Programa Compartim de gestió del coneixement III Jornada de Mesures Penals Alternatives. Elements interns i externs de la intervenció La intervenció dels delegats de mesures penals a Europa. Marc Cerón Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 28 de gener de 2016

1. L’EXECUCIÓ PENAL A LA COMUNITAT
(PROBATION) A EUROPA
BARCELONA, 28 DE GENER DE 2016
JORNADA GESTIÓ
DEL CONEIXEMENT
GRUP MPA

2. Desenvolupament històric dels serveis
de probation a Europa
 Consideració prèvia: Europa és un relat de la diversitat
 Trets comuns (des del voluntariat a la professionalitat)
 Els orígens es remunten al segle XIX:
 Institucions religioses o de caritat
 La feina la portava a terme el sector del voluntariat
 Ràpid desenvolupament, a principis del segle XX, als països europeus
d’influència anglosaxona
 Context: «moviment reformista» en la justícia penal
 Nou tipus de condemnes
 Orientació rehabilitadora N = 1
 Atenció a les minories: joves, malalts psiquiàtrics

3. Desenvolupament històric dels serveis
de probation a Europa
 A partir dels anys 1970: els serveis de probation van
desplaçar la seva actuació des de l’interior dels centres
penitenciaris (oferint ajuda i supervisió a les persones privades
de llibertat) a la comunitat
 A partir dels anys 1990: prenen relleu els serveis de
probation dels nous estats membres de la Unió Europea de
l’Europa central i de l’est. Darrere seu, apareixen els primers
serveis de probation que atenen víctimes des d’una
perspectiva restaurativa

4. Desenvolupament històric dels serveis
de probation a Europa
 Models
 Suport humanitari
 Treball social
 Res funciona!
 Què funciona?
 Risc + necessitat + oportunitat de resposta (Model RNR)
 Desistiment + justícia restaurativa
 Un paradigma nou? (què funciona? + RNR + desistiment + justícia
restaurativa + gestió dels casos + ...)

5. Principis i components ètics de les
tasques dels serveis de probation
 Principis compartits per gairebé tots els serveis de
probation
 Procedents de la tradició del treball social
 Les persones poden canviar
 Normalització de l’estil de vida
 Igualtat d’oportunitats
 Procedents dels mateixos serveis de probation
 Inici de la intervenció orientada a la comunitat al més aviat
possible (ja des de la presó)
 Intervenció mínima necessària
 Procedents dels sistemes de gestió moderns
 Ús efectiu dels recursos
 Descentralització

6.  Principis ètics. Element principal: «Preservar un bon
equilibri entre totes les parts implicades»
 Orientació envers la defensa dels drets humans
 Respecte per la persona penada
 Confiança, flexibilitat i responsabilitat
 Realisme
 Legalitat
 Intervenció ajustada en el temps
 Continuïtat de la intervenció
 Disponibilitat per a la cooperació amb altres
organitzacions
 Transparència
 Motivació
Principis i components ètics de les
tasques dels serveis de probation

7. Marc legislatiu
 Context internacional
 Les Regles de Tòquio (Regles mínimes de les Nacions Unides per a
l’aplicació de mesures no privatives de llibertat) G.A. res. 45/110, annex, 45 U.N.
GAOR Supp. (No. 49A) de 197, U.N. Doc. A/45/49 (1990)
 Recomanació CM/Rec (2010)1 del Consell d’Europa
 Legislació substantiva aplicable a cada jurisdicció
Codi penal, o
Lleis de justícia penal

8. Marc legislatiu
 Posició i rol dels serveis de probation
 Codi processal penal
 Aspectes funcionals i organitzatius
 Lleis d’execució penal
 Decrets o lleis específics de l’àmbit de la probation
 Funcionament ordinari
 Circulars, instruccions, ordres ministerials

9. Marc legislatiu
 La tipologia delictiva atesa en els serveis de probation
 En la majoria de jurisdiccions
 Delictes de baixa intensitat/no‐violents
 Penats sense antecedents
En algunes jurisdiccions (Anglaterra i País de Gal∙les,
Irlanda, Escòcia, Holanda)
 Increment de la inclusió en la cartera de serveis de
la intervenció en casos d’alt risc / delictes violents

10. Marc legislatiu
 Missió
Consideració prèvia: reflex del clima polític en un
moment determinat
Principals elements comuns: protegir la població dels
efectes de la reincidència i promoure la inclusió social
dels penats
 Principals elements diferencials: el grau de connectivitat
amb el sistema penitenciari i la intervenció o no amb les
víctimes

11. Organització i gestió dels serveis de
probation
 Variables generals
 L’extensió, la distribució i els trets del territori
 La cartera de serveis
 Tipus d’organització
 Estructura nacional centralitzada, normalment el ministeri de
justícia gestiona el sistema amb empleats públics
 Organitzacions amb ànim de lucre o sense gestionen el sistema
sota la supervisió i contractació del ministeri de justícia
 Divisió de responsabilitats entre els serveis de probation i els
serveis socials dintre del sistema de justícia penal

12. Cartera de serveis
 En alguns casos (per exemple, Holanda) presència del servei de
probation immediatament després de la detenció policial
 En moltes jurisdiccions: presència en la fase prèvia al judici
 Modalitat tradicional: elaboració d’informes previs a la sentència
 Modalitat més nova: supervisió de les condicions associades a
l’arxivament provisional (diversion) o a la llibertat provisional, amb
dos objectius
 Intentar evitar l’extensió dels efectes de la pena privativa de
llibertat
 Reduir la població penitenciària

13. Cartera de serveis
 En gairebé totes les jurisdiccions: presència després de la
fase de judici
 Actuació en el context penitenciari (penats / famílies)
 Seguiment de la pena de treballs en benefici de la
comunitat
 Seguiment de les penes suspeses o substituïdes
 Seguiment de les mesures de seguretat
 Preparació per a la sortida en llibertat
 Seguiment de les mesures d’alliberament anticipat
 Seguiment de la llibertat condicional
 Seguiment dels casos alliberats per aplicació d’una
amnistia o perdó generalitzat

14. Cartera de serveis
 En algunes jurisdiccions: presència dels serveis de probation després
del compliment definitiu d’una pena (amb acceptació voluntària per part
de l’usuari i per a un temps limitat o com a compliment d’una mesura
judicial)
 Atenció a alliberats definitius
 Atenció als nacionals que retornen a la jurisdicció nadiua després
de complir una condemna en un estat estranger (Holanda,
Anglaterra i Gal∙les, Irlanda)
 Seguiment de la mesura de llibertat vigilada (MAPPA)
 En moltes jurisdiccions s’assumeixen tasques noves:
 Atenció a les víctimes
 Aplicació d’esquemes de justícia restaurativa (mediació,
conferències)
 Participació en l’aplicació d’esquemes de prevenció primària

15. Tasques
 Elaboració d’informes: facilitació d’informació de qualitat a les autoritats
judicials amb vista a prendre decisions respecte de les condicions de compliment
de les sentències. Importància dels instruments d’avaluació fonamentats en el
model RNR
 En algunes jurisdiccions els serveis de probation també aporten
informació psicosocial en relació amb les víctimes i els testimonis i
contribueixen a l’exploració judicial de les víctimes i els testimonis més
vulnerables
 Seguiment del nivell d’aplicació de la pena imposada, incloent‐hi la supervisió
dels penats:
 Fases
 Avaluació
 Planificació
 Intervenció
 Avaluació

16. Tasques
Atenció a les víctimes del delicte (Directiva 2012/29/UE del Parlament
Europeu i del Consell, de 25 d’octubre de 2012, per la qual s’estableixen normes mínimes
sobre els drets, el suport i la protecció de les víctimes de delictes)
Tres dimensions:
 Avaluació del nivell d’empatia del penat amb la víctima a l’hora
d’elaborar informes previs a la sentència i durant el període de
seguiment i supervisió
 Responsabilitat dels serveis de probation de tenir presents les
mesures de protecció a la víctima: vigència de les ordres
d’allunyament, reparació de danys o compensacions materials
 Participació en processos de justícia restaurativa, abans o durant el
compliment de la pena

17. www.cep‐probation.org
(PROBATION IN EUROPE)