http://apuntesinefc.blogspot.com.es/

1. ESPORTS
INDIVIDUALS I
D’ADVERSARI:
NATACIÓ
Aquest treball és una recopilació de l’assignatura de natació
impartida pel doctor Agustí Boixeda a primer de Ciències de
l’Activitat Física i l’Esport a l’INEFC de Barcelona.
10 de enero
2011
ALUMNES:
Mònica Boneu
GRUP: 3

2. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
1
 RRREEELLLAAACCCIIIÓÓÓ 333
 HHHIIIDDDRRROOODDDIIINNNÀÀÀMMMIIICCCAAA 666
 AAADDDAAAPPPTTTAAACCCIIIÓÓÓ AAALLL MMMEEEDDDIII AAAQQQUUUÀÀÀTTTIIICCC 111555

3. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
2
SS’’eennttéénn ppeerr nnaattaacciióó eell mmèèttooddee aammbb eell qquuaall ll’’éésssseerr hhuummàà eess ddeessppllaaççaa ppeell
mmeeddii aaqquuààttiicc sseennssee llaa nneecceessssiittaatt ddee ttooccaarr aammbb eell ffoonnss..
AAmmbb eellss aannyyss,, aaqquueesstt ““mmèèttooddee”” ss’’hhaa aannaatt ppeerrffeecccciioonnaanntt mmiilllloorraanntt aaiixxíí
““ll’’eeffeeccttiivviittaatt”” dd’’aaqquueesstt ddeessppllaaççaammeenntt.. AAqquueessttaa aaccttiivviittaatt eenn pprriinncciippii
nneecceessssààrriiaa nnoommééss ppeerr ssoobbrreevviiuurree ii ddeessppllaaççaarr--ssee ,, ddeerriivvàà eenn uunnaa pprrààccttiiccaa
rreeccrreeaattiivvaa,, eessppoorrttiivvaa ii mmééss eennddaavvaanntt ccoommppeettiittiivvaa.. EEll ppeerrffeecccciioonnaammeenntt ddee llaa
ffoorrmmaa ddee ddeessppllaaççaarr--ssee aa ll’’aaiigguuaa vvaa ddoonnaarr lllloocc aa ll’’aappaarriicciióó ddee ddiiffeerreennttss eessttiillss
ddee nnaattaacciióó:: ccrrooll,, eessqquueennaa,, bbrraaççaa ii ppaappaalllloonnaa..
AAbbaannss dd ccoommeennççaarr aa nneeddaarr ééss nneecceessssaarrii tteenniirr eenn ccoommppttee uunnss qquuaannttss
aassppeecctteess.. PPeerr ttaanntt,, ccoomm aa ffoorrmmaaddoorrss ccaall qquuee ssaappiigguueemm aammbb qquuiinn ttiippuuss ddee
mmeeddii ttrraacctteemm ii qquuiinnaa mmeettooddoollooggiiaa ééss llaa mmééss aaddiieenntt ppeerr aassssoolliirr eellss oobbjjeeccttiiuuss
pprrooppoossaattss eenn eell ccuurrss..
EEnn aaqquueesstteess mmeemmòòrriieess rreeccooppiilleemm ddee mmaanneerraa tteeòòrriiccaa eell tteemmaarrii ddeell ccuurrss::
-- BBrreeuu iinnttrroodduucccciióó,, uussooss ii ppoossssiibbiilliittaattss..
-- PPrrooppiieettaattss ffííssiiqquueess ddee ll’’aaiigguuaa..
-- AAddaappttaacciióó ii mmeettooddoollooggiiaa dd’’eennsseennyyaammeenntt..
AAmmbb lleess pprrààccttiiqquueess,, hheemm eexxppeerriimmeennttaatt aammbb ll’’aaiigguuaa ttoottss eellss aassppeecctteess::
fflloottaacciióó,, ddeessppllaaççaammeenntt,, ccaappbbuussssaammeennttss,, ssaallttss........ eettcc.. AAmmbb mmaatteerriiaall ii sseennssee..
UUnnaa vveeggaaddaa hheemm ffeett lleess pprrààccttiiqquueess dd’’eexxppeerriimmeennttaacciióó,, jjuunntt aammbb eell tteemmaarrii
ddoonnaatt aa ccllaassssee ii ssoottaa llaa ddiirreecccciióó ddeell nnoossttrree pprrooffeessssoorr AAgguussttíí BBooiixxeeddaa,, jjaa
eessttààvveemm ccaappaacciittaattss ppeerr pprrooppoossaarr uunnss eexxeerrcciicciiss eenn pprrooggrreessssiióó ddiiddààccttiiccaa ppeerr
ll’’aaddaappttaacciióó ii ppoosstteerriioorr aapprreenneennttaattggee..

4. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
3
RRREEELLLAAACCCIIIÓÓÓ___________________________________________________________________________________________________________________________
Des dels orígens de la vida hi ha hagut aigua.
Nosaltres estem formats per un porcentatge d’aigua i a més, som
resultat d’una evolució d’éssers vius que provénen de l’aigua.
L’aigua és essencial perquè la necessitem per viure: podríem resistir més
sense menjar que sense beure.
S’han fet més usos de l’aigua, a part de la supervivència:
- Culturalment religiosa:
-Batejos
-Rituals
-Proves de valors segons les cultures ( Hindú, Celta, Xina, Antic
Egipte…)
- Com a recurs:
-Per conrear.
-Com a Font d’energia ( per moure molins)
-Ús higiènic
-Comunicació (per arribar a altres indrets, per comerç i
negocis…)
- Ús terapèutic:
-Thalassoteràpia: Ús de l’aigua de mar per tractament
terapèutic.
-Termalisme.
-Hidroteràpia.

5. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
4
Avui en dia s’han fet nous usos de l’aigua envers la pràctica física:
- Formatives:
A part de ser un treball físic a l’aigua i d’aprenentatge, el treball
esportiu és formatiu ja que es busca una millora dia a dia.
- Lúdic:
Com a joc: Parcs aquàtics, jocs a l’aigua…. Etc)
- Profilàctic:
És un element de salut preventiva.
- Sociabilitzadors:
Els centres aquàtics afavoreixen la relació: la gent es trova amb
coneguts allà (platja, piscina, parcs aquàtics….) i es relaciona.
- Terapèutics:
Com a recuperació de lesions o teràpies de salut.
L’aigua és un medi molt versàtil, atractiu i amb possibilitats de treballar.
Els formadors hem de ser els promotors de 4 aspectes i procurar que la
relació entre home- aigua sigui:
1. Contínua: Que es realitzi el major temps possible al llarg de la vida de
cada individu i sense interrupcions. D’aquesta manera serà més efectiu.
2. Progressiva: Que s’ajusti al perfil de cadascú en un moment donat. La
dificultat per tant, anirà in crescendo.
3. Estructura: Per facilitar que la gent accedeixi a unes instal.lacions i la
pràctica de l’esport aquàtic. Ha d’existir:
A. INFRAESTRUCTURA: Per facilitar l’accessibilitat.
B. PERSONAL ADEQUAT: Per dur a terme les activitats.
C. ORGANISMES OFICIALS: Han de ser conscients i
conscienciar ja que, almenys per seguretat, sigui quelcom
imprescindible.
4. Acumulativa: Un aprenentatge nou s’ha de recolzar en un anterior. Així,
l’individu pot evolucionar i enriquir la motricitat i l’educació física de les
persones.

6. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
5
5. Global: El treball a l’aigua hauria de complementar l’aspecte intel.lectual,
social, cognitiu, percebre, valorar, decidir… Que consideri tots els
aspectes motrius, cognitius, afectius, socials…
L’aigua fa que tinguem emocions: por, plaer, diversió, evasió, relax…
El medi aquàtic té unes característiques (condicions) diferents que el
medi terrestre:
A. EQUILIBRI
B. FUNCIÓ RESPIRATÒRIA
C. DESPLAÇAMENT
D. CAPACITATS CONDICIONALS
A. EQUILIBRI
 Disminució de l’acció de gravetat ( unes 6 vegades menys)
 Posició bàsica horitzontal: És la posició amb la qual podem
iniciar qualsevol acció motriu a l’aigua.
 Base de sustentació (àrea determinada per el que sustenta el
cos) + àmplia que el terra:
TERRA → PLANTA DELS PEUS (estem de peu) ↔ AIGUA →
SUPERFÍCIE DEL COS (estem estirats-horitzontals).
 Reflexes laberíntics modificats: L’equilibri a l’aigua és
diferent. Percepció per la oïda de saber si estem drets,
estirats, etc…
B. FUNCIÓ RESPIRATÒRIA
 És una respiració activa: En sec respirem de forma
automàtica. A l’aigua aquesta respiració s’adeqüa als moviments
aquàtics. Per tant, no és tant involuntària.
 Inspiració bucal: Això ens permet agafar més quantitat d’aigua
en el menor temps possible.

7. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
6
 Espiració ( generalment subaquàtica) nassal o nasso-bucal: Es
treu l’aire pel nas perquè així d’aquesta manera
 No ens entra aigua pel nas.
 Perdre menys estona la posició del cos, necessària pel
desplaçament.
 La respiració es veu modificada per la posició del cos: Per tant,
segons la posició, adaptaré la respiració.
LLIBRE: “Incidència de la posició corporal”.
C. DESPLAÇAMENT
 Braços propulsor principal (generalment).
 Cames, funció equilibradora: Ajuden a mantenir la posició. Per
altra banda, si es treballen malament influirà en el
desplaçament.
 Suports no estables: els recolzaments que utilitzem per
desplaçar-nos són inestables perquè la superfície és irregular i
inestable.
 A l’aigua hi ha + resistència que al terra (aire): per tant,
haurem de contrarrestar aquesta resistència amb més força.
D. CAPACITATS CONDICIONALS
 Treball muscular isocinètic: El treball d’un mateix exercici en
sec és diferents en les diferents fases. Per exemple, al
aixecar unes peses per fer bíceps, segons l’angle del braç amb
l’avantbraç, simpliquen uns músculs o uns altres.En canvi, a
l’aigua es fa el mateix treball durant tot el moviment.
 Variació del to muscular:
 Factors tèrmics: L’entorn ens afecta més a l’aigua que en sec.
 Factors hiperbàrics: Segons la profunditat, la pressió és
diferent. I també és diferent que l’exterior. També es veu

8. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
7
afectat la captació d’oxigen de les nostres cèl.lules del cos
que a l’aigua és en pitjors condicions.
 No és el nostre medi habitual: El medi aquàtic no és el medi
habitual on desenvolupem les activitats quotidianes i en el qual
el nostre cos està adaptat.
 Adaptació: Cal fer doncs, un procés d’adaptació al medi aquàtic
per tal de:
 Garantir la nostra seguretat.
 Adequar les nostres accions corporals a les
característiques del nou medi per poder-nos moure
adequadament i poder millorar les capacitats motrius.
Els desplaçaments a l’aigua depenen de 3 aspectes:
1) Resistències que trobem en el seu entorn.
2) Grau de flotabilitat de cadascú.
3) Eficàcia de les nostres accions motrius per desplaçar-nos (fruit de
l’aprenentatge) i mantenir-nos en equilibri al medi (personalitzat per
cadascú).
Cal conèixer:
A. Com és l’aigua
B. Què ens condiciona.
C. Com es generen desplaçaments a l’aigua.
D. En quines lleis ens basem per fer una acció enlloc d’una altra.

9. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
8
HHHIIIDDDRRROOODDDIIINNNÀÀÀMMMIIICCCAAA___________________________________________________________________________________________________
Estudia el moviment del cos dins d’un liquid. Ciència que estudia els
fenòmens que es produeixen quan un cos està sumergit en un medi líquid, ja
sigui en repòs o en moviment.
Hi ha 3 principis:
 FLOTACIÓ: Equilibri.
 PROPULSIÓ: Desplaçament.
 RESISTÈNCIA: Forces que s’oposen al desplaçament.
FFLLOOTTAACCIIÓÓ
Capacitat de mantenir-se en equilibri estàtic a la superfície d’un
líquid.
Hi ha 2 forces que actuen sobre el cos.
1. FORÇA DE FLOTACIÓ ( Fl ): força d’empemta hidrostàtica.
Tot cos que se sumergeix, desplaça un volum d’aigua que si el
poguéssim agafar i pesar, el valor d’aquest pes seria el valor
de la força de flotació.
És el pes del volum de l’aigua desplaçada. Dependrà del volum
del cos.
2. FORÇA PES (P):
El seu valor és la massa del seu cos per l’acceleració de la
gravetat. Per tant, dependrà de la massa
Si en un cos hi ha:
a) Predomini del volum sobre la
massa corporal → TENDEIX
A MANTENIR-SE
b) Predomini de la massa sobre
el volum →TENDEIX A
ENFONSAR-SE

10. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
9
Densitat = massa ( gr) /volum (cm³)
Per tant, hi ha una lògica en:
I també:
Altres dades:
↑ VOLUM ↓ DENSITAT
↓ VOLUM ↑ DENSITAT
↑ MASSA ↑ DENSITAT
↓ MASSA ↓ DENSITAT
Densitat del cos < densitat líquid → FLOTARÀ
Densitat del cos > densitat del líquid → NO FLOTA
Densitat aigua dolça = 1gr/ cm³
Densitat aigua salada = 1,026 gr/ cm³
DENSITAT COS HUMÀ < DENSITAT DE L’AIGUA:
Densitat dones = 0,968 gr/ cm³
Densitat homes = 0,980 gr/ cm³
m
∂ =
V

11. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
10
La massa del cos ( Mc) i el volum del cos (Vc), depèn de les característiques
( biotipus ) que varien depenent de les qüestions genètiques.
 EDAT: Quant més jove és una persona, menys densitat té. Fins la pubertat
no hi ha diferència entre sexes.
 SEXES: la densitat de les dones és menor que la dels homes.
 RAÇA: Hi ha races amb menor densitat que altres ( asiàtics, blancs,
negres...)
PODEM INCREMENTAR LA DENSITAT DEL NOSTRE COS PER
OBTENIR UNA MILLOR FLOTACIÓ?
És a dir, podríem incrementar la nostra:
- Massa corporal? Difícilment i artificialment.
- Volum corporal? Sí. De forma natural, variant el volum d’ aire
pulmonar.
I de forma artificial, amb suros, bombolletes, flotadors,
churros, etc. Tot això augmenta el volum, i per tant,
disminueix la densitat.
 La major part de les persones floten en inspiració.
 Els nens, tots floten en inspiració.
 Algunes persones, especialment dones, floten en espiració.
La flotació és molt important per adquirir la posició que ens permetrà un millor
desplaçament.
Millor flotació >>> millor posició horitzontal >>> millor desplaçament
La posició horitzontal dependrà de la ubicació de la força de flotació, de la
força pes, i de la posició relativa entre elles. És a dir, del punt d’aplicació de les
dues forces i la distància entre elles.

12. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
11
Aquests dos punts coincideixen quan el cos és regular i simètric com és el cas
del cub.
Nosaltres no són regulars i simètrics. Aquests punts estaran separats i
depenent de la separació es mantindrà millor o pitjor la posició horitzontal.
La Fl té el seu punt d’aplicació en el centre de flotació ( cdf ) que de manera
genèrica es considera ubicat a nivell de la 1ª 3ª vèrtebra lumbar i per davant de la
columna vertebral.
El P té el seu punt d’aplicació en el centre de gravetat ( cdg) que està ubicat
de la 3ª a 5ª vèrtebra lumbar sobre la mateixa columna vertebral .
cdf
Aquest parell de forces deixarà d’actuar
si aquests coincideixen en el mateix eix,
llavors, el cos estarà en equilibri.
cdg
Quan el cdg i el cdf no es trobin sobre la mateixa vertical, no es produirà
situació d’equilibri, atès que la Fl i el P actuaran com un parell de forces originant
un moviment de rotació del cos. Aquest moviment s’aturarà quan aquestes forces
estiguin sobre la mateixa vertical.
La variació en el volum pulmonar incidirà més significativament en la posició en
la posició del cdf. I la variació en la posició dels segments corporals (braços,
cames, cap) incidirà en la posició del cdg.
Llavors modificant un o ambdós centres, podrem modificar la nostra posició
corporal de flotació.
Si omplo els pulmons d’aire, vario el cdf. I si doblego cames, vario el cdg
perquè l’acosto al cdf.

13. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
12
PPRROOPPUULLSSIIÓÓ
Resultat de les forces que impulsen un cos a traves de l’aigua generades amb
els moviments de nadar.
La Ft (força propulsiva total) és el resultat de la suma de les forces Fr
(força reacció) i de la Fe ( força d’elevació).
Si mirem el que diu la 3ª Llei de Newton: Acció- reacció: “ Quan un cos
exerceix una força sobre un altre, aquest últim en fa una altra de la mateixa
intensitat però de sentit contrari sobre el primer.
Perquè la força de reacció tingui els millors valors, caldrà actuar sobre les
masses d’aigua estàtiques amb el que s’haurà d’efectuar una trajectòria eficaç en
els moviments propulsius.
Canviant la trajectòria del propulsor ( la mà ) hi haurà més fregament i per
tant, més reacció.
La força d’elevació que nosaltres generem amb els nostres moviments, surt
com a conseqüència el desplaçament. Es justifica a partir del teorema de Bernouilli
on es relaciona la pressió interna d’un líquid amb la velocitat a la que es desplaça al
voltant d’un cos.
La pressió serà menor quant major sigui la velocitat de desplaçament del
líquid. Aquesta situació es dóna en cóssos assimètrics i irregulars on es genera una
diferència de pressió a ambdues parts d’aquest.
Ft = Fr + Fe

14. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
13
La bola vermella passarà per sobre d’aquest cos i la blava per sota. Segons els
experiments, arribaran al mateix moment de davant a enrera. Per tant, la bola
vermella haurà de recórrer més trajecte en menys temps, osigui que haurà d’anar
més ràpid.
La força produïda per igualar les pressions entre ambdues parts del cos, és la
força d’elevació perpendicular a la velocitat. Com hi ha diferències de pressió, hi
haurà una tendència a igualar-les i aquesta força que es genera és la força
d’elevació ( Fe) que és perpendicular també a la superfície.
La Fe sempre es genera perpendicular a la superfície. Per averiguar els valors
de la força de propulsió més adient, cal considerar l’angle d’atac. ( Grau d’inclinació
de la mà respecte la direcció de desplaçament )
RREESSIISSTTÈÈNNCCIIAA
Conjunt de forces que s’oposen al moviment del cos dins de l’aigua.
Rt = Resistència total.
Rf = Resistència frontal.
Rs = Resistència succió.
Ro = Resistència d’onades.
Rr = Resistència de fricció.
Més velocitat
Menys velocitat
Rt = Rf + Rs + Ro + Rr

15. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
14
 Resistència frontal:
Quant més vertical, més resistència frontal. Causada per la superfície
frontal corporal que contacta amb el aigua durant el desplaçament. Per
reduïr-la s’ha de reduïr els moviments oscil.latoris en els eixos.
Depèn de:
 La posició del cos = posició hidrodinàmica.
 La forma del cos.
 Tamany del cos.
 La velocitat del cos.
 Si el diàmetre major el té més endarrerit, col.labora a reduïr la
resistència.
 Resistència de succió:
Quant més gran sigui la resistència frontal, més gran serà la de succió.
Dependrà totalment del valor de la frontal.
Es genera com a conseqüència de la diferència entre la part frontal i dorsal
del cos
 Resistència d’onades:
Causada pel moviment del cos a través de l’aigua que provoca el
desplaçament de masses d’aigua ( onades ) al seu voltant.
El seu valor dependrà:
 Velocitat d’execució del moviment
 La profunditat del desplaçament.
 Profunditat de la piscina.
 Resistència de fricció:
Es produeix pel contacte de la superfície del cos amb l’aigua (anàloga al
fregament). Factors que depenen el seu valor:

16. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
15
 Característiques de la superfície corporal.
 Dimensions de la superfície corporal.
 La viscositat:
Quant més grau d’atracció entre molècules → més viscositat.
 La temperatura de l’aigua:
Quant més freda → més viscositat.
Quant més calenta → menys viscositat.
AAADDDAAAPPPTTTAAACCCIIIÓÓÓ AAALLL MMMEEEDDDIII AAAQQQUUUÀÀÀTTTIIICCC______________________________________________________________________________
Què s’entén per adaptar-se a l’aigua o saber nedar?
MANTENIR-SE? RESPIRAR? FLOTAR?
NO TENIR POR? DESPLAÇAR-SE?
SABER SUBMERGIR-SE? CAPBUSSAR-SE? BUCSEJAR?
NEDAR UNA TÈCNICA CONCRETA?... ETC

17. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
16
Qualsevol treball corporal realitzat en el medi aquàtic implica que s’estableix
una relació amb aquest entorn. Cadascuna de les formes en que aquesta relació
s’estableix, implicarà una situació educativa nova i per tant, un nou aprenentatge.
ÉSSER
HUMÀ
PERCEPCIÓ
(l’individu percep CONEIXEMENT ADAPTACIÓ DOMINI
les noves condicions)
MEDI
AQUÀTIC
En el moment en que assimili aquests canvis i l’individu sigui conscient d’ells,
llavors CONEIXERÀ.
La fase de coneixement ens permetrà experimentar, provar i hi haurà una
adaptació. Quan siguem capaços de realitzar els moviments sense dificultat i
repetidament, entrarem a la fase de DOMINI.
En realitat, tota aquesta fase és una espiral. Quan arriba al domini, serà d’una
habilitat en qüestió i per començar a conèixer una altra, tornarem a començar
l’espiral:
CONEIXEMENT
DOMINI
CONEIXEMENT
PERCEPCIÓ
ADAPTACIÓ
PERCEPCIÓ
...ADAPTACIÓ
NOVES
CONDI-
CIONS

18. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
17
Quan ja dominem una hablilitat, i volem aprendre una altra, aquesta ens dóna
noves percepcions que quan som conscients d’elles ens dóna coneixement i així
tornem a començar l’espiral cada vegada més gran perquè cada vegada coneixem i
dominem més coses.
Les àrees principals a treballar dins el procés d’adaptació bàsica a l’aigua
estaran relacionats amb:
1. Fase de contacte previ ( familiarització)
2. Segona Fase. Consta de tres parts:
- Respiració
- Flotació
- Propulsió
11ªª FFAASSEE::
FAMILIARITZACIÓ
Fase de contacte amb el medi aquàtic. Quant més joves i menys nivell, la fase
és més llarga.
Fase estructurada com un procés d’aproximació progressiva a l’aigua que
permeti percebre i conèixer els canvis que es produeixen dins el nou medi.
Moment de detectar els alumnes amb por:
- FÍSIC: aigua, fondària
- PSICOLÒGIC: experiència prèvia negativa.
- SOCIAL: entorn familiar o social.
Establir processos d’actuació davant aquests casos.

19. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
18
Aquesta fase s’adreça a desenvolupar dos aspectes:
- Coneixement del medi.
- Coneixement del comportament del cos dins el medi.
Això implicarà treballar bàsicament:
- Equilibri del cos i el seu control (reequilibri)
- Sensacions del cos dins l’aigua.
- Desplaçaments elementals.
Al final d’aquesta fase s’ha d’obtenir:
- Pèrdua de temor.
- Superar molèsties del contacte de l’aigua amb les parts més sensibles ( ulls,
nas, boca, oïda...)
- Adquisició momentània de la posició horitzontal.
- Pèrdua momentània del contacte amb la vorera o el terra.
- Coneixement elemental de les accions propulsives.

20. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
19
22ªª FFAASSEE::
RESPIRACIÓ
Necessitat fisiològica. Contribuirà molt al domini de l’aigua.
Aspectes a treballar:
- Respiració estàtica: Sense desplaçament.
- Respiració dinàmica: Associada a una forma propulsiva.
- Respiració estàtica
Aspectes a treballar:
1) Coneixement i control de les tres fases respiratòries.
- INSPIRACIÓ bucal i curta
- ESPIRACIÓ nasal o buconasal i total.
- APNEA: Inspiratòria ( en inspiració) i/o espiratòria ( en espiració).
2) Coneixement i control dels ritmes respiratoris:
Dependrà de les fases respiratòries i de la força i velocitat d’espiració.
Aquestes espiracions poden ser:
a) Lentes/ ràpides o explossives.
b) Contínues ( no s’interrumpeix al llarg de l’acció) o discontínues (
intercalem apnees)

21. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
20
 Respiració dinàmica.
Aspectes a treballar:
És imprevisible que prèviament hagi existit un bon treball a nivell estàtic per
poder fer l’adaptació de la mecànica respiratòria a les accions propulsives:
- Segons la posició del cos
- Segons la forma propulsiva
- Segons la cadencia ( freqüència d’execució de les accions propulsives)

22. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
21
FLOTACIÓ
Capacitat de mantenir-se dins l’’aigua en equilibri, que no tothom la té igual.
Els nadons tenen una flotabilitat natural elevada. A partir de l’adolescència la
capacitat de flotació disminueix considerablement.
Hi ha edats en les que la capacitat de flotació serà més fàcil i d’altres en les
que la flotació amb una certa quantitat d’aire serà impossible.
La majoria dels nens de 10-11 anys tenen una major dificultat a l’hora de flotar en
posició horitzontal. Això és degut a que en aquestes edats hi ha un descens de
teixit adipós i el major pes de les cames ocasionat per l’augment de la
musculatura.
Hi ha diferències de flotabilitat entre sexes. Pel altra banda, la majoria
d’homes i de dones floten a l’aigua amb una inspiració complerta, i els homes en
espiració difícilment floten, cosa que en les dones es pot donar el cas més
habitualment.
Hi ha variacions de la flotació segons la posició del cos:
 Agrupat
 Horitzontal ventral i dorsal.
 Altres (vertical).
També s’observen variacions en la flotació segons la posició dels segments del
cos:
 Cames obertes o tancades,
 Braços al costat del cos o estirats cap amunt.
Per últim, també podem trobar variacions en el volum d’aire retingut en els
pulmons.

23. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
22
Qüestions importants a resoldre:
 Familiarització: parts sensibles ( cara ) assolida.
 Ha d’existir un treball previ de respiració.
 Utilització de material auxiliar en la pràctica?
 Quina posició horitzontal ( ventral o dorsal ) comencem a treballar?
 Treball de lliscaments.
PROPULSIÓ
Aplicació de les forces generades pel propi subjecte per obtenir desplaçament
del cos dins l’aigua.
Els objectius que es plantegin a nivell propulsiu durant l’adaptació, NO haurien
de buscar similitud tècnica amb les tècniques d’estils.
Persegueixen el coneixement de les possibilitats propulsives més adients en el
medi i que s’adaptin millor a cadascun dels subjectes.
Accions a treballar:
 Posició del cos: ventral dorsal, lateral...
 Segments propulsors: cames, braços, ambdós...

24. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
23
 Accions dels segments propulsors
o Tipus de coordinació: alternativa, simultània
o Pla de moviment: vertical, horitzontal.
o Tipus de recobrament( tornar a situar els braços i cames com la
posició del principi: aeri-aquàtic
 Respiració : lliure, coordinada.
POSICIO DIRECCIÓ
SEGMENTS
PROPULSIUS
ACCIÓ
SEG.PROP
RITME RESPIRACIÓ
Horitz.ventral
Horitz.dorsal
Lateral
Devant
Darrera
Esquerra
Dreta
Canvis direcc.
Braços
Cames
Braços + cames
Alternativa
Simultània
Vertical
Horitzontal
Aèria
Aquàtica
Ràpid
Lent
Progressiu
Regressiu
Canvis de
ritme
Frontal
Lateral
Lliure
Combinada
Quines formes propulsives són més:
- ... adients per començar
- ... triades pels alumnes.
Quins són els aspectes que faciliten i els que dificulten l’aplicació pràctica de
cadascuna de les diferents formes propulsives? En relació a aspectes com:
 Posició del cos: hidrodinàmica, facilitat d’adquisició...
 Respiració: execució, facilitat/dificultat...
 Exigència física: esforç
 Orientació
 Utilitat per posteriors aprenentatges.

25. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
24
Aspectes a tenir en compte:
 No condicionar des de un principi una acció propulsiva determinada:
permetre que cadascú solucioni la propulsió.
 Dins del possible, no treballar de manera exclusiva una sola forma
propulsiva.
 Treballar la propulsió incidint en la correcta aplicació de les forces.
 Incloure dins el treball de propulsió els canvis de direcció i sentit.

26. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
25
AAMMBBIITTSS PPRRIINNCCIIPPAALLSS AA TTRREEBBAALLLLAARR DDIINNSS EELL PPRROOCCÉÉSS
DD’’AADDAAPPTTAACCIIÓÓ AA LL’’AAIIGGUUAA
SSaallttss IImmmmeerrssiioonnss CCaappbbuussssaammeennttss
SALTS
Diferents formes d’entrar o accedir al medi aquàtic:
3 fases:
1. Impuls terrestre.
2. Vol aeri.
3. Caiguda o entrada aquàtica relacionada i condicionada per les 2 anteriors.
Cal treballar:
1. EN LA IMPULSIÓ:
 Variacions en la forma d’impulsió
 Variacions en la ubicació del punt d’impulsió respecte l’aigua.
 Variacions en les característiques de la superfície d’impulsió
2. EN EL VOL:
 Variacions en la posició del cos.
 Variacions en les accions durant el vol.
 Variacions en la trajectòria.
3. EN LA ENTRADA:
 Variacions en la posició del cos.
 Adequació de la respiració.
 Introducció d’accions posteriors

27. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
26
Familiarització de les parts sensibles de la cara.
No és necessari esperar a que els alumnes tinguin autonomia total per
començar a treballar-los.
S’ha de treballar prèviament en situació estàtica.
IMMERSIÓ
Acció de sumergir totalment el cos dins l’aigua sense que es generi cap
desplaçament ( no exclou moviments ).

28. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
27
CAPBUSSAMENTS
Acció de realizar un desplaçament amb el cos sumergit.
Aspectes a treballar (immersió i capbussament):
 Posició del cos.
 Accions segmentàries.
 Adequació de l’acció respiratòria.
 Orientació subaquàtica
 Tasques sota de l’aigua.
 Trajectòria de desplaçament (únicament capbussament)
QUADRE RESUM DE L’ESQUEMA D’ADAPTACIÓ AL MEDI AQUÀTIC

29. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
28
OOBBJJEECCTTIIUU II FFAACCTTOORRSS CCOONNDDIICCIIOONNAANNTTSS
En aquest esquema es diferencien 5 orientacions: formació, salut, diversió,
rendiment i seguretat, que donen lloc 5 programes aquàtics:
ORIENTACIONS PROGRAMES
Formació Educatiu
Diversió Recreatiu
Rendiment Competició
Salut Higiènic
Seguretat Utilitari
-Objectius dels programes:
1. Educatius (formació): contribuir a l’educació integral de la persona i
especialment com a complement de la E.F. o el treball corporal en el medi
terrestre
Ex: programa E.F. escolar, programa d’educació i reeducació motriu.
2. Recreatiu (lúdic): proporcionar diversió, gaudir de l’activitat física en el
medi aquàtic.
Ex: Jornades o sessions recreatives
3. Competitius (rendiment): obtenir el màxim rendiment i eficàcia amb les
accions efectuades dins el medi aquàtic.

30. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
29
Ex: Programes d’entrenament (natació, sincronitzada, salvament aquàtic,
water-polo, natació amb aletes, hockey subaquàtic…)
4. Higiènic (salut): millorar l’estat de salut, sigui des del punt de vista
profilàctic (protecció) o terapèutic (recuperació d’una lesió, demència…)
Ex: Programes de manteniment/recuperació.
5. Utilitaris (seguretat): nivell mínim de seguretat i confiança, adaptació,
domini elemental.
Ex: Cursos/cursets d’iniciació d’”aprendre a nedar”
-Factors condicionants:
A. Col·lectius a qui s’adreça:
PROGRAMES FRANGES D’EDAT
Educatiu
3-16 anys
+16
nadons
Recreatiu Qualsevol
Competició 12-3ª edat
Higiènic 16-3ª edat
Nec. especials
Utilitari 2-3ª edat
També cal tenir en compte altres característiques com el gènere, la raça, el nivell
cultural i el nivell socio-econòmic.

31. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
30
B. Distribució del temps:
Programa Durada Nº
sessions/any
Freqüència/setm Plantejament
It/període
Educatiu Etapa escolar
(13 anys)
+35 1-2 Poca I
Període mig-
llarg
Recreatiu indeterminada Segons
intenció
Variable Molta I, poc
temps
Competició Diversos anys +60 2-10 Semi I,
mig-llarg
Higiènic Diversos anys +60 Min 2 Semi I,
mig-llarg
Utilitari 1-9 mesos 30-35 1-5 Molt I, curt
periode
C. Intal·lacions
Programa Tipologia
piscina
Forma Dimensions Fondària
Educatiu Convencional Regular Variables Molt, poc o
mixta
Recreatiu Qualsevol Indiferent Variables Variable
Competició Reglamentada Regular Reglamentades Reglamentària
Higiènic Convencional i
adaptada
Indiferent Variables Molt, poc o
mixta
Utilitari Convencional Regular Variables Molt, poc o
mixta

32. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
31
D. Material:
No descartar el treball sense material (interessant el mateix cos)
 Convencional: propi de l’activitat física desenvolupada en el medi aquàtic
1. auxiliar: ajuda a resoldre el manteniment del cos en l’aigua i els
desplaçaments en el medi
-total: inflables o rígits per aguantar tot el cos
-parcial: taules, xurros, pull-buoy.
2. complementari: incideix sobre les accions del medi. Ex: manoples, tub,
ulleres, calçat per no rellisca, bicicletes…
3. Competitiu: propi de l’esport reglamentat, la competició i l’entrenament.
Ex: aletes, pinces, porteria, pilota.
4. Recreatiu: dissenyat per fer més atractiva la pràctica. Ex: matalassos,
taules, pilotes, material inflable…
5. De suport: necessitat per normativa i/o seguretaT. Ex: sureres, flotadors
salvavides, escales, perxes
 No convencional: material no propi del medi aquàtic per a les activitats
físiques però que podem donar-li una sortida útil.
 Alternatiu: no emprat en l’activitat física, ús quotidià o d’invenció pròpia.
RECURSOS HUMANS
Figures profesionals reconegudes (segons la llei de professions de l’esport a Catalunya)
1. Professor d’EF:
-llicenciats en CAFiE
-magisteri EF

33. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
32
2. Animador/monitor esportiu profesional:
- llicenciats en CAFiE
-magisteri EF
-tècnic superior d’animació en act. Físiques i esportives
3. Entrenador profesional:
- llicenciats en CAFiE amb formació específica
-tècnic esportiu de grau superior o mitjà

34. MEMÒRIES DE NATACIÓ 2011
33
LLLLLLIIIBBBRRREEERRRIIIAAA_________________________________________________________________________________________________________________________________
 MANUAL DE ACTIVIDADES ACUÁTICAS
Artur Ocón Csefko
ISBN:84-257-0020-5
I.N.E.F, Barcelona, 1978
 NADAR: DEL DESCUBRIMIENTO AL ALTO NIVEL.
Patrick Schmith
ISBN: 84-255-1111-9
Ed. Hispano Europea.
París (Francia), 2005
 ESCUELA NACIONAL DE ENTRENADORES: CURSO DE MONITOR.
Autores: Pedro Miró,Francisco Pardo, Carmen Marton José Daguerre
Galindo... etc, bajo la dirección de Moises Gosalvez Garcia
Real Federación Española de Natación.
Madrid, 1996
LLLAAA WWWEEEBBB_____________________________________________________________________________________________________________________
 http://www.efdeportes.com/
 http://www.todonatacion.com/Gran_tecnica/biomecanica.php?
pasado=flotacion-estatica
 http://www.i-natacion.com/