Pònència 'Entorns personals d'aprenentatge' presentada per Dolors Reig al VII Seminari especialitzat en gestió del coneixement. Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 7 de juliol de 2009

1. Programa Compartim
Entorns personals d’aprenentatge
Barcelona, 7 de juliol de
2009
VII Seminari Dolors Reig Hernández (dreig):
especialitzat http://www.dreig.eu/caparazon
El caparazón
VII Seminari especialitzat en gestió del coneixement

2. De l’e-learning tradicional… al web social – web personal
Entorns personals
d’aprenentatge (PLE)
Entorns
virtuals (VLE)
Aules
virtuals
Augmenten els requisits en e-competències: progressió
Nova Spivack
paral·lela, alfabetització digital?

3. Nadius, immigrants? (Marc Prensky)
• Saviesa digital (Marc Prensky 2009)
– Què sabem dels joves? E-competències?
– Social hangout Xarxes d’interessos vs. Xarxes
(Danah Boyd, 2008) .
socials
– La generació .net no només passa menys temps
que els grans en línia, sinó que és més
conservadora en l’ús de les tecnologies. (Ipsos-Reid Survey,
noviembre 2007 ).
– L’ús de les xarxes socials és baix per a temes
acadèmics. (University of Guelph 2008)
– Facebook (platafomes, dreig) com a entorn
d’evangelització (Alejandro Piscitelli)

4. Connectivisme (George Siemens)
Herència: cognitivisme, teories de sistemes, teories de la
complexitat, neurobiologia, entre d’altres qüestions.
- La gent aprèn com les xarxes.
- L’aprenentatge i el coneixement neixen de la diversitat
d’opinions.
- L’aprenentatge és el procés de connectar nodes o fonts
d’informació.
- La capacitat d’augmentar el coneixement és més
important que el que ja se sap.
- És necessari nodrir i mantenir les connexions per
facilitar l’aprenentatge continu.
- L’habilitat per veure connexions entre camps, idees,
conceptes... és fonamental.
(Ampliació: Stephen Downes , Dave Cormier (coneixement
rizomàtic)

6. - Informació és un node
- Coneixement és una connexió
- Saviesa és el fenomen emergent
d’una xarxa
http://humanismoyconectividad.wordpress.com/2009/01/14/conectivismo-siemens/

7. Idea més connectada = més context = + coneixement

8. Aprenentatge social
• Herència: Bandura (autoeficàcia), Bruner
(cognitivisme), Vigotsky (sociocultural),
constructivisme i altres.
• Cluetrain Manifesto (1999):
L’aprenentatge, també com a conversa.
Prosumers – Estudiants proactius.
• Groundswell (2008): Entre iguals:
aprenentatge horitzontal. Unidireccional
vs. P2P
• Comunitats de pràctica / virtuals:
Etienne Wenger, Nancy White.

9. Les xarxes no només tracten sobre
seguir els altres…
Hem de CONTRIBUIR

10. John Seely Brown, Richard P. Adler
(2008):
Minds on Fire: Open Education, the Long Tail, and
Learning 2.0

11. Aprenentatge informal (Jay Cross, 2006)
• El 70-90% de l’aprenentatge en empreses – organitzacions és
informal
• Pot ser intencional / planificat.
• Oldenburg (1989): importància dels tercers llocs, no reglats ni
regulats, ambients no formals, en l’aprenentatge.
• Teemu Arina (2008): Serendipity learning, ampliant la concepció
de l’home: homo contextus, integral i determinat per múltiples
contextos d’on es pot aprendre.
• Localitzat vs. distribuït.
• Cultura expandida (Zemos98), EDUPUNK (i EDUPOP):
aprenentatge com a experiència conscient o inconscient que pot
donar-se en qualsevol moment o lloc. Institucional vs. Do it
yourself (Brian Lamb, Jim Groom, Nodos Ele)
• Top-down vs. Bottom up. Catedral vs. basar

12. Creativitat, innovació, aprenentatge
generatiu (Senges, P.)
• Motivació intrínseca
• Creativitat
• Pensament de disseny

13. Piràmide de la motivació humana (Maslow)
Les xarxes
PLE
d’interessos deriven
de la necessitat
d’autorealització
Xarxes personals d’aprenentatge
Les xarxes
socials
deriven de
l’afecte
Modificat dreig de Designing social websites, Christina Wodtke

14. Aprenentatge autònom
• Gràcies a les tecnologies ampliem les nostres
capacitats cognitives, som més independents i
menys necessitats de línies mestres. Adaptació
progressiva al caos, augment de la tolerància i
capacitat de gestió, en un món cada cop més
complex.
• Formació + Millora de l’experiència d’usuari +
Motivació + Personalització = Ap. autònom.
• Institucions: Importants en el procés, no en el
resultat. No en els continguts. Disparar l’interès
+ guiar en la personalització.

15. Aprenentatge universal, lliure, democràtic
OER, OCW (Recursos educatius oberts)

16. Educació mínimament invasiva
• Aprenentatge mínimament
invasiu Sugata Mitra (Hole in the
wall).
• Mòbil learning, aprenenentatge
ubic.

17. Lifelong learning
• Lifestreaming, aprenentatge continu,
permanent, IMMERSIU. Resultat vs. procés
• Entorns lliures i personalitzables en el
domini públic estarien oferint una oportunitat
única per al desenvolupament d’un
aprenentatge més sostenible, independent
de les institucions.
• Lifelong learning: la necessitat
d’entorns portables d’aprenentatge que
suportin estàndards d’interoperabilitat (Oliver
i Liber (2001))

18. Remescla, cultura
mashup
Multiliteracy, cultura mashup,
remescla de formats.
Remescla de disciplines:
Interdisciplinarietat, fòrums comuns a la
web (als límits hi ha la innovació)
El mateix PLE pot veure’s com un mashup,
agregat d’eines amb la finalitat d’optimitzar
l’acostament a múltiples fonts i formats

19. Experimentació, joc, simulació
storytelling
• L’aprenentatge en entorns complexos,
en el qual el coneixement existent
s’aplica a nous contextos, requereix
adoptar aproximacions exploratòries (i
actives).
• De les aules al laboratori… diria Stephen
Downes (Downes 2008).
• Maturana: “Todo hacer es conocer y todo
conocer es hacer”

20. Metaversos (Realitat augmentada, móns
mirall, jocs i móns virtuals, lifelogging)
http://es.wikipedia.org/wiki/Metaverso

21. Canvi de rols
• Alumne – participant
El procés involucra
• Professor – facilitador, la interacció entre
orientador, conductor,
“curator”, dinamitzador
l’estudiant, els
professors,
• Informació: beta
perpètua.
l’entorn. Els
continguts són el
• Reelaboració constant
dels continguts menys important i
substituïbles (David
Wiley)

22. Entorns personals d’aprenentatge
Espais adequats a la conversa, la
interacció en un entorn distribuït que
pot integrar aprenentatge formal i
informal (entorns 2.0), i requereix
l’aportació activa (compartir) de
coneixements i/o fonts d’interès.

23. Avantatges en l’organització
• Portfolio per a l’individu - per a
l’organització.
• No neutralitat tecnològica: la idea de xarxa
d’e-portfolios pot projectar una imatge
diferent de l’organització segons les
eleccions sobre aplicacions concretes.
Ex. blocs (persones), wikis (expertícia),
xarxes socials (relacions).

24. Alfabetització tecnològica: competència o actitud laboral o
professional bàsica i transversal avui. (Universities UK,
2008; ECAR, 2007; Theil, 2008).
Escalabilitat: rendibilitat a llarg termini.
Millora d’oportunitats per a la igualtat.
Excel·lència: Tot i que poden suposar corbes
d’aprenentatge més pronunciades, la sostenibilitat
dels entorns ho compensa.
Millora del clima laboral
Desenvolupament professional continu, gestió
del talent, carrera professional.
Establir connexions
interessants a nivell global

25. Les institucions que s’adapten a les necessitats d’una economia
en contínua transformació sobreviuen.
Les que no canvien es tornen irrellevants.
(Klor de Alva, 2000, p. 40)
Suport actiu a les cultures tradicionals de cada disciplina
(Harpe & Radloff, 2006
Metàfora de Shirky: Conduir una canoa:
el PLE serà un bon sistema de rems
http://flickr.com/photos/bcnbits/468186933/ • David Jones

26. Potenciación trabajo colaborativo
Identidad Digital
PLE
Trabajo colaborativo
Software social
Aprendizaje en la red
Dreig, http://www.dreig.eu/caparazon 2009

27. ENTORNS PERSONALS, XARXES PERSONALS CONEIXEMENT
Un personal learning environment
(PLE) és una col·lecció autodefinida
de serveis, eines i dispositius que
ajuda els estudiants a construir les
seves xarxes personals de
coneixement (PKN), posant en comú
nodes de coneixement tàcit
(persones) i nodes de coneixement
explícit (ex. informació).

28. REQUISITS, variables que cal tenir en compte en
l’organització (línies d’investigació actual)
(Downes 2004) National Research Council de Canadà:
- Agregar dades i documents (incloent-hi elements de
recomanació, datamining i extracció automàtica de metadades)
- REMESCLAR: De manera creativa i proactiva.
- EDITAR.
- GENERAR nous entorns o mashups.

29. Tendències tercera dècada
• Dades obertes, interoperables
(linked data)
• Personalització (web contextual)
• Ubiqüitat
• Lifestreaming
(actualització síncrona)
• Mashup Remescla

30. L’objectiu és crear un entorn que
animi la innovació pedagògica, més
que especificar una pedagogia
determinada.
(Johnston, 1996; Mischra & Koehler, 2006; La facilitat
McMaster & Wastell, 2005; Surry & Farquhar, 1997)
d’ús ha de
ser un criteri
Sense propòsit concret, de fonamental
manera col·laborativa, (Tim Berners Lee,
David Jones)
negociats al voltant de
necessitats i interessos
particulars. Adaptats al
context de cada participant.
(Jones & Muldoon, 2007)

31. 1. Teories, estils d’aprenentatge
2. Ideologia sobre el programari.
3. Objectius en l’organització (a més de l’aprenentatge),
comunicació, clima laboral, millora gestió del coneixement,
difusió als mitjans socials, participació i l’aprofitament de
CoP, etc.
-Percentatge benefici organització-individu EQUILIBRAR
4. Possibilitat d’integració processos actuals.
5. Possibilitat integració entorns actuals (inclosos no virtuals, ex.
calendari, bibliografia, etc.)
6. Nivells de privacitat- publicitat.

32. Usabilitat social (Giacoma, 2009) Facilitar la participació
- Continuïtat (streaming)
- Distribució
- Col·laboració
- Seguretat, privacitat
- Personalització, moldejables (Shirky, metàfora
jardiner)
- Multimèdia
- Interoperabilitat, escalabilitat
- Mètriques, control
- Ubiqüitat
- Proactivitat
-Sistemes de copetició

33. Basats en el navegador?
Firefox 4: Weave (Cloud Computing), Prism (Escritori)

34. La base tecnològica
Adaptat de: PLN for edtech
Sindicació Cloud computing
APIs obertes
Web de les dades

35. On situem el centre?
-Basats en bloc-wiki.
-Basats en agregador social.
-Basats en navegador, basats en sistemes operatius per a
la web.
-Basats en xarxa social.
-Basats en eines que permetin la integració: ELGG, EYE
Os, etc. (vegeu quadre següent)
Adaptat de Torres, Torres Kompen, Ricardo, Palitha
Edirisingha, Richard Mobbs 2009

37. MODELS

38. E-portfolios (públics, estandarditzats)

41. Lectors de Feed AVANÇATS: http://feedly.com

45. CONTINGUTS
Persones, col·lectius d’interès.
Temes: Tags, twines, grups,
discussions
Recerca
Recerca en
temps real

46. AVALUACIÓ??
• L’estudiant com a client, més que com a
aprenent “una persona que ha de ser atesa en
lloc d’un acòlit a ser jutjat” (Knight 2006).
• Domini de les eines (hard skills), però també
familiaritat amb la cultura, actituds positives
envers la col·laboració i la resta de
competències que poden adquirir-se des del
seu enteniment i ús (soft skills)

47. AUTOAVALUACIÓ i e-competències
Model propi en elaboració: e-competències en organitzacions
Cristóbal Cobo

48. E-skills

49. Referències - ampliació
• Quadre ‘Evolució de l’aprenentatge a la web’
http://www.flickr.com/photos/dreig/3491298209/
• Quadre ‘Competències digitals’
http://www.flickr.com/photos/dreig/3689972503/
• 2009, Torres Kompen, Ricardo, Palitha Edirisingha,Richard Mobbs,
BUILDING WEB 2.0-BASED PERSONAL LEARNING
ENVIRONMENTS – A CONCEPTUAL FRAMEWORK,
• Minds on fire, Open Education
• Stephen Downes, E-learning
• Wiki: elearning 2.0
• La ley de Moore y las personas: después de la revolución
tecnológica, la creativa

50. Dolors Reig Hernández (dreig):
http://www.dreig.eu/caparazon
http://elcaparazon.net