Vladimir Demikhov i Robert J. White són dos noms que destaquen en la carrera dels transplantaments d’òrgans. El seu objectiu: aconseguir el primer trasplantament de cap. Als anys 1950, unes imatges revolucionaren el món científic: Demikhov passejava un gos amb dos caps que era, en realitat, un “monstre” creat al quiròfan per ell i el seu equip. Es tractava d’un gran gos al que se li havia unit, pel coll, el tors i el cap d’un xicotet cadell. Un paradigma científic: la demostració fefaent que es podia trasplantar qualsevol òrgan vital, fins i tot el cap...
(...) A l’altra banda del món, un home els superà a tots plegats. Shiro Ishii, Doctor en medicina, microbiòleg i Tinent General de l’Exèrcit Imperial Japonès, dirigí el terrible Esquadró 731, nom d’un programa encobert d’investigació i desenvolupament d’armes biològiques portat a terme durant la II Guerra Sinojaponesa (1937-1945) i la II Guerra Mundial, depenent de la Policia militar (Kempeitai) i amb centre a Manxukuo, l’estat titella creat pel Japó imperial a la Manxúria xinesa. Unes 10.000 persones moriren als experiments de l’Esquadró 731...
Horarios empresa electrica quito 25 de abril de 2024
Històries d'humans i rates. El be de la ciència.
1. Històries d’humans i rates. El be de la ciència
Centre d’operacions Guangdong, 1943. Quartell general de la Unitat Nami, l’Esquadró 8604.
Cadascú des de les seues gàbies; un presoner xinés i una rata sense pàtria es miren fit a fit,
lamentant la seua sort. Un calfred els gela l’esquena, quan senten passos. Qui serà el proper?
Poc després, els estats que s’havien aliat contra la barbàrie iniciaren altra guerra. No sempre
retronaren les armes, però les víctimes s’amuntegaven. Curses i mes curses pel primer lloc i per
semblar millors. Lluites inacabables per a reclamar la superioritat d’uns sobre els altres, sense
importar qui quedava darrere. La Guerra Freda. Un dels camps de batalla fou la ciència. La
medicina.
Vladimir Demikhov i Robert J. White són dos noms que destaquen en la carrera dels
transplantaments d’òrgans. El seu objectiu: aconseguir el primer trasplantament de cap. Als anys
1950, unes imatges revolucionaren el món científic: Demikhov passejava un gos amb dos caps que
era, en realitat, un “monstre” creat al quiròfan per ell i el seu equip. Es tractava d’un gran gos al
que se li havia unit, pel coll, el tors i el cap d’un xicotet cadell. Un paradigma científic: la
demostració fefaent que es podia trasplantar qualsevol òrgan vital, fins i tot el cap.
Hi hagueren més operacions i més víctimes, que Demikhov mostrava orgullós a les seues
gravacions. Una d’elles comença amb dos
animals que juguen confiats. Un gos adult
busca entre les seues potes un petit cadell
amagat. Els monstres de Demikhov mai
arribaven vius a les dues setmanes. Eren
soldats de la ciència, allistats a la força i
morts en acte de servei.
White volgué superar el mestre amb un
exèrcit de micos. Proves i més proves
portaren a l’experiment de 1970, quan
aconseguí trasplantar el cap d’un animal al
cos d’altre. Com ell mateix relata, separà el
cap del mico A i l’uní al cos del B, en un
laboriós procés en el que es descartà el
cadàver i el cap que sobraven. El resultat
fou un animal paraplègic. Una medul·la
espinal tallada no es pot unir, ni tan sols
amb les tècniques actuals. Però movia els
seus ullets i obria la boca davant la càmera.
La ciència havia tornat a triomfar.
Experiments de Demikhov. Abans d'entrar al quiròfan.
Sempre s’hagué d’enfrontar al moviment animalista, que aconseguí mobilitzar l’opinió pública.
Poc després, sorgiren les primeres crítiques del món científic, i les línies de finançament del seu
treball es tallaren. White es lamenta, i recorda que la cirurgia a cor obert, els transplantaments o la
neurocirurgia no estarien hui ací si no s’hagueren portat a terme amb animals primer1.
No fou el primer en considerar les vides d’altres com a mitjans per a una fi. Karl Gebhardt,
catedràtic de cirurgia ortopèdica de la Universitat de Berlín i director de la clínica de Hohenlychen,
a més d’amic i metge personal de Himmler, fou un “pioner” del camp dels trasplantaments.
Treballà a Ravensbrück i les seues víctimes foren persones presoneres jueves, a les que extreien un
braç o un omòplat sa per a trasplantar-los a malaltes de la clínica Hohenlychen. Les víctimes
jueves eren “sacrificades” amb un a injecció letal2.
Víctor Brack experimentà mètodes d’esterilització massiva amb raigs X, amb persones
presoneres a Auschwitz. Volia aconseguir un mètode per castrar milers d’homes diàriament, una
solució “humanitària” per a tallar la reproducció de la raça jueva. Les persones utilitzades eren
El primer trasplantament de cap (Stranger than fiction: the first head transplant), 2005, Gran Bretanya, ITN Factual.
Pel·lícula documental produïda i dirigida per Paul Copeland.
2 Kogon, Eugene. Der SS-Staat. Das System der deutschem Konzentrations-lager (1946), Kindler Verlag, Munic.
A Schneider, Helga. Déjame ir, madre. Salamandra, 2005, Barcelona. Traductora de llengua italiana a castellana: Elena
De Grau Aznar. P. 70-71.
1
2. exposades a una radiació que els generava importants cremades. Després, se’ls extirpaven els
testicles per a comprovar els resultats3.
Ernst Grawitz, a les ordres deGebhardt, experimentà amb malalties infeccioses per a provar el
potencial curatiu de les sulfamides. El seu equip infectà persones amb estafilococs i bacils de la
gangrena gasosa, del tètan i de cultius de diversos gèrmens patogens. Per a cada sèrie
d’experiments, que es repetia al menys 6 vegades, s’utilitzaven de 6 a 10 dones joves, normalment
elegides entre les més agraciades. Els obrien ferides amb talls que arribaven fins a l’os per a
inocular els patogens. Eren lligades al llit i no rebien cap tractament per a pal·liar els terribles
dolors que patien4.
A l’altra banda del món, un home els superà a tots plegats. Shiro
Ishii, Doctor en medicina, microbiòleg i Tinent General de
l’Exèrcit Imperial Japonès, dirigí el terrible Esquadró 731, nom
d’un programa encobert d’investigació i desenvolupament d’armes
biològiques portat a terme durant la II Guerra Sinojaponesa
(1937-1945) i la II Guerra Mundial, depenent de la Policia militar
(Kempeitai) i amb centre a Manxukuo, l’estat titella creat pel Japó
imperial a la Manxúria xinesa5.
Karl Geghardt, als judicis de
Nuremberg.
Unes 10.000 persones moriren als experiments de l’Esquadró 731.
Eren anomenades eufemísticament troncs (en japonès, maruta,
丸太) en referència a la tapadora del centre d’investigació d’alt
secret davant la resta d’autoritats: una serradora de fusta.
Persones militars i civils presoneres i d’orígens diversos (xinesses,
coreanes, mogoles, russes i, fins i tot, alguns presoners de guerra
nord-americans i europeus).
Les armes biològiques i
bioquímiques desenvolupades foren utilitzades contra la població
civil xinesa. Diversos càlculs situen el nombre de víctimes
d’aquestes armes entre les 200.000 i les 400.000 persones.
També es fabricaren armes biològiques especialment dissenyades
per a matar els cavalls dels exèrcits soviètic i xinés i altre tipus de
ramat, i armes per a destruir collites.
Amb la vivisecció d’humans estudiaven processos de llarga
duració, la infecció amb diverses malalties o la cirurgia invasiva:
efectes de la pèrdua de sang, eliminació d’òrgans, amputacions
d’extremitats i implantació al costat contrari del cos. En algunes
ocasions, les congelaven prèviament, per a estudiar la gangrena.
Es va extraure l’estómac d’individus als que, després, es lligà
United States Holocaust
l’esòfag als intestins. Altres també patiren una lenta agonia a
Memorial Museum
causa de l’extracció de parts del cervell, pulmons, fetge, etc. Les
armes les provaven contra persones vives, perquè consideraven
que els resultats no serien vàlids, a causa del procés de descomposició dels
teixits, si utilitzaven individus prèviament sacrificats.
Es mesurà la resistència fins a la mort penjant persones cap per avall (asfíxia);
privant-les d’aliment i aigua (inanició); sometent-les al buit, dins de cambres;
a pressió, girant dins centrifugadores (col·lapse, embòlia); a temperatures
extremes, tant baixes (congelació) com altes (foc i cremades). A algunes
víctimes els injectaren aire dins les artèries, per a determinar el temps que
tardaven en arribar els símptomes inicials de l’embòlia. A altres els injectaren
aigua de mar, per a provar-la com a substitutiu de la solució salina. Altres
foren utilitzades per a provar els raigs X amb dosis letals. Altres, per a provar
armes químiques a dins de cambres de gas. A altres els injectaren orina de
cavall als ronyons, i a altres, sang animal al circuit sanguini, amb la intenció
d’estudiar les conseqüències d’aquestes intervencions.
Op cit. P. 94-95.
Op cit. P. 73-75.
5 http://es.wikipedia.org/wiki/Shirō_Ishii
3
4
Ishii Shiro
3. Molts dels científics implicats en aquests
crims aconseguiren continuar amb carreres
d’èxit a la medicina, l’educació, la política i
els negocis, ja que obtingueren la
immunitat dels Estats Units a canvi
d’aportar els resultats de les seues
investigacions.
Alguns
altres
foren
capturats a Manxúria per l’Exèrcit Roig
soviètic, i foren jutjats i condemnats per
crims de guerra al Procés de Jabàrovsk.
Actualment, les activitats de l’Esquadró 731
son condemnades com a crims de guerra
per les Nacions Unides.
Com White, els científics alemanys i
japonesos apel·laren a les seues grans
aportacions a la ciència per a justificar les
massacres. De fet, el fruit d’aquestes
Depósito de cadáveres. Escuadrón 731
investigacions han estat punt de partida
d’altres de posteriors. Molts avanços
mèdics i científics dels que gaudim hui, es sustenten en l’ús de conillets d’índies humans durant la
II Guerra Mundial… abans i després.
L’Esquadró 731 tenia diverses bases a Xina i altres territoris ocupats. Entre elles estaven els
centres d’operacions Sionan (Singapur) i Guangdong (Canton). A aquestes dues fàbriques de
tortura a ritme industrial, els humans compartien destí amb els altres animals. Especialment les
rates. Cadascú, el seu terrible destí.
Aquell home xinés era un dels objectes dels experiments sobre privació d’aliments i aigua que
portava a terme la Unitat Nami. El seu amic, un presoner soviètic, morí víctima de les proves sobre
la transmissió hídrica del tifus. La rata, com altres milers, fou utilitzada com a vector. Eren vaques
que, en lloc de llet, “donaven” puces transmissores de la pesta bubònica per a les armes
biològiques. Els dos volien que s’acabés tot. Quan sentiren que arribava el final, respiraren
alleugerits. Deixarien de sentir la fredor de les mans dels seus torturadors. Deixarien de ser
objectes per a una fi superior.
Auschwitz, Guandong, Moscou, Cleveland6. Humans, rates, gossos i micos. In memoriam.
Historias de humanxs y ratas. El bien de la ciencia.
Centro de operaciones Guangdong, 1943. Cuartel general de la Unidad Nami, el Escuadrón 8604.
Cada uno desde sus jaulas, un prisionero chino y una rata sin patria se miran fijamente,
lamentando su suerte. Un escalofrío les hiela la espalda, cuando oyen pasos. ¿A quién le tocará esta
vez?
Poco después, los estados que se habían aliado contra la barbarie iniciaron otra guerra. No siempre
retronaban las armas, pero las víctimas se amontonaban. Carreras y más carreras por el primer
lugar y por parecer mejores. Luchas interminables para reclamar la superioridad de unos sobre
otros, sin importar quién quedaba atrás. La Guerra Fría. Uno de los campos de batalla fue la
ciencia. La medicina.
Vladimir Demikhov y Robert J. White son dos nombres que destacan en la carrera de los
trasplantes de órganos. Su objetivo: conseguir el primer trasplante de cabeza. En los años 1950,
unas imágenes revolucionaron el mundo científico: Demikhov paseaba un perro con dos cabezas
que era, en realidad, un "monstruo" creado en el quirófano por él y su equipo. Se trataba de un
gran perro al que se le había unido, por el cuello, el torso y la cabeza de un pequeño cachorro. Un
paradigma científico: la demostración fehaciente de que se podía trasplantar cualquier órgano
vital, incluso la cabeza.
Demikhov treballà a un laboratori situat a un bosc de les rodalies de Moscou, i White al Metrohealth Medical Center de
Cleveland (Ohio).
6
4. Hubo más operaciones y más víctimas, que Demikhov mostraba orgulloso en sus grabaciones. Una
de ellas comienza con dos animales que juegan confiados. Un perro adulto busca entre sus patas
un pequeño cachorro escondido. Los monstruos de Demikhov nunca llegaban vivos a las dos
semanas. Eran soldados de la ciencia, alistados a la fuerza y muertos en acto de servicio.
White quiso superar el maestro con un ejército de monos. Pruebas y más pruebas llevaron al
experimento de 1970, cuando logró trasplantar la cabeza de un animal en el cuerpo de otro. Como
él mismo relata, separó la cabeza del mono A y la unió al cuerpo del B, en un laborioso proceso en
el que se descartó el cadáver y la cabeza que sobraban. El resultado fue un animal parapléjico. Una
médula espinal cortada no se puede unir, ni siquiera con las técnicas actuales. Pero movía sus ojos
y abría la boca ante la cámara. La ciencia había vuelto a triunfar.
Siempre tuvo que enfrentarse al movimiento animalista, que consiguió movilizar a la opinión
pública. Poco después, surgieron las primeras críticas del mundo científico, y las líneas de
financiación de su trabajo se cortaron. White se lamenta, y recuerda que la cirugía a corazón
abierto, los transplantes o la neurocirugía no estarían hoy aquí si no se hubieran llevado a cabo
antes con animales7.
No fue el primero en considerar las vidas de otros como medios para un fin. Karl Gebhardt,
catedrático de cirugía ortopédica de la Universidad de Berlín y director de la clínica de
Hohenlychen, además de amigo y médico personal de Himmler, fue un "pionero" del campo de los
trasplantes. Trabajó en Ravensbrück y sus víctimas fueron personas prisioneras judías, a las que
les extirpaban un brazo o un omóplato sano para trasplantar a personas enfermas de la clínica
Hohenlychen. Las víctimas judías eran "sacrificadas" con un inyección letal8.
Víctor Brack experimentó métodos de esterilización masiva con rayos X con personas prisioneras
en Auschwitz. Quería conseguir un método para castrar miles de hombres diariamente, una
solución "humanitaria" para cortar la reproducción de la raza judía. Las personas utilizadas eran
expuestas a una radiación que les generaba importantes quemaduras. Después, se les extirpaban
los testículos para comprobar los resultados9.
Ernst Grawitz, a las órdenes de Gebhardt, experimentó con enfermedades infecciosas para probar
el potencial curativo de las sulfamidas. Su equipo infectó personas con estafilococos y bacilos de la
gangrena gaseosa, del tétanos y de cultivos de varios gérmenes patógenos. Para cada serie de
experimentos, que se repetía al menos 6 veces, utilizaban de 6 a 10 mujeres jóvenes, normalmente
elegidas entre las más agraciadas. Les abrían heridas con cortes que llegaban hasta el hueso, para
inocular los patógenos. Eran atadas a la cama y no recibían ningún tratamiento para paliar los
terribles dolores que sufrían10.
Al otro lado del mundo, un hombre los superó a todos. Shiro Ishii, Doctor en medicina,
microbiólogo y Teniente General del Ejército Imperial Japonés, dirigió el terrible Escuadrón 731,
nombre de un programa encubierto de investigación y desarrollo de armas biológicas llevado a
cabo durante la II Guerra Sino-Japonesa (1937 - 1945) y la II Guerra Mundial, dependiendo de la
Policía militar (Kempeitai) y con centro en Manchukuo, el estado títere creado por el Japón
imperial en la Manchuria china11.
Unas 10.000 personas murieron en los experimentos del Escuadrón 731. Eran llamadas
eufemísticamente troncos (en japonés, Maruta, 丸太) en referencia a la tapadera del centro de
investigación de alto secreto ante el resto de autoridades: un aserradero de madera. Personas
militares y civiles prisioneras de orígenes diversos (chino, coreano, mogol, soviético o, incluso,
algunos prisioneros de guerra estadounidenses y europeos). Las armas biológicas y bioquímicas
desarrolladas fueron utilizadas contra la población civil china. Varios cálculos sitúan el número de
víctimas de estas armas entre las 200.000 y las 400.000 personas. También se fabricaron armas
biológicas especialmente diseñadas para matar a los caballos de los ejércitos soviético y chino y
El primer trasplante de cabeza (Stranger than fiction: the first head transplant), 2005, Gran Bretaña, ITN Factual.
Película documental producida y dirigida por Paul Copeland.
8 Kogon, Eugene. Der SS-Staat. Das System der deutschem Konzentrations-lager (1946), Kindler Verlag, Múnic.
En Schneider, Helga. Déjame ir, madre. Salamandra, 2005, Barcelona. Traductora de lengua italiana a castellana:
Elena De Grau Aznar. P. 70-71.
9 Op cit. P. 94-95.
10 Op cit. P. 73-75.
11 http://es.wikipedia.org/wiki/Shirō_Ishii
7
5. otro tipo de ganado, y armas para destruir cosechas.
Con la vivisección de humanos estudiaban procesos de larga duración, la infección con varias
enfermedades o la cirugía invasiva: efectos de la pérdida de sangre, eliminación de órganos,
amputaciones de extremidades e implantación en el lado contrario del cuerpo. En algunas
ocasiones, las congelaban previamente, para estudiar la gangrena. Se extrajo el estómago de
individuos a los que, después, se ató el esófago a los intestinos. Otros también sufrieron una lenta
agonía debido a la extracción de partes del cerebro, pulmones, hígado, etc. Las armas las probaban
contra personas vivas, porque consideraban que los resultados no serían válidos, debido al proceso
de descomposición de los tejidos, si utilizaban individuos previamente sacrificados.
Se midió la resistencia hasta la muerte colgando a personas boca abajo (asfixia); privándolas de
alimento y agua (inanición); sometiéndolas al vacío, dentro de cámaras, a presión, girando dentro
centrifugadoras (colapso, embolia); a temperaturas extremas, tanto bajas (congelación) como altas
(fuego y quemaduras). A algunas víctimas les inyectaron aire en las arterias, para determinar el
tiempo que tardaban en llegar los síntomas iniciales de la embolia. A otras se las inyectó agua de
mar, para probarla como sustitutivo de la solución salina. Otros fueron utilizadas para probar los
rayos X con dosis letales. Otras, para probar armas químicas dentro de cámaras de gas. En otras se
las inyectó orina de caballo en los riñones, y a otras, sangre animal en el circuito sanguíneo, con la
intención de estudiar las consecuencias de estas intervenciones.
Muchos de los científicos implicados en estos crímenes lograron continuar con carreras de éxito en
la medicina, la educación, la política y los negocios, ya que obtuvieron la inmunidad de los Estados
Unidos a cambio de aportar los resultados de sus investigaciones. Algunos otros fueron capturados
en Manchuria por el Ejército Rojo soviético, y fueron juzgados y condenados por crímenes de
guerra en el Proceso de Jabárovsk. Actualmente, las actividades del Escuadrón 731 son
condenadas como crímenes de guerra por las Naciones Unidas.
Como White, los científicos alemanes y japoneses apelaron a sus grandes aportaciones a la ciencia
para justificar las masacres. De hecho, el fruto de estas investigaciones han sido punto de partida
de otras posteriores. Muchos avances médicos y científicos de los que disfrutamos hoy, se
sustentan en el uso de conejillos de indias humanos durante la II Guerra Mundial ... antes y
después.
El Escuadrón 731 tenía varias bases en China y otros territorios ocupados. Entre ellas estaban los
centros de operaciones Sionan (Singapur) y Guangdong (Cantón). A estas dos fábricas de tortura a
ritmo industrial, los humanos compartían destino con los demás animales. Especialmente las
ratas. Cada uno, su terrible destino.
Aquel hombre chino era uno de los objetos de los experimentos sobre privación de alimentos y
agua que llevaba a cabo la Unidad Nami. Su amigo, un prisionero soviético, murió víctima de las
pruebas sobre la transmisión hídrica del tifus. La rata, como otras miles, fue utilizada como vector.
Eran vacas que, en lugar de leche, "daban" pulgas transmisoras de la peste bubónica para las armas
biológicas. Los dos querían que todo se acabara. Cuando oyeron que llegaba el final, respiraron
con alivio. Dejarían de sentir la frialdad de las manos de sus torturadores. Dejarían de ser objetos
para un fin superior.
Auschwitz, Guandong, Moscú, Cleveland12. Humanos, ratas, perros y monos. In memoriam.
Demikhov trabajó en un laboratorio situado en un bosque de las afueras de Moscú, i White en el Metrohealth Medical
Center de Cleveland (Ohio).
12