2. A l’igual que la Psicologia i d’altres disciplines, l’escola no
esta falta de subjectivitat i per tant pot esdevenir com a
instrument de control i reproducció social.
“Cada època històrica genera, produeix el model de persona que més li
convé, ja que la mateixa concepció de persona que tinguem, la forma en
que ens entenguem i visquem a nosaltres mateixos/es ( la subjectivitat,
per tant) és un potent mecanisme de reproducció de l’ordre social”.
Michel Foucault
3. Abans
Model tradicional
Monopolitzador del saber i
transmissor del Encara perdura aquest
coneixement. model...
4. Paradigmes
El tècnic: És un paradigma on els continguts
curriculars estarien determinats per les
necessitats i amb unes metes molt
determinades. Basat i recolzat en un suposat
rigor cientifico-tècnic, s’obre una escletxa entre
la societat- cultura i la escola. És potenciaria el
desitjable sobre el real i assolible. Professor
operari.
5. Paradigmes
El pràctic : El paradigma veu a l’individu com a
generador de canvi social. És un pas més enllà
on la vessant pràctica porta a terme els
continguts científics, on l’individu experimenta.
Professor com agent moral.
6. Paradigmes
El crític: Currículum obert. Diàleg i participació.
La participació comporta un aprenentatge
col·laboratiu, per tant interacció. Hi ha
intercanvi i per tant conflictes i innovació.
Professor que prepara l’escenari, que actua com
a mitjancer entre l’alumne i el coneixement.
7. Marc teòric
constructivisme
La teoria epistemològica- genètica de Piaget
La teoria d’origen sociocultural dels processos psicològics superiors de
Vigotski, Luria i Leontiev
La teoria de l’aprenentatge verbal- significatiu d’Ausubel i la seva
prolongació en la teoria de l’assimilació de R.E. Mayer.
La teoria dels esquemes cognitius de Norman, Anderson, Rumelhort i
Minsky.
Els plantejaments de la Psicologia cultural de M. Cole i cols, la teoria de
l’elaboració de Merrill i Reigeluth i la teoria de l’aprenentatge acumulatiu
de Gagne i Briggs.
8. Ara
Alumnes
protagonistes del
seu propi
aprenentatge
Professor com a
mediador
9. Currículum
Conjunt d’intencions comunicatives que
provoquin, que generin respostes, inquietuds i
motivació en la cerca del coneixement.
Per que l’aprenentatge esdevingui significatiu,
el contingut ha de ser potencialment
significatiu.
10. L’acte didàctic i en el procés
interactiu docent-discent.
Professor mediador
Currículum Mediadors del seu propi
aprenentatge
Continguts Alumnes
11. Com afecta l’ acció del docent
En els processos de planificació
En el desenvolupament pràctic
Avaluació
LA PROGRAMACIÓ
14. Després
Comunitats Treball
d’aprenentatge globalitzat
Escola
inclusiva
Competències
bàsiques
Treball cooperatiu
l’ensenyament tutorat
Suport
entre iguals
15. Formació
La preparació tècnica del docent del segle XXI, ha d’anar
més enllà dels propis de la disciplina, i ha d’anar
acompanyat d’una bona competència en l’àmbit de les
TIC, didàctica i fonaments psicològics, entre altres.
A nivell de personalitat, cal motivació, implicació, uns
objectius i uns mètodes com una bona predisposició al
treball en equip i participació en tasques que puguin
facilitar el treball de continguts de manera transversal.
Formació continua del professorat.
16. Canvi social
El canvi de l’escola és responsabilitat del professorat,
però també de la administració i de les famílies. Hem de
treballar de manera conjunta per els nostres alumnes,
pels nostres fills, pel nostre futur.
17. Canvi societat del coneixement
El rol del docent també s’ha de adaptar a la nova
societat del coneixement i el seu paper ha d’anar més
en la línia d’un docent que prepara l’escenari, que actua
com a mitjancer entre l’estudiant i el coneixement i que
l’ajuda a generar unes competències amb les quals
pugui desenvolupar-se i alhora saber resoldre les
situacions que se li presentin en el món real.
18. Innovació
Resistència als
canvis dels
docents
Docent innovador:
“ docent sense por”
Professors
creatius
19. “Cualquier reforma educativa o proyecto de renovación
pedagógica, ya sea en los programas escolares, libros de
texto o cualquier otro aspecto no puede ser eficaz y
contribuir a mejorar la enseñanza si no se realiza
simultáneamente un esfuerzo considerable en el terreno
de la formación de los maestros. En realidad todo el peso
de la educación descansa sobre estos, su papel es el más
importante, no haciendo una función, como muchos de
ellos han venido desempeñando hasta ahora, mecánica y
repetitiva, sino haciendo una función creadora”.
J. Delval
