Orientació docent en relació als objectius discents. Ester Faura
Requisits de l'aprenentatge. Relació docent-discent
1. El docEnt i l’acció mEdiadora
Requisits de l’aprenentatge
Relació docent-discent
2. Relació docent-discent
Discent… Docent…
Maduració de Importància del
l’alumne context.
Motivació i actitud Socio-cultural
L’activitat discent Institucional
Integració de Instructiu
l’aprenentatge, Característiques
transferència i del professor
creativitat Competències del
professor
Orientació del
professor
3. Discent…
Maduració de l’alumne:
Nivell de desenvolupament físic, psicològic i
social de l’individu que li permet encarar
els processos d’aprenentatge de manera
eficaç.
En qualsevol edat i en qualsevol moment
NO
es pot adquirir i integrar qualsevol tipus
d’aprenentatge…
4. Discent…
Motivació i actitut:
Va associada amb factors de tipus personal i
social. Hi ha una sèrie de components
bàsics a tenir en compte.
La necessitat, que activa la conducta
L’incentiu. Pot augmentar o reduïr la
necessitat
La direccionalitat, implica seleccionar
els procediments per a la consecució
de l’objectiu.
5. Discent…
L’activitat discent:
Feina permanent mecànica
Feina mental
Feina moral
Feina social
El docent ha de tenir en compte la corba de
màxim rendiment dels alumnes per a poder
planificar satisfactòriament les activitats.
6. Discent…
Integració de l’aprenentatge,
transferència i creativitat:
L’alumne ha de conseguir aplicar el que ha
après en situacions noves.
Ha de aconseguir percebre problemes o
llacunes en la informació, formular idees o
hipòtesis, verificar aquestes hipòtesis,
modificar-les i comunicar els resultats.
7. Docent…
Context.
La funció docent es troba en estreta relació
amb el context d’intervenció. Aquest
context el podem analitzar en tres nivells:
- Context socio-cultural
- Context institucional
- Context instructiu
8. Docent…
Context socio-cultural.
És el nivell més ampli. El professor ha
d’ integrar a l’alumne a l’entorn
social
El professor transmet uns valors,
coneixements i formes d’actuar que es
consideren fonamentals per a la
conservació de la cultura
9. Docent…
Context institucional:
L’institució escolar disposa d’una estructura
organitzativa que influeix directament en
l’actuació del professor
La funció del professor dependrà de les
característiques de la institució on es
troba
10. Docent…
Context instructiu:
És en aquest context on el professor
adquireix un protagonisme major des
d’una perspectiva didàctica
És el responsable de crear un clima social on
l’interacció es fonamental en el procès
d’aprenentatge a l’aula.
11. Docent…
Característiques:
Ryans(1970) fa un intent d’identificar les
característiques del comportament eficaç a
l’aula. Entre altres, podem citar,
Viu, entusiasta S’interesa pels alumnes
Alegre, optimista Posseeix domini de si mateix
Té sentit de l’humor Reconeix i admet errors
És honest, imparcial Demostra i explica clarament
Impulsa l’esforç i recompensa el treball
Reconeix els esforços dels alumnes
Treball de classe ben organitzat
Ajuda amb voluntarietat a tots els alumnes
Preveu i assaja de resoldre les possibles dificultats.
12. Docent…
Competències
El professor queda afectat per la funció de
Planificació, per tant ha de disenyar i ajustar el
curs d’acord amb el grup d’aprenentatge.
Amb la funció d’ Evaluació ha d’evaluar la
formació impartida i verificar consequentment
els aprenentatges adquirits pels alumnes.
Per la funció de Gestió-Coordinació, ha de
participar en la dinàmica organitzativa per
millorar la calitat de la educació. Per la
funció investigació-innovació, ha de
incorporar els cambis necessaris en els
processos de formació segons les exigències de
l’entorn.
13. Docent…
Orientació del professor
Orientació Académica: el professor és un especialista en
una o diverses disciplines i el domini del contingut
és l’objectiu fonamental de la formació.
1)Enfocament enciclopèdic. Importància de l’acumulació de
contingut
2)Enfocament comprensiu. Intel·lectual que comprèn
lògicament
Orientació Tècnica: el professor és concebut com “un tècnic
que domina les aplicacions del coneixement científic
produït per altres.
1)Model d’entrenament Es parteix de programes de formació
2)Model de presa de desicions. Seleccionar l’habilitat més
idònia per a cada situació.
14. Docent…
Orientació del professor
Orientació personalista. El professor sota aquesta
perspectiva es un ésser humà únic que ha après a fer ús
de si mateix eficaçment i a dur a terme els seus propis
propòsits.
Orientació pràctica L’ensenyament és una activitat
complexa, que es desenvolupa en escenaris singulars,
clarament determinada pel context.
Orientació social-reconstruccionista L’ensenyament es
una activitat social saturada d’opcions de caràcter ètic, on
els valors que presideixen la seva intencionalitat s’han de
traduïr en principis.
15. Un bon docent…
Coneix als seus alumnes
Coneix el context on es troba
Mostra flexibilitat en la seva actuació docent
S’esforça per adaptar les seves competències a les
necessitats de l’aula
Transforma la seva pràctica i es transforma a ell
mateix, en contínua formació.
Notas del editor
El docent i l’acció mediadora. Amb aquesta presentació veurem quins requisits són necessaris per a un aprenentatge de qualitat, i la importància de la relació entre en discent i el docent. Són necessaries tant certes característiques dels discents, com certes competències per part dels docents.
En quant al discent, existeixen diferents característiques a tenir en compte per a l’aprenentatge: la maduració de l’alumne, la motivació i l’actitut, l’activitat discent i l’integració de l’aprenentatge, transferència i creativitat. En quant al docent, veiem que ha de tenir en compte certes variables: el context on es troba partint d’un context macro, socio-cultural, passant per l’institucional, o del centre on es troba, fins arribar al context més micro, és a dir, el context instructiu de l’aula. També són importants tant les característiques del professor, com les seves compestències i l’orientació de la que parteix com a formació docent.
Comencem pel discent. El discent és el punt de sortida i el punt d’arribada de l’activitat docent. Evidentment, cada alumne és diferent, i cadascún té un procés de maduració diferent. Les primeres experiències dels nens tenen una gran influència en el seu desenvolupament. Per tant, el docent ha de conèixer en quina etapa de maduració es troba cadascun dels seus alumnes, per poder-se adaptar.
També la motivació es una variable important a tenir en compte. Hi ha nens que treballen millor amb una motivació extrínseca, altres amb una motivació intrínseca. Tots aquests detalls els ha de conèixer el docent, per poder donar un ensenyament de qualitat. També és necessari tenir en compte factors com la necessitat, l’incentiu i la direccionalitat de la motivació dels alumnes.
Dins de l’activitat de l’aula, ens podem trobar amb feines permanent mecàniques, com escriure, escoltar, llegir.LA feina mental. Comporta una tensió constant que obliga a estar alerta. La feina moral implica certes tasques que han de realitzar-se d’acord amb una norma preestablerta. En quant a la feina social, implica atenció, relació, contacte amb els altres. La responsabilitat de planificar les activitats recau sobre el docent, i per tant, converteix aquestes activitats en el centre de la planificació instruccional.
Com veïem, l’integració i transferència de l’aprenentatge depenen de poder generalitzar lo après a situacions noves. El docent ha de ser capaç de poder crear aquestes situacions per a poder permetre als alumnes que integrin el que han après d’una forma creativa i eficaç.
Desprès d’haver vist les variables implicades amb els discents, passem a veure què ha de tenir en compte el docent per poder realitzar una acció mediadora eficaç. En primer lloc, veurem el context. Existeixen tres nivells de context, de macro a micro. El context socio-cultural, l’institucional i l’instructiu.
El context socio-cultural és el més ampli, on el professor ha de transmetre uns valors de la cultura a la que pertany.
Aquest context es refereix a la institució on es troba el professor. Cada institució té unes característiques i el professor s’ha d’adaptar a aquestes per poder efectuar la seva labor docent.
Aquest és el context de l’aula. És aquí on el professor té més protagonisme. En aquest context apareixen dos funcions del professor, el professor com a instructor i el professor com a organitzador.
En un principi, sota un paradigma presagi-producte,es consideraven importants certs trets de personalitat del professor per als resultats òptims dels alumnes. És a partir dels anys seixanta, on es produeix un gir important en l’investigació del professor. Es deixen d’estudiar les seves característiques personals, per a centrar l’anàlisi en la seva actuació professional, en el seu comportament dins de l’aula. Ens trobem davant d’un nou paradigma, el procés- producte, on el centre d’atenció ja no és qui és el professor, sino què fa el professor. Aquí veïem algunes de les característiques del comportament eficaç a l’aula.
Tenim aquí les diferents competències que el professor ha de mostrar per a poder realitzar una docència de qualitat: la planificació, l’evaluació, la gestió-coordinació i la investigació-innovació.
També l’orientació formativa és important. Pot ser una orientació acadèmica, tècnica.
Personalista, pràctica o social.reconstruccionista. Evidentment, el context pot impulsar certa orientació més que d’altres o be frenar-la. No serà el mateix exercir la docència en un colegi religiós, on es cercarà un docent amb una orientació més social-recostruccionista o academicista que personalista, per exemple. Hi haurà contexts institucionals més flexibles, on acceptaran diferents tipus de professors de variades orientacions. D’altres, seran més enquadrats en certes orientacions específiques adequades a la cultura del centre o institució. Evidentment tot això repercutirà amb la forma d’exercir la docència i amb els resultats acadèmics en els discents.
Moltes gràcies per la seva atenció. Dubtes i preguntes.
