Revisió de la Guia d'avaluació del testimoni en violència de gènere. J.Carles Guillen, M. Farran

V Jornada d’Assessorament Tècnic Penal
i IV Jornada d’Atenció a la Víctima del Delicte

Revisió de la Guia d’avaluació del
testimoni en violència de gènere
(GAT-VIG-R)

Joan Carles Guillén Villegas
Montserrat Farran Porté
Barcelona, 8 de novembre de 2012

Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n
permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una
obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi el titular dels drets (Generalitat de
1
1 Catalunya. Departament de Justícia). La llicència completa es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.


El perquè

Lacasets-KM © Departament de Justícia. CC BY

Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n
permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una
obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi el titular dels drets (Generalitat de
2
2 Catalunya. Departament de Justícia). La llicència completa es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.


Característiques i resultats de l’estudi de 2009
• Mostra: 31 dones
• Criteri de credibilitat extern:
a) Existència de proves físiques (informe mèdic)
b) Reconeixement del propi encausat
c) Referències d’altres testimonis

• Hipòtesi 1: confirmar que s'obtindrà una alta
presència de criteris del GAT-VIG-R (efectivitat
de l’instrument).
• Hipòtesi 2: obtenir perfils narratius diferents
segons els diferents perfils sociodemogràfics.
3
3

Psicòlegs dels V Jornada d’Assessorament Tècnic Penal
equips d’assessorament tècnic penal
Resultats
• Es confirma l’efectivitat del GAT-VIG-R per
detectar els relats creïbles de violència de gènere:
9 criteris estan presents en més del 70% dels
casos.
• Apareixen dos perfils narratius associats a dos
perfils sociodemogràfics: els protocols de baixa
puntuació apareixen significativament associats
amb una història prèvia de violència de la dona, i el
seu relat té característiques específiques. En els
protocols d’alta puntuació no hi ha història prèvia.

4
4

GAT-VIG-R
Estudi actual
Objectiu general
• Disposar d’un instrument tècnic que ajudi els
professionals dels EAT penal a diferenciar els
testimonis creïbles dels no creïbles, en l’àmbit de la
violència de gènere.
Objectius específics
• Revisar la Guia d’avaluació del testimoni en violència
de gènere, GAT-VIG (2007) per part de tots els
psicòlegs dels EATP de Catalunya.
• Millorar la qualitat i l’eficàcia de la resposta
pericial en l’àmbit de la violència de gènere.
• Obtenir un primer perfil sociodemogràfic,
psicològic i del testimoni en casos creïbles de
5
violència de gènere. 5

GAT-VIG-R

Hipòtesis
1. Confirmar que en la mostra de relats
creïbles de violència de gènere
s’obtindrà una alta presència de criteris
GAT-VIG-R.

2. Obtenir perfils narratius diferents en
funció de diferents perfils
sociodemogràfics. Aparició de
determinats criteris en els relats de
certs perfils sociodemogràfics.
6
6

GAT-VIG-R
Mostra
• N= 31+51 TOTAL N= 82
• Es descarten els relats que requereixin
traducció simultània.
• Tota mena de relat, amb proves o sense, ja que
no hem aplicat cap filtre.
• Compte amb els relats de dones que hagin fet
teràpia en l’àmbit de la violència de gènere, per
descartar que el relat sigui suggestionat des de
l’exterior.
• En 44 casos hi ha proves externes de realitat
(54%).
7
7

GAT-VIG-R

Metodologia
Realització de 2 entrevistes:

1a) Recollir dades anamnèsiques i
sociodemogràfiques i avaluar:
• Competència
• Garantia d’un record original i viscut
• Compatibilitat de la dinàmica relacional

8
8

GAT-VIG-R

Metodologia
2a) Relat lliure per explorar la història de la
relació de parella, els fets denunciats i
l’afectació o les seqüeles. Gravada en àudio.
Administració de proves psicomètriques
(MCMI-III, SCL-90-R).

• Credibilitat narrativa, aplicant els criteris
GAT-VIG-R després de sentir la gravació
• Avaluació de trastorns o símptomes clínics
• Contrast amb altres declaracions
• Puntuació de l’instrument per dos psicòlegs
(doble cec) i unificació de puntuació
9
9

Psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penal

Resultats

• Característiques de la mostra.
• Valoració global de l’efectivitat de l’instrument
(percentatges).
• Relacions entre variables (taules de contingència i
Chi quadrat).
• Agrupació de protocols (anàlisi de segmentació):
totes les variables estudiades, tant les
sociodemogràfiques com els criteris de
l’instrument mateix, s’agrupen en funció d’una
variable crítica, i es determina la significació de la
possible relació entre elles. L’objectiu és la
recerca de conjunts de variables que configuren
grups (perfils narratius).
10
10


Característiques de la mostra

•Les dones objecte del nostre estudi són majoritàriament
nascudes al país, entre 30 i 40 anys d’edat, amb domicili a
Barcelona i un nivell d’estudi corresponent a l’ensenyament
obligatori.

•Aquesta dona està ocupada com a mestressa de casa i/o
treballant fora de la llar, i té cura d’un o més fills, els quals
en depenen econòmicament.

•No ha tingut contactes previs amb els serveis socials, però
sí que ha rebut o rep algun tipus de tractament psicològic i/o
farmacològic que no té a veure, directament, amb la violència
de gènere, ni tampoc amb el consum de substàncies tòxiques.
11
11


•No té antecedents personals ni familiars en relació amb la
violència en general, ni domèstica en particular. Tampoc té
antecedents judicials.

•No presenta conductes impulsives, ni resistència al procés
d’exploració.

•Explica un maltractament físic i psicològic, amb una percepció
de la intensitat emocional molt alta, amb un recorregut
superior als tres anys, que es duu a terme des de l’inici de la
convivència i en el moment del trencament, encara que no hi ha
hagut denúncies prèvies.

•És la mateixa víctima qui presenta la denúncia, i és atesa en
un període inferior a tres mesos per l’EAT penal corresponent.

12
12

Psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penal

Valoració global de l’efectivitat de l’instrument
GAT-VIG-R (percentatge)

100

80

60
2010
40 2012

20

0
V1 V2 V3 V4 V5 V6 V7 V8 V9 V10 V11 V12 V13 V14 V15

13
13

Psicòlegs dels equips d’assessorament tècnicTècnic Penal
V Jornada d’Assessorament penal
FONAMENTS BÀSICS DEL RELAT (2010) (2012)
1. Discontinuïtat narrativa 94% 81,7%

CONCRECIÓ I VIVESA NARRATIVA
2. Reproducció de converses 81% 69,5%
3. Detalls estranys 55% 48,8%
4. Por de les represàlies 87% 84,1%
5. Imposició i intimitat del secret 61% 42,7%
6. Indefensió 61% 43,9%

DETALLS ESPECÍFICS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE
7. Ambivalència i ambigüitat envers l’agressor 77% 65,9%
8. Dualitat conducta domèstica / imatge social 45% 29,3%
9. Violència indirecta, que suscita por i terror 74% 68,3%
10. Evolució violència i progressió asimetria de poder 100% 64,6%
11. Control ampli masculí cognitivoconductual 87% 72,0%
12. Descripció contextualitzada de microviolències 74% 69,5%
13. Estratègies de supervivència de la dona 84% 74,4%
14. Relat inhibit amb vergonya 58% 40,2%

INDICADORS MOTIVACIONALS DEL RELAT
15. Correccions espontànies 55% 50,0%
14
14

ASIMETRIA DE PODER

La incorporació d’aquesta variable ens permet diferenciar una situació
de violència de gènere dels protocols en què la dona relata
situacions de mala relació de parella o conflictes intrafamiliars, o
bé situacions de violència comuna esporàdica de la parella.

4 possibles agrupacions en relació amb la credibilitat:
– Relat creïble amb asimetria de poder
– Relat creïble sense asimetria de poder
– Relat no creïble sense asimetria de poder
– Relat no creïble amb asimetria de poder

15
15


Asimetria x credibilitat

50 49
45
40
35
30
25
20
15 13
15 Relació
10 asimetria-
5 5
credibilitat
0
Asimetria- Asimetria- No No
creible No creible asimetria- asimetria-
creible Nocreible

16
16

Arbre de decisions
PUNTUACIÓ
GAT-VIG-R

PUNTUACIÓ ALTA PUNTUACIÓ BAIXA
(10-15) (0-9)

NO ASIMETRIA ASIMETRIA NO ASIMETRIA
ASIMETRIA DE PODER DE PODER DE PODER
DE PODER

R ela t cre ïb le en R el at n o c re ï b le e n R e l a t n o cre ïb le en
R e la t cre ïb le en e l
c o n t e x t d e r e la ció d e co n t e xt d e rela c ió d e c o n t ex t d e re la c ió d e
c o n t ex t d ’u na r ela c ió
p a re lla a sim è t ri ca p a r ella a s im èt r ica . p ar e lla s im èt ri ca .
d e p a r ella s im è t r ic a.

S i tua ci ó c o m pa ti b le R el a t p o ss i b le m e nt R e l at p os si ble m e n t
am b els pa tr on s R e l at que di st or si o n a t en al g un a d ’ un a e x p er iè n c ia n o
h ab itu als de la c o r re sp o nd r i a a u n a m esu ra (a u gm e n ta t, v is cu d a o n ta m po c e s
vi ol è nc ia d e gè n e r e . v iv èn c ia vi s cu d a p e rò di ss i m u l a t, d o n en e l e m e nts
q u e n o co rr es p o n a ls r e tr a c ta c io ns , d ’ as im e tria de po d er .
p a r à m etr e s de la c o n tr ad ic ci o ns ,) o n e s S ’h a u r ia de v a lo r a r l a
v io l èn c i a d e gè n e re do n a rie n el e m en ts p o ss ib il ita t de
( r e la c i ó de p a r e l la d’ a s im etria de p od e r . s im u l aci ó .
c o nfl ic ti va / vi o le n ta
s e ns e a s im etria de E x c ep ci ó: R e la t
p o d e r e n t re le s p a r ts ). c r eïb l e en co n tex t d e
r e la ci ó de parella
a s im è tr i ca S E M P R E I
Q UAN la te s tim o ni
ha g i ti n gu t
ex p er i è n c ie s de
v iol è nc i a prèv ia al 17
17 ll ar g d e l a s ev a v id a .

Conclusions: casos creïbles
de violència de gènere
2 perfils sociodemogràfics diferenciats que impliquen diferents
perfils narratius en funció de la seva exposició prèvia a la
violència:

• Dones amb alta puntuació, relacions asimètriques i creïbles, que
no informen en general d’experiència prèvia de violència a la
seva vida. El relat obtingut és ric, detallat i viu.

• Dones amb baixa puntuació, relacions asimètriques i creïbles,
que sí que informen en general d’experiència prèvia de
violència a la seva vida. El relat obtingut és més pobre, amb
menys detalls i més esquemàtic.

18
18


En les persones que viuen la violència com un fet
habitual o normal dins la seva història, els
relats semblen menys genuïns, són més pobres i
menys detallats perquè no estan integrats com
a episodis diferenciats dins la història vital i
impliquen un menor impacte emocional i un
menor efecte disruptiu.

En aquests casos es tendeix a fer una producció
verbal més esquemàtica, amb menys informació
associada i amb una possible minimització de la
gravetat o intensitat dels episodis descrits.
19
19


Estaríem donant explicació a relats com el següent:

• Sentència absolutòria per a l’agressor (Pinos Puente,
Granada, juny 2010) que deia:

“La excesiva parquedad y la escasísima pasión y grado de convicción con
que la mujer expuso su testimonio llamó la atención de forma que ni la
agresión ni las amenazas que la víctima refirió en la denuncia
quedaron lo suficientemente acreditadas.”

• La víctima va ser assassinada el juliol de 2010.

20
20


Conclusions

Importància dels aspectes sociodemogràfics en la valoració pericial de
la credibilitat del testimoni en violència de gènere

No es pot partir d’un model pur d’avaluació per criteris, al marge
dels aspectes biogràfics.

21
21


CONCLUSIONS

El GAT-VIG-R és un instrument pensat i dissenyat per utilitzar-lo dins
d’una avaluació psicològica global més àmplia, en la qual pren sentit
i s’integren els resultats. Està pensat i dissenyat perquè l’apliquin
psicòlegs forenses especialitzats en l’avaluació de la violència de
gènere i la psicologia del testimoni i que, a més, tinguin una
formació específica en l’instrument.

22
22

Gràcies per la vostra atenció!
Comunitat de Psicòlegs
Equips d’assessorament tècnic penal de Catalunya

23
23

Revisió de la Guia d'avaluació del testimoni en violència de gènere. J.Carles Guillen, M. Farran

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Más de Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya.

Más de Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya. (20)

Revisió de la Guia d'avaluació del testimoni en violència de gènere. J.Carles Guillen, M. Farran