SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 26
ENCESA CONVENCIONAL MOTOR OTTO

1-Magnetisme i electromagnetisme
 La terra i els imants tenen dos pols, el Nord i el sud, i entre ells es forma un
 camp magnètic




 L'electromagnetisme és l'efecte magnètic produït per l'electricitat mitjançant
 Bobines.

          Símbol genèric d'una Bobina


Una bobina és un enrotllament (solenoide) de fil conductor, normalment de coure,
i recobert amb un vernís aïllant.
Una bobina és magnetitza quan hi circula un corrent elèctric. Per intensificar el camp
Magnètic s'hi col·loca un nucli de ferro en el centre de la bobina.




  Les bobines poden tenir diferents formes i funcions. En el mon de l'automòbil la trobem
  en l'encesa, l'alternador, motors elèctrics, relés, etc.




Transformador




  Bobinat motor
  elèctric

                                                                       Bobines encesa
                                                                       motor gasolina
Propietat molt important de les bobines:

-Al circular un corrent a través d'ella es crea
un camp magnètic.
-El camp magnètic generat dependrà de la intensitat
de corrent i del nombre d'espires de la bobina.

-Autoinducció:
    -Quan la intensitat que circula per una bobina varia, la bobina tendeix a crear una
    f.e.m. (força electromotriu) contraria al canvi d'intensitat. Aquesta variació es dona
    en l'instant de la connexió i desconnexió de la bobina (en la desconnexió es
    produeix el salt de la guspira a la bugia).

-Inducció mútua: Si provoquem una variació de camp magnètic sobre una bobina,
aquesta genera corrent elèctric. Aquest efecte es usat per transformar el corrent de baixa
tensió de la bateria a alta tensió que es necessitarà a la bugia.
2-Encesa electromecànica convencional

-L'encesa és el sistema per el qual s'obté la guspira per cremar el combustible
en el motors OTTO, també mencionats motors d'encesa provocada(MEP).




   1- Bateria (Corrent continua de 12 V)
   2- Clau contacte(interruptor d'arrancada)
   3-Bobina d'encesa (transforma la tensió de la bateria en alta tensió 12-20kV)
   4-Distribuïdor (Mecanisme rotatiu que dona l'ordre d'encesa dels pistons)
   5-Bugies (una per cilindre)
La bobina d'encesa funciona com un transformador:
    -Transformen de baixa a alta tensió: de 12V a 12000-20000 V.
    -Hi ha dos enrotllaments, el primari i el secundari.
    -El primari és el de baixa tensió, el secundari d'alta.
    -El primari té menys espires que el secundari.
             Primari: de 200 a 300 espires de 0,8 mm de diàmetre.
             Secundari: de 20000 a 30000 espires de 0,08 mm de diàmetre.
    -Les espires d'alta són més primes perquè la intensitat és més baixa.




                                          1.   Batería

                                          2.   Interruptor

                                          3.   Voltaje inducido en el
                                               secundario

                                          4.   Bobina primaria

                                          5.   Bobina secundaria
Parts de la bobina d'encesa

                                           (15,+,B)   (1,-,D)




 1. 1-Borne 15,+,B (connexió a bateria a
    través de la clau de contacte)
 2. 2-Borne 1,—,D(connexió a ruptor)
 3. 3-Borne 4 (connexió alta tensió tapa
    delco)
 4. 4-Conexión común de los
    arrollamientos
 5. 5-Arrollamiento primario
 6. 6-Arrollamiento secundario
 7. 7-Núcleo magnético
El distribuïdor: Dins el sistema d'encesa s'encarrega de repartir i sincronitzar
la guspira entre les bugies.



                                                                       1-Tapa
                                                                       2-Rotor
                                                                       3-Avance centrífugo
                                                                       4-Leva
                                                                       5-Eje
                                                                       6-Ruptor
                                                                       7-Placa soporte
                                                                       8-Cuerpo
                                                                       9-Depresor
                                                                       10-Condensador
                                                                       11-Muelle de sujeción
                                                                       12-Arrastre
                                                               A.




        1-Bobina
        2-Distribuidor
        3-Bujías
                         Distribuidor amb ruptor i
                                   rotor
Tapa del delco o tapa distribució i rotor



                                                 A
                         5                               Figura Pipa o rotor

                     6

A. Aspecto exterior                 C
B. Ubicación en el
   distribuidor
C. Tapa del distribuidor
1.   Rotor
                                B
2.   Lámina metálica
3.   Conexiones interiores
4.   Carboncillo elástico                            C
5.   Borne central ( conexión
     bobina)
6.   Bornes de les bugies
A.   Aspecto exterior
B.   Ubicación del ruptor en el distribuidor
      1.    Leva del ruptor (Un solo
            saliente, ya que corresponde a
            un motor monocilíndrico)
      2.    Placa portarruptor
      3.    Yunque                             A
      4.    Martillo
      5.    Palanca del ruptor
      6.    Patín
      7.    Resorte de la palanca del ruptor
      8.    Tornillo de fijación del yunque




                                                   Figura ruptor
Lleva i ruptor. Angles de gir.
Angle de tancament αc : Angle en què els
platins(ruptor) estan tancats (interruptor tancat).
La bateria càrrega la bobina.

Angle d'obertura αa : Angle en què els platins
es troben oberts (interruptor obert). En el moment
de l'apertura salta la guspira a les bugies.

Angle entre guspires β: És l'angle de gir que
Efectua el distribuïdor entre dues guspires.
β=360º/nº de pistons                                             Lleva per 4 cilindres


Angle dwell: és la suma dels angles αc d'un cicle,
o sigui d'una volta del distribuïdor. És representa
en %.
L'angle dwell representa el % de temps d'un cicle en que
la bobina es carregada per la bateria.
Com més rpm del motor menys temps disponible per
carrega la bobina, un dels motius pel qual els motors
perden eficàcia a altes revolucions.
Si la bobina no té temps per carregar-se completament
no disposarà de prou energia per fer saltar la guspira.
L'angle dwell ha de ser aproximadament entre el 51% i
55%
                                                           Lleva per 6 cilindres
Càrrega circuit primari: Es produeix quan el ruptor està tancat
Descàrrega circuit primari: Es produeix s'obre el ruptor. Interessa que es produeixi
una desconnexió molt ràpida per provocar una sobretensió en el primari d'uns 300V.
El condensador situat en paral·lel amb el ruptor afavoreix a la desconnexió
instantània i elimina les guspires sobre el ruptor.
Un oscil·loscopi és un instrument de mesura electrònica per la representació gràfica de senyals elèctrics que varien
en el temps.
  L'oscil·loscopi ens permetrà estudiar la intensitat del primari i
  secundari de la bobina en el moment de la seva càrrega i el
  moment del salt de la guspira. És una eina per diagnosticar
  averies

  KV
  30KV

                                                     A-Temps obertura ruptor
                                                     B-Temps tancament ruptor
                                                     a-Durada guspira
                                                     b-amortiment oscil·lant

                                                     1-Instant Obertura ruptor
                                                     2-Tensió d'encesa (pic de tensió necessària per fer saltar
  V                                                  la guspira)(20KV-30KV)
                                                     3-Tensió de combustió (una vegada l'arc elèctric flueix la
  300                                                tensió disminueix)
                                                     4-Agulla
                                                     5-Línia tensió combustió (temps de guspira)
                                                     6-Instant tancament ruptor

                                                     En l'instant d'obertura del ruptor es produeix una
                                                     sobretensió de 150V a 300V en el primari.

                Oscil·lograma tensió encesa primari i secundari
La tensió d'encesa, o sigui el pic de tensió del secundari que fa saltar la guspira
dependrà de:
     -Separació dels elèctrodes de la bugia.
     -Compressió del motor.
     -Tipus de mescle
     -Estat de l'encesa: Defectes d'aillament, etc.

**RECORDA QUE L'AIRE NO ÉS CONDUCTOR, PER TANT EL CIRCUIT ESTENCA QUAN SALTA
LA GUSPIRA**




Exemple de senyals no uniformes
Tensió disponible a la bobina-Tensió necessària a les bugies.




  Condensador: Està en paral·lel al ruptor. La seva finalitat és descarregar
  la bobina primària amb rapidesa per aconseguir una extratensió elevada sobre el
  secundari. També impedeix que saltin guspires al ruptor en el moment de la
  seva apertura.
Avançament de l'encesa convencional i regulació

Avanç de la guspira abans que el pistó arribi al PMS(punt mort superior). Aquest avanç es
representa amb un punt Z el qual forma un angle sobre respecte el moviment del ciguenyal.

Motius per efectuar l'avanç:
     A més rpm, la flama té menys temps per propagar-se dins el pistó.
     A menys carga, o sigui mescles més pobres, la flama es propaga a menys velocitat.




                                                                Verificació de l'avanç: Es fa amb una
                                                                pistola estroboscòpica. És un feix
                                                                de llum intermitent sincronitzat amb el
                                                                ruptor, o sigui amb la guspira. Aquest feix
                                                                de llum permet visualitzar la posició de la
                                                                marca de PMS en el plat del cigonyal
                                                                respecte el bloc del motor. Aquesta posició
                                                                determinarà l'angle d'avançament
                                                                de l'encesa.
Regulació de l'avanç de l'encesa


 -En el moment de la seva fixació permet un gir. Serà la posició
 fixe de repós.

 -Regulació d'avançada
 centrifuga: en funció de les
 rpm mitjançant uns
 constrapesos que
  efectguen un gir sobre el
 ruptor respecte la lleva.




 -Regulació d'avançada
 per depressió: En funció
 de la càrrega del motor,
 s'actua sobre el gir
 del ruptor minjançant un
 èmbol que es desplaça
 segons la depressió del
 colector d'admissió
3-Cables d'alta tensió

   Tenen la funció de subministrar l'alta tensió ales bugies. Per garantir l'eficàcia d'aquests, han
   de complir:
               -Bones propietats d'aïllament: Fabricats amb materials amb alta resistivitat.
               -Resistència tèrmica: aproximadament 200ºC.
               -Resistent a vibracions i humitats.
               -Resistents a la gasolina i olis.

   A tenir en compte:
               - Els cables d'alta tensió han de ser el màxim curts possible.
               -Respectar radis de gir suau, que no quedin forçats ni excessivament doblegats.
               - La longitud del cable ha de ser igual per a totes les bugies, així garantim un
               sistema simètric, o sigui una conductivitat igual per a cada bugia.




                                                Nucli
4-Bugies

La bugia és l'element del sistema d'encesa encarregada de produir la guspira
per encendre la mescle d'aire i combustible dels motors Otto.

                         1-Pern de connexió                      Una bugia ha de ser capaç de:
                         2-Aïllador(material ceràmic)            -Treballar a més de 20KV.
                         3-Massa colada conductora               -Aguantar temperatures de treball sobre
                         4-Juntes no desmuntables                la punta de l'aïllador entre 400 i 800ºC
                         5-Elèctrode central
                         6-Elèctrode de massa                    (temperatura d'autoneteja).Menys de
                         7-junta interior                        400ºC de treball la bugia no te capacitat
                         8-Cos de bugia( part metàl·lica )       d'autoneteja.
                         9-Junta interior                        -Capacitat de dissipar la calor.


                             Grau tèrmic de la bugia
                             La capacitat que té la bugia de dissipar el calor determina el seu grau tèrmic.
                             Bugies amb grau tèrmic alt dissipen el calor amb més facilitat.
                             Bugies amb grau tèrmic baix tenen poques qualitats refrigerants.

                                   Bugies fredes(alt grau tèrmic)     Bugies calentes (baix grau tèrmic)
                                   Gran capacitat autorefrigerant      Poques qualitats refrigerants
                                   Adequades per:                     Adequades per:
                                    Motors ràpids, alta RC,           Motors lents, baixa potencia
                                    sobrealimentats                   especifica.


                                     Veure vídeo bugies: http://www.youtube.com/watch?v=U13V0fG0EEI
Codi de les bugies: Les bugies s'identifiquen per un codi
que porten marcat sobre l'aïllador
Quan es substitueix una bugia s'ha de verificar que el codi
coincideixi amb la nova.
El codi especifica les dimensions i les prestacions que
tenen aquestes.
      -Dimensions de la rosca, grau tèrmic, tipus
      d'elèctrode, galga elèctrode, etc.

Instal·lació i parell de subjecció de les bugies: Les
Bugies es cargolen segons un parell o segons un angle
especificat pel fabricant.




    Manteniment d'una bugia: Comprovar galga d'elèctrode cada 10000Km i netejar-la en cas de
    Sutge o carbonissa. Substituir-les cada 20000 Km o si estan deteriorades. Unes bugies en mal estat
    provoquen pèrdues de rendiment i contaminació, o senzillament no salta la guspira.
          Recorda: abans de treure una bugia espera que el motor estigui fred (sobretot les culates d'alumini), i bufa amb
          la pistola d'aire l'allotjament d'aquesta per tal d'evitar que entrin partícules dins el cilindre.
Diagnòstic de bugies

Les bugies ens donen informació de si el funcionament del motor és correcte.

Aspecte normal: Resseca i de color                         Amb dipòsits: Pot ser degut a la mala qualitat del
gris amb tonalitats blanques, grogues o                    combustible, a un excés d'oli degut al desgast dels anells del
marrons. sense acumulacions d'olis en els                  pistó, o a la ignició de líquid refrigerant, o sigui que la junta de
elèctrodes.                                                la culata no és completament estanca.




                                                                                           Carbonissa: De color negre. Degut
Trencament de l'aïllador: És                Fusió elèctrodes: És degut a un                A que treballa per sota els 450ºC, que
degut a un parell de fixació                excés de temperatura, ja sigui pel             és la temperatura d'autoneteja. Grau
excessiva, o que ha rebut un cop            funcionament incorrecte del motor, o           tèrmic inadequat, motors que efectuen
abans de muntar-la. Pot produir             per ser una bugia amb un grau tèrmic           trajectes massa curts.
danys severs al motor.                      massa baix
Tipus de bugies

-Materials preciosos: Iridi.           -Varis elèctrodes de massa: La
Permeten treballar a menys tensió      guspira salta alternativament
degut a la punta fina mot resistent.   A cada elèctrode, per tant
Poden durar el doble que una bugia     es reparteixen el desgats          -Elèctrode auxiliar
 convencional                          Incrementant la vida útil




  -Bugia estandar: Elèctrode
  Central i elèctrode de massa.                       -Elèctrode tallat en V
Combustió de la mescle

La combustió de la mescle no és instantània.
La mescle aire-combustible necessita un temps per inflamar-se i propagar-se per tota la càmera
de combustió. Aquest temps dependrà de:
     -Forma de la cambra.
     -Ubicació de la bugia.
     -Tipus de mescle: Les mescles pobres donen velocitats de combustió més lentes, per això
     en el distribuïdor hi ha la regulació d'avançada per depressió.

Esquema de progrés normal de la combustió:




Combustions no controlades: provoquen sobrepressions en moments inadequats i que poden danyar
els pistons.
      -Detonació: És quan una vegada ha saltat la guspira, la mescle espontaneïtat explota per culpa
      de la sobrepressió, provocant un soroll característic anomenat picat. Aquesta sobrepressió sobtada
       pot danyar el pistó.
             Causes: - Escalfament de la mescle per dipòsits de carbonissa
                        -Octanatge del combustible massa baix
                        -Encesa massa avançada
                        -Temperatura aire admissió massa elevada

      -Autoencesa: És quan la mescle s'encén abans de saltar la guspira degut a un punt excessivament
      calent de la càmera de combustió, posteriorment s'alta la guspira i esdevenen dos fronts de flama,
      Augmentant la temperatura i la sobrepressió.
Corba de pressió en un cilindre amb detonació.




Esquema de progrés anormal de la combustió amb autoencesa
Posada a punt de l'encesa

Abans de començar s'ha de verificar el bon estat i adequada connexió de tots els components de l'encesa.
    -Verificar la galga del ruptor segons fabricant (0,40-0,45 mm). Ha d'estar en bon estat.
    -Verificar conductivitats i aïllaments de bobines, condensadors, conductivitat dels cables d'alta i del rotor.
    -Funcionament dels contrapesos de l'avanç centrífug. Lubricar amb grassa i comprovar molles.
    -Funcionament de l'avançada per buit amb vacuòmetre i segons tara fabricant.
    -Carbonet de la tapa.
    -Galga i neteja de bugies

     1-Fixació del distribuïdor:
           -Situar el primer pistó en compressió fent coincidir la marca de PMS de la politja o plat del
           Cigonyal amb la marca del bloc que determina l'angle d'avançada segons fabricant.
      2-Posicionar el distribuïdor en el seu allotjament del tal forma
      que la pipa(rotor) quedi en posició de donar tensió al primer
      cilindre (heu de tenir present el sentit de rotació del
      distribuïdor). No fixar-lo encara.

      3-Es connecta una làmpada de proves en paral·lel al ruptor. Es
      fa girar lleugerament el distribuïdor a dretes o esquerres fins
      que la llum de la làmpada s'encén (simula que la guspira ha
      saltat). Fixar el distribuïdor i muntar la tapa del distribuïdor.              Exemple: 8º d'avançament



      4- Comprovació del calat amb pistola estroboscòpica: Arrancar el motor i posar-lo a 800rpm o segons
      Indicacions fabricant. Desconnectar el tub d'avanç per depressió i tapar-lo. La marca de la politja ha de
      coincidir amb la marca de l'avançament del l'apartat anterior, o sigui segons fabricant. Si no coincideix
      s'afluixarà el distribuïdor i es farà girar lleugerament fins que coincideixi. Es tornarà a fixar el distribuïdor.
      Els contrapesos d'avanç centrifug no actuen al relentí.
5-Comprovar avanç centrífug: Motor en marxa i tub de buit desconnectat. Es verifica la posició de la marca
de la politja del cigonyal amb la pistola estroboscòpica i a amb les rpm especificades pel fabricant.
L'avanç centrífug serà l'avanç trobat menys l'avanç inicial ajustat a l'apartat anterior.

6-Comprovar l'avanç per buit: Connectar el tub de buit del distribuïdor. Verificar l'angle d'avanç amb la
pistola estroboscòpica i a règim de motor segons indicacions del fabricant. Recorda que també està actuant
l'avanç centrífug, per tant l'avanç per depressió serà l'avanç total menys l'avanç centrifug trobat a l'apartat
anterior per les mateixes rpm i menys l'avanç inicial.




       Exemple: Un motor te un avanç inicial de 8º( posició de calat del distribuïdor a motor parat).
       Verifiquem amb la pistola estroboscòpica l'avanç centrífug a 2000rpm amb el tub de buit
       desconnectat, i ens surt un avançament total de 15º, per tant l'avanç centrífug serà 15º-8º=7º
       Ara comprovem a igual règim de motor l'avanç per buit, i ens surt un avanç total de 24º, per tant
       l'avanç per buit serà: 24º-15º=9º
Pràctiques a realitzar:



       -Comprovar la conductivitat i aïllament d'un condensador entre plaques, carregar-lo a 1
        i descarregar-lo fent curtcircuit
       -Comprovar conductivitat d'una bobina i aïllament: primari i secundari
       -Comprovar la conductivitat del cable d'alta tensió.
       -Pràctica oscil·loscopi(picoscope): analitzar senyal d'encesa.
       -Galgar bugies i comprovar-ne el seu estat.
       -Exercicis de bugies: codi bugies
        (http://www.ngk.es/es/buscador-de-productos/produktfinder/PKW/ZK_BENZINER/)
       -Posada a punt de l'encesa amb pistola estroboscòpica
            Comprovar que passa amb l'avançament a diferents rpm i diferents posicions de
            buit del distribuïdor

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Calado de la bomba rotativa ve
Calado de la bomba rotativa veCalado de la bomba rotativa ve
Calado de la bomba rotativa veJuan Miguel
 
sistema de inyeccion motronic
sistema de inyeccion motronicsistema de inyeccion motronic
sistema de inyeccion motronicSalomon Vinces
 
Alternador circuitos-funcionamiento
Alternador circuitos-funcionamientoAlternador circuitos-funcionamiento
Alternador circuitos-funcionamientojefenum1
 
Sistema de encendido o arranque
Sistema de encendido o arranqueSistema de encendido o arranque
Sistema de encendido o arranqueAdrián Gabriel
 
09 inyeccion diesel electronica (1ª parte)
09 inyeccion diesel electronica (1ª parte)09 inyeccion diesel electronica (1ª parte)
09 inyeccion diesel electronica (1ª parte)Nicolás Colado
 
01 encendidos convencionales
01 encendidos convencionales01 encendidos convencionales
01 encendidos convencionalesNicolás Colado
 
Curso de sistemas de inyeccion diesel
Curso de sistemas de inyeccion dieselCurso de sistemas de inyeccion diesel
Curso de sistemas de inyeccion dieselMario Salas
 
362 Audi Q7 Tren de Rodaje.pdf
362 Audi Q7 Tren de Rodaje.pdf362 Audi Q7 Tren de Rodaje.pdf
362 Audi Q7 Tren de Rodaje.pdfjcarrey
 
Curso sistemas-encendidos-convencional-transistorizado-electronico-automoviles
Curso sistemas-encendidos-convencional-transistorizado-electronico-automovilesCurso sistemas-encendidos-convencional-transistorizado-electronico-automoviles
Curso sistemas-encendidos-convencional-transistorizado-electronico-automovilesCharlie Ala
 
Culatas
CulatasCulatas
CulatasIPN
 
Sistema de encendido convencional
Sistema de encendido convencionalSistema de encendido convencional
Sistema de encendido convencionalcestebanfa
 
Bosch cp3 common rail 18 pag
Bosch cp3 common rail 18 pagBosch cp3 common rail 18 pag
Bosch cp3 common rail 18 pagjoaquinin1
 
Bobinas de encendido, función, diagnóstico hella
Bobinas de encendido, función, diagnóstico hellaBobinas de encendido, función, diagnóstico hella
Bobinas de encendido, función, diagnóstico hellaAngelArizmendiTovar
 

La actualidad más candente (20)

Organizacion de modulo 2010
Organizacion de modulo 2010Organizacion de modulo 2010
Organizacion de modulo 2010
 
Calado de la bomba rotativa ve
Calado de la bomba rotativa veCalado de la bomba rotativa ve
Calado de la bomba rotativa ve
 
sistema de inyeccion motronic
sistema de inyeccion motronicsistema de inyeccion motronic
sistema de inyeccion motronic
 
Alternador circuitos-funcionamiento
Alternador circuitos-funcionamientoAlternador circuitos-funcionamiento
Alternador circuitos-funcionamiento
 
Inyector MPI.pptx
Inyector MPI.pptxInyector MPI.pptx
Inyector MPI.pptx
 
Sistema de encendido o arranque
Sistema de encendido o arranqueSistema de encendido o arranque
Sistema de encendido o arranque
 
Bomba lineal
Bomba linealBomba lineal
Bomba lineal
 
09 inyeccion diesel electronica (1ª parte)
09 inyeccion diesel electronica (1ª parte)09 inyeccion diesel electronica (1ª parte)
09 inyeccion diesel electronica (1ª parte)
 
Sistema Encendido Dis
Sistema Encendido DisSistema Encendido Dis
Sistema Encendido Dis
 
01 encendidos convencionales
01 encendidos convencionales01 encendidos convencionales
01 encendidos convencionales
 
Efi 02
Efi 02Efi 02
Efi 02
 
Monoblock
MonoblockMonoblock
Monoblock
 
Comprobacion alternador-3-parte
Comprobacion alternador-3-parteComprobacion alternador-3-parte
Comprobacion alternador-3-parte
 
Curso de sistemas de inyeccion diesel
Curso de sistemas de inyeccion dieselCurso de sistemas de inyeccion diesel
Curso de sistemas de inyeccion diesel
 
362 Audi Q7 Tren de Rodaje.pdf
362 Audi Q7 Tren de Rodaje.pdf362 Audi Q7 Tren de Rodaje.pdf
362 Audi Q7 Tren de Rodaje.pdf
 
Curso sistemas-encendidos-convencional-transistorizado-electronico-automoviles
Curso sistemas-encendidos-convencional-transistorizado-electronico-automovilesCurso sistemas-encendidos-convencional-transistorizado-electronico-automoviles
Curso sistemas-encendidos-convencional-transistorizado-electronico-automoviles
 
Culatas
CulatasCulatas
Culatas
 
Sistema de encendido convencional
Sistema de encendido convencionalSistema de encendido convencional
Sistema de encendido convencional
 
Bosch cp3 common rail 18 pag
Bosch cp3 common rail 18 pagBosch cp3 common rail 18 pag
Bosch cp3 common rail 18 pag
 
Bobinas de encendido, función, diagnóstico hella
Bobinas de encendido, función, diagnóstico hellaBobinas de encendido, función, diagnóstico hella
Bobinas de encendido, función, diagnóstico hella
 

Destacado

Sistemas de encendido
Sistemas de encendidoSistemas de encendido
Sistemas de encendidoAlex Port
 
Estatutos CAICO
Estatutos CAICOEstatutos CAICO
Estatutos CAICOcaico14
 
PresentacionInternet
PresentacionInternetPresentacionInternet
PresentacionInternetRaquelMunch
 
E' per te
E' per teE' per te
E' per temorby64
 
DealFolio Digest 1 - 15 May 2015
DealFolio Digest 1 - 15 May 2015DealFolio Digest 1 - 15 May 2015
DealFolio Digest 1 - 15 May 2015Lisa Saldana
 
BCS Bristol presentation 070311
BCS Bristol presentation 070311BCS Bristol presentation 070311
BCS Bristol presentation 070311bookmeister
 
Urban Water Partners, GBCC 2011
Urban Water Partners, GBCC 2011Urban Water Partners, GBCC 2011
Urban Water Partners, GBCC 2011Jessica H
 
E book-seo-na-pratica-natanael-oliveira
E book-seo-na-pratica-natanael-oliveiraE book-seo-na-pratica-natanael-oliveira
E book-seo-na-pratica-natanael-oliveiraBianca Lucena
 
2 final sistema_respiratorio_fesi_unam_junio_2008[1]
2 final sistema_respiratorio_fesi_unam_junio_2008[1]2 final sistema_respiratorio_fesi_unam_junio_2008[1]
2 final sistema_respiratorio_fesi_unam_junio_2008[1]Luvia Megchun
 
Gastronomia italiana
Gastronomia italiana Gastronomia italiana
Gastronomia italiana michelledm118
 

Destacado (20)

Sistemas de encendido
Sistemas de encendidoSistemas de encendido
Sistemas de encendido
 
Estatutos CAICO
Estatutos CAICOEstatutos CAICO
Estatutos CAICO
 
PresentacionInternet
PresentacionInternetPresentacionInternet
PresentacionInternet
 
La clase expositiva
La clase expositivaLa clase expositiva
La clase expositiva
 
Twitter
TwitterTwitter
Twitter
 
E' per te
E' per teE' per te
E' per te
 
DealFolio Digest 1 - 15 May 2015
DealFolio Digest 1 - 15 May 2015DealFolio Digest 1 - 15 May 2015
DealFolio Digest 1 - 15 May 2015
 
Prácticas educación y sociedad
Prácticas educación y sociedadPrácticas educación y sociedad
Prácticas educación y sociedad
 
Intervención en la imagen cerámica virgen rocio gines
Intervención en la imagen cerámica virgen rocio ginesIntervención en la imagen cerámica virgen rocio gines
Intervención en la imagen cerámica virgen rocio gines
 
2014s2 quadro geral de ofertas 01 07
2014s2   quadro geral de ofertas 01 072014s2   quadro geral de ofertas 01 07
2014s2 quadro geral de ofertas 01 07
 
Ats ppt
Ats pptAts ppt
Ats ppt
 
BCS Bristol presentation 070311
BCS Bristol presentation 070311BCS Bristol presentation 070311
BCS Bristol presentation 070311
 
Claims and Counterclaims Preparation, Analysis, Assessment and Successful Set...
Claims and Counterclaims Preparation, Analysis, Assessment and Successful Set...Claims and Counterclaims Preparation, Analysis, Assessment and Successful Set...
Claims and Counterclaims Preparation, Analysis, Assessment and Successful Set...
 
Turbinas y compresores
Turbinas y compresoresTurbinas y compresores
Turbinas y compresores
 
Urban Water Partners, GBCC 2011
Urban Water Partners, GBCC 2011Urban Water Partners, GBCC 2011
Urban Water Partners, GBCC 2011
 
E book-seo-na-pratica-natanael-oliveira
E book-seo-na-pratica-natanael-oliveiraE book-seo-na-pratica-natanael-oliveira
E book-seo-na-pratica-natanael-oliveira
 
SATE, la noción de la asistencia Técnica a la escuela
SATE, la noción de la asistencia Técnica a la escuela SATE, la noción de la asistencia Técnica a la escuela
SATE, la noción de la asistencia Técnica a la escuela
 
5 competencias lider ventas
5 competencias lider ventas5 competencias lider ventas
5 competencias lider ventas
 
2 final sistema_respiratorio_fesi_unam_junio_2008[1]
2 final sistema_respiratorio_fesi_unam_junio_2008[1]2 final sistema_respiratorio_fesi_unam_junio_2008[1]
2 final sistema_respiratorio_fesi_unam_junio_2008[1]
 
Gastronomia italiana
Gastronomia italiana Gastronomia italiana
Gastronomia italiana
 

Similar a Encesa convencional

Memòria taller
Memòria tallerMemòria taller
Memòria tallertecno2
 
Questionari electricitat
Questionari electricitatQuestionari electricitat
Questionari electricitatmabr36
 
Tema 5. Circuitos Eléctricos, Circuits Elèctrics
Tema 5. Circuitos Eléctricos, Circuits ElèctricsTema 5. Circuitos Eléctricos, Circuits Elèctrics
Tema 5. Circuitos Eléctricos, Circuits ElèctricsJosep Cachuto Aparicio
 
Secundaria Piles y generadors.pdf
Secundaria Piles y generadors.pdfSecundaria Piles y generadors.pdf
Secundaria Piles y generadors.pdfjolopezpla
 
electricitat -circuit electric 2n eso.pdf
electricitat -circuit electric 2n eso.pdfelectricitat -circuit electric 2n eso.pdf
electricitat -circuit electric 2n eso.pdfPilar Conesa Turon
 
Electricitat i magnetisme
Electricitat i magnetismeElectricitat i magnetisme
Electricitat i magnetismeMaria Bañeres
 
Unitat 5 L'electricitat
Unitat 5 L'electricitatUnitat 5 L'electricitat
Unitat 5 L'electricitatrrodri83
 
Problemes diodes i transistors enunciats
Problemes  diodes i transistors  enunciatsProblemes  diodes i transistors  enunciats
Problemes diodes i transistors enunciatsCarlos Cardelo
 
Tecnologia treball circuits
Tecnologia treball circuitsTecnologia treball circuits
Tecnologia treball circuitstecno2
 

Similar a Encesa convencional (15)

Memòria taller
Memòria tallerMemòria taller
Memòria taller
 
Questionari electricitat
Questionari electricitatQuestionari electricitat
Questionari electricitat
 
Tema 5. Circuitos Eléctricos, Circuits Elèctrics
Tema 5. Circuitos Eléctricos, Circuits ElèctricsTema 5. Circuitos Eléctricos, Circuits Elèctrics
Tema 5. Circuitos Eléctricos, Circuits Elèctrics
 
Secundaria Piles y generadors.pdf
Secundaria Piles y generadors.pdfSecundaria Piles y generadors.pdf
Secundaria Piles y generadors.pdf
 
electricitat -circuit electric 2n eso.pdf
electricitat -circuit electric 2n eso.pdfelectricitat -circuit electric 2n eso.pdf
electricitat -circuit electric 2n eso.pdf
 
Electricitat i magnetisme
Electricitat i magnetismeElectricitat i magnetisme
Electricitat i magnetisme
 
Unitat 5 L'electricitat
Unitat 5 L'electricitatUnitat 5 L'electricitat
Unitat 5 L'electricitat
 
Problemes diodes i transistors enunciats
Problemes  diodes i transistors  enunciatsProblemes  diodes i transistors  enunciats
Problemes diodes i transistors enunciats
 
Tecnologia treball circuits
Tecnologia treball circuitsTecnologia treball circuits
Tecnologia treball circuits
 
Circuit electric
Circuit electricCircuit electric
Circuit electric
 
Unitat 5 (A)
Unitat 5 (A)Unitat 5 (A)
Unitat 5 (A)
 
Tecno
TecnoTecno
Tecno
 
Electricitat.tema2
Electricitat.tema2Electricitat.tema2
Electricitat.tema2
 
Electricitat2
Electricitat2Electricitat2
Electricitat2
 
Circuit electric
Circuit electricCircuit electric
Circuit electric
 

Encesa convencional

  • 1. ENCESA CONVENCIONAL MOTOR OTTO 1-Magnetisme i electromagnetisme La terra i els imants tenen dos pols, el Nord i el sud, i entre ells es forma un camp magnètic L'electromagnetisme és l'efecte magnètic produït per l'electricitat mitjançant Bobines. Símbol genèric d'una Bobina Una bobina és un enrotllament (solenoide) de fil conductor, normalment de coure, i recobert amb un vernís aïllant.
  • 2. Una bobina és magnetitza quan hi circula un corrent elèctric. Per intensificar el camp Magnètic s'hi col·loca un nucli de ferro en el centre de la bobina. Les bobines poden tenir diferents formes i funcions. En el mon de l'automòbil la trobem en l'encesa, l'alternador, motors elèctrics, relés, etc. Transformador Bobinat motor elèctric Bobines encesa motor gasolina
  • 3. Propietat molt important de les bobines: -Al circular un corrent a través d'ella es crea un camp magnètic. -El camp magnètic generat dependrà de la intensitat de corrent i del nombre d'espires de la bobina. -Autoinducció: -Quan la intensitat que circula per una bobina varia, la bobina tendeix a crear una f.e.m. (força electromotriu) contraria al canvi d'intensitat. Aquesta variació es dona en l'instant de la connexió i desconnexió de la bobina (en la desconnexió es produeix el salt de la guspira a la bugia). -Inducció mútua: Si provoquem una variació de camp magnètic sobre una bobina, aquesta genera corrent elèctric. Aquest efecte es usat per transformar el corrent de baixa tensió de la bateria a alta tensió que es necessitarà a la bugia.
  • 4. 2-Encesa electromecànica convencional -L'encesa és el sistema per el qual s'obté la guspira per cremar el combustible en el motors OTTO, també mencionats motors d'encesa provocada(MEP). 1- Bateria (Corrent continua de 12 V) 2- Clau contacte(interruptor d'arrancada) 3-Bobina d'encesa (transforma la tensió de la bateria en alta tensió 12-20kV) 4-Distribuïdor (Mecanisme rotatiu que dona l'ordre d'encesa dels pistons) 5-Bugies (una per cilindre)
  • 5. La bobina d'encesa funciona com un transformador: -Transformen de baixa a alta tensió: de 12V a 12000-20000 V. -Hi ha dos enrotllaments, el primari i el secundari. -El primari és el de baixa tensió, el secundari d'alta. -El primari té menys espires que el secundari. Primari: de 200 a 300 espires de 0,8 mm de diàmetre. Secundari: de 20000 a 30000 espires de 0,08 mm de diàmetre. -Les espires d'alta són més primes perquè la intensitat és més baixa. 1. Batería 2. Interruptor 3. Voltaje inducido en el secundario 4. Bobina primaria 5. Bobina secundaria
  • 6. Parts de la bobina d'encesa (15,+,B) (1,-,D) 1. 1-Borne 15,+,B (connexió a bateria a través de la clau de contacte) 2. 2-Borne 1,—,D(connexió a ruptor) 3. 3-Borne 4 (connexió alta tensió tapa delco) 4. 4-Conexión común de los arrollamientos 5. 5-Arrollamiento primario 6. 6-Arrollamiento secundario 7. 7-Núcleo magnético
  • 7. El distribuïdor: Dins el sistema d'encesa s'encarrega de repartir i sincronitzar la guspira entre les bugies. 1-Tapa 2-Rotor 3-Avance centrífugo 4-Leva 5-Eje 6-Ruptor 7-Placa soporte 8-Cuerpo 9-Depresor 10-Condensador 11-Muelle de sujeción 12-Arrastre A. 1-Bobina 2-Distribuidor 3-Bujías Distribuidor amb ruptor i rotor
  • 8. Tapa del delco o tapa distribució i rotor A 5 Figura Pipa o rotor 6 A. Aspecto exterior C B. Ubicación en el distribuidor C. Tapa del distribuidor 1. Rotor B 2. Lámina metálica 3. Conexiones interiores 4. Carboncillo elástico C 5. Borne central ( conexión bobina) 6. Bornes de les bugies
  • 9. A. Aspecto exterior B. Ubicación del ruptor en el distribuidor 1. Leva del ruptor (Un solo saliente, ya que corresponde a un motor monocilíndrico) 2. Placa portarruptor 3. Yunque A 4. Martillo 5. Palanca del ruptor 6. Patín 7. Resorte de la palanca del ruptor 8. Tornillo de fijación del yunque Figura ruptor
  • 10. Lleva i ruptor. Angles de gir. Angle de tancament αc : Angle en què els platins(ruptor) estan tancats (interruptor tancat). La bateria càrrega la bobina. Angle d'obertura αa : Angle en què els platins es troben oberts (interruptor obert). En el moment de l'apertura salta la guspira a les bugies. Angle entre guspires β: És l'angle de gir que Efectua el distribuïdor entre dues guspires. β=360º/nº de pistons Lleva per 4 cilindres Angle dwell: és la suma dels angles αc d'un cicle, o sigui d'una volta del distribuïdor. És representa en %. L'angle dwell representa el % de temps d'un cicle en que la bobina es carregada per la bateria. Com més rpm del motor menys temps disponible per carrega la bobina, un dels motius pel qual els motors perden eficàcia a altes revolucions. Si la bobina no té temps per carregar-se completament no disposarà de prou energia per fer saltar la guspira. L'angle dwell ha de ser aproximadament entre el 51% i 55% Lleva per 6 cilindres
  • 11. Càrrega circuit primari: Es produeix quan el ruptor està tancat Descàrrega circuit primari: Es produeix s'obre el ruptor. Interessa que es produeixi una desconnexió molt ràpida per provocar una sobretensió en el primari d'uns 300V. El condensador situat en paral·lel amb el ruptor afavoreix a la desconnexió instantània i elimina les guspires sobre el ruptor.
  • 12. Un oscil·loscopi és un instrument de mesura electrònica per la representació gràfica de senyals elèctrics que varien en el temps. L'oscil·loscopi ens permetrà estudiar la intensitat del primari i secundari de la bobina en el moment de la seva càrrega i el moment del salt de la guspira. És una eina per diagnosticar averies KV 30KV A-Temps obertura ruptor B-Temps tancament ruptor a-Durada guspira b-amortiment oscil·lant 1-Instant Obertura ruptor 2-Tensió d'encesa (pic de tensió necessària per fer saltar V la guspira)(20KV-30KV) 3-Tensió de combustió (una vegada l'arc elèctric flueix la 300 tensió disminueix) 4-Agulla 5-Línia tensió combustió (temps de guspira) 6-Instant tancament ruptor En l'instant d'obertura del ruptor es produeix una sobretensió de 150V a 300V en el primari. Oscil·lograma tensió encesa primari i secundari
  • 13. La tensió d'encesa, o sigui el pic de tensió del secundari que fa saltar la guspira dependrà de: -Separació dels elèctrodes de la bugia. -Compressió del motor. -Tipus de mescle -Estat de l'encesa: Defectes d'aillament, etc. **RECORDA QUE L'AIRE NO ÉS CONDUCTOR, PER TANT EL CIRCUIT ESTENCA QUAN SALTA LA GUSPIRA** Exemple de senyals no uniformes
  • 14. Tensió disponible a la bobina-Tensió necessària a les bugies. Condensador: Està en paral·lel al ruptor. La seva finalitat és descarregar la bobina primària amb rapidesa per aconseguir una extratensió elevada sobre el secundari. També impedeix que saltin guspires al ruptor en el moment de la seva apertura.
  • 15. Avançament de l'encesa convencional i regulació Avanç de la guspira abans que el pistó arribi al PMS(punt mort superior). Aquest avanç es representa amb un punt Z el qual forma un angle sobre respecte el moviment del ciguenyal. Motius per efectuar l'avanç: A més rpm, la flama té menys temps per propagar-se dins el pistó. A menys carga, o sigui mescles més pobres, la flama es propaga a menys velocitat. Verificació de l'avanç: Es fa amb una pistola estroboscòpica. És un feix de llum intermitent sincronitzat amb el ruptor, o sigui amb la guspira. Aquest feix de llum permet visualitzar la posició de la marca de PMS en el plat del cigonyal respecte el bloc del motor. Aquesta posició determinarà l'angle d'avançament de l'encesa.
  • 16. Regulació de l'avanç de l'encesa -En el moment de la seva fixació permet un gir. Serà la posició fixe de repós. -Regulació d'avançada centrifuga: en funció de les rpm mitjançant uns constrapesos que efectguen un gir sobre el ruptor respecte la lleva. -Regulació d'avançada per depressió: En funció de la càrrega del motor, s'actua sobre el gir del ruptor minjançant un èmbol que es desplaça segons la depressió del colector d'admissió
  • 17. 3-Cables d'alta tensió Tenen la funció de subministrar l'alta tensió ales bugies. Per garantir l'eficàcia d'aquests, han de complir: -Bones propietats d'aïllament: Fabricats amb materials amb alta resistivitat. -Resistència tèrmica: aproximadament 200ºC. -Resistent a vibracions i humitats. -Resistents a la gasolina i olis. A tenir en compte: - Els cables d'alta tensió han de ser el màxim curts possible. -Respectar radis de gir suau, que no quedin forçats ni excessivament doblegats. - La longitud del cable ha de ser igual per a totes les bugies, així garantim un sistema simètric, o sigui una conductivitat igual per a cada bugia. Nucli
  • 18. 4-Bugies La bugia és l'element del sistema d'encesa encarregada de produir la guspira per encendre la mescle d'aire i combustible dels motors Otto. 1-Pern de connexió Una bugia ha de ser capaç de: 2-Aïllador(material ceràmic) -Treballar a més de 20KV. 3-Massa colada conductora -Aguantar temperatures de treball sobre 4-Juntes no desmuntables la punta de l'aïllador entre 400 i 800ºC 5-Elèctrode central 6-Elèctrode de massa (temperatura d'autoneteja).Menys de 7-junta interior 400ºC de treball la bugia no te capacitat 8-Cos de bugia( part metàl·lica ) d'autoneteja. 9-Junta interior -Capacitat de dissipar la calor. Grau tèrmic de la bugia La capacitat que té la bugia de dissipar el calor determina el seu grau tèrmic. Bugies amb grau tèrmic alt dissipen el calor amb més facilitat. Bugies amb grau tèrmic baix tenen poques qualitats refrigerants. Bugies fredes(alt grau tèrmic) Bugies calentes (baix grau tèrmic) Gran capacitat autorefrigerant Poques qualitats refrigerants Adequades per: Adequades per: Motors ràpids, alta RC, Motors lents, baixa potencia sobrealimentats especifica. Veure vídeo bugies: http://www.youtube.com/watch?v=U13V0fG0EEI
  • 19. Codi de les bugies: Les bugies s'identifiquen per un codi que porten marcat sobre l'aïllador Quan es substitueix una bugia s'ha de verificar que el codi coincideixi amb la nova. El codi especifica les dimensions i les prestacions que tenen aquestes. -Dimensions de la rosca, grau tèrmic, tipus d'elèctrode, galga elèctrode, etc. Instal·lació i parell de subjecció de les bugies: Les Bugies es cargolen segons un parell o segons un angle especificat pel fabricant. Manteniment d'una bugia: Comprovar galga d'elèctrode cada 10000Km i netejar-la en cas de Sutge o carbonissa. Substituir-les cada 20000 Km o si estan deteriorades. Unes bugies en mal estat provoquen pèrdues de rendiment i contaminació, o senzillament no salta la guspira. Recorda: abans de treure una bugia espera que el motor estigui fred (sobretot les culates d'alumini), i bufa amb la pistola d'aire l'allotjament d'aquesta per tal d'evitar que entrin partícules dins el cilindre.
  • 20. Diagnòstic de bugies Les bugies ens donen informació de si el funcionament del motor és correcte. Aspecte normal: Resseca i de color Amb dipòsits: Pot ser degut a la mala qualitat del gris amb tonalitats blanques, grogues o combustible, a un excés d'oli degut al desgast dels anells del marrons. sense acumulacions d'olis en els pistó, o a la ignició de líquid refrigerant, o sigui que la junta de elèctrodes. la culata no és completament estanca. Carbonissa: De color negre. Degut Trencament de l'aïllador: És Fusió elèctrodes: És degut a un A que treballa per sota els 450ºC, que degut a un parell de fixació excés de temperatura, ja sigui pel és la temperatura d'autoneteja. Grau excessiva, o que ha rebut un cop funcionament incorrecte del motor, o tèrmic inadequat, motors que efectuen abans de muntar-la. Pot produir per ser una bugia amb un grau tèrmic trajectes massa curts. danys severs al motor. massa baix
  • 21. Tipus de bugies -Materials preciosos: Iridi. -Varis elèctrodes de massa: La Permeten treballar a menys tensió guspira salta alternativament degut a la punta fina mot resistent. A cada elèctrode, per tant Poden durar el doble que una bugia es reparteixen el desgats -Elèctrode auxiliar convencional Incrementant la vida útil -Bugia estandar: Elèctrode Central i elèctrode de massa. -Elèctrode tallat en V
  • 22. Combustió de la mescle La combustió de la mescle no és instantània. La mescle aire-combustible necessita un temps per inflamar-se i propagar-se per tota la càmera de combustió. Aquest temps dependrà de: -Forma de la cambra. -Ubicació de la bugia. -Tipus de mescle: Les mescles pobres donen velocitats de combustió més lentes, per això en el distribuïdor hi ha la regulació d'avançada per depressió. Esquema de progrés normal de la combustió: Combustions no controlades: provoquen sobrepressions en moments inadequats i que poden danyar els pistons. -Detonació: És quan una vegada ha saltat la guspira, la mescle espontaneïtat explota per culpa de la sobrepressió, provocant un soroll característic anomenat picat. Aquesta sobrepressió sobtada pot danyar el pistó. Causes: - Escalfament de la mescle per dipòsits de carbonissa -Octanatge del combustible massa baix -Encesa massa avançada -Temperatura aire admissió massa elevada -Autoencesa: És quan la mescle s'encén abans de saltar la guspira degut a un punt excessivament calent de la càmera de combustió, posteriorment s'alta la guspira i esdevenen dos fronts de flama, Augmentant la temperatura i la sobrepressió.
  • 23. Corba de pressió en un cilindre amb detonació. Esquema de progrés anormal de la combustió amb autoencesa
  • 24. Posada a punt de l'encesa Abans de començar s'ha de verificar el bon estat i adequada connexió de tots els components de l'encesa. -Verificar la galga del ruptor segons fabricant (0,40-0,45 mm). Ha d'estar en bon estat. -Verificar conductivitats i aïllaments de bobines, condensadors, conductivitat dels cables d'alta i del rotor. -Funcionament dels contrapesos de l'avanç centrífug. Lubricar amb grassa i comprovar molles. -Funcionament de l'avançada per buit amb vacuòmetre i segons tara fabricant. -Carbonet de la tapa. -Galga i neteja de bugies 1-Fixació del distribuïdor: -Situar el primer pistó en compressió fent coincidir la marca de PMS de la politja o plat del Cigonyal amb la marca del bloc que determina l'angle d'avançada segons fabricant. 2-Posicionar el distribuïdor en el seu allotjament del tal forma que la pipa(rotor) quedi en posició de donar tensió al primer cilindre (heu de tenir present el sentit de rotació del distribuïdor). No fixar-lo encara. 3-Es connecta una làmpada de proves en paral·lel al ruptor. Es fa girar lleugerament el distribuïdor a dretes o esquerres fins que la llum de la làmpada s'encén (simula que la guspira ha saltat). Fixar el distribuïdor i muntar la tapa del distribuïdor. Exemple: 8º d'avançament 4- Comprovació del calat amb pistola estroboscòpica: Arrancar el motor i posar-lo a 800rpm o segons Indicacions fabricant. Desconnectar el tub d'avanç per depressió i tapar-lo. La marca de la politja ha de coincidir amb la marca de l'avançament del l'apartat anterior, o sigui segons fabricant. Si no coincideix s'afluixarà el distribuïdor i es farà girar lleugerament fins que coincideixi. Es tornarà a fixar el distribuïdor. Els contrapesos d'avanç centrifug no actuen al relentí.
  • 25. 5-Comprovar avanç centrífug: Motor en marxa i tub de buit desconnectat. Es verifica la posició de la marca de la politja del cigonyal amb la pistola estroboscòpica i a amb les rpm especificades pel fabricant. L'avanç centrífug serà l'avanç trobat menys l'avanç inicial ajustat a l'apartat anterior. 6-Comprovar l'avanç per buit: Connectar el tub de buit del distribuïdor. Verificar l'angle d'avanç amb la pistola estroboscòpica i a règim de motor segons indicacions del fabricant. Recorda que també està actuant l'avanç centrífug, per tant l'avanç per depressió serà l'avanç total menys l'avanç centrifug trobat a l'apartat anterior per les mateixes rpm i menys l'avanç inicial. Exemple: Un motor te un avanç inicial de 8º( posició de calat del distribuïdor a motor parat). Verifiquem amb la pistola estroboscòpica l'avanç centrífug a 2000rpm amb el tub de buit desconnectat, i ens surt un avançament total de 15º, per tant l'avanç centrífug serà 15º-8º=7º Ara comprovem a igual règim de motor l'avanç per buit, i ens surt un avanç total de 24º, per tant l'avanç per buit serà: 24º-15º=9º
  • 26. Pràctiques a realitzar: -Comprovar la conductivitat i aïllament d'un condensador entre plaques, carregar-lo a 1 i descarregar-lo fent curtcircuit -Comprovar conductivitat d'una bobina i aïllament: primari i secundari -Comprovar la conductivitat del cable d'alta tensió. -Pràctica oscil·loscopi(picoscope): analitzar senyal d'encesa. -Galgar bugies i comprovar-ne el seu estat. -Exercicis de bugies: codi bugies (http://www.ngk.es/es/buscador-de-productos/produktfinder/PKW/ZK_BENZINER/) -Posada a punt de l'encesa amb pistola estroboscòpica Comprovar que passa amb l'avançament a diferents rpm i diferents posicions de buit del distribuïdor