1. EDUCACIÓ INFANTIL
DEL CEIP SES ROQUES.
CURS 2012-13

2. ELS EGIPCIS
3400 a.C.

3. • ELS EGIPCIS VISQUEREN PER CONSTRUIR LES
TOMBES DELS REIS.
• LES TOMBES DELS REIS EREN:
• LES MASTABAS.
• LES PIRÀMIDES.
• ELS HIPOGEUS.

4. • ABANS DE LES
PIRÀMIDES, HI
HAVIA UN ALTRE
EDIFICI FUNERARI
QUE PROVENIA DE
LA PREHISTÒRIA,
ERA LA MASTABA.
ERA UNA ESPÈCIE
DE PIRÀMIDE
TRUNCADA.
LES MASTABAS

5. DISTINTS EDIFICIS FUNERARIS
• A L’ÈPOCA PREHISTÒRICA,
EN MOLTS INDRETS DEL
MÓN SORGEIXEN UNES
CONSTRUCCIONS QUE
SERVIEN PER ENTERRAR
ELS MORTS. A LES
BALEARS ÉS BEN
CONEGUDA LA NAVETA
DELS TUDONS, A
MENORCA.
• ENTRE LES NAVETES I LES
MASTABAS HI HA MOLTES
SEMBLANCES I TENIEN LA
MATEIXA FUNCIÓ.

6. • EN UN PRIMER MOMENT, ELS NOBLES
I ELS FARAONS EREN ENTERRATS A
LES MASTABAS, PERÒ DESPRÉS, ELS
FARAONS ES CONSIDERAVEN MÉS
IMPORTANTS I PENSAVEN QUE
TENIEN MÉS PODER I PER AIXÒ ES
FEREN CONSTRUIR EDIFICIS MÉS
GRANS I MÉS IMPONENTS: LES
PIRÀMIDES.

7. LESPIRÀMIDES
• L’INTERIOR DE LES PIRÀMIDES ÉS UN
CONJUNT DE GALERIES, POUS I
CAMBRES D’UNA COMPLEXITAT
EXTRAORDINÀRIA PER TAL D’IMPEDIR
QUE ELS TRESORS QUE HI DEIXAVEN
FOSSIN ROBATS.

8. • FA 5000 ANYS FOU MOLT DIFÍCIL LA
CONSTRUCCIÓ DE LES PIRÀMIDES
PERQUÈ NO TENIEN MÀQUINES NI
EINES COM LES QUE TENIM ARA. NI
TAN SOLS CONEIXIEN LA RODA.
FEREN SERVIR MOLT L’ENGINY, MOLT
DE TEMPS I MILERS D’HOMES.

9. COM CONSTRUIREN LES
PIRÀMIDES?
• Els nins i nines d’infantil intentarem posar-
nos dins la pell dels egipcis; pensar com
ho devien fer sense pràcticament
recursos. Només comptaven amb les
pedres i troncs.
• D’aquesta manera ho simulàrem:

10. COMPROVAREN COM PESAVEN LES
CAIXES QUE SIMULARIEN LES PEDRES

11. PESA
MOLT UF!!
NO
PUC!

12. SORTIREM A EXPERIMENTAR
AL PATI.

13. JO SOM
MOLT
FORT!

14. ÉS MÉS FÀCIL SI
L’ARROSSEGAM

15. COMPTÀVEM AMB L’AJUDA
D’UNS TRONCS SIMBÒLICS.

16. COM LES PODEM POSAR
PERQUÈ ENS AJUDIN?

17. PER GRUPS FEREN ELS INTENTS I LES
SEVES HIPÒTESIS

18. LES HEM
D’ANAR
PASSANT DE
DARRERA A
DAVANT

19. ENTRE TOTS FEREN UN EQUIP

24. HO INTENTAREN D’UN PARELL
DE MANERES

26. VAREN ANAR AGAFANT EL
TRUQUET

27. HEM ACONSEGUIT TRAGINAR-
LA

28. PER QUÈ EREN TAN GRANS LES
PIRÀMIDES?
• LA GRANDESA DE LES PIRÀMIDES
TENIA UN PROPÒSIT:
– INFUNDAR TEMOR.
– PRETENIEN ESTAR EL MÉS A PROP
POSSIBLE DEL CEL.
– DONAVEN MOLTA IMPORTÀNCIA A LA
VIDA DESPRÉS DE LA MORT.
– PER DISTINGIR LES TOMBES DELS
NOBLES I DELS FARAONS.

29. HIPOGEUS
• ELS HIPOGEUS SÓN
POSTERIORS A LES
PIRÀMIDES.
• ES CARACTERITZEN
PER SER TEMPLES
CONSTRUITS DINS LES
MUNTANYES,
D’AQUESTA MANERA
ÉS POSSIBLE
CONSTRUIR TOMBES
MÉS GRANS QUE LES
PIRÀMIDES.
• SÓN GEGANTINS PER
DONAR SENSACIÓ DE
MOLT DE PODER.

30. • FOREN MANDATS A
CONSTRUIR PER REIS
MOLT GUERRERS COM
TUTMÉS I RAMSÉS I LA
REINA HAPT-SHEP-SUT.
• A N’AQUESTS HIPOGEUS
S’HI TROBEN MOLTS
D’OBJECTES DE VALOR.
• TAMBÉ S’HI FEIEN
LABERINTS PER
PROTEGIR ELS
TRESORS.
• ELS HIPOGEUS ES
TROBEN A UNA GRAN
ZONA DEL DESERT
ANOMENADA “LA VALL
DELS REIS”

31. • A UN D’AQUESTS TEMPLES ES VA
DESCOBRIR LA TOMBA DE TUTANKAMON.
• AQUESTA TOMBA ÉS DE GRAN
IMPORTÀNCIA PERQUÈ S’HI VA TROBAR EL
TRESOR MÉS RIC DE TOTS ELS QUE S’HAN
TROBAT A LES TOMBES EGIPCIES.

32. ELS FARAONS

33. • ELS EGIPCIS
PENSAVEN QUE
ELS FARAONS
EREN DÉUS I QUE
TENIEN PODERS
SOBRENATURALS I
PER AIXÒ LES
RESPECTAVEN
TANT.

34. • ELS EGIPCIS
CREIEN QUE ELS
FARAONS EREN
MITAD HOMES I
MITAD ANIMALS
SAGRATS.

35. EL FARAÓ TENIA MOLT DE
PODER
• TOTES LES TERRES D’EGIPTE EREN
SEVES.
• ERA EL QUI FEIA LES NORMES (LLEIS).
• DEIA EL QUE ESTAVA BÉ DEL QUE NO
HO ESTAVA SEGONS EL SEU CRITERI.
• CONTROLAVA L’EXÈRCIT.
• TOTS ELS EGIPCIS LI DONAVEN UNA
PART DELS SEUS BENEFICIS.

36. QUÈ FEIA EL FARAÓ?
• L’ÚNIC DEURE QUE TENIA UN FARAÓ
ERA PROTEGIR EL PAÍS DE
QUALSEVOL ATAC O DESGRÀCIA.
• MANAVA CONSTRUIR PIRÀMIDES.
• ALGUN ES DEDICAVA A ATACAR A
ALTRES PAÏSOS PER TENIR MÉS
TERRES.

37. • UN DELS FARAONS
MÉS CONEGUTS ÉS EN
TUTANKAMON.
• LA SEVA IMPORTÀNCIA
RADICA EN QUE LA
SEVA TOMBA ÉS LA
MÉS RICA DE TOTES
LES QUE S’HAN
TROBAT FINS ARA.
• VA MORIR MOLT JOVE,
ALS 19 ANYS.
• TOTS ELS OBJECTES
QUE LI DEIXAREN FOU
PERQUÈ NO SE SENTÍS
TOT SOL.
• TAMBÉ LI DEIXAREN
LES SEVES JOGUINES.

38. • UNA ALTRA MOLT
CONEGUA PER LA
SEVA BELLESA ÉS
NEFERTITI, DE LA
QUE SE N’HAN
TROBAT MOLTES
IMATGES I BUSTS.
• ERA L’ESPOSA DEL
FARAÓ AKENATON.

39. AQUESTA ÉS LA
RECONSTRUCCIÓ QUE
SE N’HA FET DEL
ROSTRE DE NEFERTITI.
PINTURA DE
NEFERTITI RESANT

40. ALGUNS DELS FARAONS.
• KEOPS.
• KEFRÉN
• TUTMOSE.
• AMOSIS.
• AKENÁTON.
• AMENOFIS.
• NEFERTITI.
• RAMSÉS.
• TUTANKAMÓN
• TEOS.
• CLEOPATRA.
• HI VA HAVER FARAONS
DURANT UNS 2000
ANYS.
• AL LLARGA D’AQUESTS
2000 ANYS HI HAGUÉ
UNS 350 FARAONS I
FARAONES.
• CONEIXEM ELS NOMS
PERQUÈ JA EXISTIA
L’ESCRIPTURA I HA
QUEDAT ESCRIT EN
ELS JEROLÍFICS.

41. L’ART EGIPCI
• ELS EGIPCIS NOMÉS PINTAVEN DINS
ELS HIPOGEUS (TOMBES).
• L’ESCULTURA TAMBÉ NOMÉS SERVIA
PER DECORAR ELS TEMPLES
RELIGIOSOS I LES PIRÀMIDES.
• AIXÒ ES DEU A QUE TOTA LA VIDA
DELS EGIPCIS GIRAVA EN TORN A LA
MORT.

42. L’ESCULTURA
• NO CONEIXEM EL NOM DELS ESCULTORS
EGIPCIS.
• EN UN PRIMER MOMENT, LES FIGURES SÓN
ESTÀTIQUES I RÍGIDES PERQUÈ NO
REPRESENTEN LA VIDA SINO LA MORT
(SERVEIXEN PER DECORAR LES TOMBES).
• LES ESCULTURES TAMBÉ ESTAVEN A LES
ENTRADES DELS TEMPLES RELIGIOSOS I
EREN IMPONENTS.

44. LA PINTURA
COM ERA LA PINTURA EGIPCIA?
• LES FIGURES SÓN PLANES, SENSE RELLEU
NI PROFUNDITAT.
• LA SEVA MANERA DE PINTAR ÉS ÚNICA
DINS EL MÓN DE LA PINTURA I
L’ESCULTURA DE TOTA LA HISTÒRIA.
• UTILITZAVEN COLORS INTESOS
CONTRASTATS.
• HI MESCLAVEN ESCRIPTURA JEROGLÍFICA.
• MOSTRAVEN EL SEU AMOR PER LA
NATURA: FULLES, ESPIGUES, OCELLS I
PEIXOS.

45. • VAREN COMENÇAR
A DECORAR LES
TOMBES AMB
PINTURES ALS
HIPOGEUS QUAN
ES VA CONSTRUIR
LA VALL DELS REIS
AMB EL FARAÓ
AKHENATON.

46. • EN AQUESTA ÈPOCA LA PINTURA
REPRESENTAVA ESCENES DE LA
VIDA DIÀRIA.
• PINTEN ESCENES DE CAÇA I PESCA.

47. • GRÀCIES A AQUESTES PINTURES
CONEIXEM DETALLS DE LES FEINES
AGRÍCOLES, ELS CONREUS, LES
EINES I ELS ANIMALS QUE FEIEN
SERVIR.

49. • TAMBÉ MOSTRAVES
ESCENES AMB MÚSICS
I BALLARINES, RITUS
CORTESANS.
• LA FINALITAT
D’AQUESTES
PINTURES ERA QUE EL
DIFUNT GAUDESQUI A
L’ALTRA VIDA DE TOTS
ELS PLAERS I DE
TOTES LES BELLESES
QUE HAVIEN TENGUT A
LA TERRA.

53. ELS DÉUS D’EGIPTE.
• ELS EGIPCIS CREIEN MOLT EN QUÈ
DESPRÉS DE LA MORT HI HAVIA UNA
VIDA AL CEL.
• CREIEN EN L’EXISTÈNCIA DE
PERSONATGES FANTÀSTICS QUE
ELLS ANOMENAVEN DÉUS I TENIEN
FORMES MITAT HOMES I MITAT
ANIMALS.

55. RA ERA UN DELS PRINCIPALS
DÉUS DELS EGIPCIS.
SEGONS ELLS, RA VA CREAR
EL MÓN.
AQUESTS PERSONATGES
EREN ELS ENCARREGATS
D’ACOMPANYAR ELS DIFUNS
A LA VIDA AL CEL, SEGONS
ELS EGIPCIS.

56. MOMIFICACIÓ
• MOMOFICAVEN ELS
MORTS PERQUÈ
CREIEN QUE
DESPRÉS DE LA
MORT S’INICIAVA
UNA ALTRA VIDA
DIFERENTA I PER
AIXÒ
NECESSITAVEN
TENIR LA MATEIXA
APARENÇA QUE EN
AQUESTA VIDA.

57. • EL PROCÉS DURAVA
UNS 70 DIES.
• DESPRÉS ES POSAVEN
DINS UN SARCÒFAG I
EL DUIEN ALS LLOCS
D’ENTERRAMENT.
• ELS SARCÒFAGS
SERVIEN DE
PROTECCIÓ.
• TENIEN FORMES
HUMANES PERQUÈ
ELS SERVÍS DE COS
EN CAS D’ESPENYAR-
SE LA MÒMIA.

58. ESTAVEN DECORATS
PER DEDINS.
AQUESTS PRIVILEGIS
NOMÉS EL PODIEN
TENIR ELS MÉS RICS.
TOT EL PROCÉS DE
MOMIFICACIÓ I
ENTERRAMENT
COSTAVA UNS
DOBLERS QUE
MOLTS NO PODIEN
PAGAR I EREN
ENTERRATS A
L’ARENA DEL DESERT
AMB UN
EMBALSAMAMENT
MOLT POBRE.

59. ELS SARCÒFAGS
INTENTAVEN COPIAR LA
CARA DEL DIFUNT TAL
COM ERA A LA VIDA
TERRENAL.

60. LES JOIES DELS FARAONS

61. ELS JEROGLÍFICS.
ELS EGIPCIS
UTILITZAVEN UN
LLENGUATGE DE
SIMBOLS I
DIBUIXOS.

62. ELS NOSTRES NOMS EN
JEROGLÍFIC

63. ALGUNS DELS NOMS EN
JEROGLÍFIC EGIPCI

69. • La informació que està aquí reflectida ha
sortit dels diferents llibres que ens heu
aportat a classe.
• El nostre treball ha consistit en classificar
la informació i ordenar-la en diapositives.