Revista Annals d’Urologia 2005-13

Annals d´Urologia.Vol. 5, n. 2, abril de 2005
Editorial/Editorial
¿HAY QUE TRATAR CON
ANDROGENOS A LOS VARONES
MAYORES?
FJ Blasco Casares
Director de Annals d´Urologia
Preguntas como ésta nos gustaría a todos que tuvieran una
respuesta inequívoca que nos facilitase la toma de decisiones, pero
no es así. Hoy por hoy hay opiniones para todos los gustos.
Vamos por tanto a intentar esbozar una serie de ideas que
faciliten la comprensión de los estudios que se publican, el espiritu
crítico con las tendencias siempre existentes que intentan
dogmatizar a favor o en contra y la toma de decisiones.
Es cierto que existen una serie de problemas de salud que
estadísticamente se asocian al descenso de los niveles de
testosterona en los varones mayores. También es cierto que desde
siempre se ha considerado a los andrógenos como peligrosos para
la próstata y para la salud cardiovascular.
Como siempre sucede cuando se habla de hormonas
sexuales es frecuente la existencia de efectos paradójicos y hasta
cierto punto de difícil comprensión. Por ejemplo, se considera que
los estrógenos son la sustancia que protege a las mujeres
premenopáusicas de enfermedades cardiovasculares, aunque en
los hombres se considera que son un factor de riesgo. Algunos
estudios las cifras elevadas de estrógenos y bajas de andrógenos
se han asociado con infartos de miocardio y aumento en la
frecuencia de enfermedades cardiovasculares. Otros estudios
parecen indicar que entre pacientes geriátricos que han sufrido
infartos de miocardio se han encontrado niveles bajos de
testosterona. Estos datos en principio se contradicen con la
creencia general que los andrógenos aumentan los niveles de
lípidos y por tanto de enfermedades relacionados con éstos.
Entonces surge la posibilidad intermedia que los niveles de
testosterona altos o muy bajos puedan ser perjudiciales y por tanto
que exista un nivel adecuado y protector de andrógenos en
hombres mayores.

Todavía faltan datos para poder afirmar que el tratamiento
sustitutivo con testosterona es beneficioso o perjudicial y la última
hipótesis, la de posniveles intermedios ha tomado un cariz especial
en los últimos años.
F. J. Blasco Casares
Director de Annals d`Urologia

AAAnnnnnnaaalllsss ddd```UUUrrrooolllooogggiiiaaa... VVVooolll... 555,,, nnn...222 aaabbbrrriiilll dddeee 222000000555
RRReeesssuuummm OOOrrriiigggiiinnnaaalll /// RRReeesssúúúmmmeeennn OOOrrriiigggiiinnnaaalll
IIINNNMMMUUUNNNOOOTTTEEERRRAAAPPPIIIAAA IIINNNTTTRRRAAAVVVEEESSSIIICCCAAALLL CCCOOONNN
BBBCCCGGG EEENNN PPPAAACCCIIIEEENNNTTTEEESSS CCCOOONNN
TTTRRRAAASSSPPPLLLAAANNNTTTEEE RRREEENNNAAALLL
J. Palou, O. Angerri, J. Segarra, J. Caparrós, L. Guirado, JM.
Díaz, J. Salvador, H. Villavicencio
Fundació Puigvert. Barcelona.
Introducción
La incidencia de neoplasias en pacientes trasplantados
renales es más alta que en la población general, siendo
documentada de un 4 a un 18% con una media del 6 %. Las
neoplasias más frecuentemente asociadas en pacientes
trasplantados renales son el cáncer de piel, los linfomas y el
sarcoma de Kaposi. No se ha encontrado un aumento de los
tumores de célula transicional de vejiga, siendo de un 2,2%
parecido al de la población general...
Los pacientes con tumores superficiales de alto grado y/o cis,
se pueden beneficiar de un tratamiento conservador con BCG.
El tratamiento con BCG ha sido clásicamente contraindicado
en pacientes trasplantados renales por la inmunosupresión que
estos pacientes llevan, aumentando el teórico riesgo de morbilidad
de dicho tratamiento. El efecto secundario más común tras iniciar
tratamiento con BCG es el síndrome irritativo miccional local
asociado algunas veces a febrícula (80-90%). El resto de efectos
secundarios, ocurre en un 5 % (hepatitis, pneumonitis, artritis) y la
sepsis en un 0,4% debiéndose tratar con tratamiento
tuberculostático y corticoides.
No esta descrito en la literatura ningún intento de tratamiento
con BCG en pacientes inmunodeprimidos. Presentamos tres
pacientes trasplantados renales a los cuales se les realizó
inmunoterapia endovesical con BCG.

Pacientes y métodos
Durante los últimos cuatro años se ha diagnosticado en tres
pacientes trasplantados renales tumor vesical superficial de alto
grado y/o cis. A las tres semanas de la cirugía con RTU del tumor
vesical más biopsia múltiple normatizada se realizaron instilaciones
endovesicales de BCG Connaught 81 mg una instilación por
semana durante seis semanas.
Durante las instilaciones se indicó a dos de los pacientes
(paciente 2 y 3) tratamiento tuberculostático mediante isoniacida y
rifampicina (Rifinah ®) a dosis de 150 mg de isoniacida y 300 mg
de rifampicina dos comprimidos al día durante tres días que
correspondían al día anterior, al mismo día y al día posterior a la
instilación con BCG.
El tratamiento inmunosupresor de los pacientes era de
corticoides asociados a ciclosporina en uno de ellos (paciente 1) y
a tacrolimus en los otros dos (pacientes 2 y 3).
Se monitorizaron las cifras de creatinina y del fármaco
inmunosupresor advirtiendo a los pacientes del riesgo de efectos
secundarios y a acudir a urgencias ante cualquier alteración de su
estado general o sintomatología miccional.
AAA lllooosss tttrrreeesss mmmeeessseeesss pppooosssttt iiinnnssstttiiilllaaaccciiióóónnn ssseee rrreeeaaallliiizzzaaa ccciiissstttooossscccooopppiiiaaa bbbaaajjjooo
aaannneeesssttteeesssiiiaaa mmmááásss bbbiiiooopppsssiiiaaa mmmúúúllltttiiipppllleee nnnooorrrmmmaaatttiiizzzaaadddaaa yyy pppooosssttteeerrriiiooorrreeesss cccooonnntttrrrooollleeesss
aaammmbbbuuulllaaatttooorrriiiooosss cccaaadddaaa tttrrreeesss mmmeeessseeesss cccooonnn ccciiissstttooossscccooopppiiiaaa mmmááásss PPPaaapppaaannniiicccooolllaaauuu...
TR RTU
TM
vesical
AP Instilaciones Tratamiento
tuberculostático
Follow-up
Paciente
1
8/91 9/97 CCTG3T1 BCG NO 52 meses
Paciente
2
4/00 4/00
3/01
CCTG3Ta
CCTG2Ta
mas CIS
Mitomicina
BCG
NO
SI
14 meses
Paciente
3
12/00 6/01 CIS BCG SI Recidiva
CIS
mutifocal
Cistectomía
radical

Discusión
El tratamiento con BCG en el tumor vesical superficial de alto
grado y/o cis se ha demostrado eficaz y sin morbilidad asociada en
pacientes trasplantados renales.
Es sabido del aumento de incidencia de enfermedad tumoral
en pacientes trasplantados renales, a expensas sobre todo de
tumores de piel y linfoma, sin hallarse un aumento significativo de
los tumores de célula transicional de vejiga, siendo estos, más
agresivos en su evolución y progresión que en la población general.
Es conocida la eficacia de la BCG en el control de la
recurrencia y la progresión del tumor vesical superficial de alto
grado y/o cis. Los tumores G3T1 presentan recidiva entre el 54-
74% y progresión entre el 20 y 45 % de lo casos tratados
únicamente con resección transuretral (RTU). El carcinoma in situ
(CIS) puede ser primario o parecer asociado al tumor vesical. La
posibilidad de progresión a tumor infiltrante del CIS sin tratamiento
se encuentra entre el 40 y el 80 % .
Se ha demostrado la efectividad de la BCG, disminuyendo el
riesgo de recidiva y progresión en este grupo de tumores (G3T1 y
CIS), indicándose este tratamiento de inicio en un intento de
preservar la vejiga.
El principal problema de este tratamiento mediante BCG
endovesical es la morbilidad asociada que conlleva, asumiendo
que si en la población general ya existen, en los pacientes
inmunodeprimidos este riesgo aumenta. La inmunosupresión no es
total por lo que se intenta disminuir la morbilidad de la BCG con
neoadyuvancia tuberculostática.
Por lo tanto, intentamos disminuir las posibilidades de
morbilidad leve y sobre todo la morbilidad más severa mediante la
administración de fármacos tuberculostáticos a pesar de que no se
ha demostrado su efectividad en dos estudios randomizados
distintos.
La mejor manera de evitar la morbilidad severa de dicho
tratamiento, es decir la sepsis, es evitar la administración de BCG
en casos de hematuria, cateterismo uretral traumático, fiebre previa
e infección urinaria.
La aparición de complicaciones es una contraindicación
absoluta para una nueva tanda de BCG.

El tratamiento con BCG en estos pacientes siempre está
acompañada de una explicación de los riesgos que conlleva y de la
posibilidad de tener que acudir a Urgencias si se presentara alguna
alteración del estado general del paciente.
Debido a que el tratamiento tuberculostático, sobre todo la
rifampicina, altera el metabolismo hepático de los fármacos
inmunosupresores, el tratamiento inmunosupresor se tuvo que
aumentar para mantener los mismo niveles séricos de fármaco
inmunosupresor. Es bien conocido el metabolismo del tacrolimus a
nivel gastrointestinal y hepático, mediante las isoenzima del
citocromo P450, y son conocidos los fármacos que pueden provocar
alteraciones a dicho nivel .La rifampicina es uno de ellos,
induciendo el citocromo P450 3A4, con lo que aumentan el
metabolismo del tacrolimus, disminuyendo las concentraciones de
tacrolimus en sangre. El aumento de tratamiento inmunosupreosr
durante las instilaciones con BCG ha sido para disminuir el riesgo
de rechazo que existía al dar rifampicina y aumentar su
metabolismo hepático.
Con todas estas medidas profilácticas y los resultados
posteriores que han presentado estos tres pacientes nos permite
afirmar que el tratamiento con BCG en tumor vesical superficial de
alto riesgo en pacientes trasplantados renales es una posibilidad
terapéutica a tener en cuenta.
El mecanismo de acción de tacrolimus es bien conocido,
atravesando libremente la membrana celular uniéndose a una
proteína llamada inmunofilina con la que forma un complejo que
inhibe la actividad fosfatasa de la calcineurina. Tacrolimus bloquea
básicamente la estimulación y proliferación de los linfocitos T. El
linfocito T es el principal mediador en el mecanismo del rechazo,
reconociendo como extraños las células presentadoras de
antígenos(CPA) del sistema HLA. La inhibición de dicho rechazo
se activa básicamente por la inhibición de expresión sobre las
citoquiinas y en especial sobre la IL-2.
El mecanismo de acción de la BCG no ha sido aun del todo
explicado. Se produce un efecto inflamatorio e inmunológico a nivel
endovesical, con un aumento de células mononucleares y
polimorfonucleares, con infiltrados granulomatosos de la
submucosa, e invirtiéndose la relación de células CD4- CD8
aumentando al doble la cifra de linfocito T helper (CD4).
Se ha demostrado también el aumento de la secreción de
citoquiinas en orina post instilación endovesical, sobre todo a

expensas de la IL-2 y FNT-alfa (factor de necrosis tumoral),
aumentado la muerte celular de células tumorales, por el efecto
citotóxico, e induciendo la proliferación y diferenciación de los
linfocitos T que activan las LAK cells.
En estos pacientes se encuentra una situación contradictoria.
Por una parte precisan de la inmunosupresión para evitar el rechazo
del riñón trasplantado y evitar entrar nuevamente en programas de
hemodiálisis. Por otra parte precisan de una actividad inmunológica
suficiente como para poder combatir la enfermedad tumoral vesical,
que de progresar podría conllevar la muerte del paciente.
La inmunoterapia endovesical activa dicha acción
inmunológica local que por otra parte tenemos inhibida a nivel
sistémico.
La reacción granulomatosa a cuerpo extraño que se encontró
en la pieza quirúrgica del paciente tres, demuestra que estos
pacientes, a pesar de estar inmunodeprimidos tienen reacción
inmunológica local, que podemos favorecer con la actividad
inmunológica local que se produce mediante la BCG.
Conclusiones
El tratamiento con BCG no ha supuesto un riesgo para el
riñón trasplantado. En ninguno de los tres pacientes se han
presentado efectos secundarios de la BCG ni alteración de la
función renal ni hepática, manteniéndose los niveles de
inmunosupresión iguales al inicio del tratamiento endovesical.
LLLaaa cccooonnntttrrraaaiiinnndddiiicccaaaccciiióóónnn aaabbbsssooollluuutttaaa dddeeelll tttrrraaatttaaammmiiieeennntttooo cccooonnn BBBCCCGGG eeennn
pppaaaccciiieeennnttteeesss tttrrraaasssppplllaaannntttaaadddooosss rrreeennnaaallleeesss dddeeebbbeeerrríííaaa pppooonnneeerrrssseee eeennn ddduuudddaaa tttrrraaasss lllaaa
eeexxxpppeeerrriiieeennnccciiiaaa cccooonnn eeessstttooosss tttrrreeesss pppaaaccciiieeennnttteeesss...
La utilidad del tratamiento en cuanto a disminución de
recurrencia y progresión precisa de más pacientes y de más
tiempo de seguimiento para poder tomar conclusiones más
certeras. El uso coadyuvante de tratamiento tuberculostático
durante las instilaciones parece ser una buena medida para
controlar los efectos secundarios de dicho tratamiento, controlando
siempre los niveles séricos del inmusupresor. La inmunosupresión
sistémica no conlleva una inmunodepresión local, por lo que el
efecto inmunológico- inflamatorio local deseado con la BCG sigue
siendo válido.

PPPaaalllooouuu JJJ,,, AAAnnngggeeerrrrrriii OOO,,, SSSeeegggaaarrrrrraaa JJJ,,, CCCaaapppaaarrrrrróóósss JJJ,,, GGGuuuiiirrraaadddooo LLL,,, DDDíííaaazzz JJJMMM,,,
SSSaaalllvvvaaadddooorrr JJJ,,, VVViiillllllaaavvviiiccceeennnccciiiooo HHH... IIInnntttrrraaavvveeesssiiicccaaalll BBBaaaccciiilllllluuusss CCCaaalllmmmeeetttttteee---GGGuuueeerrriiinnn fffooorrr
ttthhheee tttrrreeeaaatttmmmeeennnttt ooofff sssuuupppwwweeerrrfffiiiccciiiaaalll bbblllaaaddddddeeerrr cccaaannnccceeerrr iiinnn rrreeennnaaalll tttrrraaannnsssppplllaaannnttt
pppaaatttiiieeennntttsss... TTTrrraaannnsssppplllaaannntttaaatttiiiooonnn,,, 777666::: 111555111444,,, 222000000333

Annals d`Urologia, Vol. 5, n. 2, abril de 2005
RESULTATS DEL TRASPLANTAMENT RENAL AMB
RONYONS AMB PEDICLE MÚLTIPLE PROCEDENTS DE
DONANT VIU OBTINGUT MITJANÇANT CIRURGIA
LAPAROSCÒPICA
A. Alcaraz, X. Pascual, A. Rosales, J. Palou, J. Caffaratti,
M. Montlleó, J. Segarra, J. Ponce de León, C. Errando, J.
Huguet, H. Villavicencio.
Equip Quirúrgic de Trasplantament Renal. Servei
d’Urologia. Fundació Puigvert, Barcelona.
Introducció
El donant viu representa, actualment en el nostre Servei, un
25% dels òrgans que es generen per a trasplantament renal. La
nefrectomia laparoscòpica (NL) és en el nostre Centre, la
principal font d’obtenció d’òrgans a partir del donant viu per a
trasplantament. Comporta menor morbilitat, agressió quirúrgica,
necessitat de transfusió i estada hospitalària del donant.
Exposem els resultats amb 7 ronyons amb pedicle múltiple en
la nostra sèrie de 50 trasplantament renals amb donant viu
obtinguts mitjançant cirurgia laparoscòpica. S’avalua la
capacitat diagnòstica del número d’artèries de la resonància
magnètica (RM).
Material i mètodes
De Març de 2002 fins a Setembre de 2004, hem realitzat 50
nefrectomies laparoscòpiques. Els 50 empelts foren implantats
a receptors tractats des de 48 hores abans del trasplantament
amb una pauta triple immunosupressora mitjançant tacrolimus
0.1 mg/kg/12 hores, micofenolato mofetil 1g/12 hores i
prednisona 0.5 mg/kg/dia via oral. L’estudi preoperatori
vascular es va realitzar mitjançant resonància magnètica en
tots els casos. En 48 casos es va escollir el ronyó esquerra,
només en 2 casos es va escollir el ronyó dret al ser informada
la presència de un pedicle múltiple en el ronyó esquerra. En un
cas, s’escollí el ronyó esquerra tot i ser informat com pedicle
doble.

Resultats
S’han evidenciat 7 pedicles múltiples durant la cirurgia: 3
pedicles triples i 4 pedicles dobles. Cap d’ells fou correctament
diagnosticat per l’estudi vascular de la RM. El pedicle doble
diagnosticat per RM va resultar ser un pedicle triple.
Dels 4 pedicles dobles, 2 van ser reimplantats de forma
independent; dels 2 restants, en un es va reconstruir un “canó
d’escopeta” i 1 es va realitzar una anastomosi termino lateral
per a realitzar una única anatomosi a l’artèria receptora. En els
3 casos de pedicle triple, es va realitzar idèntica reconstrucció
mitjançant cirurgia de banc: anastomosi de l’artèria de menor
calibre a una de les 2 principals i anastomosi en “canó
d’escopeta” de l’artèria principal per a construir un pedicle únic.
El temps mitjà de la nefrectomia en aquesta sèrie fou de 235
minuts. Isquèmia calenta: 4,1 minuts. Isquèmia freda: 140
minuts. No va existir necrosis tubular amb diuresi immediata ni
pèrdua de l’empelt.
En un cas, fou necessària la reconversió a cirurgia oberta del
donant per pèrdua dels clips arterials.
Conclusions
La resonància magnètica es mostra com una tècnica poc
sensible per al diagnòstic de pedicle vascular múltiple.
Els resultats funcionals amb ronyons procedents de donant viu
amb pedicle múltiple son bons. No obstant, davant l’informe
d’un pedicle triple en l’estudi del donant, desaconsellem la seva
utilització per a trasplantament renal.

NEFRECTOMIA LAPAROSCÒPICA DE DONANT VIU EN UN
PROGRAMA DE TRASPLANTAMENT RENAL.
EXPERIENCIA INICIAL
A. Alcaraz, A. Rosales, J. Palou, J. Caffaratti, M.
Montlleó, J. Segarra, J. Ponde de León, J. Huguet, C.
Errando, L. Guirado*, JM. Diaz*, H. Villavicencio.
Equip Quirúrgic de Trasplantament Renal. Servei
d’Urologia. Fundació Puigvert, Barcelona. Equipo de
Trasplantament Renal. Servei de Nefrologia. Fundació
Puigvert, Barcelona.
Introducció
El donant viu representa, actualment en el nostre Servei, un
25% dels òrgans que es generen per a trasplantament renal. La
nefrectomia laparoscòpica (NL) és en el nostre Centre, la
principal font d’obtenció d’òrgans a partir del donant viu per a
trasplantament. Comporta menor morbilitat, agressió quirúrgica,
necessitat de transfusió i estada hospitalària del donant.
Exposem la nostra experiència inicial amb els primers 50
trasplantaments.
Material i mètodes
De Març de 2002 fins a Setembre de 2004, hem realitzat 50
nefrectomies laparoscòpiques. Els 50 empelts foren implantats
a receptors tractats des de 48 hores abans del trasplantament
amb una pauta triple immunosupressora mitjançant tacrolimus
0.1 mg/kg/12 hores, micofenolato mofetil 1g/12 hores i
prednisona 0.5 mg/kg/dia via oral. Els rebuigs aguts es van
tractar amb bolus de metilprednisolona i les biòpsies es van
classificar mitjançant Banff 97.

Resultats
El temps mitjà de nefrectomia fou de 161 minuts. La isquèmia
calenta: 3,2 minuts. Isquèmia freda: 82 minuts. Sagnat mitjà:
270cc. Estada mitjana (donant): 5,1 dies. Hem presentat 4
reconversions a cirurgia oberta per sagnat del pacient (un post-
nefrectomia). A les 48 hores del trasplantament, la creatinina
plasmàtica mitja del donant fou de 111 umol/l. Cap receptor
presentà disfunció inicial de l’empelt. Un 17% va patir un
episodi de rebuig agut precoç, sempre corticosensible i de
major incidència en donants no consanguinis. No utilització de
sèrum policlonals/monoclonals en cap cas. No hi va haver
mortalitat ni en donant ni en el receptor. La supervivència de
l’empelt ha sigut del 95%. Vam patir la pèrdua d’un empelt a les
6 setmanes del trasplantament una vegada donat d’alta al
pacient, arrel d’hemorràgia retroperitoneal aguda que va obligar
a trasplantectomia, a pesar de tenir un empelt funcionant en
l’estudi de TAC preoperatori. Un segon empelt es va perdre per
causa immunològica. La supervivència del pacient, tant donant
com receptor ha sigut del 100%.
Conclusions
La NL de donant viu retalla l’estada hospitalària. Amb els temps
d’isquèmia freda i calenta obtinguts, no s’ha presentat cap cas
de disfunció inicial de l’empelt. Les excel·lents supervivències
de pacients, empelt i la ràpida funció renal obtingudes, fan que
aquesta tècnica d’obtenció d’òrgans pugui ser considerada de
primera línia en un programa de trasplantament renal de
donant viu.

TRANSPLANTAMENT RENAL DOBLE: RESULTATS A
LLARG TERMINI
A. Francés, O. Buisan, FJ. Elias, E. Franco, S. Gil-
Vernet, L. Riera, N. Serrallach
Hospital Universitari de Bellvitge
INTRODUCCIÓ
La manca d’òrgans per a transplantar planteja la utilització
d’empelts de donants d’edat molt avançada, en els que,
freqüentment, s’associen factors de risc com HTA, diabetes i/o
malaltia vascular perifèrica. L’edat del donant influeix
negativament en la supervivencia de l’empelt a llarg plaç.
Transplantar els dos ronyons en el mateix receptor pot justificar
l’aprofitament d’aquests òrgans i millorar el seu resultat.
MATERIAL I MÈTODES
Al 1997 vam iniciar al nostre centre un programa de
transplantament renal doble (TRD) amb empelts de donants
d’edat > 60 anys amb història d’HTA i/o diabetes i/o proteinúria,
prèvia biopsia renal analitzant el percentatge de
glomeruloesclerosis, atròfia tubular, fibrosis intersticial i
engruiximent de la pared arteriolar, segons un protocol
histològic prèviament establert. Fins al desembre del 2003 hem
realitzat 51 TRD (31 homes, 20 dones) sobre un total de 552
transplantaments renals (9.2%). La mitjana d’edat del donant i
el receptor han estat 71.8 +/- 5 anys i 66.6 +/- 5anys
respectivament. Els empelts van ser implantats a les dues
fosses ilíaques, habitualment a través de dues incisions. El
temps mitjà d’isquèmia freda van ser de 18h.

RESULTATS
La incidència de NTA i rebuig van èsser del 43% i 13.7%
respectivament.
15 pacients (29.4%) van ser reintervinguts per complicacions
quirúrgiques: 5 estenosis ureterals (un pacient bilateral), 4
trombosis vasculars unilaterals, 2 fístules ureterals, 2
eventracions , 1 linfocele i 1 fístula vesical.
5 pacients han perdut un dels seus dos empelts i mantenen
una funció renal aceptable.
3 pacients han tornat a entrar en programa d’HD (2 per rebuig
vascular agut i 1 per complicacions quirúrgiques)
La mort del pacient amb empelt funcionant (5 casos) és a la
nostra sèrie la causa més freqüent de pèrdua de l’empelt.
La supervivència del pacient i l’empelt als 5 anys és del 88 i
84% respectivament.
CONCLUSIONS
El TRD és una bona estrategia per a optimitzar l’ús de ronyons
d’edat avançada que són refusats per la majoria de centres. No
obstant, han d’establir-se estrictes criteris de selecció tant del
donant com del receptor.

EVOLUCIÓ DEL TRASPLANTAMENT RENAL EN PACIENTS
ADULTS AMB DERIVACIÓ URINÀRIA URETERO-ILEAL.
S. Esquena, R. Martos, JM. Abascal, E. Trilla, Ll.
Cecchini, CX. Raventos, F. Sarrias, A. Fakiani, MA.
López-Pacios, E. Tremps, B. Quintanilla, J. Morote
Servei d’Urologia, Hospital Vall d´Hebron, Barcelona.
INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS
Determinades afeccions del tram urinari poden ser causants
d’insuficiència renal terminal subsidiària de trasplantament, i al
mateix temps ser responsables d’una disfunció del tram urinari
inferior que requereixi la realització d’una derivació urinària,
habitualment uretero-ileal. Presentem la revisió de la nostra
sèrie del últims 28 anys de trasplantaments renals en pacients
portadors de derivacions uretero-ileals.
MATERIAL I MÈTODES
Entre Gener de 1976 i Agost de 2004 s’han realitzat 1.135
trasplantaments, dels quals 903 en adults. En 10 casos eren
portadors de derivació uretero-ileal, representant un 0.9% del
total en aquest període. Se n’avaluen 7 amb un seguiment
superior a 1 any. Del 3 exclosos, l’últim té un seguiment inferior
a 1 any , un altre va perdre l’empelt, i l’altre fou exitus. L’edat
mitja fou 35.5 anys (rang 23 a 50), sent 5 homes i 2 dones. Es
realitzà un seguiment mig de 7.42 anys (rang 1 a 15). Tots els
ronyons trasplantats foren de donant cadàver. En tots els casos
el procediment de derivació urinària fou un conducte ileal tipus
Bricker, que es realitzà almenys 2 mesos abans del
trasplantament. Tots el empelts s’implantaren
extraperitonealment a la fossa ilíaca amb anastomosi a vasos
ilíacs externs.

RESULTATS
Les causes d‘insuficiència renal crònica foren, espina bífida (3),
TBC genitourinària (3) i bufeta neurògena (1). No es trobaren
diferències de supervivències de l’empelt i el pacient, entre els
pacients de l’estudi i les globals de la resta de pacients
trasplantats. Tampoc es detectaren més complicacions
quirúrgiques. Del total de trasplantaments, 5 són funcionants
actualment i els 2 de més llarg seguiment, estan en hemodiàlisi
per nefropatia crònica de l’empelt. No s’han detectat un major
nombre de complicacions mèdiques ni alteracions
metabòliques, però destaca una major incidència d’ingressos
per ITUs febrils, així durant el seguiment, tots els pacients han
presentat almenys 1 ITU, mentre que 3 pacients n’han
presentat 2, i 2, més de 3 episodis, però cap dels empelts s’ha
perdut per infeccions recurrents.
CONCLUSIONS
A la nostra sèrie, els pacients trasplantats amb derivació
urinària uretero-ileal tenen una supervivència de l’empelt similar
a la resta de trasplantats renals, sense major incidència de
complicacions mèdiques o quirúrgiques, només destacant un
major nombre d’ infeccions urinàries febrils, que no comporten
un augment del risc de pèrdua de l’empelt.

ESTUDI DE LES BIÒPSIES RENALS EN DONANTS
MARGINALS: CAL BIOPSIAR AMBDÒS RONYONS ?
S. Esquena, JM. Abascal, E. Trilla, Ll. Cecchini, CX.
Raventós, J. Planas, R. Martos, C. Ramírez, A. Celma, C.
Salvador, E. Gómez-Lanza, J. Bestard, J. Morote
Servei d’Urologia, Hospital Vall d´Hebron, Barcelona.
INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS
En els últims anys hi ha hagut un gran increment en l’ús de
donants d’edat avançada per augmentar el pool disponible per
trasplantaments renals. Aquesta situació ha implicat un major
ús de donants renals marginals, fet que implicarà unes
característiques histopatològiques particulars en relació a l’edat
i la comorbilitat. La realització de biòpsies resulta d’ajuda per
definir la integritat estructural i funcional del ronyons donants
abans del trasplantament. En el nostre Centre es realitza
biòpsia al ronyó donant en pacients majors de 55 anys, o amb
antecedents d’hipertensió, diabetis i /o proteinúria, o davant de
la sospita macroscòpica de patologia per part de l’uròleg durant
l’extracció. L’objectiu d’aquest estudi ha estat avaluar i
comparar les biòpsies de cada ronyó marginal, analitzant si
existeixen diferències en relació a lateralitat.
MATERIAL I MÈTODES
Aquest es un estudi retrospectiu d’una sèrie de 46 donants
marginals que analitza 92 biòpsies renals representatives
(definint-se com un tascó quirúrgic amb un mínim recomanable
de 25 glomèruls) entre el període 2001-2004. Es realitza una
biòpsia polar de cada ronyó, que es remet a Anatomia
Patològica, on es realitzen seccions per congelació de les
mostres i són analitzades obtenint un score que valora
glomeruloesclerosi, atròfia tubular, fibrosi intersticial i estenosi
arteriolar, per a cadascun dels ronyons dels donants. Es
comparen els resultats obtinguts de cadascun dels paràmetres
en funció de la lateralitat. Es defineix un índex de severitat

renal (ISR) calculat mitjançant el score del nostre protocol i
segons el criteri de classificació següent : 0 - Ronyó vàlid per
trasplantament simple, 1 -Ronyó vàlid per trasplantament doble
i 2 - Ronyó no vàlid per trasplantament.
RESULTATS
Comparem l’esclerosi glomerular de cada ronyó amb la seva
parella establint el llindar de validesa per trasplantament si en
presenta < 20%. En el 71.7% dels casos observem ambdós
ronyons vàlids i en el 10.9% dels casos coincideixen en la GE
superior al 20%. En el 17.4% de casos s’observa una disparitat
entre el percentatge de GE (> o < 20%), p 0.008. Per altra
banda, al considerar l’ISR, l’anàlisi estadística mostrà una
concordança del 69.6% en ISR igual a 0, 8.7% en ISR igual a
1 i 4.3% en ISR igual a 2. En resum, en el 82.6% dels casos
trobàrem concordança entre els 2 ronyons, mentre que existeix
un disparitat en el 17.4%, p 0.001, i va arribar a ser tant
important en un cas (2.2%) que 1 ronyó fou vàlid per
trasplantament individual mentre que l’altra no fou vàlid ni per
doble, essent rebutjat.
CONCLUSIONS
Amb els resultats obtinguts a la nostra sèrie, malgrat que
existeix una concordança significativa en els dos ronyons
biopsiats del 82.6%, considerant que en el 17.4% de les
parelles de ronyons observem disparitats, recomanaríem
continuar realitzant una biòpsia de cada ronyó. Per altra banda,
observem una clara coincidència entre els resultats obtinguts
mitjançant la quantificació d’esclerosi glomerular i del score
clàssicament utilitzat amb els 4 paràmetres definits
anteriorment.

ESTUDIO PRELIMINAR DE LA ORINA NOCTURNA COMO
ESPÉCIMEN PARA EL DIAGNÓSTICO DE ALTERACIONES
EN LA LITIASIS OXALOCÁLCICA
JA. Muñoz1, D. Salinas2, FJ. Ruiz-Marcellán2, M.
Valiente1*
1Centre Grup de Tècniques de Separació en Química (GTS),
Química Analítica, Departament de Química, Universitat
Autònoma de Barcelona, 08193 Bellaterra (Barcelona).
2Urología. Centro de Litiasis Renal. Institut Universitari
Dexeus. Barcelona.
Objetivo
Estudio preliminar de la orina nocturna (orina de primera hora
de la mañana) como espécimen para el diagnostico de los
factores de riesgo de la litiasis oxalocálcica, Se pretende
obtener un esquema simplificado de estudio metabólico-mineral
de orina para una primera aproximación al diagnóstico simple,
correcto y exacto de las alteraciones urinarias litógenas, con el
objetivo de superar algunas de las limitaciones más
importantes asociadas a los protocolos existentes basados en
orinas de 24 horas.
Metodología
Se estudió la capacidad de múltiples parámetros (diuresis, pH,
calcio, magnesio, fósforo, sodio, potasio, oxalato, citrato, ácido
úrico, creatinina, glicosaminoglicanos, fitato y ensayo de Riesgo
Litógeno Urinario-RLU) de una muestra de orina nocturna
recogida en ayunas (orina acumulada durante un periodo de
descanso nocturno aproximado de 8 horas) para discriminar
entre pacientes afectos de litiasis oxalocálcica (tanto
monohidratada como dihidratada) y controles sanos. Los
individuos participantes en el estudio (36) estaban libres de
restricciones dietéticas o de actividad física, no tomaban
medicación alguna que pudiera alterar la composición química
de la orina, ni padecían de obstrucción urinaria o infección en el
momento de la investigación. Los datos del estudio fueron

analizados mediante estadística univariada (test de la t de
Student) y estadística multivariable (Análisis en Componentes
Principales y Análisis de Conglomerados Jerarquizados).
Resultados
La comparación de los parámetros urinarios evaluados para los
tres grupos indica que los parámetros urinarios pH, Ca, fitato,
pirofosfato, citrato y ensayo RLU son los que aparecen con
mayor poder diagnóstico de la enfermedad litiásica
oxalocálcica. Además, se observa una menor capacidad
inhibidora de la orina (en función básicamente de los valores de
fitato, pirofosfato y citrato) como factor decisivo que parece
gobernar la litiasis oxalocálcica monohidratada, mientras que
en el caso de la dihidratada, los principales factores de riesgo
se encuentran relacionados con el aumento del pH y la
calciuria. Así, se ha demostrado la capacidad de la orina
nocturna para discriminar los principales factores de riesgo de
la litogénesis oxalocálcica (tanto en su variante monohidratada
como dihidratada).
Conclusiones
El análisis de muestras urinarias nocturnas puede representar
una alternativa adecuada a la orina de 24 horas para una
evaluación más adecuada de la enfermedad litiásica, que
podría ser útil tanto para el diagnóstico de las alteraciones
urinarias responsables del cálculo renal como para el
seguimiento de la terapia preventiva de la recidiva, siendo muy
fácil su implementación en la práctica clínica. Dicha
implementación, además, podría suponer algunas ventajas en
relación al análisis de la orina de 24 horas: 1) mejor detección
de las alteraciones urinarias responsables de la formación de
un cálculo al ser medidas éstas en el periodo de mayor
potencial de cristalización, 2) mayor representatividad de la
orina nocturna en comparación con la orina de 24 horas en
relación a la menor afectación de la primera con los hábitos del
paciente (actividad física, consumo de fluidos, exposición
solar...), 3) mayor facilidad de recogida de la muestra por parte
del paciente, al tratarse de un período de recogida más corto,
en que la actividad del individuo corresponde, en gran parte, al
habitual descanso nocturno.

INHIBIDORES DE LA LITIASIS OXALOCÁLCICA. EFECTOS
DE SUS INTERACCIONES EN LA CRISTALIZACIÓN DE
OXALATO CÁLCICO
JA. Muñoz, M. Valiente*
Centre Grup de Tècniques de Separació en Química
(GTS), Química Analítica, Departament de Química,
Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra (Barcelona)
Objetivo
Estudiar de manera sistemática el efecto in vitro de diversas
sustancias con pretendidas propiedades inhibidoras sobre la
cristalización de oxalato cálcico, haciendo especial énfasis en
el efecto de sus interacciones sobre la inhibición. Dichas
interacciones son susceptibles de modificar de manera
importante el carácter inhibidor de una determinada sustancia,
produciendo tanto efectos positivos (sinérgicos) como
negativos en la prevención de la cristalización.
Metodología
Se utilizó un ensayo de Riesgo Litógeno Urinario (RLU) para
seguir la precipitación de oxalato cálcico en muestras de orina
artificial conteniendo un inhibidor determinado (fitato,
pirofosfato, citrato y sulfato de condroitina), así como en
presencia de las mezclas binarias de dichas sustancias. Éstas
fueron ensayadas en concentraciones urinarias fisiológicas.
Resultados
Únicamente las mezclas fitato + pirofosfato y fitato + citrato
manifestaron efectos de interacción significativos sobre la
cristalización de oxalato cálcico. Mientras la primera resultó en
efectos sinérgicos, la segunda mostró efectos negativos en la
inhibición del desarrollo de oxalato cálcico. Estos efectos se
explican en términos de afinidad relativa de los diferentes
inhibidores por la superficie de los cristales de oxalato cálcico
en desarrollo y sus concentraciones relativas en orina.

Conclusiones
Parece claro que la capacidad inhibidora de la cristalización de
una determinada orina no puede ser asignada a la capacidad
de cada sustancia individual, sino también a las múltiples
interacciones que pueden verificarse en un medio tan complejo
como es la orina. Estas interacciones, que pueden modificar el
comportamiento de una determinada sustancia sobre la
inhibición de la cristalización de oxalato cálcico, pueden ser de
gran importancia y valor en el diseño de tratamientos
profilácticos de la urolitiasis basados en inhibidores de la
cristalización. Por un lado, los esfuerzos para incrementar un
inhibidor dado en el marco de un tratamiento de la litiasis con
inhibidores pueden resultar inútiles debido a la presencia de
otros compuestos urinarios que provoquen un efecto negativo
sobre la inhibición por esta sustancia. Por otro lado, pequeños
incrementos en la concentración de un determinado inhibidor
podría otorgar una gran capacidad inhibidora a la orina, en
virtud de la existencia de efectos sinérgicos con otras
sustancias presentes en ésta.
Dado el escaso conocimiento de estas interacciones, podemos
afirmar que investigaciones futuras en este campo pueden
contribuir a un mejor diseño de los tratamientos profilácticos de
la urolitiasis basados en la presencia de inhibidores en la orina.

LITOTRICIA EXTRACORPÒREA PER ONES DE XOC (LEOC)
EN ELS PRIMERS ANYS DE VIDA
C. Sevilla, X. Pascual, O. Angerri, J. Caffaratti, JM.
Garat, H. Villavicencio
Unitat d’Urologia Pediátrica. Servei d’Urologia. Fundació
Puigvert, Barcelona.
Introducció
La litiasi urinària és una malaltia poc freqüent. Es presenten 1-2
casos per milió d’habitants. De l’1 al 3% de totes les litiasi es
produeixen en nens. En l’actualitat, la primera línia de
tractament de la litiasi infantil és la LEOC amb molt bons
resultats, tot i ser nens petits.
Objectiu
El propòsit d’aquest treball es presentar la nostra experiència
en el tractament amb LEOC de la litiasi en nens menors de 2
anys.
Metodologia
Des de 1989 fins 2003, hem tractat amb LEOC 47 pacients
menors de 2 anys d’edat (29 nens i 18 nenes). Estudis
pretractament: anàlisi de sang i orina, ecografia renovesical,
urografia intravenosa, cistografia retrògrada, DMSA pre/post
tractament. Seguiment: 3 mesos a 12 anys amb RX d’abdomen
i/o ecografia al mes i als 3 mesos. DMSA als 6 mesos i després
anual amb RX i ecografia. Procediment: equip Siemens
Lithostar i Siemens Ultra. Duració menor a 60 minuts/sessió. En
tots els casos, anestèsia general. Resultat satisfactori:
desaparició del càlcul o fragmentació menor de 4mm. No
satisfactori: fragmentació major de 4mm o sense canvis.

Resultats
Clínica:
Infecció urinària 34, hematúria 5, altres 8. Número total de
càlculs tractats: 67, únics 46 i múltiples 21. Tamany: 5-45mm
(10mm), 15 coraliformes. Número total de sessions: 92
(1,37/càlcul). Segons la localització, resolts amb una sessió:
pièlics 89%, calicilars 63.7%, ureterals 72%, vesicals 100%,
coraliformes 60%.
Complicacions:
7 pacients: febrer en 3, calle litiàsica 3 (2 van precisar
col·locació de doble J i 1 sonda de nefrostomia), obstrucció
uretral 1.
Conclusions
Es un tractament útil i segur amb poques complicacions. La
majoria dels resultats satisfactoris s’obtenen amb 1-2 sessions
independentment del tamany i localització del càlcul. Aquests
resultats es poden explicar perquè: són càlculs de poc temps
de creixement (menor duresa), hi ha una millor transmissió de
les ondes de xoc per poca massa corporal i hi ha una millor
expulsió dels fraGments. Aquesta tècnica es d’elecció com a
primera línia de tractament en aquest grup especial de
pacients.

ROTURA DE CUERPOS CAVERNOSOS Y DE URETRA
DURANTE LA ACTIVIDAD SEXUAL
M. Las Heras, J. Guajardo, JR. Bordalba, R. Puig, M.
Flavian, C. Berbegal, M. Gómez
Servicio de Urología, Hospital Universitario Arnau de
Vilanova de Lleida
Introducción
Se diagnostican dos casos de rotura de cuerpos
cavernosos y uretra mediante RNM. El diagnóstico mediante
esta exploración permite la localización exacta de la lesión, lo
que facilita la reparación quirúrgica al abordar directamente la
zona lesionada. La sutura y reconstrucción de la uretra permitió
una recuperación de la función eréctil y una micción dentro de
la normalidad.
Casos clínicos
Se presentan dos varones jóvenes que en el transcurso
de unas relaciones sexuales presentan dolor agudo en pene
con descenso brusco de la erección, uretrorragia, y posterior
hematoma escrotoperineal que motivan su consulta a
urgencias.
La utilización de la RNM en el diagnóstico de las lesiones
nos permite obtener imágenes precisas de la lesión de cuerpos
cavernosos y uretra. Esto permite una mejor aproximación al
lugar de la lesión durante la reconstrucción quirúrgica.
La intervención en los dos casos consistió en una
incisión coronal circunferencial del pene, liberación de cuerpos
cavernosos y uretra, y sutura de las lesiones.
Los dos pacientes relataban al cabo de tres meses
la presencia de erecciones normales sin desviación peneana y
con unas micciones con un flujo miccional dentro de los
parámetros normales.

AUTOINJECCIÓ INTRACAVERNOSA DE METOXAMINA EN
EL TRACTAMENT AMBULATORI DEL PRIAPISME DE BAIX
FLUIX RECURRENT.
J. Rodríguez Tolrá, JM. Cuadrado Campaña, O. Buisán
Rueda, A. Francés Comalat, E. Franco Miranda, N.
Serrallach Mila.
Servei dÚrología. Unitat dÁndrologia. Hospital
Universitari de Bellvitge. Hospitalet de Llobregat.
Introducció
Definim el priapisme de baix fluix recurrent com aquella erecció
espontània i prolongada amb una duració propera a les 3 hores
i que acaba amb detumescència espontània del penis. Té un alt
risc de desenvolupar priapisme establert si es rep tractament
amb psicofarmacs o antihipertensius.
Material i mètodes
El tractament inicial d’aquest quadre es pot realitzar
augmentant láctivitat simpàtica practicant exercici físic o amb
la administració dágonistes adrenergics via oral, com Etilefrina
o Fenilpropanolamida, mesures habitualment poc efectives.
S´han utilitzat mùltiples farmacs com a tractament ambulatori;
agonistes alfa adrenèrgics purs com Metoxamina i Fenilefrina, i
agonistes mixtes com Epinefrina, Norepinefrina, Efedrina,
Metaraminol, Etilefrina i dáltres.
Cas clínic
Presentem el cas dún pacient de 34 anys amb varis episodis
de priapisme de baix fluix recurrent, que va ingressar al nostre
centre per a tractament i estudi. No es va poder trobar
létiologia del quadre; es va fer tractament amb injeccions
intracavernoses de 2-10 mgrs. de Metoxamina amb
monitorització, amb una resposta excel.lent. El pacient va ser
alliçonat amb láutoinjecció i va continuar la seva utilització
domiciliaria sense incidències durant un mes; actualment
asimptomatic i amb conservació de la seva funció erectil.

Discusió
La Metoxamina intracavernosa ambulatoria es mostra efectiva i
suficientment segura en el tractament del priapisme de baix
fluix recurrent; recomenem per a la seva administració, l´ingrés
hospitalari per comprovar la seva efectivitat i la absencia
d’efectes secundaris i posteriorment continuar el tractament a
demanda amb dosis entre 2-10 micrograms i control periodic
del malat per a comprovar la correcta técnica d´autoinjecció i el
resultat del tractament.

Annals d`Urologia, Vol. 5, num. 2, abril de 2005
Revisió Original/ Revisión Original
TUMORS TESTICULARS DE CÈL.LULES DE
SÈRTOLI. SUCCINTA REVISIÓ DE LA
LITERATURA I D’AUTORS DE L’ESTAT
ESPANYOL (PERIODE: 1985 - 2003)
C. Pellicé i Vilalta.
Pràctica Privada. Clínica de Nostra Senyora del Remei.
Barcelona
Introducció
A l’Estat Espanyol els tumors testiculars (TT) representen
actualment un 1-1,9% del total de les neoplàsies urològiques
comptabilitzades (4,17,26)
.
Els habituals en son els TT del “Tipus germinal” (94%) (4,17,28,29)
. Els
TT del “tipus no germinal” (4-6%) es relacionen amb l’estroma
gonadal i no pas amb l’epiteli germinal (1,16,18)
(Tumors de cèl·lules
de Leydig, de Sèrtoli – TCS, de la teca, de la granulosa, de teixits
mesenquimals varis i indeterminats).

Els TSC corresponent al 1-2% dels TT (1-29) i també son coneguts
com a androblastomes (2,4,27-29)
i són propis de grups etaris joves
(2,9,10,25)
.
Podent haver com en tot TT més d’una soca histològica neoplàsica
en una mateixa gònada tumoral (18)
.
Resta aportada una succinta revisió de la literatura i d’autors de
l’Estat Espanyol que han tractat la temàtica generada pels TT del
tipus TCS en el període que abasta del 1985 al 2003 (1-29)
.
(TAULES: I, II i III / A III / B)
Aquest és un treball de revisió que ara és redactat actualitzant les
cites d’uns treballs i comunicacions aportades anteriorment envers
els TCS (CPiV et als: 1995-1997 / 20-22 / TAULA: I), considerar uns
llibres a l’abast de l’especialitat (1,4,17,26-29)
, les revistes “Actas
Urológicas Españolas” (10,15)
i “Archivos Españoles de Urología”
(7,9,14,20,22,25)
, altres fonts bibliogràfiques (2,8,16,18,19,21,23,24)
i uns ”llibres
d’abstracts” de congressos de l’AEU (3,5,6,11-13)
.
(TAULES : II i III / A III / B).
No hem pretès ser exhaustiu i de ben segur que en deuen mancar
treballs. No obstant, això, amb els referenciats ja es pot tenir una
correcta visió del que els TCS han estat en l’interès dels autors del
l’Estat Espanyol en el període considerat (1985-2003) (1-29)
.
(TAULES: II i III / A III / B).
Els TCS estan prou ben comentats en els textos genèrics de
l’especialitat (1,2,17,26-29)
, la resta en són “Notes Clíniques” (7-10,12-15,19-
23)
o bé són citats en estudis retrospectius que ens mostren

l’experiència d’un Servei donat en la temàtica generada pels TT i en
concret pels TCS (3,5,6,11,12,16,25)
.
De totes les cites aportades, val la pena fer l’esmena a la de Plata
et als del 1995 (23)
. És un correcte treball de revisió, interdisciplinari i
multicèntric, que aporta cinc casos de TCS del tipus “calcificant”.
La metòdica d’estudi, tractament, diagnòstic diferencial i seguiment
dels TCS és la sabuda, coneguda i comuna per a tot TT. Aspectes
tots ells prou ben consensuats i universalment protocolitzats pel
comú dels uròlegs (4,17,28,29)
.
En resum:
.- Correcta anannesi dirigida
.- Polida exploració física (Tacte i transil.luminació de les bosses
escrotals)
.- Ecografia escrotal bilateral (US), associable a un doppler color si
s’escau
.- TAC tòraco-abdominal d’alta definició
.- Determinació dels marcadors tumorals (MCT), a l’ús pel que
respecta als TT
.- El tractament inicial es basa amb la “Orquiectomia Radical
Oncològica”
A grans trets les seves formes de presentació clínica i
iconogràfica són les pròpies de tot TT (1-29)
.
No obstant això pel que respecta als TCS caldrà considerar si
s’escau (13)
:

.- Una forma didimària focal i unilateral. Generalment sense cap
mena de simptomatologia endocrina, ni altres síndromes
sistèmiques vàries associades.
.- Una forma gonadal bilateral, multifocal amb endocrinopatíes per
unes hipersecrecions aberrants (Estrògens i/o gestàgens o bé
d’andrògens). Associables sovint a unes síndromes sistèmiques
vàries (Carmey, Peutz-Jeghers,ect,...) (7,8,10,19,23)
.
D’haver un efecte massa a l’exploració física, la US testicular dels
TCS es similar i comuna a la de qualsevol TT (1-29)
.
Els MCT en són inexpressius (1-29)
, encara d’estar al davant d’un
TSC de tipus maligne (9,19)
.
Els TCS deriven del estroma gonadal primitiu (2,7,9,10,25,28)
.
Resten descrites unes variants histològiques en els TCS (1,7,15-17)
:
(TAULA: III / a III / b)
.-TCS “CLASICS” (70% / 40% i associats a grups etaris joves)
.-TCS “CALCIFICANTS” (2,10,13,18,24)
(40-50% sota unes formes
bilaterals i multifocals. 36% amb afectació sistèmica. Sembla que
aquests són els més agressius dels TCS.
.-TSC “ESCLEROSANTS” (Sense tendència a la bilateralitat,
multifocalitat i síndromes extragonadals) (10)
.-“FALSOS” TSC (Coneguts també com Adenomes de Pik. Són
unes formes d’hiperplàsia de cèl·lules de Sèrtoli. En elles si que
apreciem espermatogònies (10)

La presència de microlitiasis testiculars als estudis ecogràfics, sovint
en els TCS calcificants, no en deuen de confondre i en tal cas
seguirem amb acurats controls US i de MCT periòdics (8,24,27)
.
Un 10% del TCS manifesten criteris de malignitat (1-29)
(Tamany,
anaplàsia, alteracions mitòtiques, invasió local a l’albugínea i al
cordó (Llavors associables a grups etaris adults - 28
).
Resten descrites metàstasis a ganglis retroperitonials, ossos i
pulmó. En aquest casos encara queda per considerar la utilitat de
les limfadenectomies, més o menys ampliades, i el valor de la
quimioteràpia i radioteràpia (9,18)
.
BIBLIOGRAFIA:
1. Algaba F, Moreno A, Trias I. Tumores de células de Sèrtoli.
Tumores del testiculo y anejos. En: Uropatología tumoral,
correlación morfológica, molecular y clínica. Algaba /Moreno / Trias.
Ed. Pulso: Barcelona, 1996, cap.V p.328.
2. Calabia A, López G, Martín B. Tumor de células de Sèrtoli. En:
Ecografía de la patología escrotal (Calabia /López /Martín). Ed. ION:
Gijón, 2001, p.71 y p.76
3.Calahorra L, Vazquez S, Carrero V et al. Tumores de los
cordones sexuales. Nuestra experiencia. Congreso Nacional de
urología, 1996, Abstract: P159 p183
4.CondeJ, Rico J, Camacho E. Tumor de Sèrtoli. Cáncer de
testículo. En: Patología urogenital. Pautas de actuación y guías de

orientación diagnóstico-terapéuticas. García /Camacho. Ed. Mayo:
Barcelona, 2003, p.269
5. Cozar J, Nistal M, Cisneros J, et al. Tumores del estroma
gonadal. A propósito de 11 casos. Congreso Nacional de urología,
1991, Abstract: P.68 p.140
6. Cruceyra G, Tejido A, Duarte J et al. Tumores no germinales de
testículo. Nuestra experiencia. Congreso Nacional de Urología.,
1997, Abstract: P.113 p.152
7. De Diego E, Pascual C, Portillo M et al. Tumor testicular de
células de Sèrtoli esclerosante en un paciente VIH.
Arch.Esp.Urol. 54: 1129-1132, 2001
8. De la Peña E, Rodríguez L, Garat J. Tumor de células de Sértoli
y síndrome de Peutz-Jeghers: Una rara asociación. En: Patologías
excepcionales en Urología. Leiva, Résel. AEU-Luzán, Madrid, 2002
p.269-275
9. Díaz E, Calatrava S, Bezar R et al. Tumor testicular de células de
Sértoli. Aportación de un caso. Arch Esp Urol 50:193-195, 1997.
10. Domínguez F, Vergara F, Fernández A et al. Tumor testicular
de células de Sértoli: Variedades clínicas y patológicas. A propósito
de un caso. Actas Urol Esp 21: 519-523, 1997
11. Duarte J, Chantaba V, Ruibal M et al. Tumores testiculares.
Análisis de nuestra serie. Congreso Nacional de urología , 2001.
Abstract: C.33 p.29
12. Gallego J, Pereira J, Larrinaga J et al. Nuestra actitud en el
control y seguimiento del tumor testicular. Congreso Naional de
Urología, 1996. Abstract: P.67 p.77

13. Fenández E, Suárez E, Rodríguez I et al. Tumores infrecuentes
testiculares: Tumor de células de Sértoli. Reunión Nacional del
Grupo Uro-oncológico, Logroño, 2001. Abstract: P.19 p.73
14. Gutiérrez J, Garrijo F, Ladrón C et al. Tumor de células de
Sértoli. Arch.Esp.Urol. 40: 523-525, 1987
15.Hita E, López J, Mellado P, Olivar M. Tumor testicular de
células de Sértoli. Actas Urol Esp 25: 74-77, 2001
16. Martin R, Nistal M, Santamaría L. Neoplasias testiculares.
Clasificación y anatomia patológica (II). Urol Integr Invest 7: 325-
332, 2002
17. Nistal R, Gonzales P, Regadera J. Anatomia patológica de las
neoplasias testiculares. Tumor de células de Sertoli. En: Tratado de
Oncología Urológica. Résel, Moreno. Ed. Grupo Saned: Madrid,
2003, vol. II cap.75 p.989-990
18. Nistal M, Santamaría L. Tumor de células de Sertoli. En:
Tumores gonadales: aspectos clínicos y terapéuticos. González,
Barón. Ed. MCR, SA / UAM, Barcelona,1985, p.48-49
19. Nogales F, Andújar M, Zuloaga A, García-Puche J.
Malignant large cell calcifying Sèrtoli cell tumor of the testis. J Urol
153:1935-1937, 1995
20. Pellicé C. Carta al Director. Arch Esp Urol, 50:305, 1997.
21. Pellicé C, Ramírez J, Cosme M et al. Tumores de células de
Sertoli asentados sobre unos testículos criptorquídicos. Bol ColMex
Urol 12:236-239, 1995

22. Pellicé C, Riverola A, Ramírez J. Tumores del estroma gonadal.
A propósito de un tumor de células de Sèrtoli. Arch Esp Urol 48:
646-648, 1995
23. Plata C, Algaba F, Andújar M et al. Large cell calcifyng Sertoli
cell tumor of the testis.histopathology 26: 255-259,1995
24. Résel L. Comentario Editorial. En: Patologías excepcionales en
Urología.Leiva, Résel. AEU-Luzán, Madrid, 2002. p.277-278
25. Romero M, Gutiérrez J, Salazar S. Et al. Tumor de estroma
gonadal en la infancia. Aportación de un caso. Comentarios. Arch
Esp Urol 46: 152-154, 1993
26. Romero F, Saenz A, Gil M et al. Epidemiología de los tumores
testiculares. En: Epidemiología descriptiva y analítica en Oncología
Urológica. Otero, Fernández, Gil). TEMA MONOGRAFICO.
Congreso Nacional de Urología, 1998, cap.VI p.95-101
27. Tapia-Viñe M, Hernández J. Tumores de estroma gonadal.
Diagnóstico por la imagen de los tumores testiculares y para-
testiculares. En: Tratado de Oncología Urológica. Résel y Moreno.
Ed. Grupo Saned: Madrid, 2003, Vol. II Cap.73 p.957-958
28. Villavicencio H. Tumores de células de Sertoli. Tumores del
contenido escrotal. En: Práctica Andrológica. Pomerol y Arrondo.
Masson-Salvat. Barcelona, 1993, Cap.83 p.716
29. Villavicencio H, Algaba F, Sole F. Tumores de células de Sertoli.
Tumores del testículo. En: Tratado de Urología. Jiménez y Rioja.
Ed. Prous: Barcelona; 1993, vol.II cap.69 p.1289-130

ANNEX I / TAULA I:
.-TUMORS DE CÈL.LULES DE SÈRTOLI -.
CPiV et als: CASUÍSTICA I APORTACIONS BIBLIOGRÀFIQUES PERSONALS
(TRES CASOS REFERENCIATS DURANT EN EL PERIODE: 1994 - 1997)
(TRES CASOS “TIPUS CLASIC” TOTS AMB CRITERIS DE “BENIGNITAT”)
PUBLICACIONS:
Arch.Esp.Urol. 1995;48:646-648........cit.: 20
Bol.Col.Mex.Urol. 1995;12:236-239........cit.: 21
Arch.Esp.Urol. 1997;50:305...............cit. 22
COMUNICACIONS:
ACUC-A. : Calonge, 1994
AEU: Santander, 1995
ACUC-A.: Seva, 1995
ANNEX II / TAULA II:
.-TUMORS DE CÉL.LULES DE SÈRTOLI -.
CASUÍSTICA I APORTACIONS BIBLIOGRÀFIQUES DE L’ESTAT ESPANYOL
(23 CASOS REFERENCIATS EN EL PERÍODE: 1987 - 2001)
PUBLICACIONS EXTRANGER:
Nogales et als.................1 cas....................cit. 19
Pellicé et als.....................3 casos................cit: 21 (TAULA I)
Plata et als.......................5 casos.................cit. 23
TOTAL......... 9 CASOS
PUBLICACIONS ESTAT ESPANYOL:
De Diego et als.................1 cas.....................cit. 7
De la Peña et als..............1 cas.....................cit. 8
Diaz et als.........................1 cas.....................cit. 9
Dominguez et als..............1 cas.....................cit. 10

Gutierrez et als..................1 cas (Bilateral)....cit. 14
Hita et als..........................1 cas.....................cit. 15
TOTAL.......7 CASOS
COMUNICACIONS CONGRESSOS AEU:
Calahorra et als.............. .......1 cas.................cit. 3
Cozar et als............................2 casos.............cit. 5
Cruzeyra et als.......................1 cas.................cit. 6
Duarte et als...........................1 cas.................cit. 11
Gallego et als..........................1 cas................cit. 12
Fernàndez et als....................1 cas..................cit. 13
TOTAL.......7 CASOS
TAULA II
Publicacions
Extranger (9)
Publicacions
Estat Espanyol
(7)
Comunicacions
Congressos
Espanyols (7)
ANNEX III / TAULA III:
.-TUMORS DE CÉL.LULES DE SÈRTOLI -.
CASUÍSTICA I APORTACIONS BIBLIOGRÀFIQUES DE L’ESTAT ESPANYOL
(23 CASOS REFERENCIATS EN EL PERÍODE: 1987 - 2001)
TOTAL AMB “CRITERIS DE BENIGNITAT”.......................21 CASOS
TOTAL AMB “CRITERIS DE MALIGNITAT”.........................2 CASOS

TAULA III / A
TSC "Benignes"
(21)
TSC "Malignes"
(2)
TOTAL TIPUS “CLASIC”.....................................................17 CASOS
TOTAL TIPUS “ESCLEROSANT”.........................................1 CAS
TOTAL TIPUS “CALSIFICANT”.............................................5 CASOS
TOTAL TIPUS “MIXTE”.........................................................0 CASOS
TOTAL TIPUS “HIPERPLASIA / ADENOMA DE PIK”..........0 CASOS
TAULA III/B
TOTAL TIPUS
“CLASIC” (17)
TOTAL TIPUS
“ESCLEROSAN
T” (1)
TOTAL TIPUS
“CALSIFICANT”
(5)

“ALTES” SEGONS L’ANÀLISI SEMINAL EN LES
VASECTOMIES
C. Sevilla2, O. Rajmil1, M. Musquera2.
1Servei d’Andrologia, 2Servei d’Urologia de la Fundació
Puigvert. Barcelona
Introducció
La vasectomia és un mètode de contracepció masculí. Es tracta
d’un procediment quirúrgic que crea una barrera al pas dels
espermatozous. L’èxit de la tècnica es mesura en el número i
qualitat dels espermatozous en l’ejacula’t. El resultat que es
busca es l’azoospèrmia.
Existeix un aspecte controvertit pel que fa a aquest resultat. ¿
Realment cal aconseguir l’azoospermia ?
Podem considerar un èxit de la tècnica l’existència de menys
de 100000 espermatozous immòbils/ml en l’ejaculat?.
Material i mètodes
Estudi observacional y retrospectiu en una població d’homes
als quals se’ls va realitzar la vasectomia, per contracepció, en
un període de 15 mesos ( novembre del 2001 al maig del
2002).
Hem avaluat els resultats de la tècnica mitjançant els
seminogrames posteriors a la cirurgia.
Resultats
Entre el període mencionat s’ha realitzat la vasectomia com a
tècnica contraceptiva a 618 homes.
106 no van tornar a cap control post operatori.
2 casos (0,39%) presentaven espermatozous mòbils en el
seminograma de control, considerant-lo com a fallo de la
tècnica, per la qual cosa van ser eliminats de l’estudi.
Dels 510 homes restants, en 316 (62%) casos tenien
azoospèrmia en el primer seminograma postoperatori,
74(14,4%) en el segon, 27 (5,2%) en el tercer, 6 (1,2%) en el
quart i un (0,2%) en el cinquè.

En 86 individus (16,8%) restants no van presentar
negativització del seminograma després del cinquè anàlisi. En
el estudi de aquestos hi havien menys de 100000
espermatozous immòbils /ml.
No es va objectivar cap embaràs en aquest grup de pacients
durant el període de seguiment.
Conclusions
El concepte d’azoospèrmia pot ser font de conflicte en el
moment de donar l’alta post vasectomia.
El resultat de menys de 100000 espermatozous immòbils /ml
pot ser un resultat acceptable en un percentatge de pacients
però dependrà de cada laboratori. Del nostres resultats i dels
de altres, es desprèn que el objectiu que s’ofereix per a aquest
mitjà contraceptiu hauria de ser un nombre baix de gestacions
(fallo), tal com es fa amb qualsevol altre contraceptiu.

EJACULACIÓ PREMATURA. INCIDÈNCIA FAMILIAR
A. Fernàndez Lozano
Uròleg. I.C.S. Sabadell.
OBJECTIU
No existeix un clar consens científic sobre què constitueix
l’ejaculació prematura. Definida com la incapacitat de mantenir
un control voluntari adecuat sobre l’ejaculació després d’haver
assolit un alt grau d’exitació sexual, amb presència d’ansietat
notòria, sembla ser havui en dia l’alteració orgàsmica més
freqüent. S’estàn produïnt avenços significatius en la
comprensió de fisiopatologia en ejaculació prematura, i la
hipòtesi de que factors biològics podríen jugar un paper
important en la patogènesi de l’ejaculació prematura primària
(EPP) semblen més clars i creíbles (Waldinger 1998, Grenier i
Byers 1997). Presentem una observació sobre pacients que
van realitzar tractament farmacològic per a tractar la seva E.P. i
als qui es va investigar si teníen algún parent en primer grau
que també patis E.P.P.
MÈTODEç
Dins del marc d’un estudi comparatiu de diferents tractaments
farmacològics per a la E.P., 129 homes heterosexuals, en una
franja d’edat entre 19 i 60 anys, amb parella estable, amb un
temps de latència ejaculatòria intravaginal de menys de dos
minuts en més del 50% dels seus coits, exclosos tots aquells
amb drogodependències o en tractament mèdic, enfermetat
física i disfunció erèctil; se’ls hi van formular la següent
pregunta: Té un germà, pare o fill que pateixi o hagi patit
E.P.P?
RESULTATS
78/129 pacients complíen el criteri de E.P.P (permanent), i
32/78 no van acceptar preguntar als seus parents per raons
diverses. Dels restants 46/78 que van consentir en realitzar la
pregunta: 21/46 no teníen cap parent en primer grau afectat
d’E.P, 9/46 teníen un o dos germans afectats; 5/46 teníen pare

i germans afectats; 1/46 tenien un fill amb E.P i 10/46 van
manifestar tenir al pare afectat. Cap dels parents va ser
entrevistat per nosaltres. Alguns dels pacients no van obtenir la
informació directament del seu pare, sino de la mare.
CONCLUSIONS
Per raons culturals, socials o educacionals, es fa molt difícil
investigar als familiars involucrats en alteracions sexuals. La
gran majoria dels pacients no son conscients dels problemes
sexuals que poden afectar als seus parents més propers.
Malgrat això, dins la nostra observació d’aquells pacients que
van respondre a la pregunta, un alt percentatge d’ells
presentaba algún parent en primer grau que patia o havia patit
el problema de l’E.P, fet que ens porta a creure que realment
podria existir una relació entre factors genètics i el
desenvolupament de l’ejaculació prematura primaria.

TRACTAMENT DE LA INCONTINÈNCIA D’ESFORÇ AMB EL
SISTEMA TOT
(via transobturatriu )
X. Pascual, M. Prados, A. Bujons, M. Musquera, C. Errando, P.
Arañó, H. Villavicencio
Introducció
El sistema TOT s’ha constituït en els últims anys com una nova
tècnica per al tractament de la incontinència d’orina d’esforç
(IOE). Consisteix en la col·locació d’una cinta de polipropile
sense tensió sota la uretra mitja traves dels forats obturatrius.
Material i Mètodes
Estudi retrospectiu entre Juliol 2003 i Juny de 2004. S’han
intervingut 39 dones diagnosticades de incontinència orina
amb uretra hipermòbil i no recidivada En totes elles s’ha
realitzat historia clínica acurada, exploració física (Qtip) i Estudi
Urodinàmic. Hem analitzat els resultats i les complicacions en
l’aplicació d aquesta nova tècnica quirúrgica a curt termini.
Resultats
L’edat mitja de les pacients fou de 57 anys. En 30 casos la
cirurgia es va realitzar de forma aïllada i en la resta associada a
una colporrafia ( 6 casos colporrafia anterior i 3 casos
colporrafia posterior ). El dispositiu es va col·locar en totes elles
sota anestesia raquídia. El temps mitja de la cirurgia fou de 40
minuts en la forma aïllada. La estada mitjana de 3 dies. Amb un
seguiment de 7 mesos tenim els següents resultats: El 87,6%
de les pacients van curar de la seva incontinència i un 12,4%
presentaven la mateixa simptomatologia. En cap dels casos hi
ha hagut perforació vesical intraoperatoria, 1 pacient va requerir
autocateterismes, 2 cefalea post punció i 2 pacients van tenir
dolor abdominal. En el control posterior 2 pacients explicaven
urgència de novo.

Conclusions
La utilització de la via transobturatriu, es una tècnica senzilla,
eficaç i segura pel tractament de la incontinència d’orina
d’esforç. Té poques complicacions. Pensem que es necessari
un temps més llarg de seguiment per confirmar aquests
resultats.

DEFLECCIÓ VENTRAL DEL DOLL MICCIONAL EN NENES
A. Orsola, R. González*.
Clínica Plató, Barcelona
(*A.I.duPont Hospital for Children and Thomas Jefferson
University, Wilmington DE i Philadelphia,PA)
La deflecció o desviació ventral del doll miccional en nenes és
una consulta poc habitual de la que presentem dos casos. S’ha
demostrat que està causada per mínimes deformitats del meat
urinari i es relaciona amb disfuncions miccionals secundàries i
infeccions urinàries (IU). 1,2,3
.
Cas 1. (A.L.H.): Nena de 9 anys remesa per a avaluar la
localització del meat urinari així com per 3 episodis d´IU i una
clínica d’urgència, pol.laciuria, incontinència diürna i postures
miccionals forçades. A l’exploració física (Tanner II) sols
destaca un plec mucós a la vora posterior (dorsal) del meat
urinari. El cultiu d’orina es positiu per un E. Coli multisensible i
la ecografia i la CUMS són normals. La simptomatologia,
excepte la desviació del doll, respòn a antibiòtics i
anticolinèrgics. L´exàmen sota anestèsia confirma el plec dorsal
així com la desviació ventral del doll miccional amb una
maniobra de Crede. Es practica una incisió vertical del meat
amb sutura transversa que corregeix la direcció del doll en el
postoperatori inmediat i el seguiment.
Cas 2. (A.L.F.): Una altre nena de 9a consulta per urgència, IU
i incontinència d’orina diürna. Com l’anterior pacient, explica
una desviació ventral del doll d’orina i l‘exploració física
presenta practicament idèntiques troballes. El cultiu d’orina i
l’ecografía reno-vesical són normals, mentre que la CUMS
mostra una uretra tipus “spinning top”. Sota anestèsia les
troballes, el procediment i els resultats son equiparables al cas
anterior.

COMENTARI: el rol de la uretra en les IU i les disfuncions
miccionals en nenes és poc conegut però ja va esser apuntat
per Lyon and Tanagho1
. Als anys 60’s i 70’s la uretrotomía i la
dilatació uretral era part del maneig de nenes amb IU, refluxe
vesicoureteral o disfunció miccional2
. Hoebeke et al. varen
estudiar la conformació del meat urinari en 228 nenes que
consultàren per enuresi o incontinència i van descriure dos
tipus de deformitat: un desplaçament ventral de la uretra
(anomenat hipospàdies femení) i un plec al meat (hipospadias
“cobert”) en el que aquest fragment mucós desvia el doll
miccional ventralment3
. Aquesta segona modalitat la
presentàven el 22% dels casos i tenien més tendència a
incontinència diürna, enuresi i urgència. Aquest plec
probablement és part de l’anell hymenal i pot actuar produint un
efecte obstructiu. A més la posició miccional forçada per evitar
orinar fora de la taça del WC pot contribuir creant una
obstrucció funcional a l’impedir la correcta relaxació del sol
pelvià. Aquests mínims plecs mucosos probablemet passen per
alt i potser hauria de ser quelcom en el que pensar quan
estudiem disfuncions vesical no-neurògenes associades
posicions miccionals forçades o a desviament del doll.
REFERÈNCIES
1. Lyon RP, Tanagho EA. Distal urethral stenosis in little girls. J
Urol, 93: 379, 1965.
2. Harvard BM. Revision of the external urinary meatus in girls:
a clinical appraisal. J Urol, 103: 236, 1970.
3. Hoebeke P, Van Laecke E, Raes A, Van Gool JD, Vande
Walle J. Anomalies of the external urethral meatus in girls with
non-neurogenic bladder sphincter dysfunction. BJU Int, 83: 294,
1999.

AVALUACIÓ DE L’EFICÀCIA DE CLORUS DE BETANECOL
EN EL TRACTAMENT DE LES BUFETES HIPOACTIVES DE
DIFERENTS ETIOLOGIES
J. Comet-Batlle, N. Torrent Quer, V. Montserrat Orri, A.
Ponce Campuzano, M. Ordis Dalmau, CR. Valiente
Amarilla, L. Alvarez Alvarez.
Servei Urologia Hospital J. Trueta (Girona)
OBJECTIU
Avaluar l’eficàcia del clorur de betanecol pel tractament de les
bufetes hipoactives, independentment de l’etiologia, però amb
diagnòstic urodinàmic de certesa. L’utilització d’aquest fàrmac
pel tractament de les bufetes hipoactives ha estat sovint
infravalorat i posat en qüestió, en detriment dels
autosondatges, procediment més agressiu i dificultós pel
pacient.
MATERIAL I METODE
Classifiquem els pacients en tractament amb clorur de
betanecol en 5 grups bàsics : 1.- pacients neurològics afectats
per EEMM; 2.- pacients neurològics amb patologia medul·lar;
3.- pacients idiopàtics, diagnosticats per la simptomatologia
miccional suggestiva; 4.- pacients amb ITUs de repetició, sovint
amb DM; 5,. Altres patologies (post-quirúrgics, altres malalties).
Es pretén avaluar els resultats obtinguts en cadascun d’aquests
grups de pacients tenint en compte diferents criteris: la milloria
subjectiva del pacient, la desaparició de les ITUs, la milloria del
residu post-miccional (rpm) i l’objectivació d’una millora en la
fluxometria i/o urodinàmia.

RESULTATS
Actualment tenim 41 pacients en tractament continuat de clorur
de betanecol. En tots els grups de pacients es produeix una
millora substancial de les molèsties miccionals, valorades
subjectivament. Així mateix es produeix, en un percentatge
important, una desaparició de les ITUs en els pacients que en
presenten (1 pacient amb EEMM i 90% dels pacients diabètics
amb ITUs repetició). Per altra banda la valoració del rpm
objectiva una milloria en el 66% de pacients amb EEMM, un
81% i 72% de pacients idiopatics i amb ITUs de repetició,
respectivament, un 40% de pacients amb trastorns medul·lars i
un 20% dels pacients amb altres patologies. La fluxometria i/o
urodinàmia no es va realitzar rutinàriament de control en tots
els pacients, només en part dels pacients neurològics i va posar
de manifest una milloria relativa en el 88% dels pacients amb
EEMM, un 40% de trastorns medul·lars i un altre 40% de
pacients amb altres patologies.
CONCLUSIÓ
El clorur de betanecol és un fàrmac segur, amb pocs efectes
secundaris, que produeix un gran benefici en els pacients amb
bufetes hipoactives idiopàtiques i amb DM associades a ITUs
de repetició. També aconsegueixen una milloria substancial
una gran part de pacients amb EEMM, i la resta de pacients
(trastorns medul·lars i altres patologies) es beneficien del
tractament amb menys intensitat. Per tan, de forma global
creiem que ha de ser un tractament de primera linea en
aquests tipus de patologies.

EVOLUCIÓ DEL COST DEL MATERIAL UROLÒGIC
FACILITAT AL PACIENT EXTERN AMB DISFUNCIÓ
MICCIONAL NEURÒGENA
J. Conejero, L. Girona, C. Sánchez, A. Conejero
Hospital Universitari Vall d´Hebrón.Barcelona
Introducció
Des de el any 2000 i en virtut d´un accord entre ICS,SCS i
Gerencia del H.Vall d´Hebrón es facilita el material urològic a
preus de concert.
Material i Mètode
El material és : col-lectors ©, sondes Foley (SP), sondes per
cateterisme (CI), amb els seus accesoris.Estan exclosos els
absorbents.
Resultats
S´han tractat 240 homes i 118 dones entre el 2000 inclós i
2003.
El cost total ha passat de 102.692 euros a 131.161 en 2003 i
mès per l´increment de pacients que pel preu del material.
El cost és mès gran en homes (550-600 euros/ any) que en
dones ( 200-270 euros/any)
El cost major és degut els col-lectors (54.000/any), seguit del CI
i SP.

AUTODILATACIÓ DOMICILIÀRIA POST URETROTOMIA
INTERNA;
ACCEPTACIÓ, TOLERÀNCIA I RESULTATS
A. Orsola, C. Raventós, J. Pagà, S. Búcar, I. Orsola.
Servei dÚrología Clínica Plató
OBJECTIU
Avaluar léficàcia de l’autocateterisme amb sondes de baixa
fricció per a la prevenció de recidiva d’estenosi d’uretra en
pacients prèviament sotmesos a uretrotomia interna. Tanmateix
ha estat un objectiu valorar lópinió i percepció dels pacients
dáquest mètode que ofereix la possibilitat de resolució de
léstenosi a llarg termini però requereix la implicació activa del
pacient.
PACIENTS I MÈTODES
Des de gener del 2002 hem ofert aquest tractament a tots els
pacients amb estenosi d’uretra recidivant o inicial (una única
uretrotomia) com a prevenció de recidiva. S´han utilitzat sondes
autolubricades del calibre més gran amb que es podia
cateteritzar comfortablement la uretra. El règim
dáutocateterisme recomanat ha estat d’un a la setmana iniciat
a les dues setmanes de la uretrotomia interna i durant 2 anys.
Presentem els resultats en termes funcionals (fluxe) i en termes
de satisfacció (qüestionari de Mesures d’Intenció de
Comportament)

RESULTATS
S´ha ofert el tractament a 23 pacients, 20 dels quals l’han
acceptat i presentem els resultats a 14 mesos (2a9m-5m) de
seguiment mig. L’edat mitjana dels pacients ha estat de
70,1anys (39-81a). L’aprenentatge sols ha requerit un intent de
cateterització a la visita ambulatòria. Dos pacients de la sèrie
han abandonat el tractament. S´han avaluat els tretze pacients
amb més dún any de seguiment essent el flux mig de 16´4
ml/seg (10´5 a 36´7 ml/seg) amb calibre uretral d’entre 14 i 18F.
El qüestionari de satisfacció inclou 3 preguntes positives que
han tingut una mitjana de 3,6 punts (sobre un màxim de
satisfacció de 4) i una de negativa que ha estat avaluada amb
una mitjana de 2 (essent la màxima satisfacció l´1).
CONCLUSIONS
Els resultats dáquesta sèrie demostren una alta acceptabilitat,
tolerància i compliment per part dels pacients. Látocateterisme
amb sondes de baixa fricció després dúretrotomia interna
permet assegurar fluxes miccionals no obstructius. Es tracta
dún procediment domiciliari i sense complicacions o efectes
secundaris. Pensem doncs que és un sistema útil i smple per a
la prevenció de recidiva d’estenosi d’uretra post uretrotomia.

URETRA ACCESÒRIA INCOMPLERTA
JM. Cuadrado Campaña, J. Rodríguez Tolrá, A. Francés
Comalat, O. Buisán Rueda, E. Franco Miranda, N.
Serrallach Mila.
Servei de Urologia. Hospital Universitari de Bellvitge.
Hospitalet de Llobregat.
Introducció
La duplicitat uretral masculina és una malformació congènita
infreqüent. Distingim entre uretra duplicada i accesòria,
difereciant-se en el seu origen proximal (bufeta, coll o uretra
posterior en la duplicitat i uretra anterior en l’accesòria); podent
ser complertes o incomplertes en funció de la seva sortida al
exterior o el seu retorn a la uretra.
Cas clínic
Presentem el cas d’un pacient de 25 anys que va ser
diagnosticat d’aquesta anomalia arrel de presentar un quadre
d’infeccions urinàries baixes de repetició. L’estudi d’imatge amb
uretrografia retrògrada i cistouretrografia miccional seriada va
objectivar l’existència d’una uretra accesòria incomplerta
situada ventralment a uretra bulbar. El pacient va ser
intervingut per abordatge perineal, ressecant-se la uretra
accesòria i reconstruïnt el cos esponjòs. Els controls per imatge
posteriors van mostrar una uretra bulbar normal, restant el
pacient assimptomàtic dos anys després de la intervenció.
Discussió
El tractament de la duplicitat uretral o de la uretra accesòria ve
determinat per les seves característiques morfològiques i
clíniques; sent possible la incisió endoscòpica del tabic o la
uretroplàstia. En aquest cas, l’existència de clínica evident va
derivar en l’exèresis de la uretra accesòria, amb excel.lents
resultats.

Bibliografía
1. Cendron T, Desgrez JP: Urétres surnumeraires chez le
garçon. A propos de 14 cas persomels. Ann Chir Infant. 1975;
16: 409-13.
2. Ortolano V, Nasrallah PF: Urethral duplication. J Urol. 1986;
136: 909-12.
3. Williams DI, Kemawimh: Urethral duplications in the male.
Eur Urol. 1975; 1: 209-15.
4. Effmann EL, Lebowitz RL, Colodny AH: Duplication of the
urethra. Radiology 1976; 179-85.
5. Das S, Brosman SA: duplication of the male urethra. J Urol
1977; 117: 452-4.
6. Stephens FD: Congenital malformations of the urinary tract.
Wesport Praeguer Publishers division, 1992; pp 3-14.
7. Stephens FD: Congenital malformations of the urinary tract.
Wesport Praeguer Publishers division, 1992; pp 15-52.
8. Pippi Salle JL, Sibai H, Rosenstein D, Brzezinski AE, Corcos
J: Uretral duplicacion in the male: review of 16 cases. J Urol
2000; 163: 1936-40.
9. Barbagli G, Selli C, Palminteri E, Tosto A: Duplicaciones de
la uretra bulbar: hallazgos clínicos y radiológicos y opciones
terapeúticas. Eur Urol (ed. Esp.) 1996; Vol. III nº 3: 229-33.
10. Goldstein HR, Hensle TW: Visual urethrotomy in
management of male urethral duplication. Urology. 1981; 28:
374-6.
11. Melchor H: Duplication of the urethra trans-urethral
treatment. Eur Urol. 1985; 1: 243-6.

DIAGNÒSTIC TARDÀ DÚN SINUS UROGENITAL,
HIPOGONADISME I AGENÈSIA DE CLÍTORIS
A. Orsola, M. Bartomeus*, S. Búcar, D. Salinas, I. Orsola.
Clínica Plató, Barcelona (*Servei de Radiología-CRC)
Presentem el cas d’una dona de 71 anys amb un sinus
urogenital, hipogonadisme i ascència de clítoris diagnosticat
tardanament. La pacient va consultar per dificultat miccional de
carácterístiques obstructives amb dos episodis de pseudo-
retenció d’orina que es varen resoldre espontàniament. Com
antecedents explica una amenorrea 1ª etiquetada a la juventud
d’ “infantilisme” (soltera i verge).
EXPLORACIÓ FÍSICA
Presenta un desenvolupament mamari i de vell pubià i axilar
Tanner III. L’exploració genital mostra un anus anterioritzat i per
davant un orifici únic amb absència de llavis menors i majors, i
abscència de clítoris.
El fluxe miccional en 2 ocasions mostra Qmax de 10 i 12 ml/seg
per a volums d’aprox. 100ml.
Es practica una exploració endoscòpica del introit que mostra
una cavitat vaginal estreta i hipoplàsica amb un coll uterí
normal. A la cara anterior de la cavitat sínserta un meat uretral
que condueix a una uretra justa al pas de 21F. La bufeta es
dáspecte normal tot i que no es veu una estructura clara de
coll vesical, típic dels sinus urogenitals.

EXPLORACIONS COMPLEMENTÀRIES
Amb el diagnòstic de sinus urogenital es practica:
• Cariotip que essent 46XX descarta un
pseudohermafroditisme masculí per un sdm.
dínsensibilitat androgènica. Els nivells sèrics de
testosterona són també de rang femení.
• L’absència d’alcalosis, i els nivells normals de K, cortisol,
ACTH i DOC (deoxicorticosterona) permeten descartar
dèficits enzimàtics suprarrenals (17-alfa-Hydroxylasa, 17-
keto-reductasa).
• La seno-grafia amb cateterització uretral i CUMS dibuixen
lánatomia d’un sinus dínserció uretral baixa.
• Es practica una RNM que identifica un úter de petit
tamany i no reconeix gònades permetent descartar
patologia tumoral de les mateixes.
COMENTARI
El cas il.lustra una de les moltes variants de sinus urogenital
amb la curiositat del retard en el diagòstic a la tercera edat.
L’associació de sinus urogenital amb hipogonadisme (amb
derivats mullerians hipoplàsics) ès rara i potser podria explicar-
se en cas de tractar-se d’una disgenèsia gonadal mixte (no
identificada al cariotip). Especialment excepcional es l’agenèsia
de clítoris del que sols hem trobat quatre referències a la
literatura. En aquesta pacient, donada la dificultat miccional
s´han proposat maniobres mínimes que no impliquin cirurgia de
descens del sinus. S’han iniciat alfa-bloquejants en un intent de
millorar la clínica obstructiva i s´ha realitzat una uretrotomia i
una incisió dápertura del introit o orifici perineal (tipus
episiotomia mínima) per a facilitar eventualment els sondatjes
(en cas de RAO o per a plantejar autodilatacions domiciliàries).
Aquest rar cas a més de presentar una iconografía interessant,
ens premet presentar una revisió de les possibles causes de
genitals ambigüs en un pacient fenotípicament dona.

PLASTIA PREPUCIAL EN LOS HIPOSPADIAS DISTALES
C. Barceló, C. Piró, M. Asensio, JA. Martín
Unidad de Urología Pediátrica. Hospital Vall d’Hebrón.
Barcelona
OBJETIVO
En la cirugía del hipospadias, la conservación del prepucio en
el sexo masculino permite obtener un pene estéticamente
normal y preservar una estructura anatómica que contiene gran
cantidad de receptores sensoriales importantes en las
relaciones sexuales.
El objetivo de esta comunicación es revisar los resultados
estéticos y las posibles complicaciones en la prepucioplastia
asociada a la uretroplastia según la técnica de Mathieu para los
hipospadias distales, consiguiendo un pene estética y
funcionamente normal.
MATERIAL Y MÉTODOS
Se han revisado 55 pacientes afectos de hipospadias distal, en
los que se ha realizado la uretroplastia según técnica de
Mathieu asociada a la prepucioplastia según la técnica de Saint
Aubert.
Tras la intervención quirúrgica se mantiene una sonda uretral y
vendaje compresivo durante 48 horas.
El seguimiento se realiza a los 15 y 90 días, valorando la
presencia de complicaciones (fístula o dehiscencia de la
sutura), la estética del pene y la retractibilidad de la piel.

RESULTADOS
La edad media de la intervención ha sido los 3 años y medio.
6 eran hipospadias glandares, 28 pacientes presentaban el
meato en el surco balanoprepucial y 21 casos en el tercio distal
del pene. En 12 pacientes, existía un meato de calibre fino por
lo que se realizó una meatotomía previa a la intervención
definitiva.
51 pacientes no tenían incurvación del pene y en 4 era
discreta, no precisando en ningún caso realizar maniobras para
su enderezamiento.
El postoperatorio inmediato en todos los casos fue satisfactorio
sin presentarse complicaciones (que pudieran aumentar la
estancia hospitalaria). A los 15 días del postoperatorio, como
complicaciones aparecieron un caso de fístula urinaria (1,8%) y
4 de dehiscencia parcial de la sutura de la piel prepucial. La
estética era correcta. 10 pacientes presentaban una dificultad
en la retracción de la piel prepucial precisando en 3 casos la
aplicación de corticoides tópicos. A los 90 días, presentaban
dehiscencia de la sutura prepucial 7 casos (6 parciales y 1
total), lo que representa el 12,7% de los casos, sin la aparición
de nuevos casos de fístula urinaria. En 4 casos persistió la
dificultad para la retracción prepucial y apareció en 3. Se
administró tratamiento tópico corticoideo con muy buena
respuesta en todos ellos, excepto en un caso que precisó una
circuncisión por fimosis postprepucioplastia(1,8%).
CONCLUSIONES
¿Por qué realizar la exéresis del prepucio cuando no es
necesario? ¿Por qué eliminar muchos de sus receptores
sensoriales importantes en la vida sexual adulta? ¿Por qué no
preservar el pene con una estética lo más normal posible?
Pensamos que debe conservarse el prepucio en estos
pacientes dado que esta técnica no aumenta la incidencia de
complicaciones, ofreciendo un aspecto del pene prácticamente
normal y preservando las funciones sensitivas del prepucio.

1
Cas clinic / Caso clínico
EMBOLITZACIÓ ARTERIAL PEL
TRACTAMENT DEL TRAUMATISME DEL
RONYÓ EN FERRADURA
S. Esquena, E. Trilla, JM. Abascal, M. Pérez 1, J. Morote
Servei d’Urologia i AngioRadiologia1, Hospital Universitari Vall
d’Hebron, Barcelona
INTRODUCCIÓ
La revisió de la literatura demostra que la majoria de pacients amb
traumatismes renals poden ser tractats amb mesures
conservadores1
(observació o embolització arterial), especialment si
pensem en l’alt risc de nefrectomia associat a la cirurgia.
Presentem el cas d’un traumatisme en un ronyó en ferradura que
fou tractat mitjançant embolització arterial supra-selectiva.
CAS CLÍNIC
Un pacient baró de 19 anys consultà al Servei d’Urgències després
d’un accident de trànsit en vehicle de motor. No presentava cap

2
antecedent urològic. El pacient es queixava de dolor abdominal
sever. L’exploració física va revelar un Glasgow de 15 punts,
palpant una massa dolorosa al hipocondri / flanc esquerra junt amb
una important distensió abdominal. Presentava macrohematúria a
la micció espontània. El pacient es mantingué hemodinamicament
estable en tot moment, però durant l’avaluació inicial l’hematòcrit
caigué 10 punts. La tomografia computeritzada amb contrast (TC)
evidencià un ronyó en ferradura amb una fractura a la zona d’unió
entre el pol inferior del ronyó esquerra i l’istme, mostrant
hemorràgia activa i extens hematoma retroperitoneal (10x7x23 cm)
amb ocupació pèlvica, rebutjant el ronyó esquerra i l’intestí (Fig. 1).
Les imatges retardades mostraren extravasació de contrast
compatible amb un important urinoma.

3
FIG. 1. La TC amb contrast mostra el ronyó en ferradura amb gran
hematoma retroperitoneal i signes de sagnat actiu.
Es realitzà una arteriografia que mostrà un doble pedicle per cada
ronyó i un tronc lumbo-renal distal comú que donava branques
accessòries als pols inferiors d’ambdós ronyons i a l’istme (Fig. 2)
amb extravasació de contrast compatible amb sagnat actiu. Es
cateteritzà selectivament el tronc lumbo-renal, accedint a la branca
del ronyó esquerra i istme, permetent la seva embolització amb
partícules de polivinil alcohol, sense complicacions immediates. Es

4
cateteritzà la via urinària retrògradament amb un catèter ureteral
recte per facilitar el drenatge del urinoma.
FIG. 2. L’arteriografia mostra el tronc lumbo-renal amb 2 branques,
una per cada pol inferior renal, donant l’esquerra també una branca
per l’istme, on es demostra l’extravasació de contrast.

5
En els dies posteriors, el pacient es mantingué assimptomátic amb
una completa resolució del dolor i l’hematúria, amb hematòcrits
estables i una TC de control que mostrà absència de signes
d’hemorràgia, amb completa resolució del urinoma i sense signes
de fuga urinària, pel que es retirà el tutor ureteral. Als 3 mesos de
l’embolizació, el TC de control demostrà una completa resolució de
l’hematoma (Fig. 3). No presentà complicacions tardanes,
mantenint una funció renal i una pressió arterial completament
normals als 12 mesos de seguiment.

6
FIG. 3 . TC de control als 3 mesos de l’embolització que mostra una
resolució de l’hematoma, amb un correcte funcionament del ronyó
en ferradura.
DISCUSSIÓ
La causa més freqüent d’anomalies de fusió renal és el ronyó en
ferradura. L’alteració succeeix a la cinquena setmana de gestació,
després de l‘entrada de la gemma ureteral al blastema renal, abans
de la rotació i l’ascens del ronyó. Sembla ser que l’artèria
mesentèrica inferior prevé l’ascens complet al topar amb l’istme,
evitant l’ascens total dels ronyons2
. Aquesta anomalia condueix a
una configuració especial particular, amb ronyons baixos i pelvis
renals anteriors, fent-los més susceptibles davant d’un traumatisme.
L’aport vascular a un ronyó en ferradura pot ser molt variable.
L’embolització de las branques renals sagnants després d’un
traumatisme renal sever en ronyons anormals és una opció
terapèutica que permet evitar la cirurgia d’emergència, que està
associada a un alt risc de nefrectomia1
. Només un altre cas
d’embolització d’un ronyó en ferradura per traumatisme amb bons
resultats ha estat descrit a la literatura3
.

7
REFERÈNCIES
1. Kantor A, Sclafani SJ, Scalea T et al. The role of interventional
radiology in the management of genitourinary trauma. Urol Clin
North Am. 16: 255-65, 1989
2. Davies JA, Bard JB. The development of the kidney. Curr Top
Dev Biol, 39:245–301, 1998
3. Legg EA, Herbert FB, Goodacre B et al. Super-selective arterial
embolization for blunt trauma in the horseshoe kidney. Urology 51:
320-1,1998

ELS TESTICLES SUPERNUMERARIS. JUSTIFICACIÓ
ORGANOGENICA. CONSIDERANTS CLÍNIQUES.
C. Pellice i Vilalta
Barcelona
OBJECTIUS
Donar una visió panoràmica i de conjunt del que han estat les
poliòrquies, tanmateix també conegudes com a testicles
supernumeraris (TSN) en el si de una revisió bibliogràfica i
d’autors de l’Estat Espanyol (CPiV / Urologia i Comarques
2003;17:22 / Període revisat: 1965 – 2003).
COMENTARIS
Donada la seva minsa incidència (0,04%), els TSN n’és una
entitat poc reflectida en la literatura. Un recent estudi aporta un
sol cas diagnosticat entre 2384 ecografies testiculars
realitzades en tres anys.
Els estudis de Nocks (J.Urol. 1978;120:638) son bàsics per
entendre i justificar l’organogènesi de l’entitat i la majoria dels
treballs posteriors l’hi fan obligada esmena.
La duplicitat de la gònada primitiva del costat afecte es la seva
causa (Setmana 7) i segons el pla de la duplicació (Longitudinal
/ Transversal), el TSN tindrà via espermàtica pròpia, compartida
o no posseir-la.
En la majoria del casos son triorquismes i del costat esquerra
(60%).
Els dictamens anatomo-patològics informen: TSN normals,
disgenèsics o atròfics.
Restant descrites tendències a la malignizació (7 casos fins al
2000) i a la torsió.
Cursen amb la mes absoluta assimptomaticitat (Troballa
casual pel propi baró o pel metge a l’exploració física per
qualsevulla causa).
Episodis de dolor (20%) per torsions autolimitades.

Incidència en estudis per “efecte massa” o en el decurs
d’engonotomies.
Resten relacionats amb les hèrnies (30%), les hidroceles (95) o
les criptorquídies (50%).
Sospitat hom pot demanar una angiogammagrafia testicular,
una TAC, una RNM , una ecografia escrotal o molt millor
encara associar-la a un doppler-color.
El diagnòstic diferencial s’imposa amb tot procés tumoral
primari o secundari del dídim, epidídim o cordó. L’ectòpia
testicular creuada, les espermatoceles i la patologia quística i
amb els escarns còrticosuprarrenals i les fusions
esplenogonadals.
Es lícit i correcte adoptar una aptitud expectant i a valorar si
s’escau un biopsiat per-operatori o bé d’haver dubtes, estar al
davant d’un teste atròfic o d’una torsió no recuperable optar per
la seva exèresi.

HEMATÚRIA ANEMITZANT D’ORIGEN VASCULAR RENAL.
R. Boix Orri, J. Areal Calama, M. Arzoz Fàbregas, J.
Sánchez Macías, J. Gago Ramos, J. Uria Gonzalez-Tova,
C. González Satué, J. Muchart Masalier*, L. Ibarz Servio,
JM. Saladié Roig.
Servei de Urologia y *Unitat de Angiorradiología
Intervencionista. Hospital Universitari Germans Trias i
Pujol.
Introducció
No són excepcionals els casos en els quals l’estudi d’una
hematúria anemitzant ubica el seu origen al tram urinari
superior, sent les exploracions radiològiques convencionals
(ECO, UIV y TAC) habitualment carents de troballes. Hem de
recordar en aquests casos, com a possible causa, les
malformacions vasculars.
Observació Clínica
Cas 1) Pacient de 19 anys amb antecedents de:
reacció al·lèrgica a la vacuna triple vírica, possible pielonefritis
aguda als 7 anys, apendicectomia als 11 anys. Presentà
hematúria intermitent amb coalls allargats de 7 dies d’evolució,
que coincideix amb la menstruació i amb dolor a nivell de flanc
dret i vòmits. Analítica general, Rx simple, Ecografia, urocultiu
(fet 7 dies abans): dins de la normalitat. TAC: sense troballes.
Rx simple immediatament posterior al TAC amb contrast al
tram urinari superior i sense troballes. Cistoscòpia sota
anestèsia regional apreciant sagnat pel meat ureteral dret.
Arteriografia renal: es visualitza formació compatible amb
angioma renal situat a nivell del 1/3 mig de ronyó dret, d’uns 2
cm de diàmetre. Es realitza embolització selectiva de
l’esmentada lesió quedant un 70% de parènquima renal
vascularitzat. Eco de control al mes: doppler amb 2 àrees
hipovasculars a nivell 1/3 mig i pol inferior de 3’3 i 3’6 cm de
longitud respectivament.

Cas 2) Pacient de 31 anys que consulta a urgències
per quadre compatible amb RAO que precisa de sondatge
vesical i rentats manuals. Ecografia (amb SV): bufeta amb
masses suggestives de coàguls, Cistoscòpia: bufeta amb
múltiples coàguls, ejaculació hemàtica per meat dret.
Pielografia ascendent: motlle ureteral pièlic compatible amb
coalls organitzats amb important dilatació via superior i amb
sortida d’important contingut hemàtic pel catèter. Es realitza
arteriografia renal que evidencia fístula arterio-venosa al ronyó
dret. Es procedeix a l’embolització supraselectiva. Segueix un
curs clínic estable però amb persistència de l’hematúria,
arribant a un hematòcrit de 24%. Es repeteix arteriorafia que
objectiva repermeabilització de la malformació vascular així
com múltiples fístules a-v intrarenals disperses en gran part del
parènquima. A la vista de les troballes angiogràfiques es
decideix nefrectomia dreta, prèvia embolització de l’artèria renal
principal. Les constants hemodinàmiques es mantenen dins de
la normalitat i l’hematúria desapareix.
Es consulta amb Medicina Interna per valorar malaltia vascular
generalitzada. TAC Tòraco-Abdominal i Angio-RM cerebral que
són normals.
Conclusions
Les malformacions vasculars s’han de tenir presents al
diagnòstic diferencial d’hematúries originades al tram urinari
superior. D’aquesta manera, s’haurà de valorar la realització
d’estudis angiogràfics amb doble intenció, diagnòstica i
terapèutica, en els casos amb d’estudis convencionals (ECO,
TAC, UIV ) sense troballes.

UROGRAFIA POR RESONANCIA MAGNETICA:
COMPARACION CON LA UROGRAFIA ENDOVENOSA
CONVENCIONAL EN EL DIAGNOSTICO DEL TUMOR DEL
TRAMO URINARIO SUPERIOR
D. García, N. Hannaoui, A. Prera, J. Martín*, C. Abad, E.
Vicente, JL. González, JA. Peña, A. Malet*, J. Prats.
Urologia.Hospital de Sabadell. UDIAT*.
Objetivo
Comparar el valor de la urografía por resonancia magnética
(URO-RM) y la urografía endovenosa convencional (UIV) en el
diagnóstico de los tumores del tramo urinario superior.
Material y métodos
Se realizó URO-RM y UIV a 25 pacientes con sospecha clínica
de tumor de uréter o pelvis renal. Todos los casos fueron
intervenidos quirúrgicamente. Las imágenes de los dos
métodos diagnósticos fueron revisados independientemente
por cuatro radiólogos. Dos de ellos revisaron las imágenes de
URO-RM y los dos restantes las de la UIV. Se calcularon la
sensibilidad y el valor predictivo positivo de ambos métodos. Se
practicó un estudio simple de proporciones. Se calculó el índice
Kappa para el estudio de concordancia de ambas
exploraciones.
Resultados
En 15 pacientes el tumor fue correctamente diagnosticado por
la UIV. Un caso falso positivo por fibrosis. Nueve falsos
negativos por ausencia de excreción renal del contraste
yodado. El valor predictivo positivo de la UIV fue del 93.75%
(IC-95%: 90.5-96.9). Sensibilidad de la UIV 62.5% (IC-95%:
60.3-64.7).
En 20 pacientes la neoplasia fue correctamente detectado por
URO-RM. Un caso falso positivo por fibrosis (el mismo que con
la UIV). Se detectaron 4 casos falsos positivos por ser el tumor
de pequeño tamaño o por la no existencia de
ureterohidronefrosis. Valor predictivo positivo de la URO-RM

95.24% (IC-95%: 92.8-97.6). Sensibilidad de la URO-RM 83.3%
(IC-95%: 81.1-85.5).
El índice Kappa de concordancia entre la UIV y la URO-RM:
33.33%.
Conclusiones
Tanto la URO-RM como la UIV son métodos diagnósticos
válidos para la detección de neoplasias de tramo urinario
superior, pero la URO-RM tiene una sensibilidad y un valor
predictivo positivo superior.
La URO-RM es más eficiente que la UIV para el diagnóstico de
los tumores de vía alta cuando existe anulación renal o
ureterohidronefrosis. La UIV es más efectiva en pacientes con
tumores de pequeño tamaño y en enfermos sin dilatación del
tramo urinario superior.

ACTUALIZACIÓN PROTOCOLO RADIODIAGNÓSTICO EN
PATOLOGÍA RENAL.
A. Aguilar, Ó. Pozuelo*, A. Archs**, S. Capdevila.
Servicio de Urología y Radiodiagnóstico* del Hospital
Viladecans. **Servicio Urología Hospital Clínic Barcelona
Objetivo
Actualizar las indicaciones de las diferentes pruebas
radiodiagnósticas (ECO/ UIV/ TC/ RM) en la patología renal- no
litiásica- que con mayor frecuencia nos encontramos en la
práctica clínica diaria.
Material y Métodos
Para ello, valoramos el papel de la urografía, ecografía, TC y
RM en diferentes patologías:
1- Patología quística
2- Tumoraciones benignas (angiomiolipoma, oncocitoma)
3- Tumoraciones malignas (CCR, quistes complicados, Tm
vías)
4- Traumatismo renal
Conclusión
La ecografía, por su bajo coste, accesibilidad y ausencia de
contraindicaciones, es la primera prueba radiológica que se ha
de solicitar para el estudio renal. El TC y/o la RM, han de
efectuarse para la correcta valoración de las lesiones focales
renales que la ecografía no haya catalogado como quistes
simples. En general, es preferible el TC por su mayor
disponibilidad (aunque irradiamos más al paciente).
La urografía intravenosa sigue siendo la técnica de elección en
los pacientes con sospecha de neoplasia de vías, aunque
desde la introducción de los TC multidetector (que permiten
realizar en un mismo acto una uro-TC y un examen de TC
convencional, utilizando la reconstrucción tridimensional de
órganos y tejidos) y de los programas de uro-resonancia, está
perdiendo terreno.

Revista Annals d’Urologia 2005-13

Revista Annals d’Urologia 2005-13

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (7)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Revista Annals d’Urologia 2005-13

Similar to Revista Annals d’Urologia 2005-13 (20)

More from Societat Catalana d'Urologia

More from Societat Catalana d'Urologia (20)

Revista Annals d’Urologia 2005-13