Programa Compartim de gestió del coneixement Seminari de mesures penals alternatives. Comunicació i motivació La millora de l'apoderament personal i de l'apoderament dels usuaris que atenem en l'àmbit laboral. M. Jesús Tarragona, psicòloga de la Regidoria de Polítiques de Gènere de l'Ajuntament de Terrassa Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 9 de juny de 2016

1. 1
La millora de l’apoderament personal i
de l’apoderament dels usuaris que
atenem en l’àmbit laboral
Programa Compartim
Comunicació i motivació
M. Jesús Tarragona Oriols
Cap del Servei de Polítiques de Gènere
Ajuntament de Terrassa
9 de juny de 2016
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la
comunicació del material sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament
de Justícia) i no se'n faci un ús comercial ni es transformi per generar obres derivades. La llicència Reconeixement–No comercial–Sense
obres derivades es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

2. 2
Empower: «to give or delegate power or authorithy to; authorize»,
«to give ability to», «enable», «permit».
Empowerment o apoderament (Rappaport 1984):
Procés pel qual les persones, organitzacions i comunitats
adquireixen un major control a partir del desenvolupament de
recursos individuals, grupals i comunitaris que generen nous
entorns, i milloren així la qualitat de vida i el benestar.
Empower, apoderar, empowerment, apoderament,
enfortiment, potenciació…?

3. 3
3. Propósito
Una altra manera d’explicar el procés d’apoderament segons els seus tres
nivells:
Tenir la creença que un controla el propi destí i els esdeveniments que
vindran (optimisme en el futur: «Crec en mi»).
Aconseguir la percepció de tenir poder real i recursos per actuar («Sé que
puc aconseguir propòsits o objectius posant en marxa els meus recursos»).
Desenvolupar la capacitat i la voluntat d'actuar en la pròpia vida i en el
propi entorn («Vull intentar-ho, vull fer-ho i hi tinc dret»).
Els diferents nivells del procés d’apoderament

4. 4
Barreres de l’apoderament: les pors
• Les distorsions cognitives: error en el processament de la
informació associat a unes creences desadaptatives.
• Aquests errors de pensament o pensaments «trampa» poden
produir emocions com la por, l’ansietat, la depressió, la ira…, i les fan
intenses; de vegades, fins i tot les situen fora de control.
• Els dos errors de pensament més comuns són:
A) Sobreestimació de la probabilitat (o saltar a les conclusions): quan
la persona augmenta la probabilitat d’ocurrència de fets negatius.
A) Catastrofitzar (o pensar en el pitjor): quan la persona automàticament
prediu el pitjor que pot passar (sense considerar altres resultats).

5. 5
Estratègies de reavalució cognitiva de les pors
I què podem fer davant aquestes distorsions cognitives?
• Ser conscients que la manera com percebem el món és només
una de les possibles. És útil pensar en altres alternatives.
• Intentar observar si podem estar cometent alguna distorsió de les
enumerades i mirar de buscar un pensament alternatiu més adequat.
• Intentar convertir el nostre discurs: que sigui més realista, que segueixi
un mètode similar al científic, avaluant les proves i les dades abans
d'extreure conclusions.

6. 6
Calcular la probabilitat de sobreestimació
Aprendre a reavaluar el «salt a les conclusions»: preguntes a fer.
1. Sé amb seguretat que _________ passarà?
2. Estic segur/a al 100 % si es produiran aquelles conseqüències tan
negatives?
3. Quines evidències tinc per tenir aquesta por o creença?
4. Què ha passat en altres ocasions en aquesta mateixa situació?
5. Tinc una bola de vidre que em permet endevinar el que passarà? Com
poc estar segur/a de la resposta?
6. Podria haver-hi alguna altra explicació?
7. Quan crec que ____ passarà? Quina probabilitat real hi ha que ___
passi?
8. La meva predicció negativa ve donada per les emocions tan intenses
que estic tenint?
9. És ______ realment tan important, o les seves conseqüències?
Considerant les respostes a aquestes preguntes, quina seria la manera
alternativa d’interpretar aquesta situació?

7. 7
Descatastrofitzar
Aprendre a reavaluar «pensar en el pitjor que pot passar».
1. Què és el pitjor que podria passar?
2. Si ______ passés, podria afrontar-ho? Com ho faria?
3. Llavors, què passaria?
4. Fins i tot si _______ passés, podria suportar-ho?
5. He estat capaç d’afrontar _______ en el passat?
6. És _________ realment tan terrible?
Considerant les respostes a aquestes preguntes, quina seria una manera
alternativa d’interpretar aquesta situació?
____________________________________________________________

8. 8
Indicadors d’apoderament individual
 Autocontrol
 Autoeficàcia
 Motivació
 Solució de problemes
 Presa de decisions
 Afrontament psicosocial
 Suport social apropiat

9. 9
L’ARC de les emocions serveix per analitzar les teves emocions,
amb l’objectiu de comprendre-les millor i així poder respondre de
manera més adaptativa i realista a les situacions.
A- Antecedents o desencadenants que precedeixen la nostra
experiència emocional.
R- Resposta als antecedents, incloent-hi totes les nostres
conductes, pensaments i sensacions.
C- Conseqüències de les nostres respostes.
ARC de les emocions

10. 10
 Impuls que inicia, guia i manté el comportament fins a assolir l'objectiu
desitjat. Canvia al llarg del temps.
 Reconèixer que factors externs poden afectar la motivació i permetre’s
de manera ocasional tenir dubtes és important. Això forma part del
procés de canvi.
 Quan el nivell d’ambivalència ha augmentat, pot ajudar a intensificar la
motivació:
A) Revisar pros i contres de canviar i de romandre igual (full de balanç
de decisions).
B) Establiment d’objectius concrets que duguin al canvi de conducta
(full d’objectius de la intervenció).
Motivació

11. 11
PROS/BENEFICIS CONTRES/COSTOS
CANVI
NO CANVI
Exemple de full de balanç de decisions
• No hauré de patir més.
• Podré viure una vida plena
novament.
• Podré conèixer gent nova i esperar
fer noves amistats.
• Podré tornar a sortir amb gent.
• Canviar és difícil i dur.
• Això és part de com sóc. Sóc
una persona tímida.
• Si fallo, llavors sí que no hi ha
esperança per a mi.
• Pot ser que no millori mai.
• Seria més fàcil no haver de passar
per tot això.
• És més còmode, és el que estic
acostumada a fer.
• Continuaré igual. Limitada.
• Seguiré sense ser capaç de
conèixer gent nova.
• No podré començar a sortir
amb ningú.

12. 12
Exemple de full d’objectius de la intervenció
• El meu objectiu núm. 1 d’intervenció és:
Concretant:
Com seria assolir aquest objectiu? Quines coses faries o no faries? Quines
conductes estaries fent o no fent? Intentar la màxima concreció possible:
____________________________________________________________
Establir els passos necessaris:
Pot ser útil pensar els passos necessaris des de l’objectiu final per poder
assolir-lo.
Pas 4: ______________________________________________________
Pas 3: ______________________________________________________
Pas 2: ______________________________________________________
Pas 1: ______________________________________________________

13. 13
Diferència entre autoconcepte i autoestima:
• AUTOCONCEPTE: conjunt d'elements que una persona utilitza per
descriure’s.
• AUTOESTIMA: avaluació de la informació continguda en
l'autoconcepte, que procedeix dels sentiments de la persona sobre
ella mateixa.
Pràctica: diferència entre autoconcepte i autoestima;
relació amb autoeficàcia

14. 14
CARLES
En Carles té diferents concepcions de si mateix. Per exemple, en
l'àmbit laboral, es considera una persona responsable i complidora; tot
i que es mostra molt insegur quan ha de defensar les seves pròpies
opinions davant els seus superiors o ha de parlar en públic. Si comet
un error important, pot pensar que «és un incompetent» i es diu a si
mateix que «hauria de mantenir més atenció», i això fa que se senti
malament. Per contra, quan resol satisfactòriament algun problema
important, el seu autoconcepte canvia positivament. En l'àmbit familiar
es considera un bon pare i un marit afectuós, tot i que creu que hauria
de dedicar més temps a la família.
Pràctica: diferència entre autoconcepte i autoestima;
relació amb autoeficàcia

15. 15
MARIA
La Maria es considera capaç i intel·ligent. Davant d'una situació nova,
que no sap com afrontar, es repeteix a si mateixa «Tranquil·la, si no ho
aconsegueixes a la primera ho pots tornar a intentar; tothom necessita
temps per aprendre». Cada vegada que ho fa es fixa bé en els detalls
de la seva conducta per millorar la propera vegada. Acostuma a
aconseguir el que s'havia proposat, i això li provoca un sentiment de
satisfacció i pensaments com ara «Ho veus, no era tan difícil?; has
pogut fer-ho», que reforcen el seu sentiment de capacitat.
Pràctica: diferència entre autoconcepte i autoestima;
relació amb autoeficàcia

16. 16
ANTONI
L’Antoni no se sent capaç d'assolir cap fita «important». Cada vegada
que ha de fer alguna cosa nova, la inicia sense entusiasme, amb més
por del fracàs que afany d'aconseguir l'èxit. Davant la primera
dificultat sol abandonar, de manera que es reforça el judici negatiu
(«He fallat i seguiré igual en el futur»). D'aquesta manera, l’Antoni
prefereix limitar-se a continuar fent les poques coses en què se sent
segur i evita exposar-se a noves situacions davant el temor de
fracassar.
• Qui creieu que faria millor la seva feina?
Pràctica: diferència entre autoconcepte i autoestima;
relació amb autoeficàcia

17. 17
Pràctica d’autoeficàcia: «Jo em proposo...»
• Elaboreu una llista que inclogui les vostres metes en el termini
d'una setmana, un mes, sis mesos i un any.
• Penseu sobre quins són els passos per aconseguir-los.
• Valoreu en una escala numèrica de l'1 al 3 l'esforç que us suposa i
el grau de satisfacció que obtindríeu en aconseguir-ho.

18. 18
1) Definir el problema de manera operativa.
2) Recollir el màxim d'informació sobre el problema.
3) Recerca de les possibles solucions.
4) Avaluació de cada solució.
5) Selecció de la millor o les millors solucions.
6) Elaboració de plans precisos d'acció.
7) Avaluació postexecució de la intensitat del problema i posada en pràctica.
• Pensa en un problema que tinguis a hores d'ara i desitgis solucionar.
• No cal que sigui un gran problema, pot ser una situació problemàtica sense gaire
importància.
Pràcctica d’autoeficàcia: “Solucionant problemes”

19. 19
OBJECTIUS:
• Il·lustrar el procés de comunicació, de donar i rebre feedback.
• Aconseguir veure'ns a nosaltres mateixos com ens veuen els
altres.
CONTINGUTS: es donen quatre àrees:
• Oberta. És informació coneguda per un mateix i els altres.
• Oculta. Informació que un mateix coneix però que oculta als altres.
• Cega. Informacions de què un mateix no és conscient, però que els
altres saben de nosaltres. La informació que podem obtenir d'altres
persones és molta, i molt rica.
• Desconeguda. Informacions que no coneixem ni nosaltres, ni els
altres. Poden ser fòbies, traumes...
Pràctica sobre la finestra de Johari

20. 20
Assertivitat: implica la capacitat per defensar i expressar els propis
drets, opinions i sentiments, alhora que es respecta els altres, amb
les seves opinions i drets.
DRETS ASSERTIUS
1. Dret a ser el primer.
2. Dret a cometre errors.
3. Dret a tenir les teves opinions i creences pròpies.
4. Dret a canviar d’idea, opinió, actuació.
5. Dret a expressar una crítica i a protestar per un tracte injust.
6. Dret a demanar un aclariment.
7. Dret a intentar canviar el que no ens satisfà.
Algunes idees d’interès sobre l’assertivitat per acabar…

21. 21
8. Dret a demanar ajuda o suport emocional.
9. Dret a sentir i expressar el dolor.
10. Dret a ignorar els consells dels altres.
11. Dret a rebre el reconeixement per un treball ben fet.
12. Dret a negar-nos a una petició, a dir «no».
13. Dret a estar sol, encara que els altres vulguin la nostra companyia.
14. Dret a no justificar-nos davant els altres.
15. Dret a no responsabilitzar-nos dels problemes dels altres.
16. Dret a no anticipar-nos als desitjos/necessitats dels altres.
17. Dret a no estar pendent de la bona voluntat dels altres.
18. Dret a respondre, o a no fer-ho.
19. Dret a ser tractat amb dignitat.
20. Dret a tenir les nostres pròpies necessitats.
21. Dret a experimentar i expressar els nostres sentiments.
22. Dret a aturar-nos i pensar abans d’actuar.
23. Dret a demanar el que volem.
Algunes idees d’interès sobre l’assertivitat per acabar…

22. 22
24. Dret a fer menys del que som capaços de fer.
25. Dret a decidir què fer amb el cos, el temps i la propietat propis.
26. Dret a rebutjar peticions sense sentir-nos culpables.
27. Dret a fer qualsevol cosa, mentre no vulnerem drets d’una altra
persona.
28. Dret a parlar d’un problema amb la persona involucrada i a aclarir-
lo, en casos en què els drets de cadascú no estan del tot clars.
Algunes idees d’interès sobre l’assertivitat per acabar…

23. Moltes gràcies per la vostra atenció!
mjtarragona15@hotmail.com
mariajesus.tarragona@terrassa.cat