Envelliment i salut. Conferència a càrrec d'Antoni Salvà, director de l’Institut de l’Envelliment, dins de la Jornada Envelliment actiu i solidaritat intergeneracional
1. Barcelona 15 de març de 2012
Envelliment i salut
Antoni Salvà
2. Sumari
• La societat està canviant
– La transició demogràfica
• Determinants de l’envelliment amb salut
• Els canvis demogràfics van acompanyats de
nous reptes: Dependència, Malaltia
d’Alzheimer, cronicitat...
2
3. Sumari
• La societat està canviant
– La transició demogràfica
• Determinants de l’envelliment amb salut
• Els canvis demogràfics van acompanyats de
nous reptes: Dependència, Malaltia
d’Alzheimer, cronicitat...
3
4. Evolució de l’esperança de vida al néixer.
1900-2005
4
0
15
30
45
60
75
90
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
Esperanzadevidaalnacer(años)
Hombres
Mujeres
Fuente: Cabré, A., Domingo, A., MenachoT. Demografía y crecimientode la población española durante el siglo XX. 2002. [internet]. [Acceso 07 Ene 2009] Disponible en:
http://www.ced.uab.cat/publicacions/PapersPDF/Text205.pdf
5. Evolución de la esperanza de vida (ev) a los 65 años.
1970-2005
0
5
10
15
20
1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005
Añosdeesperanzadevida
Región Europea OMS UE. España
Fuente: OMS. European health for all database. [internet].[Acceso 20 de enero de 2009].
Disponible en http://www.euro.who.int/hfadb
6. España. Evolución mortalidad s XX.
Fuente: Viciana Fernandez F. Mortalidad. En: Arroyo Pérez A et al. Tendencias demográficas durante el
siglo XX en España. Madrid: Instituto Nacional de Estadística : Universidad de Sevilla; 2003
• Descenso continuado de la mortalidad en todos los grupos de edad.
Interrupciónes epidemia gripe 1918 y guerra civil.
• Mortalidad final s XX:
• 0,6% inicio siglo en niños 1-4 años.
• 4% inicio siglo en niños < 1 año.
• 50% inicio siglo en personas ≥ 60 años.
• Diferentes periodos de estabilización para cada grupo de edad.
7. España. Transición demográfica en el s. XX:
evolución de indicadores de fecundidad
0
5
10
15
20
25
30
35
0
1
2
3
4
5
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990
Edadmediadematernidad(años)
Nºdehijos
Índice sintético fecundidad Edad media maternidad
Fuente: Cabré, A., Domingo, A., Menacho T. Demografía y crecimiento de la población española durante el siglo XX.2002. [internet].
[Acceso 07 Ene 2009] Disponible en: http://www.ced.uab.cat/publicacions/PapersPDF/Text205.pdf
8. Evolución de la composición etaria de la
población española. 1900-2001
8
9. Pirámide de población. España 1900
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 a 84
85 y más
Censo de 1900
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
10. Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 a 84
85 y más
Censo de 1900
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
11. Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 a 84
85 y más
Censo de 1910
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
12. Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 a 84
85 y más
Censo de 1920
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
13. Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 a 84
85 y más
Censo de 1930
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
14. Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 a 84
85 y más
Censo de 1940
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
15. Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 a 84
85 y más
Censo de 1950
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
16. Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 y más
Censo de 1960
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
17. Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 a 84
85 y más
Censo de 1970
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
18. Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 a 84
85 y más
Censo de 1981
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
19. Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 a 84
85 y más
Censo de 1991
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
20. Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 5
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 a 84
85 y más
Censo de 2001
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censales
http://www.ine.es/censo2001/historia.htm
21. Pirámide de población. España 2008
1,00% 0,75% 0,50% 0,25% 0,00% 0,25% 0,50% 0,75% 1,00%
0 años
5 años
10 años
15 años
20 años
25 años
30 años
35 años
40 años
45 años
50 años
55 años
60 años
65 años
70 años
75 años
80 años
85 años
90 años
95 años
100 y más años
Población estimada a 1 de enero de 2008
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Estimaciones de la población actual de España calculadas a partir del censo de 2001 [Internet].
[Acceso 07 Ene 2009] Disponible en: http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=12&type=db&divi=EPOB&idtab=2
22. Proyecciones de población 2010-
2050. España. Escenario I
1,00% 0,75% 0,50% 0,25% 0,00% 0,25% 0,50% 0,75% 1,00%
0 años
5 años
10 años
15 años
20 años
25 años
30 años
35 años
40 años
45 años
50 años
55 años
60 años
65 años
70 años
75 años
80 años
85 años
90 años
95 años
100 y más años
Mujeres 2050 Varones 2050 Mujeres 2030 Varones 2030 Mujeres 2010 Varones 2010
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Proyecciones de población Base Censo 2001: escenario 1 [Internet]. [Acceso 07 Ene 2009] Disponible en:
http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t20/p251/proy_2001/l0/&file=01001.px&type=pcaxis
23. 23
Homes Dones Total
0-14
591.085
7,9% 555.865 7,4% 1.146.950 15,3%
15-44
1.698.788
22,6% 1.581.535 21,1% 3.280.323 43,7%
45-64
912.024
12,1% 933.921 12,4% 1.845.945 24,6%
65 i + 522.618 7,0% 716.545 9,5% 1.239.163 16,5%
65-84 470.342 6,3% 598.321 8,0% 1.068.663 14,2%
85 i + 52.276 0,7% 118.224 1,6% 170.500 2,3%
Total 3.724.515 49,6% 3.787.866 50,4% 7.512.381 100,0%
Índex d’envelliment(Població de 65 anys i més per 100 habitants de menys de 15 anys)=108
Índex de sobreenvelliment (Població de 85 anys i més per 100 habitants de 65 anys i més)=14
Índex de dependència senil (Població de 65 anys i més per 100 habitants de 15 a 64 anys)=24
% sobre el total de població. Font. Idescat. Padró continu.
Piràmide d’edats població catalana.
24. Projeccions població
24
2010 2015 2020 2030 2040
De 0 a 15 anys 1.218.020 1.338.928 1.361.720 1.227.159 1.354.456
De 16 a 64 anys 4.985.764 5.030.880 5.140.717 5.345.025 5.205.340
De 65 anys i més 1.220.457 1.344.305 1.458.162 1.805.961 2.315.410
Total 7.424.241 7.714.113 7.960.599 8.378.145 8.875.206
Font: Idescat. Projeccions de població a 1 de gener. Escenari mitjà. Base 2008.
El grup de persones de 65 anys i més és el que creix en major
proporció, ja que arriba a constituir el 75% del gairebé 1,5 milions
de persones en que s’incrementarà la població fins a 2040.
25. Sumari
• La societat està canviant
– La transició demogràfica
• Determinants de l’envelliment amb salut
• Els canvis demogràfics van acompanyats de
nous reptes: Dependència, Malaltia
d’Alzheimer, cronicitat...
25
26. España. Evolución de la esperanza de vida (EV) y esperanza
de vida libre de discapacidad (EVLD) al nacer
0
15
30
45
60
75
90
1995 2000 2005 2010
Años
Mujeres - EVLD Mujeres - EV Hombres - EVLD Hombres - EV
Fuente: Fuente:Eurostat - Data Explorer. http://epp.eurostat.ec.europa.eu
Cambio
pregunta
27. España. Evolución de la esperanza de vida (EV) y esperanza de vida libre de
discapacidad (EVLD) a los 65 años.
0
5
10
15
20
25
1995 2000 2005 2010
Años
Mujeres - EVLD Mujeres - EV Hombres - EVLD Hombres - EV
Fuente: Fuente:Eurostat - Data Explorer
Cambio
pregunta
31. La FRAGILITAT pot ser reversible però també
un estat definitiu i immodificable
si no s’implementen les mesures necessàries a temps!
-Espai per la prevenció/intervenció
INDEPENDÈNCIA PRE-FRAGILITAT FRAGILITAT DISCAPACITAT MORT
La fragilitat: una condició dinàmica
32. Adapted from: Walston J, et al, Research Agenda for Frailty in Older
Adults, AGS/NIA conference, JAGS 06, and Bergman H, Canadian
Initiative on Frailty and Aging
Oxidative stress
Mitochondrial deletions
Shortened telomers
DNA damage
Cell senescence
Inflammatory disease
Inflammation
(IL-6 etc)
Neuroendocrine
dysregulation
(DHAS, ILGF-1)
Anorexia
Sarcopenia
/osteopenia
Immune function
Cognition
Clotting
Glucose
metabolism
Slowness
Weakness
Weight loss
Low activity
Fatigue
Molecular & Disease
Impaired Physiological
Clinical Outcomes
Disability
Morbidity
Hospitaliz.
Institution.
Death
Psychological
Social, Societal
Environment
Health promotion and prevention:
prevent/delay frailty Delay onset of frailty
Prevent/delay adverse outcomes
FRAILTY
AGE
LimitationImpairmentPathology Disability
33. 33
El ciclo de la fragilidad
SarcopeniaGasto energético total
Metabolismo basal
FuerzaVelocidad de la marcha
Discapacidad
Dependencia
VO2max
Actividad
Desnutrición crónica
enfermedad
Pérddida de peso
Cambios musculoesqueléticos
Debidos a la edad
Balance energético negativo
Anorexia relacionada
Con el envejecimiento
Disregulación neuroendocrina
Fried LP. Principles of Geriatric and Gerontology. 1.998
34. Criterios operativos de fragilidad
• Pérdida de peso no intencionada.
– Pérdida de 10 lbs. en el último año
• Debilidad.
– Fuerza muscular: Menor del 20 % (según género y IMC)
• Baja resistencia y energía.
– 2 items de la escala CES-D
• Velocidad de la marcha
– Tiempo en caminar 15 pies: Menor del 20 % (según género y IMC)
• Baja actividad física
– Kcals/semana: hombres: < 383 Kcal/semana. Mujeres < 270
Kcal/semana
Fried LP, J GerontologyMS 2001;56A:M146-M157
Frágil= 3 o más criterios
Pre-frágil= 1 o 2 criterios
35. Cardiovascular Health Study
65-70 2308 3.2
71-74 1271 5.3
75-79 1075 9.5
80-84 490 16.3
85-89 152 25.7
90+ 39 23.1
Total 5317 6.9
Edad n % frágiles
Fried LP, J GerontologyMS 2001;56A:M146-M157
Se excluyen personas con enf. Parkinson, MMT < 18 o que toman antidepresivos
36. Cardiovascular Health Study. Supervivència
Meses
964824 72
100%
80%
60%
40%
20%
0%
No fragilidad
F. Intermedia
FràgilMortalidad 3 años 7 años
No fragilidad 3 12
F. Intermedia 7 23
Fragilidad 18 43
Fried LP, J Gerontology MS 2001;56A:M146-M157
P<0.0001
37. Cardiovascular Health Study
Primera
Hospitalización
Primera caída Disminución
ADL
Disminución
movilidad
Status al
inicio
3 años 7 años 3 años 7 años 3 años 7 años 3 años 7 años
No
frágill
33 79 15 27 8 23 23 41
F.interm
edia
43 83 19 33 20 41 40 58
Frágil 59 96 28 41 39 63 51 71
p <0.0001 <0.0001 <0.0001 <0.0001
Fried LP, J Gerontology MS 2001;56A:M146-M157
38. Fragilidad
Visita inicial
Frecuencia Porcentaje Porcentaje
válido
Porcentaje
acumulado
Buen estado físico o pre-frágiles 147 37,7 37,7 37,6
Frágil 31 6,9 6,9 39,6
Solo AIVD 202 44,9 44,9 84,4
ABVD 70 15,6 15,6 100
Total 450 100 100
Salvà A. Rojano X. Estudio de caídas de Mataró. Criterios de fragilidad de Fried (adaptados)
39. Sarcopenia
• Depleción de masa muscular. 1 % al año a partir de
los 70 años
• Progresiva infiltración grasa incluso en edades muy
avanzadas
• Disminución de la fuerza aproximadamente un 3 %
cada año
• Se puede observar en personas sanas en ausencia de
pérdida de peso e incluso en obesidad (obesidad
sarcopénica)
• La pérdida de peso y la inactividad física exacerban la
sarcopenia
• La sarcopenia es el “link” entre el déficit nutricional y
el déficit funcional
• 1989: I. Rosenberg: pérdida de masa
muscular asociada al envejecimiento
Rosenberg IH. Summary comments. 1989, Am J Clin
Nutr, págs. 1231-1233.
• 1995. Evans WJ: pérdida de masa
muscular normal asociada al
envejecimiento
Evans Wj.What is Sarcopenia ? 1995, J Gerontol A
Biol Sci Med Sci, Vol. 50, págs. 5-8.
• 1997: I. Rosenberg: pérdida
involuntaria de masa muscular
esquelética que ocurre con la edad
avanzada
Rosenberg IH. Sarcopenia:origins and clinical
relevance. 1997, Vol. 127, págs. 990S-991S
40. Algoritmo diagnóstico
Velocidad
marcha
> 0,8 m/s.
Fuerza
muscular
Normal
No
Sarcopenia
Baja
≤ 0,8 m/s.
Masa
muscular
Baja
Sarcopenia
Normal
No
Sarcopenia
European Working Group on Sarcopenia in Older People. Age Ageing. 2010 Jul;39
(EUGMS, ESPEN, IAGG-ER, IANA)
41. 16/03/2012 41
> 1.0 ms-1
Healthy older population
Lower risk of health events and better
survival [19, 20, 52]
< 0.2 ms-1
Institutionalisation, identifies highly
dependent older people [50]
Death, hospitalisation, institutionalisation,
and falls [43]
< 0.7 ms-1
< 0.15
ms-1
Extremely frail [24]
> 1.3 ms-1
Extremely fit [24]
< 1.05
ms-1
Cognitive decline within 5 years [30]
< 1.0 ms-1
Death and hospitalisation within 1 year
[24]
Mobility and ADL disability at 2 years
Mortality at 2 years and 3.8 years [36]
< 0.8 ms-1
< 0.42
ms-1
Functional dependence and severe
walking disability [33, 51]
< 0.6 ms-1
Functional or cognitive decline,
institutionalisation, and mortality [24, 36]
42. Velocidad marcha
12%
75%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
65-69 70-74 75-79 80-84 85 +
(%)personas<0,8m/s
Hombres
Mujeres
Total
El 30% de las personas
mayores tiene una velocidad
de la marcha ≤ 0,8 m/s
(14% hombres, 40%
Salvà A. Rojano X. Estudio de caídas de Mataró. Criterios de fragilidad de Fried (adaptados)
1,07
0,65
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
1,4
65-69 70-74 75-79 80-84 85+
Velocidadmarcha(m/s).
Velocidad media
Hombres: 1,08 m/s
Mujeres: 0,85 m/s
Total: 0,94 m/s
43. Fuerza muscular
26,4
12,6
0
5
10
15
20
25
30
35
40
65-69 70-74 75-79 80-84 85 +
Fuerzamáximaprensión(kg).
Media fuerza máxima prensión
Hombre
Mujer
Total
Salvà A. Rojano X. Estudio de caídas de Mataró. Criterios de fragilidad de Fried (adaptados)
Poca fuerza:
< 30 kg en hombres y
< 20 kg en mujeres
44. Determinants de l’envelliment saludable
44
• Dieta mediterrània
• Activita física
• No fumar
• No alcohol en excés
Hàbits
saludables
• Vacunes
• Diagnòstic precoç
• Tractament factors de risc C-V
• Estratègia tractament malalties agudes
i situacions d’emergència
Sistema sanitari
Prevenció i tractament
de malalties i
cròniques
•Disminució mortalitat
infantil
•Vacunes
•Antibiòtics
Salut pública
Higiene alimentària,
Tractament aigües residuals
Grans avenços mèdics
Genètica. Constitució pròpia
45. 45
1.507 personas aparentemente sanas seguidas durante 10 años
Entre 70 y 90 años de 11 países. 935 participantes fallecieron
El menor riesgo de mortalidad se asoció:
-Dieta mediterránea: (puntuación >= 4) HR: 0,77 (0,68-0,88)
-Moderado uso de alcohol: más de 0 gr. /día HR: 0,78 (0,67-0,91)
-Mantienen actividad física: (tertil más alto) HR: 0,63 (0,55-0,72)
-No fumadores: (nunca o hace 15 años) HR: 0,65 (0,57-0,75)
47. BMJ
47
12 estudios con 1574299
personas
Seguimiento 3-18 años
2 puntos de incremento
en el IDM se asocia con:
-Menor mortalidad
- Menor incidencia de:
-Cáncer
-Enf. Cardiovascular
-Parkinson
-Alzheimer
2008 Sep11;337:a1344.
48. 48
La dieta mediterrània. Beneficis
• La dieta mediterrània està associada amb una major
longevitat, i menor probabilitat de desenvolupar
patologia cardio-vascular, i neurodegerativa, així com
algun tipus de càncer.
• Una dieta rica fruites i verdures , rica en antioxidants
s’associa amb una menor pèrdua de funció física i
menor risc de fragilitat.
• Una dieta rica en peix que te àcids grassos omega 3,
rica en vitamines antioxidants i del grup B i a més rica
en altres oligoelements com el seleni i el zinc poden
ser beneficioses per a retardar o evitar la aparició de
deteriorament cognitiu
• No hi ha prou evidència per a recomanar
suplementació sistemàtica de vitamines o altres
elements antioxidants en persones sense carències
d’aport.
49. 49
En esta revisión se incluyeron 121 ensayos con 6700 participantes al
inicio de los mismos
Objetivo: Determinar los efectos del entrenamiento de fuerza con resistencia
progresiva (ERP) sobre la función física en los adultos mayores.
Método: mediante la comparación del ERP
- Con ningún ejercicio,
- Otro tipo de ejercicio o tratamiento
Resultados considerados:
-Aumento masa muscular
-Aumento fuerza muscular
-Aumento rendimiento físico: velocidad de la marcha, levantarse de una silla, TUG
BERG, Subir escaleras, Aumento actividad física espontánea
50. ERP versus control. Discapacidad
• 33 ensayos, 2172
participantes
• El ERP tiene un
efecto significativo
para disminuir la
discapacidad:
• 33 ensayos, 2172
participantes; DME
0,14; IC del 95%:
0,05 a 0,22).
50
51. • Se seleccionó el grupo muscular de extensión de la pierna porque este grupo
fue el que se evaluó más frecuentemente
• 73 estudios con 3059 participantes
• Se encontró un efecto beneficioso de moderado a grande: DME 0,84; IC del
95%: 0,67 a 1,00 DME 0,53; IC del 95%: 0,46 a 0,61).
51
ERP versus control. Fuerza muscular
52.
53. Sumari
• La societat està canviant
– La transició demogràfica
• Determinants de l’envelliment amb salut
• Els canvis demogràfics van acompanyats
de nous reptes: Dependència, cronicitat,
Malaltia d’Alzheimer...
53
55. 55
Problemes de salut auto-reportats
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%
Artrosi o reuma
Dolor a les cames
Mal d'esquena
Hipertensió
Cataractes o problemes de visió
Colesterol elevat
Problemes de pròstata
Problemes d'audició
Diabetes
Caiguda aquest darrer any
Bronquitis crònica, asma, enfisema o altres
Depressió
Osteoporosi
Artritis reumatoide
Altres problemes de cor
Altres problemes
Insuficiència cardíaca
Al·lèrgies cròniques
Úlcera d'estòmac/duodé
Ansietat
Infart de miocardi
Malaltia de l'intestí
Hepatitis, cirrosi o altres problemes hepàtics
Tumor maligne
Problemes de tiroides
Embòlia o accident vascular cerebral
Malaltia de Parkinson
Altres problemes psiquiàtrics
Algun tipus de demència
Altres malalties neurològiques
Total 4,3 (d.e.: 2,6)
Homes 3,7 (d.e.: 2,3)
Dones 4,6 (d.e.: 2,50)
26,7% > 5 problemes
6,4 % cap
R. Lucas. A. Salvà. Qualitat de vida de les persones grans a Catalunya. Fundació Viure i Conviure 2007
N = 2500
56. Problemes de salut crònics per sexe i grup d’edat.
56
2,3
3,8
3,1
0
1
2
3
4
5
6
7
8
15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75-84 85 i + Total
Homes
Dones
Total
Font: ESCA 2006
57. 57
Patología y discapacidad
• Demencia 11,2 %
• Accidente Vascular Cerebral: 9,5 %
• Enfermedades Musculo esqueléticas: 8,9 %
• Enfermedades cardiovasculares: 5.0 %
• Cáncer: 2,4
Contribución años vividos con discapacidad
en personas de 60 y más años
Worl Health organization. Worl Health report 2003
Shaping the future. Geneva:WHO.2003
58. Prevalencia de demencia
• Afecta a 1 de cada 10
personas ≥ 70 años.
• Incremento con la edad.
• Más frecuente en
mujeres.
60. Tendencia demográficas España (2009-2049)
• Las personas ≥ 65 años pasarán de
7,6 a 15,3 millones (x 2).
• Las personas ≥ 80 años pasarán de
2,2 a 5,6 millones (x 2,6).
• Las personas con demencia pasarán
de 0,6 a 1,2 millones (x 2,1)
61. Encuesta dirigida a hogares. Personas con alguna discapacidad o limitación
(tasas por 1000 habitantes).
61
• Entre 65 a 69 años: 16%
• Entre 75 a 79 años: 31%
• Entre los de 90 i + : 75%
La proporción de dependencia en mujeres es:
entre 1,17 y 1,44 veces la de los hombres de su edad
(entre un 17 y un 44% superior).
62. Població de 65 anys i més segons el nombre d’activitats de la vida
diària amb limitació per edat i sexe. Catalunya, 2006
62
•En el grup de 65 a 74 anys el nombre mig de limitacions per a les 19 AVD
és de 0,6 per als homes i del doble (1,2) per a les dones.
• En el grup de 85 anys i més el nombre mig de limitacions
és de 5,3 per als homes i de 7,4 per a les dones
63. 63
La jerarquía en las AVD
LAS PERSONAS MAYORES CON DISCAPACIDAD EN
LAS AVD EN ESPAÑA, SEGÚN ESTADO
FUNCIONAL. ESTIMACIÓN AÑO 1999.
Situación funcional
Sólo AIVD 7,5% 31,9%
1-2 ABVD 8,6% 36,6%
3-4 ABVD 2,9% 12,2%
5-6 ABVD 2,9% 12,5%
Residentes asistidos 1,6% 6,8%
Total 23,5% 100,0%
Personas mayores
Personas mayores
con discapacidad en AVD
Fuente: Elaboración propia a partir del fichero de microdatos de la EDDS
El modelo de atención de las personas dependientes en España. Edad % Vida.2004
64. Gasto público en salud: impacto de los cambios demográficos
Incremento en puntos del PIB.
65. Conclusions. Orientades a l’acció
• Els programes de salut i socials s’han
d’adaptar a la nova realitat
epidemiològica
• Les polítiques locals han de tenir en compte
la nova realitat demogràfica
• S’han de emprendre actuacions de promoció
de l’envelliment actiu incorporant els
diferents àrees: salut, seguretat i
participació
65
66. Segmentació de la població segons necessitats
66
• Pacientes altamente complejos
• Gestión de casos
• Coordinación / integración sociosanitaria
Personas con enf.
Crónicas
complejas y
dependencia
• Personas de alto riesgo
• Gestión de enfermedades
• Coordinación de recursos entre
niveles
Personas con
enfermedades crónicas
• Programas preventivos
personas con enfermedades
crónicas
Personas frágiles
Prediscapacidad
Persones grans sanes Programas preventius
Personas con Gran
dependencia o
Dependencia severa
Dependencia
moderada
Dependencia
leve
67. CLD
Atenció de llarga durada / atenció socisosanitària
67
L’ atenció de llarga durada como un “subsistema” del serveis sanitaris i socials
L’ atenció sociosanitària inclou a més a més , altres serveis sanitaris com els de mitja estada
Serveis
Sanitaris
Serveis
SocialsASS
68. Prescripció exercici físic
Determinació
Vit D
Prescripció Vit DAlt risc de caure
Velocitat de la marxa Força fuscular
Evaluar la marxa
i l’Equilibri
si
si
Estratègia d’intervenció a l’AP
69. Conclusions. Orientades a l’acció
• Els programes de salut i socials s’han
d’adaptar a la nova realitat epidemiològica
• Les polítiques locals han de tenir en
compte la nova realitat demogràfica
• S’han de emprendre actuacions de promoció
de l’envelliment actiu incorporant els
diferents àrees: salut, seguretat i
participació
69
70.
71. Conclusions. Orientades a l’acció
• Els programes de salut i socials s’han
d’adaptar a la nova realitat epidemiològica
• Les polítiques locals han de tenir en compte
la nova realitat demogràfica
• S’han de emprendre actuacions de
promoció de l’envelliment actiu
incorporant els diferents àrees: salut,
seguretat i participació
71
72. Pilars per a un envelliment saludable
www.envelliment.org
Exercici físic
Alimentació
saludable
Salut i
Auto-cura Seguretat
Relacions
socials
•Vacunes
•Medicaments
•Salud òsia
•Detecció
precoç del càncer
•Factores de
Risc
cardiovascular
•Salut mental
•Caigudes
•Accidents
domèstics
•Accidents
de circulació
•Resistència
•Força muscular
•Equilibri
•Flexibilitat
•Energia
•Proteïnes
•Vitamines
•Minerals
•Família
•Oci
•Participació
73. WP5 Field Trials Presentation
Antoni Salvà, Laura Coll, Sara Doménech, FICE
77. Segmentació de la població de persones grans
77
Persones amb
malalties cròniques
greus i dependència
Persona amb
pluripatologia i
discapacitat variable o
amb malaltia crònica greu.
Persones fràgils
Pre-discapacitat
Persones grans sanes
Persones amb Gran
dependència o
dependència greu
Dependència
Lleu o moderada
78. Houston DK, et al., Am J Clin Nutr 2005
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
1,4
2 vs 1 3 vs 1 2 vs 1 3 vs 1
Ingesta (tertiles) de frutas y vegetales
Riesgoddiscapacidaddespuésde9
años(OR,95%CI)
2 vs 1 3 vs 1 2 vs 1 3 vs 1
White women African-american women
Función extremidades
inferiores
AIVD Función extremidades
inferiores
AIVD
N=9409 participants in the ARIC study (45-64 years old)
Adusted for age, education, energy intake, smoking, BMI
and field center
80. 766 mujeres de >= 65 a.
Women’s Health and
Aging study I
Seguimiento de 3 años
Determinación basal de
micronutrientes y anual
de fragilidad
516 no frágiles /76± 7 años 205 frágiles (31,9 % 19.1 P/Año)
81. 81
Arch Intern Med; 2006.166:
643 personas participantes del inCHIANTY study
Seguimiento durante 3 años
Bajas concentraciones de B6, B12 y selenio son predictoras de dependencia en AVD
82. • 698 personas de 65 o más años
• 3 años de seguimiento
• Cambio en 1 punto en el SPPB (Short Physical Performance Batery)
• < 1.1 gr/ml ( <24,9 mol/L) Vitamin E asociado con la pérdida
de al menos 1 punto en el SPPB
83. 83
Homes Dones
EV EVBS EVLD EV EVBS EVLD
0 anys 77,28 63,03 65,89 83,79 60,64 65,75
25 anys 53,04 39,57 42,54 59,33 36,91 41,73
45 anys 34,00 22,05 24,51 39,8 20,11 23,16
65 anys 17,14 9,11 9,59 21,33 8,21 8,16
85 anys 5,18 2,15 1,07 6,39 2,07 0,70
EV: esperança de vida. EVBS: esperança de vida amb bona salut. EVLD. Esperança de vida lliure de discapacitat
Font: Pla de salut de Catalunya a l’horitzó 2010. Informe de salut a Catalunya. Avaluació dels objectius de salut
ESPERANÇA DE VIDA, ESPERANÇA DE VIDA EN BONA SALUT I
ESPERANÇA DE VIDA LLIURE DE DISCAPACITAT. CATALUNYA 2005.
85. • En el estudio InChianti una vit D baja se asoció a fragilidad
en los hombres. (Shardell M; et al., J Gerontol MS 2009)
• Vit D Baja se ha asociado con un incremento del tiempo de
marcha (Bischoff-Ferrari HA, et al., Am J Clin Nutr 2004)
• Vitamina D baja está asociada con pérdida de fuerza muscular
y pédida de masa muscular (Visser M, et al., J Clin
Endocrinol Metab 2003)
Vitamina D y funcíón física
86. 86
El riesgo de muerte disminuye
al aumentar el número de estilos
de vida saludables
Los 4 asociados:
HR: 0,35 (0,28-0,44)