu
complementari. El que cal es conèixer-les i saber
com es poden utilitzar a l’aula.
29
30. LES TIC 3
En el triangle interactiu alumnes – contingut –
professorat les formes d’organització són clau
per a l’aprenentatge i les TIC en són un
instrument mediador.
El treball amb ordinador a l’aula s'ha d'incloure,
doncs, com una activitat normal de les sessions
de classe.
30
31. L’EDUCADOR INFANTIL. PRINCIPIS
ÈTICS
31
EDUCADOR
INFANTIL
PAPER
TÈCNIC
ÀMBIT LABORAL:
-Formal: 0-3/3-6
-Informal: 0-6
COMPETÈNCIES
PERSONALS:
. Responsabilitat
. Capacitat
d'implicació
Autonomia i
iniciativa
PROFESSIONALS:
. Programació i elaboració
. Desenvolupament i avaluació
. Psicologia evolutiva. .
Coneixement dels infants.
. Relació amb pares
. Normativa vigent
SOCIALS:
. Habilitats socials
. Empatia
. Resolució de
conflictes
ACTITUDS
. Respecte
. Afecte
.Entusiasme
.tolerància
.Estabilitat
.Inquietud
científica
ÈTICA
PROFESSIONAL
32. EQUIP EDUCATIU
Per què cal treballar en equip?
Cal treballar en equip per tal d’oferir un P.E. coherent i que
possibiliti un desenvolupament i un aprenentatge en una
mateixa direcció i amb continuïtat.
L’educació no pot ser una tasca aïllada de diferents mestres.
Cal evitar que les actuacions siguin parcials, incoherents o
contradictòries.
El treball en equip ha de tenir la funció d’estimular i potenciar
la iniciativa i l’aportació de tots els mestres.
Tothom pot aprendre gràcies a la interacció amb els
companys, ja que aporten punts de vista que ens poden
ajudar a avançar i així construïm un espai d’auto formació i
aprenentatge.
32
33. EQUIP EDUCATIU
Què es pot fer?
Planificació conjunta: preparar i planificar conjuntament
activitats (festes, unitats de programació, racons de joc,
priorització dels objectius generals de centre,..)
Les activitats compartides i l’actuació: tots els moments i les
activitats que no es realitzen dins de cada aula per separat, si
no que es fan conjuntament amb altres grups d’infants i altres
educadors.
Anàlisi i revisió pràctica: valoració i reflexió per avançar i
millorar. Cal un cert nivell d’autocrítica i saber destacar els
aspectes positius i els aspectes millorables. Cal un bon
ambient i respecte.
33
34. EQUIP EDUCATIU
Per realitzar un treball d’equip
constructiu i eficaç és necessari
gaudir d’un clima relacional i afectiu
positiu.
34
35. EQUIP EDUCATIU
Actituds bàsiques i fonamentals:
“L’equip depèn de tu”. Tots els membres de l’equip són
responsables del seu funcionament. Per tant s’ha de fugir
d’expressions com: “es que amb aquesta gent no es pot
treballar”, “hi ha mal ambient”, “no ens posem mai d’acord”,…
si hi ha dinàmiques molt enrarides hem de pensar què podem
fer per modificar-les, ja que jo també soc l’equip. Postura
constructiva, no només de queixa i lament (“els petits canvis
són poderosos”).
Cuidar l’equip i el treball conjunt per sentir-se bé cada dia en
la feina. No cal ser amic de tothom per poder treballar en
grup, però sí cal respecte, acceptació i creació d’un ambient
positiu i eficaç. S’han de separar les relacions personals
d’amistat i afecte de les professionals. 35
36. EQUIP EDUCATIU
S’ha de valorar la discrepància i les visions diferents com a
enriquiment del treball en el centre, ja que els desacords són
esperables. És important acceptar i complir les decisions que
s’han pres majoritàriament encara que no hi estiguem del tot
d’acord. Aprendre a cedir una mica i a escoltar als altres.
Quan malgrat tot es produeixen conflictes, s’ha d’acceptar
l’evidència del conflicte, aprendre a explicitar-lo, comentar-lo,
resoldre’l,.. En tots els grups i sistemes humans hi ha
conflictes i cal acceptar que són necessaris. Si en un grup no hi
ha mai conflictes ni diferents visions i interessos, segurament
que el que passa és que hi ha por d’acceptar els problemes.
Cal explicitar aquests problemes i intentar de resoldre’ls
evitant de buscar culpables i intentant avançar.
36
37. EQUIP EDUCATIU
Metodologia de treball clara i funcional. Factors per
aconseguir una bona dinàmica en l’equip:
Coordinador clar i consensuat.
Coneixement a priori de l’ordre del dia.
Finalitat de la reunió coneguda per tots: informar, prendre
decisions, elaborar un document, recollir propostes,..
Acord en el procés de les reunions: hora d’inici i final, lloc
adequat i neutral, tothom ha de dur el material necessari,
evitar diàlegs paral·lels i divagacions excessives,..
Recollida explícita dels acords.
Respecte als compromisos adquirits.
37
