1. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
PER COME NÇA R
MAPA DE LA UNITA T
INTERNET
ANTERIOR
SURT

2. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Per començar: Línia del temps
ANTERIOR
SURT

3. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Mapa de la unitat
ESPANYA I CATALUNYA
EN EL SEGLE XIX
LA RESTAURACIÓ
GUERRA I REVOLUCIÓ
CONSTITUCIONALISME
FERRAN VII
EL CATALANISME
ECONOMIA
ISABEL II
LA INDUSTRIALITZACIÓ
DE CATALUNYA
SEXENNI DEMOCRÀTIC
POBLACIÓ I SOCIETAT
EL MOVIMENT OBRER
I LES IDEES SOCIALS
A CATALUNYA
ANTERIOR
SURT

4. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Enllaços d’interès
La guerra del Francès
PASSA AL WEB
L’arribada del ferrocarril
PASSA AL WEB
Les Corts de Cadis
La batalla de Trafalgar
PASSA AL WEB
L’arquitectura madrilenya
PASSA AL WEB
Museu d’Història
de Catalunya
PASSA AL WEB
PASSA AL WEB
ANTERIOR
SURT

5. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Guerra i revolució
Els afusellaments
del 3 de maig
Mapa de la guerra
del Francès
Uniformes
Soldat francès.
La guerra del Francès
PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
La batalla
de Trafalgar
PASSA AL WEB
Caricatures
de Josep Bonaparte
Les Corts de Cadis
PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

6. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Els afusellaments del 3 de maig a Madrid
ANTERIOR
SURT

7. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Mapa de la guerra del Francès
ANTERIOR
SURT

8. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Uniformes
Soldat francès.
Guerriller espanyol.
ANTERIOR
SURT

9. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Caricatures de Josep Bonaparte
ANTERIOR
SURT

10. MAPA DE
LA UNITA T
INICI
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Ferran VII
Torrijos
Fases
Retrat
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
La Primera Guerra Carlina
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Soldat carlí
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

11. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Retrat de Ferran VII
ANTERIOR
SURT

12. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Fases
ANTERIOR
SURT

13. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
L’afusellament de Torrijos i el cant a Torrijos
Canto a Torrijos
Helos allí, junto a la mar bravía
cadáveres están ¡ay! los que fueron
honra del libre, y con su muerte dieron
almas al cielo, a España nombradía.
Ansia de patria y libertad henchía sus
nobles pechos que jamás temieron, y las
costas de Málaga los vieron cual sol de
gloria en desdichado día. Españoles,
llorad; mas vuestro llanto lágrimas de
dolor y sangre sean, sangre que ahogue
a siervos y opresores, y los viles tiranos,
con espanto, siempre delante
amenazando vean alzarse sus espectros
vengadores.
José de ESPRONCEDA (1808-1842)
ANTERIOR
SURT

14. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
La Primera Guerra Carlina
ANTERIOR
SURT

15. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Soldat carlí
ANTERIOR
SURT

16. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Isabel II
El regnat d’Isabel II
Retrat
Línia del temps
Narváez
Militar i polític moderat, cap del govern
entre 1844 i 1851, va basar la seva política
en el manteniment de l’ordre públic.
Va ser de nou cap de govern els anys
1864 -1865 i 1866 -1868.
AMPLIA LA IMATGE
Moderats i progressistes
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Divisió provincial
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

17. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Retrat d’Isabel II
ANTERIOR
SURT

18. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
El regnat d’Isabel II
ANTERIOR
SURT

19. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Línia del temps
Narváez
Militar i polític moderat, cap del govern
entre 1844 i 1851, va basar la seva política
en el manteniment de l’ordre públic.
Va ser de nou cap de govern els anys
1864 -1865 i 1866 -1868.
ANTERIOR
SURT

20. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Comparació entre els moderats i els progressistes
ANTERIOR
SURT

21. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Divisió provincial de Javier de Burgos
ANTERIOR
SURT

22. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Sexenni democràtic
Govern provisional
Etapes
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Al·legoria de la República
Caricatures del període
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA
ANTERIOR
SURT

23. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Etapes
ANTERIOR
SURT

24. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Govern provisional després de la revolució «la Gloriosa»
ANTERIOR
SURT

25. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Al·legoria de la República
ANTERIOR
SURT

26. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Caricatures del període
La República espanyola
Senyors viatgers, al tren
Salustiano Olózaga
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
La raó de la força
La força de la raó
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
TORNA
ANTERIOR
SURT

27. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Salustiano Olózaga busca pretendents al tron d’Espanya
ANTERIOR
SURT

28. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Senyors viatgers, al tren
ANTERIOR
SURT

29. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
La República espanyola en el concert de les nacions
ANTERIOR
SURT

30. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
La força de la raó
ANTERIOR
SURT

31. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
La raó de la força
ANTERIOR
SURT

32. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
La Restauració
L’alternança entre
conservadors i liberals
(Nombre d’escons al Congrés de Diputats)
La forma
de govern
AMPLIA LA IMATGE
Cánovas del Castillo
AMPLIA LA IMATGE
El cacic
PASSA AL TEXT
PASSA AL TEXT
Práxedes Mateo Sagasta
Pablo Iglesias
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

33. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
(Nombre d’escons al Congrés de Diputats)
L’alternança entre conservadors
i liberals
ANTERIOR
SURT

34. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Text: La forma de govern
La forma de govern
Con esto llegamos […] a determinar los factores que integran esta forma de gobierno y la
posición que cada uno ocupa respecto de los demás. Esos componentes exteriores son
tres: 1.º Los oligarcas […] o notables de cada bando, que forman su «plana mayor»,
residentes ordinariamente en el centro. 2.º Los caciques […] diseminados por el
territorio. 3.º El gobernador civil, que les sirve de órgano de comunicación y de
instrumento. A esto se reduce fundamentalmente todo el artificio bajo cuya pesadumbre
gime rendida y postrada la nación.
Oligarcas y caciques constituyen lo que solemos denominar clase directora o gobernante,
distribuida […] en «partidos». […] En las elecciones […] no es el pueblo, sino las clases
conservadoras y gobernantes, quienes falsifican el sufragio y corrompen el sistema,
abusando de su posición, de su riqueza, de los resortes de la autoridad
y del poder que, para dirigir desde él a las masas, les había sido entregado […]
J. COSTA, Oligarquía y caciquismo como la forma actual de gobierno en España:
memoria y resumen de la información, 1902
ANTERIOR
SURT

35. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Text: El cacic
El cacic
Cada región y cada provincia se hallaba dominada por un particular irresponsable […]
vulgarmente apodado […] cacique, sin cuya voluntad o beneplácito no se movía una hoja
de papel, no se despachaba un expediente, ni se pronunciaba un fallo, […] ni se
nombraba un juez, ni se trasladaba un empleado, ni se acometía una obra; para él no
había […] ley de aguas, ni ley de caza, ni ley municipal, ni ley de contabilidad, ni leyes de
enjuiciamiento, ni ley electoral, […] ni leyes fiscales […]
Era declarado exento del servicio militar quien él quería que lo fuese, por precio o sin él;
se extraviaban los expedientes y las cartas que él quería se extraviasen; se hacía justicia
cuando él tenía interés en que se hiciera, y se fallaba a sabiendas contra ley cuando no
tenía razón aquel a quien él quería favorecer; […] era diputado provincial, alcalde
o regidor aquel a quien él designaba o recibía […].
J. COSTA, Oligarquía y caciquismo como la forma actual de gobierno en España:
memoria y resumen de la información, 1902
ANTERIOR
SURT

36. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Cánovas del Castillo
ANTERIOR
SURT

37. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Práxedes Mateo Sagasta
ANTERIOR
SURT

38. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Pablo Iglesias
ANTERIOR
SURT

39. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
El catalanisme al segle XIX
Bonaventura Carles Aribau
AMPLIA LA IMATGE
Cerimònia dels Jocs Florals
de 1868
Les Bases de Manresa
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Portada del Diari Català
Fragment de l’oda
La Pàtria
AMPLIA LA IMATGE
Les Bases
de Manresa
PASSA AL TEXT
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

40. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Bonaventura Carles Aribau
ANTERIOR
SURT

41. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Cerimònia dels Jocs Florals de 1868
ANTERIOR
SURT

42. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Les Bases de Manresa
ANTERIOR
SURT

43. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Portada del Diari Català
ANTERIOR
SURT

44. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Text: La Pàtria
La Pàtria
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau. [...]
Bonaventura Carles ARIBAU. Fragment de l’oda La Pàtria
ANTERIOR
SURT

45. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Text: Les Bases de Manresa
Les Bases de Manresa
BASE 6a.
Catalunya serà la única soberana de son govern interior: per lo tant, dictarà lliurement sas
lley orgánicas; cuydará de sa llegislació civil, penal, mercantil, administrativa y processal;
del establiment y percepció d’impostos; de la encunyació de la moneda; y tindrà totas las
demés atribucions inherents á la sobiranía que no corresponguin al Poder central segons
la Base1.ª.
BASE 7a.
Lo Poder llegislatiu regional radicarà en las Corts catalanas, que deurán reunirse tots los
anys en època determinada y en lloch diferent. Las Corts se formarán per sufragi de tots
los caps de casa, agrupats en classes fundadas en lo treball manual, en la capacitat o en
las carreras professionals y en la propietat, industria y comers...
Bases per a la Constitució Regional Catalana, Manresa, 27 de març de 1892
ANTERIOR
SURT

46. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Constitucionalisme
La Constitució
de 1812
La Constitució
de 1845
La Constitució
de 1869
PASSA AL TEXT
PASSA AL TEXT
PASSA AL TEXT
Comparativa
de Constitucions (I)
Comparativa
de Constitucions (II)
La Constitució
de 1876
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
AMPLIA LA IMATGE
SURT

47. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Text: La Constitució de 1812
La Constitució de 1812
Art. 3. La soberanía reside esencialmente en la Nación, y por lo mismo pertenece a esta
exclusivamente el derecho de establecer sus leyes fundamentales.
Art. 15. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el Rey.
Art. 16. La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el Rey.
Art. 17. La potestad de aplicar las leyes en las causas civiles y criminales reside en los tribunales
establecidos por la ley.
Art. 172. 1. No puede el rey impedir bajo ningún pretexto la celebración de las Cortes en las épocas
y casos señalados por la Constitución, ni suspenderlas ni disolverlas, ni en manera alguna embarazar
sus sesiones y deliberaciones. Los que le aconsejasen o auxiliasen en cualquier tentativa para estos
actos, son declarados traidores y serán perseguidos como tales.
Art. 172. 11. No puede el rey privar a ningún individuo de su libertad, ni imponerle por sí pena alguna.
El secretario del Despacho que firme la orden, y el juez que la ejecute, serán responsables a la
Nación, y castigados como reos de atentados contra la libertad individual. […]
Art. 371. Todos los españoles tienen libertad de escribir, imprimir y publicar sus ideas políticas sin
necesidad de licencia, revisión o aprobación alguna anterior a la publicación, bajo las restricciones
y responsabilidades que establezcan las leyes.
Constitució espanyola, Cadis, 19 de març de 1812
ANTERIOR
SURT

48. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Text: La Constitució de 1845
La Constitució de 1845
Art. 2. Todos los españoles pueden imprimir y publicar libremente sus ideas sin previa
censura, con sujeción a las leyes.
Art. 7. No puede ser detenido, ni preso, ni separado de su domicilio ningún español,
ni allanada su casa, sino en los casos y en la forma que las leyes prescriban.
Art. 12. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el rey.
Art. 43. La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el rey, y su autoridad se
extiende a todo cuanto conduce a la conservación del orden público en lo interior,
y a la seguridad del Estado en lo exterior, conforme a la Constitución y a las leyes.
Art. 66. A los tribunales y juzgados pertenece exclusivamente la potestad de aplicar
las leyes en los juicios civiles y criminales; sin que puedan ejercer otras funciones
que las de juzgar y hacer que se ejecute lo juzgado.
ANTERIOR
SURT

49. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Text: La Constitució de 1869
La Constitució de 1869
Art. 17. Tampoco podrá ser privado ningún español del derecho de emitir libremente sus
ideas y opiniones, ya de palabra, ya por escrito, valiéndose de la imprenta o de otro
procedimiento semejante. Del derecho de reunirse pacíficamente. Del derecho de
asociarse para todos los fines de la vida humana que no sean contrarios a la moral
pública […]
Art. 32. La soberanía reside esencialmente en la nación, de la cual emanan todos los
poderes.
Art. 34. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes. El rey sanciona y promulga
las leyes.
Art. 35. El poder ejecutivo reside en el rey, que lo ejerce por medio de sus ministros.
Art. 36. Los tribunales ejercen el poder judicial.
ANTERIOR
SURT

50. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Text: La Constitució de 1876
La Constitució de 1876
Art. 13. Todo español tiene derecho de emitir libremente sus ideas y opiniones,
ya de palabra, ya por escrito, valiéndose de la imprenta o de otro procedimiento
semejante, sin sujeción a la censura previa. De reunirse pacíficamente. De asociarse
para todos los fines de la vida humana […]
Art. 18. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el rey.
Art. 50. La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el rey, y su autoridad se
extiende a todo cuanto conduce a la conservación del orden público en lo interior
y a la seguridad del Estado en lo exterior, conforme a la Constitución y a las leyes.
Art. 76. A los tribunales y juzgados pertenece exclusivamente la potestad de aplicar las
leyes en los juicios civiles y criminales, sin que puedan ejercer otras funciones que
las de juzgar y hacer que se ejecute lo juzgado.
ANTERIOR
SURT

51. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Comparativa de les Constitucions de 1837, 1845 i 1869 (I)
ANTERIOR
SURT

52. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Comparativa de les Constitucions de 1837, 1845 i 1869 (II)
ANTERIOR
SURT

53. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Economia
L’expansió del ferrocarril
L’arribada del ferrocarril
AMPLIA LA IMATGE
Societat agrària
AMPLIA LA IMATGE
Les inversions
en infraestructures
Les desamortitzacions
PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGE
Línia del ferrocarril
Barcelona-Mataró
AMPLIA LA IMATGE
Evolució dels quilòmetres
de via
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
AMPLIA LA IMATGE
SURT

54. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
L’expansió del ferrocarril a Espanya
ANTERIOR
SURT

55. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Les desamortitzacions de Mendizábal i Madoz
ANTERIOR
SURT

56. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Inversions en infraestructures entre el 1845 i el 1905
ANTERIOR
SURT

57. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Societat agrària
ANTERIOR
SURT

58. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Línia del ferrocarril Barcelona-Mataró
ANTERIOR
SURT

59. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Evolució dels quilòmetres de via
ANTERIOR
SURT

60. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
La industrialització de Catalunya
La Barcelona industrial
La competència
dels productes anglesos
Les colònies tèxtils
Colònia
industrial
Nom i any
de fundació
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
La indústria tèxtil
Museu d’Història
de Catalunya
Defensa
del sistema
prohibitiu
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
PASSA AL WEB
SURT

61. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
La Barcelona industrial
ANTERIOR
SURT

62. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Les colònies tèxtils
Colònia
industrial
Nom i any
de fundació
ANTERIOR
SURT

63. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
La competència dels productes anglesos
ANTERIOR
SURT

64. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Text: Defensa del sistema prohibitiu
Defensa del sistema prohibitiu
Señora: En el momento en que se somete al examen de una junta la delicada cuestión de
si conviene modificar los aranceles con respecto a la introducción de manufactura
extranjera y disminuir el número de las que se hallan enteramente prohibidas a comercio,
esta Comisión de Fábricas del antiguo Principado de Cataluña, justamente alarmada
ya por los anuncios de permisos para proporcionar recursos con que se intenta preparar
la opinión pública, no puede menos de acudir respetuosa al trono de V.M. para
encarecerle la importancia de que no se haga variación alguna en el nacional sistema
prohibitivo, que tan prodigiosas ventajas ha producido al Estado y es el único que puede
conducir la industria española al término de su perfección y baratura.
Exposición a S.M. para que continúe la observancia
del sistema prohibitivo de géneros extranjeros,
Comissió de Fàbriques, Barcelona, 24 de gener de 1839
ANTERIOR
SURT

65. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
La indústria tèxtil
ANTERIOR
SURT

66. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Població i societat
Distribució de la població
AMPLIA LA IMATGE
L’arquitectura madrilenya
PASSA AL WEB
Evolució de la població
Principals províncies
emissores d’emigrants
AMPLIA LA IMATGE
La vida de la classe dirigent
AMPLIA LA IMATGE
La vida dels obrers
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

67. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Distribució de la població espanyola el 1857
ANTERIOR
SURT

68. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Evolució de la població espanyola en el segle XIX
ANTERIOR
SURT

69. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Principals províncies emissores d’emigrants
ANTERIOR
SURT

70. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
La vida de la classe dirigent
ANTERIOR
SURT

71. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
La vida dels obrers
ANTERIOR
SURT

72. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
El moviment obrer i les idees socials a Catalunya
Obrers en vaga
AMPLIA LA IMATGE
Narcís Monturiol
El treball infantil
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Família pobra
La utopia
comunista
d’Étienne Cabet
PASSA AL TEXT
Dures condicions
de vida
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
PASSA AL TEXT
SURT

73. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Obrers en vaga
ANTERIOR
SURT

74. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
El treball infantil
ANTERIOR
SURT

75. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Narcís Monturiol
ANTERIOR
SURT

76. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Text: La utopia comunista d’Étienne Cabet
La utopia comunista
Així doncs, vaig agafar la ploma per redactar un programa, un pla, com el matemàtic
per resoldre un problema. Em vaig imaginar que havia d’organitzar una vasta societat
sobre el principi de la igualtat, i vaig escriure el meu pla per veure com i de quina manera
podria organitzar la igualtat en educació, en aliment, en vestit, en habitació, en mobiliari,
en treball, en càrregues de tota mena i en plaers de tota naturalesa.
Aviat em vaig adonar que la igualtat exigia una producció agrícola i manufacturera
tan extensa, una economia, un ordre, una distribució tan intel·ligent i raonada,
que no existeixen ni poden existir avui dia. Per tant, em vaig veure abocat a l’educació
en comú, a la feina en comú, a la necessitat de concentració en tallers espaiosos
i en magatzems immensos, a la multiplicació il·limitada de màquines, a l’explotació
del territori en comú, al repartiment equitatiu dels fruits i els productes, en una paraula,
al Comunisme.
Étienne CABET, De quina manera sóc comunista, 1848.
ANTERIOR
SURT

77. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Família pobra
ANTERIOR
SURT

78. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Text: Dures condicions de vida
Dures condicions de vida
El mes pasado los diarios políticos de esta capital hablaron de una casa situada
en los arrabales de la puerta de San Antonio, la cual á pesar de tener una superficie
bastante reducida, albergaba entre sus cinco pisos á ciento quince habitantes, de los cuales
la mayor parte era trabajadores de las fábricas. Yo también podría hablar de un cuarto sito
en una taberna de la calle Ostallers y de otro de cierta casa de la plaza del Padró, en los
cuales dormía tanta gente que no podía penetrarse en ellos ni transcurrirse por los mismos
por el sinnúmero de catres que los ocupaban. […] Al entrar en ambos en las primeras horas
de la noche, aun en la de invierno, se sentía un calor sofocante, opresión al respirar y cierto
tufillo tan desagradable como perjudicial.
J. FONT Y MOSELLA, Consideraciones sobre los inconvenientes que irrogan
á la salud de los jornaleros y a la pública de Barcelona las fábricas,
en especial las de vapor, Barcelona, 1852.
ANTERIOR
SURT

79. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
SÍNTESI (II)
Síntesi (I)
 La invasió francesa i la guerra de la Independència (o guerra del Francès) van
ser els esdeveniments que van iniciar l’Edat Contemporània a Espanya, ja que
van provocar la crisi de l’Antic Règim.
 El retorn al poder de Ferran VII el 1814 va significar la derogació del règim
constitucional i el principi de l’enfrontament polític entre absolutistes i liberals.
 Durant el regnat d’Isabel II es va consolidar el sistema política liberal.
Progressistes i moderats van lluitar pel govern.
 El regnat d’Isabel II va acabar amb una revolució coneguda com “la Gloriosa”,
que va obrir un període polític innovador (democràcia i república), però que
finalment va fracassar.
ANTERIOR
SURT

80. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 5
SÍNTESI
Síntesi (II)

Després de la Restauració dels Borbó hi va haver una etapa de notable estabilitat política.
La Constitució de 1876 agradava tant als moderats com als progressistes, i es va establir
una alternança pacífica d’aquests partits en el poder. La resta de partits n’estaven
exclosos.

El moviment de la Renaixença literària va afavorir el desenvolupament
del catalanisme polític de final del segle XIX.

Durant el segle XIX es van establir, en un país eminentment agrari i ramader
com era Espanya, les bases de la industrialització, que va tenir com a focus principals
Catalunya i el País Basc.

En el segle XIX, la població espanyola va créixer i es va urbanitzar. La societat va deixar
de ser estamental i es va transformar en una societat de classes.

Les dures condicions de vida i de treball dels obrers industrials van afavorir l’aparició
i el desenvolupament del moviment obrer al llarg del segle XIX.

Els corrents de pensament socialista utòpic, que volien millorar el funcionament de la
societat del seu temps, van arribar a Catalunya a través de la premsa i de la traducció
d’obres d’autors francesos com Étienne Cabet.
ANTERIOR
SURT