El documento es un programa para las fiestas de Juneda del mes de agosto de 1947. Presenta un saludo de bienvenida a los visitantes y residentes, destacando la alegría y diversión que traen las fiestas. También agradece a las autoridades y anunciantes su apoyo para hacer posible la realización del programa de fiestas.
3. J^óttíco
Como todos los años, día tras día, entre ilusiones, esperamos y nostalgias
llega rauda y bulliciosa nuestra Fiesta Mayor.
Y debemos aprestarnos a celebrarla con ánimo de apurar sus horas apro-
vechando todos ms minutos en alegre solaz y noble esparcimiento.
Ninguna fiesta como ésta presta tanto colorido a nuestra villa. Los tra-
dicionales festejos nutridos y selectos para dar satisfacción al más exigente
y para toda diversidad de gustos. La riada de huéspedes forasteros que al
deambular por nuestras calles dan la alegre nota de sus acentos foráneos. Los
chiquillos con el deseo pintado en el rostro de poder montar en la fauna do-
mada de las atracciones. Los mozos fuertes y recios bien dispuestos, muestran
sus habilidades en bailes modernos y en deportes; en conocimiento de arte y
artistas y. lucir en la primera ocasión sus múltiples aptitudes. Todo sea por la '
rapaza causante de sus desvelos.
Noble afán de diversión el que ocasiona la Fiesta Mayor.
Venga para todos magnánima y generosa.
Si todo destaca con su modo peculiar, también nosotros hemos intentado
que al salir a luz este programa sea-fiel exponente del sentir y las ansias june-
denses.
En lograrlo hemos puesto nuestro tesón y voluntad.
No ha sido tarea fácil; mas llevados por buenos deseos.ha resultado fac-
tible publicar este mensajero de fiestas con la esperanza de que halle en todos
los ámbitos la más benévola acogida.
Nos es grato hacer patente nuestro sincero reconocimiento por el apoyo
y facilidades que nos han otorgado nuestras autoridades.
También deseamos constatar el más profundo agradecimiento a los seño-
res colaboradores que avalan este programa y nos honran con sus firmas, gra-
cias a las cuales, por la primicia, depurado estilo y calidad literaria de sus
artículos, presentamos esta edición con el más legítimo orgullo.
Asimismo merece sen expuesto el altruismo de los señores anunciantes que,
con todo desinterés y aportación, han hecho posible la realización de nuestro
deseo.
En fin, a todos cuántos han contribuido, remitimos nuestro más cordial
saludo.
A vosotros, junedenses y forasteros, va dedicado este programa para que-
sirva de guía en el bullicio de la Fiesta.
Y ahora a entregarnos al alud de actos y festejos que se nos echa encima,
con ánimo de apurarlos de uno a uno, hasta el amanecer de la noche de San
Ramón, día postrer de la Fiesta, doliéndonos el que tan fugazmente se no*
vayan las horas, que para revivirlas tendremos que esperar nada menos que
trescientos sesenta y dos días. ¡Y esto es un año más en la mienta! ¡Cuidado,
¡pues, con los desperdicios!
En fin, a todos cuantos han contribuido, remitimos muestro más cordial
y de felicidad los corazones.
Es el vehemente deseo de "VAgrupado Sardanista", que se honra en pre-
sentar a ustedes este Programa de Fiestas.
Juneda, Agosto de 1947. ,
4. ¿¿•iHlluilIHiilimlimlimllillliililHiilimliiiiliiitlimliiilliiiiiiiiiliiitiimlij! •iitiiiiiiiiiiiiliiiiliiiilimiltilll!illimlii.j|inili<iiliiuiiimim!iikifmiiimi!w
Reparación y venía
de b i c i c l e t a s
(((
Salvador Julia
(((
José Antonio, 26
J U N E D A
T R A N S P O R T E S
CORRETGÉ
Prat de la Riba, 5
J U N E D A
TniiiiiiiiiiiiniiiiiitiiiiiuiiitiuiitiiiitiiiMiiiiiniiiiiiiiiiiHiiiiiiiiiiiiiimiiuii: áiiiiiitiiitiiiiiiiiiiiiiiiuMuiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiitiiiiMtiiiiiiiitiinitir:
llllllllllllllllllItllllllllllllllTlllllllllllllUnitinilHIlllllllllIllllinilllllllllMIII; :i¡lllllllllllllllMIIM1|M|UI1|MIIIIHIIIIIIIIIMIIIIlllHIIU]lltUIIUII|li|'IIIIIIlli:i
H E R R E R Í A Y
GERR A J ERÍA
Sa Iva do t AílLá
Soldadura autógena
Carpintería y Ehanistería
•flntonio
Jsatdañoná
Generalísimo, 41
J U N E .D A General Mola, 6 • JUNEDA
'iliiiilliiilimlliiiliiiilHiiliilililiiliMiliiiilillllimiliiliiiiliinlimliiiiliuilm.' 3iiim«iiiiiiiiiiiii»miiiiiiiMiimiiiiiiiimiiwimiiMiiiiiifiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii.
5. amen taue¿
te
U
El más extenso surtido en pa-
ñería de alta calidad. Corte y
confección impecable. Perfec-
ción i gusto. Lo garantizan
los diplomas de dos importan-
tes Academias de Barcelona-
GENERALÍSIMO, 9
- J U N E D A -
6. El record del P. Santandreu
Parlar del P. Josep Santandreu en els fulls d'una revista que surti a Ju-
neda, produeix, albora, sentiments diversos.
Goig, porqué sempre és oportú pagar el deute que tenim els amies i afa-
vorits, cnvers un home que valia molt i mereixia molt, peí sen talent, per la
seva cultura, per la seva bondat i per la seva afabilitat.
Tristor, perqué va morir sense haver donat el que podia donar, i sense
liaver produit l'obra que podia esperar-se de les seves facultáis. La mort el
va sorprendre en una edat en la qual la major part deis homes de valúa co-
mencen a donar els fruits madurs en el camp de les lletres.
És ciar que hi ha homes de tanta precocitat que, ben joves, encerten la
formula d'expressió que ha de donar vida a l'obra vibrant del pensament. Son
els afortunáis, els hereus de la vida, que sembla que tot ho troben preparat
i que no han de fer altra cosa que un senzill acte de volúntat per a oferir al
món obres definitives.
Pero, aquests afortunats son molt escassos. Els altres, els que hem de mal-
dar per a suplir amb treball i paciencia el que la Naturalesa ens va negar,
podem consolar-nos fácilment, car la precocitat i fins la prematuritat arriben
al món earregades de perills. L'infern és pie de malaguanyats ais quals Déu
oferí pródigament els seus dons.
A les nostres terres lleidatanes abunda la precocitat que es desorienta i
es dissipa per a desaparéixer én el buit, com també abunda l'home de paciencia
i de tenacitat que va aseendint, al llarg de iota la seva vida, fins a conseguir
una forta notabilitat que molts no creien promesa a la seva joventut. El que
no abunda tant és l'home de vida afortunada que després d'uns estudis a pro-
pósit, comenga en la joventut a donar fruits saborosos i segueix tota la vida
>ense malaguayar-se i sense fraeassar.
El P. Santandreu era un home extraordináriament dotat per al conreu de
iles lletres i per ais triomfs de l'eloqüéncia. Tenia una preparació molt mes
rica i mes afinada que la de tot altre que hagués disposat deis seus mateixos
mitjans.
Molt jove, recent ordenat, li fou encarregada la Direcció del Colíegi de
Segon Ensenyament de Cervera i s'aeredita de seguida de professor i de eon-
seller deis seus alumnes.
Poc després, va venir -a Juneda, parlant castella, puix l'haver fet els es-
7. tudis sense sentir parlar cátala en tota la carrera, li havia fet completamcnt
'familiar la parla castellana. Recordó una conversa que sobre cultura i sobre
política internacional va teñir amb el poeta Mn. Antón Navarro, llavors ecó-
nom de Juneda, i donava gust sentir aquells dos homes tan afinats i tan dis-
serts. Jo tenia poes anys i quelcom vaig apendre.
Després el varen dedicar a la predicaeió i els seus sermons no s'assembla-
ven ais de ningú. Demés d'una figura elegant i simpática, que tot seguit pre-
disposava a favor d'ell i del que anava a dir, la seva locució era suau, pas-
tosa, múltiple, d'cxpressions afortunades i de frases ben arrodonides.
Va apendre de parlar en cátala i de. seguida en sabe tant que els seus
sermons i els seus treballs literaris tenien una elocució felicíssima que recor-
dava les suavitats, les inflexions i la mobilitat de l'horta nadina.
Si s'hagués dedicat al eonr.eu de la literatura, hauria arribat a prodüir
obres molt exeeHents, car posseía les primeres matéries de tota obra literaria
de to mes o menys didáetie: cultura clássica, sentiment, cordialitat i, per da-
munt de tot, aquesta facultat exclussivament lleidatana de donar al paragraf
abundós i ben constrult una fluidesa i una elegancia que, per la música acari-
ciadora deis sentits, se'n va directament al cor.
Diversos motius, que no caben en aqüestes poques planes, impediren que
el P. Josep Santandreu fos el literat que podia ésser i que deixés una obra dig-
na de les seves eondicions i aptituds literaries.
Pero un d'aquests motius sí que el podem enunciar perqué aviat está dit:
la mort.
El P. Santandreu no arriba a vell i no tingué temps de conrear la- litera-
tura, com segurament l'hauria conreada, si hagués arribat a l'edat de la ma-
dura reflexió i. la pacient elaboració de la joia literaria.
MIQUEL CAPDEVILA
Barcelona, Agost de 1947.
8. Tienda de Comestibles ELOY
= de
Ala tí a J^íhoL L I C O R E R I A
Perfumes AMADIS
| P L A Z A - J U N E D A PESCA SALADA
J,.-..»..-.-..-..".,-.,-.,-.,-,.»..-..-.,-.,.
}¡; Vulcanización de Neumáticos y Cámaras
.«i
|; Plaza Mosén Cinto
¡ ' L É R I D A
Recadero de Juneda - Torregrosa - Barcelona y viceversa
Seguridad y rapidez en los encargos
J u n e d a ! : P o n i e n t e , 11
':;! 'Barcelona: Duran y Bas, 16
9. TZtanópotteá Sedó
C O M E R C I O
•Qvda. CfenetaLíiltno, 56 - junada
awwniK? ;ím^m<m>9fí>5a>gs>5s>sa>ss^ Á"S3>ss>Bs>ss>ss>s^ssss)Símís,x&
3>:
I
P A N A D E R Í A
DE
err
eliciano JraLae¿
JOSÉ ANTONIO, 42
J U N E D A
3£
^^^^f^^^^k^i^ii^^^^k^l^í^^^iÑi.
*
s
3
3?
*
i
<p*uen.(iven.tut(i
BERTRÁN
C O M E S T I B L E S
Compra y venía
de toda clase
d e f r u í a s .
Praí de la Riba, 71
J U N E D' A
•~4
>::=
*
^ " A - ' A " ; ^ - , , - - , ' ! " . . " . ! " ^ " . , " , * " , - , - ' , , - , . " » " ; . " ; ! " ; . " ; - . - '
10. Glossa a la Festa
Talmcnt com suau aleñada d'aire frese que generosament ens bat la cara,
un persistent remor de festa arriba a nosaltres.
Es pre.ssentcixen dies de descans i de goig.
I ufanosa i gentil la Festa Major que arriba, ens reeorda i diu que els
¡•cu* dies han d'dsser els millors de l'any.
A tots ens invita i crida vers l'alegria i el bon humor.
Arriben forasters. Molts forastera i filis absents de Juneda.
Procedente deis mes diversos punts, aeudeixen amátente a la crida que el
nostre poblé fa ais que estima.
Siau tote benvinguts.
I tothom ja es prepara i es mou amb simpática aetivitat.
Les tendes ben proveídes i amb les portes obertes de bat a bat, s'ofereixen
obseqüiosament a les adalerades mestresses de casa. Sempre falta quelcom.
L'extens i extraordinari programa de cuina de dies imminents requereix tota
llur aetivitat. Ha de fer gala de la seva agilitat de cuinera. Es precís demos-
trar que el millor condiment, el plat mes exquisit, surten de les seves mans.
De l'abundáncia de tot ja en donaran rao els hostes de retorn ais seus estat-
ges. De moment, al corral ja hi ha revolta. Els seus habitante no hi están gaire
d'arord amb aquesta mena de festes. Se la veuen venir i si poguessin serien
els primers en sabotejar-les. Mes aquesta llei és implacable i no hi ha absolu-
<riá possible.
Per a les noies, potser la Festa ha arribat massa de pressa. Amb el que
costa de passar l'any esperant-la i ara resulta que se'ns ha tirat a sobre sense
saber com. La monotonía deis demés dies s'ha convertit els darrers, en ver-
tiginosa cursa de ftiUs de ealendari, puix ais tallers de modista, sembla que
s'hi hagi instaHat un Estat Major femení, per a donar els darrers toes a una
molt propera ofensiva. El temps és just. I tan just. ¡ Com que en unes hores
cal fer la feina de dies! Pero, es fara. I. a l'hora de Missa Major, la mossa
sortirá airosa i triomfant per Huir el magnífic vestit. I així, bonica i empo-
lainada, molt sera que el minyó deis seus somnis no es deeideixi a dír-Phi aque-
llos paraules que tan ansiosament espera.
Els joves formen nodrits grus al céntric punt de la Creu; discuteixen
molt anímate, sobre la qualitat d'orquestres i espectacles. Opinions anticipades
i deis caires más dispars. En algún pünt, pero, es eoincideix. Retalls biografíes
d'aetors i actnus. Anéedotes; verosímils algunes, altres no tant i mes d'una
gens... No falta qui, rascant-se el clatell, traeti d'insinuar la quantitat de qué
caldrá proveir-se per abarcar tot el repertori. Un jove del grup, es reeorda de
prompte que ha d'anar a la sastrería a fer l'última prova. Allí els trobará febro-
sament afanyats per acabar el vestit, i un eop llest, estoicament es posará din-
tre, amb eoll dur i tot, desafiant la calor amb la fermesa d'un armat.
Mes enllá els ineondicionals de l'esport, vaticinen recelosos sobre meteoro-
logia, amb la temenca de qué, com en anys anteriors, no ens vingui per ordre
correlatiu l'obsequi d'un fort ruixat a l'hora precisa de comencar el partit. Tots,
pero, mantenen l'esperanga que aqüest any quedará troncada tan fatídica corre-
11. lativitat. I passen a discutir de jugadors, d'equips, i de jugades memorables.
I aquí sorgeix com quasi sempre que es fa historia del nostre fútbol, aquell
potent i compenetrat conjunt, que ja fa mes de vint anys assolí tantes i tan
remarcables victories. Posteriorment a la gran época d'aquell admirable equip,
sempre que s'ha jugat s'ha fet amb l'estímul d'igualar ja que no dé superar,
aqtielles tardes al camp de les Planes, d'entusiasme insuperable. Mai, pero,
s'ha aconseguit. Arribará un dia? Potser sí. Els joves d'avui teñen la paraula.
I com que en materia de fútbol están tan forts i teoricament enterats, si
üs pareu a la Creu a escoltar-los eomprendreu que no és possible eopsar tantes
i tan variades dissertacions esportives. Res, que els de Canaletes es queden
a "cero".
Ais carrers l'animaeió ja és extraordinaria. Tothom espera. Uns amb im-
paciencia i alegría eixordadora. D'altres amb un somrís silencios, concentrat...
Per les persones, que per llei irrevocable de la natura, han passat ja la
ratlla que separa la joventut de la maduresa, els dies de Festa Major han
d'estar necessáriament pletóries d'evocació i reeords grats. Tots hem estat jo-
ves. Mes si algú no coneebeix el per qué de tanta il-lusió i entusiasme del jo-
Vent, cal només que llenci una mirada al passat, i... recordi.:.
Perqué, ¿qui no ha viscüt amb mes o menys intensitat la seva hora felic,
i de bella memoria? Qui no frueix en evocar aquells envelats de presencia
imposant, amb la llegenda de Festa impregnada ais seus ja clássics orna-
ments? I aquells balls i variades atraccions enmig de la frondositat de l'es-
paiós pare d'en Calgots? O potser va ésser sota l'ombreda del majestuós arbre
de l'antic Hostal del Pó, que amb quasi un segle d'existéncia, haürá presidit
qui sap les festes, compartint-se la joia amb l'aigua fresca i clarissima de la
font jamai exhausta? Qui, en fi, no recorda alguna paraula, alguna rialla, al-
gún fet grados de la persona estimada, arrobat per aquell ambient auster i pie
d'eneís ?
Els anys passen. El jovent es renova. L'un empeny a l'altre amb ordre
genealógie. Tot es transforma. Mes en el mes profond de l'alegria sempre hi
ha el mateix: joventut. El frane optimisme del jovent subsisteix. Es el temps,
només, que per logiea, i mentre el món segueix rodant, esborrará uhs noms
per a posar-n'hi d'altres...
Amics,- la Festa Major, ja és aquí.
Goig i malangia. Descans i' tribut merescut a l'intens treball de tots els
dies.
Que arreu es vegi que si en el noble poblé de Juneda es treballa tant i tan
feixugament, també se'n sap de fer festes com cal. »
Que tothom senti, entre nosaítres, l'alegria incomparable de la Festa.
I que el nostre poblé sigui, entre tots, exemple de jovialitat i germana.
FECOND SEDÓ
Juneda, agost de 1947.
12. @ ^ Í ^ Í ^ S ^ » ^ * : ^ » ^ > ^ : H K ^ ; ^ : ! ^ «
*
/ amén ^juiti
Recadero, de Juneda a
Barcelona y viceversa
Días de viaje:
Lunes y viernes
Direcciones
J U N E D A :
Calle Nueva, 35
BARCELONA:
VíaLayetana, 136
S
%
3¡:
*
I I
1 /£
*
*
.am&n
taaa¿
Tejidos,
Géneros de Punto
y Artículos de Mercería
Plaza del General Sanjurjo
J U N E D A
*
•
IV.W — ^'¡•(.^t-^í.^'—«—"-^',-»-^t-^'-.
s
I
*
3
I
s
Café del PaseolllimmmimtmmtHmmmttlimMmmmHimHlilllllttlmlllll
Servicio esmerado
en toda clase
de bebidas
í?í,
w7vw
/C7e,
7t*7Fw7c,
ww7rw7P7(^
J U N E D A
s•w•9b
:«w
:*£
-i¡-
*
s;
X5
¿i
I•,'e
é
*
*
*
Í Í
*
ú4
=;!=..<<.'/*•ÍÍ=
*
fr
of
*íf
#
3í-
«'(,
**«•; " í
•»«•
1• &
•af
&
13É
f
-;[«
í " í
i¿L
Sfc
1
3C
:£[<
.íL
3£
^S
a«W
*
*
I g n a c i o
Doiningo
Almecenes de perfumería
Papelería y objeios escritorio
Ventas por mayor y detall
Avda. Blondel, 54
L É R I D A
*
*
*
fr7C7iw
A-ww7(*7í"7r7t*7í*íP7Fv7C-w7F^
13. wmGmswKwwwwmwmmmwmwww
MUEBLES MATEUS
Agencia Oficial de los Materiales «URALITA»
Anselmo Clavé, 66
José Antonio, 24
:: J U N E D A ::
FJimm£mMM3*mm3®mmgm^m&v3mmmxmmw^v3m!
^^^¡«¡iBi^mjmj^ji^mjMRmma
-Qntonio M&ilte'utat
GENERALÍSIMO, 13
14. • :<MK>s:<>::<WKW^^^*®*:<>sfc>:s<>:Ki>¡:<í>«<M
i 2
| -finteó da kaeet ninguna eomjata, visitan La ü
Casa Farráns
1
va
!
I Generalísimo, 12 |
í J U N E D A I
• !<^*^:<&!:<>::<3»^Í<M^:<W:<^:<M:<WK3K
ERIA
!¡H¡K¡HCKrHíHCH¡H¡H¡K¡H¡H¡H¡H!HW
Úikett
productores, pan catalán
Prat de la Riba, 62 - JUNEDA
15. ,5putna ¿*antot
L'Urgell com brag de sol truca a ma porta,
qué vol la toia de la Lleida plana?
Bes mes que una congo, un cant de 1'h.orta,
esclafit de tenores per diana?
Qué vol l'Urgell, de fruita clivellada,
jota perlada de la térra bruna?,
tal volta del poeta urna besada
que ja la té del sol i de la lluna?
L'Urgell truca a ma porta, i és Jtmeda
avui la randa que corranda troba;
adrego el meu neguit sota l'arbreda
que rameja els bancals d'argila tova.
Y vola el pensame'nt sobre la vila
que fou la llar deis vells de ma filiada;
aquella flama de la llar tranquilla,
sortosament avui no és apagada.
Un jorn daurat d'Agost respira festa,
Juneda verda i bruna, rossa i blanca
em demana una flor, no de ginesta,
sí del rmmell de verses de ma branca.
Jo te la dó de cor, així és mes forta,
rosa i cangó d'aquesta Lleida plana,
una espuma cPamor, um cant de l'horta
esclafit de tenores per diaria.
FERRÁN C0LÁ8
Lleida, agost 1947.
16. NEUMÁTICOS
" M I C H E L I N "
AUTOMÓVILES
M O T O S
BICICLETAS
FERRETERÍA
ELECTRICIDAD
Despacho: Calvo Sotelo, 28 - Teléi. 1299
L É R I D A
17. ^ ^ M ^ ^ ^ * ^ ^ ^ ^ ^ # ^ ^ ^ # ^ í = í ^
X
JUAN RUÉ t
Aceiles
orujo y
jabones
Carretera de Tarragona
JUNEDA
Antonio (zolom
Fábrica de Hielo y Bebidas Carbónicas
::=""::= Í:=ÜÍ:=::=:^HMKSS=!W^K:";H'.
1 C«l,aL
JUNEDA
<-/. l o beta
Siempre modelos
de última moda
Especialidad en
calzado a medida
(((
«sassaEsasa. . •
#
I José Antonio - JUNEDA
1
U
20. Ais socis de 1'Agrupado Sardanista
Bcnvolguts amies: Em demaneu unes ratlles per al programa de la Festa
Major d'enguany i ho faig amb molt de gust.
No sé exactament qui sou ni qué penseu, pero suposo, perqué en conec
algún, que pretenen alguna cosa que la ben noble de bailar sardanes.
Sospito que teniu la inteneió de seguir les petjades d'aquell estol de jo-
ves, ardits i benemerits que, capitanejats peí malaguanyat Jaume Giné, feren
tantes i belles eoses, orientades a enlairar el nivell espiritual i material de
Juneda.
Si és així i teniu constancia i abnegació, sensé desmaiar pels entrebancs
amb els quals sempre topen els proposits altruistes, us asseguro u néxit eomplet.
És possible que alguns d'aquells xicots estiguin ja amb vosaltres. Si no
és així, aneu-los a buscar, dones estie segur que us vindran.
Potser ja teñen algún eabell blane; millor, externament faran mes res-
pecte i inspiraran mes confianza, pero, el cor el tindran jove com vosaltres i
l'esperit tant o mes enees.
Poseu-los en els lloes davanters perqué son eonscienciosos i d'alta qualitat.
Sempre fa bonic i és útil teñir consellers madurs i experimentáis. Ells us en-
¡senyaran eom es fan miraeles; no d'aquells de l'antigor en els quals es eurava
de gracia o es construien eastells de eroeant, sino un miracle d'ara: d'higie-
nitzar i embellir el poblé, de convertir en jardins els llocs d'immundícies, de
plantar arbredes, de fer respectar a la mainada les coses publiques i de fer
cultura per a tothom.
Admira veure, amb la perspectiva del temps, la tasca que dugüeren a
terme amb sois tres anys d'actuaeió; una tasca de civilitat pura, sense ferir
cap sentiment de ningú, respectant sempre les diferents maneres de pensar
de cadascú, no mirant mai si eren deis uns o deis altres, ja que, homes de res-
ponsabilitat i valer, sabien que en tots els eamps s'hi troben persones útils
i bones.
Posseíts del sentit patriotie, eomencaren les tasques fonaméntals de la vida
c-iutadana i les executaren a plena llum, amb desinterés; cercant la coHaboració
de tothom, amb la sola limitaeió que no resultessin económicament gravoses per
ais eonciutadans.
jsíaturalment, aqüestes tasques no s'acaben mai i per aixó us dio que les
deveu continuar vosaltres, els de l'AGRTJPACIÓ SARDANISTA. Aquest nom
que haveu buseat o ha de teñir l'esperit de la térra o no significa res.
Tinc entes que gran part d'aquells arbres que sota la seva iniciativa fo-
21. ren plántate amb tanta' iHusió i que ja embellien niolt aquell jndret del Canal,
han estat tallats. No hi fa res, ja rebrotaran de nou i si no, gestioneu que
n'hi plantin d'altres. Tindrá mes mérit.
Haveu de reempendre la ürbanització de la Bassa Bovera. Aquells amics
deis quals parlo, ja feren el fonamental, el desguás; vosaltres l'haveu de po-
sar en condicions per tal de fer-hi un veritable Estadi. Allí hi cap un camp
de fútbol; és a propósit per haver-hi piscina, y sobra encara lloc per a altres
coses.
Vivim una época de febre esportiva i l'esport és un esbargiment bo i sa-
nitós i per tant convé af'avorir-lo. Les nacions eapdavanteres son eminentment
esportivos.
Els futbolistes junedencs sois han tingut camps de joc insuficients i a
precari. Allí el poden teñir de reglament i per a sempre, ja que el lloc és del
comú.
L'eixamplament del poblé cap al ferrocarril i la carretera no han tret pos-
ibilitáis a la Bassa Bovera. Al contrari, els avantatges han augmentat. Aneu
carcent peí terme municipal i no trobareu un terreny tan gran ni mes a pro-
posit per ais esports.
Torneu a remoure el ealiu i feu campanyes per a la higiene, l'urbanisme
i la cultura en general. Les poblacions prosperes acostumen a ésser cuites, bo-
íl iques i sanitoses. Si no és així ve la decadencia.
Cal inculcar ciutadania a tothom. Aquelles campanyes deis anys 1932 al 35
son una prova de com és possible despertar ideáis de perfeccionament ais
junedencs.
L'entusiasme és la sal de l'anima. Si el teniu i el propagueu us somriura
l'cxit. Si necessiteu ajuda podeü comptar amb la del vostre amic
Dr. JOSEP CORNUDELLA
Barcelona, Agost 1947.
Garage; de reparaciones
toda clase
J A I M E
de
de maquinaria
PELEGRÍ REIG
Calle Balsa, 10
TORREGROSA
22. amon ottent
Caballeros, 50
Teléfono 1760
L É R I D A
TALLERES
" E L E C T R O L U Z "
Instalaciones
eléctricas de
todas c l a s e s .
Gran surtido
en Lámparas
Y R a d i o s
« Telefunker» »
Salvador
Capaevita
T r a n s p o r t e !
Prat de la Riba
J U N E D A
ERIA PARA SEÑORAS
DE
•fljQoLonia Pinol
Permanente pluma, decolorantes, teñidos
-::- Especialidad en peinados -::-
M a n i c u r a , d e p i l a c i ó n , m a s a j e s
Plaza General Sanjurjo, 21 -::- JUNEDA
24. Principis moráis
El lladre pren els bens d'altra persona; el jove de vida desencarrilada,
es roba a si mateix, joies mes preuades que els diamants mes valuosos. I d'una
manera tonta, les malmet; les perd per sempre.
Aquest jove arruina el sen eos i mata la seva ánima.
Diguem sino: On és aquella ferma voluntat que tenies quan eres pur
i agradable a Déu? Aquells ulls brillants que la puresa il-luminava, ara están
apagats. Aquella fidel memoria en el recordar i fácil en el reteñir, on és?
Aquella manera enérgica en l'obrar quan es traetava de fer un bé és can-
viada; ara per no res vaeil-les. Si amb tot aixó et dic que, falten ais principis
moráis, malmets les energies vitáis que el eos necessita, perqué els teus mem-
bres ereixin d'una manera armónica i demés mates en l'ánima teva tota obra
de bé, tindrás tina aproximada realitat del dany desmesurat que es causa qui
cedeix a vicioses temptaeions.
No escoltis els cants de sirena que et volen perdre. Quan sentís que el
teu eos es mostra exigent, demanant-te un plaer que degrada; corre, salta, tre-
balla, en una paraula, doblega aquest eos voluptuos i així calmarás les seves
il-lícites pretensions.
Quan TUises tenia de passar amb la seva ñau, per davant de la illa de
les Sirenes, sabent que tots els navegants que sentien aquelles dolces veus no
podien resistir la temptaeió d'anar-hi i que allí morien devorats per aquells
monstres que tenien el eos de dona fins a la cintura i el restant de fera, es
feu lugar fortament a un pal pels seus marins; una vegada fou lligat amenaza
de mort si algú d'aquells adietes soldats el deslligava a instáneies de les seve*
supliques, quan les armonioses i fatídiques veus sentís.
En la teva joventut sentirás una i altra vegada, el cant de les sirenes que
pugnaran per a atreure't a la illa del pecat.
Si per dissort teva no fas eom el prudent Ulisses, si amb les teves aecions
i ferms propósits no traetes de lligar la teva voluntat fortament, perqué al
moment, la ñau de les teves aecions no posi proa a la illa fatal, si així no ho
fas, estás perdtit; els monstres de les passions t'arrossegaran fatalment i serás
devorat per elles. La teva salut será minada i perdrás tota possibilitat d'és-
ser lióme de bé.
La caiguda per la pendent deis vicis és fatal; una vegada iniciada la
velocitat vers la teva perdició será cada vegada mes gran. Recorda aquella llei
física que diu que un eos no cau sempre amb la mateixa velocitat sino que
aquesta va augmentant a mesura que es precipita, atret per la forga gravitosa
25. 0e la térra. Dones bé, aquesta llei que en la vida material és infaHible ho és
també en la vida moral.
Si eaus d'aquesta eolossal aleada que la puresa guarda per ais joves que
li rendeixen son tribut, la velocitat de la eaiguda anira accel-lerant-se mes i
mes fins a parar a l'abisme.
Jove amie, sigues digne i seras fort. El teu eos ereixerá corpulent i sá.
Será preuat estoig de la teva anima. Pensa que si així et parlo és peí teu
bé. Certament estie d'aeord amb tu, que tan seriosos raonaments están un xic
desentonáis en vigílies de la nostra gran Festa. Hauries volgut que et parles
de coses alegres, de flors, de toies i gallarets, de l'encís de les donzelles i de
danses melodioses.
Pero, amic, el que jo vull és que siguis forca felic. en aquesta festa, riu
pie de joia mirant al cel en els ulls de la teva aimada. Mes aquest esclat de
joia tan sois pot sentir-lo aquell jove que ofereix a la noia, blanca i pura com
la neu deis cims, una má endurida peí treball, no denigrada per les eorrupcions
mundanes.
PRANCESC SEDÓ GORGUES
La Guardia, agost 1947.
V.
" ^
aúa S AT°RRA
Construcción y reparación
de carruajes de todas cia-
ses y útiles del campo
Servicio rápido y esmerado
Calle Lérida, 72
TORREGROSA
26. FIESTA MAYOR 194
PARQUE ALEGRÍA
DÍA 29 A las 12. Sesión Vermut con la presentación de la gran
ORQUESTA RAMÓN BUSQUETS
con su cantor melódico JULIO DE LA TORRE
y la cooperación de la máxima figura de la canción
P I L A R Í N A R C O S
(La Diana Durbin española) procedentedel Pasabogade Madrid
A las 7. ORAN BAILE CONTINUO por la misma orquesta
A las 11. El formidable caricato CHELM Y presentará su
dinámico espectáculo arrevistado
COKTELERA 1947
notablemente aumentado para su actuación en esta localidad
Después del espectáculo, L U C I D O BAILE
DÍA 30 A las 12. GRAN AUDICIÓN DE S A R D A N A S
A las 7. SELECTO BAILE
A las 11. Proyección de la colosal superproducción americana
^ C A S A B L A N C A
(Galardonada con los 4 primeros premios de la Acá- 7 ^
demia de Artoi Cinematográficas de Hollywood)
Acto seguido, GRAN BAILE
DÍA 31 A las 12. GRAN CONCURSO LOCAL DE SARDANAS
=
y bajo los auspicios de la «Agrupado Sardanista» y por pri-
mera vez en nuestra villa se dará un selecto recital de danzas
populares de Cataluña por el ESBART VERDAGUER
de Barcelona (considerado unánimemente como la más alta
Institución Folklórica Catalana de todos los tiempos).
A las 7. LUCIDO BAILE
A las 11. Estreno de la más sensacional producción española
M A R I O N A R E B U L L
Seguidamente, Extraordinario Baile de Fin de Fiestas
NOTA: La instalación de altavoces correrá a cargo de Radio Nacional de España en
Barcelona, que desplazará un potente equipo microfónico.
COOPERATIVA DEL CAMPO
DÍA 29 A las 4. Selecto Concierto por la formidable orquesta
™ —
RAMÓN BUSQUETS
que nos deleitará con la interpretación de las mejo-
| res piezas de su escogido y extenso repertorio.
| A las 11. Reaparición en esta localidad, de la Com-
pañía Lírica LUIS CALVO, con la famosa ópera
de Camprodón, música del Maestro Arrieía
MARINAcon el colosal cuarteto de divos: Angelina Alvarez,
Jerónimo Vilardell, Juan Gual y Luis Corbella.
20 profesores de orquesta, 20 - Formidable presen-
tación - El más grande acontecimiento lírico pre-
sentado hasta la fecha.
DÍA 30 A las 4. CONCIERTO EN EL SALÓN DE CAFÉ
| A las 11. Actuación del gran Epsecíáculo Arrevisíado
* C O K T E L E R A 1 9 4 7
presentado por el formidable humorista CHELMY
acompañado de la Orquesta RAMÓN BUSQUETS
con un cambio total del programa del día anterior.
DÍA 31 A las 4. Selecto Concierto por la misma Orquesta
A las 11-. Simultáneamente con el ParqueAlegría, estre-
no de la obra cumbre de la cinematografía española
MARIONA REBULL
27. MltiiifliiiiiintiinituiiiiniíiiiiitiiiiMitlitiilitmtiiiliiiiiiiiiiiiiliiiiliiiiliiiiliii ¿iiiiiiHliiiiliiiiiiiiiliiiiliii.iHllilfiliiiiliiiillliiliitiliiiiiiiiiiiiiillililiiiiltiiinjr
Transportes
Juan ( ú 11
Reselló
)
José Antonio, 38
J U N E D A
Extenso surtido de
butacas.
Toda clase de artí-
culos de cestería.
General MOLA, 10
GENERALÍSIMO, 7
J U N E D A
Tfllllllllll i iIMHSlftlglIHIllllllllllllHailHIllIflIUtlIlMI ÜIJIUlItHIjlllllllllülü j||li]tlÍIMIIIIIItHtliillll!IIIHIlIlltltlllllHIIIIÍi|ltlll<'il!lllHII1U|llltllllllllltai:.
111111111111111 •uiiiimiimimiiimiimiimimiiimimiiiminiiiimimiimiiiiHimt^
CASA
DUCH
Variedad de géneros. Quien co-
noce el sistema de vender de esta
casa, le hace todas las compras.
Visítenla y se convencerán.
Calle Mayor
J U N E D A
7i]i«ntrB:n'iit!tain:anii«Mii»ijn«it)ia rn^niiaHuflMiiaiHittiMaiuitnnti.fNaunaitiiaiÉjianLiaitLiauíiHUManiijaiiiiaiiuvniíaMitaiititniíBEniaiHtaHnanHSHitaiiiiaiHi* IKIIMH*-
29. Ja som a Fesía Major
L'any passat les Festes Majoivs marcaven el ritme heraldie del Boogic-
Boogie i cloien amb la seva epiléptica estridencia, el regnat de les eorbates
estil Truman. Ara la Samba amb la seva voluptuosa cadencia de lliscament de
peus i moviments mandrosos, sembla segar l'herba a la ballaruga deis negrcs
nordamericans.
I així éx com corrents uniformitzaclors, amb vestimentes exotiques em-
brutcn les ñastres Festes Majors. Dies en els quals es renova una perdurable
iMusió que com una onada porta el record del passat en el sentir deis nostres
pares i fa retrunyir la joventnt davant l'esclat que enlluema en una extranya
sensació de bcnauranca.
I tu, noia, que has treballat dalerosa per enllestir el teu vestit, ñus tota
nerviosa en eu somni rosat amb drinc de bambolina de teatre. Faré aixo? Em
dirán alió?...
I til, jove, que t'embolcallarás amb Paire de l'etern fatxendós, penses que
aquests dies el dormir és un pecat. Vols viure com el grill que canta a la nit.
Ball, broma, visites a les barraques de la fira i com a cosa sublim i anhelada
dir quelcom ben teu a cau d'orella de la noia que t'agrada.
Tot plegat, pero, té ritme d'incongruéncia que s'agermana amb la flaire
del rosilit, la llum d'un conjunt de bombetes, el bon vi, el café desvetllador i
''Farrogante cigarro" que porta un anell tot daurat que diú: "Habana". La
Festa Major es crema com un castell de focs artificiáis i tu la vius emba-
dalit amb el rostre congestionat com una magrana vermella.
Avui dia els joves o bé ens pei'dem per les golfes d'un eerebralisme obtús
o cantem tranquil-lament les excel-léneies del "panxisme". Pocs son els que
troben l'equilibri ponderat del pensar i ¡'accionar. Tots guaitem de eara a Amé-
rica. El cinema ens diu tantes coses... i ja ens teniu que imitem pentinats, mo-
dos, posats, músiqnes, paraules, fcfo, etc. I fem el ridícül car la copia és quelcom
tan absurd que té regust de llauna. Portem un feix damunt nostre massa gros
per viure com ho fan els americana. A ells moltes coses els están bé perqué
el soncepte de la seva moral i métodes de vida son diferente ais nostres.
I ací, segons com, depauperen! alio que ens caracteritza i ens defineix ra-
cialment. Preferim mes el bufar de jiegres i menjadors de xiclet, a la costum
serena que té regust d'helenisme. I quan algú Henea el crit angoixós i pregunta
qué som, i qué fem sois, respon un plor vergonyós i una rialla de notes des-
afinades d'una música reventa-pianos.
La Festa Major és un geno esmaltat amb brillants eolors i rublert d'in-
30. finita poesia. Cada época hi posa el seu nom i n'eseriu el seu sonet. Ara s'hi
comenga a dibuixar la nostra. Tot és gris i geométrie com el trac d'una ma-
quina, el fum d'una caldera, i la rima ni sabem comenar-la ear e.stem temptats
de posar-hi un "Yes" com una catedral.
Joventut, estima la TEVA Festa Major. La de casa. Aquesta és la, teva
propia vida perqué í'ou la vida d'aquells que te la donaren a tu. Respecta com
quelcom profundament sagrat, eom fan altres pobles de mes enlla de les fron-
leres que nimben llur prestigi en una grandesa d'esperit, la eerimónia litúr-
gica, la costum, la dansa antiga, etc. Aixo é.s l'esséncia de la nostra personali-
tat. No l'emhrutis amb la baferada d'una rialla irónica o la sonsació relativa
d'un lidícul.
Baila el Boogie-Booijie, .si no tens el fre que afini la teva sensibilitat, viu
tots els « e s haguts i per haver, car tard o d'hora tornaras a la llar de la se-
renitat, pero davant de les coses tradicionals que porten la cadenea de l'obra
de Déu, aquieta el teií esperto i digues: aixo sóc jo, és la térra que m'ha vist
néixer i és rheiéncia ¿inmortal deis meus avantpaf-sats.
M. CÚBELES I SOLÉ
Barcelona, Agost de 1947.
FORRAJESHiiiimütinininiisiiniMiiiiiiHUHtiiiMiiJüH
JOSÉ
.! II fS E U A
31. CENTRO
DE
E S T U D I O S
Saluda a Ud. y aprovecha para co-
municarle que el nuevo curso comenza-
rá el día 1. ° de octubre. En dicho curso
se darán las siguientes enseñanzas: Ba-
chillerato, Comercio, Idiomas, Taqui-
grafía, Mecanografía, Dibujo aplicado
a la Industria, Cálculo, Ortografía y
Cultura General.
Las preparaciones de este Centro
se cuentan por éxitos como lo prueba
los últimos exámenes celeb ados en el
Instituto de Lérida donde aprobaron el
curso completo los 16 alumnos presen-
tados.
Para más detalles acudan a la Di-
rección del Centro, donde se le infor-
mará de la orientación que debe dar'a
su hijo para que triunfe en la vida.
Juneda, agosto de 1947.
<i*/g5B3g3S3ess83í m^j^s^^¿!mi>9fís)j>f¿s9M>s>j^ss¿ssJ!imsí:
32. MERCERÍA
NOVEDADES
PERFUMERÍA
asa Vergés
La mejor surtida
de la comarca
Balsa, 10 - Borjas Blancas
Los mejores relojes
Los mejores precios
RELOJERÍA
"HORA OFICIAL"
Agencia oficial para
Máquinas de Coser
y Bordar "ALFA"
Carmen, 1 Borjas Blancas
33. Individualidad, Comunidad
Y Educación
Escapa, posiblemente, a la influencia de las instituciones de tipo genui-
namentc pedagógico, por ser el grupo el que determina, en cierto modo, la mor-
fología global del individuo. Pero abandonado aquél a la inevitible pugna y con-
vulsión de sus energías primarias y simples, ¿ que sentido imprimirían sus d6s-
plazamientos colectivos si los hubiera? ¿Qué realidad tendría la comunidad es-
piritual 0 histórica de la colectividad humana?
La experiencia a través de las distintas épocas se define en favor de una
idealización' del conjunto. Una relevante actitud que sesgara la vida humana
dejando tras sí una luminosa tendencia de afecto universal, asegura el progre-
so de aquélla hacia la plenitud de sus valores espirituales. Y es así y así,se
'admite su plena realidad. Véase, si no, como una concepción genial en el orden
político, social o económico preocupa profundamente su organización colectiva
a través de, las instituciones docentes o de carácter educativo. No impulsar estos
movimientos de evolución, no salvar el lastre de las incapacidades o simple-
mente de les inadaptaciones del grupo, significaría un violento e inevitable
descalabro. El sentido educativo progresa hacia el de polarización colectiva.
Sin embargo, no solamente va nuestra apreciación a los principios gene-
rales de actuación estatal que, en su visión más elevada opera, en su estable-
cimiento orgánico, sobre el conjunto o colectividad que educa. A la primaria
del Estado, cabe, la acción inmediata y directa, si así se nos permite, que se-
cunde la autoridad irradiada de aquél, hasta la misma individualidad del grupo
y, aunque inevitablemente defectuosa, por su disposición de conjunto, deben
habilitarse toda suerte de posibilidades para que el ideal llegue hasta sus últi-
mas consecuencias para todo individuo afectado por el ensayo de adaptación
social. Si no fuera así, merecerían tolerancia hechos que contrarían a recios va-
lores, estratificados en el espíritu de la colectividad y que, en tal caso, ofende-
rían su propia conciencia, como esencia viva e indestructible de una civiliza-
ción acariciada por la porción más noble de la comunidad sobre la cual la
educación opera. Crear hábitos de adaptación a una idealización colectiva es,
además; dotar al individuo de la flexibilidad de disciplina tan necesaria como
imprescindible en todo momento.
Y así planteadas las cosas, creemos no sólo decididamente eficaz la inter-
vención educativa dimanada de toda autoridad pública, sino que apreciamos
censurable toda negativa o simple desvío en afrontar los problemas cuando
en el grupo social existan morbosidades evidenciadas. Y al hablar de la acción
34. pública en su aspecto educativo nos referimos esencialmente a la entidad con
preferencia de tipo local, por ser ella la que vive plenamente la vida del indi-
viduo o del grupo de su administración o custodia y por ser de su dominio las
virtudes, los vicios y las circunstancias que la nutren, debilitan o aniquilan
como ser social o corporativo. Además, la investigación de su génesis —y nos
referimos a las morbosidades-sociales— es proceso obligado e indeclinable de
la entidad pública o educativa, y ante la conciencia de su origen, se exige la
formulación de premisas estimativas del hecho: o tiende a una concepción de-
lictiva contra la idealización común, o contra aquellos estratos que, .decíamos,
constituyen las valiosas soleras de una civilización que guardó con cariño el
temperamento racial de sus mayores. Y se cancela como punibilidad delictiva
o se formula a priori una educación difusa sobre .el medio, pero efectiva, uni-
versal y fecunda. De todas, esta última sería la directriz por nosotros prefe-
rida; que mayor belleza es destruir la producción delictiva que sancionarla.
¿Y qué medios, se nos dice, realizables en su aspecto preventivo?
Apreciemos en su total valor el contacto con la personalidad noble y de
devado espíritu; el sentimiento de responsabilidad recaída sobre el individuo
.simple o conjuntamente organizado. Que el trato social estimula y proporciona
la educación debida y conveniente. Que las artes, en todas sus manifestaciones
elevan al espíritu a regiones de puro valor. Que la escenificacion.de obras es-
cogidas es de formación insuperable. Que la conferencia, como institución per-
manente, es hermosísima y de gran estima. Y, ¿por qué no el periodismo, oca-
sionalmente, como medio cristiano de aproximación de todos? ¿Y el canto y
la danza de puro sabor popular? Estos temas disponen al individuo a la emo-
ción del recuerdo de aquellos seres venerados que nos precedieron, y el ampr
a nuestro pasado... también dice algo a su espíritu.
Y la estima profundamente cálida a lo nuestro y la voluntad amorosa de
todos, puede legar una humanidad fuerte en un clima frondoso y de recia for-
mación eristiena.
M. ORTIZ
Juneda, Agosto de 1947.
TALLER MECÁNICO Y
CERRAJERÍA DE OBRAS,
SOLDADURA AUTÓGENA, INS-
TALACIONES DE COCINAS Y
:: CALEFACCIÓN CENTRAL ::
CALLE PORTELL, 14
T O R R E G R O S A
ESPECIALIDAD EN COCINAS
CON QUEMADORES DE ORUJO
QUEMADORES PARA CAL-
DERAS DE CALEFACCIÓN
35. f
I
í>:
"LA CONSTANCIA"
Compañía Anónima de Seguros
Accidentes de Trabajo
Incendios - Transportes
Responsabilidad Civil
Automóviles - Vida
£uan (fatnau Maíttei
Subdirector
3S Camisería y Perfumería *
I "SELECTA" Í
- DE
$uan A/oú <2otá
% Blondel, 74, pral. 1.a
*
t Teléf. 1606 LÉRIDA |
^ÍÍ^^^^^^^^^MKM^Si^KMKK^^^S^ÍS
%. Ensanche, 1 1
: Teléfono 33 jj
S BORJAS BLANCAS J
8 8'
Comestibles - Pesca salada
Artículos de Perfumería
de la Casa «Myrurgia»
Tocinería - Cámara frigorífica
cr^T-fftadea K^alawi
José Antonio, 46 y,48
J U N E D A
''¿ •*'.»?<. _ *«®«i&*í-»,yiíH¿:
(.««;ii*^^^^^^
36. Almacenes«Carmen
La casa mejor surtida en te-
jidos lana, seda, algodón;
géneros de punto de todas
clases. - Camisería. - Tirantes.
Mantas lana y algodón. - Con-
lección de trajes y gabardinas
para c a b a l l e r o y n i ñ o .
PRECIOS ECONÓMICOS
Plaza España, 10
Borjas Blancas
>5<BKHKHKHKH»Oa<HKHKBKH«KHWK;^^
><HKHKHKHHHKHKH>0«HKHKHKHKHMK!
37. Esclat sardanista
El fet és de transcendencia.
Almenys aquesta és l'opinió que fermament s'arrela en mi entorn de les
llui'des ballades de sardanes amb qué ens és possible esplaiar-nos tant joiosa-
ment. Tant és així que no puc menys que fer-ho patent en ésser requerit, ga-
lantment, perqué escrigui uns mots per aquest programa; i és que no trobo
altre tema tan digne de lloar, que superi a aquest en relleu i importancia.
El jovent de la nostra vila ha demostrat una gran sensibilitat eorrespo-
nent a la invitació deis iniciadors, que ens ha sorprés gratament. És corpre-
nedor veure l'interés i la voluntat que pasa en el trenat deis punts de la nos-
tra incomparable dansa; en contemplar-los, metítre el repunteig els encen.la
cara amb colors sanitosos, els nostres sentits vibren amb forga i copsen en tota
la seva grandesa els grácils moviments i la bellesá sens parió del eonjunt de
les diverses anelles.
Sé que la iniciativa fou de molt pocs, pero prompte foren secundáis amb
entusiasme, peí fornit joVent que, donant-se compte de la importancia de l'o-
frena, es desvetllaren fins a conquerir el domini deis passos i punts de la dansa
de la germanor, precisa d'execució eom la que mes. Ara que potser el mérit
mes remarcable correspon a les gentils damiseMes junedenques, les quals am&
un ciar sentit de la realitat d'ansia folklórica, han cooperat amb tot el desin-
terés aportant-hi, llur eoHaboració fins a l'extrem de poder dir que son l'ánima
del Grup Sardanista.
Les suors i treneacaps deis que carregaren amb la tasca de divulgado de
la sardana- s'han vist compensáis amb escreix en poder oferir el bell quadre
que ens és possible admirar cada festa en les acostumades i ja tradicionals
audicions de sardanes. És ciar que encara no han aeabat la seva missió: manea
polir els caires un xie imprecisos degut a la falta material de temps i a un
xic de negligencia per part d'alguns balladors. Cal iniciar amb coratge, almenys
així m'ho sembla a mi, la ereuada d'especialització en el punt básic, per a treu-
re amb perfeceió i precisió les tirades de la sardana: aíxó és, el saber comptar-
les i repartir-Íes. ¿Tasca feixuga? És cert que materialment aquesta és la part
mes difícil per la seva complicació, pero disposant el nostre jovent d'una dosis
tan gran d'entusiasme pot arribar-se lluny si es sap encarrilar-lo.
Fins ara' son pocs els- que sobressurten eom a bons eomptadors. i per tant
es fa necessari que el nombre d'ells augmenti tant en quantitat eom en qualitat
per a poder dansar amb la independencia necessária, ja que sois així pot arri-
bar-se a la perfeceió en els acabaments de les tirades.
La sardana, amb la seva transformació de curta en llarga, motiva que per
á dansar-la perfeetament, el bailador disposi d'unes qualitats gairebé excep-
eionals. La primitiva sardana, eoneguda per curta, estava composta per un
nombre de eompassos exacte, que en les diverses composicions no variava i
així simplifieava la seva exeeució.
38. Pero, ara fa un segle, el gran Pep Ventura, de gran record, la transfor-
ma en llarga, que es com la coneixem tots i aixó la feu variar radicalment. Un
deis canvis de mes relleu fou que al músic li donaren completa llibertat de com-
posició en instrumentar-la i les respeetives tirades de eurts i Uargs pot fer-
ies, en quant al nombre de compassos, a caprici seu; en alterar-se el nombre
íixe de punte dificulta la seva interpretació, pero aixo encara fou al-lieient, ja
que, així té molt mes mérit el bailar bé la nostra sardana i, sens dubte, l'obrir
- camp lliure ais compositora, aquests poden donar a conéixer lltirs creacions
sobre la nostra dansa immortal.
Per tant es precís que tots junts, amb esforc, eomú, posant-hi tota la vo-
luntat, lo grem anar eliminant de les ballades de sardanes totes les adultera-
cions que tant les perjudiquen. Sota l'estil empordanés, el mes extés i conegut,
amb constancia i interés per part de tots, pot assolir-se el que es fa tant pe-
remptori: que els joves de la nostra vila comptin i treguin les sardanes amb
precisió.
Feta aquesta lloable conquesta sera factible l'execució de la dansa mes
bella, a l'ensems que regalará els nostres sentits. Amb satisfácelo constatem els
bous proposite del nostre jovent, de perseverar en el bon camí emprés; així
s'haurá acabat per sempre que a la nostra vila nomás una vegada cada dos o
tres anys algú insinuava que podia fer-se una bailada de sardanes. Encara
tots recordem que el nombre de balladors era molt migrat i compost gairebé en
la seva totalitat per joves que llurs quefers els portaven a sojornar llargues
témporades a les comarques on la sardana estava molt arraigada, i els que no
podien aeompanyar-los en llurs evolucions, per no estar prepárate, es consu-
míen en veure's impotente per la dansa i haver de contentar-se amb el paper
d'espectadors quan el seu cor, dringant de joia ais sons de la cobla, els dema-
naya un lloe a les rodones.
Ara aixo ha .canviat. Ja teniü a les nostres contrades balladors destres
que son ferma promesa d'una gran divulgació de la sardana. Així és que ¡tots
a la tasca! Que les festes es eelebrin amenitzades per l'incomparable tenora,
instrument deis grans espais, que fa extremir de cap a peas amb les seves so-
Inoritats dolces i fermes alhora.
¡Que la dansa de la germanor presideixi les nostres festes com a repós
'del feixuc treball i saturi els nostres sentits amb la seva melodia meravellosa!
¡ Que els balladors en enllagar les seves mans, es transmetin els nobles an-
hels; que el s ulls guspirin de joia i dintre els eors arreli el ferm desig de la
tan eobejada i benaurada pau!
¡ Que' sigui així!
JOSEP ARDÉVOL
Jüneda, Agost, de 1947. •
39. Fábrica de Alpargatas,
Lonas, Sacos y Palma
Fábrica de
cuerdas. de
todas clases
v^atnáu <z^<u<
PLAZA DE ESPAÑA, 4
Teléf. 2406
L É R I D A
40. ¿m^mt^»*
MERCERÍA
NOVEDADES
Marcelino
MIARNAIÍ
Sucesor de
DOLORES M I A R N A U
Mayor, 68 y Cuesta del Jan, t
Teléfono n.° S057
L É R I D A
Tejidos-Sedas
N o v e d a d e s
Confecciones
Camisería - Géne-
ros de punto, ele.
<=Álmacene*
L A GASONA'
aLíta u LozAo-na,l
i
Caballeros, 6
L É R I D A
Jla va(toó-JQañet&i
Watetó -Meta leo
Jíunaó - l/idtioó
•
AGUSTI & FERRER
•Qvda. Caudillo, 32 y 34
•fijaattad» 65- Ttt. 2121
Jl é t t d *
41. II^VIMI •[MiBtnsaiMii[^rBni]an^*íni*]rti«i[>i»Mi<«]ni*HM»')::ii!!iaJn:«i¡i9K3niaMitaitJi KM : {an ti anJ L«;H( aun arii i auit 91 rii arii t si 111 ain aijuJiíiiriiitM anti Strri «itn a rtrT anf i ai m ai:_=
S a s t r e r í a
NEBOT GINE
Perfección y seguridad
en el corte de las
últimas novedades.
El inejor surtido en
géneros de la más
alta calidad
Diputación, 195,1.° 2.a
B A R C E L O N A
. . . . e
iii!i!!ii{iiiiiiiaiiii>ii!il!iii<iiimuiiiiiiiiin<iiii<MiitiiiiiMMiiiii)Miitiiniiiii>iiiiiii<iitHiiiinii{iiinMiiiMim!iiMiiiMii»iiiimimiiiinimiiiiiiiMiiiniiiiinitiiiiiiiiimiiK
42. Remembranca
(2&nt a la. JSatdana
Recordó una festa de l'aplee de la Sardana que tingué Uoe a la Quinta
Joana de Vallvidrera. Aquell és un paratge formós entre pins i ginesteres.
A l'esmentada quinta o torre acaba els seus dies Mossén Jacint Verdaguer.
Entretenint-me a espolsar els papers, han aparegut a les meves mans unes mo-
destes Uetres escrites en aquella ocasió com un desfogament del meu cor de
tanta iHusió que va fer-me. Des d'aquell temps la nostra dansa ha sofert al-
günes vicissituds. Ara que es desperta en un nou ressorgiment, vull fer ofrena
¡i la nostra joventut sardauista, de la impressió que va produir-me aquell aplée,
amb aqüestes mal girvades Uetres. Aquí les teniu:
Un jorn del poélic Abril
que el ca/mp perfivms enviava
es celebra la gran 'esta
de l'aplee de la Sardana.
Per aquelles encontrades
l'alegre gent es creuava,
tots demostrant son anhel
amb qué el festí els inspirava.
Joves de rdstre amorós,
nenes de cara argentada,
riolers com somni d1
'Ángel
punteja/ven la Sardana.
¡Oh!... Sardana benliaurada
de ¡'historie Empordd,
qui sentí amor per la térra
a tu no et pot oblidar.
Jo pujava camí amunt
entre pinars i rocatges-
Jtineda, Agost, de 1947.
%
xf.utint de tant g'oig tristesa
els itlls em ¡lagrimejaren.
Arribo a! cim de la seria
contemplo el, bell panorama:
a I'UH costat Barcelona,
a l'altre la quinta Joana.
Alia al cercle de la torre
s'aJbtra la gran gentada;
son joves galants que erdlacen
amb rlo-nzelles la Sardana.
Les nenes porten bell llac,
colors de nostra bandera;
els joves amb barretina
els uns blwva, altres vermella.
És un contrast de colors
que glorias ais ulls reflectes,
com un pomell de violes
engalauat de roselles.
GALINDO TORNÉ
43. LOS MEJORES Y MAS ECONÓMICOS
US MAS ALTAS NOVEDADES
SIEMPRE MODELOS NDEVOS
C A. L Z . A . I > 0 S
CARMEN, 93 I 95
SAN ANASTASIO, 3
Teléfono 2339
L É R I D A
GRANJA
ENCILLO
EXPLOTACIONES AGROPECUARIAS
Rigurosa selección en ganado bovino,
porcino cerda
ALAMÚS - Lérida
44. Programa Oficial de Festejos a celebrar
los días 28, 29, 30 y 31 de agosto
FIESTAS R E L I G I O S A S
DÍA 28
A las 12. Repique general de campanas anunciando las fiestas.
P Í A 2 9
A las 11. SOLEMNE OFICIO con asistencia de las Autoridades locales. La
Masa Coral de «Educación y Descanso» ELS CANTAIRES de esta
villa, dirigida por el Maestro D. Ramón Rosinach, con la cooperación
de la Banda Municipal, interpretará la misa a tres voces del Santísimo
Sacramento del Maestro Ribera. Al armónium D. Valentín Sans. Acupa-
rá la Sagrada Cátedra el limo. Sr. D. José Lujan, Rector del Seminario.
Alas 17'30. Salida de la Tradicional Procesión en honor de San Juan Bautista con
asistencia de las Autoridades locales. Han sido invitadas para este Acto
las Autoridades provinciales.
PÍA 3 0
A las 11. Solemne MISA DE ANGELIS, interpretada por el Coro de la Sec-
ción Femenina de Acción Católica.
P Í A 31
A las 11. Solemne MISA DE DIFUNTOS, cantada por el Coro de Acción
Católica.
F I E S T A S C Í V I C A S
PÍA 2 8
A las 20. Disparo de morteros y cohetes. Acto seguido, salida del Pregonero
con la Banda Municipal, para anunciar las fiestas.
Alas22'30. AUDICIÓN DE SARDANAS frente al Café Paseo. En el PARQUE
NORA proyección de «JUSTICIA CORSA» y «UN NOVIO PARA
TRES NOVIAS.
P Í A 2 9
A las 7. Pasacalle por la Banda Municipal, que recorrerá las principales vías de
la población.
A las 12. En la calle del Generalísimo disparo de una ruidosa Traca Valenciana»
morteros con juguetes y caramelos para los pequeños y elevación de
globos grotescos.
Alasl2'30. En el PARQUE ALEGRÍA, SESIÓN VERMUT amenizada por la
Orquesta RAMÓN BUSQUETS con su cantor melódico JULIO DE
LA TORRE y con la colaboración de la cantante PILARÍN ARCOS.
45. A las 13. Obsequio en metálico a los pobres de la villa, por el Exmo. Ayunta-
miento.
A las 16. EXTRAORDINARIO CONCIERTO en la Cooperativa del Campo,
por la Orquesta RAMÓN BUSQUETS.
A las 18. Gran Partido de Fútbol entre el C. F. Bell-lloch y la U. D. Juneda-
Alas 19'30. LUCIDO BAILE en el Parque Alegría por la Orquesta RAMÓN
BUSQUETS.
A las 23. En el Parque Alegría, el popular caricato CHELMY presenta su Espec-
táculo COKTELERA 1947 considerablemente aumentado. En la Coo-
perativa del Campo, por la Compañía de Luis Calvo, se pondrá en
escena la famosa ópera MARINA interpretada por las cuatro primeras
figuras de la actualidad. En el PARQUE NORA, proyección de «JUS-
TICIA CORSA» y «UN NOVIO PARA TRES NOVIAS». En el PAR-
QUE ALEGRÍA, después del Espectáculo, LUCIDÍSIMO BAILE.
DÍA 3 0
A las 12. En el Parque Alegría, GRAN AUDICIÓN DE SARDANAS.
A las 15. SELECTO CONCIERTO en la Cooperativa del Campo.
A las 17. GRAN CARRERA CICLISTA, con valiosos premios.
A las 19. GRAN BAILE CONTINUO en el Parque Alegría, por la misma Or-
questa.
A las 22'30. En el Parque Alegría, proyección de la superproducción americana
CASARLANCA. A continuación, ESPLÉNDIDO BAILE con obsequio
a las señoritas, dejlos tradicionales «rams» y «toies».
En la Cooperativa del Campo, CHELMY con su Espectáculo
COKTELERA 1947 con programa distinto del día anterior.
En el Parque Nora, Extraordinaria Sesión Cinematográfica.
P Í A 31
A las 12. En el Parque Alegría, CONCURSO LOCAL DE SARDANAS, con
la actuación del «ESBART VERDAGUER» de Barcelona, bajo la di-
rección coreográfica de M. Cúbeles y dirección musical L. Moreno,
con un escogido y selecto programa de danzas catalanas. 30 ejecutantes.
A las 15. TRADICIONALES COSOS.
A las 16. En la Cooperativa del Campo, Selecto Concierto por la misma Or-
Pesta de los días anteriores y la intervención de la gran cantante
ILARÍN ARCOS.
A las 18. Emocionante Encuentro Futbolístico entre el C. de F. PUIGVERT y
y la U. D. JUNEDA, disputándose un magnífico trofeo.
A las 19. LUCIDÍSIMO BAILE en el Parque Alegría.
A las 22. Disparo de un Magnifico Castillo de Fuegos Artificiales a cargo del
pirotécnico Pedro Solé, de Lérida.
Alas22'30. En el Parque Alegría y Cooperativa del Campo, proyección de la su-
perproducción nacional MARIONA RERULL. Acto seguido, en el
Parque Alegría, Extraordinario BAILE DE FIN DE FIESTAS.
En el PARQUE NORA, Extraordinaria Sesión de Cine.
46. FIESTA MAYOR DE JUNEDA 1947
e
?dtfr
Día 31, a las 12 horas, en el Parque Alegría
Grandioso Festival Folklórico de Danzas Regionales
a cargo del
" E S B A R T V E R D A G U E R " de Barcelona
con el siguiente programa: -
I
LA QUADRILLA . Granollers
LA FILOSA . . . Banyoles
EL CONTRAPAS . San Genis de Palafolls
BALL ENROBAT . . . . • . Castellciutat
SARDANA DE CONCIERTO POR LA COBLA
BALL DE LES GITANES . . . Arbós del Penrdés
II
DANSES DE SANT VICENC- Prats de Llussanés
Director de Danzas: BOLANGERA SolSOna
Manuel Cúbeles Solé DANSA . Ca$teílteraol
Director Musical: L'HEREU RIERA Pallars
Luis M o r e n o P a í l í DISFRESSADA Corbera de Llobregat
La eAgrupado Sardanista* le agradecerá su colaboración a tan magno festival,
honrándonos con su presencia.
47. «llliliitilitti|llll|iiillililllllll>Iilllllilliiililll|ii!i||iiili-ii|iiiii]|ii|i;;.|.M¡f;
I PEN S1ÚN
I J
uN E D
A
¿?,amon C ottent
Unión; 24, 1.»
(Junto a Ramblas) i
Teléfono 20907
RARCELONA
..lili iIktlMll1ltllltltllll|I||lllllll!IIIIIIIIIIIllIltlllltH»IHtkllMlllllKnMKlllttlr
FONDA
E
S
P
A
Ñ
A
Carretera de
Lérida, -3 9
Teléfono 7
Platos Selectos
Servicio esme-
rado y rápido
mlniíiHittiNtiiitmiiiininiiHtiiiimii
BORJAS ¡
BLANCAS |
( L É R I D A ) ¡
,"niiuiiuii|iiiiii(ii|iiiiiiHiliiii«[inini)iJiiitiiMliiuiiUiiiiillMti|iniKii:isiii liliiliiiiimiimiiiniiiiutfiíiiiiiiif! mtimiimirminniimiüfitímiiiiiinuiimiiiüimilili.
TALLERES MECÁNICOS
DE CARPINTERÍA
.MILIO ALDOMA
PERSIANAS ENROLLABLES
Marqués Olivart, 3-Tel. 74
BORJAS BLANCAS
* * (LÉRIDA) * *
;íimili!;iimiinil»iil!ifi!im;-!,;
:i":¡|;i;¡i:;í:| •:•.•• uuilii I i;itii üimtlimrmil itlllin i|tn i|ittElimiHHim¡immmmimiHHlHUimiltllllüH|IHllimillMimilimiltfi|iltt;
48. 3jllltlltaiIllllltllHlt|ll(illllflll||l1IMIllHlltllll)lllllll|tlM|l!IIIIHI1ltll|lllftt!Ull<l.l«]||||lllll)HtlllIt|l[]IIIIUl:iM^llMllllil>IIII!nitlll>lt |llllllll.lllllltlllllttlllt!lltllllllll|t^
Comestibles, Pesca Salada,
Extenso surtido de licorería,
Depósito de levadura pren-
sada marca "DANUVIS"
Qoáé •fílitaiaéó
J o s é A n t o n i o , 2
J U N E D A
"iiiHiimiiiiiliiiiiiml ¡:ni 11 mi ;inuil iiiiiiiiiliiiilfihiiiiiiiiifllitiliililiiiiliiiiliHlIltitliiiiliiiiliililltiiliiiiliiitiitliliiliiiiliiltulluiiiiiiliiiilliliiiiltlllllIltliltllllltliliir
^[inlniíliinliiniiniliiiiliniiiiiiiiiiiiiiiiiiiniiniliiillMltlunlllHiniiinilIHUinMIinitllltliillllll-IIIIMIUliliHltlllllllllllulllllllMllllllllllllllllllllHIllultllililltlliiilii^
Dónde encontrareis el pan de
más buen gusto. Especialidad en
cocas de huevo.
3
anadería MIRO
J o s é A n i o n i o , 10
J U N E D A
--.. tinjii>ni>i!»iiii»iiii*-iin«iiii>«iriaiiii«uii*iiii>iuianii>i !:itati>ii>ni*i>íiB>iii«iti!aiit(Sr»i*«>iaiiiiaiiiiaKUBi>rtaiiiíB>iiiaiuiaMii(iiiiaiFiiiit:i*iiii*i<isaEiiisnft*mi«>uisitiik'
50. U. D. JUNEDA
Grandes Encuentros de Fútbol
Día 29, a las 6 de la farde
Gran partido entre el potente
C. D. BELL-LLOCH
U. D. JUNEDA
Día 3 1 , a las 6 de la tarde
El magnífico
C. F. PUIGVERT
contra
U. D. JUNEDA
En ambos partidos se disputarán dos
magníficos trofeos cedidos por
D. ANTONIO COLOM y la
COOPERATIVA DEL CAMPO
VÉANSE PROGRAMAS DE MANO
51. SALUS, S. A,
S O C I E D A D M É D I C O Q U I R Ú R G I C A
Balines, 24, 1.°
Teléfono 12327
BARCELONA
Delegación Provincial:
Anselmo Clavé, 17
L É R I D A
Jla única Sociedad &ue
petmite a óuá abonadoó, eí-
coaet el medico especialista,
chujano u clínica en cual-
auiet caáo aue lo teauieta,
a en tettitotio nacional.
Consúltelo con áu médico.
Representante en Juneda:
Antonio Jové Olivar!
José Antonio, 28
8473 A. G. IVERN.- Carmen, 65. Barcelona