Totes o quasi totes les tècniques de gravat, presentació dirigida a 2n de batxillerat artístic.

1. ELGRAVAT
Tècniques de gravat i d’estampació
IES Lluís Vives, professora Carmen María Belmonte

2. Gravatésl'estampaques'obtépermitjà dela
tècnica pictòricadelgravat.Ambesta
tècnica, s'aconseguixlareproducciómúltiple
delàminesperimpressiósobreelpaperd'una
matriuoplanxa, enlaqueperdiferents
procedimentss'harepresentatl'obraplàstica

3. La matriu és la peça o motle en la superfície de la qual es
grava o aplica el dibuix per a imprimir o estampar.
lamatriu
La imatge s'obté pressionant a mà o a màquina un full de paper
sobre la matriu tintada.

4. eltallerdegravat

5. ELTALLERDEGRAvat

6. tresprocediments
fonamentals
1- gravat en relleu
2- gravat en buit
3- gravat en pla
1- Gravat en relleu: quan
es tallen i queden en relleu
les línies i superfícies
que cal imprimir i la matriu
és generalment de fusta
(xilografia)

7. tresprocediments
fonamentals
1- gravat en relleu
2- gravat en buit
3- gravat en pla
2- Gravat en buit quan es
tallen i queden en buit les
línies i superfícies per a
imprimir. La matriu sol ser
de coure (calcografia)

8. tresprocediments
fonamentals
1- gravat en relleu
2- gravat en buit
3- gravat en pla
3- Gravat o estampació en
pla quan la matriu no està
tallada, és a dir no està
gravada, sinó que se li han
traspassat tintes per
diversos mitjans: si la
matriu és de pedra la
tècnica utilitzada és la
litografia i si és una
malla de tela (seda)
serigrafia.

9. LitografiaSerigrafia

10. tipusd’incisió
1- gravat en relleu
2- gravat en buit
3- gravat en pla
1- gravat en relleu
2- gravat en buit
3- gravat en pla

11. utils
Diferents tipus de corrons, cutter i
bisturí, brunyidors, gúbies, puntes,
tintes per a les distintes tècniques,
polidores, premses, tòrculs,
gillotinas, polidores, quart fosc per
a treballar amb materials foto
sensibles, recipients per a àcids,
resines, fogonets per a calfar les
planxes, armaris per al paper,
carpetes

12. suports
Papers especials per al gravat
Relleu: papers verjurats i
avitelados, papers fets a mà
Buit: Súper Alfa, Hahnemuhle,
Rosaspina, papers elaborats a
partir de draps i fets a mà
Litografia: papers d'art,
estucat, fet a mà, Cartridges

13. gravatenrelleu
Xilografia i linoleografia

14. GRAVATENRELLEU
En el gravat en
relleu no es rebaixa
la línia que ha de
quedar estampada
sinó tota la
superficie que ha de
quedar blanca i
sense tinta.

15. GRAVATENRELLEU
La tècnica més antiga de gravat
en relleu és la xilografia (de
xylon fusta i graphé dibuix) ja
que segons sembla va ser
descoberta a Xina cap al segle
V després de Crist. A Europa
tingué un gran auge en el segle
XV a Alemanya (Albrecht Dürer)
i en els Països Baixos, servint
com a mitjà d'il·lustrar els
textos impresos. Durero

16. GRAVATENRELLEU
Després d'aquest segle va
perdre la seua importància
davant de la calcografia i
quedà pràcticament oblidada
fins a finals del segle
XIX, tornant a renàixer
novament en en segle XX
amb l'aparició de
l'expressionisme.
Ernst Ludwig Kirchner

17. En la xilografia la
imatge o el text es talla
a mà amb una gúbia o burí
sobre la matriu que és
una planxa o tac de fusta
normalment d'arbres
fruiters o de boix.
xilografia

18. A continuació aquesta
s'impregna de tinta i es
pressiona contra un
suport (paper) obtenint
la impressió del relleu.
xilografia

19. xilografia
“A fibra” o “al fil” si els
traços es fan en el sentit
o direcció de la veta, de
les “fibres” de la fusta.
Aquest mètode és propens a
l'aparició de nucs i fibres
irregulars amb el
conseqüent problema per a
la impressió.
“A contrafibra” o “a testa”
si ho fan transversalment a
aquesta, en perpendicular
a la direcció de les seues
“fibres”.
Hi ha dos tipus de xilografia en funció de com es
realitze el dibuix sobre el tac de fusta

20. Xilografiaafibraoalfil

21. Xilografiaafibraoalfil

22. Xilografiaacontrafibraoatesta

24. xilografiaambcolor

25. xilografiaambcolor

26. lalinoleografia
La linografia és una variant
moderna de la xilografia en què
es fa servir una placa de linòleum
com a matriu. Al ser un material
bla, el linòleum no presenta les
dificultats de la veta de la
fusta, però tampoc permet la finor
del traç que es pot aconseguir en
la xilografia a contrafibra.

27. lalinoleografia
El linòleum és un material
utilitzat per a recobrir pisos
fabricat a partir d'oli de lli
solidificat mesclat amb pols de
suro premsat sobre un suport de
tela basta. Encara que el seu
ús com a revestiments de sòl es
remunta al 1860, com a matriu
per a gravat fou utilitzat per
primera vegada pels artistes
de Die Brücke a Alemanya entre
1905-13.

32. linoleografia ambcolor
Picasso i la tècnica de la “planxa perduda”

33. linoleografiaambcolor

34. gravatenbuit
Calcografia:
punta seca, aiguafort,aiguatinta, mezzotinto,vernís bla

35. En el gravat en buit o
calcografia (del grec
khalkós coure i graphé
dibuix) la imatge
s'aconseguix arrapant una
matriu metàl·lica per
mitjans mecànics o
químics, de manera que les
parts fosques de la imatge
corresponguen a les
incisions on es depositarà
la tinta, quedant en blanc
les parts del paper que
queden en contacte amb les
zones no buidades.
GRAVATENBUIT

36. És exactament al contrari del
que succeïx amb el gravat en
relleu.
Els procediments en buit es
classifiquen, al seu torn, en
procediments de mètode
directe, si el gravador
intervé sobre la planxa
realitzant incisions per a
traçar la imatge (burí, punta
seca, mezzotinto, etc.), o de
mètode indirecte, si el
senyal sobre la planxa
s'aconseguix utilitzant
productes químics (aiguafort,
aigua tinta, vernís bla, etc.)

37. útils

38. matriuiestampa

39. El burí és la tècnica
calcogràfica de mètode directe
realitzada amb el burí, que és
una ferramenta d'acer de forma
polièdrica tallada per la punta
en secció quadrada,
rectangular, romboïdal de manera
que deixa una marca en forma de
"V". El tall de burí, a
diferència del que ocorre amb la
punta seca, no deixa barbes
perquè les borumballes o
llimadures metàl·liques dels
solcs, es tallen o s’esclafen amb
rascador i brunyidor.
burí

40. burí

41. burí

42. puntaseca
La punta seca és una tècnica de
gravat directe que pren el seu nom
de la ferramenta utilitzada per a
incidir sobre la planxa de metall,
un punxó fi d'acer molt dur,
cilíndric i esmolat cònicament pel
seu extrem, que deixa barbes a cada
costat del solc (que no se solen
llevar) que provoquen unes
veladures peculiars en la imatge a
causa de l'acumulació de tinta al
seu voltant.

43. puntaseca

44. puntaseca

45. puntaseca

46. L'aiguafort és una tècnica
calcogràfica d'incisió indirecta
en què un mordent atacarà i
incidirà en la matriu de metall.
Sobre una planxa s'estén
regularment un vernís protector
compost de betum de Judea i cera
d'abelles i amb un punxó es
dibuixen les formes de la imatge
descobrint la planxa.
l’aiguafort

47. A continuació se sotmet a un bany
de mordent (àcid nítric o
clorhídric segons el tipus de
metall) que corroirà els traços al
descobert deixant-los aprofundits
de tal forma que acollirà la tinta
de la impressió.
l’aiguafort

48. l’aiguafort

49. l’aiguafort

50. l’aiguafort

51. l’aiguafort

52. l’aiguafort

53. l’aiguafort

54. aiguafort

55. maneranegraomezzo-tinto
La manera negra o mezzo-tinto és un procediment invers al
de les anteriors tècniques calcogràfiques que partint del
blanc de la matriu obtenen el negre per mitjà de línies o
superfícies tonals, ja que parteix de la matriu en negre
produïda al granejar la seua superfície amb el raspador i
obté els blancs per mitjà de raspadors que eliminen la
rebava i brunyidors que allisen la seua superfície,
aconseguint totes les tonalitats inimaginables entre el
blanc i el negre.

56. elmezzo-tinto
El raspador, berceau o
“granejador” és una ferramenta
d'acer semblant a un cisell que
acaba en una corba plena de
xicotetes dents que es fa
oscil·lar sistemàticament sobre
la planxa en totes direccions
fins a granular-la a fi que a
l'imprimir produïsca un negre
profund, vellutat i uniforme
característic d'aquesta
tècnica.

57. elmezzo-tinto
També es pot aconseguir
aquest granulat de fons
amb un mètode indirecte,
mitjançant l'aiguatinta.

58. maneranegraomezzo-tinto

59. maneranegraomezzo-tinto

60. maneranegraomezzo-tinto

61. L'aiguatinta és una tècnica
de gravat indirecte que es
fa servir generalment en
combinació amb altres i
utilitzada per a aconseguir
tons plans i textures amb
trames no lineals sinó
circulars mitjançant un
procés semblant al de
l'aiguafort.
l’aiguatinta

62. l’aiguatinta
La planxa es protegeix
empolvorant sobre la seua
superfície pols molt fina
de resina de colofònia i es
calfa fins que esta
cristal·litze i s'adherisca
a la superfície de la
matriu que serà rebaixada
per mitjà de rascadors,
raspadors i brunyidors.
s'allotjarà en el gravat.

63. La planxa així preparada
s'introdueix en la solució
d'àcid, que excava al
voltant dels grans de resina
formant una microscòpica
retícula. Igual que en
l'aiguafort, a major
concentració d'àcid i major
temps d'exposició major
quantitat de tinta
s'allotjarà en el gravat.
l’aiguatinta

65. l’aiguatinta

66. El vernís bla és una tècnica
d'incisió indirecta que
utilitza un vernís que a
l'assecar manté una textura
apegalosa sobre la qual es
col·loca un paper molt fi on
es dibuixa remarcant amb un
llapis de grafit i que al
retirar-lo deixa al
descobert i sense protecció
contra l'àcid la planxa de
les zones dibuixades.
Elvernísbla
Esta tècnica s'empra
bàsicament per a imitar la
textura del llapis.

67. l’aiguatinta:procésdetreball

68. vernísbla

69. vernísbla

70. vernísbla

71. gravatenpla
Litografia i serigrafia

72. La litografia és una tècnica
d'estampació inventada en 1796 per
Aloys Senefelder a Munic, que
utilitza una pedra calcària i de gra
fi com a matriu.
GRAVATENPLA

73. litografia
Aquest procediment, basat en
l'antagonisme de l'aigua i
els cossos grassos, no grava
en la pedra sinó que
aprofitant la propietat de
certes pedres calcàries per
a reaccionar químicament
davant de la presència dels
greixos, dibuixa una imatge
sobre aquesta amb un llapis
gras denominat “llapis
litogràfic”.

74. Una volta realitzat el
dibuix es processa la pedra
amb una solució d'àcid i
goma aràbiga, aconseguint
que el dibuix quede fixat a
la pedra de forma estable i
les zones blanques
impermeabilitzades.
litografia

75. Al passar un corró tintat la
tinta només es deposita sobre
les zones prèviament
dibuixades, mentre la resta de
les zones humides la rebutgen.
Finalment, col·locant un full
de paper damunt de la pedra i
passant-la per la premsa
litogràfica s'obté una estampa.
litografia

76. litografia

80. laserigrafia
La serigrafia és una tècnica
d'impressió plana molt antiga
perquè sembla que remunta els seus
orígens fins a l'antiga Xina, però
com a mitjà de reproducció
artística no es va popularitzar
fins a la primera meitat del segle
XX. El seu nom li ve donat per ser
la seda un material que prompte
s’utilitzà com a pantalla (sericum
seda graphé dibuix).

81. laserigrafia
És un procediment que
consisteix a fer passar la
tinta al paper a través
d'una pantalla o malla de
tela de niló o de tergal
(abans era de seda)
tensada en un bastidor.

82. laserigrafia
Les imatges
s'aconseguixen obturant
la trama de la tela allí
on no convé que passe la
tinta per mitjà d'una
reserva feta amb una
emulsió o vernís i
deixant lliure la zona
on passarà la tinta.

83. laserigrafia
L'obturació es pot fer
de forma natural i
directa amb un
obturador (tapador)
gelatinós o de forma
fotoquímica (emulsions
sensibles a la llum) i
clixés preparats
prèviament.

84. laserigrafia
Pressionant la tinta
depositada en la pantalla
amb una regleta, esta
passarà al paper segons
el disseny establit a
través de l'estergit
(reserves) de la malla.

88. monotipia
i tècnica mixta

89. monotipiaLa monotípia és una tècnica
d'impressió plana d'una obra
pintada, no gravada sobre una
planxa llisa i no absorbent,
generalment de porcellana,
coure polit o vidre. Es tracta
d'un procediment d'impressió
que no permet diverses
reproduccions, sinó una obra
única. El dibuix es fa amb oli,
aquarel·la o tinta, i damunt
d’ell es col·loca el paper,
pressionant després amb la
premsa de gravat per a obtindre
una imatge invertida.

90. lamonotipia
El monotip o monotípia és el
resultat únic, no seriat, d'una
estampació gràfica. És l'estampa
aconseguida per contacte d'una
imatge pintada o dibuixada sobre
un suport rígid quan el pigment
encara està fresc; per tant es
tracta d'una peça única si bé pot
haver-hi alguna prova més, però
sempre amb variants.

91. monotipia
La monotípia se situa en
la frontera entre el
gravat i la pintura, ja
que es realitza aprofitant
tant tècniques de gravat
com pictòriques per a la
consecució d'un sol
original. El resultat
final és únic, per tant,
exclusiu i irrepetible.

92. PROCEDIMENTSDIRECTES,ADDITIUS,SUBTRACTIUSOMIXTOS
Mètode subtractiu consistix a tintar una matriu per a
posteriorment dibuixar sobre la capa de tinta amb qualsevol
ferramenta que deixe una marca: espàtules, llapis, pinzells o
palos, permetent distints tipus d'empremta.

93. PROCEDIMENTSSUBTRACTIUS
A l'utilitzar-se tradicionalment tinta negra per a la seua
realització, i d'acord amb els seus resultats, ha sigut cridat
també a la manera negra. Es distingix per conformar-se amb
línies o taques blanques (línia leucográfica) .

94. PROCEDIMENTSDIRECTES,ADDITIUS,SUBTRACTIUSOMIXTOS
El mètode additiu es basa a
pintar o dibuixar
directament sobre la planxa
amb tintes d'impressió, oli
etcètera. És la modalitat
més pictòrica i la que
afavorix els traços més
gestuals. Si la matriu és
transparent com el
metacrilat es pot col·locar
davall un esbós com guia.

95. PROCEDIMENTSDIRECTES,ADDITIUS,SUBTRACTIUSOMIXTOS
El mètode de traçat o a
la manera llapis es
fonamenta a tintar la
matriu, depositar un
full damunt i dibuixar-
la pel revers amb un
llapis, pintes, amb els
dedos... de manera que
esta s'adherirà a les
zones on pressionem.

97. artistesdestacats
Degas, Gauguin, Matisse,
Chagall, Miró i Picasso,
entre altres grans mestres
van utilitzar esta tècnica.
El primer artista que va
treballar intensament el
monotip va ser Giovanni
Benedetto Castiglione
(1609-1664) , sense que
aconseguira, a pesar de la
quantitat dels seus
treballs, difondre la
tècnica entre els artistes
de llavors.

98. Giovanni Benedetto Castiglione

99. William Blake

100. Edgar Degas

101. Marc Chagall

102. Joan Miro

103. Picasso

104. fí
Carmen María Belmonte