El documento describe las características y dinámica de la atmósfera. Explica que la atmósfera se formó a partir de gases liberados por las rocas de la Tierra y se ha ido modificando con el tiempo. Describe su composición, propiedades como densidad y presión que disminuyen con la altitud, y su estructura en capas como la troposfera y estratosfera. También explica los movimientos verticales del aire debidos a la temperatura y humedad, y los horizontales por la circulación general impulsada por la radiación

2. Departament de Ciències Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera selectivitat logse 1. Funcionament de les capes fluides Les capes fluides són la hidrosfera i l’atmosfera, que intervenen en el desenvolupament del clima. Es relacionen a través del cicle de l’aigua: Exporta gairebé tota l'aigua dolça disponible del planeta. Intervé en el clima en mantenir la temperatura terrestre: elevant (el vapor d'aigua és un gas d' efecte hivernacle ) o rebaixant ( albedo )

3. Departament de Ciències Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera selectivitat logse 1. Funcionament de les capes fluides Finalment es deu al contrast tèrmic . L'aire és mal conductor de la calor i s'escalfa per la calor que irradia la superfície terrestre (albedo) escalfada abans pel sol, i per la calor latent que cedeix el vapor d'aigua en condensar en l'atmosfera. Contrast tèrmic vertical : en el cas de l'atmosfera és de baix a dalt, ia la hidrosfera és de dalt a baix. Contrast tèrmic horitzontal: entre dues zones geogràfiques determinades que reben diferent insolació, la qual cosa provocarà una circulació horitzontal de l'aire i dels corrents marins El moviment de les grans masses d'aire de l'atmosfera està produït, principalment, per dues causes: a) La influència del Sol: el Sol escalfa l'aire i aquest puja cap a les capes més altes de l'atmosfera. Allà es refreda i, pesar més que l'aire càlid, baixa. b) La Terra : mitjançant el seu moviment de rotació i translació mou les capes d'aire de l'atmosfera

5. Departament de Ciències selectivitat logse 2.1. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. ORIGEN  Probablement quan la Terra es va formar no tenia atmosfera  Es va crear a partir de l’expulsió de sustàncies volàtils pel vulcanisme (volcans: 85% vapor aigua, 10% CO 2 i la resta N, S i compostos associats) que van quedar retinguts per la gravetat  Presència d’oxígen atmosfèric degut a l’aparició de la vida al Planeta (  ). La atmosfera primitiva era de caràcter reductor, l’actual oxidant (  ) Tot i que només tenim a l’atmosfera el 10% de tot el produït, la resta forma part d’òxids i carbonats. Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

6. Departament de Ciències selectivitat logse 2.2. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. COMPOSICIO Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera 0,000 000 02 SO 2 0,000 000 06 NO 0,000 000 1 NO 2 0,000 000 6 NH 3 0,000 002 O 3 0,000 008 Xe 0,000 01 CO 0,000 02 N 2 O 0,000 05 H 2 0,000 10 Kr 0,000 15 CH 4 0,000 52 He 0,001 84 Ne 0,037 CO 2 0,93 Ar 21 0 2 78 N 2 COMPOSICIÓN DEL AIRE (% EN VOLUMEN)

7. Departament de Ciències selectivitat logse 2.2. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. COMPOSICIO Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera La atmósfera es la envoltura gaseosa que rodea a la Tierra . Se formó hace 4 600 millones de años, a partir de los gases liberados por las rocas que formaban el planeta. La mayor parte de estos gases se perdió en el espacio. No era tan reductora como la atmósfera actual. Contenía vapor de agua, CO 2 y N 2 , junto con pequeñas cantidades de H 2 y CO. Hace 2 500 - 2 000 m. a., la actividad de los organismos fotosintetizadores provocó un enriquecimiento en O 2 . Hace 600 m. a., la acumulación de oxígeno dio lugar a la formación de la capa de ozono. Composición de la protoatmósfera

8. Departament de Ciències selectivitat logse 2.2. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. COMPOSICIO Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera Espectre electromagnétic solar

11. Departament de Ciències Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera selectivitat logse 2.4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. ESTRUCTURA VERTICAL  HETEROSFERA. Més enllà de 100 Km  HOMOSFERA. 0 – 100 Km  Troposfera: Alçada variable (8Km Pols – 16Km Equador) Tenen lloc fenòmens meteorològics Tenen lloc processos geodinàmics Temperatura disminueix amb alçada  Estratosfera: Capes estratificades Temperatura augmenta amb alçada (escalfament O 3 )  Mesosfera: Temperatura disminueix fins -80º (100 Km)

12. Departament de Ciències Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera selectivitat logse

13. Departament de Ciències Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera selectivitat logse Temperatura Pressió Termosfera Mesosfera Mesopausa Estratopausa Estratosfera Tropopausa Troposfera -60º 1 atm 1013 mb 12 Km 50 Km 100 Km 6 Km 50% massa Absorció hv 0 3 20 Km 30 Km ppm 0 3 12 200 mb 1 mb Everest AT 6º-10º / Km Fen Meteorològics HETEROSFERA HOMOSFERA

17. CALIENTE FRÍO

18. Departament de Ciències selectivitat logse 3.1. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA VERTICAL  Exemple ascensió orogràfica: evolució massa d’aire que puja per efecte topografia ( efecte Föhn ) (es pronúncia “Foen”, per la seua culpa no plou ací quan està plovent pel centre i nord del país, els núvols xoquen amb el sistema ibèric i bètic; i per aixó Alacant té un clima semiàrid) Aire sec i calent Deserts (rainshadows) 20 12 10 10 4 4 8 0 3000 -4º 2000 4º 1000 12º 18 2 28 4 0 20º Altura Temperatura (m) ambi Temperatura massa d’aire Temperatura a partir de la qual el vapor condensa (T de rosada) Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

19. Departament de Ciències selectivitat logse 3.1. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA VERTICAL  FRONTS Superfície frontal que separa dues masses d’aire (gral calent / fred) Exemple: front polar que separa aire fred latituds altes amb calent latituds mitjanes Gènesis borrasques ondulatòries a la nostra latitud a partir de front polar B Front fred Massa freda avança s calenta i provoca pujada sobtada Front càlid Massa calenta avança s freda i provoca pujada progressiva Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

20. Departament de Ciències selectivitat logse 3.1. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA VERTICAL  FRONT CALID Al seu pas pluja persistent de baixa intensitat amb àmplia àrea d’afectació Situació tipica costa nord-oest de la península (Galicia, Asturies,…) Massa d’aire calenta avança sobre massa aire freda. Part davantera front polar Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

21. Departament de Ciències selectivitat logse 3.1. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA VERTICAL  FRONT FRED Al seu pas pluja intensa amb àrea d’afectació més reduïda Situació tipica litoral mediterrani Massa freda avança sobre massa aire calenta provocant la seva pujada sobtada. Part trasera front polar Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

22. HÚMEDO SECO

23. Departament de Ciències selectivitat logse Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera Humedad absoluta Es la cantidad de vapor de agua que hay en un volumen determinado de aire. Se expresa en g/m 3 . Humedad relativa Es la cantidad de vapor de agua que hay en un volumen determinado de aire en relación con la máxima posible, según la temperatura.  Curva de saturación del aire cantidad total de vapor de agua humedad relativa = x 100 cantidad máxima de vapor de agua

24. Departament de Ciències selectivitat logse 3.1. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA VERTICAL  FORMACIO NUVOLS  Condensació: aire saturat de vapor d’aigua (*)  Punt saturació és la quantitat màxima de vapor d’aigua que pot contenir una massa d’aire (humitat màxima Hm). Es f (T)  Humitat relativa és el valor que tenim respecte al màxim que es podria assolir Hr = Ha (que tenim) / Hm x 100  Mecanismes de formació de nuvols: - Convecció ( ρ) - Convergència - Ascensió orogràfica - Gota freda (*) Per formació núvol també necessària presència aerosol (nucli condensació) Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

25. Departament de Ciències selectivitat logse 3.1. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA VERTICAL  Exemple convecció: evolució de situació d’inestabilitat amb formació final de cumulonimbus (núvols de tormenta) Estabilitat 10 Km 5 1 S’inicia inestabilitat Inestabilitat Formació núvol tormenta Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

26. Departament de Ciències selectivitat logse 3.1. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA VERTICAL  GRADIENT ADIABATIC = - Δ T / Δ z GVT (Gradient vertical de temperatura): 0.6º / 100 m (variacions s/ latitud i estació) GAS (Gradient adiabàtic sec): 1º / 100 m GAH (Gradient adiabàtic humit): 0.4º – 0.6º / 100 m Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

27. Gradientes atmosféricos y precipitaciones

30. ALTA PRESIÓN BAJA PRESIÓN CALIENTEHÚMEDO FRÍO SECO

32. Departament de Ciències selectivitat logse 3.1. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA VERTICAL Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

34. Departament de Ciències selectivitat logse 3.1. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA VERTICAL  MAPES Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

36. http://www.juntadeandalucia.es/averroes/manuales/sistemas_externos/Tierranimac01_archivos/12_Cic_Anticic.swf http :// www.juntadeandalucia.es / averroes /manuales/ sistemas_externos /Tierranimac01_archivos/12_ Cic_Anticic.swf SIMULACIÓ: Entra en l’enllaç

38. MOVIMIENTOS HORIZONTALES .- Per diferències de Presió atmosfèrica entre zones de la mateixa altura, consequència del calfament desigual de la Terra. A major diferència de presió entre anticiclons i borrasques, major intensitat del vent. En hemisferi nord.- Circula el vient en el mateix sentit de les agulles del rellotge en cas d’anticiclons, i en sentit contrari en la borrasca.

39. Departament de Ciències Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera selectivitat logse  BALANÇ FLUX ENERGIA (W / m 2 ) 4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA ATMOSFERICA W/m 2 60º 60º 30º 30º 0º 90º 90º Excés Déficit Déficit Fluxes calor Radiació ona llarga reemesa Terra Radiació ona curta emesa Sol

40. Diferencia de insolación sobre la Tierra

41. Circulación atmosférica teórica Desviación de Coriolis

42. Departament de Ciències Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera selectivitat logse 6Oº 4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA ATMOSFERICA  CIRCULACIO GLOBAL Oº 3Oº 4Oº 9Oº A A A A A A A A B B B B B B B B B Polar Ferrel Hatley ZITC Vents alisis Vents alisis PI Sahara

43. Circulación general del aire en la troposfera Zona de convergencia intertropical (ZCIT) Es la zona de choque entre los alisios del norte y los del sur.

44. Departament de Ciències selectivitat logse TERRA MAR D D A A TERRA MAR A A D D MARINADA TERRAL  Vents originats per escalfament diferencial entre mar i terra Vent S-SE o SW (Garbí) al litoral central català 4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA ATMOSFERICA Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

46. Brisas marinas

48. Departament de Ciències selectivitat logse 9161 m 5574 m 1457 m 0 m 300 mb 500 mb 850 mb 1013 mb B 4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA ATMOSFERICA  MAPES Isohipses Mapa alçada A Isòbares Mapa superfície B A Núvols tormenta habituals Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

49. Departament de Ciències selectivitat logse 4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA ATMOSFERICA  MAPES Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

50. Departament de Ciències selectivitat logse 4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA ATMOSFERICA  MAPES Anticicló potent Forts vents de llevant amb pluja a litoral català Borrasca molt freda “ Gota freda” Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

51. Departament de Ciències selectivitat logse 4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA ATMOSFERICA  MAPES Front fred Formació borrasca “tèrmica” a finals estiu d’evolució diurna i plujes intenses Borrasca generada a front polar amb dos fronts: Càlid (davanter) Fred (posterior) Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

52. Departament de Ciències selectivitat logse 4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA ATMOSFERICA  MAPES Anticiclò Açores “protegint” només pluges a l’alt Ebre Front polar (jet) Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

53. Departament de Ciències selectivitat logse 4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA ATMOSFERICA  CLIMA  Clima mediterrani caracteritzat per règim tèrmic d’estius molt secs i tenir temporada de pluges a les estacions de primavera i tardor (en molts casos precipitacions intenses i locals (tempestes) Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

54. Departament de Ciències selectivitat logse 4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA ATMOSFERICA  CLIMA  Climograma: representació gràfica de temperatura i precipitacions d’un indret al llarg d’un any Estrés hídric Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

55. Departament de Ciències selectivitat logse 4. CARACTERISTIQUES ATMOSFERA. DINAMICA ATMOSFERICA  CLIMOGRAMES Barcelona Clima mediterrani sec Vigo Clima atlàntic humid Tema 8: Dinàmica de Masses Fluides: Atmósfera

56. EL CICLE HIDROLÒGIC

57. Se originó por la condensación y solidificación del vapor de agua protoatmosférico. Es una capa dinámica, con continuos movimientos y cambios de estado. Regula el clima, participa en el modelado del relieve y hace posible la vida sobre la Tierra. Está relacionada con la atmósfera, la geosfera y la biosfera. Recubre la mayor parte de la superficie terrestre. 5. El ciclo hidrológico La hidrosfera es el subsistema de la Tierra constituido por el conjunto del agua en sus tres estados físicos: líquido (aguas subterráneas, mares, océanos, lagos y otras masas de agua superficial), sólido (casquetes polares, glaciares, cuerpos de hielo flotantes en el mar, etc.) y gaseoso (nubes). 0,017 Superficiales 0,001 Atmósfera 0,0005 Biosfera 0,6 Subterráneas 2,2 Glaciares Aguas continentales 97,18 Mares y océanos DISTRIBUCIÓN DEL AGUA DE LA HIDROSFERA (%)

58. El ciclo hidrológico es el conjunto de transformaciones y cambios que sufre el agua de la hidrosfera. Su importancia se debe a que regula el clima, transporta materia y energía de unas zonas a otras, provoca la erosión, transporte y sedimentación de las rocas, y descarga las aguas sobre los continentes de forma periódica.

59. vaivén movimiento circular movimiento elíptico Tema 8. Dinámica de las masas fluidas 6. Dinámica oceánica Las olas son movimientos ondulatorios de la superficie del mar o de los grandes lagos. nivel de base

60. Las mareas son subidas y bajadas del nivel del mar, que se repiten de forma periódica aproximadamente cada 12 horas.

61. Se deben a la acción gravitatoria que ejercen principalmente la Luna y en menor medida el Sol.

62. Mareas vivas La Luna y el Sol se alinean con la Tierra y suman sus fuerzas atractivas. Son mareas de máxima amplitud. Tienen lugar en la fases de Luna nueva y Luna llena.

63. Mareas muertas La Luna, el Sol y la Tierra forman un ángulo recto. Son mareas de mínima amplitud. Tienen lugar en las fases de Luna creciente y Luna menguante.

64. Las corrientes marinas son cursos de agua con distinta temperatura, salinidad o densidad que se desplazan por el interior de los mares y océanos. Pueden ser superficiales o profundas.

66. Consiste en la presencia de anticiclones en la costa pacífica de Sudamérica y de borrascas sobre Oceanía e Indonesia. Los vientos alisios circulan desde el este hacia el oeste, se cargan de humedad y descargan las lluvias en Indonesia. Situación normal La termoclina sube y afloran las aguas frías cargadas de nutrientes, lo que potencia la riqueza pesquera cerca de las costas peruanas. Efectos Fenómeno de EL NIÑO

67. Se trata de un proceso anómalo inverso al anterior. Se repite, aproximadamente, cada cuatro años Las borrascas llegan a las costas peruanas, y los anticiclones, a las de Indonesia.. “ EL NIÑO ” La termoclina baja y no afloran las aguas frías que incrementan la riqueza piscícola. Se producen sequías e inundaciones en todo el mundo. Las primeras tienen especial virulencia en las costas del océano Pacífico, y las segundas (acompañadas de hambrunas por falta de pescado), en Perú. Causa incendios en Indonesia. Efectos

72. Origen de las precipitaciones Convección térmica : debido al ascenso de aire cálido y húmedo hasta el nivel de condensación formando cúmulos. Por la unión de varios cúmulos se forma una nube de desarrollo vertical o cumulonimbo, en la que se forman gotas de agua desde la base de la nube, que se van haciendo más grandes a medida que ascienden, juntándose unas con otras. Se forman borrascas intensas que duran poco. cúmulos cumulonimbos

73. Origen de las precipitaciones Efecto Foëhn Convección orográfica : Se forman estratos, que dejan una “lluvia horizontal”. Cuando la nube alcanza la montaña pierde el agua, y en el otro lado hay una “sombra” de lluvias.

74. Origen de las precipitaciones Un frente es una zona de contacto entre dos masas de aire de distinta temperatura y humedad. Estas masas no se mezclan sino que chocan liberando energía que se transforma en lluvias o vientos generando borrascas frontales o móviles.

75. Frente frío Una masa de aire frío se mueve hacia otra de aire caliente. La masa fría hace que la cálida ascienda formando una borrasca, con nubes de desarrollo vertical.

76. Frente cálido Una masa de aire cálido se mueve hacia otra de aire frío y al choca, la cálida asciende lentamente formando nimboestratos o altoestratos generando lluvias débiles pero persistentes, o nevadas. Si asciende más, forman cirros que si no se mueven indican buen tiempo, y si se mueven a gran velocidad y en gran número, que se creará un nuevo frente.

77. Frente ocluido Se superponen dos frentes diferentes, elevándose el frente cálido, dando lugar a ambos tipos de precipitaciones.

89. ojo del huracán se localiza en el centro de la espiral, donde el tiempo está en calma y el cielo despejado los muros de nubes se nutren del vapor de agua del mar, ya que el huracán se forma sobre la superficie el aire frío exterior desciende por el ojo del huracán y reemplaza al aire caliente el aire caliente se mueve en espiral alrededor del ojo del huracán el aire fluye desde el centro de la tormenta hacia fuera en el sentido de las agujas del reloj. Su altura oscila entre 8 000 y 15 000 m cola zona peligrosa bajo el huracán, las bandas giratorias de lluvia fuerte se mueven alrededor del ojo del huracán y aumentan según se aproximan al núcleo central los vientos más fuertes se dan en el nivel más bajo, pero la zona más destructiva es la que aparece sombreada, pues la actividad del huracán es muy intensa aquí trayectoria Huracanes Aire seco y frío Aire cálido

90. Monzones Monzón de invierno. Es un viento de origen continental que sopla desde el continente, que se enfría en exceso, hacia el mar, lo que provoca una estación seca. Monzón de verano. Es un viento de origen oceánico, cargado de humedad, que sopla desde el mar al continente, dando lugar a la estación de las lluvias. Son vientos que se originan por el calentamiento del continente y el océano contiguo. En el continente asiático, debido a su gran tamaño, se calientan en verano grandes masas de aire que ascienden y son sustituidas por otras que provienen del sur