Este documento presenta el caso de un varón de 20 años con dos episodios previos de orquiepididimitis aguda. Tras un tercer episodio, se realizaron pruebas de imagen que revelaron una duplicidad del riñón izquierdo con uréter ectópico que desembocaba en la vesícula seminal izquierda, lo que causaba infecciones recurrentes. Se llevó a cabo una heminefrectomía superior izquierda laparoscópica para eliminar la fuente de infección. El estudio patológico mostró atrof
atencion del recien nacido CUIDADOS INMEDIATOS.ppt
Revista Annals d’Urologia 2009-29
1. Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
1
Annalsd’Urologia
Any 2009-2
N.29
ÒRGAN OFICIAL DE DIFUSIÓ DE LA SCU
2. 2
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 20098
Societat Catalana
d’Urologia
President
Dr. Joaquim Ristol i Pont
Vice-president1er
Dr. Lluis Gausa i Gascón
Vice-president2on
Dr. Joan Areal i Calama
Secretari
Dr. EnricTrilla Herrera
Tresorer
Dr. Miquel Puyol Pallás
VocalBarcelona1er
Dr. Miguel Angel López Pacios
VocalBarcelona2on
Dr. Josep Ma. Caballero Giné
VocalTarragona
Dr. Manel Prados Saavedra
VocalLleida
Dr. Joan Ramon Bordalba Gómez
VocalGirona
Dr. Ramon Domingo i Farrerons
VocaldeResidents
Dra. Esther Gómez Lanza
Vocald’ActivitatsProfessionals
Dr. Josep Pagà i Carbonell
Vocald’ActivitatsCientífiques
Dr. Josep Segarra iTomás
CodireccióAnnalsd’Urologia
Dr. Antoni Pont i Salvadó
Dr. Carles Pellicé iVilalta
ComitéCientífic
Josep Segarra
Maria José Ribal
Glòria Nohales
Joan Palou
Josep Comet
DissenyiPaginació
Dr. Antoni Pont i Salvadó
Eli Sainz
ISSN 1886-6549
Títol clau:: Annals d’urologia (Internet)
Titol abreviat:: Annals urol. (Internet)
annals@scurologia.cat)
3. Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
3
STENOSIS URETERAL EN EL PACIENTE TRASPLANTADO
RicardoAlvarez-Vijande.HospitalClínic-UniversitatdeBarcelona
ALTERNATIVA QUIRÚRGICA EN EL TRASPLANTE RENAL COMPLEJO, ANASTOMOSIS A LA ARTERIA MESENTÉRICA INFERIOR EN SITUACIÓN
ORTOTÓPICA. REPORTE DEL PRIMER CASO.
RafaelGutiérrez.HospitalClínic-UniversitatdeBarcelona
COMPLICACIONES UROLÓGICAS EN TRASPLANTE RENAOPANCREÁTICO DEL 2002 AL 2007
RicardoAlvarez-Vijande.HospitalClínic
EXPERIENCIA INICIAL CON NEFRECTOMÍA TRANSVAGINAL POR CÁNCER RENAL: PRIMEROS 8 CASOS
M.JoséRibal.HospitalClínic-UniversitatdeBarcelona
PIELOPLÀSTIA OBERTA VS. LAPAROSCÒPICA: REVISIÓ DE LA NOSTRA SÈRIE
BestardVallejo.J.Serveid’Urologia.HospitalGeneraldelaValld’Hebron.UAB.Barcelona.
EXPERIENCIA INICIAL CON NEFRECTOMÍA TRANSVAGINAL POR CÁNCER RENAL: PRIMEROS 8 CASOS
M.JoséRibal.HospitalClínic-UniversitatdeBarcelona
El DIT (Dispositiu Instrumental de Telemanipulació): Un nou dispositiu per a la cirurglaparoscòpica. Desenvolupa-
ment, justificació i resultats de l´estudi pilot
Rosa Sagristà 1, Jose Luis Gonzalez 2, 1. Servei d´Urologia. Fundació Puigvert. Barcelona 2. Servei de Cirurgia. Unitats d´Urologia
i CirurgiaGeneraliDigestiva.FundacióParcTauli.Sabadell
NEFRECTOMIA LAPAROSCÒPICA DE RONYÓ ESQUERRE PÈLVIC
R.Martos.HospitalParcTaulí.Sabadell
CARACTERÍSTIQUES DE LES INFECCIONS URINÀRIES EN DIFERENTS SUBPOBLACIONS I SEGONS SISTEMA DE BUIDAMENT VESICAL
DrJ.Conejero*,DraG.Romero**,DraI.Planells***
*UnitatNeuro-Urodinàmica.ServeiUrologia.HospitalValld’Hebron.Barcelona.**Servei Rehabilitació.FundacióAlthaia.Manresa.
Barcelona***ServeiMicrobiologia.HospitalVall d’Hebron.Barcelona
Utilidad del test de tolerancia oral a la glucosa en el diagnóstico de diabetes mellitus en pacientes con disfunción
eréctil
Ciudin,A;GarcíaCruz,E;PiquerasBartolomé,M;PérezMárquez,M;LuqueGálvez,P;GutiérrezdelPozo,R;A.Alcaraz.
HospitalCínicdeBarcelona.
EXPERIENCIA Y RESULTADOS A LARGO PLAZO CON LA TÉCNICA DE NESBIT PARA EL TRATAMIENTO DE LA CURVATURA PENEANA
SánchezCaba.HospitalCliniciProvincial,Barcelona.
TRATAMIENTO REHABILITADOR CON TADALAFILO DE LA DISFUNCIÓN ERÉCTIL SECUNDARIA A TRAUMATISMO PÉLViCO CERRADO
SánchezCabaME.ServiciodeUrología.HospitalCliniciProvincial,Barcelona.
RESULTATSDEL’ESTUDIHORMONALREALITZATA100PACIENTSQUEVANCONSULTARPERTRASTORNSDELASEVASALUTSEXUALIPROPOR-
CIÓ DE SÍNDROME DE DÈFICIT DE TESTOSTERONA TROBAT
RodríguezTolrà.HospitalUniversitarideBellvitge
PAPER DE LES COMORBILITATS I DELS HÀBITS DE VIDA EN 151 PACIENTS AMB DISFUNCIÓ ERÈCTIL SEVERA
LozanoPalacio.HospitalUniversitarideBellvitge
FACTORS QUE CONTRIBUEIXEN A LA SATISFACCIÓ SEXUAL
AntoniFernandezLozano.Serveid´AndrologiaFundacioPuigvertBarcelona
LA NOSTRA EXPERIÈNCIA EN L’IMPLANT DE PRÒTESI DE PENIS DE DOS COMPONENTS TIPUS AMBICOR®
MuñozRodríguez. HospitalUniversitarideBellvitge
Article
ORQUIEPIDIDIMITIS DE REPETICIÓN EN VARÓN JOVEN
EstherGómezLanza.HospitalUniversitariValld’Hebron
XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. Mon san BENET, Comunicacions orals.
Sumari
4. 4
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 20098
Article
ORQUIEPIDIDIMITIS DE REPETICIÓN EN VARÓN JOVEN
EstherGómezLanza,CarlesRaventós,LluísCecchini,JuanMorote.
HospitalUniversitariValld’Hebron
RESUMEN
Varón joven de 20 años que a raíz de orquiepididimitis aguda de repetición se estudia el tracto urinario superior diagnosticándose un
doble sistema ureteral izquierdo con uréter ectópico abocado a vesícula seminal; se revisa el manejo clínico y terapéutico.
CASOCLÍNICO
Varón de 20 años sin alergias medicamentosas
conocidas con antecedentes patológicos de asma
bronquial en tratamiento médico y dos episodios
deorquiepididimitisagudasincontrolesposterio-
res. Acudió a urgencias por un nuevo episodio de
orquiepididimitisaguda.Analíticamentenoseob-
jetivaba leucocitosis, se cursa urocultivo y se trata
con quinolonas cada 12 horas durante 20 días.
Posteriormente se realiza seguimiento en Con-
sultas externas solicitándose ecografía testicular
que informa de una alteración difusa de la ecoes-
tructura del testículo izquierdo, con una porción
anterior hiperecoica y la posterior hipoecoica con
afectaciónheterogéneasugiriendolesióntumoral
versuspatologíainfecciosacrónica.Porello,seso-
licitan marcadores tumorales (alfa-fetoproteína,
beta-coriogonadotrofina y lactato deshidrogena-
sa) que son normales. La inguinotomía izquierda
exploradora con biopsia testicular intraoperatoria
fue negativa para células malignas. Se practicó
una RM testicular que objetiva una captación
heterogéna en el parénquima testicular (fig. 1) y
ectasiadelaretetestisizquierdapordilataciónde
conductosseminíferosintratesticulares(fig.2).Se
completa el estudio mediante una RM abdominal
que describe un engrosamiento prominente de la
vesícula seminal izquierda con uréter ectópico a
nivel de vesícula seminal (fig. 3) y dilatación del
uréter izquierdo (fig. 4). Se solicita TC abdominal
en el que se observa duplicidad renal izquierda
consistemaexcretorsuperiorconureterohidrone-
frosiscrónica(fig.5)yunrenogramaisotópicocon
99 Tc-MAG3 que describe un riñón izquierdo con
amputaciónfuncionaldelpolosuperioryunriñón
derechoconcaptaciónyexcreciónconservadacon
cierta retención pielocalicilar y del grupo calicilar
superiornoobstructivaquerespondealdiurético.
En la urografía endovenosa confirman una falta
de eliminación y visualización del grupo superior
pielocalicilar izquierdo y un doble sistema dere-
cho incompleto. Por tanto, ante los hallazgos de
un paciente de 20 años con un uréter ectópico iz-
quierdo abocado a vesícula seminal y ausencia de
funcionalismodelpolosuperiorrenalizquierdose
realiza una heminefrectomía superior izquierda
Fig 1 : RM testicular .Captación heterogénea parénquima
testicular izquierdo
Fig 2 : RM testicular. Ectasia de la rete testis izquierda.
Fig 3 : RM testicular. Engrosamiento prominente de la
vesíula seminal izquierda con ureter ectópico a nivel de
vesicula seminal.
Fig 4 : RM testicular. Dilatación del uréter izquierdo.
Fig 5:TC abdominal . Duplicidad riñon izquierdo con urete-
rohidronefrosis crónica del sistema excretor superior.
con ureterectomía vía laparoscópica.
El resultado anatomopatológico describe una
atrofia renal secundaria con ureterohidronefrosis
severa macroscópicamente (fig. 6) y microscópi-
camente pielonefritis crónica activa obstructiva
(fig. 7).
5. Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
5
CONCLUSIONES
El uréter ectópico es una malformación congénita
que clínicamente se manifiesta en varones como
infecciones del tracto urinario sin incontinencia,
cuyo diagnóstico se produce en la infancia y me-
nos habitual a edades posteriores. En un varón
joven con orquiepididimitis de repetición reali-
zandounestudioecográficosepuedendiagnosti-
car alteraciones del tracto urinario superior como
la duplicidad renal, con ectasia habitualmente
del hemisistema superior. En caso de anulación
funcional, se realiza heminefrectomía con urete-
rectomía asociada, preferiblemente por vía lapa-
roscópica.
DISCUSIÓN
El uréter ectópico es una malformació congéni-
ta cuyo diagnóstico puede pasar inadvertido en
la infancia y diagnosticarse atípicamente en la
edad adulta. Se produce por una alteración en-
tre el brote ureteral y el blastema metanéfrico
desencadenando una localización anómala del
orificio ureteral. La presentación más frecuente
es a nivel de la uretra posterior (47%), seguida
de vesículas seminales (33%), utrículo prostático
y conductos eyaculador y deferente. En un 80%
de los casos se asocia a duplicación del sistema
excretor,ysegúnlahipótesisdeStephenlainser-
ción ureteral extravesical se acompaña habitual-
mentedehipoplasiaodisplasiarenal1.Laclínica
es variable según la desembocadora ureteral y
el sexo, así las niñas presentan incontinencia,
secreción vaginal e infecciones de repetición y
los niños infecciones de vías urinarias, tenes-
mo y polaquiuria sin incontinencia, dado que el
orificio ureteral es proximal al esfínter externo.
En ambos sexos se puede manifestar reflujo e
hidronefrosis. El diagnóstico habitualmente es
mediante ecografía prenatal. Posteriormente se
solicitan exploraciones complementarias como
la pielografía endovenosa, renograma y RM oTC.
La serie de Roy publicada en 2008 describía 27
pacientes (25 niñas y 2 niños) con el diagnóstico
de uréter ectópico2. El orificio ureteral se abo-
caba al cuello vesical en 12 casos, a vagina en 7
casos,auretraen5casosyenunpacienteavesí-
cula seminal. El tratamiento varía según el gra-
do de función del sistema excretor, así la opción
en caso de preservación funcionalismo renal es
el reimplante ureteral y en caso de disminución
de la función renal la heminefrectomía (con o
sin ureterectomía) siendo una opción válida por
laparoscopia3.
En un paciente joven con orquiepididimitis
aguda de repetición, se debe estudiar el tracto
urinario superior para descartar una alteración
del tracto urinario superior. Se debe hacer el
diagnóstico diferencial con la ectasia tubular de
BIBLIOGRAFÍA
1.LiJ,HuT,WangM,JuangX,ChenS,HuangL.Singleureteral
ectopia with congenital renal dysplasia. J Urol 170:558-559,
2003.
2. Roy Choudhury S, Chadha R, Bagga D, Puri A, Debnath
PR. Spectrum of ectopic ureters in childrens. Pediatr Surg Int.
Jul;24(7):819-23,2008.
3.WangDS,BirdVG,CooperCS,AustinJC,WinfieldHN.Laparos-
copic upper-pole heminephrectomy for ectopic ureter:surgical
technique.JEndourol.Sep;17(7):469-73,2003.
4. Somoza I, Méndez R, Gómez M, Pais E, Liras J, Vázquez E,
Vela D. Tratamiento de las duplicidades pieloureterales asocia-
das a ureterocele o a uréter ectópico. Actas Ur ol Esp. Nov-
dec;25(10):731-6,2001.
5.KreisslMC,LorenzR,OhnheiserG,DargeK.Dystopicdysplas-
tic kidney with ectopic ureter: improved localization by fusion
of MR urography and 99mTc-DMSA SPECT datasets. Pediatr
Radiol.Feb;38(2):241-4,2008.
6. Bjerklund Johansen TE. The role of imaging in urinary tract
infections.WorldJUrol;22:392-398,2004.
la rete testis causada por una obliteración de los
conductoseferentes.Eldiagnósticoesecográficoy
etiológicamente puede ser adquirida o congénita,
en este caso se puede asociar malformación renal,
criptorquidia o estenosis uretral.
Fig 5:TC abdominal . Duplicidad riñon izquierdo con urete-
rohidronefrosis crónica del sistema excretor superior.
Fig 6: Atrofia renal con ureterohidronefrosis importante.
Fig 7: Infiltrado linfocitario compatible con pielonefritis
crónica.
6. 6
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 20098
XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions .
ESTENOSIS URETERAL EN EL PACIENTE TRASPLANTADO
RicardoAlvarez-Vijande,RodrigoSerapio,PabloMateo,AmauryTrejo,RafaelGutiérrez,Antonio Alcaraz.
HospitalClínic-UniversitatdeBarcelona
RESUMEN:
La estenosis ureteral es la complicación
urinaria más frecuente en el paciente
trasplantado y puede aparecer hasta en
el 5.5%. El 80% se sitúa en la anastomosis
ureterovesical. La clínica es una alteración
de la función renal. La primera prueba
diagnóstica es la ecografía con la que
podemos ver una ureterohidronefrosis.
El tratamiento debe ser dirigido hacia
la repermeabilización de la vía urinaria
pudiendo variar desde dilataciones con
catéterbalónycolocacióndepig-tailhasta
procedimiento con resección del tejido
fibrótico.
MATERIALYMÉTODOS:
Estudio retrospectivo y observacional entre Enero
de 2002 a octubre de 2008 para determinar el nú-
merode pacientes,asícomolasvariablestiempo
y forma de presentación, tipo de resolución, pre-
sencia de CMV y procedencia del injerto.
RESULTADOS:
Se realizaron 930 TR. 14 estenosis ureterales
(1.5%), 13 de donante cadáver y 1 de vivo. Edad
promedio:
49.7 años, forma de presentación: deterioro de la
función renal (13 pacientes) y en 1 por fistula uri-
naria 4 meses después del trasplante. Mediana
del tiempo de presentación: 84.5 días. En el 97%
de los casos, el diagnóstico se realizó mediante
ecografía y en 3% con RM. La necrosis ureteral es-
tuvo presente en 1 caso. La hidronefrosis estuvo
presente en el 100% de los pacientes. La resolu-
ción fue quirúrgica en todos los casos realizando
en7anastomosisuretero-piélica,en2uréter-uré-
ter anastomosis y reimplante tipo Politano-Lea-
dbetter en 4 de ellos, 1 paciente se encuentra con
nefrostomía esperando procedimiento quirúrgi-
co. La incidencia de CMV fue del 50%.
CONCLUSIÓN:
La incidencia de estenosis en nuestro Servicio es
compatible con la reportada en la literatura sien-
dodel1.5%enelperiodoestudiado.Laresolución
quirúrgica es un método satisfactorio. El diagnós-
tico precoz es fundamental para el pronóstico de
la función renal. La prevalencia de CMV no repre-
sentó significancia estadística en las estenosis.
7. Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
7
XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions .
ALTERNATIVA QUIRÚRGICA EN EL TRASPLANTE RENAL COM-
PLEJO, ANASTOMOSIS A LA ARTERIA MESENTÉRICA INFERIOR
EN SITUACIÓN ORTOTÓPICA. REPORTE DEL PRIMER CASO.
RafaelGutiérrez,GabrielRestrepo,AmauryTrejo,AntonioAlcaraz.
HospitalClínic-UniversitatdeBarcelona
RESUMEN:
El trasplante renal ortotópico (TRO) se
realizaencasosespecialescomopatología
vascular pélvica compleja. Hombre de 44
años, diabético tipo 1 desde los 11 años.
Inicia hemodiálisis en Julio 1991. Enero
1992serealizatrasplantereno-pancreáti-
coprocedentedecadáver(páncreasenFID
y riñón en FII). En el mismo año, se reali-
za biopsia renal por empeoramiento de la
función renal diagnosticándose neuropa-
tía por IgA y reiniciando hemodiálisis en
1998. Marzo 1999, ingresa para realizarle
TRO procedente de cadáver. Se practica
nefrectomía izquierda por lumbotomía,
abordaje extraperitoneal utilizando
la técnica descrita por Gil-Vernet con
anastomosis de la vena renal del injerto a
lavenarenaldelreceptorylaarteriarenal
del injerto a la arteria esplénica del re-
ceptor aparentemente y la reconstrucción
de la vía urinaria mediante pielo-urete-
rostomía con colocación de pig-tail. Pre-
sentó NTA con mantenimiento de diuresis
sin precisar hemodiálisis, dado de alta a
los14díaspostrasplanteconcreatininade
2,3mg/dL y a los 6 meses 1,1mg/dL. Ene-
ro 2004, se detecta un empeoramiento
de la función renal con incremento de la
creatinina a 2mg/dL e HTA de difícil ma-
nejo farmacológico. La angioresonancia
magnética reporta estenosis de la arteria
renal susceptible de manejo endovascu-
lar. La arteriografía muestra la existencia
de un TRO con anastomosis de la arteria
renal del donante a la arteria cólica iz-
quierda del receptor y una estenosis seve-
radelaunión mesentéricainferior-aorta.
ColocacióndeStenttipoRadixde7x12mm
obteniéndose una buena permeabilidad
de la misma. Los valores de creatinina al
momento del alta fueron de 1,6mg/dL.
DISCUSIÓN:
El TRO es una técnica quirúrgica compleja reali-
zada en pocos centros en el mundo. Hay reportes
utilizando la arteria hepática del receptor e im-
plantes directos a la aorta. Este es el primer caso
reportado utilizando la arteria cólica izquierda
para la anastomosis del injerto.
8. 8
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 20098
XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions .
COMPLICACIONES UROLÓGICAS EN TRASPLANTE RENAOPAN-
CREÁTICO DEL 2002 AL 2007
Ricardo Alvarez-Vijande, Amaury Trejo, Gabriel Restrepo, Elena Ticozelli, Alejandro García, Rodrigo Serapiao, Rafael Gutiérrez,
AntonioAlcaraz.
HospitalClínic
RESUMEN:
El trasplante dual de riñón y páncreas es
la mejor opción para los pacientes con
diabetes tipo 1 e IRT. Las complicaciones
urológicas postrasplante pueden ser de
la vía urinaria y vasculares. Las de la vía
urinaria son hematuria persistente, fis-
tulas urinarias, estenosis uereterales, li-
tiasis e infección urinaria. Las vasculares
comprenden estenosis arterial, trombosis
arterial o venosa, sangrado a nivel de las
anastomosis.
MATERIALYMETODOS:
Estudio retrospectivo, observacional, revisando
las complicaciones urológicas, en pacientes con
trasplante renopancreático del año 2002 al año
2007.
RESULTADOS:
100 trasplantes renopancreáticos: 5 pacientes
(5%) presentaron complicaciones de la vía uri-
naria (estenosis y fístulas) y 3 vasculares (3%)
(estenosis de la arteria renal). Hematuria: 7
pacientes, que cedió tras realizar endoscopia y
coagulación de los vasos ureterales (a nivel del
neomeato). Estenosis ureterales: 2 (2%) mani-
festadas por deterioro en la función renal. Tras
realizarles uroresonancia magnética se confir-
ma dilatación pielocaliciliar y se realiza coloca-
ción de nefrostomía en un primer tiempo y en un
segundo reimplante tipo Politano-Leadbetter.
Hubo 2 fistulas urinarias, 1 vesical (1%) (5 sema-
nas post-trasplante) requiriendo reintervención
quirúrgica resolviéndose la misma y 1 ureteral
con necrosis completa del uréter resolviéndose
con uretero-pieloanastomosis. 1 dilatación urina-
ria temporal (1%) que se resolvió con colocación
de nefrostomía sin necesidad de reintervención.
5pacientestuvieronnecrosistubular(NTA) tran-
sitoria. 3 casos de estenosis arterial (3%), una
resuelta mediante colocación de stent y 2 quirúr-
gicas realizando reanastomosis de arteria renal.
CONCLUSION:
El porcentaje de las complicaciones urológicas
en el trasplante reno-pancreático fue de 3% de
las vasculares, 5% de la vía urinaria (Estenosis
y fístulas) en el periodo de 6 años. La hematuria
se presentó solo en el 7% de los casos. En la ma-
yoría de las ocasiones la resolución fue quirúrgica
y siempre satisfactoria. La mortalidad fue del 0%
de los pacientes complicados.
9. Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
9
XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions .
EVALUACIÓN DE LA ACTIVIDAD ANTIAPOPTÓTICA DE LOS INHI-
BIDORES DE LA APAF-1 EN UN MODELO DE ISQUEMIA CALIENTE
EN RATAS.
GoicoecheaI,PeriLl,MengualL,VicentMJ,OrzaezM,SoleM,Perez-PayaE,GutiérrezR,AlcarazA.
HOSPITALCLINICDEBARCELONA
En la cascada de la apoptosis, la proteína
Apaf-1 y la procaspasa 9 tienen un papel
fundamental, ya que su activación supo-
ne la inducción de la cascada apoptótica.
Sehandesarrolladovarioscompuestosin-
hibidores de la Apaf-1, como el peptoide
1, pero muchos de ellos presentan acctivi-
dad citotóxica que no permite ser usados
en un ser vivo. Asimismo, se ha observa-
do que la conjugación de inhibidores de
la Apaf-1 con ácido poly-L-glutámico
aumenta su actividad antiapoptótica y
disminuye sus efectos citotóxicos. En este
estudio sevaloralaactividadantiapoptó-
ticadeunafamiliademoléculasderivadas
delpeptoide1enunmodelode isquemia
caliente en ratas.
MATERIALYMÉTODOS.
Se utilizaron 40 ratas Wistar hembra de 200gr
de peso. Se realizaron 5 grupos de 8 ratas cada
uno. A cada animal se le administró, mediante
punción intravenosa en la vena caudal, uno de
lossiguientesfármacos:1 PBS(grupocontrol);2
DMS(grupocontrol);3QM5670ml/kg;4P-QM31
100mg/kg; 5 P-QM31 45mg/kg. Se administró
el compuesto a primera hora de la mañana,
realizándose la parada cardiorrespiratoria 8
horas después mediante dislocación cervical. Se
extrajo un riñón de cada animal a los 30 min de
iniciar la isquemia caliente y el contralateral a
los 90 min. Se obtuvieron muestras para estudio
histológico, immunohistoquímicoydeactividad
enzimática. Las variables que se analizaron fue-
ron: actividad caspasa 3, presencia de cambios
histológicosynúmerodecélulasapoptóticasme-
diante la tinción conTUNEL.
RESULTADOS:
En nuestro experimento hemos comprobado de
diferentes formas, que el uso de inhibidores dis-
minuye la apoptosis in vivo. En primer lugar, a
través de una disminución de la actividad caspasa
en cultivos celulares (Anova 0,0002, Kruskal-
Wallis 0,0025). En segundo lugar, mediante la
visualización directa del tejido renal con tin-
cionesfluorescentes,encontrándosequelosani-
males que habían recibido un inhibidor tenían
menor número de células apoptóticas que los
controles (Anova 0,0002). CONCONCLUSIÓN
P-QM31 y QM-56 disminuyen la apoptosis indu-
cida en un mecanismo de isquemia-reperfusión
in vivo. Estos hallazgos permiten plantear la
utilización clínica de estos fármacos para mejo-
rar los resultados del trasplante renal.
10. 10
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 20098
XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions .
PIELOPLÀSTIA OBERTA VS. LAPAROSCÒPICA: REVISIÓ DE LA
NOSTRA SÈRIE
Bestard Vallejo, JE., Cecchini Rossell Ll., Raventós Busquets, CX., Trilla Herrera E., Tremps Velázquez, E., López Pacios, MA., Fakiani
Rumie,A.,MoroteRobles,J.
Serveid’Urologia.Hospital GeneraldelaValld’Hebron.UAB.Barcelona.
INTRODUCCIÓIOBJECTIUS
Sibélapieloplàstiahaestatdesdesempre
eltractamentd’eleccióalnostrecentreper
l’estenosi pieloureteral, des de fa 4 anys
hem optat per l’abordatge laparoscòpic a
l’hora de portar a terme aquesta tècnica.
Volem comparar el resultat tant clínic com
funcional de les pieloplàsties obertes (PO)
i laparoscòpiques (PL) portades a terme
al nostre centre durant els darrers 8 anys.
MATERIALIMÈTODES
S’ha revisat de forma retrospectiva les pieloplàs-
ties portades a terme al nostre centre entre juny
de 2000 i juny de 2008, revisant en cada cas el
motiu de consulta, la funcionalitat del ronyó afec-
tat, el temps quirúrgic, el sagnat intraoperato-
ri, la presència de litiasis renal o de vas polar, el
temps quirúrgic, els dies d’estada, les complica-
cions que van haver-hi i els resultats tant des del
punt de vista clínic com funcionals i morfològics.
RESULTATS
S’han practicat un total de 30 pieloplàsties, 15
PO i 15 PL (50%). En 15 casos el ronyó afectat era
l’esquerre (50%) en 14 casos el dret (46.7%) i en
un cas es va practicar una pieloplàstia bilateral
(3.3%). La prova d’imatge diagnòstica va ser la
pielografia en 18 casos (60%), en 11 casos es va
a portar a terme elTC (36.7%) i en un cas la RNM
(3.3%). En tots els casos el retràs del funcionalis-
me es va confirmar el diagnòstic mitjançant el
renograma isotòpic. A la intervenció es va consta-
tar que 9 casos presentaven vas polar (30%) i es
va practicar pielolitotomia concomitant en 5 ca-
sos (16.7%). Els temps quirúrgic va ser de 167.6
minuts (100-240) per les PL i de 106 minuts per
les PO (75-180) (p0.05). El sagnat intraoperatori
va ser rebutjable en tots els casos i no van haver-
hi complicacions intraoperatòries, si be 9 pacients
(30%) van presentar complicacions postopera-
tories: 5 de 15 PL (33.3%) i 4 de 15 PO (26.7%)
(p>0.05).Lafístula urinàriavaserlacomplicació
més freqüent, constatant-se a 3 dels 30 pacients
(10%) i resolent-se amb la col•locació d’un ca-
téter 2J. Tots els pacients que presentaven dolor
prèviament a la cirurgia varen millorar després
de la intervenció. A 19 pacients se’ls va portar a
terme posteriorment com a mínim un renogra-
ma isotòpic, el qual demostrava un buidament
correcte del traçador en 18 casos (94.7%), men-
tre que sols 1 cas (5.3%) seguia presentant re-
tard funcional.
CONCLUSIONS
Per la seva menor morbilitat i els seus resultats
equivalents a la PO, la PL és avui en dia la tècnica
d’elecció en el nostre centre tot i requerir d’una
certa habilitat en el maneig de la laparoscòpia i
d’un temps quirúrgic habitualment més llarg.
11. Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
11
EXPERIENCIAINICIALCONNEFRECTOMÍATRANSVAGINALPOR
CÁNCER RENAL: PRIMEROS 8 CASOS
M.JoséRibal,LluísPeri,AlexMolina,FranciscoCarmona,AntonioAlcaraz.
HospitalClínic-UniversitatdeBarcelona
XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions .
Lacirugíaendoscópicaatravésdeorificios
naturales, conocida como NOTES (Natural
Orifice Transluminal Endoscopic Surgery)
es una modalidad quirúrgica emergente
que utiliza instrumentos endoscópicos
a través de vísceras huecas para acceder
alacavidadperitonealyasípermitiractos
quirúrgicos sin necesidad de incisiones.
Es posible combinar la técnica de NOTES
con la laparoscopia convencional resul-
tando en una técnica híbrida en la que
tampoco se realizan incisiones para la
extracción de la pieza. Así se publico
la nefrectomía híbrida transvaginal por
riñón atrófico y nosotros presentamos
hasta el momento la única serie de ne-
frectomía híbrida transvaginal por cáncer
renal. Pacientes y métodos: Ocho pa-
cientes mujeres diagnosticadas de tumor
renalestadioT1b-T2fuerontratadasentre
Marzo-Octubre 2008.Trasserinformadas
de la necesidad de ser sometidas a nefrec-
tomía radical se les indicó la posibilidad
de someterse a la técnica bajo desarrollo
denefrectomíatransvaginalincluidaenel
programa
NOTES de nuestro hospital.
RESULTADOS:
Bajo anestesia general las pacientes se colo-
can en posición de semilumbotomía con las
piernas discretamente separadas para permitir
el acceso vaginal. Se coloca un primer trocar pa-
raumbilical para realizar el pneumoperitoneo e
introducir una cámara laparoscópica convencio-
nal de 0 grados. Bajo visión directa se procede
a introducir a través del fondo de saco vaginal
un trocar de cirugía bariátrica. A través de él, se
coloca una cámara flexible (Olympus) que per-
mite llevar a cabo el procedimiento de nefrecto-
mía asistido por sólo dos trocares abdominales.
Una vez realizada la nefrectomía según técnica
laparoscópica habitual se procede a incidir el
fondo de saco vaginal extrayendo la pieza a través
del mismo. El tiempo medio operatorio fue 100-
175 minutos. La pérdida hemática media 190 ml.
Todas las pacientes fueron dadas de alta en 72
horas. Conclusiones: La nefrectomía transvagi-
nal es una técnica quirúrgica factible y reproduci-
ble incluida dentro del concepto NOTES que debe
serconsideradacomounaopciónterapéuticaváli-
daenpacientesmujeresquedebanser sometidas
a nefrectomía. Es necesario el seguimiento a largo
plazo para la estandarización de la técnica.
12. 12
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 20098
El DIT (Dispositiu Instrumental de Telemanipulació):
Un nou dispositiu per a la cirurgia laparoscòpica. Des-
envolupament, justificació i resultats de l´estudi pilot
RosaSagristà1,JuanAntonioPeña1,JoseLuisGonzalez2,SandraMontmany2,EnricLaporte 2,JoanPalou1,HumbertoVillavicen-
cio1
1. Servei d´Urologia. Fundació Puigvert. Barcelona 2. Servei de Cirurgia. Unitats d´Urologia i Cirurgia General i Digestiva. Fundació
ParcTauli.Sabadell
OBJECTIU:
En els últims anys ha calgut adaptar la majoria
dels instruments quirúrgics tradicionals per a
poder operar mitjançant un accés laparoscòpic.
En aquest article presentem el D.I.T. (Dispositiu
Instrumental de Telemanipulació).Es tracte d´un
nou instrument que emula el dit d’una mà, dis-
senyat per a facilitar la dissecció d’espais virtuals
de l’abdomen ocupats per teixit connectiu lax.
L’objectiu principal d’aquest estudi és verificar
l’eficàcia del DIT com a instrument atraumàtic de
dissecciód’espaisocupatsperteixitconnectiu lax
i separació de vísceres en intervencions realitza-
des via laparoscòpica.
MATERIALIMÉTODE:
Estudi en tres fases: Una inicial al laboratori
amb matèria inert , una segona amb animals
d´experimentació i una tercera – una vegada
adaptatl´instrumentalanormatècnicanecessària
-enhumans.Enaquesta comunicaciópresentem
els resultats de les dos primeres etapes d´aquest
estudi. Descrivim les característiques tècniques
de l´instrument: Rebutjable –d’un sol ús-, consta
d´un puny de material plàstic amb un actuador
en forma de gatell, un eix d’alumini folrat i dues
falanges de 2 i 3 cm cadascuna, recobertes per
una funda de silicona. Detallem l´estudi inicial al
laboratoriambmatèriainertilasegonafase rea-
litzada amb animals d´experimentació (porcs). A
cada animal se li van fer diferents intervencions
en diverses àrees: Nefrectomia i prostatectomia
(2 animals),histerectomia i limfadenectomia ilía-
ca (2 animals) , fundoplicatura gastro-esofàgica
(1 animal) i ressecció anterior baixa amb anasto-
mosis (1 animal). S´ha valorat l´aparició de
complicacions locals peroperatòries, la integritat
de l´instrument al final del procediment
i el grau de satisfacció del cirurgià.
RESULTATS:
No hi van haver incidències operatòries -que
comportessinsagnatd´algunvasniperforacióde
víscera buida- relacionades amb l´ús del DIT. Pel
que fa a la ressistència de l’instrument, en un cas
hi hagué una desinserció d’un dels cables inter-
ns i en 5 casos el folre de làtex de recobriment
del terminal patí erosions. En tots els casos els
cirurgians han considerat l’instrument intuïtiu i
còmode de manejar.
CONCLUSIONS: ElresultatdelautilitzaciódelDIT
en els animals va ser satisfactori . Ha demostrat
ésser un instrument atraumàtic, vàlid per a la
dissecciód’espaisocupatsperteixitconnectiulax
iperalaseparaciódevísceres, enlesoperacions
per via laparoscòpica. El seu ús ha resultat segur
per a l´animal,còmode i de maneig intuïtiu per
al cirurgià.
XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions .
13. Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
13
XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions .
NEFRECTOMIA LAPAROSCÒPICA DE RONYÓ ESQUERRE PÈLVIC
R.Martos,A.Prera,J.LGonzálezSala,N.Hannaoui,D.GarciaRojo,J.Ropero,C.Abad,E. Vicente,J.Prats
HospitalParcTaulí.Sabadell
El ronyó pèlvic és l´exemple més freqüent
d´ectòpies renals. Han sigut trobats en
1 de cada 900 autòpsies. Els tumors re-
nals en ronyons pèlvics sont infreqüents,
habent-hi pocs casos publicats a la litera-
tura. Presentem el cas d´un home de 56
a. amb ronyó pèlvic esquerre i amb tumor
renal de 4 cm. Es practica nefrectomia
laparoscòpica esquerre a ronyó pelvic mi-
jançant abordatge transperitoneal i posi-
cionament per disecció de colon descen-
dent.
14. 14
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 20098
CARACTERÍSTIQUES DE LES INFECCIONS URINÀRIES EN DIFE-
RENTS SUBPOBLACIONS I SEGONS SISTEMA DE BUIDAMENT
VESICAL
DrJ.Conejero*,DraG.Romero**,DraI.Planells***
*UnitatNeuro-Urodinàmica.ServeiUrologia.HospitalValld’Hebron.Barcelona.**Servei Rehabilitació.FundacióAlthaia.Man-
resa.Barcelona***ServeiMicrobiologia.HospitalVall d’Hebron.Barcelona
OBJECTIU:
Analitzar les característiques de la infec-
ció urinària en pacients afectats de bufeta
neurògena respecte un grup control.
MATERIALIMÈTODES:
Estudi prospectiu amb un total de 283 urocultius,
dels quals, 106 procedeixen de pacients amb le-
sió neurològica, 28 de grup control no neurògen,
74depacientsingressatsalaunitatdecuresinten-
sives (UCI) de l’hospital Vall d’Hebron i 75 de pa-
cientsqueacudeixenaurgènciespersimptomato-
logiad’infeccióaguda deltracteurinari.S’analitza
el microorganisme més freqüent en cada subgrup
de pacients, així com la sensibilitat als antibiòtics
d’ús general. Es valora també la sensibilitat (S) i
especificitat (E) que té la percepció del propi pa-
cient com a indicatiu d’infecció urinària.
RESULTATS:
El 66% dels pacients amb lesió neurològica tenen
urocultius positius respecte al 25% dels controls.
Dins del grup neurològic, el col.lectiu amb més
urocultius positius són pacients amb mielome-
ningocele (MMC) (81,5%) i lesionats medul.lars
(LM) (71,7%) amb una significació estadística
(p:0,01). El microorganisme més freqüent en tots
elssubgrupsésE.coli,excepteenelsubgrupd’UCI
que és S. faecalis. La sensibilitat i especificitat
(mesurada amb la corba ROC) per la percepció del
pacient neurològic com a indicatiu de patir una
infecció urinària és més alta amb els pacients
neurològics (p: 0,0004, Àrea: 0,643) respecte al
grup control.
CONCLUSIONS:
Elmicroorganismepresentenelsurocultiusposi-
tius en tots els subgrups ha estat E coli, excepte
en els d’UCI. Els col.lectius amb més infeccions
urinàries són MMC i LM. C27 Utilidad del test
de tolerancia oral a la glucosa en el diagnóstico
de diabetes mellitus en pacientes con disfun-
ción eréctil Ciudin, A; García Cruz, E; Piqueras
Bartolomé, M; Pérez Márquez, M; Luque Gálvez,
P; Gutiérrez del Pozo, R; A. Alcaraz. Hospital
Cínic de Barcelona. Introducción: la diabetes
mellitus (DM) es la enfermedad endocrina más
común en nuestro medio y es causa frecuente
de disfunción eréctil. Inversamente, los paciente
con disfunción eréctil (DE) presentan hasta tres
veces más DM que la población general. Objeti-
vo: definir la prevalencia de DM e intolerancia a
glucosa en pacientes con DE mediante el uso de
Test deToleranciaOralalaGlucosa(TTOG). Ma-
terialymétodos:a81pacientesconsecutivosque
acudieron a la Unidad de Andrología sin factores
de riesgo para DE se les realizó un TTOG. Se re-
clutaron 21 varones consecutivos candidatos a
donación de riñón de vivo como grupo control
que acudieron a la Unidad de Trasplante Renal
de nuestro centro durante el mismo intervalo de
tiempo. Resultados: Positividad del TTOG (DM e
Intolerancia oral a la Glucosa (IOG))34,8% (Gru-
po DE 47,8% vs Grupo Eyaculación Precoz/Peyro-
nie28%vsGrupocontrol14,3%,p= 0,009).Tasa
DM 13% (Grupo DE 17,4% vs Grupo EP/Pey 12%
vs Grupo control 4,8%, p= 0,216).Tasa IOG 21,7
% (Grupo DE 30,4% vs Grupo EP/Pey 16% vs Gru-
po control 9,5%, p= 0,112). Análisis multivarian-
te, la positividad del TTOG se relacionó con IMC
(p=0,05) y la presencia de DE (p=0,038). Con-
clusiones: los pacientes con DE tiene una mayor
tasadepositividaddelTTOGcomparadoscon pa-
cientes con EP/Pey o con controles sanos.
XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions .
15. Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
15
XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions .
Utilidad del test de tolerancia oral a la glucosa en el
diagnóstico de diabetes mellitus en pacientes con dis-
función eréctil
Ciudin,A;GarcíaCruz,E;PiquerasBartolomé,M;PérezMárquez,M;LuqueGálvez,P;GutiérrezdelPozo,R;A.Alcaraz.
HospitalClínicdeBarcelona.
INTRODUCCIÓN:
Ladiabetesmellitus(DM)eslaenfermedad
endocrina más común en nuestro medio y
es causa frecuente de disfunción eréctil.
Inversamente, los paciente con disfunción
eréctil(DE)presentanhastatresvecesmás
DM que la población general.
Objetivo: definir la prevalencia de DM e
intolerancia a glucosa en pacientes con DE
mediante el uso de Test de Tolerancia Oral
a la Glucosa (TTOG).
MATERIALYMÉTODOS:
A 81 pacientes consecutivos que acudieron a la
Unidad de Andrología sin factores de riesgo para
DEselesrealizóunTTOG.Sereclutaron21varones
consecutivos candidatos a donación de riñón de
vivo como grupo control que acudieron a la Uni-
dad deTrasplante Renal de nuestro centro duran-
te el mismo intervalo de tiempo.
RESULTADOS:
Positividad del TTOG (DM e Intolerancia oral a la
Glucosa (IOG))34,8% (Grupo DE 47,8% vs Grupo
EyaculaciónPrecoz/Peyronie28%vsGrupocontrol
14,3%, p=0,009).Tasa DM 13% (Grupo DE 17,4%
vs Grupo EP/Pey 12% vs Grupo control 4,8%, p=
0,216).Tasa IOG 21,7 % (Grupo DE 30,4% vs Gru-
poEP/Pey16%vsGrupocontrol9,5%,p=0,112).
Análisis multivariante, la positividad del TTOG se
relacionó con IMC (p=0,05) y la presencia de DE
(p=0,038).
CONCLUSIONES:
Los pacientes con DE tiene una mayor tasa de po-
sitividad del TTOG comparados con pacientes con
EP/Pey o con controles sanos.
16. 16
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 20098
XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions .
EXPERIENCIA Y RESULTADOS A LARGO PLAZO CON LA TÉCNICA
DE NESBIT PARA EL TRATAMIENTO DE LA CURVATURA PENEANA
SánchezCaba,ME;LuqueGálvez,MªP;GutiérrezdelPozo,R;GarcíaCruz,E;MolinaCabezaA, AlcarazA.
HospitalCliniciProvincial,Barcelona.
INTRODUCCIÓN:
La curvatura peneana se debe principal-
mente a la enfermedad de Peyronie. Tam-
bién puede ser congénita o secundaria a
traumatismos peneanos. El tratamiento
quirúrgico es necesario cuando la desvia-
ción impide el coito. La técnica de Nesbit
corrige la curvatura peneana permitiendo
el mismo.
OBJETIVO:
Evaluar nuestra experiencia y resultados obteni-
dos con la técnica de Nesbit para tratar la curva-
tura peneana.
Material y método: Entre 1989 y 2007 realizamos
un total de 76 corporoplastias según técnica de
Nesbitapacientesconcurvaturapeneana.Seana-
lizan64,48conPeyronie(75%),13condesviación
congénita (20%) y 3 postraumático (5%). Hemos
analizado edad, métodos diagnósticos (historia,
examen físico, fotografía, inyección intracaverno-
sa, ecografía peneana), tiempo de estabilización
delaenfermedad(desaparicióndolorynoprogre-
sióndedeformidad),tiempohastalaintervención
quirúrgica, complicaciones quirúrgicas, placas
(número, tamaño, localización), grado y dirección
de curvatura, disfunción eréctil preoperatorio,
posibilidad de coito preoperatorio, resultados a
largo plazo: acortamiento peneano postoperato-
rio, grado de corrección de curvatura, recidiva y a
qué tiempo, calidad de erección, posibilidad coito,
cambiosenlasensibilidadpeneanaygradodesa-
tisfacción global.
RESULTADOS:
Edad media 47 años (16-71). Tiempo medio
seguimiento 96 m (3-216). Tiempo medio de
estabilización 9m (1-25). Duración media do-
lor 9,1m (2-30). Tiempo medio hasta IQ 22m
(2-50).Placas (87%): única (95%), múltiples
(5%). Grado medio de curvatura 50º (30º-90º).
Dirección dorsal (34.4%,) lateral (19.6%), an-
terior (19.6%) y compleja (26,2%). Compli-
caciones quirúrgicas menores en 13 pacientes
(20%): 3 edema (5%), 6 equimosis (9%), 1
infección herida quirúrgica (1,5%), 1 sangrado
puntos (1.5%), 1 hematoma leve de cuerpo
cavernoso (1.5%), 1 fimosis (1.5%). Cuatro pa-
cientes refirieron disfunción eréctil peneana
(DEP) preoperatorio confirmado por RigiScan
(6,25%) con 100% de respuesta al tratamien-
to médico. Imposibilidad coito preoperatorio
72%, coito con dificultad 23%. Corrección com-
pleta de la curvatura 97%. Recidiva curvatura
46%. Tiempo de recurrencia media 7,8 m (1-24).
Acortamiento peneano medio (67%): 2,2cm
(0.5- 5cm).Cambiosenlasensibilidaddeglande
14%. Coito postoperatorio 89% e imposibilidad
de coito 11% debido : acortamiento excesi-
vo(17%), recidiva curvatura (33%) ambos (17%),
DEP (33%). Satisfacción completa subjetiva
69%.Hemosencontradodiferenciassignificativas
en % de recidiva de curvatura (p=0.02) y acor-
tamiento(p=0.002)entrepacientesconPeyronie
y curvatura peana congénita siendo mayor en
los primeros.
Conclusión:
La técnica de Nesbit es un procedimiento simple
y seguro para corregir la curvatura peneana con
resultados satisfactorios.
17. Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
17
TRATAMIENTO REHABILITADOR CON TADALAFILO DE LA
DISFUNCIÓN ERÉCTIL SECUNDARIA A TRAUMATISMO PÉLViCO
CERRADO
Sánchez Caba ME, García Larrosa A, Molina Cabeza A, Goicoechea I, Campillo P, Bohórquez A, Pérez M, Ciudín A, Luque P, Ribal MJ,
ÁlvarezVijandeR,GutiérrezdelPozoR,GarcíaCruzE, AlcarazA.
ServiciodeUrología.HospitalCliniciProvincial,Barcelona.
XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions .
INTRODUCCIÓN:
Lasfracturaspélvicasaisladasseasociana
disfunción eréctil en un 5%. De existir le-
sión uretral asociada, la incidencia de DE
postraumatismo pelviano puede llegar al
42%.Aunqueespocofrecuente,tieneuna
gran repercusión en la calidad de vida de
aquellos que la padecen.
Objetivo: Revisión del manejo médico
rehabilitador de la DE postraumatis-
mo pélvico (DEPTP) y presentación de
dos casos con respuesta favorable al
Tadalafilo. Material y método. Revisión
de la literatura sobre el manejo farmaco-
lógico de la DE postraumatismo pélvico
cerradi y presentación de dos casos. Caso
1º: Varón de 32 años traído a urgencias
con politraumatismo por accidente de
motocicleta. TAC: diástasis de la sínfisis
púbica, rotura extraperitoneal de la cara
anterior vesical y probable desinserción
de la unión uretro-vesical, confirmada
con CUMS. Colocación de cistotomía su-
prapúbica y posterior reparación quirúr-
gica de la unión uretrovesical. Consulta
por DE. IIEF-5: 5/25, Erection Hardness
Grade Score (EHGS)2. Se inicia tratamien-
to rehabilitador con Tadalafilo 10mg tres
veces porsemana,quelepermiteelcoito
los primeros cuatro meses. Posteriormen-
teessustituidopor5mg/día presentando
erecciones nocturnas espontáneas. IIEF-5
23/25, EHGS 4 y el cuestionario psicomé-
trico de satisfacción con el tratamiento
(EDITS) de 975/1100 (88.63). 2º Caso:
varón de 36 años traído a urgencia tras
presentar accidente de motocicleta. TAC:
fractura de pelvis con fístula urinaria en
la unión uretrovesical (confirmada poste-
riormente por CUMS) y sangrado activo a
este nivel en comunicación con el cuerpo
cavernosoizquierdo.Dadoqueelpaciente
seencontrabasondadose decidemanejo
conservador. Cistografía a las tres sema-
nasqueevidencialaresolucióndelafístu-
la por lo que se retira la sonda. Ausencia
deestenosisresidual.Posteriormentecon-
sultaporDEIIEF-5:5/25,EHGS 2.Seinicia
tratamiento rehabilitador con Tadalafilo
10 mg pautado tres veces por semana.
Refiere mejoría clínica, con IIEF-5: 25/25,
EHGS 4, EDITS 950/1100 (86.36). Tras 4
meses de uso continuo refiere erecciones
nocturnasespontáneasporloqueseretira
el tratamiento con una respuesta excelent
e. Conclusión: El uso de Tadalafilo en los
pacientes con DE postraumatismo pélvico
mejora su rehabilitación, pudiéndose re-
cuperarlanormalidadtraspocosmesesde
tratamiento.
18. 18
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 20098
XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions .
RESULTATSDEL’ESTUDIHORMONALREALITZATA100PACIENTS
QUEVANCONSULTARPERTRASTORNSDELASEVASALUTSEXUAL
I PROPORCIÓ DE SÍNDROME DE DÈFICIT DE TESTOSTERONA
TROBAT
RodríguezTolrà,J;MuñozRodríguez,J;LozanoPalacio,F;MartínezBarea,V;RodríguezPérez,D;FrancoMiranda,E.
HospitalUniversitarideBellvitge
OBJECTIU:
Analitzar la proporció de pacientes amb
síndrome de dèficit de testosterona (SDT)
enmalaltsquevan consultaralnosteser-
vei per trastorns de la seva salut sexual.
MATERIALIMÈTODES
Es va analitzar la testosterona basal, SHBG i albú-
mina a 100 malalts que van consultar al nostre
servei per trastorns de la salut sexual per po-
der calcular la testosterona lliure. L’edat mitjana
fou de 59.56 anys (44-70 anys). 10 malalts te-
nien menys de 50 anys, 41 malalts tenien entre
51 i 60 anys i 49 malalts tenien entre 61- 70
anys. RESULTATS: La testosterona mitjana fou
de 20.5 nmol/L (en el grup de menys de 50 anys),
16.9 nmol/L (grup 51-60 anys) i 14.87 nmol/L
(grup de més de 61 anys). La testosterona lliure
mitjana va ser de 0.429 nmol/L, 0.346 nmol/L i
0.309 nmol/L en els diversos grups, respecti-
vament. El nivell promig de SHBG fou de 33.13,
32.13 i 31.51 nmol/L, respectivament. Si hagué-
ssim seguit les recomanacions generals que són
tractar pacients amb testosterona per sota de 9
nmol/L i entre 9 i 12 només tractar malalts amb
símptomes, haguéssim deixat de tractar malalts
que s’haguessin beneficiat del tractament. A més
entre 9 i 12 es recomana calcular la testosterona
lliure,queimplicaunanovaanalíticaiunanovavi-
sita. Al calcular la testosterona lliure trobem que
el número de pacients amb SDT (testosterona <
0.25 nomol/L i símptomes) és del 20 % del total
de malalts que van consultar.
CONCLUSIONS:
1. El número de malalts amb HIT varia segons
l’edat però en poblacions de risc entre els 50 i 70
anys es situa al voltant del 20 % dels casos. 2. A
aquestos malalts si no s’haguessin realitzat de-
terminacions hormonals no s’havien diagnos-
ticat i no s’haguessin beneficiat del tractament.
3. Quan els malalts consulten per problemes de
la seva salut sexual és millor realitzar d’entrada
una determinació de testosterona total, SHBG i
albúmina que permeten calcular la testosterona
lliure i no una simple determinació de testostero-
na que si no és clarament patològica, obligarà a
una segona determinació i visita.
19. Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
19
XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions .
PAPER DE LES COMORBILITATS I DELS HÀBITS DE VIDA EN 151
PACIENTS AMB DISFUNCIÓ ERÈCTIL SEVERA
OBJECTIUS:
Analitzar les comorbolitats presents en
151 pacients estudiats i controlats al nos-
tre centre per disfunció erèctil peneana
(DEP) severa (IIEF igual o menor a 10).
MATERIALIMÈTODES:
Des del gener del 2006 fins el juny del 2008 s’ha
realitzat un estudi amb 151 pacients que pre-
sentaren DEP severa, avaluant la preferència i
eficàcia de diferents inhibidors de la PDE5. S’ha
analitzat les malalties concomitants que van
presentar aquest grup de pacients. L’edad mitjana
fou de 56.13 anys (interval 32-70 anys). El 90%
presentaven una DEP orgànica, un 4.6 % una DEP
psicògena i un 5.3 % una DEP d’etiologia mixta.
EltempspromigdeduraciódelaDEPfoude27.54
mesos (desviació estàndard 1.58 mesos).
RESULTATS:
Les comorbilitats més freqüents van ser la hiper-
tensió arterial (56 %), la dislipemia (45.7 %), la
diabetes mellitus (35.8 %) i els trastorns cardio-
vasculars (16.6 %). La majoria d’aquests pacients
amb DEP severa eren sedentaris (70 % del total).
L’IMCpromigfoude27.3,posantenevidènciaque
la majoria de malats presentaven sobrepes.
CONCLUSIONS:
1. La DEP severa d’etiologia orgànica va asociada
gairebé sempre a més d’una patologia concomi-
tant. 2. La HTA, la dislipemia i la diabetes me-
llitus són les patologies concomitants amb més
incidència en la DEP severa. 3. Els hàbits de vida,
especialment l’obesitat i la manca d’exercici físic
son dades que influeixen negativament en la
DEPsevera.Elpaperdelconsumdetabacialcohol
amb la DEP severa queda poc clar.
LozanoPalacio,F;RodríguezTolrà,J;MuñozRodríguez,J;MartínezBarea,V;RieraCanals,L; FrancoMiranda,E.
HospitalUniversitarideBellvitge
20. 20
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 20098
XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions .
FACTORS QUE CONTRIBUEIXEN A LA SATISFACCIÓ SEXUAL
AntoniFernandezLozano,EduardRuizCastañé
Serveid´AndrologiaFundacioPuigvertBarcelona
OBJECTIUS:
La satisfacció sexual ve freqüentment
lligada a la qualitat de vida. Tractar te-
mes relacionats amb el sexe sembla
ser una àrea tot sovint oblidada a la
consulta urològica. El diagnòstic de les
disfuncions sexuals és important, però
sabem realment quins son els factors
més importants per als nostres pacients
a l’hora de valorar una relació sexual
satisfactòria? MÈTODE: 206 homes (mi-
tjana d’edat 42, rang 18-71 anys) i 187
dones (mitjana d’edat 38, rang 19-66
anys) sexualment actius (>1 coit mes)
, amb parella estable (112/206 homes i
131/187 dones), amb un bon nivell mig
d’estudis ( 64% tenien el graduat esco-
lar, 259/ 393) van ser escollits d’entre els
membres de la família que acompanya-
venalspacientsqueassistienalesconsul-
tes externes d’urologia. A aquests indivi-
dus se’ls va demanar que qualifiquessin
en una escala de 1 a 10 quins eren els
factors més importants, dins d’un qües-
tionari prefixat, a l’hora de mantenir re-
lacions sexuals.
RESULTATS:
21/206 homes i 8/187 dones van ser ex-
closos per manifestar pràctiques homosexuals.
Dels homes que van respondre al qüestionari
(185) van qualificar el fet d’experimentar plaer
com el factor més important (8.9), donar plaer
a la seva parella (8.2), aconseguir un orgasme
(8.1), mantenir una bona erecció (8.0), tenir
joc precoital (6.9), experimentar desig sexual
(6.1), satisfacció amb tot l’acte (5.6), endarrerir
una ejaculació prematura (4,7), tenir una relació
romàntica(3.9)iperúltim,noteniransietatabans
del coit (3.4). Per la seva banda, les dones van
qualificar el fet de tenir joc precoital com el prin-
cipal factor (8.7), juntament amb experimentar
una relació romàntica (8.5), i experimentar plaer
(8.1), satisfer les necessitats de la parella (7.3),
experimentar desig sexual (7.0), aconseguir un
orgasme (6.7), satisfacció amb la relació sexual
(5.7), experimentar un coit de durada desitjada
(4.6) i mantenir una bona lubricació (4.3). Dins
el grup masculí, les respostes van ser molt si-
milars en tots els grups d’edat, mentre que en les
preferències femenines destaquem una clara di-
ferència entre dècades.
CONCLUSIONS:
Existeixendiferènciesenlapercepciósobre
quins son els factors que contribueixen a
la satisfacció sexual depenent de l’edat,
el gènere i l’ambient econòmic i cultural.
Els uròlegs no haurien de perdre aques-
ta perspectiva a l’hora d’enfrontar-se a les
diferents disfuncions sexuals
21. Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009
21
XIV Simposi de la Societat Catalana d’Urologia. MON SANT BENET, novembre 2008 Comunicacions .
LA NOSTRA EXPERIÈNCIA EN L’IMPLANT DE PRÒTESI DE PENIS
DE DOS COMPONENTS TIPUS AMBICOR®
MuñozRodríguez,J;RodríguezTolrà,J;LozanoPalacio,F;MartínezBarea,V;RieraCanals,L;FrancoMiranda,E.
HospitalUniversitarideBellvitge
OBJECTIUS:
Revisar els nostres resultats obtinguts en
la col•locación de pròtesi de penis de dos
components (tipus Ambicor®) com a trac-
tament de la disfunció erèctil peneana
(DEP) que no respon a tractament farma-
cològic.
MATERIALIMÈTODES:
Entre l’any 2000 i 2008 s’han implantat
88 pròtesi de penis (86 tipus ambicor® i 2
AMS 700®). De les 86 pròtesi Ambicor®, 7
es col•locaren per substituir una pròtesi
Dynaflex®. L’etiologies més freqüents de
la DEP foren per insuficiència arterial (26
%), diabetes mellitus (24 %), prostatec-
tomia radical prèvia (19 %) i fuga venosa
(10 %). La mitjana de temps quirúrgic
empleat va ser de 63.23 minuts entre
l’any 2000 i 2004 i de 55.25 minuts entre
l’any 2005 i 2008. L’estada hospitalària
fou de 2.3 dies. El tamany de la pròtesi
fou en 23 malalts de 13 mm d’amplada,
amb una longitut promig de 21 cm (inter-
val 18-23.5 cm). En 63 malalts l’amplada
fou de 11 mm, amb una longitut mitjana
de 19 cm (16-21.5 cm). Com a complia-
cions més importants vam una perfora-
ció del cos cavernós distal per un decúbit
del cilindre amb perforació uretral, un
decúbit de la bomba sobre l’escrot i un
hematoma escrotal. Dos pacients van pre-
sentar infeccions requerint la retirada de
la pròtesi. En total s’han perdut 3 pròtesi
del total de les col•locades. Només el 51
% dels malalts ha realitzat els controls
anuals aconsellats.
RESULTATS:
El valor promig de l’EDITS del pacient es situa en
75 (als 3 mesos) i 84 (als 6 mesos). L’EDITS de la
parella es col•loca en 60 (3 m) i 68.65 (als 6 m).
Lainsatisfacciómésfreqüentéslafaltad’amplada
i longitut (5 casos), poca desactivació (2 casos) i
dificultat d’activació (1 cas).
CONCLUSIONS:
1. La pròtesi Ambicor® és fàcil d’implantar.
2.LapròtesiAmbicor®ésfiable(en8anysnohem
tingut problemes de malfuncionament).
3. El grau de satisfaccíó és elevat als 3 mesos de
l’implant i augmenta als 6 mesos.