Este documento presenta una entrevista con la artista Julieta Oriola sobre sus proyectos artísticos Rerefons y La caja de empatía. Rerefons consiste en una serie de cinco fotomontajes que representan conceptos comunes en las historias de inmigrantes como el miedo y la discriminación. La caja de empatía es un falso documental de 10 minutos que narra una situación ficticia donde los roles de los países desarrollados y en desarrollo se invierten, lo que lleva a muchos españoles a emigrar a Á
1. La caja
La
fondo
del caixa del fons noviembre 2012 novembre
Entrevista sobre el trabajo de la artista
Julieta Oriola.
Por Rebecca Itzcovich.
Entrevista sobre el treball de l’artista
Julieta Oriola.
Per Rebecca Itzcovich. 2
Recursos
Recursos 13
CV_Julieta Oriola_
CV_Julieta Oriola_ 15
2. Entrevista sobre Entrevista sobre
el trabajo de el treball
la artista de l’artista
Julieta Oriola. Julieta Oriola.
Por Rebecca Per Rebecca
Itzcovich. Itzcovich.
“…Mi nombre es Julieta Oriola y soy Argen- “…El meu nom és Julieta Oriola i sóc Ar-
tina, los hechos que me empujaron a irme gentina, els fets que em van empènyer a
de mi país son muchos… La inseguridad y anar-me del meu país són molts… La inse-
el miedo, a que en cualquier hora del día guretat i la por, al fet que a qualsevol
y en cualquier lugar algún desgraciado te hora del dia i en qualsevol lloc algú des-
secuestre, te viole, te robe y te mate. graciat et segresti, et violi, et robi i
La falta de trabajo y de posibilidades de et mati. La falta de treball i de possibi-
satisfacer necesidades básicas. La indig- litats de satisfer necessitats bàsiques.
nación y la impotencia que sentí cuando La indignació i la impotència que vaig
2 los bancos se quedaron mi dinero y el de sentir quan els bancs es van quedar els
3. mucha gente. El asco que me producían los meus diners i el de molta gent. El fàstic
políticos, la hipocresía, y la impunidad. que em produïen els polítics, la hipocre-
La tristeza de ver un mundo mísero, don- sia i la impunitat. La tristesa de veure
de unos malditos lo tienen todo y el resto un món miserable, on uns maleïts ho tenen
sobrevivimos. tot i la resta sobrevivim.
Entonces me fui y fui valiente. Era joven Llavors em vaig anar i vaig ser valent.
y creía que me merecía vivir en mejores Era jove i creia que em mereixia viure en
condiciones…creía…” millors condicions…creia…”
Así comienza el catálogo del proyecto “Re- Així comença el catàleg del projecte “Re-
refons y La caja de empatía” refons i La caixa d’empatia”
Estos son los dos proyectos que presentó Aquests són els dos projectes que va pre-
la artista Julieta Oriola en el AAAC, el sentar l’artista Julieta Oriola en el AA-
pasado mes de Mayo. AC, el passat mes de Maig.
Esta artista multidisciplinaria, se ha de- Aquesta artista multidisciplinària, s’ha
dicado en estos últimos años a proyectos dedicat aquests últims anys a projectes
artístico-educativos sobre inmigración. artístic-educatius sobre immigració.
Un edificio de los años 70, cerca del mar, Un edifici dels anys 70, prop a la mar, a
en Ciutadella de Menorca. Aquí vive Julie- Ciutadella de Menorca. Aquí viu Julieta
ta Oriola desde el 2008. Oriola des del 2008.
Subimos un primer piso y en un patio inte- Pugem un primer pis i en un pati interior
rior habita un tilo enorme que ilumina la habita un til·ler enorme que il·lumina la
sencillez del edificio. La artista nos re- senzillesa de l’edifici. L’artista ens rep
cibe con timidez, en un piso acogedor y de amb timidesa, en un pis acollidor i de bon
buen gusto, algunas pinturas suyas decoran gust, algunes pintures seves decoren les
las paredes y Rebecca (su gata y mi toca- parets i Rebecca (la seva moixa i la meva
ya) se nos acerca confiada. homònima) se’ns apropa confiada.
Julieta nos prepara un té y se sienta có- Julieta ens prepara un tè i se senti còmo-
modamente en el sofá. dament en el sofà.
3
4. Yo: Que es Rerefons y La caja de Jo: Que és *Rerefons i La caixa
empatía? d’empatia?
J.O: Son dos proyectos diferentes, pero Julieta O.: Són dos projectes diferents,
encadenados que tratan sobre la inmigra- però encadenats que tracten sobre la immi-
ción. gració.
El primero es una serie de cinco fotomon- El primer és una sèrie de cinc fotomun-
tajes de un formato de 45 x 60 cm. Estos tatges d’un format de 45 x 60 cm. Aquests
Fotomontajes constan de dos tipos de imá- Fotomuntatges consten de dos tipus d’imat-
genes, la que aparece en primer plano que ges, la que apareix en primer plànol que
es un retrato de un inmigrante y la otra és un retrat d’un immigrant i l’altra és
es un fondo plano que, en algunas de las un fons pla que, en algunes de les imatges
imágenes como “Cartas y postales” o “La com a “Cartes i postals” o “La discrimina-
discriminación de Sadio” están formados ció de *Sadio” estan formats per elements
por elementos que se repiten (al igual que que es repeteixen (igual que es repeteixen
se repiten las situaciones que vivimos los les situacions que vivim els immigrants).
4
5. inmigrantes). En el caso de “La impoten-
cia de Hady”, el elemento que se repite
son papeles de trámites para obtener el
permiso de residencia, y se encuentra por
encima del retrato, en primer término y
cortando la cara trasversalmente. Y en la
imagen “Con lupa”, el fondo lo compone una
foto a través de una lupa real sobre la
palabra inmigrante. Y en la imagen “Mes-
senger”, el fondo es una fotografía que
hice al ordenador.
La caja de empatía, es un falso documental
que dura diez minutos. El cual relata una
situación ficticia en la cual los países
del primer mundo se encuentran en una te-
rrible crisis social y económica, a la vez
que los países del tercer mundo ganan de-
rechos sociales y bienestar.
Ante esta situación muchos españoles hu-
bieron de emigrar a África y Sudamérica.
Los países implicados en esta ficción vivi-
rán las diferentes complicaciones y conse-
cuencias de la posición en la que cada uno
se encuentra.
En el cas de “La impotència de *Hady”,
l’element que es repeteix són papers de
tràmits per obtenir el permís de residèn-
cia, i es troba per sobre del retrat, en
primer terme i tallant la cara transver-
salment. I en la imatge “Amb lupa”, el
fons el composa una foto a través d’una
lupa real sobre la paraula immigrant. I en
la imatge “Messenger”, el fons és una fo-
tografia que vaig fer a l’ordinador.
La caixa d’empatia, és un fals documental
que dura deu minuts. El qual relata una
situació fictícia en la qual els països del
primer món es troben en una terrible crisi
social i econòmica, alhora que els països
del tercer món guanyen drets socials i be-
nestar.
Davant aquesta situació molts espanyols
van haver d’emigrar a Àfrica i Sud-ameri-
cà. Els països implicats en aquesta ficció
viuran les diferents complicacions i con-
seqüències de la posició en la qual cadas-
cun es troba. 5
6. Yo: Como surgió Rerefons?
J.O: En el caso de Rerefons, por necesidad, y por suerte.
Debido a mi condición de inmigrante e adquirido muchas
experiencias, positivas y negativas. No quería sentirme
tan sola, me imaginé que habría mucha gente inmigrante
con historias que contar y yo quería conocer esas histo-
rias. Esos trasfondos, lo que cada uno guarda detrás…
La suerte vino cuando el Ayuntamiento de Ciutadella de
Menorca llamo a concurso a Artistas y Educadores para
proyectos relacionados con la inmigración. Y yo me pre-
senté y fui seleccionada.
Así entreviste a diferentes inmigrantes y me contaron
sus historias, las cuales recogí junto a la mía, y deci-
dí crear imágenes a partir de conceptos que se repetían
en los diferentes relatos (Miedo, Discriminación, Añoran-
za, Obstáculos, Desilusión, Desarraigo, Desorientación,
Desprotección, Desconfianza, Explotación, etc.)Escogí los
relatos que me parecieron más apropiados y los que me au-
torizaron a presentar.
Con todo esto corroboré que no era la única que experi-
mentó situaciones delicadas, desagradables o paradójicas…
Así que intenté representar los conceptos más tópicos,
pero habituales, como la discriminación, la explotación,
la Impotencia y la nostalgia.
“...ya era tarde estaba partida por
la mitad, para siempre. Mis costum-
bres habían cambiado, mi acento,
mi vocabulario, me sentía lejana,
rara. Todavía me siento así, aquí y
allá… partida por la mitad.”
Yo: Y que quiere decir el título?
J.O: Rerefons quiere decir trasfondos en catalán. En el
fotomontaje que realicé en todas las piezas, el primer
término consta de un retrato partido por la mitad, es de-
cir un medio retrato. El hecho de que estén así es por
una reflexión que hice… Paso mucho tiempo hasta que obtu-
ve un permiso de residencia, un calvario de trámites ri-
dículos, dirigidos por funcionarios crueles La burocra-
cia deshumanizada en todo su esplendor, me retuvo casi 4
años…. Y cuando por fin llego el día, lo único que deseaba
con mi corazón era abrazar a mi madre, que hacía años que
no veía. Y lo hice, pero me había perdido tantas cosas… y
ya era tarde estaba partida por la mitad, para siempre.
Mis costumbres habían cambiado, mi acento, mi vocabula-
rio, me sentía lejana, rara. Todavía me siento así, aquí
y allá…partida por la mitad. Este es mi trasfondo, el de
6 los papeles, la impotencia, la discriminación, etc.
7. Jo: Com va sorgir Rerefons?
Julieta O.: En el cas de Rerefons, per necessitat, i per
sort. A causa de la meva condició d’immigrant he adqui-
rit moltes experiències, positives i negatives. No volia
sentir-me tan sola, em vaig imaginar que hi hauria molta
gent immigrant amb històries que explicar i jo volia co-
nèixer aquestes històries. Aquests rerefons, aquell que
cadascun guarda darrere…
La sort va venir quan l’Ajuntament de Ciutadella de Me-
norca crido a concurs a Artistes i Educadors per a pro-
jectes relacionats amb la immigració. I jo em vaig pre-
sentar i vaig ser seleccionada.
Així vaig entrevistar a diferents immigrants i em van ex-
plicar les seves històries, les quals vaig recollir al
costat de la meva, i vaig decidir crear imatges a par-
tir de conceptes que es repetien en els diferents relats
(Por, Discriminació, Enyorança, Obstacles, Desil·lusió,
Desarrelament, Desorientació, Desprotecció, Desconfian-
ça, Explotació, etc.) Vaig escollir els relats que em van
semblar més apropiats i els que em van autoritzar a pre-
sentar. Amb tot això vaig corroborar que no era l’única
que va experimentar situacions delicades, desagradables
o paradoxals…Així que vaig intentar representar els con-
ceptes més tòpics, però habituals, com la discriminació,
l’explotació, la Impotència i la nostàlgia.
“... i ja era tard estava partida per la
meitat, per sempre. Els meus costums
havien canviat, el meu accent, el meu
vocabulari, em sentia llunyana, rara.
Encara em sento així, aquí i allà…
partida per la meitat.”
Jo: I que vol dir el títol?
Julieta O.: Rerefons vol dir rerefons en català. En el
fotomuntatge que vaig realitzar en totes les peces, el
primer terme consta d’un retrat partit per la meitat, és
a dir un mig retrat. El fet que estiguin així és per una
reflexió que vaig fer… Pas molt temps fins que vaig obtenir
un permís de residència, un calvari de tràmits ridículs,
dirigits per funcionaris cruels. La burocràcia deshuma-
nitzada en tota la seva esplendor, em va retenir gaire-
bé 4 anys…. I quan per fi arribo el dia, l’única cosa que
desitjava amb el meu cor era abraçar a la meva mare, que
feia anys que no veia. I ho vaig fer, però m’havia perdut
tantes coses… i ja era tard estava partida per la meitat,
per sempre. Els meus costums havien canviat, el meu ac-
cent, el meu vocabulari, em sentia llunyana, rara. Encara
em sento així, aquí i allà…partida per la meitat.
Aquet és el meu rerefons, els dels papers, la impotència,
la discriminació, etc. 7
8. Yo: Como surgió la caja de empatía? Jo: Com va sorgir la caixa d’empatia?
J.O: El caso fue distinto, el Ayuntamiento Julieta O.: El cas va ser diferent,
de Ciutadella dos años después de Rerefons l’Ajuntament de Ciutadella dos anys des-
me hizo un encargo para un proyecto edu- prés de Rerefons em va fer un encàrrec per
cativo sobre la empatía y la inmigración. a un projecte educatiu sobre l’empatia i
Curiosamente, yo estaba trabajando sobre la immigració. Curiosament, jo estava tre-
los resultados de Rerefons y la palabra ballant sobre els resultats de Rerefons i
clave que había sacado de todo ello era… la paraula clau que havia tret de tot això
Empatía. Hacía tiempo que quería experi- era…Empatia.
mentar con el mundo del vídeo, yo vengo de Feia temps que volia experimentar amb el
la pintura. món del vídeo, jo vinc de la pintura.
Vaig decidir fer un fals documental. Ho
Decidí hacer un falso documental. Lo rea- vaig realitzar amb molt poc pressupost i,
licé con muy poco presupuesto y, excep- exceptuant el muntatge, ho vaig fer de
tuando el montaje, lo hice de principio a principi a fi.
fin. Para esto investigué mucho, me llevo Per a això vaig investigar molt, em porto
un año largo. Me enfoque en las premisas un any llarg. M’enfoqui en les premisses
“...MORO, SUDACA, GUIRI, NEGRO, etc.
En Argentina, se llama BOLITAS a la gente de Bolivia.
Hay situaciones, actitudes y comentarios que pue-
den ser igual de corrosivos que una discriminación
directa.”
que envuelven al inmigrante, que son las que emboliquen a l’immigrant, que són les
mismas palabras claves de Rerefons, pero mateixes paraules claus de Rerefons, pe-
la información debía ser más técnica, po- rò la informació havia de ser més tècnica,
lítica, periodística, etc. Las premisas política, periodística, etc. Les premisses
fueron: El estigma de los “papeles”, In- van ser: L’estigma dels “papers”, Immi-
migrantes quitan trabajo a los españoles, grants lleven treball als espanyols, Pre-
Prejuicios y xenofobia, Integración vs. judicis i xenofòbia, Integració vs. Renún-
Renuncia, La formula inmigración/delin- cia, La formula immigració/delinqüència
8 cuencia
9. Yo: Que puedes decir sobre Prejuicios y Jo: Que pots dir sobre Prejudicis i
xenofobia? xenofòbia?
J.O: En muchas ocasiones nos encontramos Julieta O.: En moltes ocasions ens trobem
en situaciones de prejuicios por parte de en situacions de prejudicis per part dels
los nativos, esto se puede deber al choque natius, això es deu en part al xoc cul-
cultural (forma de vestir, costumbres so- tural (forma de vestir, costums socials,
ciales, gustos musicales, etc.). Y también gustos musicals, etc.).
“...MORO, SUDACA, GUIRI, NEGRE, etc.
A l’Argentina, es diu BOLETES a la gent de Bolívia.
Hi ha situacions, actituds i comentaris que poden ser
igual de corrosius que una discriminació directa.”
I
a los estereotipos establecidos (“los in- també als estereotips establerts (“els im-
migrantes le quitan el trabajo a los espa- migrants li lleven el treball als espa-
ñoles”), a la falta de educación, informa- nyols”), a la falta d’educació, informació
ción y empatía. i empatia.
Todos sabemos que hay leyes, valores y Tots sabem que hi ha lleis, valors i “bons
“buenas costumbres” que se deben respetar costums” que s’han de respectar a favor de
a favor de la convivencia. Todos sabemos, la convivència.
medianamente, lo que está “bien y mal”, Tots sabem, mitjanament, la qual cosa està
sabemos que la discriminación, la explota- “ben i malament”, sabem que la discrimina-
ción, los prejuicios, la violencia, etc., ció, l’explotació, els prejudicis, la vio-
son acciones negativas, algunas más graves lència, etc., són accions negatives, algu-
que otras. nes més greus que unes altres.
En su máxima expresión estas acciones son En la seva màxima expressió aquestes acci-
fáciles de identificar, pero en muy peque- ons són fàcils d’identificar, però en molt
ña medida, en sutiles grados de intoleran- petita mesura, en subtils graus d’intole-
cia también existen aunque no se vean con rància també existeixen encara que no es
claridad. Un ejemplo es el vocabulario que vegin amb claredat. Un exemple és el voca-
se utiliza para hablar sobre una perso- bulari que s’utilitza per parlar sobre una
na extranjera o inmigrante: MORO, SUDACA, persona estrangera o immigrant: MORO, SU- 9
10. GUIRI, NEGRO, etc. En Argentina, se llama DACA, GUIRI, NEGRE, etc. A l’Argentina, es
BOLITAS a la gente de Bolivia. diu BOLETES a la gent de Bolívia.
Hay situaciones, actitudes y comentarios Hi ha situacions, actituds i comentaris
que pueden ser igual de corrosivos que una que poden ser igual de corrosius que una
discriminación directa. discriminació directa.
“...por esto no es jus-
to que se los juzgue “...per això no és just
y rotule con la idea que els hi jutgi i reto-
de que no quieren in- li amb la idea que no
tegrarse. Sin conocer volen integrar-se. Sen-
las causas de las difi- se conèixer les causes
cultades y las caren- de les dificultats i les
cias a las que se en- manques a les quals
frentan.” s’enfronten.”
Yo: y sobre Integración vs. Renuncia? Jo: i sobre Integració vs. Renúncia?
J.O: Aunque no fue mi caso, muchos grupos Julieta O.: Encara que no va ser el meu
de inmigrantes se agrupan y forman guetos cas, molts grups d’immigrants s’agrupen i
y solo intercambian con los nativos rela- formen guetos i solament intercanvien amb
ciones laborales, económicas, etc. Esta els natius relacions laborals, econòmi-
situación no parece muy favorable a la in- ques, etc.
tegración y el enriquecimiento cultural, Aquesta situació no sembla molt favorable
ya que este agrupamiento solo hace conser- a la integració i l’enriquiment cultural,
var la cultura del gueto y no hay inter- ja que aquest agrupament solament fa con-
cambio. servar la cultura del gueto i no hi ha in-
El contrapunto es que muchas personas in- tercanvi.
migrantes tuvimos que abandonar a la fuer- El contrapunt és que moltes persones im-
za nuestros raíces, debido a la nefasta y migrants vam haver d’abandonar per força
empobrecida situación en que se encuentran les nostres arrels, a causa de la nefasta
los PAÍSES SUBDESARROLLADOS, situación en i empobrida situació en què es troben els
parte generada por la explotación y los PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS, situació en part
intereses económicos de PAÍSES DEL PRIMER generada per l’explotació i els interessos
MUNDO. econòmics de PAÏSOS DEL PRIMER MÓN.
En muchos casos, las personas inmigrantes, En molts casos, les persones immigrants,
debido a la precariedad en la que viven, y a causa de la precarietat en la qual vi-
al gran contraste que existe entre su lu- ven, i al gran contrast que existeix entre
gar de origen y el que ahora habitan, se el seu lloc d’origen i el que ara habiten,
cierran y se aferran a su cultura y cos- es tanquen i s’aferren a la seva cultu-
tumbres que es lo que conocen, por esto no ra i costums que és el que coneixen, per
es justo que se los juzgue y rotule con la això no és just que els hi jutgi i retoli
idea de que no quieren integrarse. Sin co- amb la idea que no volen integrar-se. Sen-
nocer las causas de las dificultades y las se conèixer les causes de les dificultats i
10 carencias a las que se enfrentan. les manques a les quals s’enfronten.
11. Yo: Y el título? Jo:I el títol?
J.O: Para tener empatía con alguien a ve- Julieta O.: Per tenir empatia amb algú de
ces es necesario apartarse y tomar pers- vegades és necessari apartar-se i prendre
pectiva. perspectiva.
“La caja boba” se le ha llamado muchas ve- “La caixa boba” se li ha nominat moltes
ces a la televisión y por lo general miras vegades a la televisió i en general allà
un montón de anuncios y programas que se mires molts d’anuncis i programes que
asemejan a una lobotomía. s’assemblen a una.lobotomia.
“La caja de empatía” es un documental que “La caixa d’empatia” és un documental que
quiere generar empatía a través de una vol generar empatia a través d’una immer-
inmersión a las diferentes situaciones y sió a les diferents situacions i opinions
opiniones que viven tanto inmigrantes como que viuen tant immigrants com a espanyols.
españoles. Una caja, un apartado, un mo- Una caixa, un apartat, un moment. Un pa-
mento. Un paréntesis de reflexión. rèntesi de reflexió.
Yo: Tu línea de trabajo esta enfocado a Jo: La teva línia de treball esta
temas sociales como la inmigración? O enfocat a temes socials com la
tienes otros interese? immigració? O tens uns altres interessi?
J.O: Si el Arte no habla de la época en la Julieta O.: Si l’Art no parla de l’època
que vivimos, ya podemos plegar e irnos… en la qual vivim, ja podem plegar i anar-
Pero en este caso estoy tan ligada al te- nos… Però en aquest cas estic tan lligada
11
12. “...no es que haya sido un “...no és que hagi estat un
presagio, era evidente que presagi, era evident que
iría a más, pero creo que aniria a mes, però crec que
estoy bastante cerca de las estic bastant prop de les
consecuencias, ‘la tortilla conseqüències, ‘la truita
se ha vuelto a revertir’.” s’ha tornat a revertir’.”
ma… Que se convierte en un proyecto subje- al tema… Que es converteix en un projec-
tivo, en el que los supuestos que me había te subjectiu, en el qual els supòsits que
planteado, han sido comprobados por la in- m’havia plantejat, han estat comprovats
vestigación y las diferentes entrevistas per la investigació i les diferents entre-
que realicé. vistes que vaig realitzar.
Mi interés consiste en una exploración de El meu interès consisteix en una explora-
mis experiencias personales, pero la inmi- ció de les meves experiències personals,
gración es una condición social a la cual però la immigració és una condició soci-
estoy incluida, en “La caixa de empatía” al a la qual estic inclosa, en “La caixa
me propuse trabajar el tema de la crisis d’empatia” em vaig proposar treballar el
de forma innovadora, llevándola al extre- tema de la crisi de forma innovadora, por-
mo, no es que haya sido un presagio, era tant-la a l’extrem, no és que hagi estat
evidente que iría a mas, pero creo que es- un presagi, era evident que aniria a mes,
toy bastante cerca de las consecuencias, però crec que estic bastant prop de les
“la tortilla se ha vuelto a revertir”. conseqüències, “la truita s’ha tornat a
revertir”.
Lo obvio, en este caso, es que a L’obvi, en aquest cas, és que a
cualquiera le puede pasar… De he- qualsevol li pot passar… De fet
cho está pasando ahora. està passant ara.
Yo: Por qué has realizado estos Jo: Per què has realitzat aquests
proyectos? projectes?
J.O: Porque soy inmigrante. Por la incer- Julieta O.: Perquè sóc immigrant. Per la
tidumbre, el miedo y la angustia que me incertesa, la por i l’angoixa que em van
acompañaron durante mucho tiempo… acompanyar durant molt temps…
Pero también por la curiosidad de crear un Però també per la curiositat de crear un
mundo ficticio donde la situación sea in- món fictici on la situació sigui inversa
versa y obvia. Lo obvio, en este caso, es i òbvia. L’obvi, en aquest cas, és que a
que a cualquiera le puede pasar… De hecho qualsevol li pot passar… De fet està pas-
está pasando ahora. sant ara.
12
13. Recursos Recursos
www.revistateina.org, Nº 15. www.revistateina.org, Nº 15.
La inmigración en la prensa española, La immigració en la premsa espanyola, Juan
Juan José Igartua, Carlos Muñiz, Lifen José *Igartua, Carlos *Muñiz, *Lifen
Cheng. *Cheng.
Revista migraciones, Nº 17. Universidad Revesteixi migracions, Nº 17. Universi-
Pontifica Comillas. tat Pontifica Cometes.
EMPLEO Y DELINCUENCIA: LA HISTORIA UNA OCUPACIÓ I DELINQÜÈNCIA: LA HISTÒRIA UNA
RELACIÓN CONTRADICTORIA. Carlos Resa RELACIÓ CONTRADICTÒRIA. Carlos *Resa
Nestares Profesor de economía de la *Nestares Professor d’economia de la
UAM universidad Autónoma de Madrid. *UAM universitat Autònoma de Madrid.
Como hacer una entrevista, Ing. Paulo Com fer una entrevista, *Ing. Paulo Or-
Ortiz. Ed The Paradigma Commitment. tiz. *Ed *The Paradigma *Commitment.
Articulo: Renovarse o morir, www.cotiza- Articulo: Renovar-se o morir, www.coti-
lia.com. 15/02/2010. zalia.com. 15/02/2010.
Artículo: El 75% de las constructoras de Article: El 75% de les constructores
viviendas desaparecerá en el 2013. Pu- d’habitatges desapareixerà en el 2013.
blicado el 15-09-2009 , por Expansión. Publicat el 15-09-2009 , per Expansi-
com ón.com
Artículos de El País: Articles d’El País:
La inmigración en cifras, 13/01/2004. La immigració en xifres, 13/01/2004.
Mas amenazas con expulsar a inmigrantes Mes amenaces amb expulsar a immigrants
que no sepan catalán, EFE, Barcelona, que no sàpiguen català, EFE, Barcelo-
16/03/2011. na, 16/03/2011.
La nueva ley española de extranjería La nova llei espanyola d’estrangeria
recibe críticas de Latinoamérica. rep crítiques de Llatinoamèrica. El
El problema de la nacionalidad. Pa- problema de la nacionalitat. Pablo
13
14. blo Ximenéz de Sandoval, EFE, Madrid, *Ximenéz de Sandoval, EFE, Madrid,
15/03/2011 15/03/2011
Detenidas en Alicante 46 personas por Detingudes a Alacant 46 persones per
falsificar permisos de residencia a in- falsificar permisos de residència a
migrates. Alicante, 01/03/2011 *inmigrates. Alacant, 01/03/2011
Rescatada una patera con 61 ocupantes en Rescatada una pastera amb 61 ocupants a
Granada. EFE, Granada, 12/02/2011 Granada. EFE, Granada, 12/02/2011
Residencia temporal para los “sin pape- Residència temporal pels “sense papers”
les” con hijos españoles. S. Pérez de amb fills espanyols. S. Pérez de *Pa-
Pablos, Madrid, 09/02/2011 blos, Madrid, 09/02/2011
El gobierno dará residencia temporal a El govern donarà residència temporal als
los inmigrantes que tengan hijos con immigrants que tinguin fills amb naci-
nacionalidad española. S. Pérez de Pa- onalitat espanyola. S. Pérez de *Pa-
blos, Madrid, 08/02/2011 blos, Madrid, 08/02/2011
La audiencia autoriza la expulsión de 15 L’audiència autoritza l’expulsió de 15
de los 16 saharauis a los que se les dels 16 sahrauís als quals se’ls va
denegó el asilo. Monica Ceberio Bela- denegar l’asil. Monica *Ceberio *Bela-
za, Madrid, 31/01/2011 za, Madrid, 31/01/2011
“Vente a Alemania, ingeniero Pe- “Vine’t a Alemanya, enginyer Pe-
pe. L.Lucchini, C. Pérez-Lanzac, pe. L.*Lucchini, C. Pérez-*Lanzac,
30/01/2011. 30/01/2011.
Inditex sortea la crisis de consumo. Inditex sorteja la crisi de consum. San-
Santiago Hernandez, 06/04/2008 tiago *Hernandez, 06/04/2008
El gobierno de Aguirre gasto más de El govern d’Aguirre gasto més de 60.000
60.000 euros en los espías. Francisco euros en els espies. Francisco Com-
Mercado, Madrid, 01/04/2011 prat, Madrid, 01/04/2011
Ripoll gastó 292.000 euros más de lo Ripoll va gastar 292.000 euros més del
que ingreso en dos años., Alicante que ingresso en dos anys., Alacant
01/04/2011 01/04/2011
Los “sin papeles” llegados en pateras Els “sense papers” arribats en pasteres
bajan un 50% en 2010, M.C.B, Madrid, baixen un 50% en 2010, M.C.B, Madrid,
19/01/2011 19/01/2011
Artículo: La Catalunya mutante. Jaume Article: La Catalunya *mutante. Jaume
V. Aroca/Josep Playà La Vanguardia, V. Aroca/Josep *Playà La Vanguardia,
21/02/2010 21/02/2010
El documental, la otra cara del cine. El documental, l’altra cara del cinema.
Jean Breschand, Ed. Paidós, 2004. Bar- Jean *Breschand, Ed. *Paidós, 2004.
celona. Barcelona.
Documentales: Documentals:
Los espigadores, la espigadora. Agnès Els *espigadores, la *espigadora. Agnès
Varda, 2000. *Varda, 2000.
C.S.A., Los Estados confederados de Amé- C.S. a., Els Estats confederats d’Amè-
rica. Kevin Willmott, 2005. rica. Kevin Willmott, 2005.
Entrevistas: Entrevistes:
SOS Racisme SOS *Racisme
SOIB *SOIB
OFIM *OFIM
PALIC *PALIC
INMIGRANTES IMMIGRANTS
14
15. CV_Julieta Oriola_ CV_Julieta Oriola_
www.julietaoriolani.carbonmade.com www.julietaoriolani.carbonmade.com
*Formación: *Formació:
Academia de Bellas Artes, Buenos Aires Acadèmia de Belles arts, Buenos Aires
1998/ 1998/
Dibujo de Cómic, Escola Joso de Barcelo- Dibuix de Còmic, *Escola *Joso de Barce-
na 2004/ lona 2004/
Artes Aplicadas al Muro, Escola d’Arts i Arts Aplicades al Mur, *Escola d’*Arts i
Oficis Llotja, Barcelona 2008. *Oficis *Llotja, Barcelona 2008.
*Educación: *Educació:
PROFESORA: Els tres Turons, Barcelona PROFESSORA: *Els tres *Turons, Barcelona
2009/ 2009/
Escuela Municipal de Arte, Ciutadella de Escola M. d’Art, Ciutadella de Menorca
Menorca 2010. 2010.
*Proyectos artístico-educativos Ayunta- *Projectes artístic-educatius Ajuntament
miento de Ciutadella de Menorca: de Ciutadella de Menorca:
REREFONS: (fotomontaje) inmigración y REREFONS: (*fotomontaje) immigració i
tolerancia. tolerància.
LA CAJA DE EMPATIA: (video documental) LA CAIXA DE *EMPATIA: (*video documen-
inmigración y empatía. tal) immigració i empatia.
OBRINT PORTES: proyecto educativo para OBRINT PORTS: projecte educatiu per a
niños y adolecentes. nens i *adolecentes.
*Proyectos artísticos *Projectes artístics
SALDITOS: Cómic, Arte y vídeo, 2012. SALDITOS: Còmic, Art i vídeo, 2012.
*Concursos: *Concursos:
CONCURSO DE LA II BIENAL DEL MUSEO MARÍ- CONCURS DE LA II BIENNAL DEL MUSEU MARÍ-
TIMO: Obra seleccionada y participa- TIM: Obra seleccionada i participació
ción de la exposición bianual del Mu- de l’exposició bianual del Museu, Bar-
seo, Barcelona 2007. celona 2007.
*Exposiciones individuales: *Exposicions individuals:
NUBES SIAMESAS: Vesprades d’Art a Ciuta- NÚVOLS *SIAMESAS: *Vesprades d’*Art a
della, Menorca,2012/ Ciutadella, Menorca,2012/
MEMENTO MORI: Setba Zona d’Art, Barcelo- MEMENTO *MORI: *Setba Zona d’*Art, Bar-
na/ celona/
Vesprades d’Art des Mercadal Mercadal de Vesprades d’*Art donis *Mercadal *Merca-
Menorca/ dal de Menorca/
Galeria Artara Mahón de Menorca, 2011. Galeria *Artara Maó de Menorca, 2011.
REREFONS: Sala de exposiciones del Casi- REREFONS: Sala d’exposicions del Casino
no Nou, Ciutadella, Menorca, 2009. *Nou, Ciutadella, Menorca, 2009.
EL ABISMO: Centro Cultural de la Dona L’ABISME: Centre Cultural de la *Dona
Francesca Bonnemaison, BCN, 2008. Francesca *Bonnemaison, BCN, 2008.
*Exposiciones colectivas: *Exposicions col·lectives:
RETAZOS DEL ALMA: Café de la Tourneé, RETAZOS DE L’ÀNIMA: Cafè de la *Tourneé,
con motivo de la inauguración del cor- amb motiu de la inauguració del curt-
tometraje del mismo nombre realizado metratge del mateix nom realitzat per
por María Reyes y Vega Berdón. Madrid, María Reyes i Vega *Berdón. Madrid,
2012/ 2012/
FAROS: Galería Artara de Mahón 2012, Me- FARS: Galeria *Artara de Maó 2012, Me-
norca/ norca/
EN DINS: expo-performance que reali- EN *DINS: *expo-*performance que vaig
cé para el evento cultural de verano realitzar per a l’esdeveniment cultu-
2010, Ciutadella/ ral d’estiu 2010, Ciutadella/
Expo Nadal: Galería Artara de Mahón Expo Nadal: Galeria *Artara de Maó 2008,
2008, Menorca/ Menorca/
SOUVENIR: II Bienal Museo Marítimo de SOUVENIR: II Biennal Museu Marítim de
Barcelona 2007/ Barcelona 2007/
15