Impacte de la fibromialgia en la síndrome de fatiga crònica
•Descargar como PPT, PDF•
1 recomendación•729 vistas
Presentación predoctoral de Mónica Faro en la 6a Jornada Científica del VHIR
Recomendados
Recomendados
Más contenido relacionado
La actualidad más candente
Más de Vall d'Hebron Institute of Research (VHIR)
Más de Vall d'Hebron Institute of Research (VHIR) (20)
Impacte de la fibromialgia en la síndrome de fatiga crònica
- 1. Impacto de la fibromialgia en el síndrome de fatiga crónica Mònica Faro Colomés Director: Dr José Alegre Martín 6a Jornada Científica VHIR 29-30 novembre 2012
- 2. Criterios diagnósticos Síndrome fatiga crónica (Fukuda) A. Fatiga crónica inexplicable, persistente o recurrente durante un periodo mínimo de 6 m con características definidas B. Cuatro o más de síntomas, presentes durante 6 meses o más, y que son concomitantes a la fatiga Fibromialgia (ACR 1990) Dolor musculoesquelético generalizado y continuo, de más de tres meses de evolución, en al menos tres de los cuatro cuadrantes corporales. Sensibilidad y dolor en los denominados ”puntos gatillo”: 11/18.
- 3. COMORBILIDADES % Síndrome seco 81,8 Trastorno de angustia 68,2 Presencia de dolor miofascial regional 60,8 Fibromialgia 53,8 Fascitis plantar 53,0 Tendinopatia del hombro 52,7 Enf vertebral degenerativa o mecánica 51,1 Hipercolesterolemia 41,2 Epicondilitis 38,7 Hiperlaxitud ligamentosa 23,8 Síndrome del túnel carpiano 21,8 Distimia 19,4 Trastorno de pánico 17,4 Hipotiroidismo. Tiroiditis 15,8 Osteoporosis 14,8 Hipersensibilidad química múltiple 13,8 Hipertrigliceridemia 9,2 Alteración de la personalidad 7,7 Trastorno adaptativo 7,5 Endometriosis 4,7 Riesgo vascular 0,7
- 4. Justificación Se estima que la prevalencia de FM en el SFC oscila entre el 15 - 80 % (55.2%). Pain Res Treat. 2012;2012:584573 Hay pocos datos en la literatura sobre el impacto de la FM en el SFC en nuestro entorno. La FM es uno de los factores que influirían en una mala evolución del SFC. J Nerv Ment Dis 2010;198:486-493
- 5. Objetivos Analizar las diferencias en la clínica y en la valoración de la fatiga en los pacientes afectos de SFC con o sin FM asociada. Métodos Población diagnosticada de SFC atendida en la Unidad de Síndrome fatiga crónica del Hospital Vall d’Hebron Enero 2008 – marzo 2011 Variables • Comorbilidad FM • Fatiga. Sueño. Cefalea recurrente. • Sintomatología cognitiva, neurológica y neurovegetativa Escalas • Impacto de fatiga • Intensidad de fatiga • Calidad de vida SF-36
- 6. RESULTADOS 980 pacientes, 54% tenían FM Sueño no reparador Fenómenos asociados % % p= 0,041 p <0,001 p=0,002 Cefalea recurrente •FM 459 (87,1%) (p=0,005) •No FM 362 (80,4% )
- 7. Sintomatología RESULTADOS p <0,001 p <0,001 p <0,001 FM No FM FM No FM FM No FM cognitiva neurologica neurovegetativa Fibromialgia No fibromialgia media DE media DE p valor Edad inicio 38,3 10,7 36,5 10,9 <0,05 fatiga Edad inicio 37,8 10,6 35,7 11,8 <0,05 dolor Fatiga 8,5 1,2 8,2 1,4 <0,05 (EVA) Dolor (EVA) 8,0 1,5 6,8 2,1 <0,05
- 8. RESULTADOS Cuestionarios Impacto de fatiga FIS 8 Intensidad de fatiga p <0,05 p <0,05 media Impacto de fatiga FIS 40 p <0,05 p <0,05 p <0,05 p <0,05 media media
- 9. RESULTADOS SF-36 p <0,05 p <0,05 p <0,05 p <0,05 p <0,05 p <0,05 p <0,05 p <0,05 p <0,05 ns media
- 10. DISCUSIÓN Y CONCLUSIONES Prevalencia similar a la descrita en la literatura. Trastornos del sueño: asociación entre alteraciones del sueño y la FM. Arthritis Rheum 2012;64:281-284. Arthritis Res Ther 2008;10:R56:961-7. Cefalea recurrente: asociación entre migraña y SFC y FM. BMC Neurol. 2011; 11: 30. La sintomatología cognitiva, neurológica y neurovegetativa es más severa en los pacientes con FM.
- 11. DISCUSION La calidad de vida de los pacientes es peor en los pacientes con la comorbilidad FM. Las escalas de estratificación de la fatiga son un elemento útil en la valoración del SFC. Limitaciones del estudio - Estudio transversal - Unidad de referencia
Notas del editor
- Bon dia, El meu nom és Mònica Faro i presento aquest estudi com a alumme pre-doc. Primer de tot agrair al comitè científic per l’acceptació del treball.
- Els criteris diagnòstics de la SFC actulament acceptats són els de Fukuda publicats el 1994. Només per fer un recordatori, en primer lloc la presència de fatiga inexplicable, persistent o recurrent durant un periode mínim de 6 mesos. I com a segon criteri 4 o més símptomes entre els que hi ha el deteriorament de la memòria o de la concentració, el son no reparador, la fatiga post-exercici de més de 24 h o les oligoartràlgies. La fibromiàlgia és una malaltia reumatològica amb uns criteris definits per l’ACR el 1990 que es caracteritza pel dolor musculoesquelètic generalitzat i continu de més de 3 m d’evolució en com a mínim 3 dels 4 quadrants corporals. El s pacients han de presentar dolor en 11 o més dels 18 punts gatell
- En la valoració clínica del pacient amb síndrome de fatiga crónica és fonamental interrogar sobre altres patologies que poden coexistir. Entre aquestes patologies hi ha transtorns musculoesquelètics però també immunològics , patologia endocino-metabòlica i psiquiàtrica.
- La coexistència de FM en pacients amb SFC s’ha estudiat. S’estima que la seva prevalença oscila entre el 15 i el 80% en diferents estudis amb una mitja del 55% Al nostre entorn trobem poques dades sobre l’impacte de la FM en la SFC. Estudis que analitzen la trajectòria dels pacients amb SFC conclouren que la presència de FM influiria en una mala evolució.
- Per tot això es va dissenyar aquest estudi amb l’objectiu de valorar si hi havia diferències en la clínica i en la valoració de la fatiga en els pacients amb SFC amb o sense FM associada. Son pacients diagnosticats de forma prospectiva i cosecutiva, atesos a la Unitat de SFC d’aquest hospital entre el gener de 2008 i març de 2011 Les variables principals analitzades van ser la comorbilitat FM, les característiques de la fatiga, del son i de la cefalea recurrent i la presència de simptomatologia cognitiva, neurológica i neurovegetativa. Per valorar el grau d’afectació se’ls va passar l’escala d’impacte de fatiga, l’escala d’intensitat de fatiga i el qüestionari de qualitat de vida SF-36
- 980 pacients tenien SFC, dels quals un 54% tenien FM. No hi havia diferències en la presència de son reparador i dins les característiques del son els pacients amb FM presentaven amb major freqüència malsons. En quant a fenòmens associats , la Sd cames inquietes i la paràlisi del son era més freqüent en els pacients amb FM. Els pacients amb FM referien cefalea recurrent de forma significativa.
- El càlcul de la consistència interna de la simptomatologia cognitiva, neurològica i neurovegetativa va permetre treballar amb cadescuna coma a una sola dimensió. Aquesta sintomatologia era més severa en els pacients amb FM associada. L’edat d’inici de la fatiga i del dolor va ser posterior als pacients amb FM. La valoració per l’escala analògica visual de la fatiga i del dolor van ser superiors en els pacients amb FM.
- Les escales FIS 8 i FIS 40 valoren la percepció de l’impacte de la fatiga en el pacient. A ambudues escales els pacients amb FM puntuen més alt, la qual cosa vol dir una major afectació. La intensitat de la fatiga també és major en els pacients amb FM.
- I per últim el qüestionari de qualitat de vida SF-36. A totes les subescales que valora menys el rol físic els pacients amb FM puntuen menys, la qual cosa vol dir que tenen pitjor qualitat de vida.
- La prevalença de FM dels pacients estudiats és similar a la descrita a la literatura. S’ha descrit una associació entre alteracions del son i FM. El mecanisme proposat és que la manca de son produeiria dolor crònic musculo-esquelètic. En la mateixa línia s’ha vist que les alteracions del son predictores d’exacerbacions del dolor. La presència de cefalea recurrent és major en els pacients amb FM encara que a ambdós grups supera el 80%. Aquest percentatge és similar al d’un estudi que analitza la presència de migranya i cefalea tensional en pacients amb SFC i en controls sans. Observen una relació entre migranya i SFC i FM. No hi ha estudis que analitzin la presència de simptomatologia neurocognitiva i autoòmica en els pacients amb SFC. El que destaca en aquest estudi és la severitat i la comorbilitat FM.
- Un estudi utilitza la funció física del cuestionari de cualitat de vida com a paràmetre de valoració d’una mala evolució del pacient amb SFC. En squest estudi els pacients amb FM tenen més probabilitat de que la seva evolució sigui negativa. Els pacients amb FM tenen més fatiga que els pacients que no tenen FM. Això es reflexa en les cales d’impacte i d’intensitat de fatiga i a la EVA. La principal limitació d’aquest estudi és que es tracta d’un estudi transvesal i no es pot valorar quina és la trajectòria dels pacients. L’altra és el perfil dels pacients. En procedir de derivacions d’altres nivells assistencials fa que probablement tracti de pacients més greus i amb més comorbilitats.