CTMA II T7 Hidrosfera 1part 11_12

1. CTMA II
TEMA 7 :
HIDROSFERA

2. 1. DISTRIBUCIÓ DE L’AIGUA DEL PLANETA
• T. MITJANA PLANETA = 15 º C => MOLT
PROPERA A PT. TRIPLE AIGUA = 0,0753 º C A
4,58 mm DE Hg. => COEXISTÈNCIA DE 3
FASES.
• DISTRIBUCIÓ:
 OCEANS : VORA AL 97,2%
 CONTINENTS VORA AL 2,7%: GLACERES
2,2%, A. SUB. 0,6% , RIUS-LLACS 0,02%.
 ATMOSFERA EN VAPOR: 0,001%

3. EL CICLE DE L’AIGUA:
SUPOSANT QUE AIGUA FORMÉS PART D’UN GRAN APARELL D’EVAPORACIÓ, CIRCULACIÓ I
CONDENSACIÓ: => TEMPS DE RENOVACIÓ O PERMANÈNCIA DIFERENTS SEGONS ELS DIFERENTS
SUBSISTEMES:

4. EL SOL COM MOTOR DEL CICLE: - ALTRES CÀLCULS PEL TEMPS DE RESIDÈNCIA EN OCEANS SÓN:
T. R.= VOLUM OCEANS / PRECIPITACIÓ–EVAPORACIÓ EN OCEANS = 1,35.109 K m3 / 3,7.104 K m3 /any =
De 1ª 36.000 ANYS QUE TRIGA A RENOVAR-SE L’AIGUA DE L’ OCEÀ.( VEURE DISPARITAT DE XIFRES AMB EL QUADRE DE DIAPOSITIVA ANTERIOR).
diaposit.
- TEMPS DE RESIDÈNCIA EN CASQUET GLACIAL ES SIMILAR AL D’UN OCEÀ.
- T. RESIDÈNCIA EN A. SUBTERRÀNIES POTSER DE MILIONS D’ANYS ( EN AQUEST CAS ES DIU AIGUA FÒSSIL).
- BALANÇ HÍDRIC: PRECIPITACIÓ = EVAPOTRANSPIRACIÓ + ESCOLAMENT (SUBT. + SUP.)
- GLOBALMENT ( TOT PLANETA) : BALANÇ = 0 . REGIONALMENT : NO SEMPRE EQUILIBRADES ENTRADES I SORTIDES

5. EXEMPLE DE BALANÇ HÍDRIC :
1)ESTACIÓ D’UNA REGIÓ DEL SUDAN:
-OBSERVANT CADA MES NO SEMPRE ESTÀ EQUILIBRAT EL BALANÇ
-L’ EXCEDENT DE PRECIPITACIÓ EN UNS MESOS ES CONVERTEIX EN ESCOLAMENT SUPERFICIAL I SUBTERRANI.
- EN ELS MESOS SECS NO S’ALIMENTEN NI LES CORRENTS SUPERFICIALS NI LES SUBTERRÀNIES.
2) ESTACIÓ AGRA: POCA PLUVIOSITAT I CONCENTRADA EN POCS MESOS => UN PETIT EXCEDENT EN 2 MESOS I EN
RESTANTS MESOS DEFICIÈNCIA D’AIGUA.

6. EXERCICI 1:

7. 3. AIGÜES OCEÀNIQUES: 3.1 CARACTERÍSTIQUES
 3.1.1 COMPOSICIÓ : SALINITAT
1. Diferents orígens: rius, a. Hidrotermals i mat. volcànics, glaceres i atmosfera.
2. % Aigua entrant diferent de % aigua sortint de l’oceà.
3. Variacions de % de sals marines es petita pels diferents oceans.
4. Def.: SALINITAT, total substàncies dissoltes en una quantitat fixa d’aigua. En g.(sal)/Kg (mostra).
Valor mitjà: 3,5% ( tant per cent) o 35 %0 ( tant per mil)

9. EXERCICI 2:

10. CONT • 3.1.2 TEMPERATURA: varia per
 Latitud
 Profunditat

11. EXERCICI 3:

12. CONT. • 3.1.3 DENSITAT:DEPÈN DE SALINITAT I TEMPERATURA. LES DIFERÈNCIES DE
SALINITAT I TEMPERATURA => MASSES AMB DESPLAÇAMENT VERTICAL I HORITZONTAL => A SOTA
LES + DENSES I FREDES => CORRENTS MARINS. LA MÀXIMA DENSITAT ÉS ALS 4º C.
A + TEMP. => DISMINUEIX. SOTA DE 0 º C ÉS
GEL => MENOR DENSITAT => GEL SURA

13. EXERCICI 4:

14. 3.2 DINÀMICA OCEÀNICA:
3.2.1. CORRENTS MARINS: DIFERÈNCIES DE RADIACIÓ SOLAR => CORRENTS OCEÀ => REDISTRIBUCIÓ CALOR. TAMBÉ INTERVÉ EL VENT I LA
DENSITAT DE L’AIGUA.
MODIFICADES PER :EFECTE CORIOLIS, TOPOGRAFIA DEL FONS I DISTRIBUCIÓ DE CONTINENTS.
2 TIPUS :
A) SUPERFICIALS : - REFLECTEIXEN CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA.=> AMPLIS REMOLINS (CIRCUITS ANTICICLÒNICS) AL N ( sentit agulles rellotge) I S (
inrevés)DE L’EQUADOR .
- FLUX + INTENS EN MARGE OCCIDENTAL DELS OCEANS(ex. C. Del Golf, i Kuro-Shio ) I + FEBLE EN ORIENTALS(=> AL EST D’OCEÀ I OEST DELS
CONTINENTS)
- => EN LATITUDS SUBTROPICALS (20-30 º) I OCCIDENT(OEST) DE CONTINENTS : ÀREES D’ AFLORAMENT ( CALIFÒRNIA, PERÚ, SÀHARA I SUD-ÀFRICA )
ON PUJA AIGUA PROFUNDA FREDA AMB NUTRIENTS ( P, N ... D’ ORIGEN VOLCÀNIC) => + PESCA.=> ZONES ANTICICLÒNIQUES => ARIDESA.

15. UN ALTRE ESQUEMA: ET SEMBLA MÉS CLAR QUE L’ANTERIOR?

16. EXERCICI 5 :
- COMPARA ELS 2
ESQUEMES I CITA LES
POSSIBLES DIFERÈNCIES,
TANT EN EL FORMAT
COM EN EL CONTINGUT.
- QUIN ET SEMBLA MÉS
CLAR?

17. B)CORRENTS PROFUNDS O TERMOHALINS:
- ORIGEN PER CANVIS DE DENSITAT DEGUT A CANVIS DE TEMPERATURA I SALINITAT.
- MASSES FREDES I + SALINITAT ( + DENSES) S’ENFONSEN EN ZONES DE ALTES LATITUDS I VAN CAP EQUADOR.
- CONDICIONATS PER TOPOGRAFIA FONS OCEÀ.
- SEGUEIXEN MARGES OCCIDENTALS (OEST ) DE CONTINENTS IGUAL QUE LAS SUPERFICIALS. ( DE VEGADES
COINCIDEIXEN I ALTRES NO).
- IMPORTANTS PER RECORRE PEU TALÚS => TRANSPORTEN I SEDIMENTEN MATERIAL DE GRA FI.

18. EXERCICI 6:
- COMPARA ELS CORRENTS
PROFUNDS D’AQUESTS 2
ESQUEMES, INDICANT SI HI HA
ALGUNA DIFERÈNCIA.
- QUIN ET SEMBLA MÉS CLAR?

19. EXERCICI 7:

20. EXERCICI 8 :

21. 3.2.2 ONADES: JA ESTUDIADES.
3.2.3 MAREES: - DEFORMACIONS DEL MAR PER ATRACCIÓ DE LA LLUNA , UNA MICA EL SOL I FORÇA CENTRIFUGA.
- QUASI IMPERCEPTIBLES A ALTA MAR, PERÒ AUGMENTEN PROP DE COSTA.
- PER ALINEACIÓ AMB LLUNA => 2 PLENAMAR I 2 BAIXAMAR PER DIA=> CANVI CADA 6 h. 1/4 => CADA DIA CANVIA ELS HORARIS
DE MAREES.
- MAREES VIVES: PER ALINEACIÓ A MÉS A MÉS AMB EL SOL => EN LLUNA PLENA I LLUNA NOVA.
EN QUARTS CREIXENT I DECREIXENT => MAREES MORTES. PODEN FER AUGMENT O DISMINUCIÓ FINS UN 20% DE LES NORMALS.
- AMPLITUD MAREES: VARIA SEGONS LATITUD, FONDÀRIA, FORMA COSTA ......

22. 4. AIGÜES CONTINENTALS • 4.2 DISTRIBUCIÓ EN :
1. 4.2.1 A. SUPERFICIALS: A. SALVATGES
• 4.1 COMPOSICIÓ: ->RIEROLS -> TORRENTS ->RIUS => XARXA DRENATGE (
CONJUNT CURSOS QUE DESGUASSEN EN RIU).
• SUBSTÀNCIES DISSOLTES : PROVÉ DE ROQUES, ATMOSFERA,
METABOLISME D’ÉSSERS VIUS I ANTROPOGÈNICA.
• DEPÈN DE VARIABLES: TIPUS D’AIGUA( SUBT., O SUPERF.), ZONA
GEOGRÀFICA I ESTACIÓ D’ANY.
• PRINCIPALS IONS: MAJORITARIS( 1-1000 ppm: Na+,, Ca2+, Mg2+,
BICARBONAT,SULFAT ). SECUNDARIS (0,1-10 ppm :
Fe 2+,Fe3+,....) TRAÇA ( < 10-3 ppm: Be, Bi......).
• CONTÉ A MÉS : PARTÍCULES D’ARGILES I MATÈRIA ORGÀNICA.
o 4.1.1 CONSTITUENTS INORGÀNICS:
o SEGONS % EN 2 TIPUS:
• -D’ESCOLAMENT SUPERFICIAL: DEPÈN DEL
TRAM DEL RIU . TARDOR I HIVERN => +
COMPOSTOS ORGÀNICS. ESTIU: + CONCENTRACIÓ DE SALS.
• - DEL SUBSÒL: % VARIABLE.: A + PROFUNDITAT => + ELEMENTS
MINERALS I – ORGÀNICS ( AUTODEPURACIÓ).
AIGUA MINERAL NATURAL: EXCEDEIX UNA DETERMINADA
CONCENTRACIÓ ( + DE 1 g./L DE SÒLIDS DISSOLTS O + DE 1g/L DE CO2
)=> PODEN SER -> CARBONATADES, SULFURADES, IODADES,
FERRUGINOSES...

23. Cont. 4.2.1 AIGÜES SUPERFICIALS:
RIUS: CONCA HIDROGRÀFICA
• CONCA: FORMACIÓ NATURAL( DEPRESSIÓ) AMB UNES
PROPIETATS HIDROGRÀFIQUES, FÍSIQUES, QUÍMIQUES I
BIOLÒGIQUES COMUNES.
• CONCA HIDROGRÀFICA, SUPERFÍCIE DEL TERRENY
OCUPADA PER UNA XARXA DE DRENATGE ( SUPERFÍCIE DE
TERRENY LES AIGÜES DE LA QUAL DESEMBOQUEN EN UN
MATEIX RIU).
• LES AIGÜES DE LA CONCA PORTEN SEDIMENTS QUE DEIXEN
FORA DE LA CONCA.
• DENSITAT XARXA DRENATGE = LONGITUD
DELS SEUS CURSOS -------
------------------------------ ( DIVIDIT) SUPERFÍCIE
CONCA.
• A + TOVA I EROSIONABLE LA ROCA => + DENSITAT DE
XARXA.
• MIDA DE CONQUES ÉS VARIABLE. Ex C.
AMAZONES MOLT GRAN I ALTRES PODEN SER MOLT PETITES
( RIU TORDERA).
• BALANÇ HÍDRIC AJUDA A AVALUAR ENTRADES, SORTIDES I
RESERVES.
• FÓRMULA:
PRECIPITACIÓ = EVAPOTRANSPIRACIÓ ( ET) + INFILTRACIÓ (
I) + ESCOLAMENT SUPERFICIAL O CIRCULANT ( R )

24. FLUX
INTE
TAM
conc
ogrà
fica:
RNS
hidr
CAL
AFE
GIR
OS
BÉ
a
BALANÇ:
*EL + COMPLEX:
P+Eac =ET+Q+ Sac+/- variació
reserves(Re+Ra )
* O BÉ SENSE FLUXOS D’A.
SUBTERRÀNIES ( EAC I SAC) =>
P=ET+Q+/-(Re+Ra).
*O BÉ SENSE RE I RA =>(+ SIMPLE)
P=ET+Q

25. Cont.
• BALANÇ ANTERIORS=> PERMET AVALUAR RECURSOS.
• P : ES MESUREN EN ESTACIONS METEOROLÒGIQUES.
• Q : (EN GENERAL EN 1 ANY)=RECURSOS HÍDRICS NATURALS I ES MESURA EN
ESTACIONS D’AFORAMENT EN SORTIDA CONCA O EN PUNTS INTERNS.
• SABENT P I Q ES FA ESTIMACIÓ DE ET .
• A CATALUNYA: NO TOTS AQÜÍFERS DRENEN ALS RIUS, ELS COSTANERS HO
FAN AL MAR=> AL BALANÇ S’INCLOU Sac .
• ET DIFÍCIL DE VALORAR: ES MESURA EN ESTACIONS EXPERIMENTALS( PETITES
CONQUES, AMB LISÍMETRES..) A PARTIR DE CONTROL DE FLUXOS ENTRADA I
SORTIDA. *PER CÀLCUL: - FÓRMULA THORNTHWAITE,
RELACIONA ET POTENCIAL AMB TEMP.
-O BÉ FÒRMULES DE TURC I COUTAGNE , FAN CÀLCUL ET REAL (
LA D’HUMITAT SÒL).

26. TRE
LISÍME
RECIPIENT PLE DE TERRA , AMB PLANTES O SENSE , QUE TÉ UN FORAT A LA PART INFERIOR:
- AL REGAR-LO ES MESURA L’AIGUA QUE SURT PER SOTA , LA QUE QUEDA EMMAGATZEMADA A TERRA I
PER TANT ES DEDUEIX LA QUE S’EVAPORA.
- LES PETITES CONQUES AMB SUBSÒL IMPERMEABLE SÓN LISÍMETRES NATURALS GRANS.

27. HUMA
VENCI
INTER
AMB
NA
Ó
AIGUA RIUS EXTRETA: Exe
AIGUA EXTRETA D’AQÜÍFERS: Exa
RETORN AIGUA UTILITZADA A :
AIGÜES SUP.: Sre
AQÜÍFERS: Sra
MAR O ALTRE CONCA: Srd
REUTILITZADA: Reu
CONSUM :
C= EXTRACCIONS(Exe+Exa)- RETORN
(Sra+Sre+Srd).
=> BALANÇ:
P=ET+Q+C+/-(Re+Ra)

28. Exercici 9:FLUXOS D’AIGUA A NIVELL DE CONCA
OBSERVAR ESQUEMA DE LA DIAPOSITIVA ANTERIOR

29. DELIMITACIÓ DE CONQUES HIDROGRÀFIQUES:

30. EXERCICI 10: CONQUES HIDROGRÀFIQUES I MAPES TOPOGRÀFICS

31. EXERCICI 11: PRECIPITACIONS A LA RIERA DE SANT ISCLE

32. ENTRADES D’AIGUA EN EL SISTEMA CONCA:
LES PRECIPITACIONS
• REPARTIMENT PRECIPIT. TERRITORI =>DONA 1ª IDEA DE RECURSOS HÍDRICS DE CONCA.
• CATALUNYA : DISTRIBUCIÓ IRREGULAR ( RECORDAR MAPA PRECIP.).
• CÀLCUL VOLUM AIGUA CAIGUDA/ANY, P mitja=600 mm. SOBRE SUPERFÍCIE=31.930 Km2 => V= 19.158 Hm3.
• Vol. AIGUA CONCA = S conca x P Mitja ( s’obté d’estacions pluviomètriques) .
• PER CONCA GRAN: CADA ESTACIÓ ES CORRESPON A UN TROS ( e ) DE TERRITORI => P e1 +
P e2+ .....= APORTACIÓ TOTAL
• ES POT FER CÀLCULS PER ANYS MOLT HUMITS O MOLT SECS => CONÈIXER LA VARIABILITAT D’ENTRADES A
CONCA.

33. ALTRES ENTRADES AL SISTEMA CONCA:
QUAN LA CONCA HIDROGRÀFICA I LA HIDROGEOLÒGICA NO COINCIDEIXEN O PER TRANSVASAMENTS

34. EXEMPLES JA VISTOS:AFLORAMENT D’AIGÜES SUBTERRÀNIES
AFLORAMENT GLAÇAT

35. EXEMPLES:
FORAT D’AIGUALLUTS (CERLER) ULLS DEL JUEU ( VAL D’ARAN)
(ENGOLIDOR) (RESURGÈNCIA)

36. ENGOLIDOR DEL FORAT D’ AIGUALLUTS : VISTA AMB GOOGLE EARTH

37. EXEMPLE: FONTS DEL LLOBREGAT