Passejada vissual pels espais geogràfics de la Història de Grècia

1. “ ἔτι τοίνυν, ἔφη, πάμμεγά τι εἶναι αὐτό, καὶ ἡμᾶς οἰκεῖν [109b] τοὺς μέχρι Ἡρακλείων στηλῶν ἀπὸ Φάσιδος ἐν σμικρῷ τινι μορίῳ, ὥσπερ περὶ τέλμα μύρμηκας ἢ βατράχους περὶ τὴν θάλατταν οἰκοῦντας ” “ Per una banda, continu à Sòcrates, crec que la terra é s molt gran i que nosaltres, que n ’ ocupem una petita part, des del Fasis fins a les Columnes d ’ H è racles, habitem al voltant de la mar com les formigues o les granotes al voltant d ’ un bassal. ” PLAT Ó , Fed ó , 109 b Seminari de Grec. IES Pompeu Fabra. Martorell Ἑλλάς

2. LES REGIONS DE GRÈCIA

3. LES REGIONS DE GRÈCIA

4. LES REGIONS DE GRÈCIA

5. EL MAR EGEU

6. L’ÀTICA, L’ ILLA D’EUBEA I L’ESTRET D’EURIP Atenes

7. SEMINARI DE GREC IES POMPEU FABRA. MARTORELL 1. GRÈCIA CONTINENTAL

8. 1.1. EL PELOPONÈS, Πελοπόννησος http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b6/Peloponnese_modis.jpg

9. 1.1. EL PELOPONÈS

10. 1.1. EL PELOPONÈS

11. 1.1.1.ARGÒLIDA, Αργολίς : l’estret de Corint ( Κόρινθος ) ‏

12. 1.1.1.ARGÒLIDA: l’estret de Corint

13. 1.1.1. ARGÒLIDA Font de Pirene Corint. Temple d’Apol·lo

14. [1.1.1.] Epidaure, Επίδαυρος Al museu d’Epidaure es trova la següent taula votiva CVTIVSHASAVRISGALLVSTIBIVOVERATOLIM PHOEBIGENAETPOSVITSANVSABAVRICVLIS Cutius has auris Gallus tibi voverat olim Phoebigena, et posuit sanus ab auriculis.

15. 1.1.1.Micenes, Μυκῆναι

16. 1.1.2.LACÒNIA. Esparta, Taíget

17. 1.1.2. LACÒNIA. Esparta

18. 1.1.4.ÉLIDE ( Ἠλεῖα ) : Olímpia ( Ολυμπία ) ‏ Ὀλυμπιακή Ἐκεχειρία ᾿ Els Jocs Olímpics, Ολυμπιακοί Αγώνες, es van celebrar a Olímpia des del 776 a. C. fins el 393, quan l’ emperador Teodosi els abolí. Ολυμπιάς era la olimpíada, el període de quatre anys entre dos Ολυμπιακοί Αγώνες

19. 1.1.4. Olímpia, l’estadi: L’estadi ( στάδι o ν ) era una mesura de longitud: 192’27 m, que era la distància recorreguda

20. 1.1.4. Olímpia, LA PALESTRA

21. 1.1.5. L’ARCÀDIA, Αρκαδία Et in Arcadia ego , de Nicolas Poussin, Museu del Louvre “ Auch ich war in Arkadien geboren, auch mir hat die Natur an meiner Wiege Freude zugeschworen, auch ich war in Arkadien geboren, doch Tränen gab der kurze Lenz mir nur. .“ – FRIEDRICH SCHILLER ( Resignation 1787) ‏ RESIGNACIÓ També jo he nascut a l’ Arcàdia També a mi la natura em va prometre , ja al bressol, la joia també jo he nascut a l’ Arcàdia Però la curta primavera Tan sols llàgrimes m’ha donat

22. 1.2. LA GRÈCIA CENTRAL

23. [ 1.2.1.] L’ÀTICA, Atenes, Súnion

25. El golf Sarònic

26. [1.2.1.] L’ ÀTICA, Atenes i Salamina

27. [1.2.1.] Atenes

28. [1.2.1.] Atenes, l’Acròpolis

29. [1.2.1.] Atenes, l’Acròpolis, reconstruccions dels Propileus i de l’Acròpolis Reconstrucció de l’Acròpolis segons Peter Connolly

30. 1.2.2. BEÒCIA. Βοιωτία Restes de la Cadmea, l'antiga ciutadella de Tebes Èdip i la esfinge. Gustave Moreau, 1864

31. 1.2.2. BEÒCIA . Helicó (en grec Ἑλικὼν, literalment « la montanya tortuosa », de ἕλιξ / « espiral, ziga-zaga ») ,en llatí Helicon ) és el nom antic d'una muntanya (Mont Helicó) o més exactament una serralada muntanyosa de Beòcia, a Grècia, entre el llac Copais i el golf de Corint, famosa perquè fou considerat el refugi de les Muses. Aquí es troba el Monasteri d’Ossios Loukas

32. EL PARNÀS, DES DE L’ACROCORINT 1.2.2. BEÒCIA .

33. 1.2.3. FÒCIDA (Φωκίς) , Delfos ( Δελφοί ) ‏

34. 1.2.3. FÒCIDA, Delfos

35. 1.2.3. FÒCIDA, Delfos

36. 1.2.3. FÒCIDA, Delfos. El teatre

37. 1.2.3. FÒCIDA, Delfos. L’estadi

38. 1.2.3. FÒCIDA, Delfos

39. 1.3. GRÈCIA SEPTENTRIONAL El mont Olimp, vist des de satèl·lit El Mont Olimp és la montanya més alta de Grècia, amb 2.917 metres de altitud. Segons la mitología grega, ‘l Olimp era la llar dels deus olímpics,

40. 1.3.1. TESSÀLIA, l’Olimp

41. 1.3.1. L’ Olimp, 2917 m

42. 1.3.1.TESSÀLIA, Θεσσαλία

43. Pindos (grec: Πίνδος , llatí: Pindus ) són unes muntanyes del nord de Grècia que corren de nord a sud entre la mar Jònica i la mar Egea, formant el centre del país. Es consideren una derivació de les muntanyes balcàniques. El seu cim més alt és Smólikas amb 2.637 metres. 1.3.1.TESSÀLIA, Θεσσαλία

44. 1.3.1. TESSÀLIA. Les Termòpiles En la antiguitat, el mar arribava fins a la actual carretera

45. [1.3.1.] Les Termòpiles: Ω ξείν', αγγέλλειν Λακεδαιμονίοις ότι τήδε κείμεθα, τοις κείνων ρήμασι πειθόμενοι.

46. 1.3.1. TESSÀLIA , Meteora

47. 1.3.1. TESSÀLIA. Meteora monasteri d’ Agia Triada

48. 1.3.1. Tessàlia. Vall del Tempe

49. 1.3.2. EPIR, en grec, Ήπειρος, ‘continent’. La regió de l'Epir es una regió del nord-oest de Grècia i sud d'Albània, que va des les muntanyes de Pindos fins a la mar Adriàtica. Témenos de Zeus Dodoneu Ζεῦ ἄνα Δωδωναῖε Πελασγικὲ τηλόθι ναίων Δωδώνης μεδέων δυσχειμέρου, ἀμφὶ δὲ Σελλοὶ σοὶ ναίουσ᾽ ὑποφῆται ἀνιπτόποδες χαμαιεῦναι, Zeus sobirà, senyor de Dodona, deu dels pelasgos, que vius lluny i regnes a Dodona, de freds hiverns, on habiten els teus profetes els selloi , amb els peus sense rentar i que han de dormir al terra. HOMER, Iliada, 16, 233-235

50. 1.3.2. EPIR. Dodona o Dodon fou una ciutat de l'Epir a Thespròtia amb un oracle de Zeus que era el mes antic de Grècia. Degut a la seva gran distancia del nucli grec fou substituït a partir del segle VII aC per Delfos, però va romandre com un dels tres oracles mes important dels mon grec (els altres eren Delfos i Zeus Ammon a Líbia).

51. Priam és mort per Néoptolème, àmfora àtica circa. 520-510 av. J.-C., Museu del Louvre Neoptòlem I, fill d'Aquiles, fou el llegendari rei que va dirigir als epirotes a la guerra de Troia i va matar Príam, vers el 1250-1200 aC 1.3.2. EPIR

52. 1.2.4. MACEDÒNIA I PENÍNSULA CALCÍDICA Estagira ( en grec: Στάγειρα ) era una ciutat a la península de Calcídica, famosa per haber estat el lloc de naixement d’ Aristóteles.

53. 1.2.4. MACEDÒNIA ( Μακεδονία ) I PENÍNSULA CALCÍDICA ( Χαλκιδική) Macedònia , regions i ciutats, abans del s. IV a. C.

54. 1.2.4. MACEDÒNIA I PENÍNSULA CALCÍDICA. Fou colonitzada per la ciutat de Calcis a Eubea, d’on li va venir el nom. No obstant no eren calcídiques Acantos i Stageiros (colònies d'Andros), ni Potidea (colònia de Corint), ni Olint (poblada per un poble expulsat de la regió del oest del Lydias a Macedònia).

55. [ 1.2.4.] ATOS, Αυτόνομη Μοναστική Πολιτεία Άγιον Όρος . Όρος Άθως) LA MUNTANYA SANTA D’ATOS, Άγιον Όρος Monasteri de Vatopedi Monasteri de Simonos Petras

56. La península vista des d’el cim d’ Atos [1.2.4.] ATOS, Αυτόνομη Μοναστική Πολιτεία Άγιον Όρος la República Monàstica Autònoma de la Muntanya Santa

57. 1.2.5. TRÀCIA Illes: A la costa es troben les illes de Tassos, Samotràcia i Imbros. Un canal de menys de 10 kms separa Tassos de la costa, però les altres dues estan mes llunyanes.

58. 2. COSTA D’ÀSIA MENOR

59. 2.1.TRÓADE O FRÍGIA. Tròia Vista de Hisarlık, on va estar Tròia Antigament la regió fou un domini dels reis de Troia o Ílium, i per Troia portava aquest nom, que va continuar després de desaparèixer la ciutat i regne

60. 2.2.MÍSIA, EÒLIA, JÒNIA, CÀRIA I PANFÍLIA

61. 2.2.JÒNIA. Ἰωνία o Ἰωνίη

62. 2.2.JÒNIA Porta del mercat de Milet. Pergamon Museum, Berlin Jònia és nom dels territoris poblats pels jònics grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud Claudi Ptolemeu la situa entre el riu Hermos a Lídia i el Meandre a Cària (quedant fora Focea i Milet). Milet. Μίλητος . Teatre Tales de Milet. Anaximandre

63. 2.2.JÒNIA. Èfes , prop de la desembocadura del riu Caystros, i a la seva riba. Tenia un port que es dèia Panormos. El temple d’Artemis Efèsia fou una de les set meravelles del món antic. Heràclit d'Efes (544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) Àrtemis Efèsia. Reconstrucció virtual del temple d’Artemis Efèsia. Construït cap al 550 aC i incendiat per un desequilibrat anomenat Heròstrat el 356 aC, (el mateix dia que naixia Alexandre el Gran). El motiu: fer-se famós Biblioteca de Cels

64. 2.3. ILLES DEL LITORAL ASIÀTIC: Lesbos,, Quios, Samos, Rodes (Ρ ó δος ), Cos i Xipre Lesbos Fresc pompeià d'una dona que s'ha identificat sovint amb Safo, Museo Archeologico Nazionale, Nàpols.

65. El Colós de Rodes, segons l’imaginà al segle XVII el gravador Martin Heemskerck El Colós de Rodes (grec antic: Ὁ Ἥλιος Ῥόδιος, Ὁ Κολοσσὸς Ῥόδιος – ho Hélios Rhódios, ho Kolossòs Rhódios, llatí: Colossus Solis Rhodi o Solis Colossus Rhodi, grec modern: Κολοσσός της Ρόδου – Kolossós tis Rhódu) va ser una gegantina estàtua del déu Hèlios construïda a l'illa grega de Rodes en el segle III aC per Cares de Lindos. La seva grandària era aproximadament el de la moderna Estàtua de la Llibertat, situada a Nova York, encara que descansava sobre una plataforma menys elevada. Va ser una de les Set Meravelles del Món Antic.

66. The New Colossus Not like the brazen giant of Greek fame, With conquering limbs astride from land to land; Here at our sea-washed, sunset gates shall stand A mighty woman with a torch, whose flame Is the imprisoned lightning, and her name Mother of Exiles. From her beacon-hand Glows world-wide welcome; her mild eyes command The air-bridged harbor that twin cities frame. "Keep, ancient lands, your storied pomp!" cries she With silent lips. "Give me your tired, your poor, Your huddled masses yearning to breathe free, The wretched refuse of your teeming shore. Send these, the homeless, tempest-tost to me, I lift my lamp beside the golden door!" Emma Lazarus, 1883 No como el gigante de bronce de la fama griega de conquistadores miembros a horcajadas de tierra a tierra; aquí en nuestras puertas del ocaso bañadas por el mar, se yergue una poderosa mujer con una antorcha, cuya llama es el relámpago aprisionado, y su nombre, Madre de los exiliados. Desde su mano de faro brilla la bienvenida para todo el mundo; sus apacibles ojos dominan el puerto de aéreos puentes que enmarcan las ciudades gemelas, "¡Guarden, antiguas tierras, su pompa legendaria!" grita ella con silenciosos labios. "Dame tus cansadas, tus pobres, tus hacinadas multitudes anhelantes de respirar en libertad, el desdichado desecho de tu rebosante playa, envía a estos, los desamparados que botó la ola, a mí ¡Yo alzo mi lámpara detrás de la puerta dorada!"

67. 3. ILLES DEL EGEU I DEL MAR JÒNIC RODES

68. 3.1. CÍCLADES

69. 3.1. LES CÍCLADES: THERA

70. SANTORINI. CALDERA VOLCÀNICA. VISTA DES DE FIRÁ

71. 3.1. CÍCLADES SANTORINI

72. 3.6. CRETA

73. 4. Μεγάλη Ἑλλάς (o Magna Grècia) i Sicília

74. 4. Μεγάλη Ἑλλάς (o Magna Grècia) i Sicília

77. [4]Agrigent . Temple dòric Empèdocles d’Acragas (nom grec d’Agrigent)

78. [4] SIRACUSA. Temple d’ Apol·lo

79. [4] TAORMINA, sota el mont Taure

80. [4.] TAORMINA. EL TEATRE I L’ ETNA

81. L’ ETNA

82. Em resulta impossible recuperar totes les referències de les imatges utilitzades. La majoria han estat trobades al google imatges . Demano disculpes si algú considera improcedent el seu ús. En tot cas, si alguna justificació n’hi ha, és que no es pretén cap ús comercial, sinó un servei als alumnes a qui està destinada aquesta presentació. Gràcies per la vostra comprensió. www.visibleearth.nasa.gov http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d8/Corinth,_Greece_(NASA).jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e3/Apollon_Tempel_im_antiken_Korinth.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/de/c/c3/Antikes_Korinth_Peirene-Brunnen.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/de/e/e2/Korinth_Muendung.png http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0f/Epidaurus_Theater.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e6/L%C3%B6wentor_Mykene.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/de/b/b8/Sparta.PNG http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5b/Sparti_in-river-Eurotas-valley_flanked-by-Taygetos-mountains.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/84/Olympia-1.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/1c/Olympia-stadion.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/de/4/47/Palaistra_in_Olympia.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/66/The_shepherds_of_arcadia.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/3c/Athens_Acropolis.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a5/Saronic_Gulf_map-fr.svg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e5/Thebes-1.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/93/Gustave_Moreau_005.jpg http://www.fond-ecran-image.com/photo-grece/photo-ossios-loukas/04.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/33/ParnasoDaAcrocorinto.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/62/Delphi_Museum_09_Wagenlenker.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/62/Delphi_Museum_09_Wagenlenker.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/04/Delphi_amphitheater_from_above_dsc06297.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c5/Delphi_stadium_DSC06305.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2b/126910main_image_feature_402_mountolympus.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/10/Pindus_Mountains_ http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/48/AoosGamilapindu.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7c/Ancient_stagira_greece_01.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b2/Macedonian_Kingdom.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c7/Monk_walking_in_Vatopedi_monastery_court_2006.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e3/Athos_peninsula.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/35/Troas-es.svg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/54/Tempio_di_apollo.jpg Peter CONNOLLY. Hazel DODGE: La Ciudad Antigua . Acento Editorial. Madrid-1998