Revista Annals d’Urologia 2008-27

Annals d’Urologia 2008-4, Num. 27, novembre de 2008
1
Annalsd’Urologia
Any 2008-4
N.27
ÒRGAN OFICIAL DE DIFUSIÓ DE LA SCU

2
Editorial
Societat Catalana
d’Urologia
PRESIDENT
Dr. Joaquim Ristol i Pont
VICE-PRESIDENT 1ER
Dr. Lluis Gausa i Gascón
VICE-PRESIDENT 2ON
Dr. Joan Areal i Calama
SECRETARI
Dr. EnricTrilla Herrera
TRESORER
Dr. Miquel Puyol Pallás
VOCAL BARCELONA 1ER
Dr. Miguel Angel López Pacios
VOCAL BARCELONA 2ON
Dr. Josep Ma. Caballero Giné
VOCAL TARRAGONA
Dr. Manel Prados Saavedra
VOCAL LLEIDA
Dr. Joan Ramon Bordalba Gómez
VOCAL GIRONA
Dr. Ramon Domingo i Farrerons
VOCAL DE RESIDENTS
Dra. Esther Gómez Lanza
VOCAL D’ACTIVITATS PROFESSIONALS
Dr. Josep Pagà i Carbonell
VOCAL D’ACTIVITATS CIENTÍFIQUES
Dr. Josep Segarra iTomás
CODIRECCIÓ ANNALS
D’UROLOGIA
Dr. Antoni Pont i Salvadó
Dr. Carles Pellicé iVilalta
COMITÉ CIENTÍFIC
Josep Segarra
Maria José Ribal
Glòria Nohales
Joan Palou
Josep Comet
DISSENY I PAGINACIÓ
Dr. Antoni Pont i Salvadó
Eli Sainz
SIAM (Salut i aplicacions multimedia)
BALANÇ ANUAL
Benvolguts,
Desprès d’un any de feina, puc dir que em sento molt content pel caire que va agafant la nova revista. En aquest darrers mesos, hem rebut molts articles
dels residents dels Hospitals. I això m’alegra per 2 motius: pels responsables de docència que s’han compromès plenament amb l’associació i als residents,
els principals protagonistes del èxit de la revista. Us animo a continuar així!
Un altre pas endavant serà la publicació d’una revista en paper que ﬁns ara era pràcticament impossible degut a la falta d’articles originals i manca de
pressupost. Aquest numero inclourà tots articles originals presentats durant l’any 2008 i les comunicacions premiades al Simposi
En ﬁ, crec que ha estat un molt bon any per Annals i estic segur que anem per bon camí.
Res mes, només desitjar-vos a tots un Bon Nadal i feliç 2009.
Antoni Pont
Co-director d’Annals
,

3
XIII SIMPOSI DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA. TARRAGONA,
SETEMBRE DE 2008. COMUNICACIONS ORALS.
PREDICCIÓDEL’AFECTACIÓUNI-BILATERALENLAPEÇADEPROSTATECTOMIARADICAL.IMPLICACIÓENLAPRESERVACIÓ DELSFEIXOSNEU-
ROVASCULARS
C.RaventósBusquets.HospitalValld’Hebron
PROSTATECTOMIA RADICAL PERINEAL, MATEIXOS RESULTATS ONCOLÒGICS I FUNCIONALS EN LA NOSTRA SÈRIE
Ruiz-Domínguez.HospitalGermansTriasIPujol
CRIOTERAPIA Y PROSTATECTOMÍA RADICAL EN CÁNCER DE PRÓSTATA LOCALIZADO
H.Ascaso.FundacióPuigvert
DOSIS MÍNIMA ADAPTADA DE RADIOTERAPIA EXTERNA 3D CONFORMADA EN FUNCIÓN DEL GRUPO DE RIESGO EN PACIENTES CON CÁNCER
DE PRÓSTATA LOCALIZADO
I.HenriquezLopez.HospitalUniversitarioSantJoan,Reus.OncologiaRadioterapia.ServiciodeUrologia
ESTUDI SOBRE L’ASSOCIACIÓ ENTRE EL TAMANY PROSTÀTIC I FACTORS PRONÒSTICS DE LA BIÒPSIA TRANSRECTAL.
R.BoixOrri.HUGTIP
EL CÁNCER DE PRÓSTATA DIAGNOSTICADO POR UN ESQUEMA DE BIOPSIA EXTENSIVA ES CLINICAMENTE RELEVANTE
MaialendelCanto.ServiciodeUrologia.ServiciodeRadiodiagnóstico*.HospitaldelMar.Barcelona.
EXPRESIÓN IMMUNOHISTOQUÍMICA DE PTOV1 COMO PREDICTOR DE CÁNCER EN PACIENTES
CON PIN DE ALTO GRADO AISLADO EN LA BIOPSIA PROSTÁTICA
BallesterosCF.HospitalValld’Hebron
INFLUÈNCIA DEL VOLUM PROSTÀTIC EN EL GRAU TUMORAL: UN ARTEFACTE DERIVAT DE LA BIÒPSIA O UNA REALITAT.
MirC.ServeiUrologia.HospitalValld’Hebron.UniversitatAutònomaBarcelona
PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCÒPICA EN HOSPITAL
GENERAL. SÈRIE INICIAL.
M.Crego.HospitalGeneraldeGranollers
ARTICLES
ACTUALITZACIONS BREUS EN CÀNCER DE PRÒSTATA II
JSalvadorEsquena.Unitatd’UrologiaOncològica.Serveid’Urologia.
FundacióPuigvert.Barcelona.Catalunya.
DOBLE TUMOR TESTICULAR (95% YOLK SAC I 5% SEMINOMA PUR) EN UNA MATEIXA PEÇA D’ORQUIECTOMIA
CarlesPellicéiVilalta.PràcticaPrivada:ClinicadeNostraSenyoradelRemei
Barcelona.
ASSOCIACIÓ DE TOLTERODINA D’ALLIBERAMENT PERLLONGAT A LA ANALGÈSIA HABITUAL PER A REDUIR LA MORBIDITAT ASSOCIADA
AL POSTOPERATORI IMMEDIAT EN LA CIRURGIA OBERTA DE LA HIPERPLASIA BENIGNA DE PRÒSTATA
BenagesPàmies.Serveid’urologiadel’HospitaldesantPauiSantaTecla.(Tarragona).
Sumari

4
Article de Revisió/Actualització
ACTUALITZACIONS BREUS EN CÀNCER DE PRÒSTATA II
JSalvadorEsquena,JoanPalouRedorta,JordiHuguetPérez,OscarRodríguez-Faba,HumbertoVillavicencioMavrich.
Unitatd’UrologiaOncològica.Serveid’Urologia.
FundacióPuigvert.Barcelona.Catalunya.
Es presenten 5 noves breus revisions bibliogràfi-
ques sobre temes actuals i controvertits en càn-
cer de pròstata després d’una recerca a la base
de dades Medline. El criteri de selecció d’articles
incloïa un mínim nivell d’evidència científica IIa,
destacant alguna referència puntual amb evi-
dencia IV. Amb aquesta revisió es realitza una
actualització de totes les qüestions proposades.
. Radioteràpia i hormonoteràpia al càncer de
pròstata d’alt risc.
1. RADIOTERÀPIA I HORMONO-
TERÀPIA AL CÀNCER DE PRÒSTA-
TA D’ALT RISC.
Desdefamoltsanys,lahormonoteràpia(HT)fou
afegida al tractament amb radiació en un intent
de modificar els resultats obtinguts en pacients
amb càncer de pròstata en estadi C (T3) 1, ba-
sant-se en que aquests pacients presentaven re-
sultats inferiors comparats amb els càncers irra-
diatsenestadisinicials.Amés,aqueststumorsT3
presentaven gran volum, i la HT permetia reduir
massa tumoral, afavorint l’aplicació de la radio-
teràpia (RT) posterior 2.
Al principi de la dècada dels ’80, alguns estudis
mostraren resultats esperançadors usant aquest
doble tractament en aquest grup de pacients,
mostrant una milloria estadísticament significa-
tiva del control local als 5 anys i de la mortalitat
causa-específica,comparatambelsgrupstractats
només amb radiació. Aquests foren els primers
estudisrealitzatsdeformarigorosaquerevelaven
un important i mesurable benefici amb l’addició
del tractament hormonal a la RT en pacients amb
càncer de pròstata d’alt risc 2,3. A més, un estudi
recent ha demostrat una disminució significa-
tiva de la incidència de metàstasis a distància, i
per primera vegada a la literatura, una milloria
significativa de la supervivència global, amb
aquest tractament combinat 4. Quan a la durada
del bloqueig hormonal, encara que els resultats
d’aquests estudis suggereixen que una pauta llar-
ga seria beneficiosa per al control de la malaltia ,
cal tenir molt en compte la morbiditat associada a
la supressió androgènica, sobretot si considerem
l’edat avançada d’aquests pacients. Alguns autors
apostarienpermanteniruntractamentperllongat
en pacients seleccionats d’alt risc, sobretot amb
altes puntuacions a l’escala de Gleason (7 a 10) 5
, que conduiria a una milloria del control regional
de grans tumors, o d’aquells d’alt risc, amb elevat
potencial d’extensió extraprostàtica. No obstant,
encara que s’han demostrat diferències en el con-
trol clínic i bioquímic de la malaltia, no ha quedat
demostradaunaavantatgealasupervivènciaglo-
baldeltractamenthormonalusantunapautallar-
ga versus una pauta curta (habitualment major o
menor de 3 anys) 5.
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA
1.DelRegatoJ.
Radiotherapy for carcinoma of the prostate. A report from the
Committee for the Cooperative Study of Radiotherapy for Car-
cinoma of the Prostate. Colorado Springs. Colo: Penrose Cancer
Hospital,1968.
2. Green N, Bodner H, Broth E et al. Improved control of bulky
prostatecarcinomawithsequentialestrogenandradiationthe-
rapy.IntJRadiatOncolBiolPhys.Jul;10(7):971-6.1984
3.MukamelE,ServadioC,LurieH.
Combined external radiotherapy and hormonal therapy for
localizedcarcinomaoftheprostate.Prostate.;4(3):283-7.1983
4.BollaM,ColletteL,BlankLetal.
Long-term results with immediate androgen suppression and
external irradiation in patients with locally advanced prostate
cancer (an EORTC study): a phase III randomised trial. Lancet.
Jul13;360(9327):103-6.2002
5.HorwitzEM,WinterK,HanksGE,etal.
Subset analysis of RTOG 85-31 and 86-10 indicates an ad-
vantage for long-term vs. short-term adjuvant hormones for
patients with locally advanced nonmetastatic prostate cancer
treatedwithradiationtherapy.IntJRadiatOncolBiolPhys.Mar
15;49(4):947-56.2001
RESUM:
Es presenten 5 noves breus revisions bibliogràfiques sobre temes controvertits en càncer de pròstata, exposant una actualització de
totes les qüestions proposades.
2.RESULTATS I COMPLICACIONS DE
LA BRAQUITERÀPIA ALS TUMORS
D’ALT RISC.
El candidat ideal per a monoteràpia amb braqui-
teràpia (BQT) coincidiria amb el de prostatecto-
mia radical, seria aquell amb alta probabilitat de
malaltia confinada a la pròstata 1. Per aquesta
raó, aquells pacients amb un càncer de pròstata
d’alt risc, però sense signes aparents d’afectació
extraprostàtica, requeriran un tractament addi-
cionalsioptenperlaBQT(hormonoteràpia,radio-
teràpia externa o ambdues). En pacients que han
rebut BQT, sigui amb
Paladi 103 o Iode 125, un estudi mostrà un ma-
jor control local quan els pacients eren tractats, a
més, amb 6 mesos de supressió androgènica, dis-
minuint la taxa de biòpsies positives als 2 anys de
seguiment, al comparar-los amb els pacients que
només s’havien tracta amb implants 2. Un altre
grupdemostràquenoméselspacientsd’altrisces
beneficien de l’addició de supressió androgènica,
yquelestaxesdecontrollocalalspacientsdebaix
risctractatsnomésambimplantsnosóndiferents
d’aquells tractats amb implants més supressió 3.
Recentment, la BQT d’alta dosi s’ha postulat com
una alternativa molt valida en tumors de risc mig
i alt, sobretot en puntuacions de Gleason superior
a8,ambexcel•lentsresultatsallargtermini.Quan
a lescomplicacionsdelaBQTalstumorsd’altrisc,
no difereixen de les habituals amb la tècnica usa-
da en candidats ideals (retenció urinària, símpto-
mes irritatius miccionals, estenosis, incontinèn-
cia, proctitis, disfunció erèctil), encara que l’ús de
dosis majors, en un interval de tractament més
curt, como el que s’usa en BQT d’alta dosi, pugui
fer augmentar la incidència d’aquestes complica-
cions 6,7.

5
1.PartinAW,KattanMW,SubongEN,WalshPC,etal.
Combination of prostate-specificantigen,clinicalstage,andGlea-
sonscoretopredictpathologicalstageoflocalizedprostatecancer.A
multi-institutionalupdate.JAMA.May14;277(18):1445-51.1997
2.StoneNNetal.
Biopsy results after real-time ultrasound-guided transperineal im-
plantsforstageT1-T2prostatecancer.JEndourol;14:375-380.2000
4.DemanesDJ,RodriguezRR,AltieriGA.
Highdoserateprostatebrachytherapy:theCaliforniaEndocuriethera-
py(CET)method.RadiotherOncol.Dec;57(3):289-96.2000
5.MartinezAA,KestinLL,StrombergJS,GonzalezJA,etal.
Interim report of image-guided conformal high-dose-rate bra-
chytherapy for patients with unfavorable prostate cancer: the
William Beaumont phase II dose-escalating trial. Int J Radiat
OncolBiolPhys.May1;47(2):343-52.2000
6.TerkMD,StockRG,StoneNN.
Identification of patients at increased risk for prolonged urinary
retentionfollowingradioactiveseedimplantationoftheprostate.
JUrol.Oct;160(4):1379-82.1998
7. Gelblum DY, Potters L, Ashley R, Waldbaum R et al.Urinary
morbidity following ultrasound-guided transperineal prostate
seed implantation. Int J Radiat Oncol Biol Phys. Aug 1;45(1):59-
67.1999
3. L’ÚS DELS BIFOSFONATS
EN EL TRACTAMENT DELS
TUMORS HORMONOREFRACTARIS
TRACTATS AMB
HORMONOTERÀPIA.
Els bifosfonats redueixen el turn-over ossi per
inhibició osteoclàstica 1, i a més, poden actuar
inhibint l’osteòlisi mitjançada per les cèls. pros-
tàtiques metastàtiques implantades a l’os, in-
duint la seva apoptosi 2-4. La tercera generació
de bifosfonats, entre els quals destaca el més
potent, l’àcid zoledrònic, desenvolupa un paper
important en el maneig del pacient amb metàs-
tasis òssies de càncer de pròstata, disminuint cla-
rament la morbiditat esquelètica. En varis estudis
s’observa que a dosis de 4 mg d’àcid zoledrònic
cada 3/4 setmanes en pacients sense alteració de
la funció renal, la ràtio risc/benefici és acceptable
en pacients amb càncer de pròstata hormonore-
fractari metastàtic ossi amb una reducció desta-
cable del número d’events ossis comparat amb el
grup placebo 5,6.
1. Fleisch H. Bisphosphonates: mechanisms of action. Endocr Rev.
Feb;19(1):80-100.1998
2.NemotoR,KanohS,KoisoK,HaradaM.Establishmentofamodel
toevaluateinhibitionofboneresorptioninducedbyhuman prosta-
tecancer cells innudemice.JUrol.Oct;140(4):875-9.1988
3. Pollard M, Luckert PH. Effects of dichloromethylene diphospho-
nateontheosteolyticandosteoplasticeffectsofratprostateadeno-
carcinomacells.JNatlCancerInst.Nov;75(5):949-54.1985
4. Pollard M, Luckert PH. The beneficial effects of diphosphonate
andpiroxicamontheosteolyticandmetastaticspreadofrat prosta-
tecarcinomacells.Prostate.;8(1):81-6.1986
5.SaadF,GleasonDM,MurrayR,TchekmedyianS,etal.Zoledronic
AcidProstateCancerStudyGroup.
Long-termefficacyofzoledronicacidforthepreventionofskeletal
complications in patients with metastatic hormone-refractory
prostatecancer.JNatlCancerInst.Jun2;96(11):879-82.2004
6. Saadetal.Zoledronicacidiswelltoleratedforupto24months
andsignificantlyreducesskeletalcomplicationsinpatientswithad-
vancedprostatecancermetastasictothebone.Presentedat:Ameri-
canUrological AssociationAnualMeeting2003[abstract1472]
4. HORMONOTERÀPIA
AMB ANÀLEGS LHRH VERSUS
MONOTERÀPIA AMB
ANTIANDRÒGENS.
Actualment els anàlegs LHRH s’han convertit en
el tractament hormonal estàndard del càncer de
pròstatametastàtic1,2,6.Encaraquealgunsautors
hanapostatperl’úsdelamonoteràpiaambantian-
drògens,disposemdel’evidènciacientíficasuficient
per no recomanar l’ús de bicalutamida com a trac-
tament únic en pacients metastàtics, al demostrar-
seclaramentinferior,entermesdesupervivència,a
la castració amb anàlegs 3-6. La monoterapia amb
altresantiandrògens,comflutamidaoacetatdeci-
proterona, també ha esta revisada, però els estudis
realitzatssónmoltlimitatsitampocpermetenreco-
manar-loscomamonoteràpiaenmetastàtics.6,7
1.OefeleinMG,ResnickMI.Effectivetestosteronesuppressionfor
patientswithprostatecancer:isthereabestcastration?Urology.
Aug;62(2):207-13.2003
2.IversenP;EarlyProstateCancerProgrammeInvestigators.
ThethirdanalysisofthebicalutamideEarlyProstateCancerprogram-
me.BJUInt.Mar;97(3):438-9.2006
3.IversenP,JohanssonJE,LoddingP,LukkarinenO,LundmoP,Klars-
kovPetal.; ScandinavianProstaticCancerGroup.Bicalutamide(150
mg)versusplaceboasimmediatetherapyaloneorasadjuvantto
therapywithcurativeintentforearlynonmetastaticprostatecancer:
5.3-yearmedianfollowupfromtheScandinavianProstateCancer
GroupStudyNumber6.JUrol.Nov;172(5Pt1):1871-6.2004
4.WirthMP,SeeWA,McLeodDG,IversenP,MorrisT,CarrollK;
CasodexEarlyProstateCancerTrialists’Group.Bicalutamide150
mginadditiontostandardcareinpatientswithlocalizedorlocally
advancedprostatecancer:resultsfromthesecondanalysisofthe
earlyprostatecancerprogramatmedianfollowupof5.4years.J
Urol.Nov;172(5Pt1):1865-70.2004
5.TyrrellCJ,DenisL,NewlingD,SolowayM,ChannerK,CockshottID.
Casodex10-200mgdaily,usedasmonotherapyforthetreatmentof
patientswithadvancedprostatecancer.Anoverviewoftheefficacy,
tolerabilityandpharmacokineticsfromthreephaseIIdose-ranging
studies.CasodexStudyGroup.EurUrol.;33(1):39-53.1998
6.AusG,AbbouCC,BollaM,etal.EAUguidelinesonprostatecancer.
Update2007
7.SchroderFH,WhelanP,deReijkeTM,etal.
5. MANIPULACIÓ HORMONAL EN
TUMORS HORMONOSENSIBLES
I QUIMIOTERÀPIA. PAPER DE LA
QUIMIOTERÀPIA NEOADJUVANT I
ADJUVANT.
L’ús de la quimioteràpia en pacients amb càncer
depròstatad’altriscdesprésd’untractamentlocal
o d’una recidiva bioquímica és una àrea molt ac-
tiva de la investigació clínica actual. A l’any 2004 i
per primera vegada en càncer de pròstata, es de-
mostrà que un citotòxic de la família dels taxans
(docetaxel)augmentavalasupervivènciaencàncer
hormonorefractari1,2.
Múltiples assajos clínics de quimioteràpia neo o
adjuvant s’han realitzat o estan en curs (amb mi-
toxantrone/prednisona, o amb paclitaxel, etopòsid
iestramustina).Amés,actualmentestanenmarxa
assajos amb docetaxel adjuvant en pacients d’alt
risc després de la prostatectomia radical 4 . Però la
gran limitació de tots els estudis de quimioteràpia
adjuvant és que requereixen una gran població de
pacientsambunseguimentmoltllargperprovarla
seva eficàcia, a més d’un elevat cost econòmic. No
obstant, la inclusió de pacients en aquests assajos
has de ser una prioritat per establir unes bases
d’informació crítica sobre aquest tema. Per altra
banda, l’ús de quimioteràpia neoadjuvant podria
disminuir l’estadi dels tumors localment avançats
i reduir la taxa de recurrències després de teràpies
locals radicals mitjançant el tractament de les mi-
crometàstasis indetectables. En estudis previs, la
neoadjuvància amb bloqueig hormonal abans de
la cirurgia radical demostrà que no augmentava la
supervivència lliure de malaltia als 5 anys malgrat
disminuir significativament la taxa de marges po-
sitius 5. Però donat que fins avui cap estudi ha de-
mostratquel’úsdequimioteràpianeooadjuvanta
lacirurgiaencàncerdepròstataaugmentilasuper-
vivència, el seu ús continua sent investigacional, i
nos’haderealitzarforad’assajosclínicscontrolats.
1.PetrylakDP,TangenCM,HussainMHetal.
Docetaxelandestramustinecomparedwithmitoxantroneandpredniso-
neforadvancedrefractoryprostatecancer.NEnglJMed;351:1513–20,
2004
2.TannockIF,deWitR,BerryWRetal.
Docetaxelplusprednisoneormitoxantroneplusprednisoneforadvanced
prostatecancer.NEnglJMed;351:1502–12,2004
3.SkinnerEC,GlodeLM.High-risklocalizedprostatecancer:primarysur-
geryandadjuvanttherapy.UrolOncol;21:219–27,2003
4.NakabayashiM,OhWK.Chemotherapyforhigh-risklocalizedprostate
cancer.BJUInt.Apr;97(4):679-83.2006
5.SolowayMS,PareekK,SharifiRetal.Neoadjuvantandrogenablation
beforeradicalprostatectomyincT2bNxMoprostatecancer:5-yearresults.
JUrol;167:112–6,2002

6
DOBLE TUMOR TESTICULAR (95% YOLK SAC I 5% SEMINOMA PUR)
EN UNA MATEIXA PEÇA D’ORQUIECTOMIA
INTRODUCCIÓ:
ElsTT son ben poc freqüents: 1-1,5% / 1 x
100.000 barons i any / 0,4% de mortalitat
(1-3).
El 90-93% en seran TT germinals y un 5-
8%TT no germinals (1-3).
No es atípica una presentació amb mes
d’una soca tumoral o la bilateralitat, sin-
crònica o metacrònica (1-3).
Tantlasevametòdicad’estudi,comladels
seus controls post-quirúrgics estan sobra-
dament consensuats i protocol•litzats:
.- Anamnesis dirigida
.- Polida exploració física
.- Ecografia (US) escrotal bilateral
.- Actualment ja va prenent el seu predi-
cament la RNM escrotal
.-TAC tòraco-abdominal d’alta definició
.- Determinació de marcadors tumorals
(MCT)
Al davant d’un TT hom individualitzarà
els tractaments. Aquests es basen, inicial-
ment, amb una “ORQUIECTOMIA RADICAL
ONCOLÒGICA”i segons en siguin les soques
tumorals i l’estadiatge serà complemen-
table amb pautes adjuvants (Poliquimio-
teràpiai/oradioteràpiai/olimfadectomies
mes o menys ampliades).
Actualment i encara d’haver millorat en
molt el seu pronòstic hom obliga a un pru-
dent, periòdic i llarg seguiment en règim
ambulatori dels casos.
CarlesPellicéiVilalta(1);JesúsPinzónGuerrero(1) iJaumeCasalotsiSerramià(2)
1)Uròlogues
2)Patòleg
RESUM:
Resten aportats tot un seguit de comentaris i la iconografia demostrativa del cas d’un tumor testicular mixta en un adult.
Baró diagnosticat, tractat i controlat, als sis anys, d’un tumor gonadal. Donat el grau i l’estadiatge en bastà amb una “Orquiectomia
Radical Oncològica”, com està protocol•litzat en aquests casos, en el control de la malaltia tumoral.
Hom emet una sèrie de consideracions generals a prop dels tumors testiculars (TT) i en concret dels tumors del sac vitel•lí (TSV)-
OBSERVACIO CLÍNICA:
NOTA:Aquestredactatcorresponauncasclínic
aportat al congres anual de la “Societat Catalana
d’Urologia”, celebrat a Salou al 2003.
Pacient de 41 anys sense manifestar cap an-
tecedent d’interès patològic que sol•licità atenció
per sensació de massa intra-escrotal dreta.
.- EXPLORACIÓ FÍSICA: Massa pètria i amb una
molt dolenta delimitació gonadal dreta (Exacta-
ment igual com si es tractés d’un “còdol de riu”
intra-escrotal) amb la normalitat en el contingut
de la totalitat de la bossa esquerra.
.- US ESCROTAL: Massa heterogènia intra-escro-
tal dreta i normalitat ecogràfica esquerra (Fig.: 1
i 2).
.- TAC TORACO-ABDOMINAL D’ALTA DEFINICIÓ:
Res a destacar.
.- ESTUDI DE MCT: Tan sols fer l’esmena a una
franca elevació en l’alfa-feto-proteína (AFP: 1572
/ máx. 7).
.- TRACTAMENT: Orientada como una neoplàsia
gonadal maligna fou programada per una or-
quiectomia radical oncològica dreta. Alta de clíni-
ca a les 24 hores, sense cap incidència digna de
menció (CPiV & JPG).
.- DICTAMEN: Tumor didimari mixta (95% TSV i
5% seminoma clàssic) (Fig.: 3 – 6) (JCiS)
.- ESTADIATGE: pT1 N0 M0
.- EVOLUCIÓ: AFP normalitzada als 60 dies (3,06) i
després de tres determinacions. Segueix controls
ambulatoris als sis anys de la intervenció sense
tractament adjuvant i sense l’evidència de reci-
diva, ni metàstasis (MCT, TAC y US de la gònada
adelfa).
COMENTARIS:
ElsTSVtenenaltressinonímies,aixítambése’ls
coneix com a:Yolk sac tumor, tumor del sinus en-
dodèrmic, orquioblastoma, carcinoma embrionari
infantil o adenocarcinoma testicular de cèl•lules
clares (2-18).
Recentment aquest autor (CPiV et als: 2004 /
4 – TAULA I) ha realitzat unes revisions sobre el
tema, aportant unes referències a l’Estat Espanyol
entre el 1991 y el 2005. Restant citats 15 casos de
“TSV purs”y 10 casos de“TSV mixtes”. Es comenta
i destaca la cita de Reig et als del 1995 (10 casos
de TSV d’afectació pediàtrica en el període 1970-
1994 / 5).
ElsTSV corresponen al 2,4% delsTT, 3% delsTT
germinals i al 6% desTT no seminomatosos (4,6-
10).
Procedeixen d’estructures vitel•lines extraem-
brionàries. Els hi es característic l’elevació en la
AFP (2-18), aspecte aquest mes propi del “patró
hepatoide” (3). Un detall a considerar es que no
sempreenlesrecidivesoprogressionstumoralste
perquè haver una elevació en la AFP si de inici la
tingué(2i12).Pothaverexpressióperlafosfatasa
alcalinaplacentària,lavimentinailescitoquerati-
nes (2, 3, 5 i 12).
Propisdelainfantesa(Presentaciógeneralment
sota formes “pures” / 60-70%) (2, 5, 10,12-15) i
nonecessariamentassociablesalascriptorquídies
(3).Enl’adult,solspresentaciódel1,5%deformes
“pures”(2,7-9 i 16).
Lescitesrevisadesdonenunmillorpronòsticales
formes pediàtriques (80% en estadi I) (5 i 16).
No hi ha acord entre els autors consultats de si la
presència de un tumor mixta associat a un TSV te
perquè tenir pitjor pronòstic (5 i 16).

7
Macroscòpicament presenten una superfície
llisa, blanquinosa, lobulada i homogènia, amb la
presència de quists mucoides amb hemorràgies i
necrosis (2-6, 12 i 16).
Resten descrits 11 patrons, proba de una gran
capacitat i potencialitat per optar per diferencia-
cions varies y complexes (3, 12, 16 i 17). No sem-
pre presenten al estudi microscòpic els nomenats
cossos de Schiller-Duval (5) (La seva absència no
exclou el diagnòstic deTSV / 2, 4, 10 i 16).
Metastatitzen (5 i 18) generalment por via he-
matògena cap al pulmó (20%) i per via limfàtica
als ganglis retroperitonials (5%).
EnestadiI,bastaràconunaorquiectomiaradical
oncològica. Però es obligat un sistemàtic i llarg
control ambulatori (2-18).
De la revisióbibliogràficapracticada(4–TAULAI)
es desprèn que son poc sensibles a la quimio-radio-
teràpia(5i13)irestaencaraencontrovèrsiaassaciar
limfadenectomíesenestadisavançats(5i8).
BIBLIOGRAFIA:
1.- ROMERO,F.;SAENZ,A.;GIL,M.etals:Epidemiologíade
lostumores testiculares.In:EPIDEMIOLOGIADESCRIPTIVAY
ANALITICAENONCOLOGIAUROLOGICA(OTERO/FERNANDEZ
/GIL).TemaMonográficoalLXIIICongresoNacionaldela
AsociaciónEspañola deUrología/AEU;Cádiz:1998. (Cap.6
/pp.95-101)
2.- ALGABA,F.;Clavesmorfológicasparalainterpretaciónde
labiologíadelostumoresgerminalesdeltestículo.Arch.Esp.
Urol.2001;53:407-421
3.- MARTIN,R.;NISTAL,M.ySANTAMARIA,L.:Neoplasias
testicularesClasificaciónyanatomíapatológica(I).Urol.
Integr.Invest.2002;7:309-324
4.- PELLICE,C.(Jr):Tumorstesticularsdeltipus“Yolksac”.
Sucintarevisióde laliteraturaurològicaid’autorsdel’Estat
Espanyol(Període:1991-2003).UrologiaiComarques 2004;
19:17-18
5.- REIG,C.;GARCIA,F.;DOMINGUEZ,C.etals:Tumordelsaco
vitelino testicularenelniño.Evoluciónytratamiento.Actas
Urol.Esp.1995;19:59-63
6.-SIRACUSA,F.;DIPACE,MR.;CATALIOTTI,F.etals:Testicular
tumorsinchildhood.Anationalreport. Ped.Surg.Intern.
1993;8:244-247
7.-KHAN,AR.:YolksactumorofthetestisJ.Pract.1997;
4:182-185
8.- GIGLIO,M.;STUBINSKI,R.;CAMPODONICO,F.etals:Adult
testicularpur yolksac.Urol.Intern.2001;67:94-96
ANEXE I:
Ecografiatesticulardreta.
Massatesticulardecaracterístiquesecogràfiquescomplexesdeltipus
hipo-hiperecoic.Discretalàminahidrocièlica.
Ecografiatesticularesquerra.
Normalitatecogràfica.Discretalàmina hidrocièlica.
9.-ROSS,JH.;RYBICKI,L.;KAY,R.etals:Clinicalbehaviourand
acontemporarymanagementalgorithmforprepuberaltestis
tumors:A summaryoftheprepuberaltestisregistry.
J.Urol.2002;168:1675-1679
10.-POHL,HG.;SHUKLA,AR.;METCALFP.,PD.etals:Prepuberal
testistumors:Actualprevalenceratehistologicaltypes.
J.Urol.2004;172:2370-2372
11.- BREWER,JA. andTANK,ES.:Yolksactumorsandalpha-
fetoproteininfirt yearoflife. Urology1993;42:79-80
12.- OJEA,A.;NOGUEIRA,J.;FIGUREIREDO,L.etals:Tumor
delsacovitelino(Yolksaccarcinoma). ActasUrol.Esp.1991;
15:487-489
13.-CONNOLLY,JA.andGLEARHART,JP.:Manegenemtofyolk
sactumors inchildren.Urol.Clin.N.Amer.1993;20:7-14
14.- COX,L.;DONALD,JC.;MACHIN,GA.etals:Intraabdominal
testiswithyolksactumorina2yearsoldchildJ.Pediat.Surg.
1988;23:775-776
15.-HUANG,A.et PALMER,LS.:Theevaluationoftesticular
massesinprepuberalboysChild.H.Quarterely1998;9:63-66
16.- MONTSERRAT,V.;LOPEZ,E.;GARIJO,G.etals:Tumortesticu-
lardelsacovitelino(Yolksac) puroeneladulto.Apropósitode
uncaso. ActasUrol.Esp.1996;20:659-661
17.- HORIE,Y.andKATO,M.:Hepatoidvariantofyolksactumor
ofthetestisPathol.Intern.2000;50:754-758
18.- LEE,JK.;KIM,SH.;KIM,IY.etals:Metastaticspinalcord
compressionoftesticularyolksactumorChildsNerv.System
2002;18:171-174

8
ANEXE II:
FIG:3,4i5:Tumordelsacvitel•liassociataunseminoma
pur.
Estudimorfològicsotamicroscòpiaòptica(H&E).
ANEXE III:
TAULA I:
TUMORS TESTICULARS
DEL SAC VITEL•LI
Revisions bibliogràﬁques personals (CPiV et als: 2003 - 2005 )
Urologia i Comarques 2004; 19: 17-18
SCU: Salou; 2003
AEU:Vila Real; 200

9
TOLTERODINE EXTENDED RELEASE ASSOCIATED TO THE USUAL ANALGESY TO REDUCE THE INMEDIATE
POST SURGERY MORBILITY IN THE BENIGN PROSTATIC HYPERPLASIA OPEN SURGERY
ABSTRACT.
Opensimpleclassicprostatectomyisaveryfrequentsurgeryinurologydepartments,althoughthesurgeryisassociatedwithhighcomplications.Thisstudyfocuses
onsomeoftheclinicalparametersintheimmediatepostsurgerythathavedirectinfluenceinthepostsurgerymorbidity.
We studied 100 patients after a suprapubic prostatectomy, 50 patients took one tablet of tolterodine the three following days after surgery together with the
standardanalgesictreatmentand50patientsdidnottaketolterodine.
The study objectives were to quantify the incidence of post surgery complications in clinical practice and to see if the detrusor muscular fibre relaxant action of an
anticolinergicdrugastolterodinecouldreduceorminimizetheclinicaladverseeventsafterthesurgery.
We studied 100 patients after a suprapubic prostatectomy, 50 patients took one tablet of tolterodine the three following days after surgery together with the
standardanalgesictreatmentand50patientsdidnottaketolterodine.
The study results are favourable to the group treated with Tolterodine three days after surgery, specially the ones related with the bladder spasms and pain para-
meters.
ASSOCIACIÓ DE TOLTERODINA D’ALLIBERAMENT PERLLONGAT
A LA ANALGÈSIA HABITUAL PER A REDUIR LA MORBIDITAT
ASSOCIADA AL POSTOPERATORI IMMEDIAT EN LA CIRURGIA
OBERTA DE LA HIPERPLASIA BENIGNA DE PRÒSTATA
BenagesPàmies,Jaume;Jolonch Santasusagna,Palmira (1),BlancafortCamprodon,JosepMaria;AlvarezdelaRed,PedroLuís;
Manasia,Pasqualino;MartorellLlort,PereJoan.(Serveid’urologiadel’HospitaldesantPauiSantaTecla.Tarragona)
(1)Serveidefarmàciahospitalàriadel’HospitaldeSantPauiSantaTecla.Tarragona.
RESUM.
La prostatectomia simple clàssica és una cirurgia freqüent en els serveis d’urologia; no obstant és una intervenció que s’acompanya
d’unes no menyspreables xifres de complicacions; Aquest estudi es centra en uns determinats paràmetres clínics del postoperatori
immediat que incideixen directament en la morbiditat postquirúrgica. La intenció de l’estudi és doble, en primer lloc quantificar la
incidència de complicacions postquirúrgiques en la nostra sèrie i la segona valorar si l’efecte relaxant sobre les fibres musculars del
detrusor que produeix un anticolinèrgic com la tolterodina és capaç de reduir o minimitzar els paràmetres clínics indesitjables que es
puguinproduirdesprésdelaintervenció.Peraaixò,hemestudiat100pacientsintervingutsd’adenomectomiaprostàticatransvesical.
A 50 pacients els administrem 1 comprimit de tolterodina en els tres dies posteriors a la cirurgia, juntament amb la pauta analgèsica
habitual, i als altres 50 no. Els resultats obtinguts de l’estudi individualitzat i mitjançant percentatges (estadística descriptiva) dels
diversos apartats clínics avaluats en cadascun dels dos grans grups, ens mostren que, sobretot en els paràmetres relacionats amb els
espasmes vesicals i els de l’esfera del dolor, els resultats són clarament favorables al grup al que se li ha prescrit tolterodina en els tres
primersdiesdelpostoperatori.Aquestfet,ensfaplantejarquesi,enunfuturaltresestudisvanenaquestsentit,puguemincloureala
tolterodina dintre de la farmacoteràpia pròpia per al maneig d’aquests pacients.
PARAULES CLAU:
prostatectomia, postoperatorio, morbilidad. tol-
terodina (prostatectomy, postoperative, morbidi-
ty, tolterodine)
INTRODUCCIÓ.
Lahiperplàsiabenignadelapróstata(HPB),ésun
augment de grandària, no cancerigen, de la glàn-
dulaprostàticaenelqualintervenenunamultipli-
cació de les cèl•lules epitelials (nòduls epitelials) i
del múscul llis així com un desenvolupament exa-
gerat del teixit conjuntiu (nòduls mesenquimals);
tot això preferentment a nivell de les zones periu-
retral i transicional(1). Aquest increment de vo-
lumprostàticprodueixunacompressióielongació
uretral i és responsable dels tres aspectes clínics
de la HPB (obstrucció, creixement de la glàndu-
la prostàtica i la simptomatologia)(2). Aquesta
patologia es tracta inicialment amb fàrmacs i es
reserva la cirurgia (resecció transuretral o adeno-
mectomia oberta en pròstates molt voluminoses)
per als casos que no responen a la teràpia mèdica
o s’acompanyen de complicacions relacionades
amb l’obstrucció urinària del tram comú. La cirur-
gia oberta clàssica de la HPB és actualment, un
procediment habitual en els nostres hospitals; es
tracta d’unes intervencions molt conegudes pels
uròlegs i que en la seva estructura i metodologia,
esmantenenbastantinvariablesdurantelsúltims
anys. Malgrat els bons resultats que s’acostumen
a aconseguir amb aquestes cirurgies, encara es-
temdavantd’unesoperacionsquecomportenuns
percentatges intrínsecs de morbi-mortalitat. La
mortalitat és afortunadament molt baixa (entre
un 0,1 i 0,4 segons les sèries) però la morbiditat
pot estar present fins a en un terç de les interven-
cions. Entre les complicacions postoperatories po-
dem citar: la infecció urinària, les reintervencions,
les fístules, l’hemorràgia, el seroma, la orquitis i
el atropament uretral (3). En el nostre estudi ens
centrarem en els efectes adversos que es pro-
dueixen en el postoperatori immediat ( en les
72 hores posteriors a la cirurgia) i que incideixen
directament en la morbiditat postquirúrgica.
Mitjançant el present treball volem descobrir si
és possible disminuir aquesta morbiditat, sense
modificar els protocols analgèsics que s’associen
aaquesttipusd’intervencions.Iperaaixòutilitza-
rem la teràpia farmacològica amb Tolterodina en
els tres dies posteriors a la cirurgia. LaTolterodina

10
és una amina terciària de ràpida absorció, anta-
gonista dels receptors muscarínics, potent, com-
petitiva i pura.Té una vida mitja plasmàtica és de
2-3 hores, però la durada dels seus efectes sobre
la bufeta és més ampli del que cabria esperar pel
seu farmacocinètica (4). A pesar de no ser estric-
tament uroselectiu si que podem dir que es tracta
d’un fàrmac la funció predominant del qual, és la
inhibició de les contraccions vesicals per davant
d’altres efectes antimuscarínics com poden ser la
inhibiciódelasalivació(5);aixòlifaserunproduc-
te molt equilibrat entre els beneficis de l’eficàcia i
la tolerabilitat dels seus efectes col•laterals. En
bufeta humana in vitro, la Tolterodina bloqueja
completament les contraccions induïdes elèctri-
cament, tant de bufeta estable com hiperactiva,
per aquest motiu hem escollit aquest producte
per a realitzar aquest estudi que té com finalitat
comprovar si és factible millorar la morbiditat del
postoperatori de les prostatectomies afegint a la
analgèsia habitual aquest anticolinèrgic.
MATERIAL I MÈTODES.
Des de març de 2006 fins a gener de 2008, hem
inclòs 100 pacients en aquest estudi per a deter-
minar la possible eficàcia de la tolterodina en el
postoperatori immediat de la cirurgia prostàtica.
A 50 pacients se’ls ha administrat tolterodina de 4
mgs d’alliberament alentit (1 comprimit cada 24
hores) en els tres dies posteriors a la cirurgia i a
altres 50 no. La distribució dels pacients en cada
grup ha estat aleatòria, no obstant això hem pro-
curatnoinclouremésdecincpacientsconsecutius
enunmateixgrup.Elscirurgianshanestattreses-
pecialistes del servei de urologia de“l’Hospital de
SantaTecladeTarragona”ques’hananatrepartint
lesintervencions,totesellesprostatectomiessim-
plestransvesicals.Elstestoqüestionarishanestat
emplenats per:
1-“Test del pacient”: 1 becari del servei de farmà-
cia hospitalària de “l’Hospital de Santa Tecla de
Tarragona”. (aquest servei ha estat l’encarregat de
subministrar la medicació en el grup de la tolte-
rodina) 2- “Test d’Infermeria”: personal diplomat
d’infermeria (DUE) de la 4 planta de“l’Hospital de
Santa Tecla de Tarragona”. En total han participat
25 diplomats/as diferents en la realització dels
qüestionaris. El realitzador del test era l’infermer/
a encarregat de l’habitació del pacient en el torn
de matí del dia postquirúrgic en qüestió.
3- “Test del cirurgià”: realitzat sempre per un
uròleg del servei de urologia de l’Hospital de
Santa Tecla de Tarragona en el moment de l’alta
hospitalària del pacient.
Per a realitzar l’avaluació del treball, hem selec-
cionat els següents paràmetres clínics, els resul-
tats finals dels quals, en els dos grans grups (amb
tolterodina i sense tolterodina) han estat avaluats
separadament i percentualment mitjançant esta-
dística descriptiva:
a) Dolor Hipogàstric (inclòs el relacionat amb la
ferida quirúrgica). El dolor a nivell infraumbilical
pot deure’s a la pròpia agressió quirúrgica a nive-
ll de la bufeta, musculatura, aponeurosis, teixit
cel•lular subcutani o pell. També inclourem en
aquest apartat el dolor referit prostàtic (extrem
distal del penis, perineal o hipogastri) i el produït
a nivell uretral per la sonda vesical.
b) Espasmes vesicals. Es tracta de la contracció de
la bufeta que es produeix per a intentar respon-
dre enfront d’una agressió o situació anòmala, en
aquest cas l’obertura i posterior sutura per una
banda de la seva superfície, la col•locació a nivell
intravesical d’un cos estrany com és la sonda ure-
trovesicalilapossibleobstrucciódelamateixaper
coàguls.
c) Necessitat d’Analgèsia complementària: Dada
que permet objectivar millor el dolor postopera-
tori anteriorment descrit.
d) Realització de rentats vesicals: Generalment
perobstrucciódelasondavesical,dolor,espasmes
i sobretot coàguls obstructius relacionats amb la
hematúria en el postoperatori immediat.
e) Hematúria. Si bé aquesta es produeix secun-
dàriament a l’agressió quirúrgica, pot variar en
la seva intensitat per la coexistència de múltiples
factors; si bé els més importants podrien ser els
problemesdecoagulaciógeneralsoassociatsaun
involuntari dèficit de hemostàsia vascular local,
creiem que també poden tenir la seva transcen-
dència els espasmes i contractures vesicals i les
maniobres imprudents que per part del pacient
es poden realitzar per a plantar cara als processos
àlgics postoperatoris.
Durant l’estudi també valorarem altres factors
intercurrents postquirúrgics que poden alterar
o modificar els paràmetres seleccionats per al
present estudi. Entre ells citarem els següents:
febre, tos, sobreinfecció respiratòria, infecció feri-
da quirúrgica, desorientació temporo espacial en
pacient anyós, diarrees, efectes secundaris farma-
cològics...
També hem de valorar els efectes perniciosos que
lainclusiódelatolterodinaenlanostraestratègia
terapèutica pot produir sobre els resultats pos-
quirúrgics. Entre ells hem de citar l’atonia vesical
(amb o sense retenció urinària) post retirada de la
sonda vesical i els efectes col•laterals propis de la
utilitzaciód’unfàrmacanticolinèrgic(sequedatde
boca, restrenyiment, visió borrosa...)

11
*VALORACIÓ DEL PACIENT DE LES MOLÈSTIES (EN GENERAL)
RELACIONADES AMB LA CIRURGIA EN ELS TRES PRIMERS DIAS DEL POSTOPERATORI.
AmbTOLTERODINA SenseTOLTERODINA
INEXISTENTS 7 (14%) 3 (6%)
PRESENTS PERÒ ACCEPTABLES 36 (72%) 30 (60%)
PATIMENT MODERAT 7 (14%) 14 (28%)
PATIMENT INTENS 0 (0%) 3 (6%)
*COMPLICACIONS POST CIRURGIA: ANOTACIONS DEL CIRURGIÀ:
GRUP AMBTOLTERODINA
-1 pacient amb distensió abdominal en els primers dies del postoperatori (es va retirar la tolterodina)
- 7 pacients amb infecció de la ferida (també s’inclouen seroma o hematoma).
- 2 pacients amb redon positiu (orina) al retirar la sonda.
- 2 pacients amb RAO en el postoperatori immediat per obstrucció de sonda per coàguls (es realitza recanvi de sonda)
- 5 pacients amb diarrees en el postoperatori.
- 1 pacient amb hemorràgia subcutània en postoperatori immediat (requereix punt sutura)
- 1 pacient amb arrencament de la sonda en el postoperatori (nou sondatge)
- 1 pacient amb retenció aguda d’orina post retirada de sonda
- Allargament de l’ingrés previst post cirurgia (7 dies) en més de tres dies: 8 pacients.
RESULTATS

12
GRUP SENSETOLTERODINA
- 1 pacient amb distensió abdominal en els primers dies del postoperatori
- 9 pacients amb infecció de la ferida (també s’inclouen seroma o hematoma).
- 4 pacients amb redon positiu (orina) al retirar la sonda.
- 2 pacients amb RAO en el postoperatori immediat per obstrucció de sonda per coàguls (es realitza recanvi de sonda)
- 5 pacients amb diarrees en el postoperatori.
- 1 pacient amb sepsis d’origen urinari en el postoperatori
- 3 pacients amb retenció aguda d’orina post retirada de sonda
- Allargament de l’ingrés previst post cirurgia (7 dies) en més de tres dies: 10 pacients.
DISCUSSIÓ.
A conseqüència del format amb el qual s’ha de-
cidit estructurar el present estudi, no hem con-
siderat oportú, en aquest moment, realitzar cap
tipus de valoració estadística dels resultats pels
següents motius: 1- La distribució dels grups
amb diferents paràmetres en cadascun d’ells
fan molt difícil la valoració estadística ja que
comparar un paràmetre amb un altre no té molt
sentit; el realment important és la interpretació
completa de cada grup. Cada paràmetre doncs,
pot tenir significats diferents depenent de les
altres dades dels altres paràmetres del mateix
grup; aquests grups, al seu torn, no poden valo-
rar-se amb cap xifra/es concretes que poguessin
ser candidata/es a comparació amb la resta dels
grups a estudi. 2- Som conscients que aquest és
un treball preliminar, que el que pretén és ob-
servar tendències per a així valorar la realització
d’un estudi més complert i ampli. Per això ens
fixarem únicament en els resultats finals (totals)
i sobretot en els percentatges que ens orientin
sobre l’existència o no de diferències respecte a
les dues sèries principals a estudi dintre de cada
grup. Seguint amb aquestes intencions anem a
valorar cada grup estudiat per separat:
1) El“dolor infraumbilical”: si bé la valoració del
pacient i la del primer dia del postoperatori per
part d’infermeria són bastant semblants en els
dos grups, si que vam notar ja algunes diferèn-
cies en quant al segon i tercer dia del postopera-
tori; en aquests últims grups citats, els pacients
amb tolterodina (possiblement ja en relació a
l’inici de l’efecte del fàrmac) tenen les dades res-
pecte al dolor més favorables que els grups als
quals no se’ls ha administrat aquesta medicació.
El paràmetre del no dolor és molt més significa-
tiu en el grup de la tolterodina (42% sobre 26%
al segon dia i 64% sobre 40 % en el tercer dia). A
més trobem un 0% de dolor intens en el grup de
la tolterodina en contra d’un 6 % en el de la no
prescripció de tolterodina
DOLOR INFRAUMBILICAL EN EL
TERCER DIA DEL POSTOPERATORI.
2) Els “espasmes vesicals” són el paràmetre més
lligat a l’acció de la tolterodina sobre les fibres
musculars del detrusor. En aquest grup vam trobar
ja diferències bastant significatives des del primer
dia (si bé aquestes ja s’observen bastant més incre-
mentadesapartirdelsegonisobretottercerdiadel
postoperatori) a favor del grup de la tolterodina. A
manerad’exemple,veiemquejaapartirdelprimer
diaexisteixunadiferènciadel50%enelsespasmes
seversieneltercerdialanoexistènciadeespasmes
augmenta molt en el grup de la tolterodina (76%
sobre58%)Tambéenl’enquestadelpacientveiem
que els espasmes moderats i intensos són numèri-
cament superiors en el grup sense tolterodina.
Taula1

13
Taula 2:
ESPASMES VESICALS EN EL TERCER
DIA DEL POSTOPERATORI.
3) Respecte a la necessitat de:“analgèsia comple-
mentària”, entesa com la sol•licitud per part del
pacient d’analgèsia de rescat com complement a
la pauta habitual prescrita (protocol•litzada en el
nostrehospitalperaaquesttipusd’intervencions),
veiem que és un grup íntimament relacionat al
del dolor però potser tractat des d’un punt de vis-
ta més objectiu (ja que es realitza un acte mèdic
complementari com és l’increment d’una medica-
ció establerta com resposta a aquest símptoma).
En aquest grup vam observar que tots els parà-
metres de cada grup demostren unes xifres (si bé
amb unes diferències no molt abultades) millors
en el grup de la tolterodina.
4) Pel que es refereix a la necessitat de “rentats
vesicals”, les xifres són clarament favorables al
grup de la tolterodina. En aquesta apartat po-
dem avaluar com possibles motius per a la reali-
tzació de rentats vesicals, el dolor, els espasmes
secundaris a l’obstrucció puntual de la sonda, els
coàguls, etc...
Taula 3:
NECESSITAT DE RENTATS
VESICALS EN EL PRIMER DIA
DEL POSTOPERATORI.
5) Si bé els rentats vesicals que fèiem referència
en l’anterior grup també estan relacionats pre-
cisament amb “l’hematúria”, és precisament en
aquest grup, on no s’observa cap diferència entre
els dos grups a estudi (amb tolterodina o sense
tolterodina); existeix podem dir un empat tècnic,
malgratquehiha2transfusionsmésenelgrupde
la tolterodina (si bé això no és molt significatiu
ja que el nombre total de transfusions ha estat
molt baix i possiblement està més relacionat
amb les característiques del pacient i el propi
acte quirúrgic amb un sagnat significatiu en el
postoperatori immediat, que amb la medicació)
6) Respecte a la valoració del cirurgià, podem
concloure que deixant al marge les diarrees (5
pacients en cada grup) que probablement tenen
un origen diferent al de la medicació en estudi
(possiblement d’origen alimentari, víric o per
antibioticoteràpia profilàctica), els quadres de
desorientació propis de pacients d’edat avança-
da i les complicacions cardiorrespiratories més
relacionades a la patologia de base prèvia a la
intervenció podem resumir el següent:

14
Com es veuen les xifres són discretament més fa-
vorables al grup de la tolterodina; també són més
favorables en els paràmetres dels dies d’ingrés
superiors a l’habitual establert per a aquest tipus
d’intervencions (8 pacients en el grup de la tolte-
rodina per 10 en el grup sense tolterodina) i en
la retenció urinària al retirar la sonda, 24 hores
abans de l’alta hospitalària (1 sobre 3 pacients).
Això també indica que en la dosi prescrita en
aquest estudi, la tolterodina no produeix cap in-
crementdelriscderetenciód’orinaenelspacients
estudiats(efectesecundariíntimamentrelacionat
a la utilització de fàrmacs anticolinèrgics). Res-
pecteaaltresparàmetrestambéesmentatsenels
objectius de l’estudi, com els efectes secundaris
més freqüents dels anticolinèrgics, com sequedat
de boca, restrenyiment i visió borrosa, aquests no
han estat detectats a les dosis prescrites. Respec-
te a la febre, els casos apareguts s’han relacionat
amb les infeccions de les ferides quirúrgiques
excepte en el cas esmentat de la sepsis d’origen
urinari aparegut en el grup de pacients sense tol-
terodina.
7) Finalment un apartat bastant significatiu, la
interpretació de les molèsties per part del pa-
cient; aquí veiem que tant en la banda més baixa
(inexistents) com en la banda alta (sofriment in-
tens) les xifres totals es doblen i es redueixen a
la meitat respectivament en aquests paràmetres
a favor del grup de la tolterodina.
CONCLUSIONS: Com hem comentat anteriorment,
aquest és un estudi que té la intenció establir una
primera valoració per a determinar si les tendèn-
cies dels paràmetres clínics propostos respecte al
postoperatori de les prostatectomies, tenen una
millor resposta en el grup farmacològic de la tol-
terodina.Seguintaquestcriteripodemestablirles
següents conclusions:
1-Vam observar que les xifres obtingudes, sobre-
tot les relacionades amb el paràmetre dels espas-
mes vesicals i també amb els paràmetres relacio-
nats amb l’esfera del dolor (dolor, necessitat de
analgèsia complementària i necessitat de rentats
vesicals) són clarament favorables al grup al que
selihaprescrittolterodinaenelstresprimersdies
del postoperatori
2-AL tractar-se, la adenomectomia prostàtica,
d’una cirurgia bastant freqüent en els quiròfans
dels serveis de urologia dels nostres hospitals i
que en cap cas aquesta està exempta d’una varia-
ble, però sempre present morbiditat, fa que el fet
de poder associar un fàrmac, com la tolterodina,
(que com s’ha vist, no comporta cap tipus de pro-
blemàtica, tant a nivell dels efectes secundaris o
adversos ni en la forma d’administració via oral) a
laanalgèsiahabitualestablertaperaaquesttipus
d’intervencions i que, segons sembla, és capaç de
reduir aquesta morbiditat fa que es tracti d’una
qüestió d’interès clínico–mèdic que considerem,
pot ser molt beneficiosa.
3-Pel motiu anteriorment esmentat, creiem que
ha de ser molt positiu, la revaloració i confirmació
d’aquestes dades en nous estudis, possiblement
redisenyats (amb més paràmetres i ítems mes
ajustats per a les diferents respostes), amb un
volum molt superior de pacients i valorant tam-
bé moltes més dades pròpies de cada pacient
(antecedents mèdico-quirúrgics i farmacològics)
i de la seva malaltia (grandària prostàtica, psa,
complicacions urinàries prèvies…). També seria
interessant determinar d’alguna manera el paper
dels infermers/es que realitzen els test, possible-
ment seria preferible restringir el nombre de pro-
fessionals que els realitzin a un petit grup i amb
una correcta formació prèvia respecte a l’estudi.
També s’haurien d’avaluar els cirurgians i el tipus
de cirurgia; recordem que la tècnica utilitzada en
aquests 100 pacients és la prostatectomia trans-
vesical, una cirurgia que probablement provoca
una diferent lesió a nivell de les fibres musculars
deldetrusorquelaquepoguésrealitzar-seenuna
prostatectomia a nivell transcapsular. Altra possi-
bilitat, seria l’iniciar el tractament el dia previ a la
cirurgia, creiem que probablement els avantatges
serien molt majors ja que com veiem en l’estudi,
els resultats són mes favorables a mesura que
avancen els dies del postoperatori immediat.
4- En resum creiem que la tolterodina pot ser un
fàrmaceficaçibeneficiósperaaquesttipusdepa-
cientsiqueaquestestudiqueacabemderealitzar,
com a mínim justifica la realització de nous estu-
dis,méscomplertsaserpossibles,peraacabarde
confirmar o desmentir els nostres resultats.
BIBLIOGRAFIA:
1 Algaba F,Trias I, López L, Rodríguez-VallejoJM,
González-EstebanJ.Evoluciónmorfológicadelahiperplàsia
depróstata.ActasUrolEsp2000;24:463-467.
2GómezAceboA,RodríguezVallejoJM,RodríguezMora
V,garcíaAlcazarI.calidaddevidaysintomatologíaenla
hiperplásiaprostáticabenignaenpoblaciónactivaespañola.
MedClin(Barc)2000;114(suppl.3):81-89
3RiojaC.Tratamientoporcirugíaabierta.HPB2001,Capítulo
IV,pàg190-191.
4VanKerrebroeckP,KrederKJonasU,ZinderN,OeinA.
Tolterodinestudygroup.Tolterodineonce-daily:superior
efficacyandtolerabilityinthetreatmentofoveractivebladder.
Urology.2001;57(3):414.
5NilverbrantL,AnderssonKE,GillbergPG,StahlM,SaprfB.
Tolterodine:anewbladder-selectiveantimuscarinicagent.Eur
JPharmacol.1997; 327 (2-3): 195
PARÀMETRE ambTOLTERODINA senseTOLTERODINA
*Distensió
abdominal
1 1
*Infecció ferida
quirúrgica
7 9
*Redon positiu
(orina) al Retirar
la sonda
2 4
*RAO en el
postoperatori
Immediat por
obstrucció
de sonda por
coàguls (es
realitza recanvi
de sonda)
2 1

15
XIII SIMPOSI DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA. TARRAGONA, NOVEMBRE DE 2008. COMUNICACIONS ORALS.
INTRODUCCIÓ
Els pacients diagnosticats de càncer de
pròstataclínicamentconfinatalaglàndula
són freqüentment candidats a prostatec-
tomiaradical.Ladistribuciódelcàncerala
glàndulapotdeterminarl’actitud quirúr-
gicasobreelsfeixosneurovasculars(FNV).
Conèixer prèviament l’afectació unilateral
o bilateral del càncer en la peça pot ser
útil per la preservació dels FNV
OBJECTIUS
Conèixerquinesvariablesclíniquesoanatomopa-
tològiques de la biòpsia prediuen la uni-bilatera-
litat de l’afectació de la glàndula.
MATERIAL I MÈTODES
S’analitzen 274 pacients intervinguts de pros-
tatectomía radical (211 via laparoscòpica). Es
diferencien en dos grups segon l’extensió del
tumor sobre l’espècimen: l’afectació d’ambdós
lòbuls (55,8%), i l’afectació unilateral (44,2%).
En un anàlisi multivariant, s’estudia la capacitat
predictora d’extensió uni-bilateral del càncer en
la glàndula de variables clíniques i patològiques
de la biòpsia. Per altra banda, s’analitza la co-
rrelació entre l’extensió uni-bilateral i la càrrega
tumoral de la peça (diàmetre del focus major i
la multifocalitat).
PREDICCIÓ DE L’AFECTACIÓ UNI-BILATERAL EN LA PEÇA DE
PROSTATECTOMIA RADICAL. IMPLICACIÓ EN LA PRESERVACIÓ
DELS FEIXOS NEUROVASCULARS
C.RaventósBusquets,A.OrsoladelosSantos,Ll.CecchiniRosell,JPlanasMorin,ETrilla
Herrera,IDeTorresRamírez,JMoroteRobles
HospitalValld’Hebron
RESULTATS
Les següents variables eren significativament
diferents entre els dos grups: Volum prostàtic
de l’ecografia, interval de Gleason de la biòp-
sia (<=6 i >=7) el nombre de cilindres positius
(NCP), el percentatge de cilindres positius (PCP)
i la uni-bilateralitat de la biòpsia positiva. El PSA,
el nombre de cilindres de la biòpsia unilateral-
ment positiva (NCU), el percentatge d’afectació
del cilindre més afectat (%CMA), i la presència
d’invasió perineural no diferien significativament.
En l’anàlisi multivariant, tant el volum prostàtic
(p 0,026) com l’interval de Gleason (p 0,016) eren
predictors independents d’uni-bilateralitat a la
peça. Tanmateix, el 52,2% de les biòpsies positi-
ves en un sol costat tenien extensió bilateral en
la glàndula. Aquesta afectació bilateral de la peça
s’associà de manera significativa a una major
càrrega tumoral. Referent a l’extensió bilateral,
amb un volum prostàtic <=30 i amb un Glea-
son >=7, s’obtingué un VPP del 68% amb una
especificitat del 84%. Per altra banda, pel que
fa a l’afectació unilateral, amb un volum >=60
i amb Gleason <=6 s’obtingué un VPP del 70%
amb una especificitat del 94%.
CONCLUSIÓ
La positivitat unilateral de la biòpsia no prediu
la mateixa en la peça i no s’hauria d’utilitzar
com a criteri per a la preservació dels FNV. Sí
que poden ser útils en aquest sentit el volum
prostàtic i el Gleason de la biòpsia. En pròstates
petites amb Gleason >=7 l’afectació bilateral és
més probable, mentre que en pròstates grans i
Gleason <=6 és més freqüent l’extensió unilate-
ral podent-se beneficiar de la preservació dels
FNV.

16
INTRODUCCIÓ
El tractament quirúrgic del càncer de
próstata òrganoconfinat consisteix en la
prostatectomia radical.El procediment es
pot realitzar per tres vies d’ abordatge:
retropúbica, laparoscòpica o perineal. La
tècnica de la prostatectomia radical pe-
rineal va ser descrita per primera vegada
per Young a l’ any 1905 i va ser el mèto-
de d’ elecció fins la dècada de 1970 quan
Walsh va introduir l’ abordatge retropú-
bic. La via d’ abordatge perineal ofereix
avantatges com una estança hospitalària
més curta, menys molèsties pel pacient i
avantatges tècniques com un accés direc-
tealvértexdelapróstata,unapèrdua de
sang menor donat que no és necessari
seccionar el complexe dorsal venós i una
corba d’ aprenentatge menys pronuncia-
da. Però, presenta l’inconvenient de la li-
mfadenectomia ilioobturatriu que obliga
a seleccionar els malalts que tinguin més
probabilitatdemalaltiaorganoconfinada.
El nostre objectiu ha sigut fer una revisió
descriptiva de les prostatectomies radical
perineals realitzades al nostre servei i de
les cirurgies obertes retropúbiques i lapa-
roscòpiques.
OBJECTIUS
Analitzar els resultats de les nostres prostatecto-
mies perineals i comparar-les amb l’ abordatge
retropúbic i laparoscópic en el mateix períde de
temps
PROSTATECTOMIA RADICAL PERINEAL, MATEIXOS RESULTATS
ONCOLÒGICS I FUNCIONALS EN LA NOSTRA SÈRIE
Ruiz-Domínguez,JM;BuisanRueda,O.;MoraDurban,M.;IbarzServioL.;BoixOrriR.;
BernalSalguero,S.;SuarezdeLis,L.;SaladiéRoig,JM.
HospitalGermansTriasIPujol
MATERIAL I MÈTODES
Es revisa de forma retrospectiva les prostatec-
tomies radicals perineals realitzades en el pe-
ríode comprés entre el mes de gener de 2007
i octubre 2007 i es comparen amb les cirurgies
obertes retropúbiques i laparoscópiques. Es
van realitzar 8 perineals, 28 retropúbiques i 22
laparoscòpiques. Les variables avaluades van
ser: el PSA prequirúrgic, l’estadi clínic, l’anatomia
patol•lògica mitjançant biòpsia de próstata, la
necessitat de trasfusions sanguínees, dies d’ es-
tança hospitalària, l’ anatomia patol•lògica de
la peça quirúrgica, els marges quirúrgics, la con-
tinència urinària als 3 mesos i les complicacions
intraoperátories- postoperatòries.
RESULTATS
Elscasosseleccionatsperrealitzarviaperinealsón
pacients amb un estadi clínic T1c amb una mitja
de PSA de 9,5 amb un Gleason igual o menor a
7 per biòpsia de próstata. La mitjana de dies d’
hospitalització va ser de 3 dies (al 3er dia es do-
naven d’ alta) i cap dels casos van necessitar de
trasfussions sanguínees. Només en dos dels 8 ca-
sospresentavenincontinènciad’esforçdesprésde
3 mesos de la cirurgia. Els marges quirúrgics van
ser positius en només un dels casos. En tota la
sèrie no es van produir lesions rectals i en un cas
només es va presentar estenosi de l’ anastomosi
vesicouretral.
CONCLUSIONS
En la nostra sèrie la prostatectomia radical peri-
neal en casos seleccionats té tases de control del
càncer similars a altres vies d’abordatges com són
la laparoscópica i la retropúbica. És la via recoma-
nada en casos que la via retropúbica i la laparos-
còpica pugui oferir dificultats tècniques: obesitat
important, cirurgia pelviana prèvia, trasplanta-
mentrenal,cirurgiaabdominalprèvia. Enalguns
casos de la nostra sèrie s’ha pogut realitzar limfa-
denectomia ilioobturatriu a través de l’abordatge
perineal.

17
Analizamoslosresultadosdelacrioterapia
prostática como tratamiento inicial del
cáncerdepróstatalocalizado,comparados
conlosdeunacohortedeprostatectomías
radicales retropúbicas, de iguales carac-
terísticas clínicas prequirúrgicas y tiempo
de seguimiento (38,4 meses y 35,2 meses
respectivamente). Características clínicas
de los pacientes de cada grupo
CRIOTERAPIA Y PROSTATECTOMÍA RADICAL EN CÁNCER
DE PRÓSTATA LOCALIZADO
H.Ascaso,J.Segarra,J.PalouyH.Villavicencio.
FundacióPuigvert
MORBILIDAD DE AMBAS TÉCNICAS

18
Laescaladadedosisylosgruposderiesgosondos
conceptos aceptados en el pronóstico y trata-
mientodelCaPL.Ladosismínimarequeridason72
Gy (Kupelian, IJROBP). Presentar los resultados
de la dosis mínima adaptada en pacientes (ptes)
con carcinoma de próstata localizado en función
del subgrupo de riesgo. Ptes diagnosticados de
CaPL, edad media 70 años (45 – 75 años), riesgo
bajo (65 ptes), intermedio (102 ptes) y elevado
(180 ptes) tratados con Radioterapia 3D-Confor-
mada (RTE-3Dc) exclusiva sobre la próstata y
vvss (riesgo bajo e intermedio) o pelvis seguida
de próstata y vvss (riesgo elevado) asociado a 2
años de bloqueo hormonal completo (BHC) fue-
ron incluidos. La dosis de RTE-3Dc fue 72 Gy, 74
Gy y 76 Gy respectivamente, para ptes con riesgo
bajo, intermedio y elevado. La tocicidad se va-
loro siguiendo los criterios de morbilidad de la
EORTC /RTOG.
Entre 07/03 y 12/2006, un total de 348 ptes fue-
ron incluidos. Con una mediana de seguimiento
de 24 meses (12 m – 42m), la supervivencia li-
bre de recidiva bioquímica a los 3 anos fue 90%.
Un 13% ptes de riesgo elevado no completaron
el BHC por toxicidad. La toxicidad aguda urinaria
y rectal grado 2 fue 22% y 3%. No hubo compli-
caciones tardías severas. La dosis mínima adap-
tada a los grupos de riesgo en ptes con CaPL son
efectivas. El BHC en los ptes de riesgo elevado
asociado a RTE-3Dc produce un control bioquími-
co mantenido. Un seguimiento más prolongado
es necesario.
DOSIS MÍNIMA ADAPTADA DE RADIOTERAPIA EXTERNA 3D CON-
FORMADA EN FUNCIÓN DEL GRUPO DE RIESGO EN PACIENTES
CON CÁNCER DE PRÓSTATA LOCALIZADO
I.HenríquezLopez,F.Pujol,A.Lafuerza,A.Pont,M.Bonet,J.Griñó,X.Elias,M.Artigues,
V.Hernández,M.Arenas,D.Gómez,E.Mur,E.Rubio,J.Guma
HospitalUniversitarioSantJoan,Reus.OncologiaRadioterapia.ServiciodeUrologia

19
ESTUDI SOBRE L’ASSOCIACIÓ ENTRE EL TAMANY PROSTÀTIC
I FACTORS PRONÒSTICS DE LA BIÒPSIA TRANSRECTAL.
R.BoixOrri,J.ArealCalama,M.MoraDurban,,J.GagoRamos,J.RuizDomínguez,
J.SánchezMacías,L.IbarzServio,JMª.SaladiéRoig
HUGTIP
INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS:
Existeix debat sobre si el volum prostàtic i
l’agressivitatd’uncàncerprostàticdetectat
estrobensignificativamentcorrelacionats.
Investiguem l’associació del tamany pros-
tàtic i els diferents factors i pronòstics.
MATERIAL I MÈTODES:
De 4000 biòpsies 1200 postives per ade-
nocarcinoma, d’aquestes 702 sòn les ana-
litzades. Avaluem l’associació del tamany
prostàtic amb: PSA,troballes sospitoses per
ecografia,Score de Gleason,màxima puntuació
de Gleason,bilateralitat del tumor,existència o no
d’invasió perineural,estadi TNM,porcentatge de
neoplàsia del cilindres obtinguts (mig i principal).
Estatifiquemelvolumprostàticen4grups.Catego-
ritzem la resta de variables en grups. Emprem els
test de: Xi- Quadrat, anàl•lisis de la variança(AV) i
Gamma de Goodman-Kruskal(AG).
RESULTATS:
Edat:Existeixendiferènciesestadísticamentsigni-
ficativesentreelsdiferentsgrupsdetamany pros-
tàtic(AVp<0.0001ambunacorrelaciódePearson
r=0.162). PSA: No existeixen diferències esta-
dísticament significatives(p=0.252, Xi-Quadrat,
p=0.400, AV), Troballes ecogràfiques,Score de
Gleason,Màxima puntuació de Gleason,Invasió
perineural,TNM,Porcentatge de Neoplàsia Mig
i Principal: En tots ells,no existeixen diferèn-
cies estadísticament significatives.
Bilateralitatdeltumor:Existeixendiferènciesesta-
dísticament significatives(p=0.024,Xi-Quadrat).
Encara que presenta un AG p=0.790.
Anàl•lisis multivariant del volum prostàtic res-
pecte les altres variables: L’augment de l’edat és
l´únicqueprodueixunaugmentdelaprobabilitat
de trobar un volum prostàtic pertanyent als es-
trats superiors.
CONCLUSIONS:
Obtenim diferències estadísticament significati-
ves per: edat i bilateralitat del tumor.Trobem una
dèbil associació positiva entre el tamany prostàtic
amb l’edat i xifres del PSA. Així doncs, no podem
conclourequepròstatespetitesafectesdeneoplà-
sia tinguin un pitjor pronòstic.

20
XIII SIMPOSI DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA.TARRAGONA, NOVEMBRE DE 2008. COMUNICACIONS ORALS.
ELCÁNCERDEPRÓSTATADIAGNOSTICADOPORUNESQUEMADE
BIOPSIA EXTENSIVA ES CLINICAMENTE RELEVANTE
MaialendelCanto,JoséAntonioLorente,JuanSánchez*,HéctorHernández,EnriqueRijo,
JoséPlacer,OctavioArango
ServiciodeUrologia.ServiciodeRadiodiagnóstico*.HospitaldelMar.Barcelona.
OBJETIVO
Evaluar las características clínicas del cán-
cer de próstata (CP) identificado por un
esquema de biopsia de próstata con 12
punciones.
MATERIAL Y MÉTODO
Sehananalizadoprospectivamente321pacientes
consecutivos con tacto rectal normal y PSA entre
4 y 20 ng/mL sometidos a una primera biopsia.
Seañadieronalabiopsiaporsextantespunciones
adicionales dirigidas lateralmente a la zona peri-
ferica en la base, ecuador y ápex identificando en
el análisis cada zona topográfica.
RESULTADOS
Con el esquema de biopsia con 12 punciones,
46.1% de los pacientes presentaron CP mien-
tras 31.4% no habría sido diagnosticado con la
biopsia por sextantes (p=0.001). Los CP identi-
ficados sólo en las punciones adicionales diri-
gidas lateralmente a la zona periferica presen-
taron características clínicas semejantes a los
CP detectados por la biopsia sextante tradicional
(grado de Gleason combinado ≥ 7 49% vs 47%
p=0.753, porcentaje de cilindros afectos 33% vs
25% p=0.585 y extensión media de CP en la
muestra 15% vs 10% p=0.355)
CONCLUSIÓN
El esquema de biopsia de próstata con 12 puncio-
nes proporciona una detección significativamen-
te mayor de CP que la biopsia por sextantes en
los pacientes con tacto rectal normal y PSA entre
4 y 20 ng/mL. Este esquema no parece diagnos-
ticar CP de menor relevancia clínica

21
OBJETIVOS
DeﬁnirlautilidaddePTOV1comopredictor
de CaP.
MATERIAL Y MÉTODOS
Se realizó tinción inmunohistoquímica con un Ac-
antiPTOV1 en 139 pacientes con HGPIN. Se
contruyó un microarrays de tejido incluyendo HG-
PIN de 79 prostatectomías radicales (verdaderos
positivos) y 11 cistoprostatectomías sin CaP (ver-
daderos negativos). Se estudiaron 50 pacientes
con HGPIN aislado en su primera biopsia (grupo
estudio). La media de biopsias realizadas es de
2’5. Se detectó CaP en 11 pacientes (22%). Histo-
score para la expresión de PTOV1 con rango de 0-
300. Se estudiaron como variables predictoras de
CaP: edad, PSA antes de primera y última biopsia,
velocidad de PSA y tipo de HGPIN (uni/multifo-
cal).
RESULTADOS
La expresión media de PTOV1 en controles positi-
vos fue 162’5 y 67’0 en controles negativos
(p<0’001). En los pacientes con HGPIN aislado, la
expresión media de PTOV1 fue 151’4 en pacientes
diagnosticados de CaP y 94’6 en los casos en los
quenodiagnosticados(p<0’001).Laexpresiónde
PTOV1 fue la única variable predictora indepen-
diente de CaP en el análisis multivariante. El AUC
enel análisis ROC fue de 0’803. El punto de corte
de 100 para el Histo-score de expresión de PTOV1
tuvounasensibilidad:90’9%,especiﬁcidad:51’3%,
VPP:34’5% y VPN:95’2%. El 40% de las biopsias
EXPRESIÓN IMMUNOHISTOQUÍMICA DE PTOV1 COMO PRE-
DICTOR DE CÁNCER EN PACIENTES CON PIN DE ALTO GRADO
AISLADO EN LA BIOPSIA PROSTÁTICA
BallesterosCF,MirC,PlanasJ,RaventósCX,PaciucciR,FernandezS,ReventósJ,de
TorresI,MoroteJ.
HospitalValld’Hebron
negativas se habrían evitado si hubiéramos apli-
cado este criterio para indicar la rebiopsia.
CONCLUSIONES
PTOV1 es un proteína sobre-expresada en las le-
siones de HGPIN asociadas a CaP y es el primer
marcador con capacidad predictora de CaP en
pacientes con HGPIN aislado. Ante un Histo-sco-
re PTOV1>100 recomendaríamos una rebiopsia
inmediata.

22
INFLUÈNCIA DEL VOLUM PROSTÀTIC EN EL GRAU TUMORAL:
UN ARTEFACTE DERIVAT DE LA BIÒPSIA O UNA REALITAT.
MirC,BallesterosCF,RaventósCX,PlanasJ,TrillaE,OrsolaA,CecchiniL,MoroteJ
ServeiUrologia.HospitalValld’Hebron.UniversitatAutònomaBarcelona
MATERIAL I MÈTODES
506 pacients amb diagnòstic CaP, no tractats amb
finasteride. L’esquema fou 6 puncions o menys en
407 pacients i de 10 o més en 99. El grau tumoral
es classificà en baix (Gleason < o igual 6) o alt (
Gleason >6). Analitzem la relació entre grau tu-
moral a biòpsia i a peça de PR així com la taxa de
sobregradació per als dos esquemes de biòpsia.
Es classificà elVP < 30cc, 30-50 cc,> 50 cc. S’han
estudiatedat,PSAsèric,TR,VPiesquemadebiòp-
sia.
RESULTATS
La taxa global de sobregradació dels tumors baix
grau en PR va ser de 40.7%, 41.7% en pacients
amb 6 puncions i 36.2% en 10 o més, p <0.001.
La taxa de tumors d’alt grau es va relacionar amb
VP en biòpsia (55.9% si VP < 30cc, 44.1% entre
30-50 cc i 22.5% > 50 cc, p<0.001) i en teixit PR
(73.9%, 65.3%, 59.3%, p<0.001). El PSA, VP i
d’esquemabiòpsiaforenpredictorsdegrautumo-
ral en l’anàlisi multivariant.
CONCLUSIONS
Elstumorsd’altgraus’associenapròstatespetites
tant a biòpsia com a PR. La taxa de tumors d’alt
grau també augmenta amb el PSA. La taxa de so-
bregradació és menor amb la biòpsia extesa. En
conclusió, el grau tumoral sembla estar influen-
ciat pel VP, PSA sèric i l’esquema de biòpsia i
l’increment de tumors d’alt grau observat en el
PCPT no pot ésser explicat per l’artefacte de la
biòpsia prostàtica lligat alVP.

23
INTRODUCCIÓ
Diferents grups ja han demostrat que la prosta-
tectomia radical laparoscòpica és una opció tera-
pèutica amb garanties oncològiques comparables
a la cirurgia oberta, i probablement, amb millors
resultats funcionals. No obstant, la dificultat en
superar la corva d’aprenentatge, posa en dubte si
aquesta tècnica ha de ser exclusiva dels centres
de referència.
MATERIAL I MÈTODES
Del Febrer 2006 a l’agost 2007, es van realitzar a
l’Hospital General de Granollers 69 procedimen-
ts laparoscòpics, dels quals, 34 prostatectomies
radicals. Presentem la revisió d’aquesta sèrie
inicial. L’edat mitjana dels pacients va ser de 63
anys (50-72), amb un PSA de 4-35ng/ml, i un pes
mig per ecografia de 35gr (17-72).L’estadiatge
clínic va ser de T1c : 20, T2a : 4, T2b : 6, T2c :4 ;
amb Gleason 4 : 1, 6 : 12, 7 : 20, 9 : 1.
Vamutilitzaruntròcarde10mmperunaòpticade
0º, i quatre de 5mm per tisora, pinça bipolar,
Ligasure®/Ultracision®/clips de 5mm, aspirador i
portes.
La tècnica realitzada en tots els pacients va ser
intraperitoneal (34/34), amb preservació del co-
ll vesical (30/34), posterior dissecció de vesícules
seminals, dissecció de pedicles intra/extrafascial
(4/34), i anastomosi continua amb 1 sutura de
monocryl 3/0 (30/34).
RESULTATS
Els temps quirúrgics mitjos van ser de 261 min.
(150-380). El pes mig de la peça va ser 40gr (19-
74). Els estadiatges van ser de: pT2a: 1, pT2b: 5,
pT2c:14, pT3a:10, pT3b: 2; amb Gleason de: 6: 9,
7: 17, 8: 3, 9: 1. En 10 casos (29%), es van trobar
PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCÒPICA EN HOSPITAL
GENERAL. SÈRIE INICIAL.
M.Crego,B.Juaneda,P.Puig,J.Sgura,C.Vallejo,Ll.Cortadellas
HospitalGeneraldeGranollers
marges positius. Com a complicacions intraopera-
tòries vam tenir: 1 cas d’emfisema subcutani, 1
cas de sagnat important, 1 cas de lesió rectal, que
es van convertir en via oberta, juntament amb 1
casméspertempsquirúrgic.Elsagnatintraopera-
torivaser escàs,ambunahemoglobinapostope-
ratòria mitjana de 12 g/dl (7-15).
Lacontinènciamesuradaencompresesutilitzades
al mes de la retirada de la sonda vesical, va ser de
0-1: 21, 2: 5, 3: 7.
La potencia en els casos de prostatectomia intra-
fascial va ser de 50% al mes de la cirurgia.
CONCLUSIÓ
Pensem que la prostatectomia radical laparos-
còpica és una opció terapèutica que no ha de
quedar limitada als centres de referència. És una
tècnica segura en centres amb alguna experièn-
cia laparoscòpica prèvia, i amb resultats onco-
lògics i funcionals competitius. A mesura que els
cirurgians adquireixen experiència, els temps
quirúrgics disminueixen considerablement, i les
estades hospitalàries es minimitzen.

Revista Annals d’Urologia 2008-27

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (16)

Destacado

Destacado (8)

Similar a Revista Annals d’Urologia 2008-27

Similar a Revista Annals d’Urologia 2008-27 (20)

Más de Societat Catalana d'Urologia

Más de Societat Catalana d'Urologia (11)

Revista Annals d’Urologia 2008-27