Restauració. Liberalisme. Nacionalisme. Unificació italiana. Unificació alemanya

2. 1) LA RESTAURACIÓ
2) EL CONCEPTE “LIBERALISME”
3) EL CONCEPTE “NACIONALISME”
4) LES REVOLUCIONS LIBERALS
4.1) LES REVOLUCIONS DE 1820
4.2) LES REVOLUCIONS DE 1830
4.3) LES REVOLUCIONS DE 1848
5) LA UNIFICACIÓ ITALIANA
6) LA UNIFICACIÓ ALEMANA

3. 1) LA RESTAURACIÓ

4.  EL JUNY DE 1815 NAPOLEÓ VA SER DERROTAT EN LA BATALLA DE WATERLOO.
 A FINALS DEL 1815, LES POTÈNCIES VENCEDORES DE NAPOLEÓ (ÀUSTRIA, PRÚSSIA, RÚSSIA I
ANGLATERRA) ES VAN REUNIR EN EL CONGRÉS DE VIENA, PER TAL D’IDEAR UN SISTEMA
POLÍTIC QUE DONARA ESTABILITAT I QUE EVITARA NOVES REVOLUCIONS COM LA DE FRANÇA.

5.  ESTE NOU SISTEMA POLÍTIC, QUE ES CONEIXERÀ COM EL SISTEMA DE LA
RESTAURACIÓ (1815 – 1848), ES BASARÀ EN:
 LA TORNADA DE L’ANTIC RÈGIM (ABSOLUTISME, SOCIETAT ESTAMENTAL …)
 LA TORNADA DELS MONARQUES QUE HAVIEN PERDUT EL SEU TRON PER LES
GUERRES REVOLUCIONÀRIES I NAPOLEÒNIQUES

6.  A MÉS A MÉS, VA SIGNIFICAR UNA RECOMPOSICIÓ DEL MAPA POLÍTIC D’EUROPA:

7. Talleyrand
Alexandre I de Rússia Metternich
Francesc I d’Àustria

8.  EN EL CONGRÉS DE VIENA TAMBÉ ES VA CONSTITUIR LA SANTA ALIANÇA, ON
ÀUSTRIA, PRÚSSIA I RÚSSIA ES COMPROMETIEN A:
 DEFENDRE EL NOU ORDRE DE LA RESTAURACIÓ FRONT A LES REVOLUCIONS
 AJUDAR-SE MÚTUAMENT EN CAS DE PROBLEMES INTERNS

9.  AMB EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ, L’ABSOLUTISME VA TORNAR A REGNAR EN EUROPA …
 PERÒ NO TOT VA TORNAR A SER COM ABANS:
 LES MONARQUIES VAN HAVER DE FER CERTES REFORMES (MOLT MODERADES) PER
EVITAR FUTURES PROTESTES
 EN ELS LLOCS ON LA RESTAURACIÓ VA TRACTAR DE SER TOTAL I ABSOLUTA (COM EN
ESPANYA), LA SITUACIÓ VA SER CADA VEGADA MÉS INESTABLE FINS QUE VAN
ACABAR PER PRODUIR-SE NOVES REVOLUCIONS (1820)
 EN AQUELLS LLOCS ON ES VA PASSAR DE FER CERTES REFORMES (CARTA ATORGADA
DE LLUÍS XVIII EN FRANÇA) A UN GOVERN CADA VEGADA MÉS ABSOLUT I
CONSERVADOR (AMB CARLES X) ACABARAN PRODUINT-SE NOVES REVOLUCIONS
(1830)

10.  A PESAR DELS INTENTS DELS MONARQUES ABSOLUTS PER MANTENIR L’ANTIC RÈGIM, EN EL
PERÍODE 1815 – 1848, VA QUEDAR CLAR QUE ESTE SISTEMA HAVIA ENTRAT EN CRISI.
 LA REVOLUCIÓ FRANCESA HAVIA FET SORGIR NOVES IDEES I NOUS VALORS INSPIRATS EN LES
IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ: EL LIBERALISME I EL NACIONALISME.

11. 1) Explica estos conceptes:
a) Congrés de Viena
b) Santa Aliança
1) Per què es diu que “amb la Restauració, l’absolutisme va tornar a regnar a Europa,
però que tot no va tornar a ser com abans”?

12. 2) EL CONCEPTE “LIBERALISME”

13.  EL CONCEPTE “LIBERALISME” FA REFERÈNCIA A UNA NOVA DOCTRINA POLÍTICA I
ECONÒMICA QUE ES VA DESENVOLUPAR AL LLARG DEL SEGLE XIX EN EUROPA I QUE
S’OPOSARÀ A LES IDEES DE L’ANTIC RÈGIM (L’ABSOLUTISME, LA SOCIETAT ESTAMENTAL, EL
RÈGIM FEUDAL).
 COM A DOCTRINA POLÍTICA LES SEUES PRINCIPALS IDEES VAN SER LA DEFENSA DE:
 LA SOBIRANIA NACIONAL (EL PODER RESIDEIX EN EL POBLE)
 LA SEPARACIÓ DE PODERS:
• EL PODER LEGISLATIU EN MANS D’UN PARLAMENT / CORTS (ELEGIT PER
SUFRAGI)
• EL PODER EXECUTIU EN MANS DEL REI O DEL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA
• EL PODER JUDICIAL EN MANS DELS JUTGES
 TOTA UNA SÈRIE DE LLIBERTATS INDIVIDUALS (LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ, IGUALTAT
DAVANT LA LLEI, TOLERÀNCIA RELIGIOSA, LLIBERTAT DE TREBALL,…)
 LA IMPLANTACIÓ DE RÈGIMS CONSTITUCIONALS = QUE TOTES ESTES IDEES
QUEDAREN REFLECTIDES EN UNA CONSTITUCIÓ ESCRITA

14.  AL LLARG DEL SEGLE XIX VAN ANAR OBSERVANT-SE DUES POSTURES DIFERENTS DINS DEL
LIBERALISME:
 EL LIBERALISME DOCTRINARI (MÉS CONSERVADOR):
• DEFENSARÀ EL SUFRAGI CENSATARI (SOLS HAVIEN DE VOTAR ELS MÉS
CAPACITATS, ÉS A DIR, ELS MÉS RICS)
• PARTIDARI DE RETALLAR LES LLIBERTATS INDIVIDUALS
 EL LIBERALISME DEMOCRÀTIC (MÉS PROGRESSISTA):
• DEFENSARÀ EL SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ (HAVIEN DE VOTAR TOTS ELS
HOMES MAJORS D’EDAT)
• PARTIDARI DE MANTENIR TOTES LES LLIBERTATS INDIVIDUALS

15. 3) EL CONCEPTE “NACIONALISME”

16.  EL CONCEPTE “NACIONALISME” FA REFERÈNCIA A UNA NOVA CORRENT DE
PENSAMENT QUE ES VA DESENVOLUPAR AL LLARG DEL SEGLE XIX EN EUROPA I QUE
DEFENSAVA LA INDEPENDÈNCIA POLÍTICA I EL RESPECTE A LES PECULIARITATS
LINGÜÍSTIQUES, HISTÒRIQUES I CULTURALS DELS POBLES.
 S’EXALTARÀ A LA NACIÓ COM ENTITAT SOBIRANA FRONT ALS MONARQUES ABSOLUTS (PER
TANT, EL NACIONALISME DEFENSARÀ COSES SIMILARS AL LIBERALISME: SOBIRANIA
NACIONAL, DIVISIÓ DE PODERS, LIMITACIÓ DEL PODER REIAL, LLIBERTATS INDIVIDUALS, …).
 EL NACIONALISME TINDRÀ ESPECIAL RELEVÀNCIA EN TERRITORIS QUE ESTAVEN SOTMESOS A
UN PODER ESTRANGER (PER EXEMPLE, GRÈCIA) O EN TERRITORIS QUE ASPIRAVEN A FORMAR
UN ESTAT POLÍTIC UNIT I INDEPENDENT (PER EXEMPLE, ITÀLIA O ALEMANYA).
 AL LLARG DEL SEGLE XIX, EL MOVIMENT NACIONALISTA VA DESENVOLUPAR UNA
CONSCIÈNCIA NACIONAL BASADA EN LA LLENGUA, LA HISTÒRIA I LA CULTURA COMUNES.

17.  DURANT L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ (1815 – 1848) ES VAN PRODUIR TRES ONADES
REVOLUCIONÀRIES CONTRA ELS IDEALS ABSOLUTISTES.
 AQUESTES REVOLUCIONS ES CONEIXEN COM LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES.

18. 3) Explica estos conceptes:
a) Liberalisme
b) Nacionalisme
4) “Al llarg del segle XIX el liberalisme polític es va dividir en dues corrents distintes”.
Explica esta frase:

19. 4) LES REVOLUCIONS LIBERALS

20. 4.1) LES REVOLUCIONS DE 1820

21.  ES VAN INICIAR EN ESPANYA.
 VA SER UN COLP D’ESTAT DEL GENERAL RIEGO CONTRA LA POLÍTICA ABSOLUTISTA DE
FERRAN VII.
 FERRAN VII ES VA VEURE OBLIGAT A ACCEPTAR LA CONSTITUCIÓ DE 1812.
 S’INICIAVA UN GOVERN LIBERAL QUE DURARIA TRES ANYS CONEGUT COM EL TRIENNI
LIBERAL (1820 – 1823).
 L’EXEMPLE ESPANYOL ES VA ESTENDRE PER ALTRES LLOCS D’EUROPA: NÀPOLS, PORTUGAL,
GRÈCIA, …

22.  AL REGNE DE LES DOS SICÍLIES I A PORTUGAL ELS REIS ABSOLUTS ES VAN VEURE OBLIGATS A
ACCEPTAR UNA CONSTITUCIÓ QUE LIMITAVA ELS SEUS PODERS.
 A GRÈCIA LES IDEES LIBERALS VAN ANAR UNIDES A LES IDEES NACIONALISTES (EIXE
TERRITORI ESTAVA BAIX DOMINI TURC I VOLIEN INDEPENDITZAR-SE ALHORA QUE INSTAURAR
UN RÈGIM LIBERAL) = DE FET, EL 1830 VAN ACONSEGUIR LA SEUA INDEPENDÈNCIA.
 DAVANT ESTES REVOLTES, LA SANTA ALIANÇA VA ACTUAR TAL I COM ESTAVA PREVIST:
 EN EL CONGRÉS DE TROPPAU (1820) LA SANTA ALIANÇA VA DONAR PERMÍS A
ÀUSTRIA PER A QUE APLASTARA LA REVOLTA EN ELS TERRITORIS ITALIANS.
 EN EL CONGRÉS DE VERONA (1822) ES VA ACORDAR LA INTERVENCIÓ D’UN
EXÈRCIT FRANCÉS (“ELS CENT MIL FILLS DE SANT LLUÍS”) PER TAL DE RESTAURAR EL
PODER ABSOLUT DE FERRAN VII.
 L’EXÈRCIT FRANCÉS VA ENTRAR EN ESPANYA EL 1823 I VA ACABAR AMB EL TRIENNI LIBERAL
(FERRAN VII VA REINSTAURAR L’ABSOLUTISME).

23. 4.2) LES REVOLUCIONS DE 1830

24.  LES REVOLUCIONS DE 1830 VAN TINDRE EL SEU ORIGEN EN FRANÇA.

25.  CAUSES DE LA REVOLUCIÓ:
 UNA CRISI AGRÀRIA: EN LA SEGONA MEITAT DE LA DÈCADA DE 1820 ES VAN
PRODUIR UNA SÈRIE DE MALES COLLITES (LA GENT PASSAVA FAM)
 UNA CRISI SOCIAL: LA BURGESIA VA VORER REDUÏTS ELS SEUS BENEFICIS; ELS
OBRERS VAN PERDRE ELS SEUS LLOCS DE TREBALL
 UNA CRISI POLÍTICA: EL NOU REI (CARLES X), DES DE L’ARRIBADA AL TRON EL 1824,
VA INTENTAR REFORÇAR L’ABSOLUTISME: VA SUPRIMIR LA LLIBERTAT DE PREMSA,
VA DISOLDRE LA CAMBRA LEGISLATIVA, VA ANUL·LAR LA CARTA ATORGADA DE
1814, ...

26.  TOT AIXÒ VA PROVOCAR EL DESCONTENT DE LA POBLACIÓ I L’ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ EL
JULIOL DE 1830.
 CARLES X ES VA VEURE OBLIGAT A FUGIR DEL PAÍS.
 MENTRE EL POBLE PARISENC (PETITA BURGESIA I OBRERS) LLUITAVA AL CARRER CONTRA
L’EXÈRCIT PROCLAMANT LA REPÚBLICA, L’ALTA BURGESIA (CONSERVADORA) VA PACTAR
L’ARRIBADA D’UN ALTRE REI: LLUÍS FELIP D’ORLEANS.
 A CANVI DE SER NOMENAT REI, LLUÍS FELIP D’ORLEANS HAVIA DE JURAR UNA NOVA
CONSTITUCIÓ QUE LIMITARA EL SEU PODER.
 EL RESULTAT VA SER LA INSTAURACIÓ D’UNA MONARQUIA CONSTITUCIONAL EN FRANÇA.

27.  DUES VAN SER LES CONSEQÜÈNCIES MÉS IMPORTANTS D’ESTA REVOLUCIÓ:
 EL TRIOMF DEL LIBERALISME DOCTRINARI FRONT AL LIBERALISME DEMOCRÀTIC (A
PARTIR D’ACÍ LA BURGESIA CONSERVADORA S’ALLUNYARÀ CADA VEGADA MÉS
DEL POBLE)
 L’ACCEPTACIÓ DE LES POTÈNCIES EUROPEES D’UNA MONARQUIA LIBERAL (LA
SANTA ALIANÇA NO VA ACTUAR; LA NOVA CONSTITUCIÓ FRANCESA ERA MOLT
MODERADA)
 DES DE FRANÇA, L’ONADA REVOLUCIONÀRIA ES VA ESTENDRE PER EUROPA.

28.  A BÈLGICA LA REVOLUCIÓ VA TRIOMFAR (VAN INTERVINDRE TANT LES IDEES LIBERALS COM
LES IDEES NACIONALISTES) = ES VA INDEPENDITZAR D’HOLANDA (RECORDAR QUE EN 1815
S’HAVIA CREAT EL REGNE DELS PAÏSOS BAIXOS AMB HOLANDA I BÈLGICA).
 EN LA RESTA D’EUROPA LES REVOLUCIONS VAN FRACASSAR:
 LA REVOLTA DE POLÒNIA VA SER SUFOCADA PER RÚSSIA.
 LES REVOLTES EN ELS TERRITORIS ITALIANS VAN SER SUFOCATS PER ÀUSTRIA.
 LES REVOLTES EN ELS TERRITORIS GERMÀNICS VAN SER SUFOCATS PER PRÚSSIA.

29.  DESPRÉS DEL PERÍODE REVOLUCIONARI DE 1830, EN EUROPA S’OBSERVAVEN DUES ZONES
BEN DIFERENCIADES:
 A L’EUROPA OCCIDENTAL HAVIA AVANÇAT EL LIBERALISME: FRANÇA, BÈLGICA,
HOLANDA, ESPANYA TENIEN UNA CONSTITUCIÓ; ANGLATERRA JA ERA UNA
MONARQUIA PARLAMENTÀRIA DES DE FINALS SEGLE XVII.
 A L’EUROPA ORIENTAL, ÀUSTRIA, PRÚSSIA I RÚSSIA EREN MONARQUIES ABSOLUTES
QUE REPRIMIEN DURAMENT LES IDEES LIBERALS EN ELS SEUS TERRITORIS.

30. 5) Fes un mapa conceptual amb les causes de la crisi de 1830:

31. 4.3) LES REVOLUCIONS DE 1848

32.  TAMBÉ VA TINDRE EL SEU ORIGEN A FRANÇA.
 CAUSES DE LA REVOLUCIÓ:
 UNA CRISI AGRÀRIA I INDUSTRIAL: ENTRE 1845 I 1847 ES VAN PRODUIR UNA SÈRIE
DE MALES COLLITES (LA GENT PASSAVA FAM); AIXÒ VA PROVOCAR UNA FORTA CRISI
EN ELS NOUS SECTORS INDUSTRIALS (ES VAN ATURAR LES VENDES)
 UNA CRISI SOCIAL: LA BURGESIA, PROPIETÀRIA DE LES INDÚSTRIES, VA VORER
REDUÏTS ELS SEUS BENEFICIS; ELS OBRERS VAN PERDRE ELS SEUS LLOCS DE
TREBALL.
 UNA CRISI POLÍTICA: EL REGNAT DE FELIP LLUÍS D’ORLEANS ES VA CARACTERITZAR
PER SER CADA VEGADA MÉS CONSERVADOR, LA QUAL COSA VA PROVOCAR
PROTESTES (MOLTS SECTORS DE LA SOCIETAT VAN COMENÇAR A DEMANAR
REFORMES MÉS DEMOCRÀTIQUES: SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ, LLIBERTAT DE
PREMSA, DRET A LA VAGA, …)

33.  LA REVOLUCIÓ DE 1848 A FRANÇA ES VA DESENVOLUPAR EN DOS FASES:
 EN UN PRIMER MOMENT, EL 23 DE FEBRER DE 1848, ES VA PRODUIR UNA MANIFESTACIÓ A
PARÍS CONTRA EL REI (L’ALTA BURGESIA I LES MASSES POPULARS UNIDES).
 ES VAN ALÇAR BARRICADES I DAVANT LA PASSIVITAT DE LA GUÀRDIA NACIONAL, LLUÍS FELIP
D’ORLEANS VA FUGIR DEL PAÍS.
 INMEDIATAMENT ES VA INSTAURAR EN FRANÇA LA SEGONA REPÚBLICA.
 EN UN PRINCIPI CONSERVADORS I PROGRESSISTES ES VAN UNIR EN UN GOVERN
PROVISIONAL, PERÒ DESPRÉS DE LES ELECCIONS D’ABRIL (ELECCIONS QUE VAN GUANYAR ELS
CONSERVADORS), ELS GRUPS MÉS PROGRESSITES I DEMOCRÀTICS VAN SER APARTATS.
 DAVANT UN GOVERN CADA MÉS CONSERVADOR, EN UN SEGON MOMENT LES MASSES
POPULARS ES VAN TORNAR A SUBLEVAR (JUNY DE 1848).
 ARA LA RESPOSTA DEL GOVERN (DOMINAT PER L’ALTA BURGESIA) VA SER LA REPRESSIÓ DE
LES PROTESTES.

34.  LA NOTÍCIA DE LA PROCLAMACIÓ D’UNA REPÚBLICA A FRANÇA VA PROVOCAR UN GRAN
IMPACTE EN TOTA EUROPA.
 LES REVOLTES INTENTANT INSTAURAR RÈGIMS LIBERALS O GUIADES PER SENTIMENTS
NACIONALISTES ES VAN MULTIPLICAR.

35.  LES REIVINDICACIONS DEMOCRÀTIQUES, L’ELABORACIÓ DE CONSTITUCIONS, UNA MAJOR
PARTICIPACIÓ DEL POBLE, LA INDEPENDÈNCIA,… VAN PASSAR A SER LES PRINCIPALS
REIVINDICACIONS.
 ESTES REVOLTES ES VAN CONÉIXER COM “LA PRIMAVERA DELS POBLES”.
 LA REPRESSIÓ VA SER DURA, PERÒ MALGRAT LA SENSACIÓ DE FRACÀS DE LES REVOLUCIONS
DE 1848, ES PODEN EXTRAURE TRES CONSEQÜÈNCIES IMPORTANTS:
 VA TRIOMFAR DEFINITIVAMENT EL LIBERALISME SOBRE L’ABSOLUTISME: LA
RESTAURACIÓ S’HAVIA ACABAT I A PARTIR D’ARA LA DISCUSSIÓ POLÍTICA SERIA
ENTRE ESTABLIR UN LIBERALISME DOCTRINARI / CONSERVADOR (DEFENSAT PER LA
VELLA ARISTÒCRACIA I L’ALTA BURGESIA) O ESTABLIR UN LIBERALISME DEMOCRÀTIC
(DEFENSAT PER LA BAIXA BURGESIA I LES CLASSES TREBALLADORES)
 VA DESAPARÉIXER DEFINITIVAMENT A EUROPA (A EXCEPCIÓ DE RÚSSIA) EL SISTEMA
FEUDAL: LA SERVITUT
 VA ACABAR DE DESPERTAR ELS SENTIMENTS NACIONALISTES ALS TERRITORIS
ITALIANS I GERMÀNICS QUE VAN PORTAR AL REGNE DE PIAMONT EN ITÀLIA I A
PRÚSSIA EN ALEMANYA, A DIRIGIR UNS PROCESOS D’UNIFICACIÓ TERRITORIAL

36. 6) Fes un mapa conceptual amb les causes de la crisi de 1848:
7) Enumera i explica les conseqüències de la crisi de 1848:

37. 5) LA UNIFICACIÓ ITALIANA

38.  DESPRÉS DEL CONGRÉS DE VIENA (1815) LA PENÍNSULA ITALIANA VA QUEDAR DIVIDIDA EN
DIVERSOS TERRITORIS INDEPENDENTS:
 AL NORD, PIAMONT-SARDENYA, LLOMBARDIA I VÈNETO (ESTOS DOS ÚLTIMS BAIX
DOMINI AUSTRÍAC
 AL CENTRE, ELS DUCATS DE PARMA, MÓDENA I TOSCANA (TAMBÉ BAIX DOMINI
AUSTRÍAC) I ELS ESTATS PONTIFICIS
 AL SUD, EL REGNE DE LOS DOS SICÍLIES

39.  AL LLARG DE LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XIX LA BURGESIA ITALIANA, INFLUÏDA PER LES
IDEES NACIONALISTES, VA COMENÇAR A ACTUAR EN LA CLANDESTINITAT.
 EN EIXA MATEIXA ÈPOCA TAMBÉ VA SORGIR EL RISORGIMENTO: MOVIMENT CULTURAL QUE
VA COMENÇAR A REIVINDICAR LA INDEPENDÈNCIA D’ÀUSTRIA I LA CREACIÓ D’UNA ITÀLIA
UNIDA.
 LES REVOLUCIONS DE 1848 VAN ACABAR PER POSAR DE MANIFEST LA IMPORTÀNCIA DE LES
IDEES NACIONALISTES EN EIXOS TERRITORIS.
 EN ELS ANYS SEGÜENTS, VAN APARÉIXER TRES POSTURES DIFERENTS SOBRE COM DUR A
TERME LA UNIFICACIÓ D’EIXOS TERRITORIS:
 UNS DEFENSAVEN LA CREACIÓ D’UNA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA
 ALTRES DEFENSAVEN UN NACIONALISME CATÒLIC I LA CREACIÓ D’UNA
CONFEDERACIÓ D’ESTATS ITALIANS DIRIGITS PEL PAPA
 UNA TERCERA POSTURA DEFENSAVA QUE LA UNIFICACIÓ ITALIANA HAVIA D’ESTAR
DIRIGIDA PER UN ESTAT LIBERAL: ERA LA POSTURA DEFENSADA PEL COMTE DE
CAVOUR

40.  FINALMENT ES VA IMPOSAR LA TERCERA POSTURA I EL REGNE DE PIAMONT-SARDENYA ES
VA PREPARAR PER A SER L’ESTAT QUE DIRIGIRIA LA UNIFICACIÓ ITALIANA: EL 1852
NOMENAVA A CAVOUR COM PRIMER MINISTRE I EL 1858 S’ALIAVA AMB FRANÇA PER
ENFRONTAR-SE CONTRA ÀUSTRIA.
 LA UNIFICACIÓ ITALIANA ES VA REALITZAR EN TRES FASES:
 EN ESTE PROCÉS VAN DESTACAR DUES BATALLES:
 SOLFERINO (1859)
 SEDAN (1870)
1859 - 1861 1866 1870
LLOMBARDIA
PARMA
MÓDENA
TOSCANA
REGNE DE NÀPOLS
VÈNETO ESTATS PONTIFICIS

42. 6) LA UNIFICACIÓ ALEMANA

43.  DESPRÉS DEL CONGRÉS DE VIENA (1815) ELS TERRITORIS GERMÀNICS VAN QUEDAR DIVIDITS
EN UNA CONFEDERACIÓ GERMÀNICA FORMADA PER 39 ESTATS INDEPENDENTS.
 AL LLARG DEL SEGON TERÇ DEL SEGLE XIX VAN ANAR SENTANT-SE LES BASES PER A LA
UNIFICACIÓ.
 EL PRIMER PAS VA SER LA ZOLWEREIN O UNIÓ DUANERA (1834):
 VA AFAVORIR ELS INTERCANVIS COMERCIALS ENTRE LA MAJOR PART DELS ESTAT
GERMÀNICS
 VA CREAR UN MERCAT UNIFICAT
 VA AFAVORIR L’EXPANSIÓ DE LA XARXA FERROVIÀRIA, AVAFORINT L’EXPANSIÓ
ECONÒMICA DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX
 VA AFAVORIR EL SENTIMENT D’UNITAT
 VA REAFIRMAR EL PODER DE PRÚSSIA FRONT AL D’ ÀUSTRIA

44.  A MEITAT DE SEGLE XIX DUES EREN LES POSTURES SOBRE LA UNIFICACIÓ:
 PER UNA PART ELS DEFENSORS DE LA GRAN ALEMANYA (VOLIEN INCLOURE A
TOT L’IMPERI AUSTRÍAC)
 PER L’ALTRA PART ELS DEFENSORS DE LA XICOTETA ALEMANYA (VOLIEN
INCLOURE SOLS LES REGIONS GERMÀNIQUES DE L’IMPERI AUSTRÍAC)
 EN EL PROCÉS UNIFICADOR DESTACARÀ LA FIGURA D’OTTO VON BISMARK.
 L’ANY 1862 VA SER NOMENAT CANCILLER DE PRÚSSIA
I DES DEL PRINCIPI LA SEUA POLÍTICA ES VA DIRIGIR A
L’ENGRANDIMENT DE PRÚSSIA (EL SEU INTERÉS NO VA
SER TANT EL CREAR UNA ALEMANYA UNIDA COM EL
D’ASSEGURAR L’HEGEMONIA DE PRÚSSIA EN EIXA ZONA).

45.  LA UNIFICACIÓ ALEMANA ES VA REALITZAR EN TRES FASES:
1864 - 1865
 ELS DUCATS DANESOS D’SCHLESWIG I HOLSTEIN (DE MAJORIA
GERMÀNICA PERÒ BAIX DOMINI DANÉS DES DEL 1852) NO VAN ACCEPTAR
L’ARRIBADA DEL NOU REI DANÉS.
 ÀUSTRIA I PRÚSSIA LI VAN DECLARAR LA GUERRA A DINAMARCA (1864)
PER A PASSAR A ADMINISTRAR EIXOS DUCATS.
 VICTÒRIA RÀPIDA = SCHLESWIG ADMINISTRADA PER PRÚSSIA; HOLSTEIN
PER ÀUSTRIA (1865).
1866 - 1867
 PRÚSSIA VA INVADIR EL HOLSTEIN = GUERRA CONTRA ÀUSTRIA.
 BATALLA DE SADOWA (1866): VICTÒRIA DE PRÚSSIA (ÀUSTRIA QUEDA
APARTADA DEL PROCÉS UNIFICADOR).
 EL 1867 ES VA CREAR LA CONFEDERACIÓ ALEMANYA DEL NORD (PRÚSSIA
VA PASSAR A CONTROLAR TOTA EIXA ZONA).
1870
 PRÚSSIA LI VA DECLARAR LA GUERRA A FRANÇA.
 ELS ESTATS GERMÀNICS DEL SUD S’UNEIXEN ALS DEL NORD.
 BATALLA DE SEDAN (1870): VICTÒRIA DE PRÚSSIA; LES REGIONS DEL
SUD S’UNEIXEN A LES DEL NORD (ALSÀCIA I LORENA PASSEN A FORMAR
PART DE LA NOVA ALEMANYA).

47.  EL GENER DE 1871 ES VA PROCLAMAR EL II REICH (IMPERI ALEMANY) = DIRIGIDA PEL
KÀISSER GUILLEM I, AMB BISMARK COM A CANCILLER I AMB PRÚSSIA COM EL TERRITORI
MÉS IMPORTANT DINS DE LA NOVA ALEMANYA.

48. COMENTARI D’UN MAPA HISTÒRIC
• El comentari d’un mapa històric consta de 3 parts:
1) DESCRIPCIÓ
 Tema ( QUÈ?)
 Localització espacial (ON)
 Localització temporal (QUAN)
2) ANÀLISI
 Es tracta de descriure el mapa (què es veu) i de mirar la llegenda i dir què
representa cada color i cada símbol representats al mapa
3) SÍNTESI
 Es tracta d’explicar els teus coneixements sobre el tema del tema ajudant-te
del que es veu en el mapa (fer referència al mapa)

49. MAPA 1:

50. MAPA 2: