La segunda república

La segona República 1931-1936

Quina va ser la intenció d’Alfons XIII desprès d’ admetre la dimissió de Primo de Rivera? Tornar a restablir el sistema de la Restauració, tornant a ficar en vigor la Constitució de 1876. Per a fer-ho va confiar el poder al General Damaso Berenguer que a poc a poc va restablir les llibertats públiques: Va decretar la dissolució de l’Assemblea Nacional Consultiva de Primo de Rivera. Va establir una amnistia i va permetre el retorn a les seues càtedres dels professors expulsats de les universitats. Va restablir la llibertat sindical fent possible inclús l’actuació de la CNT. La seua intenció era completar la transició convocant unes ELECCIONS GENERALS.

Però, perquè tenia poques possibilitats de consolidar-se aquesta estratègia d’Alfons XIII per conservar el tron? Perquè es feia a Alfons XIII responsable d’haver acceptat una dictadura durant un període de set anys, per part de: La major part dels polítics dels antics partit conservador i liberal, que estaven ressentits amb el Rei per haver perdut el poder durant la dictadura. La major part dels intel·lectuals. Gran part dels estudiants universitaris. Els Partits Polítics Republicans. El nacionalisme català moderat representat per la Lliga Regionalista.

Qui va encapçalar l’oposició dels intel·lectuals al manteniment de la monarquia? Els intel·lectuals rebutjaven el règim dictatorial. Qui va encapçalar aquesta oposició intel·lectual va ser Ortega i Gasset que va escriure un article famós titulat “El error Berenguer” on deixava clar que era impossible el retorn al sistema polític anterior i poc després amb altres intel·lectuals, com Marañon va crear una Associació al servei de la República. Al mateix temps els estudiants universitaris, que eren cada vegada més nombrosos organitzaven continues manifestacions contra la monarquia.

En aquesta conjuntura que estratègia van adoptar els Partits Republicans? Els partits Republicans davant de la falta de recolzament de la monarquia i les crítiques van pensar que havia arribat el moment d’organitzar un moviment revolucionari, per acabar amb la monarquia. Seguint el model decimonònic (segle XIX) pensaven organitzar una revolució i comptar amb el suport d’una part de l’exèrcit.

Què partits polítics republicans existien en 1930? Dreta liberal Republicana, integrada per antics politics monàrquics, com NICETO ALCALA ZAMORA i Miguel Maura. PARTIT REPUBLICÀ RADICAL, d’ ALEJANDRO LERROUX. Partit Republicà Radical-Socialista de Marcelino Domingo ACCIÓ REPUBLICANA liderat per MANUEL AZAÑA ORGA (Organització Republicana Gallega Autonomista) de Casares Quiroga. ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA, que es va constituir en eixe mateix any 1930 per l’integració de diversos grups catalanistes d’esquerra. Liderada per Francesc Macià i Lluis Companys.

Com es coneix el Pacte que van fer els diferents partits republicans per organitzar la Revolució? Es coneix amb el nom de PACTE DE SAN SEBASTIAN, perquè es va acordar en aquesta ciutat. En el Pacte es preveia: La creació d’un Comité Revolucionari, que preparia la Revolució i que es convertiria en el futur govern provisional de la República. Entre els seus integrants destacaven Alcala Zamora i Manuel Azaña. La recerca de l’aliança amb el PSOE, per que organitzaren una VAGA GENERAL La recerca de militars disposats a alçar-se a favor de la República.

Què decisió va prendre finalment el PSOE? Dins del PSOE va haver un debat, perquè si es sumaven al moviment revolucionari tindrien que formar part del govern provisional de la República junt als partits republicans burgesos. L’opinió general va ser que el triomf d’una república democràtica afavoriria les possibilitats d’establir en el futur una república socialista. A finals d’Octubre els socialistes es sumaven al Pacte de San Sebastià. Si triomfava el moviment revolucionari tres socialistes formarien part del govern provisional: Largo Caballero, IndalecioPrieto i Fernando de los Rios.

Com es va desenvolupar el intent de revolució? El dia fixat per combinar el pronunciament militar amb la vaga general va ser el 15 de desembre. Però el moviment va fracassar perquè: Dos dies abans en Jaca els capitans Fermin Galan i Garcia Hernandez van proclamar la República, però van ser detinguts i executats. També un intent de sublevació de del cos d’aviació en la base de QuatroVientos en Madrid, va ser controlat pel govern. Els socialistes per la seua banda no van convocar la vaga general. Conseqüència: Els membres del Comité Revolucionari van ser detinguts.

Què va fer aleshores el govern Berenguer? Va tractar de convocar eleccions generals, però no va arribar a fer-ho perquè tots els polítics, inclús la majoria dels antics monàrquics van exigir que les eleccions tindrien que servir per convocar unes Corts amb caràcter de Corts Constituents. Degut al seu fracàs Berenguer va dimitir substituït per l’Almirall Aznar.(28 de febrer de 1931)

Què decisió va prendre Aznar? Per consell de l’antic polític liberal Romanones i també del líder de la Lliga Regionalista Cambò, el nou govern va pensar que la millor tàctica era començar per convocar unes ELECCIONS MUNICIPALS que van ser fixades per el 12 d’abril de 1931. Si el govern perdia les eleccions municipals encara hi havia possibilitats de mantindre la monaquia Mentrestant el Tribunal Militar que jutjava als membres del Comitè Revolucionari els va ficar penes mínimes i van eixir en llibertat

Què resultat es va donar en les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931? El nombre de regidors monàrquics va ser superior als que van obtindre republicans i socialistes Però els membres de la coalició entre els Partits Republicans i el Partit Socialista havien obtingut una clara majoria de vots En les grans ciutats la coalició havia guanyat clarament. Aquest resultat significava que la majoria de la població espanyola volia la República.

Com van actuar el Rei i el Govern davant d’aquests resultats? El Rei i el seu govern va tractar de negociar amb els membres del Comitè Revolucionari una convocatòria d’eleccions generals per a convocar Corts Constituents. Però el 14 d’Abril en les negociacions mantingudes amb Alcalà Zamora aquest va exigir la renuncia del Rei. Algun ministre va aconsellar a Alfons XIII que podria resistir amb el suport d’una part de l’exèrcit. Però Alfons XIII, conscient de que la divisió del país podria donar lloc a una guerra civil va renunciar i va marxar cap el exili, a través del port de Cartagena. Eixa nit del 14 d’abril Alcalà Zamora proclamava en Madrid la II República espanyola. Abans en Barcelona Francesc Macià havia proclamat la República catalana, com a part integrant de la Federació Ibèrica

Quin van ser els membres més destacats del govern provisional de la República? Alcalà Zamora que es convertia en President del Govern. Manuel Azaña que es convertia en Ministre de Defensa. Francisco Largo Caballero que es convertia en Ministre de Treball Marcelino Domingo, que es convertiria en Ministre d’Educació.

Quina va ser la primera decisió presa pel govern provisional de la República? Convocar eleccions generals per a formar unes Corts Constituents, que definieran les característiques del nou sistema polític republicà. Aquestes eleccions es celebrarien el 28 de juny de 1931 per sufragi universal masculí.

Fins que es celebraren aquestes eleccions que mesures va prendre el govern provisional? Per solucionar els problemes que arrosegava Espanya es va considerar urgent prendre mesures per solucionar aquests problemes: Iniciar reformes en el mercat de treball orientades a millorar les condicions de vida dels obrers i sobretot dels llauradors. Iniciar una reforma i modernització de les forces armades. Impulsar una reforma educativa Tractar de donar aspiració a les reivindicacions nacionalistes de Catalunya per tal d’integrar-la en el nou Estat Espanyol.

Qui va ser el responsable de les reformes en el mercat de treball? El ministre de Treball: el socialista Largo Caballero Va crear, Jurats Mixtes amb representació de patrons i obrers, per mediar en conflictes laborals. Va tractar de prendre mesures per afavorir la situació social dels jornalers en Andalusia i Extremadura. Entre aquestes podem destacar: Decret de Termes municipals, que obligava als terratinents a contractar a obrers del seu municipi. Decret de “Laboreoforzoso”, per a ficar en cultiu terres abandonades i donar més treball. Va decretar uns salaris mínims en el camp i la prohibició del deshaucio dels llauradors arrendataris.

Qui va ser l’encarregat d’iniciar la Reforma de les forces armades? El Ministre de Guerra: Manuel Azaña.(Acció Republicana) La seua política va estar orientada a modernitzar l’exèrcit i augmentar la lleialtat d’aquest a la República. Per aconseguir-ho va: Exigir als militars un jurament d’obediència a la República. Una reducció del nombre d’oficials oferint la jubilació cobrant el salari integreals militars que ho desitjaren. Es va suprimir la llei de Jurisdiccions. Es va tancar l’Acadèmia Militar de Zaragoza

Què mesures es van prendre per tractar de millorar l’educació en Espanya? El ministre d’Educació Marcelino Domingo(PartidoRepublicano Radical Socialista) va prometre la creació de 7000 places de mestres que començarien a integrar una xarxa d’escoles públiques de caràcter laic.

Com es va solucionar el problema de la proclamació de la “República Catalana” per part de Francesc Macià? El 17 d’abril tres ministres del govern provisional van viatjar a Barcelona i es va a arribar a un acord pel qual: ES RESTABLIA LA GENERALITAT DE CATALUNYA, que passaria a estar dirigida per un govern Català. La seua primera missió va ser la d’elaborar un Estatut d’Autonomia, anomenat Estatut de Núria que va ser aprovat en referèndum pels catalans el 2 d’Agost de 1931.

Com va actuar el govern provisional davant de la proclamació de la República catalana per part de Francesc Macià? Una delegació del govern va negociar amb els líders d’Esquerra Republicana de Catalunya. El acord al que es va arribar era a la Restauració de la Generalitat, el govern tradicional de Catalunya, que havia sigut suprimit en 1714 pels Decrets de Nova Planta. El govern de la Generalitat, presidit per Macià va començar a elaborar un Estatut d’Autonomia.

Quina va ser l’actuació de l’Esglèsica catòlica davant la proclamació de la República? L'Església catòlica, degut a que tots els Partits Republicans tenien com un dels seus objectius fonamentals establir la separació entre Església i Estat,i eren clarament anticlericals era partidària del manteniment de la monarquia. Entre les primeres mesures del govern estava la d’ anular l’obligatorietat de l’ensenyament de la religió catòlica. El 2 de Maig el Cardenal Segura, bisbe de Toledo va fer unes declaracions a favor de la monarquia i d’Alfons XIII que farien que fora expulsat d’Espanya. Molts dels futurs integrants dels Partits Politics de dretes que es crearien durant la República procedirien de les organitzacions catòliques com la ACNP (Associació Catòlica Nacional de Propagandistes) dirigida per Angel Herrera.

Quina va ser l’actuació dels anarquistes davant de la proclamació de la República? Els anarquistes que s’havien dividit en dos grups: La CNT, partidària del anarcosindicalisme. Els seus líders van signar un document conegut amb el nom de “Manifest dels Trenta” i entre els seus líders destaca Angel Pestaña. La FAI (Federació Anarquista Ibèrica) que volia implantar comunes rurals autogestionades, i que utilitzaven l’estratègia insurreccional. Entre els seus lideres destacaven BuenaventuraDurruti, i Federica Montseny. Ambdues tendències rebutjaren la República burgesa i les seues actuacions contribuirien al augment de la conflictivitat social.

Quina va ser l’actuació dels comunistes davant de la proclamació de la República? El PCE, va ser un grup minoritari durant tota la Segona República. Responia a les directrius de la III Internacional dirigida pel líder de la Unió Soviètica Stalin. Consideraven que els partits socialdemòcrates i en concret el PSOE havien traït al moviment obrer. El seu objectiu era fer la Revolució. Entre els seus líders destaria posteriorment el Secretari General José Diaz i Dolores Ibarruri “La Pasionaria”. Proposaven una aliança de treballadors per la base, es a dir, pactes entre els membres de les organitzacions obreres sense tindre en compte l’opinió dels seus dirigents. A banda del PCE va començar a actuar un altre partit de caràcter comunista (el POUM).

Quins integraven el POUM? El POUM és el anomenat Partit Obrer d’Unificació Marxista. Els seus components eren seguidors del líder de la Revolució Russa Trostski. En el seu origen pertanyien al Bloc Obrer i Camperol En 1928 Stalin es va fer amb el control de la URSS i va establir un regim totalitari. El seu adversari polític havia sigut Trotstki. En Espanya els trotskistes van estar dirigits per Andreu Nin i joaquin Maurin.

Quin va ser el conflicte més seriós que va alterar l’ordre públic abans de la celebració de les eleccions de juny de 1931? UN MOVIMENT DE CREMA DE CONVENTS EN MADRID I ALTRES CIUTATS entre el 11 i 12 de Maig de 1931 (8 edificis) L’espurna que va encendre la violència va ser el intent d'assalt per part d’una multitud del diari ABC, de caràcter monàrquic, on es celebrava una reunió per formar un partit de dretes i catòlic. L’actuació de la Guardia Civil, intentant defensar el diari va provocar un mort i la violència aleshores es va generalitzar contra les institucions eclesiàstiques. Els qui van actuar d’aquesta manera van ser republicans d’esquerres i anarquistes. El moviment de crema d’edificis religiosos es va estendre a altres regions com Andalusia i València.

Quin va ser el resultat de les eleccions del 28 de juny de 1931 per formar les Corts Constituents? Els Partits Republicans i el PSOE van guanyar les eleccions per una aclaparadora majoria. (90 %) El partit més votat va ser el PSOE amb 116 diputats A continuació estava el Partit Republicà Radical de Lerroux Acció Republicana d’Azaña i la Derecha Liberal Republicana d’Alcalà Zamora no van tindre tant de suport. En Catalunya el triomf d’Esquerra Republicana de Catalunya va ser total. Els monàrquics i els partits de dretes pràcticament no van tindre representació.

Què podem destacar d’aquestes eleccions en relació a la dona? Les eleccions es van celebrar per sufragi universal masculí, però per primera vegada en la Història d’Espanya tres dones van ser elegides diputades: Clara Campoamor. (Partit Republicà Radical) Victoria Kent (Partit Republicà Radical Socialista) Margarita Nelken (PSOE)

Quan de temps van tardar les Corts en elaborar la Constitució? La Constitució de la II República Espanyola va ser finalment aprovada el 9 de Desembre de 1931. Per això es coneix com: LA CONSTITUCIÓ DE 1931

Quines són les característiques fonamentals del sistema polític definit en la Constitució de 1931? La Constitució de 1931 va ser el resultat d’un compromís entre els Partits Republicans i el PSOE.Establia: Sobirania Nacional. Forma de Govern: LA REPÚBLICA. Es definia com una “República democràtica de treballadors de tota classe” Sistema Econòmic: Economia capitalista o economia de mercat. Però la constitució permetia la nacionalització o expropiació, amb indemnització, d’aquestes propietats quan aquesta afavorira al conjunt de la nació. Introduïa, dons la possibilitat d’una via cap a la socialització.

Com es distribuïen els poders de l’ Estat? Poder executiu: PRESIDENT DE LA REPÚBLICA.- Tenia només un poder moderador. Es tractava d’una república no presidencialista. PRESIDENT DEL GOVERN.- Era qui prenia les decisions polítiques. GOVERN Poder Legislatiu: CORTS que tindrien un caràcter unicameral, es a dir estarien integrades per una sola cambra, el Congres dels Diputats. Els integrants de les Corts serien elegits per sufragi universal masculí i femení de tots els majors de 23 anys Poder Judicial. Els jutges i tribunals serien independents. Es creava el Tribunal de Garanties Constitucionals amb la missió de comprovar que cap llei ordinària contradeia la Constitució

Què poders tindria el President de la República? Seria elegit de manera indirecta ,es a dir, no per eleccions generals. El seu mandat duraria 6 anys. Podria demanar al govern i al parlament la reforma de projectes de llei que considerara inconstitucionals. Tenia dret de veto, sobre les lleis aprovades pel parlament Proposava el candidat a President del Govern Tenia la facultat de dissoldre les Corts dues vegades durant el seu mandat.

Com s’organitzaria territorialment l’Estat? La República de 1931 en teoria es declarava unitària ( per tant no federal) Tanmateix reconeixia el dret a l’autonomia de diverses províncies que podrien formar una regió autònoma amb la possibilitat de prendre decisions particulars per solucionar els seus problemes. Cada regió autònoma tindria que elaborar un Estatut d’Autonomia, que tindria que ser aprovat per les Corts

Què drets reconeixia la Constitució de 1931? Es reconeixien tots els drets individuals: llibertat d’expressió, reunió, associació, habeas corpus. Un nou dret que s'introduïa era el dret a una educació obligatòria I gratuïta A més la Constitució volia garantir la llibertat religiosa o de culte. Pera això: Establia la república tindria caràcter laic, establint la separació entre Església i Estat, es a dir, que l'Església catòlica deixava de ser finançada per l’Estat. Qualsevol altra religió podria ser practicada. Establia el matrimoni civil i introduïa el divorci

Què establia la llei electoral que regularia el dret de vot? La llei electoral establia que el partit o la coalició de partits que en un districte electoral obtinguera més del 40 % dels vots tindria el 80 % dels representats. Els resultats de l’aplicació d’aquesta llei electoral serien decisius per a entendre l’evolució política de la segona república.

Quins van ser els temes que van donar lloc a més polèmica i conflictes durant la seua elaboració? EL TEMA DE LES RELACIONS ENTRE ESGLÈSIA I ESTAT. EL DEBAT SOBRE LA CONCESIÓ O NO D’AUTONOMIA A LES DIFERENTS NACIONALITATS. EL TEMA DE LA CONCESIÓ DEL VOT A LES DONES. EL TEMA DEL SISTEMA ECONÒMIC

Com es va presentar el debat sobre les relacions entre Església i Estat? En el projecte de Constitució presentat a les Corts s’establia: La dissolució de totes les ordres religioses i la nacionalització de les seues propietats. Com a conseqüència es va produir la dimissió d’Alcalà Zamora i la retirada de la minoria vasco-navarra de les Corts. Va ser Azaña qui mediar i al final es va acordar: Dissoldre la Companyia de Jesús. Prohibició a la resta d’ordres d’ exercir l’ensenyament. La dimissió d’Alcalà Zamora va fer que Azañaocupara la Presidència del Govern(14 d’Octubre)

Com es va resoldre el problema de la concessió d’autonomia a les nacionalitats? La major part dels diputats socialistes i republicans tenien una concepció centralista de l’Estat que xocava amb l’amplia atribució de competències que s’havien atorgat els catalans amb l’aprovació de l’Estatut de Núria. Al final va prevaler l’opinió de les Corts. El Estatut tindria que ser aprovat per les Corts i això implicava un retall de competències.

Com es va desenvolupar el debat sobre el dret a vot de la dona? La principal defensora d’aquest dret va ser la diputada Clara Campoamor del Partit Radical. Però des de les files del republicanisme d’esquerres va haver oposició argumentant que les dones podrien ser molt influenciables pel clero i que afavoririen als partits de dreta en les eleccions.

Qui va protagonitzar el debat sobre el sistema econòmic? El Partit Republicà Radical que defenia clarament el capitalisme, l’economia de mercat i la propietat privada. El PSOE que volia introduir el dret de socialitzar a traves de nacionalitzacions o expropiacions part de la propietat privada. Es va arribar a un acord. Es podrien nacionalitzar algunes propietats amb indemnització, però el debat va deixar clar que en el futur el Partit Republicà Radical i el PSOE no podrien formar part d’un mateix govern.

Què conseqüències polítiques va tindre l’aprovació de la Constitució? La Constitució va ser aprovada per 368 vots a favor i cap vot en contra perquè: les forces polítiques monàrquiques i catòliques s’havien retirat de les Corts. Per tant la Constitució no satisfeia les aspiracions de la meitat aproximadament de la societat espanyola. NO ERA UNA CONSTITUCIÓ DE CONSENS. La Constitució va ser aprovada per tots els Partits Republicans i el PSOE. La Constitució una vegada aprovada no va ser sotmesa a un referèndum Les Corts Constituents no es van dissoldre, sinó que es va decidir que continuaren la seua tasca de reformes per consolidar el nou règim.

EL BIENNI REFORMISTA (1932-1933)

Una vegada aprovada la Constitució qui va ser elegit com a PRESIDENT DE LA REPÚBLICA? Es necessitava una figura de consens entre totes les forces polítiques que havien aprovat la Constitució. Com a conseqüència el elegit va ser: ALCALÀ ZAMORA Alcalà Zamora, com a catòlic i antic monàrquic, al mateix temps que republicà podria ser la figura que permetera la integració i adhesió de l’oposició a la República. La seua elecció suposava la defensa de l’ordre social.

Una vegada aprovada la nova Constitució qui passaria a governar? En les Corts les dos forces amb més diputats s’havien convertit en partits rivals: PSOE amb 116 diputats, que havia fet propostes que permeterirn evolucionar cap a la supressió de la propietat privada Partit Republicà Radical de Lerroux amb 96, que encara que es declarava anticlerical, defensava els interessos de les classes burgeses de mantindre la integritat de les seues propietats Per tant els dos partits, per obtindre una majoria parlamentària van buscar el recolzament d’Acció Republicana d’Azaña i del Partit Radical Socialista.

A quin dels dos partits majoritaris en les Corts van donar suport Acció Republicana i els Radical-Socialistes? PSOE Per tant es va formar un govern amb representants d’Acció Republicana, els Radical-Socialistes i el PSOE. Manuel Azaña va ser designat com a president del govern, per la seua posició política de centre i per haver contribuït a mediar en el transcurs del debats constitucionals. El Partit Republica Radical de Lerroux abandonava el Govern.

Perquè aquest període de 1932 a 1933 es coneix amb el nom de bienni reformista? Perquè el President del Govern Manuel Azaña i el seu Govern van tractar de aprofundir en les reformes assenyalades en la Constitució, destacant entre les més importants: Aprovació d’una Llei en Defensa de la República. Reformes en l'àmbit religiós. Reformes en l’educació. Reformes laborals. Concessió d'Estatuts d’autonomia. APROBACIÓ D’UNA LLEI DE REFORMA AGRÀRIA.

Què lleis en l'àmbit religiós desenvoluparen els articles de la Constitució en esta matèria? Aprovació de la llei del divorci en 1932. La Llei de Confessions i Congregacions religioses en 1933, que suprimia l’ajuda econòmica de l’Estat a l'Església i la obligava a tancar els seus centres d’ensenyament primari i secundari a finals de 1933 Els bisbes espanyols i el mateix Papa Pio XI van criticar durament aquesta ordre. Però la victòria de la dreta en les eleccions de novembre de 1933 impediria la seua total aplicació.

Com pretenia el nou govern republicà organitzar l’educació? Va invertir una gran quantitat de diners en la creació d’escoles públiques. En total entre 1931 i 1933 es van crear prop de 13000 escoles. Per a cobrir les places de mestres d’educació primària: Es va impulsar la formació de mestres.

Què reformes laborals es van consolidar durant el bienni? El ministre de Treball va continuar sent Largo Caballero. Entre les lleis que aquest ministeri va ficar en vigor destaquen: La llei de contractes de Treball, que fixava que aquestos tenien que quedar redactats per escrit. La Llei de Jurats Mixtes, amb representació de la Patronal i dels obrers. Seria d’aplicació també en l’àmbit rural. Normalment el President del Jurat Mixte era membre de la UGT o de la F NTT (Federació Nacional de Treballadors de la Terra) inclosa en la UGT. El resultat va ser que els treballadors van aconseguir notables millores salarials.

Com va ser aprovat per les Corts l’Estatud’Automia de Catalunya? Les Corts van rebutjar l’Estatut de Núria. Molts partits com el Partit Radical i inclús el PSOE eren espanyolistes i s’oposaven a les autonomies. No obstant un intent del colp d’Estat que va tindre lloc el 10 d’agost de 1932 protagonitzat pel General Sanjurjo va fer que tots els partits republicans i el PSOE, en setembre de 1932 aprovaren l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El text definitivament aprovat retallava no obstant les competències que corresponien al govern de la Generalitat i al Parlament català

Què característiques tenia l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya Rebutjava la consideració de Catalunya com Estat federat a Espanya i que el català fora l’única llengua oficial. Establia que el català i el castellà serien llengües cooficials. Preveia que la Generalitat o govern de Catalunya exerciria el poder executiu i que un Parlament disposara de capacitat legislativa. En l’Estatut es fixaven les competències que tindria la Generalitat. Francesc Macià va continuar sent President i a la seua mort a finals de 1933 va ser substituït per Lluis Companys

Què va passar amb l’Estatut d’Autonomia per el País Basc i Navarra? Al començament de la República el PNV i els carlistes van formar una coalició electoral defensant els drets bascos i el catolicisme. Va redactar un projecte d’Estatut (Estatut d’Estella) que va ser rebutjat pels dirigents republicans espanyols al considerar que el seu caràcter confessional catòlic era incompatible amb els principis de la República. Per això el PNV va trencar el seu pacte amb els carlins i va apropar-se als partits republicans. D’aquesta manera va començar a elaborar-se un projecte d’Estatut que incloïa només el País Basc .Va ser aprovat en referèndum en novembre de 1933. Però la posterior victòria electoral de la dreta va impedir la seua tramitació en les Corts. Per tant no seria aprovat fins a octubre de 1936 quan ja havia esclatat en Espanya la Guerra Civil. Per la seua banda en Navarra la força política dominant eren els carlins

Perquè era necessària una reforma agrària per al govern? ELS PARTITS REPUBLICANS D’ESQUERRES I EL PSOE pensaven que era urgent acometer una REFORMA AGRÀRIA: Perquè en 1932 encara el 47 % de la població activa espanyola es dedicava a activitats agràries i vivien en el camp, 4.000.000 d’espanyols. D’aquesta població la meitat eren jornalers que es concentraven majoritàriament en les zones del Sud: Andalusia, Castella-La Manxa i Extremadura. En aquestes zones la terra estava concentrada en latifundis, propietat de terratinents. Com que hi havia un excés de ma d’obra els salaris que es pagaven eren molt baixos i condemnaven a aquest jornalers a viure en la misèria.

Què conseqüències havia tingut en el passat aquesta situació? Els jornalers des de l'últim terç del segle XIX influenciats per les idees de l’anarquisme havien protagonitzat continues sublevacions, insurreccions i ocupacions de finques. Entre 1918 i 1921, la conflictivitat va ser tan elevada que el període es coneix amb el nom de trienni bolxevic, en Andalusia.

Com va reaccionar el PSOE i la UGT davant de l’existència d’aquest problema? El PSOE i la UGT havien centrat, des de la seua fundació la seua lluita política i sindical en la defensa del proletariat industrial. Per això entre els jornalers s’havia estès només la influència dels anarquistes. Però en 1930 es va crear la Federació de Treballadors de la Terra (FNTT) dins de la UGT. Aquesta FNTT va aconseguir en poc de temps molts afiliats que reclamaven una reforma agrària.

Què suposaria la reforma agrària? La reforma agrària suposaria la expropiació o nacionalització de les terres dels grans latifundistes, amb indemnització.

Què es faria després amb les terres expropiades? Es diferenciava la proposta dels partits republicans que no deixaven de ser burgesos i la del PSOE: PER ALS PARTITS REPUBLICANS: es tractaria de crear una classe de xicotets i mitjans propietaris agraris PER ALS SOCIALISTES: pensaven que les terres expropiades deurien ser explotades de manera col·lectiva, es a dir, a traves de cooperatives.

Qui va ser el Ministre que s’en va encarregar de l’elaboració de la LLEI de reforma Agrària? Va ser Marcelino Domingo del Partido Radical Socialista. En principi la reforma comptava amb el rebuig del Partit Radical, però al igual que havia passat amb l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya, el intent de colp d’Estat de Sanjurjo el 10 d’Agost de 1932 va fer que finalment fora aprovada en setembre de 1932 per tots els partits republicans.

Què preveia la llei de reforma agrària? S’establien les terres que podrien expropiar-se entre les que destacaven: Les terres de “los Grandes de España”, es a dir, l’alta noblesa. Les terres que estigueren mal conreades. Les terres dels propietaris que foren propietaris de pràcticament totes les terres d’un terme municipal. Per a dur a terme la Reforma es va crear el Institut de Reforma Agrària.

Què va passar des de la seua aprovació en setembre de 1932 fins a finals de 1933? El nombre de finques rústiques repartides entre llauradors va ser molt escassa perquè: El Institut de Reforma Agrària tenia que fer estudis tècnics i jurídics per determinar que terres s’anaven a expropiar. El govern passava per dificultats financeres i per tant no disposava de fons per fer front a les indemnitzacions. Per tant abans del triomf electoral de la dreta en novembre de 1933 el nombre de finques expropiades i repartides entre els llauradors va ser molt escassa. Després la dreta paralitzaria la Reforma Agrària.

Què mesura provisional va prendre el govern per solucionar mentrestant el problema agrari? Es va publicar l’anomenatDECRET D’INTENSIFICACIÓ DE CULTIUS, que pretenia assentar a llauradors sense terra en camps que no ho hagueren estat llaurats durant un període de dos anys.

Com van reaccionar els grans i mitjans propietaris agraris davant la reforma agrària? Els grans terratinents, membres de les famílies més poderoses de l’Estat van vore com una amenaça la República i la seua postura favorable a la Reforma Agrària, perquè suposaria la pèrdua de la seua riquesa i del seu predomini social També els mitjans i xicotets llauradors de la façana cantàbrica i de Castella i Lleó, pensaven que les seues propietats podrien ser expropiades. Com en la seua immensa majoria eren catòlics, en les futures eleccions votarien massivament als partits de dretes. Grans terratinents i mitjans propietaris van crear la CONFEDERACIÓ PATRONAL AGRÀRIA, que va organitzar manifestacions contra l’aplicació de la Reforma Agrària.

Què conflictes es van plantejar durant el bienni reformista? Podem destacar: EL INTENT DEL COLP D’ESTAT DEL GENERAL SANJURJO EL 10 D’AGOST DE 1932 LES INSURRECCIONS I VAGUES GENERALS CONVOCADES PELS ANARQUISTES, SOBRETOT PER LA FAI.

Què causes expliquen el intent de colp d’Estat de Sanjurjo en 1932? Personals: Sanjurjo que en el moment en que s’havia proclamat la República era Director General de la Guardia Civil havia cessat en el seu càrrec i estava ressentit contra els governants republicans. Polítiques: Sanjurjo i amplis sectors de l’exèrcit rebutjaven l’autonomia de les nacionalitats i rebien les influències de l’alta burgesia i els terratinents que tenien por de l’anunciada Reforma Agrària i de les lleis que anaven en contra de la tradició catòlica d’Espanya.

Com es va desenvolupar el colp d’Estat de Sanjurjo? Sanjurjo va aconseguir el control de la ciutat de Sevilla. Però en Madrid el intent de prendre el control del Ministeri de la Guerra on tenia la seua seu el President del Govern Azaña, va fracassar. La major part de l’exèrcit va seguir a les ordres del govern. Sanjurjo des de Sevilla va tractar de fugir a Portugal, però va ser detingut. Va ser condemnat a mort, però la pena li seria commutada.

Com van actuar els anarquistes durant el bienni reformista? En cap moment va haver una col·laboració amb el govern de la República. Van ser responsables de la convocatòria de nombroses vagues i els sectors més radicals van impulsar diverses insurreccions amb el propòsit d’acabar amb el capitalisme i establir el comunisme llibertari.

Què insurrecciones i actes de violència estan relacionades amb l’activitat dels anarquistes? SUCCESOS DE CASTILLBLANCO (BADAJOZ). Poble de Badajoz on una vaga de llauradors va provocar la intervenció de la Guardia Civil que va provocar un mort. En resposta quatre guardia civils van ser assassinats per la multitud SUCCESOS D’ARNEDO(LA RIOJA).- En aquest cas una manifestació de llauradors va ser reprimida per la Guardia Civil provocant 6 morts. SUBLEVACIÓ ANARQUISTA EN LA CONCA DEL LLOBREGAT BARCELONA. Insurrecció en aquesta zona industrial que va ser reprimida per l’exèrcit provocant més de 30 morts. SUCCESOS DE CASAS VIEJAS (CÀDIZ). La CNT-FAI en gener de 1933 va intentar coordinar un moviment revolucionari a nivell de tot l’Estat. Va tindre seguiment en Catalunya, València, Sevilla i Càdiz. En el poble gadità de Casas Viejas la mort de dos guàrdies civils va provocar una reacció per part de la Guardia de Asalto que va provocar l’assassinat de 15 anarquistes.

Què conseqüències polítiques va tindre aquesta repressió de les forces de Seguretat de l’Estat? Va provocar amplies crítiques en la premsa. Va deteriorar la coalició de govern entre els republicans (Acció Republicana i el Partit Radical-Socialista) i el PSOE. Un sector cada vegada major de dirigents socialistes rebutjaven la permanència en el govern, sobretot Largo Caballero.

Què altres factors van deteriorar les possibilitats de continuar amb el govern de republicans d’esquerres i els socialistes? La pèrdua de dos eleccions per part del govern: Unes eleccions parcials a ajuntaments que no s’havien pogut formar en abril de 1931 Les eleccions per triar als membres del Tribunal de Garanties Constitucionals, on van ser elegits molts membres de la dreta. La insatisfacció del President de la República, per les mesures anticlericals del govern.

Com va reaccionar Alcalà Zamora? Va demanar la dimissió d’Azaña i va tractar que Lerrouxintentara formar govern Com que aquesta situació no es va poder dur a terme Alcalà Zamora va fer ús del seu poder de dissoldre les Corts i Convocar noves eleccions generals per al 19 de Novembre de 1933.

Què va passar quan es van convocar aquestes eleccions? Els partits republicans d’esquerres i el PSOE no van anar amb candidatures conjuntes. En canvi els reorganitzats partits de la dreta si que ho van fer. Recordem que la llei electoral afavoria a la candidatura que obtinguera més vots otorgant-li la major part dels diputats. La desunió de les esquerres i la unió de la dreta explicaria en bona mesura els resultats. A més cal subratllar que: Seria la primera vegada que votarien les dones. Que els anarquistes, pel seu apoliticisme van indicar als seus militants que practicaren l’abstenció.

Com s’havien reorganitzat els Partits de Dreta durant el bienni reformista? Van crear-se partits polítics d’ideologia clarament feixista: JONS( Juntes d’ofensiva nacional sindicalista) Falange Espanyola. Es van reorganitzar els partits monàrquics: Carlistes o TRADICIONALISTES RENOVACIÓ ESPANYOLA, partidària del retorn dels Borbons. Va formar-se una gran coalició de partits de dreta que unia als sectors agraris amb els catòlics: Era la CEDA (CONFEDERACIÓ ESPANYOLA DE DRETES AUTONOMES)

Com s’organitzaren els partits feixistes? Les Jons(Juntes d’ofensiva nacional-sindicalista) es van crear en 1931 per iniciativa de RamiroLedesma. A aquest grup es va afegir un altre grup dirigit per OnesimoRedondo . El seu diari es deia la Conquesta del Estado. No obstant el grup més important sorgeix en 1933. Es Falange Espanyola liderat per Jose Antonio Primo de Rivera, fill de l’anterior dictador. En 1934 ambdós grups es van unir en FE de les JONS. La seua inspiració era el feixisme italià i el nazisme alemany. Exaltaven l’ús de la violència.

Quina era en síntesis la ideologia del feixisme? El feixisme rebutja el liberalisme i la democràcia parlamentaria, rebutja el socialisme, però es considera un moviment revolucionari i anti-capitalista que vol eliminar la lluita de classes. Reclama la intervenció de l’Estat en l’economia amb l’objectiu d’aconseguir l’autarquia econòmica i es partidari de l’ús de la violència, de la guerra i del imperialisme. Ressalta que els canvis històrics són fruit de la iniciativa dels grans homes. Rebutja el igualitarisme. S’exalta el culte al líder. Els actes de violencia que van començar a protagonitzar membres d’aquestes organitzacions contribuirien al deteriorament de la convivència pàcifica durant la segona república.

Quin va ser el símbol del falangisme? JOSE ANTONIO PRIMO DE RIVERA

Què podem destacar del grups monàrquics? Es conservava el carlisme, conegut ara com TRADICIONALISME . Tenia una gran recolzament social sobretot en Navarra. Renovacio Española. Es va fundar en gener de 1933 i defensava la monarquia dels Borbons. El seu líder inicial va ser Antonio Goicoetxea, però a partir de 1934 es liderat per JOSE CALVO SOTELO, que poc temps despres tractarà d’aglutirnar a les forces antirepublicanes en el anomenat BLOC NACIONAL

Quin va ser el Partit més important de la dreta espanyola? CEDA (CONFEDERACIÓ ESPANYOLA DE DRETES AUTONOMES) Es va fundar per la unió de partits polítics que defensaven les xicotetes propietats rurals i els sectors del catolicisme social que van nàixer de l’activitat d’acció Catòlica i de la ACNP liderada per Angel Herrera. Angel Herrera va fundar en 1931 el partit Acció Nacional, que després es rebatejaria com Acció Popular. En març de 1933 quan es funda la CEDA s’integra en aquest partit Però molt prompte el líder de la CEDA va passar a ser el advocat i gran orador JOSE MARIA GIL ROBLES. També s’integraria en la CEDA la Dreta Regional Valenciana de Luis Lucia.

ANGEL HERRERA ORIA, FUNDADOR DE L’ASSOCIACIÓ NACIONAL DE PROPAGANDISTES, DEL DIARI EL DEBATE I DEL GRUPS POLITICS ACCIÓ NACIONAL I ACCIÓ POPULAR FUNDARIA EL CEU (Centre d’estudis universitaris). En 1940 s’ordena sacerdot arribant a assolir el càrrec de Cardenal.

Quina era la ideologia de la CEDA? La CEDA no es declarava obertament monàrquica. El seu lema era la defensa de la “Religió, la Familia, la Patria, el Trabajo, el Orden i la Propietat” També manifestava el seu interès per crear un Estat Corporatiu. Les joventuts d’Acció Popular(JAP) el seu grup juvenil havia adoptat els gust per les desfilades i les concentracions de masses i saludava a Gil Robles com “Jefe, Jefe, Jefe. Per això molts van vore en la CEDA a un partit de tall feixista que si arribava al poder acabaria amb la democràcia.

Quin va ser el resultat de les eleccions de Novembre de 1933? DRETA CEDA: 117 diputats Agraris: 28 Lliga Regionalista de Catalunya:24 Carlins: 21 Renovació espanyola: 14 CENTRE: PARTIT RADICAL: 104 ESQUERRA: PSOE: 58 ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA:22 La resta de Partits Republicans pràcticament no van obtindre diputats. (14 diputats)

Durant aquesta etapa a quin partit polític van pertànyer els caps del Govern? Al partit Republicà Radical que s’havia situat en el centre Dreta. El partit Republica Radical va governar amb el suport parlamentari de la CEDA

Però com s’explica que si la CEDA havia sigut el Partit més votat no obtinguera el seu lider Gil Robles la jefatura del Govern? Perquè la Constitució Republicana atorgava al President de la República: Niceto Alcalà Zamora la funció de encarregar la formació de govern al polític que el designara. Alcalà Zamora, també tenia reticències davant de les dubtes que es creaven en relació a la verdadera ideologia i intencions de la CEDA.

Què polítiques anava a aplicar el Partit Radical amb el suport parlamentari de la CEDA? Anaven a anular gran part de les reformes que s’havien iniciat en el període anterior. En el terreny religiós: No se va aplicar la Llei de Congregacions i Associacions religioses. Es va mantindre la contribució de l’Estat al manteniment del clero i les companyies religioses van continuar exercint la seua labor educativa

Què mesures es van prendre en l’àmbit de l’economia? ES VA PARALITZAR L’ APLICACIÓ DE LA REFORMA AGRÀRIA. Es van retornar les terres expropiades als grans nobles. Es va eliminar el Decret de Termes Municipals que obligava a contractar a llauradors del municipi. Van continuar funcionant els Jurats mixtes per solucionar els problemes laborals, però com el President d’aquests tribunals era nomenat pel Ministre de Treball, ara el càrrec era per a membres dels empresaris que prenien decisions que no afavorien als treballadors.

Què mesures es van prendre en l'àmbit militar? Es va decretar una amnistia per la qual es deixava en llibertat i podien reintegrar-se als seus destins els militars que havien protagonitzat el colp d’Estat de 1932, entre ells Sanjurjo. (abril de 1934) Com el president de la República Alcalà Zamora va expressar la seua expressió contraria Lerroux va ser substituït al front del govern per un altre membre del seu partit: Ricardo Samper.

Què relacions va mantindre el govern central amb el govern de la Generalitat de Catalunya? Les eleccions al Parlament català, després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia en 1932 havien donat la majoria a Esquerra Republicana de Catalunya. El seu líder FrancecsMacià va morir a finals de 1933 i va ser substituït per Lluis Companys que va dirigir la Generalitat. El govern de Catalunya va fer una llei: La llei de contractes de Cultiu per la qual els rabassaires, que eren llauradors arrendataris del sector vitivinicola podrien fer-se amb la propietat de les terres que havien conreat durant 18 anys. El govern del Partit Radical es va oposar i va dur la Llei al Tribunal de Garanties Constitucionals que va decretar que el govern català no tenia competències per a fer i aplicar aquesta llei. El parlament català va tornar a aprovar-lo dos dies desprès entrant en conflicte amb l’Estat.

Què van fer els anarquistes davant del triomf de la dreta en les eleccions de novembre de 1933? Els anarquistes havien propugnat l’abstènció, una de les raons que expliquen la majoria de vots obtinguda per la dreta. Però al conèixer els resultats van tractar d’organitzar un nou alçament revolucionari en desembre de 1933, dirigit per la FAI La insurrecció va tindre un gran recolzament en Aragó, liderada per BuenaventuraDurruti. La rebel·lió va provocar uns 90 morts.

Què repercussió van tindre els resultats electorals en els Partits Republicans? Acció Republicana d’Azaña i la major part del Partit Radical Socialista es van unir formant un nou partit anomenat: Izquierda Republicana. D’altra banda la política de Lerroux i el Partit Radical va provocar una escisió d’una part del Partit que es va unir a altre sector dels Radical-Socialistes per a formar Unión Republicana dirigida per Martinez Barrios.

Com va reaccionar el PSOE, davant del triomf electoral de la Dreta? Des de 1933 alguns líders socialistes, sobretot Largo Caballero habien començat a argumentar que la col·laboració amb els partits republicans burgesos havia sigut una errada. Pensava que el objectiu del PSOE era avançar cap a una República socialista. En els seus discursos parlava de revolució, elogiava a la Unió Soviètica i entre els seus seguidors va rebre el calificatiu de “El Lenin Espanyol”. Els obrers espanyols havien “mitificat” els canvis que s’havien donat en la Unió Soviètica El inesperat triomf dels partit de dreta i sobre tot l’ascens de la CEDA, que des de les files socialistes era vist com un partit feixista, que acabaria amb la democràcia i establiria una dictadura va fer que les posicions del PSOE i la UGT es radicalitzaren definitivament.

Què decisió va prendre la direcció del PSOE i la UGT? En gener es va aprovar un programa radical de govern que pretenia la nacionalització de tota la terra i la dissolució de totes les ordres religioses, de l’exèrcit i de la Guardia Civil. Alguns militants socialistes com Julian Besteiro van dimitir de la direcció del PSOE En febrer es creava un Comitè Revolucionari. Es tractava de preparar una revolució, fet que suposaria dotar-se d’armes i elaborar una estratègia per fer triomfar la Revolució. Els elements més actius van ser els membres de les joventuts socialistes que estaven dirigides entre altres per Santiago Carrillo. En algunes zones com Catalunya es va formar una Aliança Obrera en la que es va integrar el Bloc Obrer i Camperol, però no els anarquistes En Astúries la Aliança Obrera si va comptar amb el suport de la CNT En canvi el Partit Comunista es va mantindre al marge.

Quan es desencadenaria la Revolució? Es tractava d’evitar l’accés de la CEDA al poder. Es pensava que podria actuar com Mussolini en 1922 en Itàlia o com Hitler havia començat a eliminar a la oposició en 1933 en Alemanya després del seu accés al poder. Es tractava de vencer el feixisme i fer triomfar el socialisme.

No obstant que fet va debilitar els preparatius revolucionaris? L’esclat d’una vaga general convocada per la Federació Nacional de Treballadors de la Terra de la UGT en juny de 1934, en resposta a la paralització de la reforma agrària i la disminució dels salaris agraris. La repressió i detenció de molts líders d’aquesta secció de la UGT i el esgotament dels vaguistes va fer que quan s’iniciara la revolució els llauradors jornalers no participaren.

Quan va exigir Gil Robles i el seu partit la CEDA l’entrada en el govern? La CEDA com a partit més votat exigia la participació en el govern en coalició amb el Partit Radical. Les exigències de Gil Robles van fer que finalment el 4 d’Octubre de 1934 tres ministres de la CEDA s’integraren en un govern presidit de nou per Lerroux.

Què conseqüències va tindre l’ entrada de la CEDA en el govern? Què el PSOE tractara de desencadenar la REVOLUCIÓ. ES LA CONEGUDA COM REVOLUCIÓ D’OCTUBRE DE 1934. Els llocs on els incidents provocats pels revolucionaris van tindre major repercussió van ser: Madrid. Catalunya. Astúries

Què esdeveniments van tindre lloc en Madrid en Octubre de 1934. Largo Caballero havia declarat una vaga general de caràcter revolucionari. Però la estratègia era controlar els ministeris i les casernes de la Guardia Civil i l'exèrcit. Tanmateix la vaga general no va tindre seguiment en Madrid i per tant va resultar un total fracas.

Què va passar en Catalunya en Octubre de 1934? Els anarquistes sense haver-se sumat a la Aliança Obrera es van llançar a un moviment insurreccional. D’altra banda el govern de la Generalitat va declarar de nou “La República Catalana”, trencant amb la legalitat constitucional. S’esperava un gran recolzament social a aquesta iniciativa, però la Generalitat solament va poder comptar amb les forcés del mossos d’esquadra i uns grups de militants que rebien el nom d’escamots, que constituïen un grup de milicies d’esquerra. Però el cap de l’exèrcit de Catalunya va traure les seues tropes al carrer i inclús va bombardejar la Generalitat des de el Castell de Montjüic de tal manera que Companys no va tindre més remei que rendir-se

Què va passar en Astúries en Octubre de 1934? En aquesta regió on l’activitat econòmica dominant era la mineria del carbó, els miners tenien una consciència obrera molt arrelada i una llarga experiència de lluita sindical. D’aquesta manera els miners asturians es van armar, gracies a l’existència de varies fàbriques d’armes que van assaltar i alguns subministraments que havien arribat per mar, com els del vaixell Turquesa. Els obrers armats van assaltar més de 40 casernes de la Guardia Civil, van ocupar Oviedo i part de Gijón i van detindre a una columna de l’exècit que des de Lleó va ser enviada pel govern per dominar la revolució. El control dels obrers va a ser efectiu des de el 5 al 18 d’octubre.

Quina era la intenció dels miners asturians? L’objectiu dels miners asturians era establir un règim socialista. Lluitaven baix la consigna de “unioshermanosproletarios”. UHP La Aliança Obrera constituïda integrava a socialistes, anarquistes i a comunistes. El comitè revolucionari va procedir a la nacionalització de fàbriques i mines i a la direcció dels serveis públics com el transport o els mitjans d’aigua i electricitat. Entre les víctimes de la insurrecció cal subratllar la mort de 34 eclesiàstics.

Com va reaccionar el govern per controlar la revolució en Astùries? El govern va encomanar al general Francisco Franco el control de la situació. Aquest va recórrer a forces de l'exèrcit d’Africa (legionaris i regulars) que van ser traslladades en vaixell fins a Gijón. Aquestes tropes que van actuar de manera molt violenta van acabar per trencar la resistència dels miners

Què conseqüències va tindre la Revolució d’Octubre de 1934? Es van produir prop de 1500 morts i 30.000 detinguts. A més molts obrers van perdre per represàlia el seu treball. Els líders de la Revolució asturiana van ser condemnats a mort. Es va suspendre el govern de la Generalitat de Catalunya i Companys condemnat a 30 anys de carcel Azaña que es trobava en Barcelona quan va esclatar la revolució va ser detingut, però no es van trobar proves de la seua participació en l’organització dels fets.

Què valoració política es pot fer de la Revolució d’Octubre? El PSOE amb posterioritat va declarar que la seua intenció era evitar l’ accés al poder d’un partit com la CEDA al que consideraven antirepublicà, monàrquic i inclús partidari del feixisme. No obstant desprès de la Revolució, la CEDA durant 1935, encara que no va liderar el govern, que va continuar en mans del Partit República Radical d’Alejandro Lerroux no va fer res per acabar amb la República. Per exemple el mateix Gil Robles va entrar en un govern com a ministre de Defensa i va nomenar a Franco com a Jefe de l’Estat Major Central i altres militars monàrquics i antirepublicans ocuparen el mando de les principals guarnicions militars. Si hagueren volgut donar un colp d’Estat en 1935 ho hagueren tingut molt fàcil Únicament el BLOQUE NACIONAL DE CALVO SOTELO parlava de la necessitat de acabar amb la República.

Quina va ser l’evolució política durant 1935? El President de la República Alcalà Zamora i el Partit Radical de Lerroux va ser partidaris d’ indultar a la major part dels condemnats a mort. Alcalà Zamora era conscient que la Revolució d’Octubre havia arruïnat la confiança entre les forces polítiques que era necessària per crear un clima de convivència que permetera la supervivència de la República En canvi la CEDA exigia el compliment de les penes de mort Com a conseqüència es feia pràcticament impossible la continuació del governs del Partit Radical amb ministres de la CEDA.

Què fet va aprofitar Alcalà Zamora per dissoldre les Corts i convocar noves eleccions? L’aparició de diversos casos de corrupció que van afectar al Partit Radical entre els que destaca: El cas del “straperlo”. Alcalà Zamora va rebre una denuncia de dos empresaris austríacs (Strauss i Perl) que amb suborns havien obtingut la instal·lació de casinos amb ruletes trucades, que després es van tancar. En el cobrament del suborns estava implicat el fill adoptiu de Lerroux. Alcalà Zamora va convocar noves eleccions generals per al 16 de febrer de 1936. Mentrestant va situar com a cap del govern a PortelaValladares, polític de trajectòria centrista i liberal.

LES ELECCIONS DE FEBRER DE 1936 I EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR

Què s’anava a decidir en les eleccions de febrer de 1936? Per a la CEDA i la resta de partits de DRETA era l’oportunitat d’ obtindre una majoria més amplia que els permetera governar sense tindre que comptar amb el Partit Radical i assegurar l’ordre i la propietat. En canvi els Republicans d’Esquerra i els Partits Polítics que representaven el moviment obrer era la oportunitat de recuperar el poder.

Què estratègia van adoptar els partits republicans d’Esquerra i els Partits Obrers? Van acceptar la creació d’un FRONT POPULAR

Què era i qui havia llançat la idea de crear Fronts Populars? Era una idea que emanava de la III Internacional o Komitern. Es a dir naixia de la nova estratègia d’Stalin, líder de la Unió Soviètica. Des de la fundació de la Tercera Internacional s’havia considerat als partits social-democrates com el PSOE traïdors a la classe obrera. Però des de 1933 Hitler governava Alemanya i entre els seus propòsits futurs estava el de atacar i destruir la Unió Soviètica. Per això Stalin va pensar en la necessitat d’evitar el triomf del feixisme en nous països amb l’aliançadels partits i forces obreres i inclús els partits republicans d’esquerres. Per exemple en França van guanyar les eleccions un FRONT POPULAR

Què partits integrarien el Front Popular en Espanya? El PSOE El PCE EL POUM IZQUIERDA REPUBLICANA UNION REPUBLICANA. ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (en el territori de Catalunya) La formació d’una amplia coalició era bàsica per guanyar les eleccions donat que la llei electoral afavoria clarament a la llista més votada.

Què resultat van tindre les eleccions del 16 de febrer de 1936? De un total de 9.860.000 vots El Front Popular va obtindre: 4600000 vots Dreta: 4500000 Centre: 400000 Però el nombre de diputats era: (estimacions) Front Popular: 278 Dreta: 124

Qui desenvoluparia la Presidència de la República i la Presidència del Govern a partir de les eleccions de febrer de 1936? Provisionalment: Manuel Azaña era de nou elegit President del Govern. Aquest govern estaria integrat només per republicans. (Unión Republicana i Izquierda Republicana) El PSOE i el PCE no es van integrar en el govern. No obstant quan es van reunir les Corts en abril de 1936 es van prendre les següents decisions: Alcalà Zamora va ser rellevat de la Presidència de la República, perquè com preveia la Constitució havia convocat dos vegades eleccions generals en un període inferior a 6 anys. MANUEL AZAÑA va ser elegit PRESIDENT DE LA REPÚBLICA. Casares Quiroga va ser nomenat President d’un Govern on de nou no es va integrar el PSOE

Què mesures va prendre el govern d’Azaña només produir-se el Triomf del Front Popular? Entre les mesures que aplicarà d’immediat destaquen: Amnistia per a tots els detinguts per la Revolució d’Octubre de 1934 i readmissió pels empresaris dels treballadors acomiadats per la seua participació en aquella revolució. Restauració de la Generalitat de Catalunya i del Parlament català. Inici dels tràmits per elaborar i aprovar Estatus d'Autonomia per el País Basc i Galicia Reanudació de la Reforma Agrària i suspensió del deshaucio dels llauradors arrendataris.

Què va passar en el camp després del triomf del Front Popular? Els jornalers sense terra van començar a ocupar espontàniament finques rústiques. El Institut de Reforma Agrària va admetre la major part de les ocupacions. Entre febrer i juliol de 1936 es va expropiar més de 500.000 hectàrees.

Quina era la situació que es va generalitzar en les ciutats? En les ciutats i en les zones industrials va haver un augment del nombre de vagues per pressionar a la patronal a concedir millores salarials. Els membres de les organitzacions anarquistes anaven més enllà i feien intents de provocar moviments insurreccionals. Falange Española va començar a fer ús de la violència que era contestada amb la mateixa contundència pels membres més radicals de les organitzacions obreres. El 15 de Març Falange era declarada il·legal i el govern va detindre a Jose Antonio Primo de Rivera que va ser empresonat en Alacant.

Quina va ser la posició de les classes tradicionalment dominants de la societat espanyola? El gran industrials i financers, i la noblesa i els grans terratinents van vore el triomf del Front Popular i el reinici de les Reformes com una camí que conduïa cap a la Revolució Socialista i per tant a la pèrdua del seu poder econòmic. Alguns industrials van tancar les seues fàbriques i van tractar d’endur-se els seus capitals fora del país. L'església temia la reanudació de la política anterior a 1933 i els seus membres i edificis van ser de nou víctimes d’atacs. L'exèrcit veia a més, amb preocupació la concessió d’estatus d’autonomia que amenaçaven amb el trencament d’Espanya.

Què decisió van prendre finalment sectors de la oligarquia financera,industrials i determinant sectors de l'exèrcit? Organitzar un COLP D’ESTAT MILITAR per acabar lo que per a molts era la Anti-España. Aquest Colp d’Estat s’iniciaria el 17 i 18 de juliol de 1936. Com no va triomfar en tot l’ Estat el resultat va ser que va esclatar una guerra civil que duraria quasi 3 anys (1936-1939)

La segunda república

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (19)

Destacado

Destacado (20)

Similar a La segunda república

Similar a La segunda república (20)

Más de benienge

Más de benienge (20)

La segunda república