Guia Tarragona en la Literatura

TARRAGONA
en la literatura
________________________________________________________

Mostra de literatura
ambientada
al Camp de Tarragona,
editada en els últims anys,
que podeu trobar a la
Biblioteca

Novel·les i contes

Biblioteca Pública de Tarragona Actualització: Pàg. 1
Fortuny, 30. • 43001 Tarragona • Telèfon 977 24 03 31
30 Octubre 2010
http://bibliotecatarragona.gencat.cat bptarragona.cultura@gencat.cat

Índex
________________________________________________________
En sintonia ................................ 14
Agràs i Estalella, Jordi ............... 3
El Fortuny retrobat Giné-Masdéu, Joan ................... 14
El vell somriure de la veritat El genet nu

Aguilar, Xavier .......................... 4 Gómez Granés, Núria ................ 15
Que els déus t’acompanyin El silencio roto
No me digas no
Amorós i Corbella, Maria Lluïsa ... 5
Vora el llac Jassans, Miquel S. ................... 15
El secret dels pergamins càtars
Anys i anys ............................. 5
Martorell, Tecla .......................... 16
Aritzeta, Margarida .................... 6 Dels sols i les llunes
El correu de Trípoli
Maseras, Alfons .......................... 16
Baixeras i Sastre, Josep A. ......... 6 Ildaríbal
L’anell al dit
Mestre i Domènech, Joan M......... 17
Balcells, Salvador ....................... 7 El Mas de la Guineu
La taca negra
El vi fa sang Oller, Narcís ................................ 17
Vilaniu
Balzer de García, Petra............... 8
Scala Dei Orensanz, Toni
Blay Boqué, Pep ........................ 8 El falsari ....................................... 18
Vampíria Sound Padró i Canals, M. Rosa .............. 19
Bravo, Julio .............................. 9 El que el temps va desfent
Maria Bellesguard
Pagès, Rosa ................................ 19
Brunet i Las, Àngel-Octavi ........ 10 Àngels de pedra
Contra mendacium: el misteri dels còdex
màgics Pallicé i Torell, Ramon ............... 20
El son de la Medusa Cap de brot

Burguera, Josep-Lluís ............... 11 Perucho, Joan ............................. 20
Raïms i ferments Les històries naturals

Capmany, Maria Aurèlia ............ 11 Pin i Soler, Josep ........................ 21
L’altra ciutat La família dels Garrigas
Jaume
Carol, Màrius ......................... 12 Níobe
El segrest del rei
Sánchez Ripollès, J. M. .............. 22
Carreras, Xavier ...................... 13 Diari d’un metge de Valls
Sepultura de bandoler

La ciutat pels carrers ................ 13

30 Octubre 2010

Tabbs, Antoni .......................... 23
L’enigmàtic cas de l’Almadrava Vila i Carreras, Jordi ................. 26
Jaume I, entre l’amor i la corona
Teruel, Cristina ........................ 23
El sicario de los idus Xirinacs, Olga .......................... 27
L’agonia de Severià Vargas
Tiñena, Jordi .......................... 24 L’Home que mossegava les dones
Dies a la ciutat Pavana per un tauró
El grumet de la Suiza Los viajes de Horacio Andersen
Els vespres de don Magí Castellarnau
Alguns recursos a Internet ........ 29
Trigo, Xulio Ricardo ................. 25
Els secrets de la reina Per a saber-ne més .................... 29
El somni de Tàrraco

________________________________________________________

Novel—les i contes
________________________________________________________

Un misteri al voltant de Marià Fortuny

Agràs i Estalella, Jordi
El Fortuny retrobat
Argentona : La Comarcal Edicions, 2002
202 p. ; 21 cm

Quan em va trucar la Sol Solet estava en una de les meves cícliques depressions
predoctorals i m’anava de conya que vingués amb una de les seves històries de la vora del
foc. Aquesta història, però, no era pas una una història qualsevol, era per engrescar-s’hi: es
tractava d’investigar si una aquarel—la de Marià Fortuny: El Cavaller venecià era autèntica o
no. Per Reus feia temps que corria el rumor que una coneguda família falsificava el Fortuny
que tenien a casa i venien les còpies com autèntiques; era un secret a crits que mai havia
estat aclarit del tot, i ara la Sol m’oferia el repte en safata d’argent...

Així comença El Fortuny retrobat, amb aquest repte que portarà Joaquim Aleus,
exprocurador i estudiós d’art, a iniciar una recerca, quasi detectivesca, que el durà de la
capital del Baix Camp al barri madrileny de Salamanca, i des de Barcelona, a la Ciutat de
l’aigua en plena Selva Negra (...)
Font: contracoberta del llibre

30 Octubre 2010

Aiguabarreig de dues èpoques en un Reus imaginari

Agràs i Estalella, Jordi
El vell somriure de la veritat
Reus : Pragma, 2006
207 p. ; 24 cm

El vell somriure de la veritat, guanyadora del primer Premi Pragma de Narrativa,
sobreposa dues histories iniciades el 1927 que es bifurquen i es retroben l’estiu de 2004. Jordi
Agràs incorpora components eròtics, incrementa els elements de crònica negra sense arribar
en cap moment a pretendre bastir un thriller, intensifica de manera més clara la denúncia
social, juga amb habilitat en l’aiguabarreig que conformen les diverses històries, recupera
l’anagnòrisi, que afecta no tant als personatges com al protagonista investigador (els
personatges sí saben qui són i d’on vénen, qui no ho sap és el narrador i amb ell, el lector) i
sobretot posa en evidència una bona capacitat d’ironia i una notable traça a fer avançar
l’argument, quan convé en meandres juganers, quan s’escau amb components esperpèntics,
quan cal en línia recta i a tot gas. Jordi Agràs té l’habilitat, a mesura que avancen les pàgines,
de fer aparèixer nous personatges, d’obrir inesperats espais de fabulació, d’endinsar-se en
episodis que si de bon començament semblen col—laterals, acaben convergint en el desenllaç
final, sorprenent i ben travat. La ficció supera la realitat.

El vell somriure de la veritat és una crònica irreal, ambientada a Reus, malgrat que les
pinzellades de contextualització són ben trobades i explicades, tant per al 1927 com per al
2004. En definitiva, una novel—la que recupera Reus com a plataforma per a la imaginació.

Més informació: http://arxiutarragonaliteraria.blogspot.com/2007/02/el-vell-somriure-de-la-veritat-de-
jordi.html

L’autor
Nascut a Reus el 27 d’octubre de 1964. És llicenciat en Dret i professor de l’IES Baix
Camp i de la Facultat de Ciències econòmiques i empresarials de la Universitat Rovira i Virgili
(ambdós centres a Reus). Està vinculat a nombroses entitats com el Centre de Lectura o el
Teatre Bartrina. Ha guanyat diversos premis com el V Premi Literari del Col—legi d’Advocats de
Mataró amb El Fortuny retrobat o el 1er premi del II Concurs Literari d’Humor Negre,
Humoràlia de la Universitat de Lleida amb Vosaltres passeu, jo no.

A la Tàrraco del segle II : l’auriga Eutyches

Aguilar Sastre, Francesc Xavier
Que els déus t’acompanyin
Tarragona : Arola Editors, 2003
202 p. ; 21 cm

Tàrraco, segle II d.C. L'emperador Adrià convoca una assemblea i la ciutat gaudeix el
seu esplendor amb l'ambient festiu de l'arribada del César. Tàrraco s'omple de forasters per
veure els espectacles. Als actes lúdics que s'organitzen al Circ hi destaca un jove: Eutyches.
Eutyches és un jove esclau i agosarat aprenent d'àuriga que ambiciona una vida amb amor i

30 Octubre 2010

llibertat. Malgrat que Eutyches en grec vol dir «bona sort», un fat cruel que enveja la seva
bellesa i joventut el farà passar a la fama per la posteritat.

Que els déus t’acompanyin és una novel—la que ofereix un esplèndid relat carregat de
passió i intriga; escrit amb una subtil ironia que equipara la Tàrraco del segle II amb la
Tarragona actual i, com de passada, integra i fa entenedores les restes arqueològiques -que
ara són patrimoni mundial- a la vida quotidiana del segle XXI.

L’autor
Nascut a Barcelona el 1947. Quan tenia deu anys va fer la primera visita a la ciutat de
Tarragona. Les restes romanes van decidir-lo a escollir el rumb de la seva vida: es dedicaria a
la història: Ha viatjat molt i ha viscut a Tarragona. Després d’algunes aproximacions a la
literatura, Que els déus t’acompanyin és la seva primera novel—la publicada.

Una història familiar de sis dècades entre Barcelona i Tivissa

Amorós i Corbella, Maria Lluïsa
Vora el llac
Barcelona : Empúries, 1999
180 p. ; 20 cm .

Margarida és una republicana d’orígens burguesos que ha d’aprendre a conviure amb un
home d’idees oposades a les seves per poder superar el final de la Guerra Civil i l’amargor
que duu a dins. Clàudia és una dona solitària i trista que viu en plena postguerra, una farsa
de matrimoni amb un ric advocat. Èlia és una jove dels anys setanta que voldrà trencar amb
una família encarcarada i inexistent. Totes, -àvia, mare i néta- viuen en un món diferent i
ignoren els silencis i les concessions de les altres. Vora el llac és una obra complexa i vibrant,
a cavall de la novel—la històrica i la crònica familiar, que abraça sis dècades i ressegueix els fils
de tres generacions entre Barcelona i el poble de Tivissa.
L’autora
Nascuda a Reus el 1954. És llicenciada en Filosofia i Lletres i en Filologia catalana. Escriu
narrativa infantil i juvenil des dels anys vuitanta i ha estat guardonada amb diversos premis.
Cal destacar les novel—les Aquella tardor amb Leprechaun (Premi Vaixell de Vapor, 1988),
Jardí abandonat (1993) o D’on véns, jan? (1994) traduïda al castellà. També ha publicat les
novel—les per adults Els til—lers de Mostar (1996) o Vora el llac (1999) i ha col—laborat en obres
col—lectives.
Més informació a http://lletres.tarragona.cat/mlamoros.html

10 Anys d’Editorial El Mèdol

Anys i anys [Vint narracions d’aniversari]
Tarragona : El Mèdol, 1999
313 p. ; 22 cm

30 Octubre 2010

(…) El Mèdol compleix deu anys de vida i el pastís conmemoratiu és un volum coronat
amb vint espelmes fulgents, vint narracions que omplen un espectre que va dels escriptors
més consagrats als novells, i que, tot i centrar-se al voltant d’un temàtica referida a
Tarragona, abasta gairebé tota la geografia catalana, demostrant així, un cop més, la vocació
arrelada d’arribar a tot arreu, sense fronteres, ni lligams, ni limitacions de cap mena, sense
convencionalismes, amb independència, rigor, i una estimació profunda i sincera pels autors i
per les seves obres. (…)

Inclou narracions curtes de Xavier Amoròs, Marta Balletbó, Àngel-Octavi Brunet, Andreu
Carranza, Jordi Cervera, Albert Compte, Lluís Figuerola, Gabriel Janer Manila, Maria de la Pau
Janer, Adam Manyé, Natàlia Molero, Rosa Pagès, Montse Palau, Joan Perucho, Mariona
Quadrada, Joaquim Sala-Sanahuja, Jordi Tiñena, Francesc Valls-Calzada, Gerard Vergés, Olga
Xirinacs..
Font: De la contracoberta

Tarragona i València unides per una trama policíaca

Aritzeta i Abad, Margarida
El correu de Trípoli
Barcelona : La Magrana, 1990
180 p. ; 20 cm .

Sam, perquè li diuen Sam, es guanya les garrofes en una oficina d'informes comercials.
Però el que li agrada de debò és fer esport i anar amb moto. Un dia es troba una rossa de les
que fan perdre l'alè i es pensa que se'l vol lligar per la seva bona figura (i potser per la moto
impressionant que gasta). El pobre del Sam cau així de quatre potes en una cursa trepidant
darrera una xicota que se li esmuny contínuament, a través d'una pista sembrada de violència
i de cadàvers.
Font: http://www.urv.es/centres/Departaments/fcatalana/margarida/weblaia/tripoli.htm

L’autora
Margarida Aritzeta va néixer a Valls (Alt Camp) el 1953. Va estudiar Magisteri a
Tarragona i Història Moderna i Contemporània i Filologia Catalana a la Universitat de
Barcelona, on va fer el Doctorat amb una tesi sobre el poeta i crític Josep Lleonart. La seva
primera obra publicada és un assaig: Carrasclet-Veciana (1979). Va obtenir el premi Víctor
Català de contes i narracions l’any 1980 i el Sant Joan de novel—la de 1983. Des d’aleshores
ha publicat nombroses obres, sobretot novel—les. Algunes de les seves obres van adreçades al
públic infantil i juvenil. Ha conreat també la novel—la de gènere (novel—la negra, ciència ficció,
fantasia mítica). No és partidària, però, de parlar de novel—la amb adjectius. De fet ella escriu
novel—la.
Font: http://wwwa.urv.cat/centres/Departaments/fcatalana/margarida/web.htm
Més informació a: http://www.urv.es/centres/Departaments/fcatalana/margarida/weblaia/biografia.htm
http://lletres.tarragona.cat/aritzeta.html

Castellet, transposició de Tarragona

Baixeras i Sastre, Josep A.
L’anell al nit
Barcelona : Edicions Proa, 1964
234 p. ; 18 cm .

30 Octubre 2010

Mentre que Perquè sí reflexiona sobre la temàtica del destí des d'una perspectiva
positiva, Perquè no, el recull de narracions amb què l'autor guanyà el premi Víctor Català
l'any 1959, n'ofereix una visió contraposada i esdevé, doncs, la negació de tot el món anterior
i, en alguns casos, una proposta de refús vital. En aquest volum l'autor ja se centra en la
descripció de Castellet, la ciutat que reaparegué posteriorment a la novel—la L'anell al dit i
que, de fet, es correspon amb la Tarragona de la postguerra.

L’autor
Josep Anton Baixeras i Sastre va néixer a Tarragona 1927. Novel—lista i narrador, és
llicenciat en dret i ha exercit d’advocat a la seva ciutat natal. Ha estat senador per l’Entesa
dels Catalans a la circumscripció de Tarragona. El 2004 va ser investit doctor honoris causa a
la Universitat Rovira i Virgili. Va començar publicant reculls de contes d'un llenguatge molt
elaborat: Perquè sí (1957), Calipso (1960) i Perquè no (1960), premi Víctor Català (1959). A
més, ha publicat les novel—les L'anell al dit (1964), Les mares (1995), els reculls d’articles
Carnet tarragoní (1983) i Fulls de calendari (2003), a més de les obres de teatre El mas dels
casaments (1994) i Narcís als llimbs (2003). El 2008 ha poublicat Contes menestrals. Com a
traductor destaquen La Fira de Plundersweilern de Goethe i El dia més foll de Peter Turrini
(2002) .
Font: http://premisliteraris.tarragona.cat/baixeras.html
Més informació a: http://www.urv.cat/honoris_causa/baixeras.html

Marees negres i màfia prop de Tarragona

Balcells, Salvador
La taca negra
Barcelona : Meteora, 2007
186 p. ; 21 cm .

Una fuita de petroli al port de Tarragona provoca una marea negra que s'estén fins al
cap de Salou. Enmig de les tasques de neteja apareix, ocult entre el rocam de la costa, el
cadaver mutilat d'una dona jove. Mentrestant, en una ciutat del Gran Nord rus, enllà del
Cercle Polar Artic, els pares d'lrina Grosnina fa mesos que han perdut el contacte amb la seva
filla i recorren a un conegut amb un carrec polític important al govern de Moscou.

Al voltant de Tarragona, la recerca policíaca, en un entorn de prostitució de luxe,
s'enrareix amb la implicació d'un magnat rus de les finances i d'un destacat polític local. Emili
Espinosa, sotsinspector deis Mossos d'Esquadra, policia intuïtiu, solitari i malparlat, es veu
forçat a treballar en el cas juntament amb un col—lega enviat per Moscou....
.

Indústria i viticultura enfrontats ... a la Universitat !

Balcells, Salvador
El vi fa sang
284 p. ; 21 cm .

30 Octubre 2010

El sotsinspector dels Mossos, Emili Espinosa, es troba immers en una trama delictiva
que arrenca amb l’assassinat d’un tractant de cavalls a l’Espluga de Francolí i es barreja amb
una lluita fratricida entre les facultats d’Enologia i de Química de la Universitat Rovira i Virgili,
arran del suïcidi d’un professor universitari autor d’un informe que contraposa els interessos
dels defensors de la viticultura ecològica amb els de les grans empreses petroquímiques. [... ]
ara l’exguàrdia civil valencià ha de lluitar amb intel—ligència contra els odis acadèmics i contra
els malfactors ficats a les empreses de seguretat, i ha de conviure amb paciència bíblica amb
les seves filles, abraçades als postulats independentistes i antisistema.
Font: http://www.editorialmeteora.cat/cat/llibre.php?id_LLIBRE=66

L’autor
Salvador Balcells i Vila (L'Espluga de Francolí, 1946) ha cursat estudis de dret i
periodisme i està vinculat professionalment al món de les publicacions periòdiques en català i
de la gestió cultural. Durant vint anys va exercir de llibreter al Prat de Llobregat.
Anteriorment, havia fet de cuiner i de fotògraf. ... ha col—laborat en premsa (Avui,Diari de
Barcelona i El Temps) i ràdio (Ràdio 4, Ràdio Avui i Ràdio Sant Boi), i ha estat professor de la
Universitat Catalana d'Estiu. ... La taca negra és la seva primera novel—la. Aquesta obra, amb
el títol provisional de Nines russes, va guanyar el premi de novel—la Joan Arús 2005, convocat
per l'Ajuntament de Castellar del Valles.
Font: http://www.editorialmeteora.cat/cat/llibre.php?id_LLIBRE=66

La venjança del fill de la reina mora de Siurana

Balzer de García, Petra
Scala Dei
Barcelona : Styria, 2007
319 p. ; 23 cm .

Any 1153. Siurana, el darrer bastió àrab de la Reconquesta, viu confiada. La situació al
capdamunt de l’espadat dóna als seus habitants una sensación de seguretat, que es trenca en
mil bocins el dia en què el comte Ramon Berenguer decideix conquerir la fortalesa i els seus
homes aniquilen la població musulmana. Després d’aquella nit la vida de Rashid, fill de la
reina mora Azia, mai més no tornarà a ser igual. Sense ni privilegis ni béns i exposat al perill
constant d’ésser descobert com a àrab, es veurà obligat a assumir una nova identitat quan
Bobo, un comerciant de vins fidel a la doctrina de Carlemany, es creuarà en el seu camí cap a
la venjança. Al seu costat, aprendrà l’art de la viticultura i descobrirà un món nou on no hi
faltaran aventures, passió, intrigues i amistat.

L’autora
Petra Balzer de García, periodista de formació, ha treballat com a redactora i com a
directora de redacció de l’editorial de Weltbild Sammler-Editionen. Des de 1999 és traductora
al castellà. Està casada i viu a Augsburg. Scala Dei és la seva primera novel—la i ha esdevingut
un dels grands èxits literaris a Alemanya.
Font: versió catalana de la contracoberta del llibre

Més informació pàgina web, en alemany, de l’autora:
http://www.petra-balzer.de/index.html

30 Octubre 2010

Melodies sinistres entre Reus, Albarca i Barcelona

Blay Boqué, Pep
Vamnpíria Sound
Barcelona : Rosa dels Vents, 2004
413 p. ; 24 cm .

En el marc del Sónar 2003, la Fira del Disc de Reus, el Dr. Music Day i el concert dels
Rolling Stones a Barcelona, el protagonista de Vampíria Sound, un crític musical amb la
síndrome de Peter Pan que pateix amnèsies a causa de l'excés d'alcohol i que es fa dir JB, es
veurà involucrat en una sèrie de foscos i críptics assassinats. S’adorm en el mateix lavabo en
què apareixen mortes dues bessones amb les quals havia ballat al concert de Björk al Sónar,
perd el coneixement just quan es descobreixen dins un contenidor els cadàvers de dues
promotores de Virgin .... i es tracta d'aquell DJ que també era en tots els escenaris dels
crims i que es passeja amb un vestit ple de punxes i la cara amagada dins una màscara de
làtex coronada amb unes banyes al cap.

El periodista Pep Blay es va fer conegut a Catalunya amb les biografies dels grups de
rock català Sopa de Cabra i Els Pets, totes dues publicades per Rosa dels Vents. A més, va
treballar com a periodista al diari AVUI i durant quatre anys va dirigir el suplement Rock &
Clàssic del rotatiu. Des del 1999 treballa a Televisió de Catalunya. Ara ens presenta la seva
primera novel—la, una frenètica, càustica i delirant història amarada de la seva afició als
vampirs. Blay ha volgut crear una barreja de relat musical, thriller i crònica sobre el món del
periodisme que submergeixi el lector en un ritme trepidant, per la qual cosa inclou una
multitud de personatges reals i ficticis i canvia constantment d’escenaris.
Extret de Tomàs, Anna. “Melodies sinistres”. Avui 25 març 2004
Disponible a http://www.joanducros.net/corpus/Pep%20Blay.html#01

Història d’amor a Montblanc

Bravo, Julio
Maria Bellesguard
Tarragona : Edicions El Mèdol, 2002
77 p. ; 20 cm .

Maria Bellesguard es, per damunt de tot, una novel—la d'amor, d'un amor quasi
adolescent, de primera joventut, i d'un romanticisme tendríssim que acaba essent fatalment
tràgic. Novel—la autobiogràfica, és la primera obra narrativa del seu autor, el metge saragossà
Julio Bravo, que la publicà sota pseudònim, a causa de l'índole tan íntima, tan dolorosa de la
seva història. Poques vegades s'ha donat una expressió tan delicada i càlida del primer amor
com en aquesta novel—la, que constitueix un cant no solament a una concreta historia
sentimental sinó al mateix sentiment amorós. La novel—la, situada predominantment a la
població catalana de Montblanc, transcendeix literàriament el paisatge geogràfic i humà
d’aquesta bella i històrica localitat de la Conca de Barberà, i constitueix un testimoni preciós
de la vida quotidiana de l’Espanya dels anys vint. Madrid i Saragossa són també escenaris de
la novel—la.

30 Octubre 2010

Tàrraco a les acaballes de l’imperi romà

Brunet i Las, Àngel-Octavi
Contra mendacium : El misteri dels còdex màgics
170 p. ; 20 cm .
Premi de narrativa Pin i Soler 1999

Novel—la negra ambientada en una època no menys negra. En els darrers anys de salut
de l’emperador Flavi Honori, quan l’imperi era sagnat contínuament per poder fer front als
pobles bàrbars, fou celebrat, a la Colònia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, un concili en
presència del mateix comes Hispaniarum Asteri i del seu exèrcit imperial, mentre, mar endins,
sense saber-ho gairebé ningú, argus i recelós, un vaixell bàrbar romania ancorat enfront
d’aquelles costes de la vetusta ciutat de l’apòstol.

Detectius i arqueòlegs a la Tarragona del segle XIX

Brunet i Las, Àngel-Octavi
El son de la medusa
331 p. ; 20 cm .

Nèstor Lefler, personatge inquietant que sembla disposat a fer fortuna sense gaire
miraments ni escrúpols, coneix en un viatge amb diligència de València a Tarragona l’erudit
Ramiro Solé, ancià que guarda gelosament un bagul que, segons diu, conté un tresor de valor
incalculable. Corre l’any 1850 i els camins que duen a Tarragona estan farcits de policies que
encalcen, de moment sense èxit, un famós i perillosíssim criminal anomenat Lo Vermell.
Quan Lefler arriba a Tarragona coneix l’arqueòleg Bonaventura Sanahuja, però els
esdeveniments es precipiten: segrestos, batusses, sarcòfags egipcis, mosaics romans amb el
rostre espaordidor de la Medusa... i, sobretot, un gran misteri: quin horrible crim s’amaga
darrere l’edició apòcrifa del Quixot, impresa als obradors de Felip Robert a la Tarragona de
l’any 1614? ...
Font: http://www.editorialmeteora.com/cat/llibre.php?id_LLIBRE=8

L’autor
Àngel-O. Brunet i Las va néixer a Tarragona el 1964. La "O" que duu enganxada al nom
li ve d'Octavi, potser en memòria d’aquell primer gran tarragoní d’adopció que fou Octavi
Cèsar August. Ha publicat, entre d’altres obres de narrativa, Taüt de naftalina, seda i cotó
(primera entrega de les peculiars aventures del detectiu Marc Macintosh), L'Apocalipsi segons
Macintosh, Contramendacium: el misteri dels còdexs màgics, Els llavis al polze i
Terratarragona i l'univers (amb il—lustracions de Faro).

Àngel-O. Brunet ha obtingut importants guardons literaris, entre els que destaquen el
Premi Serra i Moret de Guió (1988) i els premis de novel—la Sebastià Juan Arbó (1998), Pin i
Soler (1999), Vila de l'Ametlla de Mar (2001) i Ribera d’Ebre (2002). L'Àngel-O. us rebrà amb
molt de gust i us explicarà més intimitats a: http://www.tinet.org/~las/

Biblioteca Pública de Tarragona Actualització: Pàg.
Fortuny, 30. • 43001 Tarragona • Telèfon 977 24 03 31 10
30 Octubre 2010

Crònica del cooperativisme agrari

Burguera, Josep-Lluís
Raïms i fermens ; la Societat de Barberà de la Conca
Tarragona : Arola, 2005
221 p. ; 25 cm

Raims i Ferments és la crònica novel—lada de la Societat de Barberà de la Conca, entitat
de caire internacionalista socialista, que posa en marxa tot un procés de cooperativisme
agrari: primer celler cooperatiu de Catalunya i referent indiscutible de la pagesia d' abans de
la Guerra, fins i tot més enlla de les comarques tarragonines.

Des de la seva fundació, el 1894, fins a la mort pressentida i, tanmateix sobtada, el
1939. Més que novel—la històrica, l’autor s’ha plantejat fer història novel—lada. En comptes de
reflectir la peripècia personal, molts cops artificiosa quan no esperpèntica i ficada amb
calçador, d’uns personatges de ficció sobre el fons d’un teló històric, és aquest el que pren
protagonisme, amb una família creada per a l' ocasió que fa de fil conductor al llarg de tres
generacions, i altres personatges -tant ficticis com reals- que hi desfilen. Més que una simple
enumeració dels fets històrics a la manera d’un llibre d'Història -que generalment queden
com a freds- l' autor els reflecteix des del vessant humà dels protagonistes, cosa que apropa
el lector a la dimensió humana i entranyable de tot un llarg episodi, certament èpic, de la
nostra historia comuna.
Efectivament, el relat té molt a veure amb la pel—lícula Novecento, de Bernardo
Bertolucci. Tal com diu l' autor, a casa nostra no ens cal recórrer a les rodalies de Parma;
vam tenir el nostre propi Novecento ben a mà: al bell mig de la Conca de Barbera....

L’autor
Josep-Lluís Burguera (Barberà de la Conca 1941), resideix a Tarragona des de 1958.
Professor de secundària, de llengua catalana i literatura, jubilat l’any 2001. Fou regidor
d’ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona en el quadrienni 1983-87. El seu primer llibre,
Retaule (prosa no de ficció) fou guardonat amb el Premi de Narrativa Ciutat d'Eivissa 1998,
Editorial Res Pública, Eivissa 1999. El segon llibre, i primera novel—la, Cacie, obtingué el Premi
Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de Novel—la 1999, Editorial Moll, Palma de Mallorca, 2000.
Arola Editors ha publicat el seu primer poemari, lrisaeions (març de 2005).

Més informació a: http://www.arolaeditors.com/index.asp?sc=ficha&isbn=8496366537

Encreuament de records a Tarragona

Capmany, Maria Aurèlia
L’altra ciutat
Barcelona : Selecta, 1955
235 p. ; 14 cm .

L’altra ciutat és la segona novel—la de M. A. Capmany, escrita el 1952 i publicada el
1955. Ens presenta un doble viatge. Una excursió escolar arriba a Tarragona, amb la

30 Octubre 2010

senyoreta Rosa. I aquesta Rosa recorda la visita que 30 anys enrere va fer amb sa mare Així,
contínuament, la visió de la ciutat present la porta a l’altra ciutat, la de trenta anys enrere, la
qual cosa ens permet qualificar-la com a visió reflexiva. La novel—la es divideix en capítols
centrats, generalment, per algun element d’aquesta ciutat: el mar, la catedral, el Pont del
Diable, Constantí, el Serrallo, etc. Aquests espais se’ns apareixen amb naturalitat, sense
recarregament, a partir del simple diàleg dels personatges.
Font: Cavallé, Joan (2004) “Visions literàries de Tarragona”. A: Kesse. Núm. 37 (2004, desembre). p. 32
Més informació a: Cavallé, Joan (2007) “Novel—les del retorn”. A: Tarragona escrita. Barcelona : Lunberg. p. 211 ss

L’autora
Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Novel—lista, autora de teatre i
assagista. És una de les escriptores catalanes més polifacètiques. Estudia a l'Institut-Escola i
es llicencia en Filosofia. Treballa com a gravadora de vidre i com a mestra a l’ensenyament
secundari. El 1947 queda finalista del premi de novel—la Joanot Martorell amb Necessitem
morir i el guanya l’any següent amb El cel no és transparent. El seu prestigi com a narradora
li arribarà, però, el 1956 amb l’obra Betúlia.

El 1959 funda amb Ricard Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on exerceix de
professora, fa d’actriu, de directora i de traductora. També hi estrena tres obres pròpies. En
aquesta mateixa etapa és quan apareixen dues novel—les bàsiques en la seva producció,
escrites anteriorment, El gust de la pols i Un lloc entre els morts, premi Sant Jordi 1968. Com
a assagista, dedica nombrosos articles als temes al voltant de la dona i també sobre diversos
aspectes de la cultura i de la societat catalana. Es dedica també al guionatge de ràdio i
televisió. En el seu vessant de política és regidora i responsable de les àrees de Cultura i
d'Edicions de l'Ajuntament de Barcelona i membre de la Diputació de Barcelona, des del 1983
fins a la seva mort.
Extret de http://www.escriptors.cat/autors/capmanyma/

Un cop de mà contra el trasllat de les despulles de Jaume I

Carol, Màrius
El segrest del rei
Barcelona : Planeta, 2003
214 p. ; 24 cm
Premi Ramon Llull 2002

Un petit grup d'estudiants sense cap militància política va intentar segrestar la mòmia
del rei Jaume I de la catedral de Tarragona, just abans que el general Franco presidís sota
pal—li el seu trasllat al Monestir de Poblet, l'any 1952, en acabar el Congrés Eucarístic
Internacional celebrat a Barcelona. Mig segle més tard, un forense barceloní que estudia les
restes del rei Jaume i té coneixement de la història, mitjançant un monjo de Poblet, es posa a
investigar si tot plegat es tracta d'una llegenda o si aquells joves, que anys més tard jugaran
un paper important en la democràcia del país, van estar a punt de protagonitzar una gesta.

L’autor
Màrius Carol és periodista. Escriu habitualment a La Vanguardia i hi cobreix la
informació de la Casa Real Española. Participa en programes radiofònics i de televisió.
Més informació a: http://www.xtec.es/~jducros/Marius%20Carol.html#01
i a Wikipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A0rius_Carol_i_Pa%C3%B1ella

30 Octubre 2010

El coronel Carrasclet

Carreras, Xavier
Sepultura de bandoler
304 p. ; 24 cm

La derrota de 1714 a mans del primer Borbó espanyol, Felip d'Anjou, destrueix l'edifici
polític de Catalunya, afecta la vida quotidiana i provoca en Pere Joan Barceló i Anguera l'odi
etern als Borbons, convençut que són el principal flagell de Catalunya.

Alguns historiadors -i encara poetes com l'altíssim Verdaguer- s'han deixat enganyar pel
calumniós qualificatiu de bandoler que fins i tot polítics molt nostrats han vessat damunt la
figura del guerriller Carrasclet. Investit del grau de coronel de l'exércit austríac, s'enfronta als
filipístes i al reial i botifler cos dels Mossos d'Esquadra, de recent creació, dins del marc d'una
anticipada pátria. Un quadre enígmátíc pot fer trontollar la successió a la corona espanyola i
suscita un seguit d'interrogants que s'eternitzen. ¿El Borbó no demanarà mai perdó per
l'anorreament de la nació i pels ultratges soferts per Catalunya? ¿Tornaran algun cop la
sobirania al nostre poble? ¿Fins quan la negació de la pròpia identitat, la pressió fiscal, la
manipulació de la história7

Tot el romanticisme de I'horne vexat per una tirania, que es veu obligat a llençar-se a la
muntanya i a perseverar-hi. El simbolisme politic de cabdill irredemptista dignifica la persona
d'un guerriller català a qui les circumstàncies polítiques han donat sepultura de bandoler.
Font: contraportada del llibre

L’autor
Xavier Carreras (Tarragona 1953) és periodista i guionista. Ha fet de corresponsal per
als diaris Catalunya Sud, Nou Diari i La Vanguardia. Ha dirigit la crítica televisiva del diari Avui
i ha treballat per a diversos programes televisius emesos des de Sant Cugat del Vallès.
Dirigeix la col—lecció de publicacions Rambla Vella.

La Capona fa anys

La ciutat pels carrers [27 mirades sobre Tarragona]
Tarragona : La Capona, 2002
155 p. ; 25 cm

Hi ha un espai públic per excel—lència a la Mediterrània: el carrer. A Tarragona, no te
l’acabes. La Llibreria La Capona, en el seu Vè aniversari i en un any de fort valor simbòlic –el
2002-, ha convidat 27 autors, que han situat les seves narracions i imatges (periodístiques,
àcides, nostàlgiques, poètiques, d’intriga, erudites, gràfiques, etc.) en aquest lloc on
conviuen: la pedra romana i el quitrà, el nou mobiliari urbà i el pobre rodamón, el nadiu i el
foraster, un ritme de ballet amb un altre de caòtic, personatges que ens recorden el passat i
d’altres que abracen el present.

Si busquem un nexe comú a aquestes mirades polièdriques, ens adonem que tots els
escrits i les fotografies transiten entre la ciutat viscuda i la ciutat somniada. Al cap i a la fi,
recordar i escriure és inventar. Inventant un carrer, s’inventa una ciutat; inventant una ciutat

30 Octubre 2010

lluitem contra l’oblit. Un poeta hebreu d’origen alemany citat en aquest llibre, Iehuda
Amikahai, afirmava: Qui oblida algú, n’oblida tres: la persona, el nom del carrer on viu i la
persona que dóna nom al carrer

Ja fa 20 anys de Tarragona Ràdio

En sintonia La Ràdio en vuit relats
134 p. ; 23 cm

Són vuit, i en podien ser més. I en podien ser uns altres. Són una petita mostra dels
escriptors del Camp de Tarragona. Aquí teniu vuit històries per somriure, emocionar-se,
reflexionar, somiar ... vuit històries per constatar la vitalitat de la ràdio com a mitjà de
comunicació.
Font: De la presentació de Ricard Lahoz

Aquest llibre de relats és una altra de les accions que s’han dut a terme amb motiu
d’aquest aniversari. La idea volia reunir dos mons aparentment allunyats: la ràdio i la
literatura. Els autors escollits, però, han esborrat fronteres i han elaborat, des d’estils
diferents, vuit relats que tenen la ràdio com a protagonista o com a rerefons. Vuit escriptors
del Camp de Tarragona que han constatat la vitalitat de la ràdio com a mitjà de comunicació.
Els seus noms: Olga Xirinacs, Montse Palau, Jordi Cervera, Jordi Tiñena, Adam Manyé,
Francesc Valls-Calçada, Magí Sunyer i Àngel-Octavi Brunet.
Font: http://www.tinet.cat/portal/sheet-showdir.do?id=2966&ch=1

Un brigadista entre la derrota i el triomf

Giné-Masdeu, Joan
El genet nu
Barcelona : Columna, 2009
448 p. : 23 cm

En la cruenta batalla de l’Ebre, el jove brigadista Paul Brians, fill de pare català i mare
americana, és el primer a travessar el riu en l’ofensiva republicana i el darrer a repassar-lo
nedant en el replegament del seu exèrcit, després de la derrota. L’ardor i el coratge d’en Paul
en el combat, nascuts d’uns ideals incontestables, esdevenen desengany i violència sense
sentit en el seu llarg retorn cap a casa. Només la sensualitat desfermada o l’estimació envers
els cavalls podran mantenir vives les seves esperances.

L’autor
Joan Giné-Masdeu (Falset, 1950) ha publicat tres reculls poètics i debuta en la novel—la
amb El genet nu, premiada amb el Premi Pin i Soler 2009. Després de participar en el volum
col—lectiu Poemes ara amb el recull Poemes setantànics, va publicar els volums de poesia A
frec de capitell i Quadern de geografia. Director de l’Institut Martí Franquès, de Tarragona,
està especialitzat en la realització de vídeos aplicats a l’ensenyament.

Font: Editorial Columna: http://www.columnaedicions.cat/ca/autor/joan-gine-masdeu_5613.html

30 Octubre 2010

Poder i política a la Tarragona d’ara mateix

Gómez Granés, Núria
El silencio roto
194 p. ; 23 cm

Quan en l’amistat es barrejen la complicitat, l’amor, la gelosia i l’enveja... Quan el poder
es torna passió i corrupció... La restauradora Clàudia Pons viu una història inquietant,
sensual, atrevida, tendra... Prop del mar, a la monumental Tarraco Patrimoni de la
Humanitat, la Clàudia descobreix el vertader rostre de la igualtat.

Novel—la de política actual, on queden àmpliament reflectits els desordres i els abusos
comesos des del poder entés com una finca privada. Manipulacions econòmiques de polítics
en actiu, paradisos fiscals, ineficàcia d’alts càrrecs exercits per dones-objecte, tràfic d’armes,
assasinat... Una novel—la que tracta el tema de l’abús de poder en la política.
Font: contraportada del llibre

Tarragona ... intriga, premsa i política

Gómez Granés, Núria
No me digas no
126 p. ; 23 cm

Història trepidant d’amor, passió i denúncia al voltant de l’ètica i la política del món
actual, viscuda intensament per la protagonista; una periodista de premsa i ràdio. Sara
Tobares, nascuda i educada a Barcelona, separada del director del diario de Saragossa La Voz
Aragonesa, es trasllada a viure a Tarragona amb un fill adolescent. Involucrada amb el
voluntariat, fa una incursió en el món de la política, on coneix el líder d’un important partit
polític, iniciant una apasionant i estranya relació, viscuda en diferents escenaris i ciutats; que
afectarà la vida de Sara de forma contundent, creant-li una gran inquietud seguida de prop
per l’arquebisbe de Tarragona.

L’autora
Núria Gómez Granés neix a Barcelona, on estudia disseny industrial i història de l’art. Ha
exercit com a professora d’arts plàstiques i d’història de l’art. Del 1987 al 1995 és
corresponsal de premsa del Diari de Tarragona a Torredembarra, Roda de Barà i El Vendrell.
Font: contracoberta del llibre.
Més informació a: http://www.tinet.org/~ngomez/index.htm

Intrigues i tresors al Priorat del segle XIII

Jassans, Miquel S.
El secret dels pergamins càtars
Valls : Cossetània, 2003
231 p. ; 21 cm .

30 Octubre 2010

Elisenda, una noia de Cornudella, i Roger Puigdalba es coneixen investigant documents
antics als Arxius de l’Arquebisbat de Tarragona. Aquesta coincidència fa que entre ells neixi
un lligam que sobrepassarà l’amistat i farà que els dos emprenguin una aventura apassionant,
cercant un hipotètic tresor amagat pels càtars en uns masos de Porrera. La professora
d’Història Medieval del Roger intenta, amb males arts i seduccions, ser ella la descobridora del
suposat tresor. Això fa que la recerca es compliqui i prengui un caire intrigant i violent. En
aquest relat, els personatges actuals són pura ficció i parlen d’art, ètica i religió. En canvi, els
noms dels llocs que apareixen en el relat són extrets de documents autèntics del segle XIII, i
es descriu el paisatge d’aquest entorn, que pertany a una Catalunya poc coneguda, amb uns
masos, muntanyes, barrancs i camins que han conservat fins avui els noms d’uns càtars que
van ser víctimes de la Inquisició destructiva.
Font: Editorial Cossetènia: http://www.cossetania.com/mostrar_producte.php?prod=282

L’autor
Miquel S. Jassans va néixer a Alforja el 1937. És diplomat en arqueologia hispànica i
llicenciat en Belles Arts. És també escultor, pintor, estudiós de l’onomàstica, i ha participat en
projectes de teatre, premsa local i excursionisme.
Més informació a: http://www.doga.es/index.php?option=content&task=view&id=75

Anar a estudiar a Tarragona

Martorell, Tecla
Dels sols i les llunes
279 p. ; 22 cm

Dels sols i les llunes, una novel—la escrita en primera persona i de caire intimista, explica
les experiències de la Remei, una noia de poble que forma part d’una família marcada per la
Guerra Civil. La protagonista descriu tradicions de la ciutat i del poble amb ulls de criatura, i
nodrida pels mestres i savis que ensopega per la vida baixa a estudiar a Tarragona. Sola però
il—lusionada intenta defugir del conformisme sense oblidar les seves arrels.

L’autora
Nascuda a Tarragona (1960), Tecla Martorell, diplomada en Magisteri i llicenciada en
Pedagogia, exerceix com a mestra d’adults als Barris de Ponent de Tarragona des de 1981.
Ha col—laborat en la col—lecció de quatre CD sobre la història dels Barris de Ponent tarragonins
editats pel Museu d’Història de la ciutat, i juntament amb Pilarín Bayés ha publicat les Petites
Històries de la Rambla de Tarragona I i II, editades per Edicions Mediterrània, S.L.
http://www.arolaeditors.com/index.asp?sc=ficha&id=453

Amor, perill i sentiments a Tàrraco

Maseras, Alfons
Indaríbal
196 p. ; 21 cm

30 Octubre 2010

Ildaribal- un adolescent de família patrícia- ha nascut i viu a Tàrraco en els anys
cinquanta del segle I, dedicat a una vida amarada de plaers. Tanmateix, i malgrat ser
oficialment romà, sent bullir a la sang les seves arrels indígenes, alhora que viu amb
intensitat una estranya febre sensual per la dansarina Talahit. El compromís amb Èlia-la
innocent germana-, la vinculació d’Ildaribal amb una conjura contra el pretor de Tàrraco i les
seves interrogacions sobre el significat de la vida inicien una trama on perill i amor es fan
aliats fins a la fi.

L’aventura i els sentiments profunds donen forma i sentit a aquesta novel—la, que dreça
el món bulliciós, acolorit i mediterrani de la Tàrraco imperial amb tota la força de la millor
evocació històrica i modernista.

L’autor
Alfons Maseras (Sant Jaume dels Domenys, 1884- Tolosa de Llenguadoc, 1939) és
l’introductor de la novel—la històrica decadentista a Catalunya. Autor de dotze novel—les, entre
les quals destaquen Edmon (1908) i L’adolescent (1909). A més d’escriure novel—la, fou
també poeta, traductor, dramaturg, assagista i periodista.
Més informació a http://www.xtec.es/~jducros/Alfons%20Maseras.html

La guerra civil en un poble del Baix Camp

Mestre i Domènech, Joan Maria
El Mas de la guineu
260 p. ; 22 cm

El mas de la Guineu és la segona de les novel—les de Joan Mestre i la primera que es
publica. És la crònica sentida i personal d'una època que fineix precisament l'any en què va
néixer l'autor (1940) i presenta el relat d'uns personatges que es van trobar immersos en uns
esdeveniments que els van obligar a canviar les seves vides i a replantejar-se el seu paper en
la tranquil—litat d'un ambient rural, el qual de cop i volta es va convulsionar pel sotrac extern
d'una història que, malgrat tot, va acabar sent la seva.

L’autor
Joan Mestre i Domènech va néixer a l'any 1940, tot i que les seves arrels s’han de
buscar a Riudecols. Estudia batxillerat a Reus i a Vilanova i la Geltrú, i Magisteri a Tarragona,
per encetar després un triangle que el porta de Madrid a París, i de París novament a Madrid.
Torna a Tarragona com a funcionari l’any 1970. Preocupat pel que viu la societat es fa militant
de l’ORT i poc després al PSC. Es dedica a la literatura des de l’any 90.

El Valls de Narcís Oller

Oller, Narcís
Vilaniu
Barcelona : Edicions 62, 1985
236 p. ; 18 cm

30 Octubre 2010

Vilaniu (1885) – la primera redacció de la qual es pot trobar en Isabel de Galcerán- és
una descripció realista de la vida d’una vila provinciana (el seu Valls nadiu), on la política
menuda i les baixeses rurals tenen unes conseqüències tràgiques. Com diu el crític Manuel de
Montoliu l’ambient físic, el paisatge, ha inspirat en aquesta novel—la planes insuperables de
color i de vida, que potser no tenen parió en la literatura catalana.

L’autor
Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930), primer gran novel.lista català de la
Renaixença, és considerat com el creador de la novel.la catalana moderna. Ocupa un lloc
destacat en el marc global de la novel.la realista gràcies a obres com La papallona (1882),
L'Escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La febre d'or (1890-1892), La bogeria (1899) o Pilar
Prim (1906). De formació romàntica, es va anar decantant cap a l'opció estètica naturalista
propera a Émile Zola. Va aconseguir, no obstant, un estil propi, que el mateix Zola en una
carta-pròleg a la traducció francesa de La papallona va especificar. Narcís Oller va incorporar
temes i una visió del món inèdits en la literatura catalana vuitcentista.
Font: Web de l’AELLC: http://www.escriptors.cat/autors/ollern/
Més informació a http://www.xtec.es/~jpallas/ i a
http://www.uoc.edu/lletra/noms/noller/index.html

Relats de tradició oral de Falset i el Priorat

Orensanz, Toni
El falsari
104 p. ; 24 cm

El falsari, de Toni Orensanz, és un deliciós recull de relats on recorda i recrea
personatges i anècdotes ubicades al Priorat (especialment al seu Falset), moltes de les quals
ha degut recollir de la tradició oral (amb les corresponents dosis de realitat i ficció que això
representa), i també inspirades en experiències pròpies.

L’autor
Toni Orensanz és periodista i guionista freelance. És col—laborador habitual del diari La
Vanguardia des del 1996 i ha realitzat tasques informatives per a la Cadena SER, TV3, Avui, El
Mundo, Descobrir Catalunya, GEO i altres mitjans escrits i àudiovisuals, gairebé sempre en les zones
rurals de Catalunya (especialment en el Camp de Tarragona i les terres de l’Ebre). [...]

Té publicats els llibres Passió, sang i oblit (crònica d’una de les últimes execucions públiques
a Catalunya: Carrutxa, 2001) i ha participat en obres col—lectives com Jo no sóc de Barcelona
(Planeta, 2000), Priorat (Lunwerg, 2004) o Ebro, el río y la vida (Lunwerg, 2007).

Els últims cinc anys ha centrat les seves recerques en la Segona República i la guerra civil –
especialment al sud de Catalunya i l’Aragó. D’aquesta etapa en són el resultat alguns articles en
revistes i en obres col—lectives com, per exemple, “El verano caliente de 1936” dins La Guerra civil
en Aragón (Diputación de Zaragoza, 2007). El seu darrer llibre, una investigació periodística sobre
Pascual Fresquet, L’Òmnibus de la mort : Parada a Falset (2008) ha arribat a les tres edicions.

http://omnibusdelamort.blogspot.com/2008/06/lautor.html
http://cornudellaweb.blogspot.com/2010/03/el-falsari-nou-llibre-del-falseta-toni.html

30 Octubre 2010

Amor, odi i guerra a Tarragona fa vuitanta anys

Padró i Canals, Maria Rosa
El que el temps va desfent
239 p. ; 22 cm

Des dels temps immemorials la societat benestant establerta, ha dominat; fent
trontollar fins els amors en aferrissades lluites de classes; ha desfermat odis, que aprofitant
l'enrenou de la Guerra Civil Espanyola, han clamat venjançes moltes vegades en éssers
innocents.

L’autora
Nascuda a Tarragona. Ha publicat llibres de poemes: Vora la mar nostra, Agua de mayo,
Tres jinetes (2on. Premio Hnos. Argensola), i el llibre Recull d’Estampes de Tarragona.

Efervescència a les primeries del segle XX reusenc

Pagès, Rosa
Àngels de pedra
200 p. ; 24 cm

Un gran projecte per a una ciutat jardí. Un quadre falsificat. Vagues obreres i crides a
l’exèrcit. Un mas a la Boca de la Mina i el lema d’una institució psiquiàtrica: “Renascitur”.
Àngels de pedra és un recorregut pels primers anys del segle XX a Reus. Un viatge pels
corrents del pensament utòpic, pels nous aires de civilitat que donen forma a les grans urbs
europees i per les transformacions socials d’una ciutat que perd el tren. Un viatge per la
història íntima i secreta d’un mosaic de personatges atrapats per les passions, la bogeria, els
grans ideals i la cobdícia.
http://www.cossetania.com/mostrar_producte.php?prod=1008

L’autora
Rosa Pagès (Reus, 1967) ha publicat els reculls de contes Els camins de l’aigua (El
Mèdol, 1990) i Llibre de plagis (La Gent del Llamp, 1999), i la novel—la Binomis (La Gent del
Llamp, 1995). Amb Mariona Quadrada ha publicat Històries trobades (La Medusa, 2001) i la
novel—la juvenil Un enigma a la cuina (Eumo, 1998). El 2004 va guanyar el IX Premi Valldaura
de novel—la amb M’he descuidat de dir-te gràcies (Publicacions de la UAB, 2004) i el 2008,
amb La veïna i altres animals domèstics (Cossetània, 2009), el Premi de Narrativa Ribera
d’Ebre. Amb Àngels de pedra va obtenir el Premi Vila d’Ascó 2009.

http://www.cossetania.com/mostrar_producte.php?prod=1008
Més informació: http://www.llegirllibres.cat/angels-de-pedra-de-rosa-pages.html

30 Octubre 2010

El segle XVIII a Reus : de la guerra al pragmatisme

Pallicé, Ramon
Cap de Brot
Reus : Pragma Edicions, 2005
302 p. ; 24 cm

Cap de brot presenta l’ocupació de Reus per les tropes borbòniques després de
l'11 de Setembre. És la novel—la de 1'etapa posterior i del segle XVIII catala. És a dir,
la de l'inici de la colonització castellana sobre Catalunya, la qual apareix perfectament
explicada des del carrer, de reacció popular, mostrant la penetració, l' entrada dels
costums i les lleis forasteres de .manera perfectament clara al llarg de la primera part
de la novel—la. .... El personatge és Pere, fill de pages acabalat i tinent de l' exèrcit
catala que defensa la causa de l' Arxiduc CarIes lluitant a Barcelona. Descobrim en els
primers capítols la dificultat d'adaptació a la vida de vençut a Reus. L’existència del
«bandolerisme», concretament de les partides de Carrasclet ... Pere hi manté
contactes i ... es veu perseguit pels borbònics... Tota la primera part de la novel—la és
clarament evocadora de la situació que produí el Decret de N ova Planta, la
dependencia política de Madrid així com la reacció popular. Apareix, també, tot l'
escenari de la guerra i les activitats dels guerrillers al Montsant.

La segona part de la novel—la mostra l'evolució del personatge cap a una posició i
ideologia pragmàtica i mercantilista que és un reflex del segle XVIII i de bona part del
pensament econòmic catala de la segona meitat del segle. ....
Més informació a http://www.arolaeditors.com/index.asp?sc=ficha&id=12

L’autor
Ramon Pallicé Torrell (Reus 1928) advocat i tècnic superior de la Generalitat de
Catalunya. La seva producció literària- poemes èpics, contes, narracions i novel—les curtes- és
inèdita. Ha col—laborat en diaris i revistes amb reportatges, articles, entrevistes i crítica de
cinema ...

Realisme màgic, aventures i història

Perucho, Joan
Les històries naturals
222 p. ; 18 cm

Les històries naturals, segona novel—la de Joan Perucho, ja prefigura tot l’univers
imaginari que l’autor anirà desplegant posteriorment, sobretot en la seva prosa, una barreja
calculada i efectiva de coneixements històrics i de dades fictícies que recreen un món proper
al corrent del realisme màgic. Esplèndida combinació de novel—la d’aventures, novel—la gòtica i
novel—la històrica, amb una sàvia amalgama d’erudició i d’invenció converteix la Catalunya de
la primera meitat del segle XIX en matèria literària amb la introducció d’elements fantàstics.
Horta de Sant Joan, Tarragona i , en especial, Pradip són els escenaris de la novel—la.

30 Octubre 2010

L’autor
Joan Perucho va néixer al barri barceloní de Gràcia, el 1920. S'inicià com a poeta en
castellà i com a crític d'art en l'època d'estudiant de Filosofia i Lletres a la Universitat de
Barcelona ... Per influència de Josep Palau i Fabre, Perucho va començar a escriure poesia en
català i s'integrà als corrents de la resistència cultural de l'època. ... El 1957 es passa a la
novel la amb Llibre de cavalleries i, més endavant, amb la seva obra més coneguda Les
històries naturals (1960). Dedicat professionalment a l'exercici de la carrera judicial, Perucho
encarna la figura de l'escriptor diletant, exquisit, atent a les tendències més actuals de
recuperació de l'espiritual en l'art .... a finals de la dècada, es converteix en director literari de
l'editorial Tàber, on publica diverses compilacions d'articles sobre art, gastronomia i costums,
amb especial atenció a la moda del fantàstic i de l'erotisme que arribava en aquells moments
amb l'onada del pop d'influència francesa. A partir de 1980, coincidint amb l'excedència de la
carrera judicial, Perucho reapareix com a escriptor de novel les i com a poeta, amb Les
aventures del cavaller Kosmas (1981) i Pamela (1983), i amb el poemari titulat Quadern
d'Albinyana (1983). ... Aquest retorn es produeix en un moment de recuperació de la
literatura d'imaginació. La versió anglesa de Les històries naturals (Knopf, 1988) obre les
portes a la traducció de la seva obra a més de vint idiomes. Entre d'altres premis, ha rebut el
Premi Nacional de Literatura 1995 per El baró de Maldà i les bèsties de l'Infern. ... Mor a
Barcelona el 30 d'octubre de 2003.
Extret de http://www.xtec.es/~jducros/Joan%20Perucho.html
Més informació a: http://www.uoc.edu/lletra/noms/jperucho/index.html

La novel—la de la Tarragona del segle XIX

Pin i Soler, Josep
La família dels Garrigas
267 p. ; 25 cm

La família dels Garrigas inicia el cicle narratiu realista de Pin i Soler. És, alhora, la
novel—la d’una ciutat, Tarragona, i de la crisi de l’ordenació pairal d’una família pagesa que
reflecteix les convulsions de la Catalunya de mitjan del segle XIX. Les passions dels
personatges i el retrat integral d’una ciutat- indrets, festes, tipus- s’universalitzen i
adquireixen una plena actualitat transcorregut més d’un segle des de la seva primera edició.

Un artista romàntic a Tarragona

Pin i Soler, Josep
Jaume
267 p. ; 25 cm

Jaume és la segona novel—la del cicle dels Garriga. Enfonsat l’ordre pairal, l’acció se
centra en el fill petit de la família, l’artista romàntic, un músic d’ambició internacional que viu
una tempestuosa passió a la Tarragona de mitjans del segle XIX i intenta que les seves
òperes triomfin en els grans teatres europeus. La segona part d’una gran trilogia realista

30 Octubre 2010

Tarragona, la Provença i la Ligúria

Pin i Soler, Josep
Niobe
242 p. ; 25 cm

Níobe és la darrera novel—la acabada del cicle dels Garriga i el tanca amb la grandesa de
la tragèdia. Transcorre en els ambients socials més humils de la ciutat, s’internacionalitza per
terres de la Provença i la Ligúria quan el protagonista emprèn la recerca de la identitat, de la
mare desconeguda, i es clou amb l’elegia del món perdut.

L’autor
Josep Pin i Soler (Tarragona, 1842 – Barcelona, 1927) fou un home de lletres integral,
conegut sobretot com a novel—lista – La família dels Garrigas, Jaume, Níobe- però també hem
de destacar el teatre – Sogra i Nora, La tia tecleta, La Sirena- la narració de viatges –Vària- i
la traducció d’humanistes – Erasme de Rotterdam, Joan Lluís Vives, Maquiavel.
Més informació a: http://www.xtec.es/~jducros/Josep%20Pin%20i%20Soler.html
i a Vikipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Pin_i_Soler

Novel—la històrica al Valls d’inicis del segle XVIII

Sánchez Ripollés, Josep Maria
Diari d’un metge de Valls
Reus : Unitat d’Història de la Medicina URV, 1999
95 p. ; 17 cm

... la novel—la té per protagonista un metge, un metge de Barcelona que un dia viatjà a
Valls per a establir-s’hi. El relat, com ja indica el títol, és fet en primera persona. El metge
només hi escriu quan li ve de gust per deixar constància de les impresssions que creu que
tenen prou atracció, moltes vegades immerses en situacions històriques reals.

Els fets s’esdevenen, principalment, durant la Guerra de Successió. Hi presenta alguns
personatges concrets, com el príncep Carles d’Austria o l’alcalde Pere Anton Veciana. Però el
lector també hi pot intuir tipus que tindrien un perfil més actual...
Font: Pere Altès a la presentació de l’obra

L’autor
El Doctor Josep Maria Sánchez Ripollés (1945-2007) va publicar diversos estudis sobre
història de la medicina i participava habitualment en l’organització de congressos sobre la
matèria. S’havia llicenciat a la Universitat de Saragossa, si bé va obternir el doctorat a la de
Barcelona. Va treballar a Algèria, i de retorn a Catalunya, a Rodonyà i després a Tarragona.
Va ser director de la Unitat d'Història de la Medicina del Departament de Medicina i Cirugia de
la Universitat Rovira i Virgili.

30 Octubre 2010

Assassinat i misteri entre el Baix Camp i la Costa Brava

Tabbs, Antoni
L’enigmàtic cas de l’Almadrava
Barcelona : Rourich, 1996
135 p. ; 21 cm

A l’Almadrava, una platja que hi ha al costat de la Central Nuclear de Vandellós, hi va
haver un estrany assassinat. D’això feia més de vint anys, però no s’havia trobat mai el
culpable i el cas va caure en l’oblit. La visita casual de dues senyores desencadena uns
esdeveniments misteriosos que seran seguits, ràpidament, per un altre de més greu. L’acció
comença en terres tarragonines i acaba a la Costra Brava.
Font: contraberta del llibre

L’autor
Antoni Tabbs i Mercader va néixer a Londres l’any 1942. La seva mare era catalana i el
seu pare anglès ... Va començar a escriure per practicar la llengua de la seva mare. Després
s’hi va afeccionar i es passava els estius escrivint novel—les de misteri. Personatge molt
reservat va tenir greus problemes personals i de salut per causa de l’alcohol. Va morir
d’accident l’hivern de 1995.

Assassinats en sèrie a Tàrraco

Teruel, Cristina
El sicario de los idus
Barcelona : Edhasa, 2009
384 p. ; 24 cm

Corren los últimos años del siglo I d.C. Mientras se leva a cabo la construcción del circo
romano de Tarraco, aparece el cadáver de un joven marmolista en lo que en apariencia es un
accidente más. El optio Cayo Pompeyo Specula inicia lo que tendría que ser una investigación
rutinaria, pero el interés que todo el mundo tiene en archivar cuanto antes el asunto le hace
sospechar que esa muerte quizás no sea tan accidental.
Escudriñando con la ayuda del veterano Cayo Mario Malacitano los archivos e interrogando a
familiares de la víctima y en los ámbitos sociales y laborales donde se movía la víctima,
Specula no tarda en advertir ciertas coincidencias con otros supuestos “accidentes” que
quizás no tengan ninguna relación entre sí, pero que sin duda apuntan en una dirección: el
tráfico del célebre y peligrosísimo opio tebano, que pese a los esfuerzos de las autoridades
romanas, consigue escapar a su control.
Cristina Terual ha ejercido como profesional del Derecho y fue juez durante unos años y eso
se refleja claramente en su novela que auna un riguroso y convincente argumento policíaco
unido a una exhausta investigación de la época.
Més informació a:
http://www.lecturalia.com/libro/30044/el-sicario-de-los-idus
http://www.novelahistorica.net/2009/07/el-sicario-de-los-idus-asesinato-en.html

30 Octubre 2010

Contraban i inquisició a la Tarragona del segle XVI

Tiñena Amorós, Jordi
Dies a la ciutat
205 p. ; 22 cm

Es tracta d’una història ambientada al segle XVI. Una història que posa en contacte un
vell inquisidor aragonès i un traginer contrabandista provençal pels carrers de la Tarragona
universitària de l’arquebisbe Agustí, i on ningú és exactament el que sembla ser.
Una història que va nèixer fa molt temps llegint Els heretges catalans, de Jordi Ventura,
interessat pel destí que podia haver tingut la perduda i sembla que magnífica biblioteca que la
Inquisició va confiscar a l’heretge nascut a Ulldecona, Pere Galès, que morí malalt a
Saragossa a mans de la Inquisició. Fou desenterrat i les seves despulles, cremades el 7 d'abril
de 1595.

Aquests són els llibres que el meu traginer entra a la ciutat, camí de França, en
començar la novel—la. Tanmateix, malgrat el marc documentat, res en ella té caràcter històric.
Des de l'argument als personatges tot és ficció i únicament ficció.
Font: Web de l’autor http://www.fut.es/~jta

La Rambla : un retrat d’ambient

Tiñena, Jordi
El grumet de la Suiza
Tarragona, 2005
Trobada d’Escriptors del Camp de Tarragona

Una fotografia de la Rambla de Tarragona a començaments del segle XX serveix a
l’autor per recrear l’ambient dels cafès, dels grums i dels aprenents i per situar el desig
universal d’embarcar-se, de veure món.
Text íntegre del relat a la web de l’autor: http://www.tinet.org/~jta/

Les inquietuds d’un noble del segle XVIII

Tiñena Amorós, Jordi
Dies a la ciutat
205 p. ; 22 cm

Don Magí, un noble tarragoní del s.XVIII, esperit inquiet i il—lustrat, aventurer,
taxidermista i elaborador de vi, a qui la vida ha obligat a viure de manera diferent a com
hauria volgut, descobreix ja gran que es capaç de tenir il—lusions i decisió per viure-les. Un
relat que captura l'atenció del lector des de la primera frase: "Recordi, don Magí, que vostè ha
de fer grans coses, avui.
Font: Web de l’autor http://www.fut.es/~jta/

30 Octubre 2010

L’autor
Jordi Tiñena (Barcelona, 1955) resideix a Tarragona. És doctor en filologia catalana i ha
publicat edicions de textos literaris i adaptacions de clàssics catalans com Tirant lo Blanc,
Curial e Güelfa i l’Spill. En el camp de la narrativa, va donar-se a conèixer amb la novel—la Un
dia en la vida d’Ishak Butmic (Premi Ciutat d’Alzira 1994). També és autor de Mort a Menorca
(Finalista del Premi Carlemany 1994), Els vespres de Don Magí Castellarnau, La dona del Grill,
i El Comediant de Perpinyà (Finalista del Premi Llorenç de Vilallonga 1996). Amb Dies a la
ciutat va guanyar el Premi de Narrativa Pin i Soler 1998.
Més informació a la web de l’autor: http://www.fut.es/~jta/

La visita reial a Poblet en l’any de la pesta

Trigo, Xulio Ricardo
Els secrets de la reina

Al bell mig d'una Catalunya assolada per l'epidèmia de pesta negra més devastadora de
la història, la bellesa d'una reina, Elionor de Portugal, esposa de Pere III el Cerimoniós,
sobresurt per damunt de totes les desgràcies. En aquell any turbulent, 1348, el recinte sagrat
del monestir de Poblet acollirà els reis en una visita que es veurà envoltada pel misteri i que
comportarà greus conseqüències a tota la comunitat.

Set segles després, rere els murs on descansen les despulles dels reis catalans, s'amaga
encara un secret mai revelat: el manuscrit d'un jove mestre escultor, Aloi de Montbrai, que
amenaça de capgirar la història tal com la coneixem fins ara.

Dos joves historiadors de la Universitat de Barcelona lluitaran per treure a la llum una
informació guardada amb zel durant molt de temps. Perseguits per les poderoses forces que
volen preservar els secrets de la reina, l'Enric i la Beatriu descobriran que la història pot ser
manipulada i que la passió també ens pot conduir cap a l'obscuritat.
De la contracoberta

Més informació: http://illadelsllibres.blogspot.com/2008/09/els-secrets-de-la-reina-rxtrigo.html
http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/14334-xulio-ricardo-trigo-i-els-secrets-de-la-
reina.html

La Tàrraco d’August, conmocionada

Trigo, Xulio Ricardo
El somni de Tàrraco

Som a l’any 26 abans de Crist. Mentre l’exèrcit romà lluita per aconseguir la pacificació
dels pobles del nord d’Ibèria, l’emperador Octavi August s’instal—la a Tàrraco, des d’on
exerceix el poder i administra tot l’Imperi.

30 Octubre 2010

L’acollidora ciutat, bressol de mar i terra d’oliveres, aviat veu trastocat el seu ritme
tranquil i quotidià. Al tràfec d’obres ordenades per l’emperador per tal de convertir-la en la
població més esplendorosa de la Mediterrània, s’hi afegeixen les vils conspiracions provocades
per les ànsies de riquesa i poder.

Només el vell metge Perthus serà capaç de recordar al cap dels anys els fets, ben
cruels, que van commocionar la ciutat. L’assassinat a traïció del governador Manni i
l’empresonament del jove Sul—la tan sols van ser l’inici d’una llarga cadena de mentides,
intrigues i injustícies. El temps, però, sempre acaba revelant la veritat.

De Tàrraco a Ilerda, passant per Baètulo i per les muntanyes d’Ausa, El somni de
Tàrraco s’endinsa vívidament en el passat esplèndid de la Catalunya romana.
Bloc del llibre: http://sites.google.com/site/elsomnidetarraco/

L’autor
Xulio Ricardo Trigo és novel—lista, poeta i traductor. Va néixer a Betanzos (província de
La Corunya, Galícia) el 1959. L'any 1965 ell i tota la seva família van anar-se’n a viure a
València. De més gran, 1992-93, ell tot sol es va traslladar a Barcelona; però finalment va
tornar cap a València. Des de l’any 2005 viu a Tarragona.

Ha estat redactor de les pàgines culturals del Diari de Barcelona; també ha dirigit la
secció literària del setmanari El Temps. Ha col—laborat en altres diaris i revistes com l’Avui, El
Periódico de Catalunya, La Vanguardia, Serra d’Or, El Mundo, Cuadernos Hispanoamericanos,
Revista de Catalunya, Levante i Cuadernos del Sur. Per la seva tasca periodística va rebre el
premi Atlàntida el 1990. Com a traductor ha fet versions d’autors gallecs i portuguesos al
català, i ha guanyat el 1995 el premi de traducció poètica Cavall Verd. La seva obra publicada
ha estat prou reconeguda per part de crítica i de la societat. Des de 1994 es pot dir que es
dedica plenament a la literatura. A Internet manté el bloc “El violinista celest” sobre temes
de d’art i literatura.
Més informació: http://blocs.mesvilaweb.cat/xrtrigo

Les gestes novel—lades del rei Jaume I

Vila Carreras, Jordi
Jaume I entrel’amor i la corona
Barcelona : La Busca, 2002
212 p. ; 21 cm

Novel—la en primera persona dos anys de la vida d'aquest rei, possiblement els més
determinants. El 1228 i el 1229 marcaren per sempre més el caràcter de Jaume I, valent i
generós. És en aquest període quan prepara la gran expedició que el durà a conquerir
Mallorca.... El juliol de 1228, a Lleida, coneix Aurembiaix, una formosa dama a qui el seu cosí
ha usurpat el Comtat d'Urgell. La jove hereva rep el suport i l'amor del monarca i així
comença una relació plena de tendresa i sensualitat, seguida d'un cúmul d'esdeveniments que
ens endinsaran en un remolí vertiginiós de facècies i gestes del comte rei més estimat i
emblemàtic de Catalunya. L’acció d’aquesta novel—la transcórre a les viles i ciutats de Lleida,
Barcelona, Tarragona, Balaguer, Agramunt, Cotlliure, Valls, Salou, Perpinyà, Elna, a una cala
d’Altafulla i a l’estany de Canet.

30 Octubre 2010

L’autor
Jordi Vila Carreras va néixer a Castelló d’Empúries durant la postguerra -1943-. Des de
1965, resideix a Roses, és casat, té un fill i dirigeix un comerç familiar. Fa pocs anys ca
descobrir en la literatura el seu gran esbarjo. És autor de més de cent poemes, però on millor
es troba a sí mateix és en la novel—la. Aquesta és la seva quarta obra.

A la platja tarragonina d’Orient

Xirinacs i Díaz, Olga
L’agonia de Severià Vargas
287 p. ; 23 cm

Severià Vargas, el protagonista de la nova ficció d'Olga Xirinacs, és un vell mariner que
fa vida d'eremita en una cova de la platja tarragonina. I Sigfrid Winnberg, un jove antropòleg
i periodista de 27 anys, decideix fer-li una entrevista ja que considera que la manera de viure
de Severià és un fet ben curiós des del punt de vista antropològic. A la pràctica, però, en el
llibre no hi apareixen mai les seves preguntes: «Només es llegeixen les respostes; l'entrevista
esdevé un monòleg intensíssim» en el qual el protagonista explica que ha voltat per mig món
i aprofundeix en els detalls més inconfessables de la seva vida, sempre amb un posat cínic,
desmenjat i, alhora, dolgut»

Entrevista de Carina Filella: http://www.elpunt.cat/salou/mes/5-cultura/portada/comarca.html?start=1060

Una història entre la Catedral i el riu Francolí

Xirinacs i Díaz, Olga
L’home que mossegava les dones
205 p. ; 21 cm

El matrimoni d'antiquaris format per Sirius Imbert i Evangelina Perkins, immersos
sempre entre la ductilitat escultòrica i la morbositat interpretativa de les imatges que omplen
i habiten la catedral de Tarragona.

Una novel—la de clara tendència neogòtica que sorgeix --com en tantes altres obres de
l'autora-- del retall de notícies insòlites de premsa. L'escenografia fosca i sensual de l'interior
de la catedral es combina amb la interrelació manifesta de les flaqueses humanes que
amaguen els qui l'habiten o la visiten. Algú fins i tot ha gosat insinuar que la passió
mossegadora del protagonista esdevé edípica en la línia d'un vampirisme aristocràticament
quotidià. És, en clau de paròdia, una pluja d'accions enllaçades, talment columnes
salomòniques, que vinculen la pseudomística de l'espiritualitat caduca i avorrida amb la
voracitat especulativa dels qui aprofiten la sinergia de l'actualitat mordaç. És en definitiva la
lluita ancestral entre la carnalitat dels vius i la voluptuositat de la història. Paral—lelament,
però, l'acció novel—lada transcorre també en un segon escenari. La lluita d'un grup
d'ecologistes que volen preservar el medi ambient de la desembocadura del riu Francolí.
L'home que mossegava les dones és una clara aposta de Xirinacs per l'estètica de la
imaginació suggeridora i perceptiva d'ambients, objectes, personatges i situacions que fan
transitar el lector per la maroma dels símbols.
Font: http://www.premisliteraris.org/xirinacsanalisi.html

30 Octubre 2010

Guia Tarragona en la Literatura

Guia Tarragona en la Literatura

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (14)

Destacado

Destacado (20)

Similar a Guia Tarragona en la Literatura

Similar a Guia Tarragona en la Literatura (20)

Guia Tarragona en la Literatura