Más contenido relacionado
La actualidad más candente
La actualidad más candente (20)
Similar a Climes i paisatges de la terra
Similar a Climes i paisatges de la terra (20)
Climes i paisatges de la terra
- 4. Precipitaciones: muy abundantes, 1500 y 2500 mm. No hay estación seca. Temperaturas: Altas y uniformes todo el año (en torno a 25- 26º C). Amplitud Térmica: No más de 3º. ECUATORIAL
- 5. ECUATORIAL Vegetación: Selva ecuatorial. Los ríos: Son los mas caudalosos y regulares del mundo. Ej. El Amazonas.
- 6. Climograma de Kuala-Lumpur (Malasia) 0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 220 240 260 280 300 P mm 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130 140 150 T ºC PRECIP. TEMP. PRECIP. 157 209 277 285 207 121 117 157 206 251 289 223 TEMP. 26,8 27,2 27,4 27,3 27,7 27,7 27,1 27,1 27 26,8 26,7 26,6 ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC ECUATORIAL
- 9. ECUATORIAL. CLIMA Y RIOS Río Amazonas
- 10. ECUATORIAL. CLIMA Y RIOS Río Congo
- 11. ECUATORIAL. CLIMA Y RIOS
- 21. ECUATORIAL. LOS HABITANTES Quema de un bosque
- 22. ECUATORIAL. LOS HABITANTES Plantación de Bananas
- 23. ECUATORIAL. LOS HABITANTES Plantación de arroz
- 24. PAISAJE TROPICAL
- 25. TROPICAL Precipitaciones: Menos abundantes que en el ecuatorial. Una estación seca más o menos larga según las variedades Temperaturas: Presentan mayor variación anual. Amplitud térmica: Mayor que en los ecuatoriales, entre 5 y hasta 10°.
- 26. Vegetación: Las sabanas. Ej., Las acacias. Los ríos: Presentan estiajes en la estación seca y crecidas en la estación lluviosa. TROPICAL
- 27. Climograma de Nueva Delhi 0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 220 P mm 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 T ºC PRECIP. TEMP. PRECIP. 22,7 20,1 14,5 10,1 15 67,9 200,4 200,3 122,5 18,5 3 10 TEMP. 14,1 16,9 22,4 28,6 32,9 33,8 31 29,8 29,2 26 20,3 15,4 ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC TROPICAL
- 28. TROPICAL. RÍOS
- 35. TROPICAL. VEGETACIÓN Estepa de África
- 38. TROPICAL. FAUNA
- 39. TROPICAL. FAUNA
- 44. DESÉRTICO
- 45. DESÉRTICO
- 46. DESÉRTICO
- 47. DESÉRTICO
- 49. DESÉRTICO Wadis
- 50. Precipitaciones: Son insignificantes e irregulares (total anual inferior a 100 mm). La sequedad del aire es extrema (humedad relativa inferior al 50%). Las temperaturas: Varían brutalmente . La amplitud térmica diaria puede llegar a ser de 30°, por el día caluroso y por la noche frío. DESÉRTICO
- 51. Vegetación: Plantas xerófilas, adaptadas a la falta de humedad. Ríos: oueds DESÉRTICO
- 52. Climograma de Jedda (Arabia Saudita) 0 10 20 30 40 50 60 70 P mm 0 5 10 15 20 25 30 35 T ºC PRECIP. TEMP. PRECIP. 2 0,7 0 2 0,1 0 0 0 0 0,2 11 34 TEMP. 23,9 23,9 25 27,2 29,4 30 31,7 31,7 30,6 28,9 27,2 25 ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC DESÉRTICO
- 54. Cuando se pronuncia la palabra oasis, todos pensamos en una cosa así, ¿no es cierto?
- 55. Sin embargo los verdaderos oasis son infinitamente mayores, algo como esto…
- 63. DESÉRTICO. OASIS
- 64. DESÉRTICO. OASIS
- 65. DESÉRTICO. FAUNA
- 68. CLIMAS TEMPLADOS
- 70. Temperaturas: Veranos cálidos y secos e inviernos frescos . Temperatura media anual de 16-18°. Amplitud térmica entre 10-16° . Precipitaciones: Mal repartidas, irregulares de un año a otro. Escasas en conjunto, 400-800mm anuales. Caen en abundancia durante unos días en otoño e invierno (Frente Polar, vientos del Oeste, gotas Frías). MEDITERRÁNEO
- 71. Vegetación : Bosque perennifolio de encinas y alcornoques, así como pinos piñoneros. El bosque mediterráneo está muy degradado debido a la acción antrópica. Las regiones más áridas pasan a la estepa. Los ríos: Son de los mas irregulares del mundo. Caudales pequeños en verano quedando algunos secos y enormes crecidas a partir del otoño. La violencia de las lluvias acarrean una fuerte erosión en el suelo. MEDITERRÁNEO
- 73. Climograma de Atenas (Grecia) 0 10 20 30 40 50 60 70 80 P mm 0 5 10 15 20 25 30 35 40 T ºC PRECIP. TEMP. PRECIP. 62 36 38 23 23 14 6 7 15 51 56 71 TEMP. 9,3 9,9 11,3 15,3 20 24,6 27,6 27,4 23,5 19 14,7 11 ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC MEDITERRÁNEO
- 83. MEDITERRÁNEO. LOS HABITANTES Arroz en Valencia
- 85. MEDITERRÁNEO. LOS HABITANTES Viñedo California
- 86. PAISAJE OCEÁNICO
- 87. OCEÁNICO Temperaturas: Inviernos suaves y veranos frescos. Amplitud térmica muy pequeña entre 8 y 15°. Precipitaciones: Repartidas a lo largo de todo el año , con un máximo en invierno (Frente polar). Total anual entre 600-800 mm o más.
- 88. Vegetación: Bosque caducifolio de robles, castaños, hayas , olmos, con sotobosque de matorrales importante. Muy degradado por la acción antrópica. Los ríos : Caudal moderado con un mínimo en verano y un máximo en invierno. Es muy raro que se queden secos. OCEÁNICO
- 89. Climograma de Brest (Francia) 0 20 40 60 80 100 120 140 160 P mm 0 10 20 30 40 50 60 70 80 T ºC PRECIP. TEMP. PRECIP. 133 96 83 69 68 56 62 80 87 104 138 150 TEMP. 6,1 5,8 7,8 9,2 11,6 14,4 15,6 16 14,7 12 9 7 ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC OCEÁNICO
- 90. OCEÁNICO. VEGETACIÓN Y FAUNA
- 96. OCEÁNICO. VEGETACIÓN Y FAUNA Landa
- 98. OCEÁNICO. FAUNA
- 100. OCEÁNICO. HABITANTES Cordillera de los Apalaches
- 101. PAISAJE CONTINENTAL
- 102. Temperaturas: Gran amplitud térmica ( más de 15°). Los inviernos son fríos y secos y los veranos cálidos y lluviosos mientras que las estaciones intermedias se recortan notablemente. Vegetación: Bosques de coníferas (pinos, abetos), árboles de hoja perenne también llamado taiga . La pradera. La estepa, formación herbácea que anuncia el desierto. Los ríos : En invierno se congelan las aguas y suelos. En primavera se produce el deshielo que provoca grandes crecidas. CONTINENTAL
- 103. Climograma de Windhoek (Namibia) 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 P mm 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 T ºC PRECIP. TEMP. PRECIP. 78,1 80,3 78,7 37,7 6,6 1,2 0,7 0,9 2,8 11,8 26,9 41,7 TEMP. 23,3 22,1 21 18,9 15,9 13,2 13,2 15,8 19,2 21,6 22,5 23,4 ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC CONTINENTAL
- 109. CONTINENTAL Estepa
- 110. CONTINENTAL Estepa
- 111. CONTINENTAL Pradera
- 112. CONTINENTAL Bisonte
- 113. CLIMAS FRÍOS
- 114. PAISAJE POLAR
- 115. La temperatura : No superior a 10°. El invierno dura 8 ó 9 meses y no hay verdadero verano. La intensidad del frío polar se explica por la naturaleza de la insolación, los rayos del sol dan siempre oblicuos. Precipitaciones: Sobre todo en forma de nieve. Vegetación: La tundra formada por musgos, líquenes, gramíneas, abedules enanos. Los ríos: El agua solamente se encuentra en estado líquido durante el verano. POLAR
- 116. Climograma de Eureka (Canadá) 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 P mm -40 -35 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 T ºC PRECIP. TEMP. PRECIP. 3 2 2 2 3 3 16 14 11 9 2 2 TEMP. -35,9 -37,3 -37,6 -26,8 -9,7 2,7 5,7 3,8 -6,7 -21,6 -30,6 -35,2 ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC POLAR
- 117. POLAR
- 118. POLAR
- 119. POLAR
- 120. POLAR Turberas
- 122. POLAR
- 123. POLAR. VEGETACIÓN
- 125. POLAR. VEGETACIÓN
- 126. POLAR. FAUNA
- 127. POLAR. HABITANTES
- 128. De alta montaña
- 129. Los climas de alta montaña no pueden definirse como un tipo más. Dependen de la zona donde se encuentren las montañas, que alteran el clima local. Con la altura disminuyen las temperaturas y suelen aumentar las precipitaciones. De alta montaña
- 130. Climograma de Sierra Nevada (España) 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 P mm -5 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 T ºC PRECIP. TEMP. PRECIP. 81 95,4 69,5 59,8 53,4 35,7 6,8 4,7 28,3 64,7 95,3 89,6 TEMP. -2,2 -2,8 -2,5 -0,1 3,7 9,9 15,3 15,8 10,6 3,8 1,1 -1 ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC De alta montaña
- 131. De alta montaña
- 132. De alta montaña
- 133. De alta montaña
- 134. De alta montaña
- 135. De alta montaña
- 136. De alta montaña
- 137. De alta montaña
- 138. De alta montaña. FAUNA Muflón
- 139. De alta montaña. HABITANTES
Notas del editor
- L’Amazones, el riu més cabalós del món.
- El riu Congo, al centre d'Àfrica..
- L’aigua de la pluja arrossega els sòls fins als rius i això fa que tenguin un color terrós
- La vegetació hi creix a diferents nivells, segons la necessitat de llum de les plantes. Hi abunden els arbres alts que creixen cercant la llum fin arribar alguns a fer més de 100 m d’alçada, i aquests arbres hi creixen dispersos, el que dificulta l’explotació dels arbres més apreciats per la bellesa o la qualitat de la fusta, com el banús, la caoba o la teca. En canvi, arran de terra, al sotabosc, l’ambient és fosc i humit, amb nombrosos arbusts, lianes, herbes i flors, sobre tot on arriba la llum
- És la selva (al continent asiàtic l’anomenam jungla) i és el medi natural de més diversitat biològica del planeta, el pulmó més important del planeta perquè emet molt d’oxígen i capta anhídrid carbònic.
- L’explotació forestal, darrerament massa intensa doncs arriba a la desforestació, es fa mitjançant pistes construïdes per tal de permetre el pas de les màquines taladores i dels vehicles per al transport dels troncs, el que causa un gran impacte ambiental
- Pista forestal a Guinea Equatorial.
- A la selva hi ha moltes espècies d’ocells, rèptils, aràcnids i insectes, a més de mamífers com felins i simis. Els animals solen ser petits, fet que els permet moure’s amb facilitat per l’espessa vegetació que formen arbres, arbusts i lianes. L’explotació abusiva de la terra i la caça (legal o il·legal) ha malmès els hàbitats d’algunes espècies fins a posar-les en perill d’extinció o fer-les desaparèixer.
- Piranyes de l'Amazones. La pesca és relativament abundant en els rius carregats de matèria orgànica.
- Crema d'un bosc per conrear-lo. Els pobles indígenes que habiten les selves d’Amèrica i d’Àfrica viuen de la recol·lecció de fruits i de la caça o bé practiquen una agricultura itinerant molt rudimentària, perquè el sòl és molt pobre, degut a què els bacteris, afavorits per el calor i la humitat, fan desaparéixer aviat l’humus de les fulles i restes vegetals, i les pluges renten i dissolen els nutrients deixant a la superficie crostes de ferro, manganès i alumini, d’un típic color rogenc. La baixa densitat de població de les selves ha fet possible l’equilibri amb el medi natural i ha permès que aquestes persones sobrevisquin sense posar en perill la natura, amb una agricultura itinerant que crema un lloc del bosc per adobar-lo amb les cendres, el conrea un temps i després passa a altre lloc per fer el mateix, permetent que la terra es recupere
- Plantació de bananes a Equador.
- Plantació d'arròs a Bali. En contrast amb la poca població de les selves africana i americana, les zones equatorials asiàtiques són molt poblades. La selva ha disminuït, i hi creixen plantacions d’arròs, banano, canya de sucre, cacau, te, palma (de les quals s’obté l’oli) o hevees (pel cautxú).
- Riu Omo a Etiopia, en l'estació seca. El cabal dels rius varia notablement a causa de la diferència de precipitacions durant les estacions de l’any. Durant l’estació seca els rius gairebé no duen aigua, però a l’època de pluges experimenten grans crescudes i sovint inundacions.
- Bosc tropical de zona humida. El bosc tropical és propi de les zones més pròximes a l’equador. La vegetació és semblant a la de la selva, però menys variada i els arbres estan més espaiats, excepte al punts més humits. A més, alguns arbres perden les fulles durant l’estació seca.
- Manglars (árbol retorcido) a Hondures. En el bosc tropical els arbres creixen espaiats entre si. A mesura que ens allunyem de l’equador, les pluges disminueixen i el bosc comença a desaparéixer.
- Bosc galeria. Al llarg dels rius tropicals, el bosc es fa més espès gràcies a l’aigua i els manglars (vegetació que sorgeix on es barreja l'aigua dolça i salada), i les capçades dels arbres s’ajunten i formen el bosc galería a les voreres.
- La sabana és la vegetació més característica de la zona tropical i està formada principalment per herba i arbusts de gran alçada (un a dos metres). Hi ha pocs arbres (acàcies, baobabs) i es troben en grups petits o dispersos enmig de la plana. Durant l’estació humida la vegetació és verda i frondosa, però quan arriba l’estació seca les plantes estan músties i molt seques, i això fa que els incendis, tant naturals com provocats per l’home, hi siguin freqüents. A mesura que ens allunyam de l’equador, com que l’estació de les pluges és cada vegada més curta, la vegetació és l’estepa , més pobra que la sabana, de matolls de fulla dura i espines, amb grans clarianes o zones de sòl nu.
- Sabana a Kenya.
- Estepa a Àfrica.
- A la selva Pigmeus. A la selva viuen sovint els pobles més primitius, com els pigmeus, amb modus de vida molt interrelacionats amb el medi.
- A la sabana. Masai a Kenya. A la sabana viuen pobles indígenes més evolucionats. Poden ser ramaders, com els massai i els mara (Kenya), que viuen com pastors de ramaderia extensiva, malgrat que l’aridesa de l’estació seca i el retard de les pluges poden dificultar la vida dels ramats i provocar fams. Altres pobles de la sabana són agricultors o combinen l’agricultura amb la ramaderia, com els zulús (Sud-àfrica), viuen en poblats estables i practiquen la rotació dels conreus.
- Plantació de tè a Kenya. A les zones tropicals, al costat de l’agricultura tradicional hi ha plantacions molt extenses dedicades a conreus de cacau, cafè, canya de sucre, te, tabac, pinya, cotó, etc. Aquestes plantacions generalment pertanyiren a companyies o propietaris estrangers, o la nova burgesia del país, els quals fan servir mà d’obra indígena i exporten a altres països els productes que conreen.
- Desert d'arena o hamada a Merzouga (Marroc).
- Desert de pedra o erg d’Ahaggar. Els factors de l’activitat geològica, el vent i l’altitud originen diferents tipus de desert: els arenosos i els pedregosos.
- El riu Nil a Sudán. Les pluges hi són escasses (inferiors a 250-200 mm anuals i alguns indrets quasi 0) i irregulars, ja que es concentren en uns pocs mesos de l’any, i l’aigua es filtra i s’evapora ràpidament, perquè la sequedat de l’aire és extrema, doncs la humitat màxima de l’aire acostuma a ser entre el 50% i el 20%, i com l’aire sec té una gran capacitat d’evaporació, resseca la terra i absorbeix molt ràpidament l’aigua de la pluja. A causa de l’escassetat de precipitacions i de la sequedat de l’aire, no hi ha cursos d’aigua permanents, excepte quan atravessen la zona rius que provenen de zones d’altres climes, com és exemple el Nil quan passa pel desert de Nubia.
- Chot El Jerid a Tunisia. S’hi poden trovar uadis , cursos d’aigua que resten secs la major part de l’any i que només duen aigua quan plou, però que poden ser molt destructius. I també llacs salats, els chotts .
- Als deserts a penes hi viuen unes quantes plantes que han aconseguit adaptar-se a les dures condicions climàtiques, com cactus, margalló i espart, però quan plou la vegetació sorgeix i floreix amb molt rapidesa.
- Y no es que no existan pequeñas charcas con dos palmeritas en medio del desierto, pero son bastante efímeras y con bastante poca importancia. Los verdaderos oasis son grandes llanuras que se llevan cultivando desde hace siglos y han servido como punto de referencia para las grandes rutas comerciales que cruzan el desierto. Su origen hay que encontrarlo en las aguas subterráneas (el Sáhara flota sobre un gran mar de agua dulce, aunque cada vez más escaso, recuerdo de cuando era una inmensa sabana lluviosa) que recorren el subsuelo del desierto y salen al exterior (surgencias) en las zonas más bajas. Pero esto sólo es una parte del oasis. Los que ahora podemos contemplar son el fruto de un largo trabajo de los hombres que canalizaron estas fuentes naturales y plantaron grandes palmerales. Realmente un oasis es toda una obra de ingeniería tradicional en donde se encuentra una larga cultura del agua. El agua se organiza por medio de acequias que van ocupando todo el terreno en el que se puede cultivar a varios niveles: Palmerales que dan sombra al resto de los cultivos (y evitan la evaporación del agua) y proporcionan material de construcción (troncos como columnas, hojas secas para techos), alimento (dátiles) Un segundo nivel de árboles y arbustos (sobre todo cítricos: naranjos y limoneros, granados) Y aún un tercer nivel de huerta Sin embargo, los oasis tienen serios problemas. A nivel general, la progresiva desertización mundial debida al Cambio Climático (efecto invernadero) reduce las lluvias y las reservas. Por otro, hay un problema demográfico y también económico. Si crece demasiado la población de los oasis hay demasiada presión sobre el agua y se terminará agotando (de la misma manera puede ocurrir si suben las necesidades de agua debido al turismo, una mayor superficie agrícola). Fijaros en las terribles imágenes de pozos ya agotados (y llenos de sal) y un oasis totalmente moribundo.
- Oasis de Siwa a Egipte. Una notable excepció són els oasis, llocs aïllats on n’hi ha aigua permanent procedent de corrents subterranis alimentades per les pluges i el desgel de la neu de les muntanyes pròximes. Aquesta aigua sorgeix en basses i pous, i fan prosperar les palmeres i altres conreus de reguiu.
- Caravana de camells a Jordània. Els grups de pastors nómades viuen a les seves zones limítrofes, on els ramats de cabres i camells pasturen en estepes pobres, i es desplacen a la recerca de llocs on hagi plogut i on es troben pous d’aigua, i també es dediquen al comerç en caravanes.
- Oasis de Bahariya a Egipte. La població sedentària viu als oasis, vivint de l’agricultura de reguiu.
- El riu Segura (Espanya).
- Al sotabosc es desenvolupa un matoll espinós de fulla petita
- Màquia:Quan la tala excesiva, la pastura o els incendis fan desaparèixer el bosc, hi creix un matollar molt espès, que adopta les formes de la màquia (més densa) i la garriga.
- Garriga
- Llangardaixo de Mallorca.En el paisatge mediterrani no hi viuen grans mamífers. Hi abunden els ratolins de camp, serps i altres rèptils, com també nombrosos insectes i aus.
- Conreu d'arròs a València.
- Cabres en una zona mediterrània.
- Vinyes a Califòrnia (Estats Units).
- Les temperatures suaus i les pluges contínues permeten que als paisatges oceànics hi creixinboscs d’arbres tronc alt i fulla grossa caduca a la tardor com roure, faig, freixe, til·ler i om, així com prats verdosos d’herbes per la pastura, i landes de brucs i falgueres. L’humus de les fulles caduques forma un sòl molt fértil, però àcid.
- Landa
- Pradera
- La fauna és rica en insectes, mamífers i aus, degut a la gran riquesa vegetal. En els rius n’hi ha molt de peixos.
- Les zones de clima oceànic són molt atractives per a la vida i així doncs resulten molt influïdes per l’ocupació humana, donant diversos paisatges segons el grau de poblament.
- Serralada dels Apalatxes (Estats Units). En contrast, la costa occidental d’Amèrica del Nord i el sud de Xile i Argentina, són zones relativament menys poblades encara perquè són territoris joves, amb poca història de poblament, i n’hi ha més boscos. A les zones d’Oceania abunden les pastures per als ramats d’ovins i bovins.
- A l’hivern, molts dels rius es gelen i, a la primavera, quan es desgelen poden provocar crescudes i inundacions, com passa a la conca del Mississipí-Missouri.
- Taiga
- estos árboles de corteza blanca son típicos de la taiga (el bosque previo a las zonas polares), muy resistentes al frío (y que no aguantan el calor) y con gran necesidad de agua . Por ello, en España , con un clima progresivamente más caliente, sólo perviven en las zonas de alta montaña , cerca de cursos de agua que empapan el suelo Su interés, además del natural, es el de proporcionar una madera blanda, perfecta para celulosa. La savia, la corteza, las hojas, la madera, las ramitas, y las raíces se utilizan para el alimento, materiales de construcción, tratamientos medicinales.. La corteza, dada su impermeabilidad, se utiliza para fabricar zuecos, canastas, cajas, etc.
- Estepa russa. L’estepa, en canvi, s’estén més al sud, on les temperatures durant l’estiu són més altes i les precipitacions més escasses, i la formen amples superfícies d’herba baixa.
- Praderia nord-americana. La pradería, finalment, encara més al sud, ja té temperatures menys extremes i precipitacions una mica superiors, i la formen amples planes d’herba baixa més abundant, com a l’oest nord-americà.
- Bisont. Els animals són poc nombrosos, i destaquen els cérvols, ants, bisonts, esquirols, llebres muntanyeses i animals de pells fines com els visons.
- Una praderia de flors de gel, a Graveyard Flats, una vall de les Muntanyes Rocalloses en l'Estat canadenc d'Alberta. Les flors de gel són un fenòmen propi dels deserts gelats de l'Antàrtida o de l'Àrtic, on la sal marina actua de catalitzador, però que també es produeix en llacs gelats de l'interior continental, quan l'aigua que hi ha sota una capa superficial de gel s'evapora i escapa per les fisures; si la temperatura exterior és prou baixa, el vapor d'aigua es sublima i passa directament d'estat gaseós a sòlid, cristalitzant en forma de delicades plomes o flors blanques.
- El suelo no se llega a descongelar más que en sus capas más externas (permafrost), creándose grandes lagunas y TURBERAS que generan grandes masas de mosquitos.
- En torno suyo aparecen líquenes y ciertos tipos de hierbas y juncos que son lo más característico de la tundra.
- Durant l’hivern la terra és coberta de gel i les plantes hibernen, però en el curt estiu la terra es lliura del gel i es cobreix d’una vegetació anomenada tundra, composta per molsa, líquens i flors petites. Menys és valls més protegides o aprop de la mar moderadora, com el sòl i el subsòl són gelats, no n’hi ha arbres
- Óssos polars. A la tundra s’hi alimenten alguns animals, com ara óssos, rens, i conills i guineus de neu, insectes durant l’estiu, i també abunda la pesca, de la qual viuen les foques. Durant l’estiu és una immensa zona de cria d’aus migratòries, que tornen al sud durant l’hivern.
- Mufló. La fauna de l’alta muntanya és escassa, amb mamífers especialitzats, com els muflons o les cambres muntanyeses, i aus caçadores com l’àguila.
- Estació d'esquí de Baqueira Beret (Espanya). Els habitants de l’alta muntanya es dediquen tradicionalment a l’agricultura al fons de les valls, la ramaderia extensiva d’ovins, bovins i caprins, l’aprofitament del bosc, l’explotació de les pedreres i mines, i la caça En els últims anys, amb el millorament de les comunicacions, han afegit activitats més modernes com el turisme de neu, l’alpinisme, el trekking , i també destaca la producció d’energia hidroeléctrica gràcies a l’abundància de rius i llacs i l’estretor de les valls que afavoreixen la construcció de pantans. Això ha afavorit l’augment de la població, estable o de temporada (segones residències).