1. 14 instal.lacions x 14 poemes Sant Jordi 2009 IES Antoni Torroja - Cervera EXPOSICIÓ:
2. PREGON La primavera ha venido, colgando las golondrinas un libro de cada nido. La paloma equivocada, hoy ya no se equivocó, leyendo a la madrugada. Y el saltarín gorrión, saltando a saltitos, quiso seguir también la lección. Pero el asno preocupado quiso leer el Quijote, comiéndolo de un bocado. El sabiondo elefante, a trompazos con su trompa, recitó a Homero y al Dante. El lobo feroz se cita con un librero y le compra un cuento a Caperucita. Y aquí está lo más bonito: una pulga un diccionario le regala a Pulgarcito. La rosa también leyó, pero en llegando la noche, ya cansada, se durmió. Rafael Alberti
3. ABRIL Per l’abril, si cada gota en val mil, cada rosa en val deu mil i cada llibre cent mil. Amb pluja, roses i llibres celebrem la festa gran, que ningú no en quedi fora, ni els d’ara ni els qui vindran; els d’ara, per fer patxoca al costat de l’alt patró, els qui vindran, per si toca d’afegir-hi més saó, perquè sant Jordi se senti sempre ben acompanyat i ens ajudi, als uns i als altres, a poder guanyar el combat que fa tants segles que dura i encara no s’ha acabat. Per això, quan l’abril pinta tots els marges de color i fa les nits molt més tèbies i el cel més encisador, convé que tots, nois i noies, cantem ben fort la cançó: Per l’abril, si cada gota en val mil, cada rosa en val deu mil i cada llibre cent mil. Miquel Martí i Pol
4. EN EL FONDO DE LA ESTANCIA En el fondo de la estancia un instante nos hallamos; la sombra no envolvía y nadie quiso mirarnos. Yo sentí que me embriagaba el perfume de los nardos que le prendí aquella tarde sobre su vestido blanco. Como entonces no queríamos, nuestros sueños se cruzaron: yo me encontré sus mejillas y ella se encontró mis labios. La sombra nos envolvía y nadie quiso mirarnos; y sin turbar el silencio, dulcemente nos besamos. J. R. Jimenez
5. COLLARETS DE LLUM Collarets de llum quan la tarda fina; si el rostoll s'adorm tot és de joguina. Un estel petit obre l'ull i parla: -¿On serà l'amor que no puc trobar-la? -On serà l'amor? -fa la Lluna bruna. L'he cercat pertot, que n'estic dejuna. I l'amor ocult entre satalies, riu que riu content de ses traïdories. Collarets de llum quan la tarda fina; si el rostoll s'adorm tot és de joguina. Prou l'estel petit i la Lluna clara cercaran l'amor més i més encara. Se'n riuran els camps i les ribes pures, i els pollancs i el riu i el pla i les altures. Se'n riuran els grills i els ocells cantaires, i el vent remorós, i els follets rondaires. I ell, entaforat entre satalies, cantarà a la nit noves traïdories. Collarets de llum quan la tarda fina; si el rostoll s'adorm tot és de joguina. Martí Miquel Pol
6. VV LA ESPERA Aquí que me ves estoy, con una rama en el pico con una oliva en la rama, con la vida casi en vino. Escribiendo como un monje, estudiando como un niño, trabajando como un tonto, observando como un simio, esperando como un huevo a ser útil-pollo o frito- ESPERANDO sobre todo (¡Qué verbo tan socorrido!) Vivir es la larga espera que todo lo que ha nacido, (que resulta un sin-vivir de tanto esperar vivirlo): Colocación, el empleo, que la beca, que el destino, ahora un viaje, luego boda. Que nos quieran… luego un piso; ascender, tener salud, ser importante, ser rico, tener más…a ver si llega… … pudiera ser… … ¡Si muriera fulanito! Conocí a un camaleón que vivió como un bendito; La ocupación de esperar, no nos deja hacer lo mismo. Gloria Fuertes
7. L'EMIGRANT Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s'allunya d’enyorança es mor. I Hermosa vall, bressol de ma infantesa, blanc Pirineu, marges i rius, ermita al cel suspesa, per sempre adéu! Arpes del bosc, pinsans i caderneres, cantau, cantau, jo dic, plorant, a boscos i riberes: adéu-siau! II ¿On trobaré tos sanitosos climes, ton cel daurat? Mes ai, mes ai!, ¿on trobaré tes cimes, bell Montserrat? Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, ta hermosa Seu, ni eixos turons, joiells de la corona que et posà Déu. III Adéu, germans; adéu-siau, mon pare, no us veure més! oh! Si al fossar on jau ma dolça mare, jo el llit tingués! Oh mariners, lo vent que me'n desterra que em fa sofrir! Estic malalt, mes, ai!, tornau-me a terra, que hi vull morir! Jacint Verdaguer
8. EL FILADOR D’OR N’hi ha un argenter a l’Argenteria; de tant filar or li diuen Orfila. El fila tan prim que tot just s’albira; n’apar un cabell del front d’una nina. El filador d’or diu que té una filla: que és un pom de flors no cal que us ho diga; fila l’or com ell i la plata fina, retalla brillants i perles enfila. Qui s’hi casarà pot plantar botiga; no es casa ella, no, que es fa caputxina el primer dijous de Pasqua Florida. Quan vora l’altar son cabell deslliga, apar un riu d’or que surt de la riba o un camp de forment que la falç inclina. Son pare que el perd recull les espigues, i trist i solet torna a la botiga la garba de rulls que al matí n’eixia. N’hi ha un argenter a l’Argenteria de tant filar or li diuen Orfila. Mes, ai! pel veïnat no falta qui diga que ven per fils d’or cabells de sa filla. Jacint Verdaguer
9. ARBOLÉ, ARBOLÉ Arbolé, arbolé seco y verdé. La niña del bello rostro está cogiendo aceituna. El viento, galán de torres, la prende por la cintura. Pasaron cuatro jinetes sobre jacas andaluzas con trajes de azul y verde, con largas capas oscuras. «Vente a Córdoba, muchacha». La niña no los escucha. Pasaron tres torerillos delgaditos de cintura, con trajes color naranja y espadas de plata antigua. «Vente a Sevilla, muchacha». La niña no los escucha. Cuando la tarde se puso morada, con luz difusa, pasó un joven que llevaba rosas y mirtos de luna. «Vente a Granada, muchacha». Y la niña no lo escucha. La niña del bello rostro sigue cogiendo aceituna, con el brazo gris del viento ceñido por la cintura. Arbolé arbolé seco y verdé. García Lorca
10. CANÇO DEL LLADRE Quan jo n'era petitet festejava i presumia, espardenya blanca al peu i mocador a la falsia. Adéu, clavell morenet! Adéu, estrella del dia! I ara, que ne sóc grandet, m'he posat a mala vida. Me só posat a robar, ofici de cada dia. Adéu, clavell morenet! Adéu, estrella del dia! Vaig robar un traginer que venia de la fira, li prenguí tots els diners i la mostra que duia. Adéu, clavell morenet! Adéu, estrella del dia! Quan he tingut prou diners, he robat també una nina, l'he robada amb falsedat, dient que m'hi casaria. Adéu, clavell morenet! Adéu, estrella del dia! La justícia m'ha pres i en presó fosca en duia. La justícia m'ha pres i em farà pagar amb la vida. Adéu, clavell morenet! Adéu, estrella del dia! Anònim
11. LA DIADA DE SANT JORDI La diada de Sant Jordi es diada assenyalada per les flors que hi ha al mercat i l'olor que en fan els aires, i les veus que van pel vent: "Sant Jordi mata l’aranya". L’aranya que ell va matar tenia molta mala bava, teranyinava les flors i se’n xuclava la flaire, i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven. ··················································· Quan el Sant hagué passat tot jardí se retornava: però cada any per Sant Jordi és diada assenyalada per les flors que hi ha al mercat i l’olor que en fan els aires. Joan Maragall
12. SI JO FOS PESCADOR Si jo fos pescador pescaria l’aurora, si jo fos caçador atraparia el sol; si fos lladre d’amor m’obririen les portes, si fos bandit millor que vindria tot sol: - els carcellers del món no em sabrien mai l’ombra, si fos lladre i bandit no em sabrien el vol. Si tingués un vaixell m’enduria les noies, si volien tornar deixarien llurs cors: i en faria fanals per a prendre’n de nous. Joan Salvat-Papasseit
13. LIII Volverán las oscuras golondrinas en tu balcón sus nidos a colgar, y otra vez con el ala a sus cristales jugando llamarán. Pero aquellas que el vuelo refrenaban tu hermosura y mi dicha a contemplar, aquellas que aprendieron nuestros nombres… ésas… ¡no volverán! Volverán las tupidas madreselvas de tu jardín las tapias a escalar, y otra vez a la tarde aún más hermosas sus flores se abrirán. Pero aquellas cuajadas de rocío cuyas gotas mirábamos temblar y caer como lágrimas del día ésas… ¡no volverán! Volverán del amor en tus oídos las palabras ardientes a sonar, tu corazón, de su profundo sueño tal vez despertará. Pero mudo y absorto y de rodillas, como se adora a Dios ante su altar, como yo te he querido… desengáñate, así… ¡no te querrán! Gustavo A. Béquer
14. LAS MOSCAS Vosotras, las familiares, inevitables golosas, vosotras, moscas vulgares, me evocáis todas las cosas. ¡ Oh viejas moscas voraces como abejas en abril, viejas moscas pertinaces sobre mi calva infantil! ¡Moscas del primer hastío en el salón familiar, las claras tardes de estío en que yo empecé a soñar! Y en la aborrecida escuela, raudas moscas divertidas, perseguidas por amor de lo que vuela, —que todo es volar—, sonoras rebotando en los cristales en los días otoñales... Moscas de todas las horas, de infancia y adolescencia, de mi juventud dorada; de esta segunda inocencia, que da en no creer en nada, de siempre... Moscas vulgares, que de puro familiares no tendréis digno cantor: yo sé que os habéis posado sobre el juguete encantado, sobre el librote cerrado, sobre la carta de amor, sobre los párpados yertos de los muertos. Inevitables golosas, que ni labráis como abejas, ni brilláis cual mariposas; pequeñitas, revoltosas, vosotras, amigas viejas, me evocáis todas las cosas. Antonio Machado
15. BRIDA A la fira dels Folls jo hi aniria. Vindria qui sap d’on -i ningú no ho sabria- amb els llavis oscats de molta vida, traginer de cançons en cavall sense brida. Quin esquer se m’arrapa a la geniva? Amor, estel amarg a la deriva, em fa senyals: jo vaig per l’altra riba, traginer de cançons en cavall sense brida. Cadenes són presons i jo en fugia pel call dels bandolers a trenc de dia. a la fira dels Folls jo hi aniria traginer de cançons en cavall sense brida. Maria Mercè Marçal
16. 14 instal.lacions x 14 poemes Exposició realitzada pels alumnes de Dibuix Artístic de 4t d’ESO, comissariada per la professora Roser Sàrries. Les 14 instal.lacions estan inspirades en els 14 poemes llegits durant l’Acte Literari de Sant Jordi 2009 IES ANTONI TORROJA Cervera, abril de 2009