SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 86
Descargar para leer sin conexión
Barcelona 15 de març de 2012
Envelliment i salut
Antoni Salvà
Sumari
• La societat està canviant
– La transició demogràfica
• Determinants de l’envelliment amb salut
• Els canvis demogràfics van acompanyats de
nous reptes: Dependència, Malaltia
d’Alzheimer, cronicitat...
2
Sumari
• La societat està canviant
– La transició demogràfica
• Determinants de l’envelliment amb salut
• Els canvis demogràfics van acompanyats de
nous reptes: Dependència, Malaltia
d’Alzheimer, cronicitat...
3
Evolució de l’esperança de vida al néixer.
1900-2005
4
0
15
30
45
60
75
90
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
Esperanzadevidaalnacer(años)
Hombres
Mujeres
Fuente: Cabré, A., Domingo, A., MenachoT. Demografía y crecimientode la población española durante el siglo XX. 2002. [internet]. [Acceso 07 Ene 2009] Disponible en:
http://www.ced.uab.cat/publicacions/PapersPDF/Text205.pdf
Evolución de la esperanza de vida (ev) a los 65 años.
1970-2005
0
5
10
15
20
1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005
Añosdeesperanzadevida
Región Europea OMS UE. España
Fuente: OMS. European health for all database. [internet].[Acceso 20 de enero de 2009].
Disponible en http://www.euro.who.int/hfadb
España. Evolución mortalidad s XX.
Fuente: Viciana Fernandez F. Mortalidad. En: Arroyo Pérez A et al. Tendencias demográficas durante el
siglo XX en España. Madrid: Instituto Nacional de Estadística : Universidad de Sevilla; 2003
• Descenso continuado de la mortalidad en todos los grupos de edad.
Interrupciónes epidemia gripe 1918 y guerra civil.
• Mortalidad final s XX:
• 0,6% inicio siglo en niños 1-4 años.
• 4% inicio siglo en niños < 1 año.
• 50% inicio siglo en personas ≥ 60 años.
• Diferentes periodos de estabilización para cada grupo de edad.
España. Transición demográfica en el s. XX:
evolución de indicadores de fecundidad
0
5
10
15
20
25
30
35
0
1
2
3
4
5
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990
Edadmediadematernidad(años)
Nºdehijos
Índice sintético fecundidad Edad media maternidad
Fuente: Cabré, A., Domingo, A., Menacho T. Demografía y crecimiento de la población española durante el siglo XX.2002. [internet].
[Acceso 07 Ene 2009] Disponible en: http://www.ced.uab.cat/publicacions/PapersPDF/Text205.pdf
Evolución de la composición etaria de la
población española. 1900-2001
8
Pirámide de población. España 1900
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 a 84
85 y más
Censo de 1900
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 a 84
85 y más
Censo de 1900
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 a 84
85 y más
Censo de 1910
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 a 84
85 y más
Censo de 1920
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 a 84
85 y más
Censo de 1930
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 a 84
85 y más
Censo de 1940
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 a 84
85 y más
Censo de 1950
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 y más
Censo de 1960
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 a 84
85 y más
Censo de 1970
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 a 84
85 y más
Censo de 1981
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 a 84
85 y más
Censo de 1991
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 a 84
85 y más
Censo de 2001
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Pirámide de población. España 2008
1,00% 0,75% 0,50% 0,25% 0,00% 0,25% 0,50% 0,75% 1,00%
0 años
5 años
10 años
15 años
20 años
25 años
30 años
35 años
40 años
45 años
50 años
55 años
60 años
65 años
70 años
75 años
80 años
85 años
90 años
95 años
100 y más años
Población estimada a 1 de enero de 2008
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Estimaciones de la población actual de España calculadas a partir del censo de 2001 [Internet].
[Acceso 07 Ene 2009] Disponible en: http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=12&type=db&divi=EPOB&idtab=2
Proyecciones de población 2010-
2050. España. Escenario I
1,00% 0,75% 0,50% 0,25% 0,00% 0,25% 0,50% 0,75% 1,00%
0 años
5 años
10 años
15 años
20 años
25 años
30 años
35 años
40 años
45 años
50 años
55 años
60 años
65 años
70 años
75 años
80 años
85 años
90 años
95 años
100 y más años
Mujeres 2050 Varones 2050 Mujeres 2030 Varones 2030 Mujeres 2010 Varones 2010
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Proyecciones de población Base Censo 2001: escenario 1 [Internet]. [Acceso 07 Ene 2009] Disponible en:
http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t20/p251/proy_2001/l0/&file=01001.px&type=pcaxis
23
Homes Dones Total
0-14
591.085
7,9% 555.865 7,4% 1.146.950 15,3%
15-44
1.698.788
22,6% 1.581.535 21,1% 3.280.323 43,7%
45-64
912.024
12,1% 933.921 12,4% 1.845.945 24,6%
65 i + 522.618 7,0% 716.545 9,5% 1.239.163 16,5%
65-84 470.342 6,3% 598.321 8,0% 1.068.663 14,2%
85 i + 52.276 0,7% 118.224 1,6% 170.500 2,3%
Total 3.724.515 49,6% 3.787.866 50,4% 7.512.381 100,0%
Índex d’envelliment(Població de 65 anys i més per 100 habitants de menys de 15 anys)=108
Índex de sobreenvelliment (Població de 85 anys i més per 100 habitants de 65 anys i més)=14
Índex de dependència senil (Població de 65 anys i més per 100 habitants de 15 a 64 anys)=24
% sobre el total de població. Font. Idescat. Padró continu.
Piràmide d’edats població catalana.
Projeccions població
24
2010 2015 2020 2030 2040
De 0 a 15 anys 1.218.020 1.338.928 1.361.720 1.227.159 1.354.456
De 16 a 64 anys 4.985.764 5.030.880 5.140.717 5.345.025 5.205.340
De 65 anys i més 1.220.457 1.344.305 1.458.162 1.805.961 2.315.410
Total 7.424.241 7.714.113 7.960.599 8.378.145 8.875.206
Font: Idescat. Projeccions de població a 1 de gener. Escenari mitjà. Base 2008.
El grup de persones de 65 anys i més és el que creix en major
proporció, ja que arriba a constituir el 75% del gairebé 1,5 milions
de persones en que s’incrementarà la població fins a 2040.
Sumari
• La societat està canviant
– La transició demogràfica
• Determinants de l’envelliment amb salut
• Els canvis demogràfics van acompanyats de
nous reptes: Dependència, Malaltia
d’Alzheimer, cronicitat...
25
España. Evolución de la esperanza de vida (EV) y esperanza
de vida libre de discapacidad (EVLD) al nacer
0
15
30
45
60
75
90
1995 2000 2005 2010
Años
Mujeres - EVLD Mujeres - EV Hombres - EVLD Hombres - EV
Fuente: Fuente:Eurostat - Data Explorer. http://epp.eurostat.ec.europa.eu
Cambio
pregunta
España. Evolución de la esperanza de vida (EV) y esperanza de vida libre de
discapacidad (EVLD) a los 65 años.
0
5
10
15
20
25
1995 2000 2005 2010
Años
Mujeres - EVLD Mujeres - EV Hombres - EVLD Hombres - EV
Fuente: Fuente:Eurostat - Data Explorer
Cambio
pregunta
28
Trayectorias del envejecimiento
29Edad
Reserva
funcional Envejecimiento normal
Envejecimiento
satisfactorio
Envejecimiento acelerado
Desarrollo de fragilidad y
discapacidad
La FRAGILITAT pot ser reversible però també
un estat definitiu i immodificable
si no s’implementen les mesures necessàries a temps!
-Espai per la prevenció/intervenció
INDEPENDÈNCIA PRE-FRAGILITAT FRAGILITAT DISCAPACITAT MORT
La fragilitat: una condició dinàmica
Adapted from: Walston J, et al, Research Agenda for Frailty in Older
Adults, AGS/NIA conference, JAGS 06, and Bergman H, Canadian
Initiative on Frailty and Aging
Oxidative stress
Mitochondrial deletions
Shortened telomers
DNA damage
Cell senescence
Inflammatory disease
Inflammation
(IL-6 etc)
Neuroendocrine
dysregulation
(DHAS, ILGF-1)
Anorexia
Sarcopenia
/osteopenia
Immune function
Cognition
Clotting
Glucose
metabolism
Slowness
Weakness
Weight loss
Low activity
Fatigue
Molecular & Disease
Impaired Physiological
Clinical Outcomes
Disability
Morbidity
Hospitaliz.
Institution.
Death
Psychological
Social, Societal
Environment
Health promotion and prevention:
prevent/delay frailty Delay onset of frailty
Prevent/delay adverse outcomes
FRAILTY
AGE
LimitationImpairmentPathology Disability
33
El ciclo de la fragilidad
SarcopeniaGasto energético total
Metabolismo basal
FuerzaVelocidad de la marcha
Discapacidad
Dependencia
VO2max
Actividad
Desnutrición crónica
enfermedad
Pérddida de peso
Cambios musculoesqueléticos
Debidos a la edad
Balance energético negativo
Anorexia relacionada
Con el envejecimiento
Disregulación neuroendocrina
Fried LP. Principles of Geriatric and Gerontology. 1.998
Criterios operativos de fragilidad
• Pérdida de peso no intencionada.
– Pérdida de 10 lbs. en el último año
• Debilidad.
– Fuerza muscular: Menor del 20 % (según género y IMC)
• Baja resistencia y energía.
– 2 items de la escala CES-D
• Velocidad de la marcha
– Tiempo en caminar 15 pies: Menor del 20 % (según género y IMC)
• Baja actividad física
– Kcals/semana: hombres: < 383 Kcal/semana. Mujeres < 270
Kcal/semana
Fried LP, J GerontologyMS 2001;56A:M146-M157
Frágil= 3 o más criterios
Pre-frágil= 1 o 2 criterios
Cardiovascular Health Study
65-70 2308 3.2
71-74 1271 5.3
75-79 1075 9.5
80-84 490 16.3
85-89 152 25.7
90+ 39 23.1
Total 5317 6.9
Edad n % frágiles
Fried LP, J GerontologyMS 2001;56A:M146-M157
Se excluyen personas con enf. Parkinson, MMT < 18 o que toman antidepresivos
Cardiovascular Health Study. Supervivència
Meses
964824 72
100%
80%
60%
40%
20%
0%
No fragilidad
F. Intermedia
FràgilMortalidad 3 años 7 años
No fragilidad 3 12
F. Intermedia 7 23
Fragilidad 18 43
Fried LP, J Gerontology MS 2001;56A:M146-M157
P<0.0001
Cardiovascular Health Study
Primera
Hospitalización
Primera caída Disminución
ADL
Disminución
movilidad
Status al
inicio
3 años 7 años 3 años 7 años 3 años 7 años 3 años 7 años
No
frágill
33 79 15 27 8 23 23 41
F.interm
edia
43 83 19 33 20 41 40 58
Frágil 59 96 28 41 39 63 51 71
p <0.0001 <0.0001 <0.0001 <0.0001
Fried LP, J Gerontology MS 2001;56A:M146-M157
Fragilidad
Visita inicial
Frecuencia Porcentaje Porcentaje
válido
Porcentaje
acumulado
Buen estado físico o pre-frágiles 147 37,7 37,7 37,6
Frágil 31 6,9 6,9 39,6
Solo AIVD 202 44,9 44,9 84,4
ABVD 70 15,6 15,6 100
Total 450 100 100
Salvà A. Rojano X. Estudio de caídas de Mataró. Criterios de fragilidad de Fried (adaptados)
Sarcopenia
• Depleción de masa muscular. 1 % al año a partir de
los 70 años
• Progresiva infiltración grasa incluso en edades muy
avanzadas
• Disminución de la fuerza aproximadamente un 3 %
cada año
• Se puede observar en personas sanas en ausencia de
pérdida de peso e incluso en obesidad (obesidad
sarcopénica)
• La pérdida de peso y la inactividad física exacerban la
sarcopenia
• La sarcopenia es el “link” entre el déficit nutricional y
el déficit funcional
• 1989: I. Rosenberg: pérdida de masa
muscular asociada al envejecimiento
Rosenberg IH. Summary comments. 1989, Am J Clin
Nutr, págs. 1231-1233.
• 1995. Evans WJ: pérdida de masa
muscular normal asociada al
envejecimiento
Evans Wj.What is Sarcopenia ? 1995, J Gerontol A
Biol Sci Med Sci, Vol. 50, págs. 5-8.
• 1997: I. Rosenberg: pérdida
involuntaria de masa muscular
esquelética que ocurre con la edad
avanzada
Rosenberg IH. Sarcopenia:origins and clinical
relevance. 1997, Vol. 127, págs. 990S-991S
Algoritmo diagnóstico
Velocidad
marcha
> 0,8 m/s.
Fuerza
muscular
Normal
No
Sarcopenia
Baja
≤ 0,8 m/s.
Masa
muscular
Baja
Sarcopenia
Normal
No
Sarcopenia
European Working Group on Sarcopenia in Older People. Age Ageing. 2010 Jul;39
(EUGMS, ESPEN, IAGG-ER, IANA)
16/03/2012 41
> 1.0 ms-1
Healthy older population
Lower risk of health events and better
survival [19, 20, 52]
< 0.2 ms-1
Institutionalisation, identifies highly
dependent older people [50]
Death, hospitalisation, institutionalisation,
and falls [43]
< 0.7 ms-1
< 0.15
ms-1
Extremely frail [24]
> 1.3 ms-1
Extremely fit [24]
< 1.05
ms-1
Cognitive decline within 5 years [30]
< 1.0 ms-1
Death and hospitalisation within 1 year
[24]
Mobility and ADL disability at 2 years
Mortality at 2 years and 3.8 years [36]
< 0.8 ms-1
< 0.42
ms-1
Functional dependence and severe
walking disability [33, 51]
< 0.6 ms-1
Functional or cognitive decline,
institutionalisation, and mortality [24, 36]
Velocidad marcha
12%
75%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
65-69 70-74 75-79 80-84 85 +
(%)personas<0,8m/s
Hombres
Mujeres
Total
El 30% de las personas
mayores tiene una velocidad
de la marcha ≤ 0,8 m/s
(14% hombres, 40%
Salvà A. Rojano X. Estudio de caídas de Mataró. Criterios de fragilidad de Fried (adaptados)
1,07
0,65
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
1,4
65-69 70-74 75-79 80-84 85+
Velocidadmarcha(m/s).
Velocidad media
Hombres: 1,08 m/s
Mujeres: 0,85 m/s
Total: 0,94 m/s
Fuerza muscular
26,4
12,6
0
5
10
15
20
25
30
35
40
65-69 70-74 75-79 80-84 85 +
Fuerzamáximaprensión(kg).
Media fuerza máxima prensión
Hombre
Mujer
Total
Salvà A. Rojano X. Estudio de caídas de Mataró. Criterios de fragilidad de Fried (adaptados)
Poca fuerza:
< 30 kg en hombres y
< 20 kg en mujeres
Determinants de l’envelliment saludable
44
• Dieta mediterrània
• Activita física
• No fumar
• No alcohol en excés
Hàbits
saludables
• Vacunes
• Diagnòstic precoç
• Tractament factors de risc C-V
• Estratègia tractament malalties agudes
i situacions d’emergència
Sistema sanitari
Prevenció i tractament
de malalties i
cròniques
•Disminució mortalitat
infantil
•Vacunes
•Antibiòtics
Salut pública
Higiene alimentària,
Tractament aigües residuals
Grans avenços mèdics
Genètica. Constitució pròpia
45
1.507 personas aparentemente sanas seguidas durante 10 años
Entre 70 y 90 años de 11 países. 935 participantes fallecieron
El menor riesgo de mortalidad se asoció:
-Dieta mediterránea: (puntuación >= 4) HR: 0,77 (0,68-0,88)
-Moderado uso de alcohol: más de 0 gr. /día HR: 0,78 (0,67-0,91)
-Mantienen actividad física: (tertil más alto) HR: 0,63 (0,55-0,72)
-No fumadores: (nunca o hace 15 años) HR: 0,65 (0,57-0,75)
46
4 factores
1 factor
BMJ
47
12 estudios con 1574299
personas
Seguimiento 3-18 años
2 puntos de incremento
en el IDM se asocia con:
-Menor mortalidad
- Menor incidencia de:
-Cáncer
-Enf. Cardiovascular
-Parkinson
-Alzheimer
2008 Sep11;337:a1344.
48
La dieta mediterrània. Beneficis
• La dieta mediterrània està associada amb una major
longevitat, i menor probabilitat de desenvolupar
patologia cardio-vascular, i neurodegerativa, així com
algun tipus de càncer.
• Una dieta rica fruites i verdures , rica en antioxidants
s’associa amb una menor pèrdua de funció física i
menor risc de fragilitat.
• Una dieta rica en peix que te àcids grassos omega 3,
rica en vitamines antioxidants i del grup B i a més rica
en altres oligoelements com el seleni i el zinc poden
ser beneficioses per a retardar o evitar la aparició de
deteriorament cognitiu
• No hi ha prou evidència per a recomanar
suplementació sistemàtica de vitamines o altres
elements antioxidants en persones sense carències
d’aport.
49
En esta revisión se incluyeron 121 ensayos con 6700 participantes al
inicio de los mismos
Objetivo: Determinar los efectos del entrenamiento de fuerza con resistencia
progresiva (ERP) sobre la función física en los adultos mayores.
Método: mediante la comparación del ERP
- Con ningún ejercicio,
- Otro tipo de ejercicio o tratamiento
Resultados considerados:
-Aumento masa muscular
-Aumento fuerza muscular
-Aumento rendimiento físico: velocidad de la marcha, levantarse de una silla, TUG
BERG, Subir escaleras, Aumento actividad física espontánea
ERP versus control. Discapacidad
• 33 ensayos, 2172
participantes
• El ERP tiene un
efecto significativo
para disminuir la
discapacidad:
• 33 ensayos, 2172
participantes; DME
0,14; IC del 95%:
0,05 a 0,22).
50
• Se seleccionó el grupo muscular de extensión de la pierna porque este grupo
fue el que se evaluó más frecuentemente
• 73 estudios con 3059 participantes
• Se encontró un efecto beneficioso de moderado a grande: DME 0,84; IC del
95%: 0,67 a 1,00 DME 0,53; IC del 95%: 0,46 a 0,61).
51
ERP versus control. Fuerza muscular
Sumari
• La societat està canviant
– La transició demogràfica
• Determinants de l’envelliment amb salut
• Els canvis demogràfics van acompanyats
de nous reptes: Dependència, cronicitat,
Malaltia d’Alzheimer...
53
La transició demogràfica
La transició epidemiològica
55
Problemes de salut auto-reportats
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%
Artrosi o reuma
Dolor a les cames
Mal d'esquena
Hipertensió
Cataractes o problemes de visió
Colesterol elevat
Problemes de pròstata
Problemes d'audició
Diabetes
Caiguda aquest darrer any
Bronquitis crònica, asma, enfisema o altres
Depressió
Osteoporosi
Artritis reumatoide
Altres problemes de cor
Altres problemes
Insuficiència cardíaca
Al·lèrgies cròniques
Úlcera d'estòmac/duodé
Ansietat
Infart de miocardi
Malaltia de l'intestí
Hepatitis, cirrosi o altres problemes hepàtics
Tumor maligne
Problemes de tiroides
Embòlia o accident vascular cerebral
Malaltia de Parkinson
Altres problemes psiquiàtrics
Algun tipus de demència
Altres malalties neurològiques
Total 4,3 (d.e.: 2,6)
Homes 3,7 (d.e.: 2,3)
Dones 4,6 (d.e.: 2,50)
26,7% > 5 problemes
6,4 % cap
R. Lucas. A. Salvà. Qualitat de vida de les persones grans a Catalunya. Fundació Viure i Conviure 2007
N = 2500
Problemes de salut crònics per sexe i grup d’edat.
56
2,3
3,8
3,1
0
1
2
3
4
5
6
7
8
15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75-84 85 i + Total
Homes
Dones
Total
Font: ESCA 2006
57
Patología y discapacidad
• Demencia 11,2 %
• Accidente Vascular Cerebral: 9,5 %
• Enfermedades Musculo esqueléticas: 8,9 %
• Enfermedades cardiovasculares: 5.0 %
• Cáncer: 2,4
Contribución años vividos con discapacidad
en personas de 60 y más años
Worl Health organization. Worl Health report 2003
Shaping the future. Geneva:WHO.2003
Prevalencia de demencia
• Afecta a 1 de cada 10
personas ≥ 70 años.
• Incremento con la edad.
• Más frecuente en
mujeres.
59
Incidencia de demencias
Tendencia demográficas España (2009-2049)
• Las personas ≥ 65 años pasarán de
7,6 a 15,3 millones (x 2).
• Las personas ≥ 80 años pasarán de
2,2 a 5,6 millones (x 2,6).
• Las personas con demencia pasarán
de 0,6 a 1,2 millones (x 2,1)
Encuesta dirigida a hogares. Personas con alguna discapacidad o limitación
(tasas por 1000 habitantes).
61
• Entre 65 a 69 años: 16%
• Entre 75 a 79 años: 31%
• Entre los de 90 i + : 75%
La proporción de dependencia en mujeres es:
entre 1,17 y 1,44 veces la de los hombres de su edad
(entre un 17 y un 44% superior).
Població de 65 anys i més segons el nombre d’activitats de la vida
diària amb limitació per edat i sexe. Catalunya, 2006
62
•En el grup de 65 a 74 anys el nombre mig de limitacions per a les 19 AVD
és de 0,6 per als homes i del doble (1,2) per a les dones.
• En el grup de 85 anys i més el nombre mig de limitacions
és de 5,3 per als homes i de 7,4 per a les dones
63
La jerarquía en las AVD
LAS PERSONAS MAYORES CON DISCAPACIDAD EN
LAS AVD EN ESPAÑA, SEGÚN ESTADO
FUNCIONAL. ESTIMACIÓN AÑO 1999.
Situación funcional
Sólo AIVD 7,5% 31,9%
1-2 ABVD 8,6% 36,6%
3-4 ABVD 2,9% 12,2%
5-6 ABVD 2,9% 12,5%
Residentes asistidos 1,6% 6,8%
Total 23,5% 100,0%
Personas mayores
Personas mayores
con discapacidad en AVD
Fuente: Elaboración propia a partir del fichero de microdatos de la EDDS
El modelo de atención de las personas dependientes en España. Edad % Vida.2004
Gasto público en salud: impacto de los cambios demográficos
Incremento en puntos del PIB.
Conclusions. Orientades a l’acció
• Els programes de salut i socials s’han
d’adaptar a la nova realitat
epidemiològica
• Les polítiques locals han de tenir en compte
la nova realitat demogràfica
• S’han de emprendre actuacions de promoció
de l’envelliment actiu incorporant els
diferents àrees: salut, seguretat i
participació
65
Segmentació de la població segons necessitats
66
• Pacientes altamente complejos
• Gestión de casos
• Coordinación / integración sociosanitaria
Personas con enf.
Crónicas
complejas y
dependencia
• Personas de alto riesgo
• Gestión de enfermedades
• Coordinación de recursos entre
niveles
Personas con
enfermedades crónicas
• Programas preventivos
personas con enfermedades
crónicas
Personas frágiles
Prediscapacidad
Persones grans sanes Programas preventius
Personas con Gran
dependencia o
Dependencia severa
Dependencia
moderada
Dependencia
leve
CLD
Atenció de llarga durada / atenció socisosanitària
67
L’ atenció de llarga durada como un “subsistema” del serveis sanitaris i socials
L’ atenció sociosanitària inclou a més a més , altres serveis sanitaris com els de mitja estada
Serveis
Sanitaris
Serveis
SocialsASS
Prescripció exercici físic
Determinació
Vit D
Prescripció Vit DAlt risc de caure
Velocitat de la marxa Força fuscular
Evaluar la marxa
i l’Equilibri
si
si
Estratègia d’intervenció a l’AP
Conclusions. Orientades a l’acció
• Els programes de salut i socials s’han
d’adaptar a la nova realitat epidemiològica
• Les polítiques locals han de tenir en
compte la nova realitat demogràfica
• S’han de emprendre actuacions de promoció
de l’envelliment actiu incorporant els
diferents àrees: salut, seguretat i
participació
69
Conclusions. Orientades a l’acció
• Els programes de salut i socials s’han
d’adaptar a la nova realitat epidemiològica
• Les polítiques locals han de tenir en compte
la nova realitat demogràfica
• S’han de emprendre actuacions de
promoció de l’envelliment actiu
incorporant els diferents àrees: salut,
seguretat i participació
71
Pilars per a un envelliment saludable
www.envelliment.org
Exercici físic
Alimentació
saludable
Salut i
Auto-cura Seguretat
Relacions
socials
•Vacunes
•Medicaments
•Salud òsia
•Detecció
precoç del càncer
•Factores de
Risc
cardiovascular
•Salut mental
•Caigudes
•Accidents
domèstics
•Accidents
de circulació
•Resistència
•Força muscular
•Equilibri
•Flexibilitat
•Energia
•Proteïnes
•Vitamines
•Minerals
•Família
•Oci
•Participació
WP5 Field Trials Presentation
Antoni Salvà, Laura Coll, Sara Doménech, FICE
TV
Amics
Programa
estimulació
cognitiva
Programes de
cribatge
Fills /
familiars
Control
medicació
Programa
Exercici físic
Desplaçament
s
Mapes
Google
Control f. risc
Diabetis,
HTA,
pes
Programa
Dieta
mediterrànea
Centre cívic
/ casal
Alarmes
Foc, gas,
CO,
aigua
Alarma
presència
Alarma
Caiguda
Controls : activitat
física, hores de son
Contacte amb CAP o
serveis socials
16/03/2012 75
76
www.envelliment.org
antoni.salva@uab.cat
Moltes gràcies
Segmentació de la població de persones grans
77
Persones amb
malalties cròniques
greus i dependència
Persona amb
pluripatologia i
discapacitat variable o
amb malaltia crònica greu.
Persones fràgils
Pre-discapacitat
Persones grans sanes
Persones amb Gran
dependència o
dependència greu
Dependència
Lleu o moderada
Houston DK, et al., Am J Clin Nutr 2005
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
1,4
2 vs 1 3 vs 1 2 vs 1 3 vs 1
Ingesta (tertiles) de frutas y vegetales
Riesgoddiscapacidaddespuésde9
años(OR,95%CI)
2 vs 1 3 vs 1 2 vs 1 3 vs 1
White women African-american women
Función extremidades
inferiores
AIVD Función extremidades
inferiores
AIVD
N=9409 participants in the ARIC study (45-64 years old)
Adusted for age, education, energy intake, smoking, BMI
and field center
802 personas participantes del inCHIANTY study
766 mujeres de >= 65 a.
Women’s Health and
Aging study I
Seguimiento de 3 años
Determinación basal de
micronutrientes y anual
de fragilidad
516 no frágiles /76± 7 años 205 frágiles (31,9 % 19.1 P/Año)
81
Arch Intern Med; 2006.166:
643 personas participantes del inCHIANTY study
Seguimiento durante 3 años
Bajas concentraciones de B6, B12 y selenio son predictoras de dependencia en AVD
• 698 personas de 65 o más años
• 3 años de seguimiento
• Cambio en 1 punto en el SPPB (Short Physical Performance Batery)
• < 1.1 gr/ml ( <24,9 mol/L) Vitamin E asociado con la pérdida
de al menos 1 punto en el SPPB
83
Homes Dones
EV EVBS EVLD EV EVBS EVLD
0 anys 77,28 63,03 65,89 83,79 60,64 65,75
25 anys 53,04 39,57 42,54 59,33 36,91 41,73
45 anys 34,00 22,05 24,51 39,8 20,11 23,16
65 anys 17,14 9,11 9,59 21,33 8,21 8,16
85 anys 5,18 2,15 1,07 6,39 2,07 0,70
EV: esperança de vida. EVBS: esperança de vida amb bona salut. EVLD. Esperança de vida lliure de discapacitat
Font: Pla de salut de Catalunya a l’horitzó 2010. Informe de salut a Catalunya. Avaluació dels objectius de salut
ESPERANÇA DE VIDA, ESPERANÇA DE VIDA EN BONA SALUT I
ESPERANÇA DE VIDA LLIURE DE DISCAPACITAT. CATALUNYA 2005.
84
Bischoff-Ferrari HA, et al., JAMA 2004
Vit D y caídas
• En el estudio InChianti una vit D baja se asoció a fragilidad
en los hombres. (Shardell M; et al., J Gerontol MS 2009)
• Vit D Baja se ha asociado con un incremento del tiempo de
marcha (Bischoff-Ferrari HA, et al., Am J Clin Nutr 2004)
• Vitamina D baja está asociada con pérdida de fuerza muscular
y pédida de masa muscular (Visser M, et al., J Clin
Endocrinol Metab 2003)
Vitamina D y funcíón física
86
El riesgo de muerte disminuye
al aumentar el número de estilos
de vida saludables
Los 4 asociados:
HR: 0,35 (0,28-0,44)

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Actualización datos de población a 2011
Actualización datos de población a 2011Actualización datos de población a 2011
Actualización datos de población a 2011Isaac Buzo
 
T7.4 estructura poblacio
T7.4 estructura poblacioT7.4 estructura poblacio
T7.4 estructura poblacioE. La Banda
 
Estructura demográfica de la población española.
Estructura demográfica de la población española.Estructura demográfica de la población española.
Estructura demográfica de la población española.Caudete (Spain)
 
Estructura de la población española
Estructura de la población españolaEstructura de la población española
Estructura de la población españolaIsaac Buzo
 
El envejecimiento de la población en el AMBA y los desafíos a la Seguridad So...
El envejecimiento de la población en el AMBA y los desafíos a la Seguridad So...El envejecimiento de la población en el AMBA y los desafíos a la Seguridad So...
El envejecimiento de la población en el AMBA y los desafíos a la Seguridad So...JavierArakaki
 
Población española tema 8
Población  española  tema  8Población  española  tema  8
Población española tema 8Gines García
 
Tema 5. La población española (II). Crecimiento real y distribución. La estru...
Tema 5. La población española (II). Crecimiento real y distribución. La estru...Tema 5. La población española (II). Crecimiento real y distribución. La estru...
Tema 5. La población española (II). Crecimiento real y distribución. La estru...JGL79
 
Población de mujeres y hombres mexico 2010
Población de mujeres y hombres mexico 2010Población de mujeres y hombres mexico 2010
Población de mujeres y hombres mexico 2010Euler Ruiz
 
Estructura de la población española 2014
Estructura de la población española 2014Estructura de la población española 2014
Estructura de la población española 2014Geopress
 
geografía humana. la población española
 geografía humana. la población española geografía humana. la población española
geografía humana. la población españolapcastel30
 
Educacion y desarrollo economico
Educacion y desarrollo economicoEducacion y desarrollo economico
Educacion y desarrollo economicoEuler
 
La población española: las fuentes demográficas. Crecimiento y densidad.
La población española: las fuentes demográficas. Crecimiento y densidad.La población española: las fuentes demográficas. Crecimiento y densidad.
La población española: las fuentes demográficas. Crecimiento y densidad.Alfredo García
 
La Cuestión social en Chile por Augusto Orrego Luco
La Cuestión social en Chile por Augusto Orrego LucoLa Cuestión social en Chile por Augusto Orrego Luco
La Cuestión social en Chile por Augusto Orrego LucoGonzalo Rivas Flores
 
Evolución de la natalidad, la mortalidad y el crecimiento natural de la pobla...
Evolución de la natalidad, la mortalidad y el crecimiento natural de la pobla...Evolución de la natalidad, la mortalidad y el crecimiento natural de la pobla...
Evolución de la natalidad, la mortalidad y el crecimiento natural de la pobla...Geopress
 
La población española. Temas 8 y 9 de Geografia de 2º Bach.
La población española. Temas 8 y 9 de Geografia de 2º Bach.La población española. Temas 8 y 9 de Geografia de 2º Bach.
La población española. Temas 8 y 9 de Geografia de 2º Bach.José Miguel Castanys
 

La actualidad más candente (18)

Actualización datos de población a 2011
Actualización datos de población a 2011Actualización datos de población a 2011
Actualización datos de población a 2011
 
T7.4 estructura poblacio
T7.4 estructura poblacioT7.4 estructura poblacio
T7.4 estructura poblacio
 
Estructura demográfica de la población española.
Estructura demográfica de la población española.Estructura demográfica de la población española.
Estructura demográfica de la población española.
 
Estructura de la población española
Estructura de la población españolaEstructura de la población española
Estructura de la población española
 
El envejecimiento de la población en el AMBA y los desafíos a la Seguridad So...
El envejecimiento de la población en el AMBA y los desafíos a la Seguridad So...El envejecimiento de la población en el AMBA y los desafíos a la Seguridad So...
El envejecimiento de la población en el AMBA y los desafíos a la Seguridad So...
 
Población española tema 8
Población  española  tema  8Población  española  tema  8
Población española tema 8
 
Tema 5. La población española (II). Crecimiento real y distribución. La estru...
Tema 5. La población española (II). Crecimiento real y distribución. La estru...Tema 5. La población española (II). Crecimiento real y distribución. La estru...
Tema 5. La población española (II). Crecimiento real y distribución. La estru...
 
Demografia
DemografiaDemografia
Demografia
 
GeografíA 5
GeografíA 5GeografíA 5
GeografíA 5
 
La PoblacióN EspañOla
La PoblacióN EspañOlaLa PoblacióN EspañOla
La PoblacióN EspañOla
 
Población de mujeres y hombres mexico 2010
Población de mujeres y hombres mexico 2010Población de mujeres y hombres mexico 2010
Población de mujeres y hombres mexico 2010
 
Estructura de la población española 2014
Estructura de la población española 2014Estructura de la población española 2014
Estructura de la población española 2014
 
geografía humana. la población española
 geografía humana. la población española geografía humana. la población española
geografía humana. la población española
 
Educacion y desarrollo economico
Educacion y desarrollo economicoEducacion y desarrollo economico
Educacion y desarrollo economico
 
La población española: las fuentes demográficas. Crecimiento y densidad.
La población española: las fuentes demográficas. Crecimiento y densidad.La población española: las fuentes demográficas. Crecimiento y densidad.
La población española: las fuentes demográficas. Crecimiento y densidad.
 
La Cuestión social en Chile por Augusto Orrego Luco
La Cuestión social en Chile por Augusto Orrego LucoLa Cuestión social en Chile por Augusto Orrego Luco
La Cuestión social en Chile por Augusto Orrego Luco
 
Evolución de la natalidad, la mortalidad y el crecimiento natural de la pobla...
Evolución de la natalidad, la mortalidad y el crecimiento natural de la pobla...Evolución de la natalidad, la mortalidad y el crecimiento natural de la pobla...
Evolución de la natalidad, la mortalidad y el crecimiento natural de la pobla...
 
La población española. Temas 8 y 9 de Geografia de 2º Bach.
La población española. Temas 8 y 9 de Geografia de 2º Bach.La población española. Temas 8 y 9 de Geografia de 2º Bach.
La población española. Temas 8 y 9 de Geografia de 2º Bach.
 

Similar a Envelliment i salut | Fundació Pere Tarrés

Presentación migración 16 abril2013
Presentación migración 16 abril2013Presentación migración 16 abril2013
Presentación migración 16 abril2013jaimepartsch
 
Miguel Requena-La familia en una sociedad envejecida
Miguel Requena-La familia en una sociedad envejecidaMiguel Requena-La familia en una sociedad envejecida
Miguel Requena-La familia en una sociedad envejecidaFundación Ramón Areces
 
Ponencia antoni salva_envelliment_actiu
Ponencia antoni salva_envelliment_actiuPonencia antoni salva_envelliment_actiu
Ponencia antoni salva_envelliment_actiuFundacio Pere Tarres
 
Miguel Requena: "La familia en una sociedad envejecida"
Miguel Requena: "La familia en una sociedad envejecida"Miguel Requena: "La familia en una sociedad envejecida"
Miguel Requena: "La familia en una sociedad envejecida"Carlos Bueno Cabello
 
Tendencias sociales en la Comunidad Valenciana.
Tendencias sociales en la Comunidad Valenciana.Tendencias sociales en la Comunidad Valenciana.
Tendencias sociales en la Comunidad Valenciana.FIECV
 
censos2011_historia.pdf
censos2011_historia.pdfcensos2011_historia.pdf
censos2011_historia.pdfA. D.
 
Preservación de la fertilidad: un problema social. Información por parte del ...
Preservación de la fertilidad: un problema social. Información por parte del ...Preservación de la fertilidad: un problema social. Información por parte del ...
Preservación de la fertilidad: un problema social. Información por parte del ...Ginecólogos Privados Ginep
 
SituacinsociodemograficayepidemiologicaPNAM-DraVelasco (4).pptx
SituacinsociodemograficayepidemiologicaPNAM-DraVelasco (4).pptxSituacinsociodemograficayepidemiologicaPNAM-DraVelasco (4).pptx
SituacinsociodemograficayepidemiologicaPNAM-DraVelasco (4).pptxYOBetty
 
SituacinsociodemograficayepidemiologicaPNAM-DraVelasco (1).pptx
SituacinsociodemograficayepidemiologicaPNAM-DraVelasco (1).pptxSituacinsociodemograficayepidemiologicaPNAM-DraVelasco (1).pptx
SituacinsociodemograficayepidemiologicaPNAM-DraVelasco (1).pptxYOBetty
 
Movimientos migratorios
Movimientos migratoriosMovimientos migratorios
Movimientos migratoriosAdeLiz6
 
Poblacion.nacional
Poblacion.nacionalPoblacion.nacional
Poblacion.nacionalMaria Huerta
 
Anitza freitez presentación demografia pobreza mayo 2010 2
Anitza freitez presentación demografia pobreza mayo 2010 2Anitza freitez presentación demografia pobreza mayo 2010 2
Anitza freitez presentación demografia pobreza mayo 2010 2Carlos Viso
 
Tema 05. La población
Tema 05. La poblaciónTema 05. La población
Tema 05. La poblacióncharlifuster
 
Tema 5 GeografíA 3º Eso
Tema 5 GeografíA 3º EsoTema 5 GeografíA 3º Eso
Tema 5 GeografíA 3º EsoDavidovich3
 
Massimo Livi Bacci-Una sociedad sin apenas niños: causas, implicaciones, ideas
Massimo Livi Bacci-Una sociedad sin apenas niños: causas, implicaciones, ideasMassimo Livi Bacci-Una sociedad sin apenas niños: causas, implicaciones, ideas
Massimo Livi Bacci-Una sociedad sin apenas niños: causas, implicaciones, ideasFundación Ramón Areces
 
Presentación de los datos de población de Venezuela.
Presentación de los datos  de población de Venezuela.Presentación de los datos  de población de Venezuela.
Presentación de los datos de población de Venezuela.Hugo González Sánchez
 

Similar a Envelliment i salut | Fundació Pere Tarrés (20)

Demografia y salud
Demografia y saludDemografia y salud
Demografia y salud
 
Presentación migración 16 abril2013
Presentación migración 16 abril2013Presentación migración 16 abril2013
Presentación migración 16 abril2013
 
Estado de población de honduras2
Estado de población de honduras2Estado de población de honduras2
Estado de población de honduras2
 
Miguel Requena-La familia en una sociedad envejecida
Miguel Requena-La familia en una sociedad envejecidaMiguel Requena-La familia en una sociedad envejecida
Miguel Requena-La familia en una sociedad envejecida
 
Ponencia antoni salva_envelliment_actiu
Ponencia antoni salva_envelliment_actiuPonencia antoni salva_envelliment_actiu
Ponencia antoni salva_envelliment_actiu
 
Miguel Requena: "La familia en una sociedad envejecida"
Miguel Requena: "La familia en una sociedad envejecida"Miguel Requena: "La familia en una sociedad envejecida"
Miguel Requena: "La familia en una sociedad envejecida"
 
Tendencias sociales en la Comunidad Valenciana.
Tendencias sociales en la Comunidad Valenciana.Tendencias sociales en la Comunidad Valenciana.
Tendencias sociales en la Comunidad Valenciana.
 
censos2011_historia.pdf
censos2011_historia.pdfcensos2011_historia.pdf
censos2011_historia.pdf
 
Rt prospectiva
Rt prospectivaRt prospectiva
Rt prospectiva
 
Preservación de la fertilidad: un problema social. Información por parte del ...
Preservación de la fertilidad: un problema social. Información por parte del ...Preservación de la fertilidad: un problema social. Información por parte del ...
Preservación de la fertilidad: un problema social. Información por parte del ...
 
SituacinsociodemograficayepidemiologicaPNAM-DraVelasco (4).pptx
SituacinsociodemograficayepidemiologicaPNAM-DraVelasco (4).pptxSituacinsociodemograficayepidemiologicaPNAM-DraVelasco (4).pptx
SituacinsociodemograficayepidemiologicaPNAM-DraVelasco (4).pptx
 
SituacinsociodemograficayepidemiologicaPNAM-DraVelasco (1).pptx
SituacinsociodemograficayepidemiologicaPNAM-DraVelasco (1).pptxSituacinsociodemograficayepidemiologicaPNAM-DraVelasco (1).pptx
SituacinsociodemograficayepidemiologicaPNAM-DraVelasco (1).pptx
 
Epidemia.pptx
Epidemia.pptxEpidemia.pptx
Epidemia.pptx
 
Movimientos migratorios
Movimientos migratoriosMovimientos migratorios
Movimientos migratorios
 
Poblacion.nacional
Poblacion.nacionalPoblacion.nacional
Poblacion.nacional
 
Anitza freitez presentación demografia pobreza mayo 2010 2
Anitza freitez presentación demografia pobreza mayo 2010 2Anitza freitez presentación demografia pobreza mayo 2010 2
Anitza freitez presentación demografia pobreza mayo 2010 2
 
Tema 05. La población
Tema 05. La poblaciónTema 05. La población
Tema 05. La población
 
Tema 5 GeografíA 3º Eso
Tema 5 GeografíA 3º EsoTema 5 GeografíA 3º Eso
Tema 5 GeografíA 3º Eso
 
Massimo Livi Bacci-Una sociedad sin apenas niños: causas, implicaciones, ideas
Massimo Livi Bacci-Una sociedad sin apenas niños: causas, implicaciones, ideasMassimo Livi Bacci-Una sociedad sin apenas niños: causas, implicaciones, ideas
Massimo Livi Bacci-Una sociedad sin apenas niños: causas, implicaciones, ideas
 
Presentación de los datos de población de Venezuela.
Presentación de los datos  de población de Venezuela.Presentación de los datos  de población de Venezuela.
Presentación de los datos de población de Venezuela.
 

Más de Fundació Pere Tarrés

Llibret d'experts i expertes de la Fundació Pere Tarrés
Llibret d'experts i expertes de la Fundació Pere TarrésLlibret d'experts i expertes de la Fundació Pere Tarrés
Llibret d'experts i expertes de la Fundació Pere TarrésFundació Pere Tarrés
 
60 anys de l'origen de la Fundació Pere Tarrés
60 anys de l'origen de la Fundació Pere Tarrés60 anys de l'origen de la Fundació Pere Tarrés
60 anys de l'origen de la Fundació Pere TarrésFundació Pere Tarrés
 
Pere Tarrés Foundation - Annual Report 16
Pere Tarrés Foundation - Annual Report 16Pere Tarrés Foundation - Annual Report 16
Pere Tarrés Foundation - Annual Report 16Fundació Pere Tarrés
 
Dossier de premsa colònies i casals d'estiu de la Fundació Pere Tarrés
Dossier de premsa colònies i casals d'estiu de la Fundació Pere TarrésDossier de premsa colònies i casals d'estiu de la Fundació Pere Tarrés
Dossier de premsa colònies i casals d'estiu de la Fundació Pere TarrésFundació Pere Tarrés
 
Colònies i casals d'estiu de la Fundació Pere Tarrés 2016
Colònies i casals d'estiu de la Fundació Pere Tarrés 2016Colònies i casals d'estiu de la Fundació Pere Tarrés 2016
Colònies i casals d'estiu de la Fundació Pere Tarrés 2016Fundació Pere Tarrés
 
Informe "Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya"
Informe "Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya"Informe "Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya"
Informe "Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya"Fundació Pere Tarrés
 
Les entitats d'acció social d'Església a Catalunya
Les entitats d'acció social d'Església a CatalunyaLes entitats d'acció social d'Església a Catalunya
Les entitats d'acció social d'Església a CatalunyaFundació Pere Tarrés
 
Dossier de premsa cap infant sense colònies 2016
Dossier de premsa cap infant sense colònies 2016Dossier de premsa cap infant sense colònies 2016
Dossier de premsa cap infant sense colònies 2016Fundació Pere Tarrés
 
Programes integrals per a joves de 16 a 30 anys
Programes integrals per a joves de 16 a 30 anysProgrames integrals per a joves de 16 a 30 anys
Programes integrals per a joves de 16 a 30 anysFundació Pere Tarrés
 
Graus en Educació Social i Treball Social | Facultat Pere Tarrés - URL
Graus en Educació Social i Treball Social | Facultat Pere Tarrés - URLGraus en Educació Social i Treball Social | Facultat Pere Tarrés - URL
Graus en Educació Social i Treball Social | Facultat Pere Tarrés - URLFundació Pere Tarrés
 
Educacio Ambiental. Secundaria | Fundació Pere Tarrés
Educacio Ambiental. Secundaria | Fundació Pere TarrésEducacio Ambiental. Secundaria | Fundació Pere Tarrés
Educacio Ambiental. Secundaria | Fundació Pere TarrésFundació Pere Tarrés
 
La clínica i l'autonomia personal del malalt. Fundació Pere Tarrés
La clínica i l'autonomia personal del malalt. Fundació Pere TarrésLa clínica i l'autonomia personal del malalt. Fundació Pere Tarrés
La clínica i l'autonomia personal del malalt. Fundació Pere TarrésFundació Pere Tarrés
 
El testament vital. Dret a decidir. Fundació Pere Tarrés
El testament vital. Dret a decidir. Fundació Pere TarrésEl testament vital. Dret a decidir. Fundació Pere Tarrés
El testament vital. Dret a decidir. Fundació Pere TarrésFundació Pere Tarrés
 
Experiències de respecte cap a la dignitat humana. Fundació Pere Tarrés
Experiències de respecte cap a la dignitat humana. Fundació Pere TarrésExperiències de respecte cap a la dignitat humana. Fundació Pere Tarrés
Experiències de respecte cap a la dignitat humana. Fundació Pere TarrésFundació Pere Tarrés
 
El testamento vital. Fundación Pere Tarrés
El testamento vital. Fundación Pere TarrésEl testamento vital. Fundación Pere Tarrés
El testamento vital. Fundación Pere TarrésFundació Pere Tarrés
 
Dret a decidir: el testament vital. Fundació Pere Tarrés
Dret a decidir: el testament vital. Fundació Pere TarrésDret a decidir: el testament vital. Fundació Pere Tarrés
Dret a decidir: el testament vital. Fundació Pere TarrésFundació Pere Tarrés
 
Menors migrants no acompanyats a Catalunya. Fundació Pere Tarrés
Menors migrants no acompanyats a Catalunya. Fundació Pere TarrésMenors migrants no acompanyats a Catalunya. Fundació Pere Tarrés
Menors migrants no acompanyats a Catalunya. Fundació Pere TarrésFundació Pere Tarrés
 
Nenes i adolescents invisibles a Catalunya. Fundació Pere Tarrés
Nenes i adolescents invisibles a Catalunya. Fundació Pere TarrésNenes i adolescents invisibles a Catalunya. Fundació Pere Tarrés
Nenes i adolescents invisibles a Catalunya. Fundació Pere TarrésFundació Pere Tarrés
 

Más de Fundació Pere Tarrés (20)

Llibret d'experts i expertes de la Fundació Pere Tarrés
Llibret d'experts i expertes de la Fundació Pere TarrésLlibret d'experts i expertes de la Fundació Pere Tarrés
Llibret d'experts i expertes de la Fundació Pere Tarrés
 
60 anys de l'origen de la Fundació Pere Tarrés
60 anys de l'origen de la Fundació Pere Tarrés60 anys de l'origen de la Fundació Pere Tarrés
60 anys de l'origen de la Fundació Pere Tarrés
 
Pere Tarrés Foundation - Annual Report 16
Pere Tarrés Foundation - Annual Report 16Pere Tarrés Foundation - Annual Report 16
Pere Tarrés Foundation - Annual Report 16
 
Dossier de premsa colònies i casals d'estiu de la Fundació Pere Tarrés
Dossier de premsa colònies i casals d'estiu de la Fundació Pere TarrésDossier de premsa colònies i casals d'estiu de la Fundació Pere Tarrés
Dossier de premsa colònies i casals d'estiu de la Fundació Pere Tarrés
 
Colònies i casals d'estiu de la Fundació Pere Tarrés 2016
Colònies i casals d'estiu de la Fundació Pere Tarrés 2016Colònies i casals d'estiu de la Fundació Pere Tarrés 2016
Colònies i casals d'estiu de la Fundació Pere Tarrés 2016
 
Memoria 2015 Fundación Pere Tarrés
Memoria 2015 Fundación Pere TarrésMemoria 2015 Fundación Pere Tarrés
Memoria 2015 Fundación Pere Tarrés
 
Memòria 2015 Fundació Pere Tarrés
Memòria 2015 Fundació Pere TarrésMemòria 2015 Fundació Pere Tarrés
Memòria 2015 Fundació Pere Tarrés
 
Informe "Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya"
Informe "Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya"Informe "Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya"
Informe "Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya"
 
Les entitats d'acció social d'Església a Catalunya
Les entitats d'acció social d'Església a CatalunyaLes entitats d'acció social d'Església a Catalunya
Les entitats d'acció social d'Església a Catalunya
 
Dossier de premsa cap infant sense colònies 2016
Dossier de premsa cap infant sense colònies 2016Dossier de premsa cap infant sense colònies 2016
Dossier de premsa cap infant sense colònies 2016
 
Programes integrals per a joves de 16 a 30 anys
Programes integrals per a joves de 16 a 30 anysProgrames integrals per a joves de 16 a 30 anys
Programes integrals per a joves de 16 a 30 anys
 
Graus en Educació Social i Treball Social | Facultat Pere Tarrés - URL
Graus en Educació Social i Treball Social | Facultat Pere Tarrés - URLGraus en Educació Social i Treball Social | Facultat Pere Tarrés - URL
Graus en Educació Social i Treball Social | Facultat Pere Tarrés - URL
 
Educacio Ambiental. Secundaria | Fundació Pere Tarrés
Educacio Ambiental. Secundaria | Fundació Pere TarrésEducacio Ambiental. Secundaria | Fundació Pere Tarrés
Educacio Ambiental. Secundaria | Fundació Pere Tarrés
 
La clínica i l'autonomia personal del malalt. Fundació Pere Tarrés
La clínica i l'autonomia personal del malalt. Fundació Pere TarrésLa clínica i l'autonomia personal del malalt. Fundació Pere Tarrés
La clínica i l'autonomia personal del malalt. Fundació Pere Tarrés
 
El testament vital. Dret a decidir. Fundació Pere Tarrés
El testament vital. Dret a decidir. Fundació Pere TarrésEl testament vital. Dret a decidir. Fundació Pere Tarrés
El testament vital. Dret a decidir. Fundació Pere Tarrés
 
Experiències de respecte cap a la dignitat humana. Fundació Pere Tarrés
Experiències de respecte cap a la dignitat humana. Fundació Pere TarrésExperiències de respecte cap a la dignitat humana. Fundació Pere Tarrés
Experiències de respecte cap a la dignitat humana. Fundació Pere Tarrés
 
El testamento vital. Fundación Pere Tarrés
El testamento vital. Fundación Pere TarrésEl testamento vital. Fundación Pere Tarrés
El testamento vital. Fundación Pere Tarrés
 
Dret a decidir: el testament vital. Fundació Pere Tarrés
Dret a decidir: el testament vital. Fundació Pere TarrésDret a decidir: el testament vital. Fundació Pere Tarrés
Dret a decidir: el testament vital. Fundació Pere Tarrés
 
Menors migrants no acompanyats a Catalunya. Fundació Pere Tarrés
Menors migrants no acompanyats a Catalunya. Fundació Pere TarrésMenors migrants no acompanyats a Catalunya. Fundació Pere Tarrés
Menors migrants no acompanyats a Catalunya. Fundació Pere Tarrés
 
Nenes i adolescents invisibles a Catalunya. Fundació Pere Tarrés
Nenes i adolescents invisibles a Catalunya. Fundació Pere TarrésNenes i adolescents invisibles a Catalunya. Fundació Pere Tarrés
Nenes i adolescents invisibles a Catalunya. Fundació Pere Tarrés
 

Último

Boletin 1077 - Tramitación - Ley Integral Contra La Violencia Hacia Las Mujeres
Boletin 1077 - Tramitación - Ley Integral Contra La Violencia Hacia Las MujeresBoletin 1077 - Tramitación - Ley Integral Contra La Violencia Hacia Las Mujeres
Boletin 1077 - Tramitación - Ley Integral Contra La Violencia Hacia Las MujeresBaker Publishing Company
 
Clase 4 Análisis PESTEL.PDF Material de calidad
Clase 4 Análisis PESTEL.PDF Material de calidadClase 4 Análisis PESTEL.PDF Material de calidad
Clase 4 Análisis PESTEL.PDF Material de calidadssuserfa578f
 
#DigitalTierra nº 99 Al máximo nivel en Irak
#DigitalTierra nº 99 Al máximo nivel en Irak#DigitalTierra nº 99 Al máximo nivel en Irak
#DigitalTierra nº 99 Al máximo nivel en IrakEjército de Tierra
 
Día Mundial de la Seguridad y Salud en el Trabajo 2024, 28 de abril - Cambio ...
Día Mundial de la Seguridad y Salud en el Trabajo 2024, 28 de abril - Cambio ...Día Mundial de la Seguridad y Salud en el Trabajo 2024, 28 de abril - Cambio ...
Día Mundial de la Seguridad y Salud en el Trabajo 2024, 28 de abril - Cambio ...Christina Parmionova
 
manejo de encaste en ovinos pdti indap PLC
manejo de encaste en ovinos pdti indap PLCmanejo de encaste en ovinos pdti indap PLC
manejo de encaste en ovinos pdti indap PLCMarceloAlvarez76065
 
Plan de Desarrollo y Ordenamiento Territorial de Imbabura.pptx
Plan de Desarrollo y Ordenamiento Territorial de Imbabura.pptxPlan de Desarrollo y Ordenamiento Territorial de Imbabura.pptx
Plan de Desarrollo y Ordenamiento Territorial de Imbabura.pptxAndresUrieta2
 
POLÍTICA CRIMINAL - SEGURIDAD CIUDADANA Y TECNOLOGÍA.pptx
POLÍTICA CRIMINAL - SEGURIDAD CIUDADANA Y TECNOLOGÍA.pptxPOLÍTICA CRIMINAL - SEGURIDAD CIUDADANA Y TECNOLOGÍA.pptx
POLÍTICA CRIMINAL - SEGURIDAD CIUDADANA Y TECNOLOGÍA.pptxBeyker Chamorro
 
UNIDAD 3.1, 3.2 y 3.3 3.5 FUNCIÓN PÚBLICA 2.pptx
UNIDAD 3.1, 3.2 y 3.3 3.5 FUNCIÓN PÚBLICA 2.pptxUNIDAD 3.1, 3.2 y 3.3 3.5 FUNCIÓN PÚBLICA 2.pptx
UNIDAD 3.1, 3.2 y 3.3 3.5 FUNCIÓN PÚBLICA 2.pptxMERCEDESCHABLE
 
Programa electoral de Vox para las elecciones catalanas
Programa electoral de Vox para las elecciones catalanasPrograma electoral de Vox para las elecciones catalanas
Programa electoral de Vox para las elecciones catalanasluarodalegre97
 
HISTORIA DE PIURA PERIODO INCAICO VVVVVVVVV
HISTORIA DE PIURA PERIODO INCAICO VVVVVVVVVHISTORIA DE PIURA PERIODO INCAICO VVVVVVVVV
HISTORIA DE PIURA PERIODO INCAICO VVVVVVVVVFlorMezones
 
UNIDAD DIDÁCTICA MAYO TERCER GRADO (2).docx
UNIDAD DIDÁCTICA MAYO TERCER GRADO (2).docxUNIDAD DIDÁCTICA MAYO TERCER GRADO (2).docx
UNIDAD DIDÁCTICA MAYO TERCER GRADO (2).docxanaalmeyda1998
 
PLAN DE MEJORA DE BIOSEGURIDAD EN HOSPITALES.pptx
PLAN DE MEJORA DE BIOSEGURIDAD EN  HOSPITALES.pptxPLAN DE MEJORA DE BIOSEGURIDAD EN  HOSPITALES.pptx
PLAN DE MEJORA DE BIOSEGURIDAD EN HOSPITALES.pptxLuzIreneBancesGuevar
 
Presupuesto asignado a fracking 2018-2024.pdf
Presupuesto asignado a fracking 2018-2024.pdfPresupuesto asignado a fracking 2018-2024.pdf
Presupuesto asignado a fracking 2018-2024.pdfSUSMAI
 
La paz total, en la presidencia de gustavo Petro.pdf
La paz total, en la presidencia de gustavo Petro.pdfLa paz total, en la presidencia de gustavo Petro.pdf
La paz total, en la presidencia de gustavo Petro.pdfyehinicortes
 
UNIDAD II - CURSO DE DERECHO ADMINISTRATIVO (Parte I) (1).pdf
UNIDAD II - CURSO DE DERECHO ADMINISTRATIVO (Parte I) (1).pdfUNIDAD II - CURSO DE DERECHO ADMINISTRATIVO (Parte I) (1).pdf
UNIDAD II - CURSO DE DERECHO ADMINISTRATIVO (Parte I) (1).pdfELIAMARYTOVARFLOREZD
 
Revista Ejército nº 989 mar-abr 2024.pdf
Revista Ejército nº 989 mar-abr 2024.pdfRevista Ejército nº 989 mar-abr 2024.pdf
Revista Ejército nº 989 mar-abr 2024.pdfEjército de Tierra
 

Último (16)

Boletin 1077 - Tramitación - Ley Integral Contra La Violencia Hacia Las Mujeres
Boletin 1077 - Tramitación - Ley Integral Contra La Violencia Hacia Las MujeresBoletin 1077 - Tramitación - Ley Integral Contra La Violencia Hacia Las Mujeres
Boletin 1077 - Tramitación - Ley Integral Contra La Violencia Hacia Las Mujeres
 
Clase 4 Análisis PESTEL.PDF Material de calidad
Clase 4 Análisis PESTEL.PDF Material de calidadClase 4 Análisis PESTEL.PDF Material de calidad
Clase 4 Análisis PESTEL.PDF Material de calidad
 
#DigitalTierra nº 99 Al máximo nivel en Irak
#DigitalTierra nº 99 Al máximo nivel en Irak#DigitalTierra nº 99 Al máximo nivel en Irak
#DigitalTierra nº 99 Al máximo nivel en Irak
 
Día Mundial de la Seguridad y Salud en el Trabajo 2024, 28 de abril - Cambio ...
Día Mundial de la Seguridad y Salud en el Trabajo 2024, 28 de abril - Cambio ...Día Mundial de la Seguridad y Salud en el Trabajo 2024, 28 de abril - Cambio ...
Día Mundial de la Seguridad y Salud en el Trabajo 2024, 28 de abril - Cambio ...
 
manejo de encaste en ovinos pdti indap PLC
manejo de encaste en ovinos pdti indap PLCmanejo de encaste en ovinos pdti indap PLC
manejo de encaste en ovinos pdti indap PLC
 
Plan de Desarrollo y Ordenamiento Territorial de Imbabura.pptx
Plan de Desarrollo y Ordenamiento Territorial de Imbabura.pptxPlan de Desarrollo y Ordenamiento Territorial de Imbabura.pptx
Plan de Desarrollo y Ordenamiento Territorial de Imbabura.pptx
 
POLÍTICA CRIMINAL - SEGURIDAD CIUDADANA Y TECNOLOGÍA.pptx
POLÍTICA CRIMINAL - SEGURIDAD CIUDADANA Y TECNOLOGÍA.pptxPOLÍTICA CRIMINAL - SEGURIDAD CIUDADANA Y TECNOLOGÍA.pptx
POLÍTICA CRIMINAL - SEGURIDAD CIUDADANA Y TECNOLOGÍA.pptx
 
UNIDAD 3.1, 3.2 y 3.3 3.5 FUNCIÓN PÚBLICA 2.pptx
UNIDAD 3.1, 3.2 y 3.3 3.5 FUNCIÓN PÚBLICA 2.pptxUNIDAD 3.1, 3.2 y 3.3 3.5 FUNCIÓN PÚBLICA 2.pptx
UNIDAD 3.1, 3.2 y 3.3 3.5 FUNCIÓN PÚBLICA 2.pptx
 
Programa electoral de Vox para las elecciones catalanas
Programa electoral de Vox para las elecciones catalanasPrograma electoral de Vox para las elecciones catalanas
Programa electoral de Vox para las elecciones catalanas
 
HISTORIA DE PIURA PERIODO INCAICO VVVVVVVVV
HISTORIA DE PIURA PERIODO INCAICO VVVVVVVVVHISTORIA DE PIURA PERIODO INCAICO VVVVVVVVV
HISTORIA DE PIURA PERIODO INCAICO VVVVVVVVV
 
UNIDAD DIDÁCTICA MAYO TERCER GRADO (2).docx
UNIDAD DIDÁCTICA MAYO TERCER GRADO (2).docxUNIDAD DIDÁCTICA MAYO TERCER GRADO (2).docx
UNIDAD DIDÁCTICA MAYO TERCER GRADO (2).docx
 
PLAN DE MEJORA DE BIOSEGURIDAD EN HOSPITALES.pptx
PLAN DE MEJORA DE BIOSEGURIDAD EN  HOSPITALES.pptxPLAN DE MEJORA DE BIOSEGURIDAD EN  HOSPITALES.pptx
PLAN DE MEJORA DE BIOSEGURIDAD EN HOSPITALES.pptx
 
Presupuesto asignado a fracking 2018-2024.pdf
Presupuesto asignado a fracking 2018-2024.pdfPresupuesto asignado a fracking 2018-2024.pdf
Presupuesto asignado a fracking 2018-2024.pdf
 
La paz total, en la presidencia de gustavo Petro.pdf
La paz total, en la presidencia de gustavo Petro.pdfLa paz total, en la presidencia de gustavo Petro.pdf
La paz total, en la presidencia de gustavo Petro.pdf
 
UNIDAD II - CURSO DE DERECHO ADMINISTRATIVO (Parte I) (1).pdf
UNIDAD II - CURSO DE DERECHO ADMINISTRATIVO (Parte I) (1).pdfUNIDAD II - CURSO DE DERECHO ADMINISTRATIVO (Parte I) (1).pdf
UNIDAD II - CURSO DE DERECHO ADMINISTRATIVO (Parte I) (1).pdf
 
Revista Ejército nº 989 mar-abr 2024.pdf
Revista Ejército nº 989 mar-abr 2024.pdfRevista Ejército nº 989 mar-abr 2024.pdf
Revista Ejército nº 989 mar-abr 2024.pdf
 

Envelliment i salut | Fundació Pere Tarrés

  • 1. Barcelona 15 de març de 2012 Envelliment i salut Antoni Salvà
  • 2. Sumari • La societat està canviant – La transició demogràfica • Determinants de l’envelliment amb salut • Els canvis demogràfics van acompanyats de nous reptes: Dependència, Malaltia d’Alzheimer, cronicitat... 2
  • 3. Sumari • La societat està canviant – La transició demogràfica • Determinants de l’envelliment amb salut • Els canvis demogràfics van acompanyats de nous reptes: Dependència, Malaltia d’Alzheimer, cronicitat... 3
  • 4. Evolució de l’esperança de vida al néixer. 1900-2005 4 0 15 30 45 60 75 90 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 Esperanzadevidaalnacer(años) Hombres Mujeres Fuente: Cabré, A., Domingo, A., MenachoT. Demografía y crecimientode la población española durante el siglo XX. 2002. [internet]. [Acceso 07 Ene 2009] Disponible en: http://www.ced.uab.cat/publicacions/PapersPDF/Text205.pdf
  • 5. Evolución de la esperanza de vida (ev) a los 65 años. 1970-2005 0 5 10 15 20 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 Añosdeesperanzadevida Región Europea OMS UE. España Fuente: OMS. European health for all database. [internet].[Acceso 20 de enero de 2009]. Disponible en http://www.euro.who.int/hfadb
  • 6. España. Evolución mortalidad s XX. Fuente: Viciana Fernandez F. Mortalidad. En: Arroyo Pérez A et al. Tendencias demográficas durante el siglo XX en España. Madrid: Instituto Nacional de Estadística : Universidad de Sevilla; 2003 • Descenso continuado de la mortalidad en todos los grupos de edad. Interrupciónes epidemia gripe 1918 y guerra civil. • Mortalidad final s XX: • 0,6% inicio siglo en niños 1-4 años. • 4% inicio siglo en niños < 1 año. • 50% inicio siglo en personas ≥ 60 años. • Diferentes periodos de estabilización para cada grupo de edad.
  • 7. España. Transición demográfica en el s. XX: evolución de indicadores de fecundidad 0 5 10 15 20 25 30 35 0 1 2 3 4 5 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 Edadmediadematernidad(años) Nºdehijos Índice sintético fecundidad Edad media maternidad Fuente: Cabré, A., Domingo, A., Menacho T. Demografía y crecimiento de la población española durante el siglo XX.2002. [internet]. [Acceso 07 Ene 2009] Disponible en: http://www.ced.uab.cat/publicacions/PapersPDF/Text205.pdf
  • 8. Evolución de la composición etaria de la población española. 1900-2001 8
  • 9. Pirámide de población. España 1900 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% Menos 5 5 a 9 10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84 85 y más Censo de 1900 Mujeres Varones Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
  • 10. Evolución población. España s XX 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% Menos 5 5 a 9 10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84 85 y más Censo de 1900 Mujeres Varones Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
  • 11. Evolución población. España s XX 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% Menos 5 5 a 9 10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84 85 y más Censo de 1910 Mujeres Varones Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
  • 12. Evolución población. España s XX 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% Menos 5 5 a 9 10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84 85 y más Censo de 1920 Mujeres Varones Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
  • 13. Evolución población. España s XX 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% Menos 5 5 a 9 10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84 85 y más Censo de 1930 Mujeres Varones Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
  • 14. Evolución población. España s XX 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% Menos 5 5 a 9 10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84 85 y más Censo de 1940 Mujeres Varones Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
  • 15. Evolución población. España s XX 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% Menos 5 5 a 9 10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84 85 y más Censo de 1950 Mujeres Varones Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
  • 16. Evolución población. España s XX 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% Menos 5 5 a 9 10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 y más Censo de 1960 Mujeres Varones Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
  • 17. Evolución población. España s XX 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% Menos 5 5 a 9 10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84 85 y más Censo de 1970 Mujeres Varones Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
  • 18. Evolución población. España s XX 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% Menos 5 5 a 9 10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84 85 y más Censo de 1981 Mujeres Varones Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
  • 19. Evolución población. España s XX 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% Menos 5 5 a 9 10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84 85 y más Censo de 1991 Mujeres Varones Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
  • 20. Evolución población. España s XX 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% Menos 5 5 a 9 10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84 85 y más Censo de 2001 Mujeres Varones Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
  • 21. Pirámide de población. España 2008 1,00% 0,75% 0,50% 0,25% 0,00% 0,25% 0,50% 0,75% 1,00% 0 años 5 años 10 años 15 años 20 años 25 años 30 años 35 años 40 años 45 años 50 años 55 años 60 años 65 años 70 años 75 años 80 años 85 años 90 años 95 años 100 y más años Población estimada a 1 de enero de 2008 Mujeres Varones Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Estimaciones de la población actual de España calculadas a partir del censo de 2001 [Internet]. [Acceso 07 Ene 2009] Disponible en: http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=12&type=db&divi=EPOB&idtab=2
  • 22. Proyecciones de población 2010- 2050. España. Escenario I 1,00% 0,75% 0,50% 0,25% 0,00% 0,25% 0,50% 0,75% 1,00% 0 años 5 años 10 años 15 años 20 años 25 años 30 años 35 años 40 años 45 años 50 años 55 años 60 años 65 años 70 años 75 años 80 años 85 años 90 años 95 años 100 y más años Mujeres 2050 Varones 2050 Mujeres 2030 Varones 2030 Mujeres 2010 Varones 2010 Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Proyecciones de población Base Censo 2001: escenario 1 [Internet]. [Acceso 07 Ene 2009] Disponible en: http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t20/p251/proy_2001/l0/&file=01001.px&type=pcaxis
  • 23. 23 Homes Dones Total 0-14 591.085 7,9% 555.865 7,4% 1.146.950 15,3% 15-44 1.698.788 22,6% 1.581.535 21,1% 3.280.323 43,7% 45-64 912.024 12,1% 933.921 12,4% 1.845.945 24,6% 65 i + 522.618 7,0% 716.545 9,5% 1.239.163 16,5% 65-84 470.342 6,3% 598.321 8,0% 1.068.663 14,2% 85 i + 52.276 0,7% 118.224 1,6% 170.500 2,3% Total 3.724.515 49,6% 3.787.866 50,4% 7.512.381 100,0% Índex d’envelliment(Població de 65 anys i més per 100 habitants de menys de 15 anys)=108 Índex de sobreenvelliment (Població de 85 anys i més per 100 habitants de 65 anys i més)=14 Índex de dependència senil (Població de 65 anys i més per 100 habitants de 15 a 64 anys)=24 % sobre el total de població. Font. Idescat. Padró continu. Piràmide d’edats població catalana.
  • 24. Projeccions població 24 2010 2015 2020 2030 2040 De 0 a 15 anys 1.218.020 1.338.928 1.361.720 1.227.159 1.354.456 De 16 a 64 anys 4.985.764 5.030.880 5.140.717 5.345.025 5.205.340 De 65 anys i més 1.220.457 1.344.305 1.458.162 1.805.961 2.315.410 Total 7.424.241 7.714.113 7.960.599 8.378.145 8.875.206 Font: Idescat. Projeccions de població a 1 de gener. Escenari mitjà. Base 2008. El grup de persones de 65 anys i més és el que creix en major proporció, ja que arriba a constituir el 75% del gairebé 1,5 milions de persones en que s’incrementarà la població fins a 2040.
  • 25. Sumari • La societat està canviant – La transició demogràfica • Determinants de l’envelliment amb salut • Els canvis demogràfics van acompanyats de nous reptes: Dependència, Malaltia d’Alzheimer, cronicitat... 25
  • 26. España. Evolución de la esperanza de vida (EV) y esperanza de vida libre de discapacidad (EVLD) al nacer 0 15 30 45 60 75 90 1995 2000 2005 2010 Años Mujeres - EVLD Mujeres - EV Hombres - EVLD Hombres - EV Fuente: Fuente:Eurostat - Data Explorer. http://epp.eurostat.ec.europa.eu Cambio pregunta
  • 27. España. Evolución de la esperanza de vida (EV) y esperanza de vida libre de discapacidad (EVLD) a los 65 años. 0 5 10 15 20 25 1995 2000 2005 2010 Años Mujeres - EVLD Mujeres - EV Hombres - EVLD Hombres - EV Fuente: Fuente:Eurostat - Data Explorer Cambio pregunta
  • 28. 28
  • 29. Trayectorias del envejecimiento 29Edad Reserva funcional Envejecimiento normal Envejecimiento satisfactorio Envejecimiento acelerado Desarrollo de fragilidad y discapacidad
  • 30.
  • 31. La FRAGILITAT pot ser reversible però també un estat definitiu i immodificable si no s’implementen les mesures necessàries a temps! -Espai per la prevenció/intervenció INDEPENDÈNCIA PRE-FRAGILITAT FRAGILITAT DISCAPACITAT MORT La fragilitat: una condició dinàmica
  • 32. Adapted from: Walston J, et al, Research Agenda for Frailty in Older Adults, AGS/NIA conference, JAGS 06, and Bergman H, Canadian Initiative on Frailty and Aging Oxidative stress Mitochondrial deletions Shortened telomers DNA damage Cell senescence Inflammatory disease Inflammation (IL-6 etc) Neuroendocrine dysregulation (DHAS, ILGF-1) Anorexia Sarcopenia /osteopenia Immune function Cognition Clotting Glucose metabolism Slowness Weakness Weight loss Low activity Fatigue Molecular & Disease Impaired Physiological Clinical Outcomes Disability Morbidity Hospitaliz. Institution. Death Psychological Social, Societal Environment Health promotion and prevention: prevent/delay frailty Delay onset of frailty Prevent/delay adverse outcomes FRAILTY AGE LimitationImpairmentPathology Disability
  • 33. 33 El ciclo de la fragilidad SarcopeniaGasto energético total Metabolismo basal FuerzaVelocidad de la marcha Discapacidad Dependencia VO2max Actividad Desnutrición crónica enfermedad Pérddida de peso Cambios musculoesqueléticos Debidos a la edad Balance energético negativo Anorexia relacionada Con el envejecimiento Disregulación neuroendocrina Fried LP. Principles of Geriatric and Gerontology. 1.998
  • 34. Criterios operativos de fragilidad • Pérdida de peso no intencionada. – Pérdida de 10 lbs. en el último año • Debilidad. – Fuerza muscular: Menor del 20 % (según género y IMC) • Baja resistencia y energía. – 2 items de la escala CES-D • Velocidad de la marcha – Tiempo en caminar 15 pies: Menor del 20 % (según género y IMC) • Baja actividad física – Kcals/semana: hombres: < 383 Kcal/semana. Mujeres < 270 Kcal/semana Fried LP, J GerontologyMS 2001;56A:M146-M157 Frágil= 3 o más criterios Pre-frágil= 1 o 2 criterios
  • 35. Cardiovascular Health Study 65-70 2308 3.2 71-74 1271 5.3 75-79 1075 9.5 80-84 490 16.3 85-89 152 25.7 90+ 39 23.1 Total 5317 6.9 Edad n % frágiles Fried LP, J GerontologyMS 2001;56A:M146-M157 Se excluyen personas con enf. Parkinson, MMT < 18 o que toman antidepresivos
  • 36. Cardiovascular Health Study. Supervivència Meses 964824 72 100% 80% 60% 40% 20% 0% No fragilidad F. Intermedia FràgilMortalidad 3 años 7 años No fragilidad 3 12 F. Intermedia 7 23 Fragilidad 18 43 Fried LP, J Gerontology MS 2001;56A:M146-M157 P<0.0001
  • 37. Cardiovascular Health Study Primera Hospitalización Primera caída Disminución ADL Disminución movilidad Status al inicio 3 años 7 años 3 años 7 años 3 años 7 años 3 años 7 años No frágill 33 79 15 27 8 23 23 41 F.interm edia 43 83 19 33 20 41 40 58 Frágil 59 96 28 41 39 63 51 71 p <0.0001 <0.0001 <0.0001 <0.0001 Fried LP, J Gerontology MS 2001;56A:M146-M157
  • 38. Fragilidad Visita inicial Frecuencia Porcentaje Porcentaje válido Porcentaje acumulado Buen estado físico o pre-frágiles 147 37,7 37,7 37,6 Frágil 31 6,9 6,9 39,6 Solo AIVD 202 44,9 44,9 84,4 ABVD 70 15,6 15,6 100 Total 450 100 100 Salvà A. Rojano X. Estudio de caídas de Mataró. Criterios de fragilidad de Fried (adaptados)
  • 39. Sarcopenia • Depleción de masa muscular. 1 % al año a partir de los 70 años • Progresiva infiltración grasa incluso en edades muy avanzadas • Disminución de la fuerza aproximadamente un 3 % cada año • Se puede observar en personas sanas en ausencia de pérdida de peso e incluso en obesidad (obesidad sarcopénica) • La pérdida de peso y la inactividad física exacerban la sarcopenia • La sarcopenia es el “link” entre el déficit nutricional y el déficit funcional • 1989: I. Rosenberg: pérdida de masa muscular asociada al envejecimiento Rosenberg IH. Summary comments. 1989, Am J Clin Nutr, págs. 1231-1233. • 1995. Evans WJ: pérdida de masa muscular normal asociada al envejecimiento Evans Wj.What is Sarcopenia ? 1995, J Gerontol A Biol Sci Med Sci, Vol. 50, págs. 5-8. • 1997: I. Rosenberg: pérdida involuntaria de masa muscular esquelética que ocurre con la edad avanzada Rosenberg IH. Sarcopenia:origins and clinical relevance. 1997, Vol. 127, págs. 990S-991S
  • 40. Algoritmo diagnóstico Velocidad marcha > 0,8 m/s. Fuerza muscular Normal No Sarcopenia Baja ≤ 0,8 m/s. Masa muscular Baja Sarcopenia Normal No Sarcopenia European Working Group on Sarcopenia in Older People. Age Ageing. 2010 Jul;39 (EUGMS, ESPEN, IAGG-ER, IANA)
  • 41. 16/03/2012 41 > 1.0 ms-1 Healthy older population Lower risk of health events and better survival [19, 20, 52] < 0.2 ms-1 Institutionalisation, identifies highly dependent older people [50] Death, hospitalisation, institutionalisation, and falls [43] < 0.7 ms-1 < 0.15 ms-1 Extremely frail [24] > 1.3 ms-1 Extremely fit [24] < 1.05 ms-1 Cognitive decline within 5 years [30] < 1.0 ms-1 Death and hospitalisation within 1 year [24] Mobility and ADL disability at 2 years Mortality at 2 years and 3.8 years [36] < 0.8 ms-1 < 0.42 ms-1 Functional dependence and severe walking disability [33, 51] < 0.6 ms-1 Functional or cognitive decline, institutionalisation, and mortality [24, 36]
  • 42. Velocidad marcha 12% 75% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 65-69 70-74 75-79 80-84 85 + (%)personas<0,8m/s Hombres Mujeres Total El 30% de las personas mayores tiene una velocidad de la marcha ≤ 0,8 m/s (14% hombres, 40% Salvà A. Rojano X. Estudio de caídas de Mataró. Criterios de fragilidad de Fried (adaptados) 1,07 0,65 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 1,2 1,4 65-69 70-74 75-79 80-84 85+ Velocidadmarcha(m/s). Velocidad media Hombres: 1,08 m/s Mujeres: 0,85 m/s Total: 0,94 m/s
  • 43. Fuerza muscular 26,4 12,6 0 5 10 15 20 25 30 35 40 65-69 70-74 75-79 80-84 85 + Fuerzamáximaprensión(kg). Media fuerza máxima prensión Hombre Mujer Total Salvà A. Rojano X. Estudio de caídas de Mataró. Criterios de fragilidad de Fried (adaptados) Poca fuerza: < 30 kg en hombres y < 20 kg en mujeres
  • 44. Determinants de l’envelliment saludable 44 • Dieta mediterrània • Activita física • No fumar • No alcohol en excés Hàbits saludables • Vacunes • Diagnòstic precoç • Tractament factors de risc C-V • Estratègia tractament malalties agudes i situacions d’emergència Sistema sanitari Prevenció i tractament de malalties i cròniques •Disminució mortalitat infantil •Vacunes •Antibiòtics Salut pública Higiene alimentària, Tractament aigües residuals Grans avenços mèdics Genètica. Constitució pròpia
  • 45. 45 1.507 personas aparentemente sanas seguidas durante 10 años Entre 70 y 90 años de 11 países. 935 participantes fallecieron El menor riesgo de mortalidad se asoció: -Dieta mediterránea: (puntuación >= 4) HR: 0,77 (0,68-0,88) -Moderado uso de alcohol: más de 0 gr. /día HR: 0,78 (0,67-0,91) -Mantienen actividad física: (tertil más alto) HR: 0,63 (0,55-0,72) -No fumadores: (nunca o hace 15 años) HR: 0,65 (0,57-0,75)
  • 47. BMJ 47 12 estudios con 1574299 personas Seguimiento 3-18 años 2 puntos de incremento en el IDM se asocia con: -Menor mortalidad - Menor incidencia de: -Cáncer -Enf. Cardiovascular -Parkinson -Alzheimer 2008 Sep11;337:a1344.
  • 48. 48 La dieta mediterrània. Beneficis • La dieta mediterrània està associada amb una major longevitat, i menor probabilitat de desenvolupar patologia cardio-vascular, i neurodegerativa, així com algun tipus de càncer. • Una dieta rica fruites i verdures , rica en antioxidants s’associa amb una menor pèrdua de funció física i menor risc de fragilitat. • Una dieta rica en peix que te àcids grassos omega 3, rica en vitamines antioxidants i del grup B i a més rica en altres oligoelements com el seleni i el zinc poden ser beneficioses per a retardar o evitar la aparició de deteriorament cognitiu • No hi ha prou evidència per a recomanar suplementació sistemàtica de vitamines o altres elements antioxidants en persones sense carències d’aport.
  • 49. 49 En esta revisión se incluyeron 121 ensayos con 6700 participantes al inicio de los mismos Objetivo: Determinar los efectos del entrenamiento de fuerza con resistencia progresiva (ERP) sobre la función física en los adultos mayores. Método: mediante la comparación del ERP - Con ningún ejercicio, - Otro tipo de ejercicio o tratamiento Resultados considerados: -Aumento masa muscular -Aumento fuerza muscular -Aumento rendimiento físico: velocidad de la marcha, levantarse de una silla, TUG BERG, Subir escaleras, Aumento actividad física espontánea
  • 50. ERP versus control. Discapacidad • 33 ensayos, 2172 participantes • El ERP tiene un efecto significativo para disminuir la discapacidad: • 33 ensayos, 2172 participantes; DME 0,14; IC del 95%: 0,05 a 0,22). 50
  • 51. • Se seleccionó el grupo muscular de extensión de la pierna porque este grupo fue el que se evaluó más frecuentemente • 73 estudios con 3059 participantes • Se encontró un efecto beneficioso de moderado a grande: DME 0,84; IC del 95%: 0,67 a 1,00 DME 0,53; IC del 95%: 0,46 a 0,61). 51 ERP versus control. Fuerza muscular
  • 52.
  • 53. Sumari • La societat està canviant – La transició demogràfica • Determinants de l’envelliment amb salut • Els canvis demogràfics van acompanyats de nous reptes: Dependència, cronicitat, Malaltia d’Alzheimer... 53
  • 54. La transició demogràfica La transició epidemiològica
  • 55. 55 Problemes de salut auto-reportats 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% Artrosi o reuma Dolor a les cames Mal d'esquena Hipertensió Cataractes o problemes de visió Colesterol elevat Problemes de pròstata Problemes d'audició Diabetes Caiguda aquest darrer any Bronquitis crònica, asma, enfisema o altres Depressió Osteoporosi Artritis reumatoide Altres problemes de cor Altres problemes Insuficiència cardíaca Al·lèrgies cròniques Úlcera d'estòmac/duodé Ansietat Infart de miocardi Malaltia de l'intestí Hepatitis, cirrosi o altres problemes hepàtics Tumor maligne Problemes de tiroides Embòlia o accident vascular cerebral Malaltia de Parkinson Altres problemes psiquiàtrics Algun tipus de demència Altres malalties neurològiques Total 4,3 (d.e.: 2,6) Homes 3,7 (d.e.: 2,3) Dones 4,6 (d.e.: 2,50) 26,7% > 5 problemes 6,4 % cap R. Lucas. A. Salvà. Qualitat de vida de les persones grans a Catalunya. Fundació Viure i Conviure 2007 N = 2500
  • 56. Problemes de salut crònics per sexe i grup d’edat. 56 2,3 3,8 3,1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75-84 85 i + Total Homes Dones Total Font: ESCA 2006
  • 57. 57 Patología y discapacidad • Demencia 11,2 % • Accidente Vascular Cerebral: 9,5 % • Enfermedades Musculo esqueléticas: 8,9 % • Enfermedades cardiovasculares: 5.0 % • Cáncer: 2,4 Contribución años vividos con discapacidad en personas de 60 y más años Worl Health organization. Worl Health report 2003 Shaping the future. Geneva:WHO.2003
  • 58. Prevalencia de demencia • Afecta a 1 de cada 10 personas ≥ 70 años. • Incremento con la edad. • Más frecuente en mujeres.
  • 60. Tendencia demográficas España (2009-2049) • Las personas ≥ 65 años pasarán de 7,6 a 15,3 millones (x 2). • Las personas ≥ 80 años pasarán de 2,2 a 5,6 millones (x 2,6). • Las personas con demencia pasarán de 0,6 a 1,2 millones (x 2,1)
  • 61. Encuesta dirigida a hogares. Personas con alguna discapacidad o limitación (tasas por 1000 habitantes). 61 • Entre 65 a 69 años: 16% • Entre 75 a 79 años: 31% • Entre los de 90 i + : 75% La proporción de dependencia en mujeres es: entre 1,17 y 1,44 veces la de los hombres de su edad (entre un 17 y un 44% superior).
  • 62. Població de 65 anys i més segons el nombre d’activitats de la vida diària amb limitació per edat i sexe. Catalunya, 2006 62 •En el grup de 65 a 74 anys el nombre mig de limitacions per a les 19 AVD és de 0,6 per als homes i del doble (1,2) per a les dones. • En el grup de 85 anys i més el nombre mig de limitacions és de 5,3 per als homes i de 7,4 per a les dones
  • 63. 63 La jerarquía en las AVD LAS PERSONAS MAYORES CON DISCAPACIDAD EN LAS AVD EN ESPAÑA, SEGÚN ESTADO FUNCIONAL. ESTIMACIÓN AÑO 1999. Situación funcional Sólo AIVD 7,5% 31,9% 1-2 ABVD 8,6% 36,6% 3-4 ABVD 2,9% 12,2% 5-6 ABVD 2,9% 12,5% Residentes asistidos 1,6% 6,8% Total 23,5% 100,0% Personas mayores Personas mayores con discapacidad en AVD Fuente: Elaboración propia a partir del fichero de microdatos de la EDDS El modelo de atención de las personas dependientes en España. Edad % Vida.2004
  • 64. Gasto público en salud: impacto de los cambios demográficos Incremento en puntos del PIB.
  • 65. Conclusions. Orientades a l’acció • Els programes de salut i socials s’han d’adaptar a la nova realitat epidemiològica • Les polítiques locals han de tenir en compte la nova realitat demogràfica • S’han de emprendre actuacions de promoció de l’envelliment actiu incorporant els diferents àrees: salut, seguretat i participació 65
  • 66. Segmentació de la població segons necessitats 66 • Pacientes altamente complejos • Gestión de casos • Coordinación / integración sociosanitaria Personas con enf. Crónicas complejas y dependencia • Personas de alto riesgo • Gestión de enfermedades • Coordinación de recursos entre niveles Personas con enfermedades crónicas • Programas preventivos personas con enfermedades crónicas Personas frágiles Prediscapacidad Persones grans sanes Programas preventius Personas con Gran dependencia o Dependencia severa Dependencia moderada Dependencia leve
  • 67. CLD Atenció de llarga durada / atenció socisosanitària 67 L’ atenció de llarga durada como un “subsistema” del serveis sanitaris i socials L’ atenció sociosanitària inclou a més a més , altres serveis sanitaris com els de mitja estada Serveis Sanitaris Serveis SocialsASS
  • 68. Prescripció exercici físic Determinació Vit D Prescripció Vit DAlt risc de caure Velocitat de la marxa Força fuscular Evaluar la marxa i l’Equilibri si si Estratègia d’intervenció a l’AP
  • 69. Conclusions. Orientades a l’acció • Els programes de salut i socials s’han d’adaptar a la nova realitat epidemiològica • Les polítiques locals han de tenir en compte la nova realitat demogràfica • S’han de emprendre actuacions de promoció de l’envelliment actiu incorporant els diferents àrees: salut, seguretat i participació 69
  • 70.
  • 71. Conclusions. Orientades a l’acció • Els programes de salut i socials s’han d’adaptar a la nova realitat epidemiològica • Les polítiques locals han de tenir en compte la nova realitat demogràfica • S’han de emprendre actuacions de promoció de l’envelliment actiu incorporant els diferents àrees: salut, seguretat i participació 71
  • 72. Pilars per a un envelliment saludable www.envelliment.org Exercici físic Alimentació saludable Salut i Auto-cura Seguretat Relacions socials •Vacunes •Medicaments •Salud òsia •Detecció precoç del càncer •Factores de Risc cardiovascular •Salut mental •Caigudes •Accidents domèstics •Accidents de circulació •Resistència •Força muscular •Equilibri •Flexibilitat •Energia •Proteïnes •Vitamines •Minerals •Família •Oci •Participació
  • 73. WP5 Field Trials Presentation Antoni Salvà, Laura Coll, Sara Doménech, FICE
  • 74. TV Amics Programa estimulació cognitiva Programes de cribatge Fills / familiars Control medicació Programa Exercici físic Desplaçament s Mapes Google Control f. risc Diabetis, HTA, pes Programa Dieta mediterrànea Centre cívic / casal Alarmes Foc, gas, CO, aigua Alarma presència Alarma Caiguda Controls : activitat física, hores de son Contacte amb CAP o serveis socials
  • 77. Segmentació de la població de persones grans 77 Persones amb malalties cròniques greus i dependència Persona amb pluripatologia i discapacitat variable o amb malaltia crònica greu. Persones fràgils Pre-discapacitat Persones grans sanes Persones amb Gran dependència o dependència greu Dependència Lleu o moderada
  • 78. Houston DK, et al., Am J Clin Nutr 2005 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 1,2 1,4 2 vs 1 3 vs 1 2 vs 1 3 vs 1 Ingesta (tertiles) de frutas y vegetales Riesgoddiscapacidaddespuésde9 años(OR,95%CI) 2 vs 1 3 vs 1 2 vs 1 3 vs 1 White women African-american women Función extremidades inferiores AIVD Función extremidades inferiores AIVD N=9409 participants in the ARIC study (45-64 years old) Adusted for age, education, energy intake, smoking, BMI and field center
  • 79. 802 personas participantes del inCHIANTY study
  • 80. 766 mujeres de >= 65 a. Women’s Health and Aging study I Seguimiento de 3 años Determinación basal de micronutrientes y anual de fragilidad 516 no frágiles /76± 7 años 205 frágiles (31,9 % 19.1 P/Año)
  • 81. 81 Arch Intern Med; 2006.166: 643 personas participantes del inCHIANTY study Seguimiento durante 3 años Bajas concentraciones de B6, B12 y selenio son predictoras de dependencia en AVD
  • 82. • 698 personas de 65 o más años • 3 años de seguimiento • Cambio en 1 punto en el SPPB (Short Physical Performance Batery) • < 1.1 gr/ml ( <24,9 mol/L) Vitamin E asociado con la pérdida de al menos 1 punto en el SPPB
  • 83. 83 Homes Dones EV EVBS EVLD EV EVBS EVLD 0 anys 77,28 63,03 65,89 83,79 60,64 65,75 25 anys 53,04 39,57 42,54 59,33 36,91 41,73 45 anys 34,00 22,05 24,51 39,8 20,11 23,16 65 anys 17,14 9,11 9,59 21,33 8,21 8,16 85 anys 5,18 2,15 1,07 6,39 2,07 0,70 EV: esperança de vida. EVBS: esperança de vida amb bona salut. EVLD. Esperança de vida lliure de discapacitat Font: Pla de salut de Catalunya a l’horitzó 2010. Informe de salut a Catalunya. Avaluació dels objectius de salut ESPERANÇA DE VIDA, ESPERANÇA DE VIDA EN BONA SALUT I ESPERANÇA DE VIDA LLIURE DE DISCAPACITAT. CATALUNYA 2005.
  • 84. 84 Bischoff-Ferrari HA, et al., JAMA 2004 Vit D y caídas
  • 85. • En el estudio InChianti una vit D baja se asoció a fragilidad en los hombres. (Shardell M; et al., J Gerontol MS 2009) • Vit D Baja se ha asociado con un incremento del tiempo de marcha (Bischoff-Ferrari HA, et al., Am J Clin Nutr 2004) • Vitamina D baja está asociada con pérdida de fuerza muscular y pédida de masa muscular (Visser M, et al., J Clin Endocrinol Metab 2003) Vitamina D y funcíón física
  • 86. 86 El riesgo de muerte disminuye al aumentar el número de estilos de vida saludables Los 4 asociados: HR: 0,35 (0,28-0,44)