2. 1

3. 2

4. 3
MOBILITAT SEGURA
MOBILITAT SOSTENIBLE
MOBILITAT EQUITATIVA
MOBILITAT EFICIENT
• Reduir l’accidentalitat associada a la mobilitat.
• Facilitar el transvasament modal cap als modes més
sostenibles.
• Reduir la contaminació atmosfèrica derivada del transport.
• Reduir la contaminació acústica derivada del transport.
• Moderar el consum d’energia en el transport i reduir la seva
contribució al canvi climàtic.
• Augmentar la proporció del consum d’energies renovables i
“netes”.
• Fomentar usos alternatius de la via pública.
• Garantir l’accessibilitat al sistema de mobilitat.
• Incrementar l’eficiència dels sistemes de transport.
• Incorporar les noves tecnologies en la gestió
de la mobilitat.

5. 4

6. 5

7. 6

8. 7
0
1
2
3
2009 2010 2011 2012 2013 2014
Númerodecolisionsambvíctimesamb
implicaciód'algunabicicleta/milers
vehicleskmanualsendiafeiner
Tendència del risc de col lisió en bicicleta 2009 2014
col lisions amb víctimes amb implicació d'alguna bicicleta repecte
milers de vehicles km anuals en dia feiner

9. 8

10. 9

11. 10

12. 11

13. 12

14. 13

15. 14

16. 15
2011 2012 2013 2014 OBJ-2018
INDICADORS DE MOBILITAT EQUITATIVA
19 Places d'aparcament de bicicletes a l'espai públic nº places 21.673 22.245 22.350 23.559 30.000
20 Aparcaments segurs de bicicletes
nº places en aparcaments B:SM i SABA (i
nº aparcaments amb servei)
1.142 1.157 1.157 1.088 1.500
nº places en estacions de transport (i nº
estacions amb servei)
_ _ s.d. 200
nº de places en locals (i nº locals amb
servei)
0 0 s.d. 1.000

17. 16

18. 17

19. 18
o
o
o
o

20. 19

21. 20
2011 2012 2013 2014 OBJ-2018
INDICADORS DE MOBILITAT EQUITATIVA
21 Pes dels desplaçaments en bicicleta pública
% desplaçaments bicing respecte total
bicicleta
37,42% 39,64% 34,49% 31,22% 30%
22
Repartiment modal del total de desplaçaments (interns i
connexió, %)
Transport públic 39,9% 39,1% 39,3% 39,7% 41,3%
Vehicle privat 26,7% 26,7% 26,5% 26,2% 21,1%
A peu 31,9% 32,7% 32,6% 32,3% 35,1%
Bicicleta 1,5% 1,6% 1,7% 1,8% 2,5%
23
Repartiment modal dels desplaçaments interns (%)
Transport públic 34,00% 32,93% 33,2% 33,5% 35,0%
Vehicle privat 17,76% 17,84% 17,7% 17,6% 13,6%
A peu 46,06% 46,91% 46,7% 46,4% 47,9%

22. 21
2011 2012 2013 2014 OBJ-2018
Bicicleta 2,19% 2,33% 2,4% 2,6% 3,5%
Repartiment modal dels desplaçaments de connexió (%)
24
Transport públic 50,36% 50,01% 50,2% 50,9% 55,6%
Vehicle privat 42,36% 42,47% 42,2% 41,5% 35,7%
A peu 6,99% 7,20% 7,3% 7,3% 8,2%
Bicicleta 0,31% 0,32% 0,3% 0,3% 0,6%

23. 22

24. 23

25. 24

26. 25

27. 26

28. 27

29. 28

30. 29

31. 30

32. 31

33. 32

34. 33

35. An`alisi Geoespacial de les Col·lisions de
Tr`ansit amb implicaci´o de Bicicletes
Barcelona, 2014

36. Edici´o document:
Elena Santamari˜na-Rubio
Catherine P´erez
Servei de Sistemes d’Informaci´o Sanit`aria (SESIS)
Ag`encia de Salut P´ublica de Barcelona
Aquest estudi s’ha fet en virtut del conveni de col·laboraci´o entre l’Ajuntament de Barcelona i
L’Ag`encia de Salut P´ublica de Barcelona en mat`eria de prevenci´o de l’accidentalitat de tr`ansit
a la Ciutat de Barcelona
Cita suggerida:
Santamari˜na-Rubio E, P´erez K. An`alisi Geoespacial de les Col·lisions de Tr`ansit amb
implicaci´o de Bicicletes, a Barcelona l’any 2014. Barcelona: Ag`encia de Salut P´ublica de
Barcelona, 2015
Edita:
Ag`encia de Salut P´ublica de Barcelona, 2015
1

37. ´Index
1 Introducci´o i Objectiu 5
2 Metodologia 6
2.1 Poblaci´o i disseny d’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2.2 Fonts d’informaci´o . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2.3 An`alisi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
3 Resultats 12
3.1 Nombre de col·lisions de tr`ansit amb implicaci´o bicicletes i de ciclistes lesionats
a Barcelona, 2010-2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
3.2 Concentraci´o de col·lisions de tr`ansit amb implicaci´o d’alguna bicicleta per
trams a Barcelona l’any 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
3.2.1 Concentraci´o global de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta . . . 14
3.2.2 Concentraci´o de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta en dies
laborables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
3.2.3 Concentraci´o de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta en cap de
setmana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
3.2.4 Concentraci´o de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta en horari
di¨urn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
3.2.5 Concentraci´o de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta en horari
nocturn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
3.3 Risc de col·lisi´o de tr`ansit amb implicaci´o d’alguna bicicleta per trams amb IMD
de vehicles motoritzats a Barcelona l’any 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
3.4 Llista de trams amb elevada concentraci´o de col·lisions amb implicaci´o d’alguna
bicicleta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
3.5 Concentraci´o de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta i algun vianant . . 30
3.6 Risc de col·lisi´o de tr`ansit amb implicaci´o d’alguna bicicleta per trams amb IMD
de bicicletes a Barcelona l’any 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
4 Annexes 35
4.1 Llista de trams amb elevada concentraci´o de col·lisions amb implicaci´o d’alguna
bicicleta a Barcelona l’any 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
4.2 Llista de trams amb col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta i algun vianant
a Barcelona l’any 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
2

38. ´Index de figures
2.1 Viari de Barcelona i trams de via amb IMD de vehicles motoritzats. Barcelona,
2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
2.2 Trams de via amb carril per bicicletes i trams de via amb IMD per bicicletes.
Barcelona, 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
2.3 Col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta, trams de via amb IMD per
bicicletes i viari de la ciutat. Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
3.1 Nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta per 100 metres de via.
Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
3.2 Nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta en dies laborables per
100 metres de via. Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
3.3 Nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta en cap de setmana per
100 metres de via. Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
3.4 Nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta en horari di¨urn per 100
metres de via. Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
3.5 Nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta en horari nocturn per
100 metres de via. Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
3.6 Nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta per 10 milions de veh-
km. Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
3.7 Trams de via amb el major nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna
bicicleta per 100 metres. Barcelona, 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
3.8 Trams de via amb elevat nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta
per 100 metres. Barcelona, 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
3.9 (Continuaci´o) Trams de via amb elevat nombre de col·lisions amb implicaci´o
d’alguna bicicleta per 100 metres. Barcelona, 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
3.10 (Continuaci´o) Trams de via amb elevat nombre de col·lisions amb implicaci´o
d’alguna bicicleta per 100 metres. Barcelona, 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
3.11 (Continuaci´o) Trams de via amb elevat nombre de col·lisions amb implicaci´o
d’alguna bicicleta per 100 metres. Barcelona, 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
3.12 (Continuaci´o) Trams de via amb elevat nombre de col·lisions amb implicaci´o
d’alguna bicicleta per 100 metres. Barcelona, 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
3.13 (Continuaci´o) Trams de via amb elevat nombre de col·lisions amb implicaci´o
d’alguna bicicleta per 100 metres. Barcelona, 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
3.14 Nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta i algun vianant per 100
metres de via. Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
3.15 Nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta per 1.000 bicicletes-km.
Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
3

39. 4.1 Trams de via amb elevat nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta
per 100 metres. Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
4.2 Trams de via amb col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta i algun vianant.
Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
4.3 (continuaci´o) Trams de via amb col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta i
algun vianant. Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
4.4 (continuaci´o) Trams de via amb col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta i
algun vianant. Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
4

40. 1
Introducci´o i Objectiu
L’actual Pla de mobilitat urbana (PMU) 2013-2018 a Barcelona, pret´en, entre altres objectius,
potenciar els desplac¸aments a peu, en bicicleta i en transport p´ublic. Es fonamenta en quatre
eixos estrat`egics: assolir una mobilitat segura, sostenible, equitativa i eficient. La transformaci´o
cap a un model de mobilitat urbana m´es sostenible implica, entre altres accions, la integraci´o de
la bicicleta com a un mitj`a m´es de transport urb`a. Disposar d’una xarxa segura ´es fonamental
per tal de fomentar l’´us de la bicicleta entre la ciutadania.
Per tal de reduir el nombre de col·lisions de tr`ansit, i de persones lesionades, ´es impres-
cindible con`eixer com, quan i on es produeixen les col·lisions. Un millor coneixement dels
patrons espacials de les col·lisions fa m´es efectius els esforc¸os per reduir-les. Les col·lisions de
tr`ansit no es distribueixen aleat`oriament a l’espai i al temps, sin´o que freq¨uentment s’agrupen
a l’espai geogr`afic, formant ’cl´usters’. Aix`o ´es degut al fet que la concentraci´o de les col·lisions
a un determinat segment de via en `ambit urb`a, est`a `ampliament relacionat amb el volum de
tr`ansit, les caracter´ıstiques de l’entorn (infraestructures, disseny i manteniment de la via, clima,
etc.) i les activitats que s’hi realitzen. Aquests factors presenten determinats patrons espacials i
temporals. La identificaci´o dels punts de la via amb una major concentraci´o de col·lisions i un
major risc segons la mobilitat ´es el primer pas per una adequada distribuci´o de recursos en la
millora de la seguretat vial.
La identificaci´o i localitzaci´o d’aquests ’punts de risc’ (’hot spots’) ha millorat molt en
els ´ultims anys, gr`acies a l’aplicaci´o de sistemes de identificaci´o geogr`afica (GIS, Geografic
Identificaction System). A Barcelona es disposa del Registre d’Accidents i V´ıctimes de la
Gu`ardia Urbana que inclou la geolocalitzaci´o de totes les col·lisions de tr`ansit a la ciutat. Permet
per tant, portar a terme an`alisis geoespacials de les lesions icol·lisions per tr`ansit segons tipus i
mode de transport. En aquest estudi es planteja com objectiu realitzar una an`alisi geoespacial
del nombre de col·lisions de tr`ansit amb implicaci´o d’alguna bicicleta a Barcelona per tal de
detectar zones d’elevada concentraci´o de col·lisions i zones de major risc tenint en compte la
intensitat di`aria de tr`ansit en vehicle motoritzat i en bicicleta.
5

41. 2
Metodologia
2.1 Poblaci´o i disseny d’estudi
Les persones que es desplacen per Barcelona en bicicleta l’any 2014 constitueixen la poblaci´o
d’estudi. Es porta a terme un estudi descriptiu de disseny transversal a partir d’un sistema
d’informaci´o geogr`afica per explorar la naturalesa geoespacial de les col·lisions de tr`ansit amb
implicaci´o d’alguna bicicleta a Barcelona el 2014.
2.2 Fonts d’informaci´o
El Registre d’Accidents i V´ıctimes de la Gu`ardia Urbana de Barcelona, proporciona infor-
maci´o sobre les col·lisions, les persones lesionades per tr`ansit a la ciutat, i informaci´o exhaustiva
sobre les circumst`ancies en les quals han tingut lloc. Aquest Registre tamb´e proporciona la ge-
olocalitzaci´o de totes les col·lisions a la ciutat en les que hi ha hagut alguna persona lesionada,
amb el sistema de coordenadas ED50 UTM 31N (European Datum 1950 per la zona 31N del
sistema Universal Transversal de Mercator).
El Departament de Prevenci´o, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, pro-
porciona l’estimaci´o de la Intensitat Mitjana Di`aria de tr`ansit en vehicle motoritzat (IMDv)
de la qual s’obtenen els quil`ometres que els vehicles realitzen en dies feiners per la ciutat.
Tamb´e proporciona l’estimaci´o de la Intensitat Mitjana Di`aria de tr`ansit en bicicleta (IMDb)
de la qual s’obtenen els quil`ometres que les bicicletes realitzen en dies feiners per la ciutat. A
partir de les IMD s’estimen les mesures vehicles-quil`ometres recorreguts (veh-km) i bicicletes-
quil`ometres recorreguts (bicis-km). La informaci´o de les IMD tamb´e est`a georeferenciada, de
manera que es disposa d’un mapa amb informaci´o de IMD per trams de carrers i la seva longi-
tud, geocodificats amb el sistema de coordenadas ED50 UTM 31N.
A partir del portal CartoBCN de l’Ajuntament de Barcelona s’han obtingut els mapes car-
togr`afics de la ciutat, amb trams geocodificats segons el sistema de coordenadas ETRS89 (Eu-
ropean Terrestrial Reference System 1989).
El Real Decreto 1071/2007, regula el sistema de refer`encia geod`esic sobre el que s’ha de
compil·lar toda la informaci´o geogr`afica i cartografia oficial a Espa˜na (article 1r). A l’article
3r s’adopta el sistema ETRS89 com sistema de refer`encia geod`esic oficial a Espa˜na per la
referenciaci´o geogr`afica i cartogr`afica en l’`ambit de la pen´ınsula Ib`erica i les Illes Balears. Per la
representaci´o planim`etrica de la cartografia oficial el Real Decreto estableix l’´us del sistema de
6

42. refer`encia de coordenadas ETRS-C´onica Conforme de Lambert per cartografia d’escala igual o
inferior a 1:500.000, i el sistema ETRS-Transversa de Mercator per cartografia d’escala superior
a 1:500.000 (article 5`e). S’especifica que tota la cartografia i bases de dades d’informaci´o
geogr`afica i cartogr`afica produ¨ıda o actualitzada per les Administracions P´ubliques s’haur`a
de compilar i publicar conforme a el que es disposa en el present ”Real Decreto”a partir de l’1
de gener de 2015.
Per aquest motiu es transformen les coordenades ED50 UTM 31N i es porta a terme tota l’an`alisi
amb el sistema de coordenades ETRS89.
2.3 An`alisi
En primer lloc s’ha constru¨ıt un Sistema d’Informaci´o Geogr`afica (GIS) integrant totes les
fonts descrites anteriorment. S’han transformat les dades del registre de la Gu`ardia Urbana de
Barcelona i els mapes amb les mesures IMD al sistema de coordenades ETRS89, tal com ordena
el Real Decreto 1071/2007. Les col·lisions representades per punts es projecten sobre els mapes
de trams amb IMDv i amb IMDb, i sobre el mapa amb els carrers de la ciutat.
A continuaci´o, a partir de la projecci´o de les col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta
sobre el mapa de trams amb IMD, a cada col·lisi´o se li assigna un tram i es determina el nombre
de col·lisions a cada tram i es calcula:
• la concentraci´o de col·lisions per 100 metres a partir del c`alcul de la ratio [(no
col·lisions/(longitud del tram en metres)) * 100].
• el risc de col·lisi´o segons IMDv a partir del c`alcul de la ratio [(no col /(IMDv * longitud
del tram en quil`ometres * 260 dies laborables en un any)* 10.000.000].
• el risc de col·lisi´o segons IMDb a partir del c`alcul de la ratio [(no col /(IMDb * (longitud
del tram en metres/1000 metres) * 260 dies laborables en un any) * 1.000].
Per tal de comparar el nombre de col·lisions en diferents trams amb diferents longituds s’u-
tilitza la mesura concentraci´o de col·lisions per 100 metres en lloc del nombre absolut de col·lisions.
Aquesta mesura de concentraci´o de col·lisions s’interpreta com el nombre de col·lisions que hi
hauria a cada tram si tots tinguessin 100 metres de longitud. D’aquesta manera el valor obtin-
gut ´es totalment comparable entre trams.
Quan es parla de trams es fa refer`encia a la divisi´o de la via en segments definits per les
mesures de IMD. Aquests trams, en els que hi ha un punt de mesura de IMD, tenen diferents
longituds. El lloc de mesura de IMD pot variar al llarg dels anys. Aix`o explica que alguns
trams tenen IMD amb valor 0, possiblement perqu`e s´on trams en els quals aquest any no s’han
pres mesures de IMD, o b´e per qu`e el carrer ha estat tancat al tr`ansit per obres o altres motius.
Cal assenyalar tamb´e, que els trams de via amb IMDv no cobreixen la totalitat de les vies de
la ciutat, ja que no es disposa de IMD per tots els trams, per`o la cobertura ´es molt elevada
(figura2.1). En canvi, els trams de via amb IMDb, s´on diferents dels anteriors, tenen una molt
baixa cobertura del viari de la ciutat (184 km de via), per`o elevada cobertura dels carrils bici
(figura 2.2). Cal assenyalar tamb´e, que una elevada proporci´o tenen IMDb amb valor 0 (figura
2.2) i un elevat nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta tenen lloc fora d’aquests
trams (figura 2.3).
L’an`alisi espacial de la concentraci´o de col·lisions per 100 m, del risc per 10 milions de veh-
km i del risc per 1.000 bicicletes-km, s’ha desenvolupat mitjanc¸ant la visualitzaci´o dels trams
7

43. pintats per rangs sobre el mapa de la ciutat. La definici´o dels rangs ve determinada pels talls
naturals de Jenks, que es basen en les agrupacions naturals inherents a les dades, agrupant els
valors similars i maximitzant les difer`encies dels valors entre grups. Aquesta an`alisi s’ha dut a
terme amb el programa ArcGis 10.2.2.
Els resultats es mostren en cinc apartats. Els quatre primers apartats corresponen a l’an`alisi
segons els trams amb IMDv (vehicles motoritzats), en els que s’analitza la concentraci´o de
col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta en global, en dies laborables, en cap de setmana,
en horari di¨urn, horari nocturn i implicaci´o d’algun vianant, aix´ı com el risc de col·lisi´o amb im-
plicaci´o d’alguna bicicleta segons els veh-km recorreguts. L’´ultim apartat correspon a l’an`alisi
segons els trams amb IMDb (bicicletes), en el que s’analitza el risc de col·lisi´o amb implicaci´o
d’alguna bicicleta segons les bicicletes-km recorreguts.
8

44. Figura 2.1: Viari de Barcelona i trams de via amb IMD de vehicles motoritzats.
Barcelona, 2014.
9

45. Figura 2.2: Trams de via amb carril per bicicletes i trams de via amb IMD per
bicicletes. Barcelona, 2014
Carrils per bicicletes Trams de via amb IMD de bicicletes diferent de 0
10

46. Figura 2.3: Col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta, trams de via amb IMD per
bicicletes i viari de la ciutat. Barcelona, 2014.
11

47. 3
Resultats
3.1 Nombre de col·lisions de tr`ansit amb implicaci´o bicicletes i de
ciclistes lesionats a Barcelona, 2010-2014
L’any 2014 es van produir a Barcelona 646 col·lisions amb v´ıctimes en les quals hi va haver
una o m´es bicicletes. En total es van veure implicades 672 bicicletes, i 492 ciclistes van resultar
lesionats, 6 dels quals van patir lesions greus i un va morir. (Taula 3.1)
Taula 3.1: Nombre de col·lisions de tr`ansit amb implicaci´o d’alguna bicicleta i de
ciclistes lesionats. Barcelona 2010-2014.
2010 2011 2012 2013 2014
N. de col·lisions amb v´ıctimes amb implicaci´o de bicicletes
N. de col·lisions amb v´ıctimes 388 472 638 580 646
N. de bicicletes implicats en col·lisions amb v´ıctimes
N. de bicicletes implicats en col·lisions amb v´ıctimes 399 490 672 609 672
N. de v´ıctimes ciclistes
N. de ciclistes lesionats o morts 334 372 542 473 492
N. de ciclistes lesionats lleus 323 363 530 456 485
N. de ciclistes lesionats greus 9 8 11 17 6
N. de ciclistes morts a 24 h 2 1 1 0 1
12

48. 3.2 Concentraci´o de col·lisions de tr`ansit amb implicaci´o d’alguna
bicicleta per trams a Barcelona l’any 2014
En aquest apartat es mostra la concentraci´o de col·lisions de tr`ansit amb implicaci´o d’algu-
na bicicleta en els trams de via pels que ´es disposa de la Intensitat Mitjana Di`aria de tr`ansit de
vehicles motoritzats (IMDv).
Les figures 3.1, 3.2, 3.3, 3.4 i 3.5, mostren un mapa de la ciutat de Barcelona en el que les
vies estan dividides per trams de diferents longituds, que corresponen als trams pels quals es
disposa de mesura de IMDv. S’han pintat els trams en funci´o de la concentraci´o de col·lisions
amb implicaci´o d’alguna bicicleta, ´es a dir del nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna
bicicleta a cada tram tenint en compte la longitud del tram i expressant la concentraci´o com
a nombre de col·lisions per 100 metres de via. La figura 3.1 mostra la concentraci´o global de
col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta, la figura 3.1 la concentraci´o de col·lisions amb
implicaci´o d’alguna bicicleta en dies laborables, la figura 3.3 en cap de setmana, la figura 3.4 en
horari di¨urn i la figura 3.5 en horari nocturn.
13

49. 3.2.1 Concentraci´o global de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta
Figura 3.1: Nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta per 100 metres
de via. Barcelona, 2014.
14

50. 3.2.2 Concentraci´o de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta en dies labora-
bles
Figura 3.2: Nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta en dies
laborables per 100 metres de via. Barcelona, 2014.
15

51. 3.2.3 Concentraci´o de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta en cap de
setmana
Figura 3.3: Nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta en cap de
setmana per 100 metres de via. Barcelona, 2014.
16

52. 3.2.4 Concentraci´o de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta en horari di¨urn
Figura 3.4: Nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta en horari di¨urn
per 100 metres de via. Barcelona, 2014.
17

53. 3.2.5 Concentraci´o de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta en horari
nocturn
Figura 3.5: Nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta en horari
nocturn per 100 metres de via. Barcelona, 2014.
18

54. 3.3 Risc de col·lisi´o de tr`ansit amb implicaci´o d’alguna bicicleta per
trams amb IMD de vehicles motoritzats a Barcelona l’any 2014
En aquest apartat es mostra el risc de col·lisi´o de tr`ansit amb implicaci´o d’alguna bicicleta
en els trams de via pels quals es disposa de mesura de IMD de vehicles motoritzats (IMDv).
La figura 3.6 mostra un mapa de la ciutat de Barcelona en el que els trams amb IMDv estan
pintats segons el risc de col·lisi´o de tr`ansit amb implicaci´o d’alguna bicicleta en dies laborables,
´es a dir segons el nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta a cada tram tenint en
compte la mobilitat de vehicles motoritzats en aquell tram. El risc s’expressa com el nombre de
col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta per 10 milions de vehicles-km recorreguts, en dies
laborables.
19

55. Figura 3.6: Nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta per 10 milions
de veh-km. Barcelona, 2014.
20

56. 3.4 Llista de trams amb elevada concentraci´o de col·lisions amb
implicaci´o d’alguna bicicleta
La taula 3.2 mostra una llista amb els 38 trams amb major concentraci´o de col·lisions amb
implicaci´o d’alguna bicicleta. Per cada un dels 38 trams es mostra el nombre, la concentraci´o i
el risc de col·lisi´o amb implicaci´o d’alguna bicicleta, en dies laborables segons la IMD de vehi-
cles motoritzats. La concentraci´o correspon al nombre de col·lisions per 100 metres de via en
un any. Es considera elevada una concentraci´o igual o major a 3 (dins els dos rangs superiors
del mapa de la figura 3.1). El risc correspon al nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna
bicicleta per 10 milions de vehicles-km recorreguts. En vermell es mostren els valors que cor-
responen a un elevat risc, amb valors igual o major a 44,1 col·lisions per 10 milions de veh-km
(dins els dos rangs superiors del mapa de la figura 3.6).
Les figures 3.7, 3.8, 3.9, 3.10, 3.11, 3.12 i 3.13 mostren en el mapa viari de Barcelona cada
un dels 38 trams anteriors. La figura 3.7 mostra en color negre els 5 trams amb la major con-
centraci´o de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta (major o igual a 10 col·lisions per 100
metres). I les figures 3.8, 3.9, 3.10, 3.11, 3.12 i 3.13 mostren en color marr´o els trams amb ele-
vada concentraci´o de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta (m´es de 3 col·lisions per 100
metres).
21

57. Taula 3.2: Trams de via amb elevat nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna
bicicleta per 100 metres. Barcelona, 2014.
Id Carrer 1 Carrer 2 Districte N col con col 100m ratio lab
20092 Pg Sant Joan Av Diagonal 2 2 20,0 390,3
3713 Casanova Av Diagonal 2 3 15,0 235,1
617 Villarroel Gv Corts Catalanes 2 2 10,0 237,0
30518 Pallars Buenaventura Mu˜noz 10 1 10,0 194,3
18349 Bosch i Gimpera Bisbe Catala 4 1 10,0 0,0
10509 Pl Ramon Riera 9 1 5,0 1689,6
37005 Av Roma Pl Pa¨ısos Catalanas 3 1 5,0 768,3
50977 Gran Capita Av Esplugues 4 1 5,0 288,0
776 Girona Gv Corts Catalanes 2 1 5,0 189,7
3628 Bruc Av Diagonal 2 1 5,0 172,7
20097 Pg Sant Joan Av Diagonal 2 2 5,0 114,1
9898 Entenc¸a Roma 2 1 5,0 93,1
3712 Casanova Av Diagonal 2 1 5,0 76,8
747 Roger de Lluria Gv Corts Catalanes 2 1 5,0 76,4
19656 Pg Manuel Girona Pl Prat De La Riba 4 1 5,0 63,6
101 Consell de Cent Pg Gracia 2 1 5,0 61,4
1268 Pg Colom Pl Duc Medinaceli 1 2 5,0 53,5
717 Balmes Gv Corts Catalanes 2 1 5,0 49,8
175 Valencia Pg Gracia 2 1 5,0 46,5
318 Mallorca Pg Gracia 2 1 5,0 0,0
2465 Taulat Llacuna 10 1 5,0 0,0
10930 Parlament Av Paral.lel 2 1 5,0 0,0
17758 Av Diagonal Rbla Catalunya 2 1 5,0 0,0
17850 Pl Pau Vila Marquesa 1 5 4,5 55,0
778 Girona Consell de Cent 2 5 3,8 123,7
4135 Pg Sant Joan Provenc¸a 2 5 3,6 60,1
13954 Canvis vells Anisadeta 1 1 3,3 1305,9
19878 Lluna Riera Alta 1 1 3,3 1030,6
18674 Abat Safont Av Paral.lel 1 1 3,3 666,5
19868 Cera Carretes 1 1 3,3 515,3
19857 Rbla Catalunya Gv Corts Catalanes 2 1 3,3 224,3
10345 Cam´ı Cadena Gv Corts Catalanes 3 2 3,3 99,7
13561 Bac de Roda Marroc 10 1 3,3 88,8
6641 Trav Gracia Sant Joaquim 6 1 3,3 80,1
971 Padilla Av Diagonal 2 1 3,3 63,8
3679 Pl Francesc Macia Av Josep Tarradellas 2 1 3,3 23,3
25389 Carrer Peniscola Av Meridiana 9 1 3,3 0,0
353 Provenc¸a Aribau 2 4 3,1 27,3
n col: Nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta; con col 100m: Concentraci´o de col·lisions amb
implicaci´o d’alguna bicicleta, nombre de col·lisions per 100 metres de via; ratio lab: Nombre de col·lisions amb
implicaci´o d’alguna bicicleta en dies laborables per 10 milions de vehicles-km recorreguts.
22

58. Figura 3.7: Trams de via amb el major nombre de col·lisions amb implicaci´o
d’alguna bicicleta per 100 metres. Barcelona, 2014
Tram 20092. Pg Sant Joan-Av Diagonal.
20 col. per 100m
Tram 3713. Carrer Casanova- Av Diagonal.
15 col. per 100m
Tram 617. Carrer Villarroel- Gv Corts Catalanes.
10 col. per 100m
Tram 30518. Carrer Pallars-Carrer Buenaventura
Mu˜noz. 10 col. per 100m
Tram 18349. Carrer Bosch i Gimpera-Carrer Bisbe
Catal`a. 10 col. per 100m
23

59. Figura 3.8: Trams de via amb elevat nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna
bicicleta per 100 metres. Barcelona, 2014
Tram 10509. Plac¸a Ramon Riera. 5 col. per 100m
Tram 37005. Av Roma- Pl Pa¨ısos Catalans.
5 col. per 100m
Tram 50977. Carrer Gran Capit`a- Av Esplugues.
5 col. per 100m
Tram 776. Carrer Girona- Gv Corts Catalanes.
5 col. per 100m
Tram 3628. Carrer Bruc- Av Diagonal.
5 col. per 100m
Tram 20097. Pg Sant Joan- Av Diagonal.
5 col. per 100m
24

60. Figura 3.9: (Continuaci´o) Trams de via amb elevat nombre de col·lisions amb
implicaci´o d’alguna bicicleta per 100 metres. Barcelona, 2014
Tram 9898. Carrer Entenc¸a- Carrer Roma.
5 col. per 100m
Tram 3712. Carrer Casanova- Av Diagonal.
5 col. per 100m
Tram 747. Carrer Roger de Ll´uria- Gv Corts
Catalanes. 5 col. per 100m
Tram 19656. Pg Manuel Girona- Plac¸a Prat de la
Riba.
5 col. per 100m
Tram 101. Carrer Consell de Cent- Pg de Gr`acia.
5 col. per 100m
Tram 1268. Pg Colom- Plac¸a Duc Medinaceli.
5 col. per 100m
25

61. Figura 3.10: (Continuaci´o) Trams de via amb elevat nombre de col·lisions amb
implicaci´o d’alguna bicicleta per 100 metres. Barcelona, 2014
Tram 717. Carrer Balmes- Gv Corts Catalanes.
5 col. per 100m
Tram 175. Carrer Val`encia- Pg de Gr`acia.
5 col. per 100m
Tram 318. Carrer Mallorca- Pg de Gr`acia.
5 col. per 100m
Tram 2465. Carrer Taulat- Carrer Llacuna.
5 col. per 100m
Tram 10930. Carrer Parlament- Av Paral·lel.
5 col. per 100m
Tram 17758. Av Diagonal- Rbla Catalunya.
5 col. per 100m
26

62. Figura 3.11: (Continuaci´o) Trams de via amb elevat nombre de col·lisions amb
implicaci´o d’alguna bicicleta per 100 metres. Barcelona, 2014
Tram 17850. Pl Pau Vila- Carrer Marquesa.
4,5 col. per 100m
Tram 778. Carrer Girona- Carrer Consell de Cent.
3,8 col. per 100m
Tram 4135. Pg Sant Joan- Carrer Provenc¸a.
3,6 col. per 100m
Tram 13954. Carrer Canvis Vells- Carrer
Anisadeta. 3,3 col. per 100m
Tram 19878. Carrer Lluna- Carrer Riera Alta.
3,3 col. per 100m
Tram 18674. Carrer Abat Safont- Av Paral·lel.
3,3 col. per 100m
27

63. Figura 3.12: (Continuaci´o) Trams de via amb elevat nombre de col·lisions amb
implicaci´o d’alguna bicicleta per 100 metres. Barcelona, 2014
Tram 19868. Carrer Cera- Carrer Carretes.
3,3 col. per 100m
Tram 19857. Rbla Catalunya- Gv Corts Catalanes.
3,3 col. per 100m
Tram 10345. Cam´ı Cadena- Gv Corts Catalanes.
3,3 col. per 100m
Tram 13561. Carrer Bac de Roda- Carrer Marroc.
3,3 col. per 100m
Tram 6641. trav Gr`acia- Carrer Sant Joaquim.
3,3 col. per 100m
Tram 971. Carrer Padilla- Av Diagonal.
3,3 col. per 100m
28

64. Figura 3.13: (Continuaci´o) Trams de via amb elevat nombre de col·lisions amb
implicaci´o d’alguna bicicleta per 100 metres. Barcelona, 2014
Tram 3679. Pl Francesc Maci`a- Av Josep
Tarradellas. 3,3 col. per 100m
Tram 25389. Carrer Pen´ıscola- Av Meridiana.
3,3 col. per 100m
Tram 353. Carrer Provenc¸a- Carrer Aribau.
3,1 col. per 100m
29

65. 3.5 Concentraci´o de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta i
algun vianant
En aquest apartat es mostra la concentraci´o de col·lisions de tr`ansit amb implicaci´o d’al-
guna bicicleta i algun vianant en els trams de via pels que es disposa de mesura de IMD de
vehicles motoritzats (IMDv). De les 646 col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta, en 134
(21%) hi havia tamb´e implicat algun vianant.
La figura 3.14 mostra un mapa de la ciutat de Barcelona en el que les vies estan dividides
per trams de diferents longituds, que corresponen als trams pels quals es disposa de la Inten-
sitat Mitjana Di`aria de tr`ansit de vehicles motoritzats (IMDv). S’han pintat els trams en funci´o
de la concentraci´o de col·lisions de tr`ansit amb implicaci´o d’alguna bicicleta i algun vianant, ´es
a dir del nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta i algun vianant a cada tram
tenint en compte la longitud del tram. S’expressa la concentraci´o com a nombre de col·lisions
per 100 metres de via.
La taula 3.3 mostra la llista dels 34 trams amb una concentraci´o de col·lisions amb implica-
ci´o d’alguna bicicleta i algun vianant major a 1. Per cada un dels 34 trams es mostra el nombre
i la concentraci´o de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta i algun vianant, aix´ı com el
nombre i la concentraci´o de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta. La concentraci´o cor-
respon al nombre de col·lisions per 100 metres de via en un any i es pinta en vermell quan es
considera elevada. Es considera elevada una concentraci´o major o igual a 1,9 en el cas de les
col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta i algun vianant (dins els dos rangs superiors del
mapa de la figura 3.14), i major o igual a 3 en el cas de les col·lisions amb implicaci´o d’alguna
bicicleta (dins els dos rangs superiors del mapa de la figura 3.1).
30

66. Figura 3.14: Nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta i algun
vianant per 100 metres de via. Barcelona, 2014.
31

67. Taula3.3:Tramsdeviaambm´esd’unacol·lisi´oambimplicaci´od’algunabicicletaialgunvianantper100metresdevia.
Barcelona,2014.
IdCarrer1Carrer2DistricteLongitudIMDVeh-kmnvianconvian100mncolncol100m
10930ParlamentAvParal.lel20,021526,47937,215,0015,00
17758AvDiagonalRblaCatalunya20,0220624,8107248,715,0015,00
778GironaConselldeCent20,1311963,140435443,0853,85
13641JaumeI10,042143,122288,512,5012,50
11031PlEspanya30,0467125,4698104,112,5012,50
8959Sants30,040,0012,5012,50
455RdaSantPauMrqCampoSagrado10,0514646,3190402,112,0012,00
24397PlLesseps60,0544843,658296712,0012,00
1223RamblaCarme10,109769,6254009,822,0022,00
3717AvDiagonal20,0529282,7380674,712,0012,00
34778AvParal·lelTamarit20,0531039,0403507,212,0012,00
36091AvDiagonal50,055976,677695,412,0012,00
349Provenc¸aPgGracia20,1724690,71091328,131,7631,76
31555JordideSantJordiPlac¸aHavaneres90,0661,4957,411,6711,67
9951ComtesBell-Lloc30,065945,992756,411,6711,67
12037RdaGeneralMitreBerna50,066157,496055,611,6711,67
30868RamblaPortalStaMadrona10,066877,6107290,611,6711,67
51063CreuCobertaPlEspanya30,0613418,1209322,911,6711,67
465Comted’UrgellConselldeCent20,1320315,9686676,621,5432,31
459FloridablancaComted’Urgell20,1321380,2722649,221,5421,54
9408AvParal·lel30,0739729,0723068,211,4322,86
32377Arbeca90,072754,550132,111,4311,43
2365Trafalgar10,0719373,9352604,311,4311,43
1267PlAntonioLopezPgColom10,0737911,8689993,911,4311,43
1181AvDiagonal20,1518344,5715436,121,3321,33
9313SantPau10,082447,250901,111,2511,25
4208AvDiagonalPgSantJoan20,089825,9204378,211,2511,25
4205AvDiagonal20,0834463,4716838,411,2511,25
5696MalatsGranSantAndreu90,09981,122958,311,1111,11
30820RdaGeneralMitrePadua50,0925411,0594616,311,1111,11
2737AvBorbo80,0926266,5614635,111,1111,11
5469RieraBlancaSants30,0930785,1720370,511,1111,11
1151AvParal·lel30,0939626,7927264,811,1111,11
36930PabloSaezdeBares70,09545,012753,511,1111,11
nvian:Nombredecol·lisionsambimplicaci´od’algunabicicletaialgunvianant;convian100m:Concentraci´ocol·lisionsambimplicaci´od’algunabicicletaialgun
vianant,nombredecol·lisionsper100metresdevia;ncol:Nombredecol·lisionsambimplicaci´od’algunabicicleta;conccol100m:Concentraci´odecol·lisionsamb
implicaci´od’algunabicicleta,nombredecol·lisionsper100metresdevia.
32

68. 3.6 Risc de col·lisi´o de tr`ansit amb implicaci´o d’alguna bicicleta per
trams amb IMD de bicicletes a Barcelona l’any 2014
En aquest apartat es mostra el risc de col·lisi´o de tr`ansit amb implicaci´o d’alguna bicicleta
en els trams de via pels que es disposa de mesura de IMD de bicicletes(IMDb).
La figura 3.15 mostra un mapa de la ciutat de Barcelona en el que els trams amb IMDb estan
pintats segons el risc de col·lisi´o de tr`ansit amb implicaci´o d’alguna bicicleta en dies laborables,
´es a dir segons el nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta a cada tram tenint en
compte la mobilitat en bicicleta en aquell tram. El risc s’expressa com el nombre de col·lisions
amb implicaci´o d’alguna bicicleta per 1000 bicicletes-km recorreguts, en dies laborables.
Pel total de la ciutat nom´es es disposa de 340 trams amb mesura de IMD de bicicletes, en
133 dels quals hi ha hagut alguna col·lisi´o amb implicaci´o d’alguna bicicleta. D’aquests, nom´es
en 83 trams hi ha un valor de IMD diferent de zero. En aquests 83 trams es localitzen el 31%
(202) del total (646) de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta.
33

69. Figura 3.15: Nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta per 1.000
bicicletes-km. Barcelona, 2014.
34

70. 4
Annexes
4.1 Llista de trams amb elevada concentraci´o de col·lisions amb
implicaci´o d’alguna bicicleta a Barcelona l’any 2014
La taula 4.1 mostra la llista dels 38 trams amb una elevada concentraci´o de col·lisions amb
implicaci´o d’alguna bicicleta. Per cada un dels 38 trams tamb´e es mostra el nombre i la concen-
traci´o de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta en dies laborables, en cap de setmana,
en horari di¨urn i en horari nocturn. La concentraci´o correspon al nombre de col·lisions per 100
metres de via en un any i es mostra en vermell quan el valor es considera elevat. Es considera
elevada una concentraci´o dins els dos rangs superiors dels mapes de les figures 3.1, 3.2, 3.3,
3.4 i 3.5. En el cas de les col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta es considera elevada una
concentraci´o igual o major a 3, en dies laborables i en horari di¨urn a una concentraci´o igual o
major a 3, en cap de setmana igual o major a 1,4 i en horari nocturn igual o major a 1,8. Tamb´e
es mostra, per cada un dels 38 trams, el risc de col·lisi´o amb implicaci´o d’alguna bicicleta se-
gons la IMDv, i els valors en vermell corresponen a elevat risc, quan ´es igual o major a 44,1
col·lisions per 10 milions de veh-km (dins els dos rangs superiors del mapa de la figura 3.6).
35

71. Figura 4.1: Trams de via amb elevat nombre de col·lisions amb implicaci´o d’alguna
bicicleta per 100 metres. Barcelona, 2014.
36

72. 4.2 Llista de trams amb col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta
i algun vianant a Barcelona l’any 2014
Les figures 4.2, 4.3 i 4.4, mostren els 125 trams en els que hi ha hagut alguna col·lisi´o amb
implicaci´o d’alguna bicicleta i algun vianant. Per cada un dels 125 trams es mostra el nombre
i la concentraci´o de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta i algun vianant, aix´ı com el
nombre i la concentraci´o de col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta. La concentraci´o cor-
respon al nombre de col·lisions per 100 metres de via en un any i es pinta en vermell quan es
considera elevada. Es considera elevada una concentraci´o major o igual a 1,9 en el cas de les
col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta i algun vianant (dins els dos rangs superiors del
mapa de la figura 3.14), i major o igual a 3 en el cas de les col·lisions amb implicaci´o d’alguna
bicicleta (dins els dos rangs superiors del mapa de la figura 3.1).
37

73. Figura 4.2: Trams de via amb col·lisions amb implicaci´o d’alguna bicicleta i algun
vianant. Barcelona, 2014.
38

74. Figura 4.3: (continuaci´o) Trams de via amb col·lisions amb implicaci´o d’alguna
bicicleta i algun vianant. Barcelona, 2014.
39

75. Figura 4.4: (continuaci´o) Trams de via amb col·lisions amb implicaci´o d’alguna
bicicleta i algun vianant. Barcelona, 2014.
40

77. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
34
34
www.bcn.cat
Annex III: La seguretat viària de vianants a la ciutat. Els
moviments en paral·lel o en encreuaments amb ciclistes i els
carrils bici

78. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
35
35
www.bcn.cat

119. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
36
36
www.bcn.cat
Annex IV: Previsió xarxa carrils bici 2015-18

120. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
37
37
www.bcn.cat

121. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
38
38
www.bcn.cat
PREVISIÓ CARRILS BICI - 2015
Condicionament passos vianants Diagonal (actuació de millora)
Joan Güell
Numància
Londres
Can Bruixa-Marquès de Sentmenat
Travessera de Gràcia (entre Cartagena i c/ Joan Blanques)
Marina (entre avda. Diagonal i Travessera de Gràcia)
Cartagena (entre Travessera de Gràcia i av. Diagonal)
La Jota – connexió amb l’av. Meridiana (actuació itinerari ciclable)
Itinerari ciclable entorns Mitre (actuació de senyalització itinerari ciclable)
Cruïlla Meridiana-Sancho de Ávila (actuació de millora)
Murcia
PREVISIÓ CARRILS BICI - 2016
Gregorio Marañón - Joan XXIII
Gelabert
Cobertura vies Sants
Gran Via (entre Ildefons Cerdà i Plaça d'Espanya) (actuació de millora)
Gran Via (entre plaça Espanya i Glòries) (actuació de millora)
Marina (entre avda Diagonal i Ali Bei) (nou carril bici en calçada)
Pujades (tram del parc de la Ciutadella, entre Pg. De Picasso i Wellington)
Front Marítim (entre Pl. Drassanes i Pla de Palau) (nou carril bici en calçada)
Connexió zona Franca (entre Pg. Zona Franca i carrer A)
Ramón Turró (entre Selva de Mar i Rambla del Poblenou)
Selva de Mar (entre Pere IV i Menorca)
Sant Antoni Maria Claret (entre Av.Meridiana i Cartagena)
Teodoro Llorente
Sant Adrià
Fra Juníper Serra (entre Santander a Sant Adrià)
Ciutat d'Assumpció (prolongació del carril bici existent)
Cavallers /Marquès de Mulhacén/Bosch i Gimpera/Av. Espasa/Montevideo/Manuel Girona
Plaça d'Espanya
González Tablas
Avda. Pedralbes
Plaça Mossèn Jacint Verdaguer
Pla de Palau
Taulat (entre Ciutat de Granada i av. Diagonal)
Sant Antoni Ma Claret (entre Cartagena i Bailen)
Passeig de Torras i Bages
Creu Coberta (actuació de senyalització 30 -ciclable)
Pere IV (projecte de millora de districte)
Plaça de Pius XII

122. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
39
39
www.bcn.cat
PREVISIÓ CARRILS BICI - 2017
Arístides Maillol
Travessera de les Corts
Camí Torre Melina
Avda. Madrid - Berlin
Avda. Sarrià
Travessera de Gràcia (Plaça Francesc Macià-c/Joan Blanques) (actuació de millora)
Consell de Cent (Vilamarí -Avinguda Diagonal) (actuació de millora)
Passeig Zona Franca
Connexió Vilanova-Sancho de Ávila (actuació de millora)
Passeig Maragall
Garcilaso
Lisboa/Tajo
Fabra i Puig (Pg Valldaura – Rbla. Onze de setembre) (carril bici+actuació senyalització30)
Passeig Urrutia
Deià
Av. Rio de Janeiro
Ctra de les Aigües (actuació de senyalització d’itinerari ciclable)
Passeig Andreu Nin
Avda. Meridiana (entre Pl. de les Glòries i Pg de Santa Coloma) (projecte Meridiana)
Ctra. de Ribes
Passeig de Santa Coloma
Potosi
Rambla Prim (entre Santander i Jaume Brossa)
Via Trajana
Santander
Menorca
Trinxant
Gabriel i Galán
Pujades (Avda. Diagonal-Rambla Prim)
Sicília (Provença-Travessera de Gràcia)
Sicília (entre Pujades i Av. Vilanova)
Fabra i Puig / Rambla Onze de Setembre (C. del Segre-Avda. Meridiana)
Passeig Sant Joan Bosco
Loreto
Carrer del Clot
Avda. Rio de Janeiro (Piferrer-Andreu Nin)
Bartrina
Passeig de Valldaura (entre Rio de Janeiro i Bartrina)
Albert Bastardes
París (entre Av. Josep Tarradelles iAv. Diagonal)
Rda Gral Mitre (entre Pl. Prat de la Riba i Doctor Fleming) (actuació de seny. 30 - ciclable)
Itinerari ciclable Cardenal de Sentmenat – Gosol – Castellnou – José Buigas –Nena Casas
Gran de Gràcia (entre Còrsega i Bonavista)
Itinerari ciclable Bonavista –Apel·les Fenosa –Sant Pere Màrtir –Pere Serafí fins Montseny
Av. Mare de Déu de Montserrat – Camèlies (actuació de senyalització)
Connexió Sabino Arana amb Gran Via Carles III (actuació itinerari ciclable)
Connexió ciclable entre la Jota i Pg. Urrutia – Pi i Molist (actuació itinerari ciclable)

123. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
40
40
www.bcn.cat
PREVISIÓ CARRILS BICI - 2018
Pi i Margall
Via Augusta
Gran Via Carles III (entre Av. Diagonal i Mejía Lequerica)
Manuel Girona
Passeig Bonanova - Sant Gervasi
Ronda de Dalt
Ronda Ciutat Vella (entre Comte Urgell i Passeig de Sant Joan)
Cristòfol de Moura (entre Av. Diagonal i Rbla. Prim)
Gran de la Sagrera/Pare Manyanet/Josep Soldevila
Cantàbria/Santander
Connexió zona Montjuïc (actuació de senyalització d’itinerari ciclable)
Foc
Motors
Connexió Mare de Deu del Port (actuació de senyalització 30 - ciclable)
Urani/Energia (actuació de senyalització 30 - ciclable)
Avda. Carrilet
Vila-Real/Platja d'Aro/Connexió Rio de Janeiro
Príncep d'Astúries
Avda. Vallcarca
Connexió Besós - Passeig de Torras i Bages
Gran de la Sagrera (Sant Adrià a Passeig Santa Coloma)
Ferran Junoy
Vallcivera
Rasos de Peguera/ Connexió Collserola
Connexió Avda. Diagonal Sant Just
Passeig Sant Antoni (entre Premià i connexió Provença)
Avda. de Roma (entre Tarragona i Viladomat)
Esteve Terrades
Av. Vallcarca ( entre Esteve Terrades i Ronda de Dalt)
Sèquia Comtal/Clot/Hernán Cortés/Escultors Claperós
Escoles/Municipi/Rambla Poblenou
Avinguda. Núm. 3
Ganduxer (Avda. Diagonal- Pg.Bonanova)
Via Favència (Meridiana-Passeig Santa Coloma)
Casanova/ Santaló/Prats de Molló/Mandri
Via Laietana
Passeig Picasso
Freixa (actuació de senyalització 30 - ciclable)
Plaça de les Glòries – Projectes d’obres de la Plaça
Pas sota la Rda. Litoral (entre Av. Parc Logístic i Motors) (actuació millora i adeq. ciclable)
Muntaner (entre Gran Via de les Corts Catalanes i Rda. Sant Antoni)
Rbla. Catalunya – Les Rambles (Pelai i Gran Via de les Corts Catalanes) (itinerari ciclable)

124. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
41
41
www.bcn.cat

126. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
42
42
www.bcn.cat
Annex V: Aranya de trànsit

127. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
43
43
www.bcn.cat

129. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
44
44
www.bcn.cat
Annex VI: Manual per a la senyalització urbana

130. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
45
45
www.bcn.cat

131. Biciclete
Biciclet
icicl

132. Senyalització
vertical

133. Senyals relatives
a l’aparcament

135. Altres Senyals

144. C
Plaques
complementàries
de senyals
de reglamentació

146. Senyalització
horitzontal

147. Marques
longitudinals

154. Altres
marques

162. Exemples i
detalls

163. F
Detalls

170. G
Exemples

178. Índex
DESEMBRE 2014 Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat
Direcció de Serveis de Mobilitat
Departament de Senyalització
Annex 3
Senyalització per a
bicicletes a la ciutat de
Barcelona

179. Índex
DESEMBRE 2014 Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat
Direcció de Serveis de Mobilitat
Departament de Senyalització
1. Introducció
2. Codis i components del sistema
2.1 Composició de continguts
2.2 Color de fons de plaques direccionals
2.3 Els signes direccionals
2.4 Alfabets normalitzats
3. Exemples d’aplicació

180. 1. Introducció
DESEMBRE 2014 Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat
Direcció de Serveis de Mobilitat
Departament de Senyalització
La senyalització d’orientació per a bicicletes és un sistema de comunicació que té
com objectiu orientar als ciclistes en aquells itineraris bici on no hi hagi un carril
senyalitzat i sigui un itinerari d’unió entre carrils bici existents.
Els criteris per a la implantació d’aquest tipus de senyalització són els mateixos que
per a qualsevol senyalització d’orientació:
Claredat i senzillesa
Homogeneïtat: els missatges han de mantenir uniformitat en la forma i en el
contingut
Continuïtat: en un itinerari el ciclista no es pot desorientar ni confondre per
omissió d’informació (manca de senyals). Es a dir, cal senyalitzar tots el
punts de decisió (cruïlles on hi hagi canvi de trajectòria) fins arribar a la
destinació
El present document té com objecte definir els elements bàsics que configuren la
senyalització d’orientació destinada als ciclistes de la ciutat de Barcelona, establint
ne criteris gràfics, formals i constructius de les diferents peces que l’integren.

181. 1. Codis i components del sistema 2.1 Composició de continguts
DESEMBRE 2014 Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat
Direcció de Serveis de Mobilitat
Departament de Senyalització

182. 2. Codis i components del sistema 2.2 Color de fons de plaques direccionals
DESEMBRE 2014 Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat
Direcció de Serveis de Mobilitat
Departament de Senyalització

183. 2. Codis i components del sistema 2.3 El signes direccionals
DESEMBRE 2014 Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat
Direcció de Serveis de Mobilitat
Departament de Senyalització
Fletxes
Bicicleta

184. 2. Codis i components del sistema 2.4 Alfabets normalitzats
DESEMBRE 2014 Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat
Direcció de Serveis de Mobilitat
Departament de Senyalització

185. 3. Exemples d’aplicació
DESEMBRE 2014 Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat
Direcció de Serveis de Mobilitat
Departament de Senyalització

187. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
46
46
www.bcn.cat
Annex VII: Seccions tipus

188. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
47
47
www.bcn.cat

189. AMPLADES DE CARRIL E:9-DRIVE2-CARRILS BICI0-MANUAL1409 - Ajuntament de Barcelona - redacción manualayuntamiento-barcelona-logo-vector.jpg

199. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
48
48
www.bcn.cat
Annex VIII: Criteris de semaforització per carrils bici

200. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
49
49
www.bcn.cat

201. CRITERIS GENERALS PER LA SEMAFORITZACIÓ DE CARRILS
BICICLETA
CRITERIS GENERALS
1. Carril bicicleta en el mateix sentit dels cotxes:
a. No s’instal·la semàfor de bicicletes.
Excepcionalment s’instal·larà semàfor bici RV (roig verd) on la
bicicleta requereixi un temps d’aclariment significativament més
gran que els turismes (p.ex. creuament de la Gran Via de les
Corts Catalanes mar-muntanya en ambdós sentits)
b. Quan hi ha gir de cotxes sobre el carril bici, no s’instal·larà un capçal A
(ambre) amb fletxa intermitent per als cotxes (només en casos
excepcionals com aquells girs que vagin contra zones d’espera en el
creuament de carrils bici).
Excepcionalment es prendran mesures addicionals de protecció
(per exemple, fase de gir per turismes) en situacions d’elevat risc
(per exemple gran IMD de gir).
2. Carril bicicleta en sentit contrari a la circulació dels cotxes:
a. S’instal·larà semàfor bici RV a l’entrada a la cruïlla.
• En el cas que la cruïlla sigui amb un carrer de prioritat invertida i
plataforma única en que la sortida estigui regulada amb A
intermitent, s’instal·larà semàfor bici A a l’entrada de la cruïlla.
b. S’instal·larà semàfor bici A a la sortida de la cruïlla.
3. Intersecció dos carrils bicicleta uni o bi direccionals:
a. des dels xamfrans més propers a la intersecció:
• cal semàfor 11/100 A intermitent a les entrades (en ambdós
sentits de circulació del carrils bici) i 12/200 RV a les sortides.
b. des dels xamfrans més allunyats a la intersecció:
• si el carril de bici que entra a la cruïlla va en direcció contraria
als vehicles: en aquest carril bici, a la entrada, cal un semàfor
12/100 RV i a la sortida cal 11/100 A.

202. 4. Carrils bicicleta a rotondes de vehicles:
a. s'instal·larà semàfors tipus Bici RV roig i verd.
• En les zones d'espera del carril central per seguir dins el carril
central, quan aquest carril bici estigui travessat per un altre carril
(tramvia, bus,...).
b. S’instal·larà semàfors tipus Bici RA F roig i ambre (intermitent) més
fletxa de gir.
• En les zones d'espera del carril central per sortir cap als carrils
exteriors.
c. s'instal·larà semàfors tipus Bici RA roig i ambre (intermitent).
• En les zones d'espera dels carrils exteriors per entrar al carril
central de la rotonda.
• En les zones d'espera dels carrils exteriors encarat cap a
l'interior de la rotonda.
• En les zones d'espera del carril central encarat cap als carrils
exteriors.
PASSOS DE VIANANTS AÏLLATS AMB SEMÀFORS (SENSE CRUÏLLA)
1. Bicicleta en el mateix sentit dels cotxes:
a. Es posa ambre intermitent. Aquest semàfor es programa en
intermitència en la fase de verd dels vianants i apagat en la fase de roig
dels vianants.
2. Bicicleta en sentit contrari a la circulació de cotxes:
a. Cal semàfor bici Ambre davant del pas de vianants. Aquest semàfor es
programa igual que l'anterior.

203. CRITERIS EN LA INSTAL·LACIÓ
1. Model de semàfor:
el condiciona el tipus de semàfor de la resta de la cruïlla. En casos de cruïlles
noves s’instal·larà el model nou (S9).
2. Mida del semàfor:
a. Si la bicicleta s’atura al costat del suport, el diàmetre de l’òptica del
semàfor serà de 100 mm.
b. Si la bicicleta s’atura a certa distància del suport, el diàmetre del
semàfor serà de 200 mm.
3. Alçada del semàfor (pels semàfors amb òptica de diàmetre 100mm):
a. El semàfor s’instal·larà a l’alçada de la vista del ciclista (la part inferior
del semàfor estarà a 1,8 m. d’alçada).
4. Posició del semàfor:
a. el semàfor s’instal·larà al costat de la línia de detenció. En casos
excepcionals es podrà instal·lar a l’altra banda del carrer a creuar.
5. Semàfors amb fletxa de gir per bicicletes:
a. els semàfors de girs per bicicletes estaran formats per el semàfor
estàndard al que se li afegirà en la part superior un mòdul que indiqui
els moviments que regula.

205. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
50
50
www.bcn.cat
Annex IX: Peces separadores carrils bici

206. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
51
51
www.bcn.cat

209. SEPARADOR ZEBRA
1/2
FORMES DE COL·LOCACIÓ DE LES PECES I DISTÀNCIA ENTRE ELLES
La col·locació de les peces del separador de carril bici ZEBRA es pot fer de dues
formes:
 en paral·lel a l’eix de la via,
 inclinades respecte al eix.
En paral·lel a l’eix de la via Inclinades respecte a l’eix de la via
El criteri a seguir depèn de que calgui evitar la entrada de motos o no, i al contrari, per
a facilitar la sortida de bicicletes del carril bici per fer maniobres o per al cas d'ocupació
ocasional/il·legal de la via per part d'altre tipus de vehicle.
Cas que n'hi hagi motos, calen les peces inclinades respecte a l’eix de la via, cas que
no, poden anar paral·leles a l’eix però tenint en compte que les bicicletes poden tenir
problema per sortir cas que la via s'hagi ocupat.
Pel que fa a la separació mínima recomanada entre centre i centre de les peces:
 Cas de peces col·locades paral·leles a l’eix de la via, la separació mínima serà
1,5 metres,
 Cas de peces col·locades inclinades, la separació mínima serà de 1,25
metres, com és el cas de les instal·lades a Barcelona.
Pel que fa a la separació màxima, per tal d’evitar-ne l'estacionament, en cap cas la
separació ha d’estar per a sobre dels 2,5 metres de distància entre centre i centre.
Mínima Màxima
1,5 2,5
1,25 2,5
Distància entre centre i centre (m)Formes de col·locació del ZEBRA
En paral·lel a l’eix de la via
Inclinat en relació a l'eix de la via

210. SEPARADOR ZEBRA
2/2
PINTAT DE LES BANDES
El separador de carril bici ZEBRA porta sis (6) bandes de les quals només es pinten
quatre (4) amb pintura reflectant, tal i com es pot veure a la figura següent:
Aquesta aleatorietat busca generar una imatge dinàmica que contribueixi a millorar la
visibilitat de les peces.

215. Descripcion.
Las piezas son de caucho reciclado y por lo tanto son un producto ecológico, en las cuales,
aproximadamente el 90 % de sus componentes son cauchos ya utilizados (neumáticos fuera de
uso), los cuales son triturados y seleccionados para su posterior uso. Color negro
Sin sustancias perjudiciales para la salud.
El ligante presente en las piezas está exento de ClFC, PCB, Lindano y formaldehido.
PROPIEDADES
Materiales Granulado de caucho reciclado reforzado con
poliuretano
Color Negro
Densidad 1,06 g/cm3
Dureza Shore A 70 º Shore
Resistencia a la abrasión 125 mm³
Resistencia al fuego M 3
Resistencia al impacto a caída de bola Sin alteración
Plazo de entrega
-realización del molde: 3 semanas
-verificación del molde: se realizan varias piezas, se verifican medidas, se envía al cliente y si
da el visto bueno. 1 semana
-fabricación de 270 piezas: una vez el cliente da su aprobación. Serian 3 semanas.
Nota: si se cumplen todos los plazos se realizaría en 7 semanas, si bien ajustando los plazos al
máximo se podría hacer en 5
Detalle:

217. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
52
52
www.bcn.cat
Annex X: Plànol de l’estat actual dels aparcaments per bicicletes
a l’espai públic

218. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
53
53
www.bcn.cat

220. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
54
54
www.bcn.cat
Annex XI: Aparcament per bicicletes

221. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
55
55
www.bcn.cat

222. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
56
56
www.bcn.cat
En aquest annex es vol recollir les diferents iniciatives que configures la xarxa
d’aparcaments de bicicletes:
- Plànol actual de la xarxa d’aparcaments gratuïts a l’espai públic
- Fitxa resum de la prova pilot d’aparcament segur de bicicletes (Open Challenge)
- Pilot d’aparcament de bicicleta no plegable en els edificis municipals.

223. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
57
57
www.bcn.cat

226. Z^hD WZKs W/Kd W ZYh/E' ^'hZ //d^͗
/EdZKh/M
• Ɛ ƵŶ ĚĞůƐ ϲ ƌĞƉƚĞƐ ĚĞů ĐŽŶĐƵƌƐ ĚΖŝĚĞĞƐ ŝŶƚĞƌŶĂĐŝŽŶĂů ΗďĐŶ ŽƉĞŶ ĐŚĂůůĞŶŐĞΗ ƉĞƌ ŽďƚĞŶĐŝſ ĚĞ
ƐŽůƵĐŝŽŶƐ ŝŶŶŽǀĂĚŽƌĞƐ ƉĞƌ ůĂ ŵŝůůŽƌĂ ĚĞ ůĂ ƋƵĂůŝƚĂƚ ĚĞůƐ ƐĞƌǀĞŝƐ ĚĞ ůĂ ĐŝƵƚĂƚ ĚĞ ďĐŶ͗
o Žƚ ϭ͗ ŵŝŶŝŵŝƚnjĂĐŝſ ĚĞůƐ ƌŽďĂƚŽƌŝƐ ĚĞ ďŝĐŝĐůĞƚĞƐ Ă ůĂ ĐŝƵƚĂƚ
• Ɛ ƵŶĂ ƉƌŽǀĂ ƉŝůŽƚ ƋƵĞ ƐΖĂĚũƵĚŝĐĂ ƉĞƌ ϭϴϬ͘ϬϬϬ ĞƵƌŽƐ ;ŝŶƐƚĂůͼůĂĐŝſ͕ ŵĂŶƚĞŶŝŵĞŶƚ ŝ ŐĞƐƚŝſ ƐŝƐƚĞŵĂ
ŝ ĚĞƐŵƵŶƚĂƚŐĞͿ͘
• ^ŝƐƚĞŵĂ ĚΖĂƉĂƌĐĂŵĞŶƚ ĚĞ ďŝĐŝĐůĞƚĞƐ ĚĞ ƉĂŐĂŵĞŶƚ͘
• ů ƚĞƌŵŝŶŝ ŽƉĞƌĂƚŝƵ ĚĞ ůĂ ƉůĂƚĂĨŽƌŵĂ͕ ĨŝŶƐ Ğů ϯϭ ĚĞ ŵĂƌĕ ĚĞů ϮϬϭϳ͘ dĞƌŵŝŶŝ ĚΖŝŵƉůĂŶƚĂĐŝſ͕
ŵădžŝŵ ϲ ŵĞƐŽƐ͘ dĞƌŵŝŶŝ ĚĞƐŵƵŶƚĂƚŐĞ Ϯ ŵĞƐŽƐ͘ ŝŶĂůŝƚnjĂĐŝſ ϯϭ ĚĞ ŵĂŝŐ ϮϬϭϳ͘
^Z/W/M
• ΖĂĐŽƌĚ Ăŵď Ğů ƉůĞĐ ƚğĐŶŝĐ͕ Ğů ŶŽŵďƌĞ ƚŽƚĂů ĚΖĂƉĂƌĐĂŵĞŶƚƐ ĚĞ ďŝĐŝĐůĞƚĞƐ ĚĞ ůĂ ƉƌŽǀĂ ƉŝůŽƚ ƐĞƌă
ĚĞ ϭϱϬ͕ ĚŝƐƚƌŝďƵŢƚƐ ĚĞ ůĂ ƐĞŐƺĞŶƚ ŵĂŶĞƌĂ͗
EǑ W Z DEd
//^
EǑ Ζ^d /KE^ EǑ Ζh^h Z/^
D1E/D
//^ WZ
DKh
DLh^ WZ ^d /M
ϭϱϬ ϭϲ ϲϬϬ Ϯ ϱ ^dͬϰ DLh^ / ϭϭ ^dͬϱ
DLh^
• ΖƵƐƵĂƌŝ ƋƵĞ ĞƐ ĚŽŶŝ ĚΖĂůƚĂ͕ ĂďŽŶĂƌă ƵŶĂ ƋƵŽƚĂ ĂŶƵĂů н ƵŶĂ ƚĂƌŝĨĂͬŚŽƌĞƐ͘ Ă ƋƵŽƚĂ ĂŶƵĂů ĠƐ ĚĞ
Ϯϱ Φ ƋƵĞ Ăŵď Ğů ĚĞƐĐŽŵƉƚĞ ĚĞů ϭϬ Φ ĚĞů ƉƌŝŵĞƌ ĂŶLJ͕ ƉĞƌ ƉƌŽŵŽĐŝŽŶĂƌ Ğů ƐĞƌǀĞŝ ĞŶƚƌĞ ĞůƐ
ĐŝƵƚĂĚĂŶƐ͕ ƐŽƌƚŝƌă ƉĞƌ ϭϱΦ ;/s ŝŶĐůžƐ ŝ ĚĞƐĐŽŵƉƚĞ ĂƉůŝĐĂƚͿ͘ Ă ƚĂƌŝĨĂ ǀĂƌŝĂƌă ƐĞŐŽŶƐ Ğů ƚĞŵƉƐ
ĚΖĞƐƚĂĐŝŽŶĂŵĞŶƚ͘ WĞƌ ĞdžĞŵƉůĞ͗ Ϭ͕ϱϱ ΦͬϮ ŚŽƌĞƐ͕ Ϭ͕ϳϱΦͬϭϮ ŚŽƌĞƐ͕ Ϯ͕ϱΦͬϮϰ ŚŽƌĞƐ͕ ͘͘͘͘
• ^ĞŶƐĞ ŝŶĐƌĞŵĞŶƚ ĚĞ ůĂ ƋƵŽƚĂ͕ ĞƐ ƉŽĚƌă ĐŽŶƚƌĂĐƚĂƌ ĂƐƐĞŐƵƌĂŶĕĂ ĚĞ ďŝĐŝ ƋƵĞ ŚĂƵƌă ĚΖĞƐƚĂƌ
ĚŽŶĂĚĂ ĚΖĂůƚĂ ĚĞů ƌĞŐŝƐƚƌĞ ĚĞ ďŝĐŝĐůĞƚĞƐ ĚĞ E Ž Ă ƵŶ ƌĞŐŝƐƚƌĞ ƉƌŽƉŝ ĚĞů ƐŝƐƚĞŵĂ͘ ΖĂƐƐĞŐƵƌĂŶĕĂ
ĐŽďƌŝƌă ĨŝŶƐ Ă ϯϬϬ ĞƵƌŽƐ ŝ ŵĞŶLJƐ ĚĞů ϳϬй ĚĞů ƉƌĞƵ ĚĞ ůĂ ďŝĐŝ͘
• WƌŽƚŽƚŝƉ ƉƌŽƉŽƐĂƚ͗

227. DK Ζ/E'Z^^K^ WZKWK^ d
• ů ŵŽĚĞů Ě͛ŝŶŐƌĞƐƐŽƐ ĚĞ ůĂ ƉƌŽǀĂ ƉŝůŽƚ ǀĞ ĚĞĨŝŶŝƚ ƉĞƌ ůĂ ƉŽůşƚŝĐĂ ĚĞ ƚĂƌŝĨĂĐŝſ Ă ů͛ƵƐƵĂƌŝ͕ ĞŶĐĂƌĂ
ƋƵĞ Ğů ĐŽŶƚƌĂĐƚŝƐƚĂ ǀŽů ĐŽŶƚĞŵƉůĂƌ ŝ ĚĞŵĂŶĂ ĂůƚƌĞƐ ůşŶŝĞƐ ĚĞ ŶĞŐŽĐŝ͗
o /ŶĐƌĞŵĞŶƚ ĐŽďĞƌƚƵƌĞƐ ĂƐƐĞŐƵƌĂŶĕĂ ĐŽŶƚƌĂ Ğů ƌŽďĂƚŽƌŝ͗
o ^ĞƌǀĞŝ ĚĞ ŵĂŶƚĞŶŝŵĞŶƚ ĚĞ ůĂ ďŝĐŝĐůĞƚĂ͗
o ƵƌƐŽƐ Ě͛ĞĚƵĐĂĐŝſ ǀŝĂů͗
o ůŽŐƵĞƌ ĚĞ ůůĂƌŐĂ ĚƵƌĂĚĂ ĚĞ ďŝĐŝĐůĞƚĞƐ ĐŽŶǀĞŶĐŝŽŶĂůƐ ŝ ĞůğĐƚƌŝƋƵĞƐ͗
o ƐƉŽŶƐŽƌŝƚnjĂĐŝſ ĚĞůƐ ŶŽŵƐ ĚĞ ůĞƐ ĞƐƚĂĐŝŽŶƐ͗
o ƐƉŽŶƐŽƌŝƚnjĂĐŝſ ĚĞ ĐĂĚĂ ŵžĚƵů Ě͛ĂƉĂƌĐĂŵĞŶƚ͗
o ƐƉŽŶƐŽƌŝƚnjĂĐŝſ ĞŶ ǁĞď ͗
o /ŶŐƌĞƐƐŽƐ ǁĞď͗
o /ŶŐƌĞƐƐŽƐ ĂƉƉ͗
s / /M DhE//W Ζ dh /M͗
ĞƐƉƌĠƐ ĚΖƵŶ ƉƌŝŵĞƌ ĂŶăůŝƐŝ ƉƌĞůŝŵŝŶĂƌ ĚĞ ůΖŽĨĞƌƚĂ ŐƵĂŶLJĂĚŽƌĂ ƉĞƌ ůĂ ƉƌŽǀĂ ƉŝůŽƚ͕ ŝ Ăŵď ĐŽŶĐŽƌĚĂŶĕĂ
Ăŵď Ğů ƉůĞĐ ƚğĐŶŝĐ͕ Śŝ ŚĂ ĐĞƌƚĞƐ ƋƺĞƐƚŝŽŶƐ ƋƵĞ ĞŶĐĂƌĂ ĐĂů ĐŽŶƐĞŶƐƵĂƌ͗
• ZĞƉůĂŶƚĞŝŐ ĚĞ ůĞƐ ƵďŝĐĂĐŝŽŶƐ͘
• ůƚĂ ĚĞ ůĞƐ ďŝĐŝĐůĞƚĞƐ Ăů ZĞŐŝƐƚƌĞ ĚĞ ůĂ ďŝĐŝĐůĞƚĂ ĚĞ ĂƌĐĞůŽŶĂ Ž Ă ƵŶ ƌĞŐŝƐƚƌĞ ƉƌŽƉŝ ĚĞů ƐĞƌǀĞŝ͘
• ƐƉĞĐƚĞ ŝ ĐŽŶƚŝŐƵ ĨŝŶĂů ĚĞ ůĂ ǁĞď ŝ ůĂ ĂƉƉ͘
• ŵğƚŽĚĞ ĚĞ ƉĂŐĂŵĞŶƚ ĚĞůƐ ƵƐƵĂƌŝ ĚĞů ƐĞƌǀĞŝ Ă ůĂ ĞŵƉƌĞƐĂ ĂĚũƵĚŝĐĂƚăƌŝĂ
• ĞƐĐŽŵĞƐĞƐ ĞůğĐƚƌŝƋƵĞƐ ŝ ƚƌĂŶƐŵŝƐƐŝſ ĚĞ ĚĂĚĞƐ͘
WĞƌ ĂůƚƌĂ ďĂŶĚĂ ƉĞƌž͕ Śŝ ŚĂ ĂƐƉĞĐƚĞƐ ĚĞĐŝĚŝƚƐ͗
• ĚŝƐƐĞŶLJ ďăƐŝĐ ĚĞ ůΖĞůĞŵĞŶƚ ŐƵĂŶLJĂĚŽƌ ;ƚŽƚ ŝ ƋƵĞ sĂĚĞĐŝƚLJ ŚĂ ĂŶƵŶĐŝĂƚ ŵŝůůŽƌĞƐ ĚĞů ƉƌŽƚŽƚŝƉ͗
ĂŶŝƌă ĞŵďĞŐƵƚ Ăů ƚĞƌƌĂ ŝ ŶŽ ĐŽůůĂƚ ŝ ƉŽƌƚĂƌă ƵŶĂ ĐĂĚĞŶĂ ĂŶƚŝĐŝƐĂůůĂͿ
• EŽ ĞƐ ƉĞƌŵĞƚƌă ŶŽŵƐ ĐŽŵĞƌĐŝĂůƐ ĚĞ ůĞƐ ĞƐƚĂĐŝŽŶƐ Ŷŝ ƉĂƚƌŽĐŝŶŝ ĚĞ ůĞƐ ŵĂƚĞŝdžĞƐ͘
ƚğƐ Ăů ĐŽŶƚƌĂĐƚĞ ƐŝŐŶĂƚ ĞŶƚƌĞ sĂĚĞĐŝƚLJ ŝ ůΖ ũƵŶƚĂŵĞŶƚ Ă ůΖĂďƌŝů ĚĞů ϮϬϭϱ͕ ĞŶ Ğů ƋƵĞ ƐΖŝŶĐůŽƵ ƵŶĂ
ƉůĂŶŝĨŝĐĂĐŝſ ƚĞŵƉŽƌĂů ƉĞƌ ůĂ ŝŶƐƚĂůͼůĂĐŝſ ŝ ƉŽƐƚĂ ĞŶ ŵĂƌdžĂ ĚĞ ůĂ ƉƌŽǀĂ ƉŝůŽƚ͕ ůĂ ĚĂƚĂ ĨŝŶĂů ĚĞ ůĂ ǀĂůŝĚĂĐŝſ
ŵƵŶŝĐŝƉĂů ĠƐ ĨŝŶƐ Ğů ϭϳ ĚĞ ũƵůŝŽů ĚĞů ϮϬϭϱ͘
dĂŶƚ ůĂ ŝƌĞĐĐŝſ ĚĞ DŽďŝůŝƚĂƚ ĐŽŵ ůĂ ƉƌžƉŝĂ ĞŵƉƌĞƐĂ sĂĚĞĐŝƚLJ ĞƐƚĂŶ ŽďĞƌƚƐ͕ ĚƵƌĂŶƚ ĂƋƵĞƐƚ ƉĞƌşŽĚĞ ĚĞ
ǀĂůŝĚĂĐŝſ ĨŝŶƐ Ăů ϭϳ ĚĞ ũƵůŝŽů ĚĞů ϮϬϭϱ͕ Ă ƌĞďƌĞ ƚŽƚĞƐ ůĞƐ ĐŽŶƐƵůƚĞƐ ƋƵĞ ƐŝŐƵŝŶ ŶĞĐĞƐƐăƌŝĞƐ ŝ Ă ĂŵƉůŝĂƌ ůĂ
ŝŶĨŽƌŵĂĐŝſ ƋƵĞ ĞƐ ƐŽůͼůŝĐŝƚŝ͘

230. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
58
58
www.bcn.cat
Annex XII: Ordenança de circulació de vehicles i vianants

231. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
59
59
www.bcn.cat

232. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
60
60
www.bcn.cat
ORDENANÇA DE CIRCULACIÓ DE VIANANTS I DE VEHICLES
Aprovació: 27-11-1998
Entrada en vigor: 16-01-1999
Publicació: BOP 13 (15-01-1999)
Correccions: BOP 159 (04-07-2000)
Afectat per:
Modificació (20-07-2001)
Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l'espai públic de
Barcelona (23-12-2005)
Modificació (23-02-2007)
Modificació (27-02-2015)
Afecta a:
Ordenança de circulació de vianants i de vehicles (27-09-1991)
Ordenança sobre estacionament regulat (09-03-1990)
Ordenança sobre llicències d'accés de vehicles als locals (guals) (09-03 1990)
Ordenança municipal per a la regulació del transport de mercaderies perilloses per la ciutat
de Barcelona (26-02-2003)
Decret d'Alcaldia referent a circulació (11-01-1986)

233. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
61
61
www.bcn.cat