Ponència del director de l’Institut de l’Envelliment, Antoni Salvà i Casanovas, en la jornada Envelliment actiu i solidaritat intergeneracional que es va realitzar el 15 de març de 2012, organitzada per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Agrupació Mútua.
2. Sumari
• La societat està canviant
– La transició demogràfica
• Determinants de l’envelliment amb salut
• Els canvis demogràfics van acompanyats de
nous reptes: Dependència, Malaltia
d’Alzheimer, cronicitat...
2
3. Sumari
• La societat està canviant
– La transició demogràfica
• Determinants de l’envelliment amb salut
• Els canvis demogràfics van acompanyats de
nous reptes: Dependència, Malaltia
d’Alzheimer, cronicitat...
3
4. Evolució de l’esperança de vida al néixer.
1900-2005
90
75
Esperanza de vida al nacer (años)
60
Hombres
45
Mujeres
30
15
0
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
Fuente: Cabré, A., Domingo, A., Menacho T. Demografía y crecimiento de la población española durante el siglo XX. 2002. [internet]. [Acceso 07 Ene 2009] Disponible en:
http://www.ced.uab.cat/publicacions/PapersPDF/Text205.pdf
4
5. Evolución de la esperanza de vida (ev) a los 65 años.
1970-2005
20
Años de esperanza de vida
15
10
5
0
1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005
Región Europea OMS UE. España
Fuente: OMS. European health for all database. [internet].[Acceso 20 de enero de 2009].
Disponible en http://www.euro.who.int/hfadb
6. España. Evolución mortalidad s XX.
• Descenso continuado de la mortalidad en todos los grupos de edad.
Interrupciónes epidemia gripe 1918 y guerra civil.
• Mortalidad final s XX:
• 0,6% inicio siglo en niños 1-4 años.
• 4% inicio siglo en niños < 1 año.
• 50% inicio siglo en personas ≥ 60 años.
• Diferentes periodos de estabilización para cada grupo de edad.
Fuente: Viciana Fernandez F. Mortalidad. En: Arroyo Pérez A et al. Tendencias demográficas durante el
siglo XX en España. Madrid: Instituto Nacional de Estadística : Universidad de Sevilla; 2003
7. España. Transición demográfica en el s. XX:
evolución de indicadores de fecundidad
Índice sintético fecundidad Edad media maternidad
5 35
Edad media de maternidad (años)
30
4
25
Nº de hijos
3 20
2 15
10
1
5
0 0
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990
Fuente: Cabré, A., Domingo, A., Menacho T. Demografía y crecimiento de la población española durante el siglo XX.2002. [internet].
[Acceso 07 Ene 2009] Disponible en: http://www.ced.uab.cat/publicacions/PapersPDF/Text205.pdf
8. Evolución de la composición etaria de la
población española. 1900-2001
8
9. Pirámide de población. España 1900
85 y más
80 a 84
75 a 79
70 a 74
65 a 69 Mujeres
60 a 64
55 a 59 Varones
50 a 54
45 a 49
40 a 44
35 a 39
30 a 34
25 a 29
20 a 24
15 a 19
10 a 14
5a9
Menos 5
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Censo de 1900
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
10. Evolución población. España s XX
85 y más
80 a 84
75 a 79
70 a 74
65 a 69 Mujeres
60 a 64
55 a 59 Varones
50 a 54
45 a 49
40 a 44
35 a 39
30 a 34
25 a 29
20 a 24
15 a 19
10 a 14
5a9
Menos 5
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Censo de 1900
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
11. Evolución población. España s XX
85 y más
80 a 84
75 a 79
70 a 74
65 a 69 Mujeres
60 a 64
55 a 59 Varones
50 a 54
45 a 49
40 a 44
35 a 39
30 a 34
25 a 29
20 a 24
15 a 19
10 a 14
5a9
Menos 5
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Censo de 1910
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
12. Evolución población. España s XX
85 y más
80 a 84
75 a 79
70 a 74
65 a 69 Mujeres
60 a 64
55 a 59 Varones
50 a 54
45 a 49
40 a 44
35 a 39
30 a 34
25 a 29
20 a 24
15 a 19
10 a 14
5a9
Menos 5
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Censo de 1920
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
13. Evolución población. España s XX
85 y más
80 a 84
75 a 79
70 a 74
65 a 69 Mujeres
60 a 64
55 a 59 Varones
50 a 54
45 a 49
40 a 44
35 a 39
30 a 34
25 a 29
20 a 24
15 a 19
10 a 14
5a9
Menos 5
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Censo de 1930
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
14. Evolución población. España s XX
85 y más
80 a 84
75 a 79
70 a 74
65 a 69 Mujeres
60 a 64
55 a 59 Varones
50 a 54
45 a 49
40 a 44
35 a 39
30 a 34
25 a 29
20 a 24
15 a 19
10 a 14
5a9
Menos 5
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Censo de 1940
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
15. Evolución población. España s XX
85 y más
80 a 84
75 a 79
70 a 74
65 a 69 Mujeres
60 a 64
55 a 59 Varones
50 a 54
45 a 49
40 a 44
35 a 39
30 a 34
25 a 29
20 a 24
15 a 19
10 a 14
5a9
Menos 5
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Censo de 1950
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
16. Evolución población. España s XX
80 y más
75 a 79
70 a 74
65 a 69 Mujeres
60 a 64
55 a 59 Varones
50 a 54
45 a 49
40 a 44
35 a 39
30 a 34
25 a 29
20 a 24
15 a 19
10 a 14
5a9
Menos 5
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Censo de 1960
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
17. Evolución población. España s XX
85 y más
80 a 84
75 a 79
70 a 74
65 a 69 Mujeres
60 a 64
55 a 59 Varones
50 a 54
45 a 49
40 a 44
35 a 39
30 a 34
25 a 29
20 a 24
15 a 19
10 a 14
5a9
Menos 5
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Censo de 1970
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
18. Evolución población. España s XX
85 y más
80 a 84
75 a 79
70 a 74
65 a 69 Mujeres
60 a 64
55 a 59 Varones
50 a 54
45 a 49
40 a 44
35 a 39
30 a 34
25 a 29
20 a 24
15 a 19
10 a 14
5a9
Menos 5
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Censo de 1981
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
19. Evolución población. España s XX
85 y más
80 a 84
75 a 79
70 a 74
65 a 69 Mujeres
60 a 64
55 a 59 Varones
50 a 54
45 a 49
40 a 44
35 a 39
30 a 34
25 a 29
20 a 24
15 a 19
10 a 14
5a9
Menos 5
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Censo de 1991
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
20. Evolución población. España s XX
85 y más
80 a 84
75 a 79
70 a 74
65 a 69 Mujeres
60 a 64
55 a 59 Varones
50 a 54
45 a 49
40 a 44
35 a 39
30 a 34
25 a 29
20 a 24
15 a 19
10 a 14
5a9
Menos 5
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Censo de 2001
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
21. Pirámide de población. España 2008
100 y más años
95 años
90 años
85 años
80 años Mujeres
75 años
70 años Varones
65 años
60 años
55 años
50 años
45 años
40 años
35 años
30 años
25 años
20 años
15 años
10 años
5 años
0 años
1,00% 0,75% 0,50% 0,25% 0,00% 0,25% 0,50% 0,75% 1,00%
Población estimada a 1 de enero de 2008
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Estimaciones de la población actual de España calculadas a partir del censo de 2001 [Internet].
[Acceso 07 Ene 2009] Disponible en: http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=12&type=db&divi=EPOB&idtab=2
22. Proyecciones de población 2010-
2050. España. Escenario I
100 y más años
95 años
90 años
85 años
80 años
75 años
70 años
65 años
60 años
55 años
50 años
45 años
40 años
35 años
30 años
25 años
20 años
15 años
10 años
5 años
0 años
1,00% 0,75% 0,50% 0,25% 0,00% 0,25% 0,50% 0,75% 1,00%
Mujeres 2050 Varones 2050 Mujeres 2030 Varones 2030 Mujeres 2010 Varones 2010
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Proyecciones de población Base Censo 2001: escenario 1 [Internet]. [Acceso 07 Ene 2009] Disponible en:
http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t20/p251/proy_2001/l0/&file=01001.px&type=pcaxis
23. Piràmide d’edats població catalana.
Homes Dones Total
0-14 7,9% 555.865 7,4% 1.146.950 15,3%
591.085
15-44 22,6% 1.581.535 21,1% 3.280.323 43,7%
1.698.788
45-64 12,1% 933.921 12,4% 1.845.945 24,6%
912.024
65 i + 522.618 7,0% 716.545 9,5% 1.239.163 16,5%
65-84 470.342 6,3% 598.321 8,0% 1.068.663 14,2%
85 i + 52.276 0,7% 118.224 1,6% 170.500 2,3%
Total 3.724.515 49,6% 3.787.866 50,4% 7.512.381 100,0%
Índex d’envelliment(Població de 65 anys i més per 100 habitants de menys de 15 anys)=108
Índex de sobreenvelliment (Població de 85 anys i més per 100 habitants de 65 anys i més)=14
Índex de dependència senil (Població de 65 anys i més per 100 habitants de 15 a 64 anys)=24
% sobre el total de població. Font. Idescat. Padró continu.
23
24. Projeccions població
2010 2015 2020 2030 2040
De 0 a 15 anys 1.218.020 1.338.928 1.361.720 1.227.159 1.354.456
De 16 a 64 anys 4.985.764 5.030.880 5.140.717 5.345.025 5.205.340
De 65 anys i més 1.220.457 1.344.305 1.458.162 1.805.961 2.315.410
Total 7.424.241 7.714.113 7.960.599 8.378.145 8.875.206
Font: Idescat. Projeccions de població a 1 de gener. Escenari mitjà. Base 2008.
El grup de persones de 65 anys i més és el que creix en major
proporció, ja que arriba a constituir el 75% del gairebé 1,5 milions
de persones en que s’incrementarà la població fins a 2040.
24
25. Sumari
• La societat està canviant
– La transició demogràfica
• Determinants de l’envelliment amb salut
• Els canvis demogràfics van acompanyats de
nous reptes: Dependència, Malaltia
d’Alzheimer, cronicitat...
25
26. España. Evolución de la esperanza de vida (EV) y esperanza
de vida libre de discapacidad (EVLD) al nacer
90
75
60
Años
Cambio
45 pregunta
30
15
0
1995 2000 2005 2010
Mujeres - EVLD Mujeres - EV Hombres - EVLD Hombres - EV
Fuente: Fuente:Eurostat - Data Explorer. http://epp.eurostat.ec.europa.eu
27. España. Evolución de la esperanza de vida (EV) y esperanza de vida libre de
discapacidad (EVLD) a los 65 años.
25
20
15
Años
10
Cambio
5 pregunta
0
1995 2000 2005 2010
Mujeres - EVLD Mujeres - EV Hombres - EVLD Hombres - EV
Fuente: Fuente:Eurostat - Data Explorer
29. Trayectorias del envejecimiento
Envejecimiento
satisfactorio
Reserva
funcional Envejecimiento normal
Envejecimiento acelerado
Desarrollo de fragilidad y
discapacidad
Edad 29
30.
31. La fragilitat: una condició dinàmica
INDEPENDÈNCIA PRE-FRAGILITAT FRAGILITAT DISCAPACITAT MORT
La FRAGILITAT pot ser reversible però també
un estat definitiu i immodificable
si no s’implementen les mesures necessàries a temps!
-Espai per la prevenció/intervenció
32. Pathology Impairment Limitation Disability
AGE
Health promotion and prevention: Prevent/delay adverse outcomes
prevent/delay frailty Delay onset of frailty
Molecular & Disease
Impaired Physiological
Oxidative stress
Mitochondrial deletions FRAILTY
Anorexia
Shortened telomers Clinical Outcomes
Sarcopenia
DNA damage Slowness
Inflammation /osteopenia
Cell senescence Weakness
(IL-6 etc)
Immune function Weight loss Disability
Neuroendocrine Cognition Low activity
Morbidity
dysregulation Clotting Fatigue
Inflammatory disease Hospitaliz.
(DHAS, ILGF-1) Glucose
metabolism Institution.
Psychological
Death
Social, Societal
Environment Adapted from: Walston J, et al, Research Agenda for Frailty in Older
Adults, AGS/NIA conference, JAGS 06, and Bergman H, Canadian
Initiative on Frailty and Aging
33. El ciclo de la fragilidad
Cambios musculoesqueléticos enfermedad
Debidos a la edad
Disregulación neuroendocrina
Pérddida de peso
Balance energético negativo
Anorexia relacionada
Con el envejecimiento Desnutrición crónica
Gasto energético total Sarcopenia
Actividad Metabolismo basal
Velocidad de la marcha Fuerza
Discapacidad VO2max
Dependencia
33
Fried LP. Principles of Geriatric and Gerontology. 1.998
34. Criterios operativos de fragilidad
• Pérdida de peso no intencionada.
– Pérdida de 10 lbs. en el último año
• Debilidad.
– Fuerza muscular: Menor del 20 % (según género y IMC)
• Baja resistencia y energía.
– 2 items de la escala CES-D Frágil= 3 o más criterios
Pre-frágil= 1 o 2 criterios
• Velocidad de la marcha
– Tiempo en caminar 15 pies: Menor del 20 % (según género y IMC)
• Baja actividad física
– Kcals/semana: hombres: < 383 Kcal/semana. Mujeres < 270
Kcal/semana
Fried LP, J GerontologyMS 2001;56A:M146-M157
35. Cardiovascular Health Study
Edad n % frágiles
65-70 2308 3.2
71-74 1271 5.3
75-79 1075 9.5
80-84 490 16.3
85-89 152 25.7
90+ 39 23.1
Total 5317 6.9
Se excluyen personas con enf. Parkinson, MMT < 18 o que toman antidepresivos
Fried LP, J GerontologyMS 2001;56A:M146-M157
36. Cardiovascular Health Study. Supervivència
100%
No fragilidad
80%
F. Intermedia
60%
Mortalidad 3 años 7 años Fràgil
No fragilidad 3 12
40%
F. Intermedia 7 23
20% Fragilidad 18 43
P<0.0001
0%
24 48 72 96
Meses
Fried LP, J Gerontology MS 2001;56A:M146-M157
37. Cardiovascular Health Study
Primera Primera caída Disminución Disminución
Hospitalización ADL movilidad
Status al 3 años 7 años 3 años 7 años 3 años 7 años 3 años 7 años
inicio
No 33 79 15 27 8 23 23 41
frágill
F.interm 43 83 19 33 20 41 40 58
edia
Frágil 59 96 28 41 39 63 51 71
p <0.0001 <0.0001 <0.0001 <0.0001
Fried LP, J Gerontology MS 2001;56A:M146-M157
38. Fragilidad
Visita inicial
Frecuencia Porcentaje Porcentaje Porcentaje
válido acumulado
Buen estado físico o pre-frágiles 147 37,7 37,7 37,6
Frágil 31 6,9 6,9 39,6
Solo AIVD 202 44,9 44,9 84,4
ABVD 70 15,6 15,6 100
Total 450 100 100
Salvà A. Rojano X. Estudio de caídas de Mataró. Criterios de fragilidad de Fried (adaptados)
39. Sarcopenia
• Depleción de masa muscular. 1 % al año a partir de
los 70 años
• Progresiva infiltración grasa incluso en edades muy
avanzadas
• Disminución de la fuerza aproximadamente un 3 %
cada año
• Se puede observar en personas sanas en ausencia de
pérdida de peso e incluso en obesidad (obesidad • 1989: I. Rosenberg: pérdida de masa
sarcopénica) muscular asociada al envejecimiento
• La pérdida de peso y la inactividad física exacerban la
Rosenberg IH. Summary comments. 1989, Am J Clin
sarcopenia Nutr, págs. 1231-1233.
• La sarcopenia es el “link” entre el déficit nutricional y
el déficit funcional
• 1995. Evans WJ: pérdida de masa
muscular normal asociada al
envejecimiento
Evans Wj.What is Sarcopenia ? 1995, J Gerontol A
Biol Sci Med Sci, Vol. 50, págs. 5-8.
• 1997: I. Rosenberg: pérdida
involuntaria de masa muscular
esquelética que ocurre con la edad
avanzada
Rosenberg IH. Sarcopenia:origins and clinical
relevance. 1997, Vol. 127, págs. 990S-991S
40. Algoritmo diagnóstico
Velocidad
marcha
> 0,8 m/s. ≤ 0,8 m/s.
Fuerza Masa
muscular muscular
Normal Baja Baja Normal
No No
Sarcopenia
Sarcopenia Sarcopenia
European Working Group on Sarcopenia in Older People. Age Ageing. 2010 Jul;39
(EUGMS, ESPEN, IAGG-ER, IANA)
41. Extremely fit [24]
> 1.3 ms-1
Healthy older population
> 1.0 ms-1
Lower risk of health events and better
survival [19, 20, 52]
Cognitive decline within 5 years [30]
< 1.05
ms-1
Death and hospitalisation within 1 year
< 1.0 ms-1
[24]
Mobility and ADL disability at 2 years
< 0.8 ms-1
Mortality at 2 years and 3.8 years [36]
Death, hospitalisation, institutionalisation,
< 0.7 ms-1
and falls [43]
Functional or cognitive decline,
< 0.6 ms-1
institutionalisation, and mortality [24, 36]
Functional dependence and severe
< 0.42
walking disability [33, 51]
ms-1
Extremely frail [24]
< 0.2 ms-1
Institutionalisation, identifies highly
< 0.15
dependent older people [50]
ms-1
16/03/2012 41
42. Velocidad marcha
1,4 Velocidad media 100%
90%
El 30% de las personas
1,2 mayores tiene una velocidad
80% de la marcha ≤ 0,8 m/s
1,07
(14% hombres, 40%
1 75%
70%
(% ) personas < 0,8 m/s
60%
Velocidad marcha (m/s).
0,8
0,65 50%
0,6
Hombres: 1,08 m/s 40%
0,4 30%
Mujeres: 0,85 m/s
Hombres
20%
Total: 0,94 m/s Mujeres
0,2
10% 12%
Total
0 0%
65-69 70-74 75-79 80-84 85+ 65-69 70-74 75-79 80-84 85 +
Salvà A. Rojano X. Estudio de caídas de Mataró. Criterios de fragilidad de Fried (adaptados)
43. Fuerza muscular
40
Media fuerza máxima prensión
35
30
Fuerza máxima prensión (kg).
26,4
25
20
15
12,6
Hombre
10
Mujer
5 Total
Poca fuerza:
0 < 30 kg en hombres y
65-69 70-74 75-79 80-84 85 +
< 20 kg en mujeres
Salvà A. Rojano X. Estudio de caídas de Mataró. Criterios de fragilidad de Fried (adaptados)
44. Determinants de l’envelliment saludable
• Dieta mediterrània
Hàbits • Activita física
saludables • No fumar
• No alcohol en excés
Sistema sanitari • Vacunes
• Diagnòstic precoç
Prevenció i tractament • Tractament factors de risc C-V
de malalties i • Estratègia tractament malalties agudes
cròniques i situacions d’emergència
Salut pública
Higiene alimentària, •Disminució mortalitat
infantil
Tractament aigües residuals •Vacunes
Grans avenços mèdics •Antibiòtics
Genètica. Constitució pròpia 44
45. 1.507 personas aparentemente sanas seguidas durante 10 años
Entre 70 y 90 años de 11 países. 935 participantes fallecieron
El menor riesgo de mortalidad se asoció:
-Dieta mediterránea: (puntuación >= 4) HR: 0,77 (0,68-0,88)
-Moderado uso de alcohol: más de 0 gr. /día HR: 0,78 (0,67-0,91)
-Mantienen actividad física: (tertil más alto) HR: 0,63 (0,55-0,72)
45
-No fumadores: (nunca o hace 15 años) HR: 0,65 (0,57-0,75)
47. 2008 Sep11;337:a1344.
BMJ
12 estudios con 1574299
personas
Seguimiento 3-18 años
2 puntos de incremento
en el IDM se asocia con:
-Menor mortalidad
- Menor incidencia de:
-Cáncer
-Enf. Cardiovascular
-Parkinson
-Alzheimer 47
48. La dieta mediterrània. Beneficis
• La dieta mediterrània està associada amb una major
longevitat, i menor probabilitat de desenvolupar
patologia cardio-vascular, i neurodegerativa, així com
algun tipus de càncer.
• Una dieta rica fruites i verdures , rica en antioxidants
s’associa amb una menor pèrdua de funció física i
menor risc de fragilitat.
• Una dieta rica en peix que te àcids grassos omega 3,
rica en vitamines antioxidants i del grup B i a més rica
en altres oligoelements com el seleni i el zinc poden
ser beneficioses per a retardar o evitar la aparició de
deteriorament cognitiu
• No hi ha prou evidència per a recomanar
suplementació sistemàtica de vitamines o altres
elements antioxidants en persones sense carències 48
d’aport.
49. En esta revisión se incluyeron 121 ensayos con 6700 participantes al
inicio de los mismos
Objetivo: Determinar los efectos del entrenamiento de fuerza con resistencia
progresiva (ERP) sobre la función física en los adultos mayores.
Método: mediante la comparación del ERP
- Con ningún ejercicio,
- Otro tipo de ejercicio o tratamiento
Resultados considerados:
-Aumento masa muscular
-Aumento fuerza muscular
-Aumento rendimiento físico: velocidad de la marcha, levantarse de una silla, TUG
BERG, Subir escaleras, Aumento actividad física espontánea
49
50. ERP versus control. Discapacidad
• 33 ensayos, 2172
participantes
• El ERP tiene un
efecto significativo
para disminuir la
discapacidad:
• 33 ensayos, 2172
participantes; DME
0,14; IC del 95%:
0,05 a 0,22).
50
51. ERP versus control. Fuerza muscular
• Se seleccionó el grupo muscular de extensión de la pierna porque este grupo
fue el que se evaluó más frecuentemente
• 73 estudios con 3059 participantes
• Se encontró un efecto beneficioso de moderado a grande: DME 0,84; IC del
95%: 0,67 a 1,00 DME 0,53; IC del 95%: 0,46 a 0,61).
51
52.
53. Sumari
• La societat està canviant
– La transició demogràfica
• Determinants de l’envelliment amb salut
• Els canvis demogràfics van acompanyats
de nous reptes: Dependència, cronicitat,
Malaltia d’Alzheimer...
53
55. Problemes de salut auto-reportats
Altres malalties neurològiques
A lgun tipus de demència
Total 4,3 (d.e.: 2,6)
A ltres problemes psiquiàtrics Homes 3,7 (d.e.: 2,3)
M alaltia de Parkinson
Embòlia o accident v ascular cerebral Dones 4,6 (d.e.: 2,50)
Problemes de tiroides
Tumor maligne
Hepatitis, cirrosi o altres problemes hepàtics
M alaltia de l'intestí
Infart de miocardi 26,7% > 5 problemes
Ansietat
Úlcera d'estòmac/duodé 6,4 % cap
Al·lèrgies cròniques
Insuficiència cardíaca
A ltres problemes
Altres problemes de cor
A rtritis reumatoide
O steoporosi
Depressió N = 2500
Bronquitis crònica, asma, enfisema o altres
Caiguda aquest darrer any
Diabetes
Problemes d'audició
Problemes de pròstata
Colesterol elev at
Cataractes o problemes de v isió
Hipertensió
M d'esquena
al
Dolor a les cames
A rtrosi o reuma
0% 10% 20% 30% 40% 50%55 60%
R. Lucas. A. Salvà. Qualitat de vida de les persones grans a Catalunya. Fundació Viure i Conviure 2007
56. Problemes de salut crònics per sexe i grup d’edat.
8
7
6
5
4 Homes 3,8
3 Dones 3,1
Total 2,3
2
1
0
15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75-84 85 i + Total
Font: ESCA 2006
56
57. Patología y discapacidad
Contribución años vividos con discapacidad
en personas de 60 y más años
• Demencia 11,2 %
• Accidente Vascular Cerebral: 9,5 %
• Enfermedades Musculo esqueléticas: 8,9 %
• Enfermedades cardiovasculares: 5.0 %
• Cáncer: 2,4
Worl Health organization. Worl Health report 2003
Shaping the future. Geneva:WHO.2003 57
58. Prevalencia de demencia
• Afecta a 1 de cada 10
personas ≥ 70 años.
• Incremento con la edad.
• Más frecuente en
mujeres.
60. Tendencia demográficas España (2009-2049)
• Las personas ≥ 65 años pasarán de
7,6 a 15,3 millones (x 2).
• Las personas ≥ 80 años pasarán de
2,2 a 5,6 millones (x 2,6).
• Las personas con demencia pasarán
de 0,6 a 1,2 millones (x 2,1)
61. Encuesta dirigida a hogares. Personas con alguna discapacidad o limitación
(tasas por 1000 habitantes).
La proporción de dependencia en mujeres es:
• Entre 65 a 69 años: 16%
entre 1,17 y 1,44 veces la de los hombres de su edad
• Entre 75 a 79 años: 31%
(entre un 17 y un 44% superior).
• Entre los de 90 i + : 75%
61
62. Població de 65 anys i més segons el nombre d’activitats de la vida
diària amb limitació per edat i sexe. Catalunya, 2006
•En el grup de 65 a 74 anys el nombre mig de limitacions per a les 19 AVD
és de 0,6 per als homes i del doble (1,2) per a les dones.
• En el grup de 85 anys i més el nombre mig de limitacions 62
és de 5,3 per als homes i de 7,4 per a les dones
63. La jerarquía en las AVD
LAS PERSONAS MAYORES CON DISCAPACIDAD EN
LAS AVD EN ESPAÑA, SEGÚN ESTADO
FUNCIONAL. ESTIMACIÓN AÑO 1999.
Personas mayores
Situación funcional Personas mayores con discapacidad en AVD
Sólo AIVD 7,5% 31,9%
1-2 ABVD 8,6% 36,6%
3-4 ABVD 2,9% 12,2%
5-6 ABVD 2,9% 12,5%
Residentes asistidos 1,6% 6,8%
Total 23,5% 100,0%
63
Fuente: Elaboración propia a partir del fichero de microdatos de la EDDS
El modelo de atención de las personas dependientes en España. Edad % Vida.2004
64. Gasto público en salud: impacto de los cambios demográficos
Incremento en puntos del PIB.
65. Conclusions. Orientades a l’acció
• Els programes de salut i socials s’han
d’adaptar a la nova realitat
epidemiològica
• Les polítiques locals han de tenir en compte
la nova realitat demogràfica
• S’han de emprendre actuacions de promoció
de l’envelliment actiu incorporant els
diferents àrees: salut, seguretat i
participació
65
66. Segmentació de la població segons necessitats
Personas con Gran Personas con enf. • Pacientes altamente complejos
dependencia o Crónicas
• Gestión de casos
Dependencia severa complejas y
• Coordinación / integración sociosanitaria
dependencia
• Personas de alto riesgo
Dependencia
Personas con • Gestión de enfermedades
moderada
enfermedades crónicas • Coordinación de recursos entre
niveles
Personas frágiles • Programas preventivos
Dependencia personas con enfermedades
leve Prediscapacidad crónicas
Persones grans sanes Programas preventius
66
67. Atenció de llarga durada / atenció socisosanitària
Serveis Serveis
Sanitaris ASS CLD Socials
L’ atenció de llarga durada como un “subsistema” del serveis sanitaris i socials
L’ atenció sociosanitària inclou a més a més , altres serveis sanitaris com els de mitja 67
estada
68. Estratègia d’intervenció a l’AP
Velocitat de la marxa Força fuscular
Evaluar la marxa
i l’Equilibri
Determinació si
Vit D
si
Alt risc de caure Prescripció Vit D
Prescripció exercici físic
69. Conclusions. Orientades a l’acció
• Els programes de salut i socials s’han
d’adaptar a la nova realitat epidemiològica
• Les polítiques locals han de tenir en
compte la nova realitat demogràfica
• S’han de emprendre actuacions de promoció
de l’envelliment actiu incorporant els
diferents àrees: salut, seguretat i
participació
69
70.
71. Conclusions. Orientades a l’acció
• Els programes de salut i socials s’han
d’adaptar a la nova realitat epidemiològica
• Les polítiques locals han de tenir en compte
la nova realitat demogràfica
• S’han de emprendre actuacions de
promoció de l’envelliment actiu
incorporant els diferents àrees: salut,
seguretat i participació
71
72. Pilars per a un envelliment saludable
Alimentació Salut i Relacions
Exercici físic Seguretat
saludable Auto-cura socials
•Resistència •Energia •Vacunes
•Caigudes •Família
•Força muscular •Proteïnes •Medicaments
•Accidents •Oci
•Equilibri •Vitamines •Salud òsia
domèstics •Participació
•Flexibilitat •Minerals •Detecció
precoç del càncer •Accidents
•Factores de de circulació
Risc
cardiovascular
•Salut mental
www.envelliment.org
73. WP5 Field Trials Presentation
Antoni Salvà, Laura Coll, Sara Doménech, FICE
74. Fills / Programa
Control
TV familiars
Dieta
mediterrànea medicació
Desplaçament Programa
Programes de
s Amics estimulació
cribatge
Mapes cognitiva
Control f. risc
Centre cívic Programa Diabetis,
Google Exercici físic HTA,
/ casal
pes
Alarmes
Foc, gas, Alarma Alarma Controls : activitat Contacte amb CAP o
CO, presència Caiguda
física, hores de son serveis socials
aigua
77. Segmentació de la població de persones grans
Persones amb Gran Persones amb
dependència o malalties cròniques
greus i dependència
dependència greu
Persona amb
pluripatologia i
discapacitat variable o
Dependència
amb malaltia crònica greu.
Lleu o moderada
Persones fràgils
Pre-discapacitat
Persones grans sanes
77
78. N=9409 participants in the ARIC study (45-64 years old)
White women African-american women
1,4 Función extremidades AIVD Función extremidades AIVD
Riesgo d discapacidad después de 9
inferiores inferiores
1,2
años (OR, 95%CI)
1
0,8
0,6
0,4
0,2
0
2 vs 1 3 vs 1 2 vs 1 3 vs 1 2 vs 1 3 vs 1 2 vs 1 3 vs 1
Ingesta (tertiles) de frutas y vegetales
Adusted for age, education, energy intake, smoking, BMI
and field center Houston DK, et al., Am J Clin Nutr 2005
80. 766 mujeres de >= 65 a.
Women’s Health and
Aging study I
Seguimiento de 3 años
Determinación basal de
micronutrientes y anual
de fragilidad
516 no frágiles /76± 7 años 205 frágiles (31,9 % 19.1 P/Año)
81. Arch Intern Med; 2006.166:
643 personas participantes del inCHIANTY study
Seguimiento durante 3 años
81
Bajas concentraciones de B6, B12 y selenio son predictoras de dependencia en AVD
82. • 698 personas de 65 o más años
• 3 años de seguimiento
• Cambio en 1 punto en el SPPB (Short Physical Performance Batery)
• < 1.1 gr/ml ( <24,9 mol/L) Vitamin E asociado con la pérdida
de al menos 1 punto en el SPPB
83. ESPERANÇA DE VIDA, ESPERANÇA DE VIDA EN BONA SALUT I
ESPERANÇA DE VIDA LLIURE DE DISCAPACITAT. CATALUNYA 2005.
Homes Dones
EV EVBS EVLD EV EVBS EVLD
0 anys 77,28 63,03 65,89 83,79 60,64 65,75
25 anys 53,04 39,57 42,54 59,33 36,91 41,73
45 anys 34,00 22,05 24,51 39,8 20,11 23,16
65 anys 17,14 9,11 9,59 21,33 8,21 8,16
85 anys 5,18 2,15 1,07 6,39 2,07 0,70
EV: esperança de vida. EVBS: esperança de vida amb bona salut. EVLD. Esperança de vida lliure de discapacitat
Font: Pla de salut de Catalunya a l’horitzó 2010. Informe de salut a Catalunya. Avaluació dels objectius de salut
83
84. Vit D y caídas
Bischoff-Ferrari HA, et al., JAMA 2004
84
85. Vitamina D y funcíón física
• En el estudio InChianti una vit D baja se asoció a fragilidad
en los hombres. (Shardell M; et al., J Gerontol MS 2009)
• Vit D Baja se ha asociado con un incremento del tiempo de
marcha (Bischoff-Ferrari HA, et al., Am J Clin Nutr 2004)
• Vitamina D baja está asociada con pérdida de fuerza muscular
y pédida de masa muscular (Visser M, et al., J Clin
Endocrinol Metab 2003)
86. El riesgo de muerte disminuye
al aumentar el número de estilos
de vida saludables
Los 4 asociados:
HR: 0,35 (0,28-0,44)
86