Anna Bruguès, prácticas en El Periódico de Catalunya (2013)

1. NECROLÒGIQUES
sancho de ávila
MagdalenaMartínezAlbero,de87anys,ales9.25
hores. José Luis González Pérez, de 62 anys, a les
9.50 h. Joan Carles Gascón Colomer, de 50 anys,
a les 10.05 h. Ramon Pujol Borràs, de 83 anys, a
les 10.30 h. Rosario Conesa Gómez, de 100 anys,
a les 11.25 h. Rosa Maria López Torrero, de 53
anys,ales12.30h.JordiGregoriOrtiz,de56anys,
a les 15.15 h. Pedro Paunero de Heredia, de 84
anys,ales15.30h.MaríaGregoriVillar,de82anys,
ales16.00h.JoséFernándezPasin,de90anys,a
les 16.10 hores.
collserola
Ignacio Castillo Sánchez, de 81 anys, a les 11.15 h.
Manuel Gallardo Martínez, de 82 anys, a les 12.15 h.
les corts
María Boix Villamur, de 88 anys, a les 9.00 hores. Al-
berto Cárceles Rissech, de 69 anys, a les 9.15 h.
ConxitaSerretMateu,de80anys,ales9.45h.Xavier
Casamitjana Carreras, de 66 anys, a les 10.00 h.
Dolors Torra Ramón, de 91 anys, a les 10.30 h. Iago
BlascoRomero,de41anys,ales11.00h.ManelPu-
erto Lacarra, de 76 anys, a les 11.30 h. Carmen Va-
lero Ruiz, de 84 anys, a les 12.00 h. José Milicua
Illarramendi, de 92 anys, a les 13.00 h. Pepita Pur-
sals Veguillas, de 86 anys, a les 15.00 h. Saturnino
MartínezGarcía,de91anys,ales15.45h.JosepMª
Valero Heredia, de 58 anys, a les 16.15 hores.
SANT GERVASI
Mª Agustina Sastre Pla, de 83 anys, a les 11.45 h.
Montserrat Comas Millan, de 88 anys, a les 13.00
h. Mª Teresa Pérez-Portabella, 96 anys, 15.30 h.
Serveis Funeraris de Barce­lona: 902.076.902.
DIVENDRES
42 24 DE MAIG DEL 2013
S
ón 17 i a l’aula n’hi ha 12,
però van arribant, tots de
negre rigorós. Són futurs
arquitectes. Són el futur.
El seu present, de moment, el ve·
uen «gris fosc tirant a negre» i, so·
bretot, l’entreveuen fora d’Espa·
nya. «Tenim clar que ens en hau·
rem d’anar», diu la Judith. «Jo no
ho...»,començalaLaura,queaquest
estiu s’ha apuntat a un curs de dis·
seny de sabates. Els altres la miren
amb cara d’afartament discursiu: la
mobilitatexteriorjacansa.Lacitaésa
les 8.30 hores a l’ETSAB, la que és i
ha estat l’escola que ha fet de
Barcelona una ciutat de referència
mundial.
A les 8.30, la Carla, 19 anys i mol·
tes coses apreses sobre retallades
en dos anys d’universitat, espera
amb uns papers a la mà. L’assigna·
tura d’Urbanística i Ordenació del
Territori 2, de segon curs i amb l’ar·
quitecte Álex Giménez com a pro·
fessor, els traurà al carrer en forma
de reivindicació.
En una hora crearan una instal·
lació amb un nombre: 35.075.061
que, aclareix la Carla, és la suma
d’euros que «la Generalitat no ha
transferit a la UPC el curs 2011-
2012». ¿Com van arribar a aques·
ta xifra? ¿A aquesta reivindicació?
El futur de
l’arquitectura parla
Expliquen que van sortir al carrer
i que van començar a fer-se pre·
guntes sobre el que veien. Álex Gi-
ménez ho aclareix: «Vam anar al
Besòs i ens vam topar amb el solar
del campus de Llevant, de la UPC, i
ensvampreguntar:¿Quantenscos·
ta? Això no apareix especificat en
els pressupostos de la universitat,
però vam trobar altres informaci·
ons: que el preu de les matrícules
s’ha incrementat un 50% durant
la crisi, que s’ha reduït el personal
amb retallades i acomiadaments i
que han abaixat les beques». ¿I els
35 milions? Afegeix Giménez: «És
el volum de les retallades. Sembla
que per a la UPC pesa més el patri·
moni material que l’intel·lectual».
Els 17 van decidir fer «una acció,
tots junts, per «exposar una cosa
que ens afecta a tots», diu el Quim,
un altre alumne.
Aquesta generació que es va fer
adolescentenplenacrisiésdiferent
de qualsevol altra generació demo·
cràtica: aquesta surt al carrer, s’ha
forjatenassemblees,protestes,tan·
cades i parla d’«accions». Entra una
alumna, en la seva samarreta s’hi
llegeix «RIP. Lleure educatiu i soci·
ocultural». El Carlos pren la parau·
la: «Entenem que s’han de fer reta·
llades, però l’educació és el més im·
portant. Ara que no es pot fer res
com a mínim podem formar-nos».
Vuit dels alumnes agafen els
vuit números. Altres ho documen·
tenenvídeo,enfoto,hollancenala
xarxa: ben aviat sortiran a la Diago·
nal. Primer va el 3. El van construir
amb la maqueta d’una antiga bòbi·
la d’Igualada, amb la d’un hotel de
Banyoles, amb la d’un amic.
La catedràticaMaria Rubert, que
ha entrat sigil·losament i ha estat
escoltant els alumnes, fa una rei·
vindicació: «Tenim un problema
de patrimoni material. Aquest és
el moment de posar contingut a les
coses, de repartir, fragmentar, des·
muntar selectivament, d’omplir.
Nosaltres entenem d’edificis i de
ciutat, en un moment de reinven·
ció com aquest haurien de pregun·
tar-nos a nosaltres». Álex Giménez
afegeix: «¿Què ens traurà de la cri·
si: els totxos o els cervells?».
Nombre a nombre formen a la
gespa al davant de l’ETSAB. Els con·
ductors pregunten què és aques·
ta xifra tan llarga. «Les retallades»,
responen els nois mentre aguan·
ten. Algú xiula com si hagués gua·
nyat el Barça; animant-los. Són el
futur. H
«Tenim un problema
de patrimoni
material», revindica
Maria Rubert
CATALINA
Gayà
cgaya@elperiodico.com
anna brugués
33 Els estudiants de l’ETSAB es manfesten davant l’edifici de l’escola, ahir.
de carrer
a peu

2. DIUMENGE
44 19 DE MAIG DEL 2013Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
Coses de la vida gran barcelona
La capital catalana revaloritza la seva marca
BCN emergeix
com a capital
del nou
disseny gràfic
CRISTINA SAVALL
BARCELONA
E
l nou disseny gràfic barce-
loní no tan sols subsisteix
en època de crisi sinó que
aconsegueixtravessarfron-
teres i competir en el mercat inter-
nacional. Una desena de petits estu-
disimpulsatsperjovestalentstreba-
llen per a marques internacionals.
La preparació acadèmica dels crea-
tius formats en escoles de disseny
com Elisava i Eina, la facilitat per ex-
pressar-se en anglès i el domini d’in-
ternet porten el sector a viure un
moment dolç, almenys per a les ge-
neracions hereves de Mariscal i de
Peret.
A diferència del disseny industri-
al, la il·lustració gràfica no demana
elevades inversi-
ons. «El més im-
portant és una
bona idea, un lla-
pis,unataulaiun
ordinador», con-
sidera Ferran Mit-
jans, soci, junta-
ment amb Oriol
Armengou, de To-
ormix, estudi cre-
atiu especialitzat
en disseny i crea-
ció de marques.
«Som uns dino-
saures», ironit-
zen, pels 13 anys
de vida de l’em-
presa. «Vam néixer amb la intenció
d’obrircaminsal’estranger»,afirma
Armengou. El seu abans i després a
Barcelonavavenirambelcartelldel
Grec de l’any 2002. «Hi ha gent que
encara se’n recorda d’aquells marci-
anetsambcaradedimoni»,esmenta
Mitjans. Des d’aleshores han creuat
unes quantes vegades l’Atlàntic. Del
seu estudi n’ha sorgit la imatge grà-
fica de Jaleo i China Poblano, els res-
taurants que regenta el xef José An-
drés a Las Vegas.
Gerard Marin, dissenyador que
treballa a Toormix, assegura que el
sector està en forma: «Barcelona no
té res a envejar a altres cims del dis-
seny. De feina no en falta». Tot i ai-
xí, Mitjans matisa que molts clients
s’emparen en la crisi per regatejar
pressupostos. Però al seu torn, la in-
estabilitat econòmica, segons Ar-
mengou, beneficia els dissenyadors
gràfics. «Les empreses necessiten ser
més visibles», afegeix.
Marta Cerdà (Barcelona, 1980) és
una de les joves dissenyadores amb
més renom internacional. Un dia va
decidir anar-se’n a Nova York a ense-
nyarelsseustreballsaeditorials,adi-
aris i a agències de publicitat. «Vaig
trucar a la porta de Fortune (influ-
ent revista de negocis), els vaig ense-
nyar el meu book i l’endemà mateix
em van trucar oferint-me una porta-
da.Allànotenenprejudicis,sónmés
receptius a veure coses noves», ex-
plica Cerdà, que
continua vivint
la major part de
l’any a Barcelona
des d’on ha treba-
llat per a Ray Ban,
Coca-Cola, grups
com Dave Mat-
hews Band i MF
Doom, i editori-
als i diaris. Entre
ells, Penguin, The
Guardian i The Ob-
server.
L’ABSÈNCIA / Óscar
Guayabero,teòric
del disseny i co-
missarid’exposicionsclauenaquest
camp, destaca que la falta d’indús-
tria a Catalunya ha portat a fer que
València, seu de potents fires, sigui
avui més important que Barcelona
en disseny industrial, sobretot de
mobiliari. «Per això hem de potenci-
ar que Barcelona sigui, almenys, el
campus universitari del disseny al
sud d’Europa».
Segons ell, el disseny gràfic és
diferent. «És més fàcil que els jo-
ves puguin muntar un estudi, tot
i que molts han hagut de marxar
fora», creu Guayabero, per a qui a
Barcelona estan passant coses molt
interessants en el sector topogràfic,
Joves talents
s’obren camí en
el competitiu
mercat mundial
Firmes com
Coca-Cola i Nike
fitxen estudis
barcelonins
VASAVA 3 Diversos dissenyadors en acció, al polivalent estudi de l’empresa al carrer de Calàbria.
BROSMIND 3 Els germans Juan i Alejandro Mingarro, al seu taller creatiu ubicat al carrer d’Aribau.
TOORMIX 3 Ferran Mitjans, Oriol Armengou i Gerard Marin, al cèntric pis on treballen al carrer del Bruc.
ANNA BRUGUES

3. El nou ambulatori, de més de 4.000 metres quadrats, obre a la Via Augusta per reemplaçar
el petit centre de Bonaplata i agrupar serveis abans repartits dins i fora del districte
luis benavides
BARCELONA
Molt més espaiós,
lluminós i, en defi·
nitiva, confortable.
Dilluns passat, 15
d’abril, va obrir les
portes el nou CAP
Sarrià, situat al número 366 de la
Via Augusta. Amb una superfície
total pròxima als 4.400 metres qua·
dros, repartits en quatre plantes,
les modernes instal·lacions del nou
ambulatori donaran un millor ser·
vei a unes 48.000 persones i oferei·
xen unes infraestructures millors
als professionals que hi treballen.
«En números rodons, l’edifici del
carrer de Bonaplata, on hem estat
10 anys, equivaldria a una de les
quatre plantes del nou CAP», expli·
caJoanMariaAranalde,directorge·
rent de l’EAP Sarrià Vallvidrera Les
Planes.
SarriàcanviaelCAPper
undemésgranidedisseny
llogar la porteria de l’edifici, i des·
prés uns baixos al carrer del Doctor
Roux, on encara tenim un servei
d’odontologia que funciona bé», re·
corda el director.
SERVEIS AGRUPATS / Les noves instal·
lacions fan possible, segons el regi·
dor de Sarrià-Sant Gervasi, Joan
Puigdollers, «el desplegament cor·
recte de tota la cartera de serveis» ja
oferts a l’antic edifici del carrer de
Bonaplata: medicina de família, in·
fermeria, treball social, pediatria i
odontologia. Així mateix, Puigdo·
llers destaca la «potència» d’un «es·
pai sanitari de primer nivell» que
araagrupaelscentresdesalutmen·
tal d’adults (CSMA) i infantil i juve·
nil(CSMIJ),iunhospitaldediapera
adolescents amb 25 places, fins al
moment dividits en quatre edificis
diferents dins i fora de Sarrià-Sant
Gervasi.
Pràcticament tot fa olor d’estre·
na i de disseny al nou CAP. «Enca·
ra que hem aprofitat el mobiliari
i l’instrumental de Bonaplata, no
tan sols hi hem guanyat en espai»,
explica Aranalde, en referència al
nou equip informàtic i a les buta·
quesodontològiques,encaracober·
tes amb plàstic protector. «Abans,
tresdoctorshaviendecompartiror·
dinadoridespatx»,afegeixeltambé
metge de família.
MATEIX PERSONAL / L’equip mèdic del
CAPnohavariat:21metgesdefamí·
lia, quatre pediatres, 15 infermeres
i una assistent social. Aquest perso·
nal dóna servei a les àrees de salut
barcelonines denominades 5-C i 5-
D, amb 27.600 i 18.400 ciutadans
respectivament, fins ara atesos al
CAPBonaplata.«L’anticcentres’ha·
via quedat petit feia molt de temps.
Tant que per créixer vam haver de
33 Façana del nou ambulatori de la Via Augusta, 366, que substitueix el que hi havia al carrer de Bonaplata.
ANNA BRUGUÉS
PASSEIG DELA BONANOVA
VIA
AUGUSTA
RONDA
DE DALT
33 Una de les sales d’espera del nou CAP Sarrià.
ANNA BRUGUÉS
48 Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
DIMECRES
24 D’ABRIL DEL 2013
5. Sarrià-St.Gervasidistrictes

4. situarla más cerca de la Rambla».
Su lugar fue ocupado por la Escola
Bressol Municipal Cobi (Àlaba, 37),
inaugurada en octubre de 2011.
«Hemos pedido un acceso direc-
to desde la guardería a los juegos
infantiles del parque porque será
un nuevo espacio que podremos
aprovechar y será mucho más se-
guro a la hora de recoger a los más
pequeños», explica Maria Roca, di-
rectora de la guardería municipal
que compartirá el nuevo espacio
con el Institut Icària (Doctor True-
ta, 81), otro centro educativo situa-
do en la misma manzana. En este
sentido, el parque estará abierto al
vecindarioperodispondrádeunas
vallas para mayor seguridad de los
niños y jóvenes.
«Cuando llegué al barrio no ha-
bía equipamientos porque estaba
pensado únicamente para los atle-
tas olímpicos. Con el tiempo han
ido abriendo escuelas porque vi-
nieron muchas parejas jóvenes y,
20 años después, es necesario rei-
vindicar otro tipo de equipamien-
tos como un espacio para la gente
mayor», dice Dalmau, vecino del
barrio desde 1989.H
MÚSICA 3 El Casino de l’Aliança
del Poblenou (Rambla del Po-
blenou, 42) acogerá el próximo
miércoles 29 de mayo (19.00 ho-
ras) la Tercera Trobada de Co-
rals de Gent Gran del Distrito de
Sant Martí. En este encuentro es-
táprevistalaparticipacióndelas
corales Parc-Sandaru, Joan Casa-
nelles, Can Saladrigas, Paraguai-
PerúySantMartí.Estedistritoes
unodelosdemayortradiciónco-
ral de Barcelona.
Tercer encuentro de
corales en el Casino
del Poblenou
ENTIDADES 3 La Associaciació
d’Amics del Ferrocarril ha estre-
nado nueva sede (Doctor Trueta,
183. Local A), en el Poblenou. La
entidad, que se fundó en 1944,
iniciósusactividadesenunlocal
del Col·legi d’Enginyers y poste-
riormente,en1960,setrasladóa
la calle de Escudillers y a la esta-
ción de França. La asociación es
una entidad no lucrativa decla-
rada de utilidad pública.
Nueva sede de la
Associació d’Amics
del Ferrocarril
SOLIDARIDAD 3 El Centre Sant
Martí, que da comida a más de
500 personas en situación de po-
breza y riesgo de exclusión so-
cial,inauguróelpasadolunesun
local destinado al Plan de Ayuda
Alimentaria en la avenida Ferro-
carrils, 17, de Sant Adrià. La enti-
dadrealizaestalabordesde1994
en colaboración con el Banc dels
Aliments,elMinisteriodeMedio
Ambiente y la UE.
Estreno de un local
para repartir comida
a los necesitados
OCIO 3 La Coordinadora
d’Entitats de La Verneda-Sant
Martí organiza los próximos 10,
11y12demayolafiestadelapri-
maveraPrimaVERNconactosen
el parque de Sant Martí y en la
RambletaCentreCívic. Entrelas
actividades destacan una clase
de hip-hop, una campeonato fe-
menino de ajedrez y un merca-
dodeintercambio,Másinforma-
ción en www.evern.org.
Entidades de La
Verneda celebran su
fiesta de la primavera
J La futura zona de juegos
vallada al lado de la Escola
Bressol Municipal Cobi supone
una importante mejora para la
calidad de vida de los vecinos y,
sobre todo, los más pequeños.
Sin embargo, la gran
oportunidad para la entidad
vecinal es el huerto, dirigido
exclusivamente a los vecinos y
autogestionado por ellos, pues
buscará poner el acento en el
encuentro de las diferentes
generaciones.
J La asociación de vecinos que
preside Jordi Giró ha encargado
un proyecto de huerto urbano a
Aritz Ilundain, técnico
especialista en jardinería y
miembro de la entidad vecinal
desde el 2003. «El objetivo
principal es poner a disposición
del vecindario un espacio dentro
de la ciudad para poder cultivar
producción ecológica.
Intentaremos conseguir tantas
parcelas como sean posibles en
condiciones óptimas», cuenta
Ilundain, quien dispone de unos
470 metros cuadrados, en una
zona de 1.013, 82 metros
cuadrados en los que también
situarán otros servicios
relacionados. «En este espacio
también tendremos una zona de
abono orgánico, una zona de
sombra y una caseta para
guardar las herramientas»,
añade el miembro de la entidad
encargado de planificar y
organizar el futuro huerto.
HUERTOS PARA
LOS VECINOS
parcelas
A pesar de la delica-
da coyuntura econó-
mica actual, con una
tasa de paro sin pre-
cedentes copando
las portadas día sí y
día también, las perspectivas de fu-
turo de nueve jóvenes ni-ni (porque
ni estudiaban ni trabajaban) del dis-
trito de Sant Martí han dado un gi-
ro de 180 grados al finalizar con éxi-
to un curso en la Escola Superior
d’Hosteleria de Barcelona (paseo de
Taulat, 243) becado por el ayunta-
miento. «Los seleccionados venían
derivados de Servicios Sociales, no
de la oficina de empleo. El curso for-
maba parte de un programa de in-
serción dirigido a jóvenes de entre
16 y 19 años sin trabajo y en riesgo
de exclusión social», explica Dioni-
sio Ortiz, miembro de la dirección
del departamento Serveis a les Per-
sones de Sant Martí.
Delos15seleccionados,nuevejó-
venes han finalizado recientemen-
te el curso de servicio básico de res-
tauración y bar de 220 horas, repar-
tidas entre la teoría impartida en el
centro y las prácticas en diferentes
hoteles y restaurantes de la ciudad.
«Hemos recibido informes semana-
les personalizados muy positivos, y
si no están ya trabajando es porque
ahora mismo no hay una vacante
concreta. Pero es un sector con mu-
cha rotación y en el que faltan profe-
sionales», cuenta Iñaki Gorostiaga,
director general del centro, quien
mantiene el contacto con antiguos
alumnos ahora hosteleros y restau-
radores. «La escuela funciona des-
de 1985, y durante todo este tiem-
pohemosformadodesdechefsadi-
rectores de hotel. Son personas que
conocen muy bien nuestra filosofía,
cómo formamos, y ayudarán a los
más jóvenes», añade Gorostiaga.
Contratos a la vista
Para evaluar el éxito del programa,
el Distrito determinó que el 50% de
los alumnos, como mínimo, debía
salir con contrato laboral gracias a
la bolsa de trabajo del propio cen-
tro educativo. «No podemos olvidar
que nuestro objetivo era formar, pe-
ro también facilitar la inserción ju-
venil. Colocar en los próximo días a
nueve chicos de los 15 que empeza-
ron el curso es un muy buen resul-
tado», explica Ortiz, quien lamenta
los abandonos pero pone el énfasis
en un «índice de acabado muy alto»
en comparación con otros cursos
ocupacionales. «Oportunidades co-
mo estas no pueden dejarse esca-
par, porque no son cursos precisa-
mente baratos», explica uno de los
alumnos diplomados, Iván Bala-
guer, de 17 años, quien llegó a cor-
tarseelpeloporrecomendaciónde
un profesor.
Balaguer ha descubierto un fi-
lón en la hostelería y, en general,
elturismograciasasufacilidadpa-
ra las lenguas extranjeras. «En el
hotel donde hice las prácticas te-
nía que hablar francés e inglés con
los clientes», recuerda el joven,
con muchos puntos para trabajar
en cuanto comience la tempora-
da alta. «La responsable de Recur-
sos Humanos del hotel donde hice
lasprácticasmehaincluidoenuna
pequeña plantilla que tienen para
refuerzos, y me podrían coger en
breve para una sustitución», expli-
ca ilusionado Balaguer.
En vista del «buen resultado ob-
tenido», explica Ortiz, el Distrito
de Sant Martí trabaja en otras ac-
ciones similares para crear «opor-
tunidades» para los jóvenes. H
L. B.
BARCELONA
33 Alumno 8Iván Balaguer monta una mesa en la Escola d’Hosteleria.
ANNA BRUGUÉS
DIAGONAL
DIAGONAL
RONDA LITORALRONDA LITORAL
El curso intensivo,
de 220 horas,
forma parte de
un programa de
inserción para
jóvenes de entre 16
y 19 años en riesgo
de exclusión social
Recetalaboral
Nueve jóvenes, becados por el Distrito de Sant Martí, finalizan un
curso básico de restauración con buenas perspectivas de colocación
OPORTUNIDADES FORMATIVAS PARA LOS ‘NI-NI’
49MIÉRCOLES
8 DE MAYO DEL 2013Distritos
HORTA-GUINARDÓ 3 Dos chicas del Carmel
harán un cursillo gratis en Oxford P. 54
SANTS-MONTJUÏC 3 Los Castellers de
Sants celebran su 20º cumpleaños P. 55

5. LafestamajordelaSagradaFamí-
lia continua amb diversos actes
lúdics i solidaris. Dissabte (avin-
guda de Gaudí. 10-20 hores) hi
haurà recollida d’aliments per a
famílies amb pocs recursos. Diu-
menge se celebrarà la 29a Milla
Sagrada Família (9-14.30 hores)
i també una caminada solidària
(11 hores) per recaptar fons des-
tinats a l’oenagé Tanu que ajuda
els orfes d’Ucraïna.
Caminada
solidària a la
Sagrada Família
EIXAMPLE
L’ajuntament ha presentat als
veïns el projecte d’urbanització
de la plaça de Gal·la Placídia. Es-
tà previst que les obres comencin
el mes d’octubre que ve. Amb la
reforma es pretén recuperar el
màxim d’espai destinat als veïns.
El projecte s’estén per una àrea
de 7.600 metres quadrats i té un
pressupost total de 2,1 milions
d’euros.
Reforma de
la plaça de
Gal·la Placídia
GRÀCIA
Els artistes del Poble-sec obriran
les portes dels seus tallers del 10
al12demaig,perquèelpúblicpu-
gui conèixer la seva obra i el pro-
cés creatiu. Aquest any participa-
ran en aquesta iniciativa, que se
celebra des del 2007, 38 espais i
galeries. També hi haurà música,
activitats infantils, tallers gratu-
ïts i exposicions.
Els artistes del
Poble-sec obren
els tallers
SANTS-MONTJUÏC
MÉS ENLLÀ DE SARRIÀ-SANT GERVASI
els mesos d’abril a novembre).
Per Torrent, l’usuari del Trixi
«disfruta de la ciutat còmodament,
veient coses que no veuria i gaudint
delainteraccióambelconductor,un
cicerone que li presenta la ciutat de
forma íntima».
Balaguer subratlla els avantatges
per al trixista: «Coneixes molta gent.
I passar vuit hores al carrer et dóna
una visió diferent de la ciutat, de les
cosesbonesitambédelesdolentes.
I disfrutes a l’ensenyar-li a un aus-
tralià o un nord-americà, amb paï-
sosde300anysd’història,pedresde
2.000». H
Una forma diferent de recórrer i
conèixer la ciutat. Ni prou ràpida
per perdre-te’n detalls ni prou len-
ta per deixar-te coses pendents. El
Trixi, el tricicle a pedals amb ca-
pota colorista, s’ha consolidat a
Barcelona des que fa 10 anys va ar-
ribar de la mà d’una parella d’em-
prenedors alemanys: Eva Rossel i
Gerald Caspari. «Els vam veure per
primera vegada a Berlín i vam pen-
sar que la idea podia funcionar a
Barcelona, pel tipus de turisme,
perquè és un transport ecològic,
perquè era una novetat i perquè és
molt diferent», explica Rossel, ex-
perta en màrqueting que ha acon-
seguit un curiós model per finan-
çar l’empresa: una marca paga els
triciclesambpublicitat(araésDes-
igual) i els conductors es queden
tot el que cobren per viatge. I un
alleujament: els vehicles, que cos-
ten 10.000 euros, van dotats d’un
motor auxiliar elèctric.
15 euros per mitja hora
El preu de les rutes en Trixi és eco-
nòmic, tenint en compte el que co-
bra qualsevol professional autò-
nom per hora de treball. Un pas-
seigde30minutspelGòticcosta15
euros; un altre d’una hora per Ciu-
tat Vella, 25, i una ruta de dues ho-
res per la Barcelona de Gaudí, 45.
«Els conductors votem cada tem-
porada els preus», explica Santia-
go Torrent, de 46 anys, un dels ci-
clistes més veterans.
Torrent va arribar al volant del
Trixi empès per la crisi de la cons-
trucció. Treballava com a arquitec-
tefinsquefaquatreanyselvanaco-
miadar. Ara explica als seus viat-
gersl’urbanismedelaciutat.«Vivia
al Born i coneixia el Trixi perquè l’ha-
via fet servir amb el meu fill. M’agra-
dava molt el seu disseny. M’hi vaig
oferir i em van agafar. I ja fa quatre
anys. Tots els conductors som au-
tònoms, tenim professions i estu-
dis variats, i parlem diversos idio-
mes», explica. Un exemple: el seu
company a la parada de la Catedral,
Guillem Balaguer, de 36 anys, pro-
fessord’esquíaVaquèira-Beretal’hi-
vern i trixista a l’estiu. «No suporto
treballar en un despatx. Necessito
l’aire lliure», confessa Balaguer, or-
gullós de la seva feina de primavera,
estiuitardor(elTrixifuncionaentre
ÓSCAR HERNÁNDEZ
BARCELONA
33 Professor d’esquí i ‘trixista’ 8Guillem Balaguer passeja un turista pel litoral urbà.
ANNA BRUGUÉS
«No suporto estar
en un despatx»,
explica un ‘trixista’
que també és
professor d’esquí
Pedalsdedisseny
Des de fa 10 anys, el Trixi ofereix recórrer el centre de la ciutat a un ritme diferent de la mà
d’un guia H Un arquitecte en atur explica els edificis urbans a bord del tricicle
CIUTAT VELLA
DIMECRES
50 24 D’ABRIL DEL 2013Districtes
el monogràfic d’ecourbanisme
per a un mileni urbà
ecòpoliswww.catalunyaconstruye.comelPeriódico

6. P
atrícia Gabancho empezó
a vivir en Barcelona antes
de aterrizar por primera
vez en el aeropuerto de El
Prat. Desde el barrio de Palermo, en
su Buenos Aires natal, esta periodis-
ta empezó a estudiar catalán con un
grupo de personas que estimaban,
como ella, la cultura catalana. «Era
una escisión del Casal Català de
Buenos Aires, a los que contacté
después de ver, por azar, una pelícu-
la de la guerra civil . Después de leer
un libro sobre la historia de España,
de Salvador de Madariaga, que mi
padre me indicó, tuve ganas de sa-
ber más de ese país sin Estado con
una cultura tan potente»,explicaGa-
bancho.
Y allí, entre aquellas personas
con los que dialogaba en catalán,
conoció a un barcelonés que daba
la vuelta al mundo y que le ofreció
alojarse en la casa de sus padres en
Barcelona. El 27 de septiembre de
1974,con22años,subióaunavión
con destino a Barcelona. «No paré
de llorar hasta Río, donde hicimos
escala, porque sentía que ya no re-
gresaríaamipaís.Apartirdeallí,de-
jé de llorar», recuerda.
Empezaba así el futuro de la perio-
dista en la ciudad que ella eligió pa-
ra vivir. La primera imagen global
de la capital la tuvo desde el Tibida-
bo un día lluvioso. «La ciudad que vi
no me gustó. Además, me pareció
muy pequeña, un barrio», rememo-
ra 39 años después. Desde la monta-
ña, Gabancho hizo una fotografía –
que hoy cuelga de una pared de su
casa–enlaqueunrayodesolseabre
paso en un cielo totalmente cubier-
to de nubes oscuras, iluminando el
barrio de Les Corts.
Primera noche en la ciudad
Enelbarrioiluminadoporaquelra-
yo, Patrícia Gabancho pasó su pri-
mera noche. Fue el 28 de septiem-
bre de 1974, en un piso del nú-
mero227delaTravesseradeLes
Corts. Desde entonces, excepto
un brevísimo tiempo en el que ha-
bitóenL’HospitaletdeLlobregat,y
otraexperienciaresidencialenel
Eixample, la periodista ha cam-
biado seis veces de vivienda,
pero siempre en el distrito
de Les Corts. En él, se ha he-
chosulugar,susrelaciones
y sus rutinas y hábitos, como
‘La néta d’Adam’, premio Prudenci Bertrana 2012, es la historia de una mujer que viaja
a su ciudad, Buenos Aires, donde su madre acaba de morir. La autora y protagonista de ese
viaje real es Patrícia Gabancho que hizo el mismo trayecto en 1974 con destino a Les Corts.
comprar la prensa cada mañana en
la librería Helios, «donde también
quedo para tomar café cuando me
apetece hacerlo fuera de casa», afir-
ma. En ese espacio, la escritora hace
las únicas presentaciones de sus li-
bros, como La néta d’Adam (Editorial
Columna), que el pasado septiem-
bre conquistó al jurado del Pruden-
ci Bertrana.
CARME ESCALES
BARCELONA
ANNA BRUGUÉS
Una nueva vida La noche que estrenó esta ciudad
GABANCHO DURMIÓ EN UN PISO DE TRAVESSERA DE LES CORTS, 227 LA PRI-
MERA NOCHE QUE PASÓ EN BARCELONA. ERA EL 28 DE SEPTIEMBRE DE 1974.
En un amplio despacho, en una de
las estancias de su casa, a pocos me-
tros de la estación de Sants, perfila
sus textos de libros y artículos. Cada
semana, la escritora se sube al tren
con destino a una población donde
laAssembleaNacionalCatalanapro-
grama las charlas sobre el proceso
hacia el Estado propio. La próxima
que ofrece Patrícia Gabancho será
mañana en la Biblioteca Vila de Grà-
cia (Torrent de l’Olla, 104. A las siete
de la tarde).
Barrio y distrito completos
La estación de tren, la abundancia
de zonas verdes, de equipamientos
y el calor humano son los valores
que esta vecina destaca del barrio
en el que vive y trabaja. «Les Corts
ha preservado el valor humano de
barrio», expresa Gabancho. «En
este barrio, se puede vivir la ex-
periencia humana de la ciudad,
demostrando que no es cierto
que por el hecho de vivir en una
ciudad,niconocesalvecino.En
Les Corts la gente aún se para
en la calle a conversar», precisa
la periodista, a la que paran sus
vecinos, mientras pasea a su pe-
rra Dina, que estira de la correa
guiando su recorrido habitual y el
dePatríciaGabancho.«Lasacocua-
tro veces al día y, antes de comer,
siempre se dirige al bar Pepe –plaza
de Les Corts–, porque le dan un tro-
zo de fuet. Es su aperitivo, antes de
darse un pequeño baño en el par-
que», detalla. «Con ella hago itinera-
rios de hasta seis kilómetros por la
ciudad. Allí donde no llego con ella,
no voy», dice.
«Me gustan los barrios que con-
servan su arquitectura popular del
XIX como Sants, Sant Andreu o Grà-
cia.Soymuysensiblealostrazosar-
quitectónicosdelamemoria»,decla-
ra la vecina de Les Corts. «Por eso
mepreguntoquéquierenconstruir
más en este barrio, cuando echan
abajo esa memoria histórica. En
el distrito ya hay suficientes equi-
pamientos. Me sorprende que en
las reuniones del Consell de Barri
la gente no interpele más sobre
cómo crear empleo para jóvenes
enLesCorts,undistritouniversi-
tario, con mucho talento», apun-
ta. Gabancho recoge los esquejes
de plantas que encuentra por la
calle para alimentar un pequeño
jardín a la entrada a su portal co-
munitario. H
Librería Helios La primera visita del día
«AQUÍ –EN NICARAGUA, 100– COMPRO CADA MAÑANA LA PRENSA Y ESTE ES
EL ÚNICO LUGAR DONDE HAGO LAS PRESENTACIONES DE MIS LIBROS», DICE.
La compra La carnicería de Lola, Marisol y Pili
EN LA GALERÍA COMERCIAL NUMÀNCIA ESTÁN LAS PARADAS DE PESCADO,
PAN Y CARNE EN LAS QUE LA PERIODISTA COMPRA HABITUALMENTE.
Ocio Dina, la perra que se hizo mayor en el parque
«ES LA PLAZA DE LES CORTS, PERO SIEMPRE DECIMOS ‘EL PARQUE’. AQUÍ MI
HIJO HA JUGADO, HA TENIDO SU PANDILLA» Y TAMBIÉN PASEA SU BEAGLE.
La plaza mutilada Cambio innecesario
«LA TEXTURA DE LA CIUDAD ANTIGUA ES UN VALOR A PRESERVAR, Y A ESTA
PLAZA –DEL CARME– LE HAN ARREBATADO DOS ESQUINAS, ¿Y PARA QUÉ?»
una vecina llamada... Patrícia Gabancho, escritora y periodista
«EnLesCortsla
genteaúnseparaen
lacalleaconversar»
MIÉRCOLES
50 29 DE MAYO DEL 2013Distritos

7. Marc Sala Tenor R a més de cantar, FA coNferÈnciEs SOBRE ÒPERA
GENT De sarrià-sant gervasi
ÓSCAR HERNÁNDEZ
BARCELONA
in corpore sano. No fumes, no beus,
igualqueelsteuscompanys,quefan
el mateix que tu. Tots són vocacio-
nals: cantants, directors, músics...
És molt bonic perquè coneixes cul-
tures, llengües i persones molt in-
teressants.
–¿Per què òpera?
–És una passió. Jo no passo ni un dia
sensecantar-neoescoltar-ne.M’ena-
mora. Hi ha molt prejudici: que és
cara, elitista, antiga... Però no és ve-
ritat. Tothom pot anar al Liceu, on
hihaentradesde8euros.¿Quantval
una entrada al futbol o per a un con-
cert de Justin Bieber? A internet i a
les biblioteques hi ha molta opera
Només cal mirar-li els ulls i escoltar-lo quan parla
d’òpera per saber que l’apassiona. Marc Sala sol baixar
de l’escenari per explicar els secrets de la seva
professió de tenor. Al maig repeteix a Casa Orlandai.
Marc Sala (Barcelona, 1981) sempre
somriu.Seguramentperquècomell
mateixreiteraesguanyalavidacom
a tenor, cantant òpera, la cosa que
més li agrada. I des de fa uns anys, a
més fa conferències sobre el belcanto
perdivulgar-loentreelsquenoelco-
neixen. Aquests dies es prepara per
alcertamenÒperaenrutaquedurant
el mes de maig inundarà de música
Sarrià-Sant Gervasi.
–¿Com li va agafar per explicar òpe-
ra?
–Fa uns anys vaig veure que podia
compaginar la carrera musical amb
«L’òpera
reuneix totes
les arts»
xerrades sobre òpera. Vaig comen-
çar a Sarrià, a Casa Orlandai, on els
va encantar la idea, i actualment al
Conservatori del Liceu. En faig una
al mes i intento fer les conferènci-
esaquèamim’hauriaagradatassis-
tir. Fins i tot hi porto companys per-
què cantin.
–¿Quan va començar a cantar?
–M’hi vaig aficionar amb 12 o 13
anys perquè disfrutava sentint òpe-
ra, i això que a casa meva no eren
músics ni els agradava. Un dia al col·
legi van fer un cor per interpretar
Carmen. Me la vaig aprendre de me-
mòria. Després van venir La Travia-
ta i altres. Era obsessiu. M’encanta-
gratis, no te l’acabes. I també es fan
produccions molt modernes. S’ha
d’anar a l’òpera sense complexos i,
com més l’escoltes, més t’agrada. I
que els cines ofereixin òperes en di-
recte em sembla una gran idea.
–Però viure-ho a l’escenari...
–Imagina’t. Cantar i ser actor. ¡El
somni de qualsevol nen! Et disfres-
ses i vius situacions inimaginables,
amb una música preciosa, amb la
teva veu en directe que arriba al pú-
blic sense micròfon. Tot ple de mo-
ments màgics. I no em refereixo als
aplaudiments, sinó al silenci, on no-
tes l’emoció que uneix el públic, els
músics i els cantants. L’òpera és l’es-
pectacle total, des de l’arquitectura
de l’edifici fins a la moda, l’esceno-
grafia,lamúsica,elscors,laliteratu-
ra... L’òpera reuneix totes les arts.
–Ielmesqueve,òperaasacaSarrià-
Sant Gervasi.
–És el segon any que s’organitza Òpe-
ra en ruta al districte. És que el 8 de
maig és el Dia Mundial de l’Òpera.
Hi haurà de tot, des d’una òpera in-
fantil al Teatre de Sarrià fins a docu-
mentals i conferències.
–Comlaseva,sobreladivertidaòpe-
ra de Rossini Il signor Bruschino. El
15demaig,alessetdelatarda,aCa-
sa Orlandai (Jaume Piquet,23).
–I el 17 la Jove Companyia d’Opera
del Conservatori del Liceu la repre-
sentarà al Teatre de Sarrià. H
va cantar-les, però també els Beatles
i Elton John ¿eh?. Als 14 ja sabia que
volia cantar i als 15 vaig fer classes
particulars i el meu professor em va
dir que jo era tenor. ¡A la meva edat!
Això em va agradar moltíssim. Dels
18 als 25 vaig estar al Conservatori,
on Eduard Giménez m’ho va ense-
nyar tot. I després vaig anar al de Va-
lència, on vaig aprendre amb Ana
Luisa Chova, la millor.
– Fins a treballar de tenor. ¿Difícil?
–Des dels 24. I això és un privilegi en
un món en què és tan difícil arribar.
Es necessita molta autodisciplina.
Som com esportistes d’elit. Fem una
vida gairebé monacal, de mens sana
33 Passió per l’òpera 8 Marc Sala, a Casa Orlandai.
ANNA BRUGUÉS
DIMECRES
52 24 D’ABRIL DEL 2013Districtes

8. 53DIMECRES
24 D’ABRIL DEL 2013Districtes
Tallers amb
vida interior
«Pinto des que era molt pe-
tita. Vinc de família de pin-
tors», explica Teresa Sar-
rias Cruxent, que té el taller
al carrer de Sant Guillem.
«Abans tenia un estudi al
carrer de la Gleva, però era
més petit. Al nou local puc
donar classes de ceràmica
i mandales a grups reduïts»,
diu Sarrias Cruxent, que
va estudiar disseny gràfic i
dibuix. El seu estil, no obs-
tant, ha estat definit com a
«no acadèmic» per la seva
marcada personalitat. Una
de les seves tècniques pictò-
riques favorites és el quimi-
grama, que produeix imat-
ges sobre paper fotogràfic
amb resultats similars als
d’una aquarel·la. H
Des del seu estudi als baixos
del número 34 del carrer de
Francolí,RoserBusquetstre-
balla ara en un projecte so-
bre els quatre elements de
la naturalesa: aigua, foc, ai-
re i terra. «El tractament és
informal, i faig servir tècni-
ques i procediments dife-
rents», aclareix Busquets,
que és llicenciada en Belles
Els quatre elements
ROSER BUSQUETS 3 FRANCOLÍ, 34
Els interessats en restaura-
ció i pintura de mobles po-
den entrar al local de Sílvia
García. En aquest taller po-
dran observar els materi-
als amb què treballa diària-
ment i els treballs en procés
de producció. «Aquesta ini-
ciativaésunamoltbonama-
nera de donar-nos a conèi-
xer entre els veïns», explica
Restauració de mobles
TALLER NEGREVERNÍS 3 NEGREVERNÍS, 24
Quimigrames i més
TERESA SARRIAS CRUXENT 3 SANT GUILLEM, 4
García, que va obrir l’estu-
di fa 12 anys, després d’aca-
bar els seus estudis. «El meu
ofici està mal pagat ­però no
crec que es perdi. Això sí,
ara em surten més treballs
d’envellir mobles nous i de
pintura decorativa», mani-
festa la restauradora, que
també imparteix classes al
seu taller. H
Arts i graduada en proce-
diments pictòrics. Segons
l’artista, la iniciativa Tallers
Oberts és interessant perquè
«mostra les obres en estat
de creació». Busquets for-
ma part d’Art Farró-Putxet,
una agrupació que ha orga-
nitzat exposicions conjun-
tes a la Casa Sagnier i a l’Es-
pai Putxet. H
Maria Elisabetta Longo-
ne, de professió arquitecta,
va obrir el seu taller al car-
rer de Cornet i Mas fa tres
anys. «Encara que a la pri-
mera planta tinc a la ven-
da coixins, estovalles, cor-
tines i diferents accesso-
ris, la meva intenció no és
fer negoci sinó tenir un es-
pai creatiu per treballar la
pintura sobre teixits», expli-
Pintura sobre tèxtil
IN IT 3 CORNET I MAS, 22
Vicepresident de l’associa-
ció Art Farró-Putxet, el pin-
tor i escultor David de Mo-
ragas no s’ha perdut cap de
les edicions de Tallers Oberts.
«Aquesta mena d’iniciatives
són molt importants perquè
omplim de vida el barri amb
una proposta cultural», ex-
plica De Moragas, que desta-
cal’elevatnombred’artistes
que conviuen i han convis-
Trencaclosques de colors
DAVID DE MORAGAS 3 SANT FELIP, 9
«El visitant podrà trobar al
meu taller obres i documen-
taciógràficadegranpartdel
meu treball», explica Imma
Barba, una pintora i grava-
dora «interessada en l’infor-
malisme»ambmoltesinqui-
etudsartístiques.«Segueixo
formant-me en cursos mo-
nogràficsdelcampartístic»,
afegeix una artista que pre-
fereix no treballar durant
La llibertat del pinzell
IMMA BARBA 3 PARE MIQUEL DE SARRIÀ, 10
ca Longone. El nom In It ju-
ga amb l’abreviació d’in iti-
nere (en moviment, en llatí).
«Ésunarecercaconstant.El
món dels teixits és enorme
i fascinant», puntualitza la
dissenyadora, que és la ter-
cera vegada que col·labora
amb Tallers Oberts. «La gent
queacostumaavenirésuna
apassionada de l’art. Pre-
gunten molt», afegeix. H
cuthistòricamentenaquest
diminut barri del districte
de Sarrià-Sant Gervasi. «Els
que visitin el meu taller po-
dran veure la meva última
col·lecció, titulada Joc de
puzles», diu un artista molt
colorista que ha rebut a la
planta baixa de casa seva, si-
tuada al passatge de Sant Fe-
lip,finsa150visitantsenun
dia. H
les jornades de Tallers Oberts
perquèquanpintanecessita
sentir-se«moltlliure».Aques-
tapintoraafegeix:«Éslapri-
mera vegada que participo
en aquesta iniciativa, i crec
que és molt interessant que
la gent descobreixi el ves-
sant més artístic del bar-
ri, habitualment invisible. A
més, és una oportunitat per
donar-se a conèixer». H
ruta A SARRIÀ-SANT GERVASI
Jornades artístiques. Gairebé mig centenar d’artistes i arte-
sans de Sarrià i Farró-Putget obriran al públic les portes dels es-
tudis del 3 al 5 de maig. Aquesta iniciativa, batejada com a ‘Ta-
llersOberts’,revelaelsprocessosilestècniquesquehihaenles
seves creacions. Aquesta és una mostra d’alguns dels centres
que hi participen. text: LUIS BENAVIDES Fotos: ANNA BruguÉs

9. espectáculos JUEVES
58 9 DE MAYO DEL 2013
33 Una imagen de Pepet i Marieta, con Josep Bordes en el centro.
EL PERIÓDICO
JORDI BIANCIOTTO
BARCELONA
–Vienen de la misma línea fronteriza
catalano-valenciana...
–Sí,nosdicenqueestamosenelculo
Catalano-valencianos, repartidos entre
Ulldecona y Benicarló, funden fiesta y
protesta en ‘Lo món d’un mos’, el disco
que muestran hoy en Music Hall. Habla
su cantante y compositor, Josep Bordes.
Pepet i Marieta
Grupo musical
EN 3 MINUTOS
«Nos cagamos en
todo con alegría»
de Catalunya, pero nosotros respon-
demos que en el corazón de los Paí-
ses Catalanes.
–Con Lo món d’un mos, ¿amenazan
con comerse el mundo?
–Sí, yo soy idealista y creo que aho-
ra hay movimientos sociales, como
los indignados, las plataforma anti-
hipotécasoprocesodeautodetermi-
nación, que nos llevan a un cambio
de sistema. No será en cuatro días,
pero esta presión está consiguiendo
cosas que parecían utopías.
–PepGimeno,Botifarra,colaboraen
el disco. ¿El canto tradicional valen-
ciano forma parte de su bagaje?
–Lo descubrimos, igual que la jota,
a través de Quico el Célio, el Noi i el
Mut de Ferreries, que también parti-
cipaneneldisco.Ellossonlospadres
del movimiento de la música ebren-
ca. Dieron a conocer nuestra jota, li-
gada a las movilizaciones anti-tras-
vase. Con todo aquello surgió una
conciencia de las Terres de l’Ebre.
–En su música hay señales latinas,
del reggae... ¿Cómo gestionan tan-
tas influencias?
–Yo soy más escritor que músico, y
mis canciones siempre han estado
al servicio del mensaje. Si queremos
hablar de indignados recurrimos a
lajotaporqueesunritmoconelcual
se acostumbra a hacer crítica social.
–¿Y trasladan a otros géneros esa
fusiónderitmosfestivosytextosrei-
vindicativos?
–Sí. Nuestro propósito era hacer un
disco de fiesta con crítica social y po-
lítica. Queremos cagarnos en todo,
peroconalegríaynaturalidad,atra-
vés de canciones en tonos mayores.
–Lamaniesmuyexplícita.¿Quédice
si le acusan de populista?
–Lo que refleja es el lado más huma-
no de la manifestación. No es pan-
fletaria. Grita «independencia» aun-
quelacanciónnacióenunamanian-
terior,ladelahuelgageneral.Quizá
sea oportunista, pero refleja una po-
sición en la que creemos.
–¿Quieren reflejar el momento o
alimentar las causas en las que
creen?
–Alimentarlo.Nosoyunespectador,
sino que opino. No deseo imponer,
pero sí hacer canciones que la gente
se haga suyas. Ser la voz del pueblo,
aunque quede mesiánico. H
AUTOAYUDA
Fernando
Alberca enseña
a ser feliz
Racionalizar las emociones y sa-
car el máximo partido a nuestras
capacidades intelectuales pa-
ra alcanzar la felicidad es la fór-
mula de Nuestra mente maravillo-
sa (Temas de hoy), un trabajo de
Fernando Alberca, que ganó el
premio Hoy de ensayo. El autor
cordobés es experto en motiva-
ciónyestimulaciónyconsulibro
Todos los niños pueden ser Einstein
fue número uno en ventas.
CERTAMEN LIBRE
‘TPB:AFK’
abre el festival
de cine BccN
TPB:AFK, abreviación de The Pira-
te Bay: away from keyboard, abre en
el Macba (19.30 horas) la cuarta
edición del festival BccN-Creati-
ve Commons. Los pases son gra-
tuitos. El realizador sueco Simon
Klose (foto) estará en la presenta-
ción del filme, una reflexión so-
bre la piratería digital que se es-
trenó a la vez en la Berlinale y on-
line.Undocumentalsobreel15-M
cerrará la muestra el domingo.
El Raval abre Miniteatres,
un espacio para miniobras
3Cuatrosalasdiminutasacogenpiezasde15minutosen6sesiones diarias
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
R
einventarse o morir. Ante
los tijeretazos y el abusivo
IVA, el sector cultural bus-
ca nuevas fórmulas para
sobrevivir. Hoy abre las puertas en la
calledeRobadordelRavalelclubcul-
tural Miniteatres, un novedoso mo-
deloescéniconacidoenlaArgentina
del corralito y que llega a Barcelona
avaladoporsuéxitoenMadrid. Cua-
trominisalas(concapacidadparaun
máximo de 15 personas) programan
simultáneamenteyenseispasesdia-
rios (de miércoles a domingo) piezas
de 15 minutos, con un máximo de
cuatro actores. El concepto cinema-
tográfico del cortometraje, exporta-
do a la escena. Teatro low cost. De bol-
sillo. A cuatro euros la pieza.
«Más que de miniteatro se puede
hablar de macroteatro porque la ac-
ción se vive en primer plano. Los ac-
tores deben cuidar hasta la colonia
que llevan porque el público está a
dos palmos», acertó a explicar Pep
Armengol,quedirigeaSilviaSabaté
y Octavi Pujades en Tinc una cita amb
CarlaBruni...odues,deDaniel Benito.
Los12minutosdelapiezanodanpa-
ra ahondar en los personajes. «Son
obras ligeras, divertimentos. Aperi-
tivos en el leguaje gastronómico»,
precisó Armengol.
ESPACIO DE ENCUENTRO / La programa-
ción se renovará cada mes con pie-
zas en torno a una temática común
(Un gran día ha inspirado la primera
tanda)yestáabiertaatodoslosartis-
Daniel Cuello-Esparrell serán ma-
dre e hijo, frente a un televisor apa-
gado, en Con la muerte en los sillones.
Fue Amparo Miralles, exdirecti-
va de Gestmusic y directora de Do-
bleFilo Produccions, quien impul-
sóelproyectotrascomprobareléxi-
to del formato en la capital. Pronto
encontró el apoyo del Ayuntamien-
to, que ha aportado 33.000 euros
para una iniciativa que se ajusta co-
mo un guante a la estrategia muni-
cipal de revitalización del barrio y,
en particular, de la zona de la plaza
de Salvador Seguí.
Ahora, mientras en las paredes
negras de Miniteatres se contarán
historias variopintas, en la calle de
Robador continuará el espectáculo
del oficio más viejo del mundo. Un
show que ayer quedó interrumpido
voluntariamente ante la llegada de
los representantes municipales, pe-
ro asumido sin reparos por el nuevo
club. «¿Ya se han ido? ¿Pueden vol-
veralacalle?»,lepreguntóunavieja
madame, bastón en mano, a Fuentes.
«Por nosotros, pueden hacer lo que
quieran», le dijo. El espectáculo de-
be continuar... dentro y fuera. H
UN NUEVO CONCEPTO DE TEATRO ‘LOW COST’ FRENTE A LA CRISIS
33 Pep Armengol (con su perrita Gilda), Anna Bellmunt, Silvia Sabaté, Àngel Amazares y Tonino, ayer en una sala.
ANNA BRUGES
tasquequieranparticipar.Conbary
restauración, el club Miniteatres as-
pira también a convertirse en espa-
cio de encuentro del sector.
Carlos Fuentes –actor que alcan-
zólagloriaconlapelículaAntàrtida–
sehaimplicadoenelproyectocomo
vicepresidente. Actuará, junto con
Anna Bellmunt, Anna Gras y Àngel
Amazares, en la comedia Swingers,
con guion y dirección de este últi-
mo. Tonino y Eloi Yebra afrontarán,
junto con la quincena de espectado-
res, el día del fin del mundo en El re-
fugio, mientras Mònica Lucchetti y