2. Definició
• Presència de cefalea ≥ 15 dies al mes, al manco 3
mesos dels que, al manco 8 dies al mes ha de
cumplir algun dels següents criteris:
1. Migranya sense aura
2. Migranya amb aura
3. Respondre a triptans o ergòtics
4. La cefalea no sigui d’una altre causa
• Quan es cronifica poden canviar les
característiques del dolor
• Ja no està inclòs l’abús d’analgèsics
3. Epidemiologia
• Prevalença 2%
• 40-50 anys
• S’associa a més comorbilitat médica i
psiquiàtrica
• Triplica el gasto sanitari (comparat amb
migranya episòdica)
• 2.5-3% de la migranya episòdica es cronificarà
anualment
4. Factors de risc per la cronificació I
• 1. No modificables
– Edat
– Sexe femení
– Factors genètics
– Antecedent de TCE
– Estatus socioeconòmic o educacional baix
2. Putatius o comòrbids
− Alodinia
− Factors proinflamatoris i protrombòtics
5. Factors de risc per la cronificació II
• 3. Modificables
– Freqüència de les crisis
Relació no lineal però a > número de crisi → >
probabililitat de MC
– Obesitat.
Es multiplica per 5 en obesos. Interleucines i el
pèptid relacionat amb el gen de la calcitonina
– SAHs
– Trastorns psiquiàtric, sbt depressió
– Abús de cafeina
– Abús d’analgèsics
6. Factors de risc per la cronificació III
• Criteris temporals d’abús d’analgèsics
Ergòtics ≥ 10 d/ mes durant > 3 mesos
Triptanes ≥ 10 d/ mes durant > 3 mesos
Opiàcis ≥ 10 d/ mes durant > 3 mesos
AINE o analgèsic simple ≥ 15 d/mes durant > 3 mesos
Analgèsics combinats ≥ 10 d/mes durant > 3 mesos
7. Diagnòstic
• Augment de les crisis
• Canvi de característiques
• Menys intenses però més perllongades
• Intercrisis: no estan lliures de símptomes, lleu
foto o fonofòbia, dolor amb moviments
cefàlics, alodinia
8. Diagnòstic diferencial
• 1. Hemicrànea continua: unilateral, continua,
intensitat moderada-severa amb símptomes
autonòmics
• 2. Cefalea persistent diaria de novo
• 3. Cefalea de tensión crònica
9. Tractament
• 1. Establir adecuada relació metge-pacient.
Objectiu: reduir freqüència e intensitat,
valorar suspendre fàrmacs dels que abusava i
necessitat de realitzar tractament preventiu.
• 2. Maneig dels factors de risc . Regularitat en
horaris, reducció del consum de cafeïna i
pèrdua de pes en obesitat. Tractament
d’ansietat i depressió: fluoxetina, amitriptilina,
venlafaxina, psicoteràpia i ansiolítics
10. Tractament II
• 3. Deshabituació d’analgèsics quan abús.
Suspensió brusca excepte en opiàcis,
barbitúrics o bzd. Si comorbilitat greu
associada o ja varen tenir intent previ fallit, es
recomana ingrés hospitalari.
Empitjorament durant 2-10 d de cefalea, i
aparició vòmits, nàusees,...
Tractament: AINEs ± antiemètics ±
amitriptilina ± corticoides en pauta descendente
11. Tractament III
• 4. Tractament simptomàtic
1. AINes per crisis lleu-moderades
2. Triptans per les crisi moderades-greus
Es pot associar antiemètics o combinar 1 i 2 si és
creu necessari.
Iniciar de manera precoç. Evitar analgèsics
combinats, ergòtics, opiacis i barbitúrics
Si ja prén triptans previament, utilitzar
sumatriptan i almotriptan.
12. Tractament IV
• 5. Tractament preventiu
Consideracions prèvies
1. Diari de cefalees
2. Iniciar sempre tractament a dosis baixes
3. Temps per valorar eficacia tractament: un
mes i mig
4. Duració de tractament sempre superior a un
any
13. Tractament V
• Objectiu: més del 50% de pacients tractats
amb algun fàrmac aconsegueixi una reducció
del 50% a la freqüència de les cefalees 3
mesos després del inici del tractament
• Els mateixos fàrmacs que a la migranya
episòdica.
• 1era opció betabloquejants i topiramat
14. Tractament VI
• El topiramat és únic fàrmac amb evidència a
migranya episòdica i crònica. Eficaç en el 60%
de malalts, un 20% d’abandonaments per
efectes secundaris.
• Flunarizina i àcid valproic
• Tractaments combinats: betabloquejants +
amitriptilina o betabloquejants + topiramat
• Toxina botulínica A
15. Conclusions
• Es important no confondre el dx de MC amb el
de cefalea de tensión crónica
• El tractament simptomàtic només s’ha de fer
amb AINES i/o triptans
• A l’abús d’analgèsics es recomana la supressió
brusca, excepte en opiacis, barbitúrics o BZD
on ha de ser paulatí.
• SEMPRE indicar tractament preventiu, fins i
tot en presencia d’abús d’analgèsics.
Comporta major discapacitat i deteriorament de la qualitat de vida.
Major gasto sanitari directe ja que comporta més consultes, urgencies i proves complementàries.
Alodinia: Es la percepción anormal del dolor, nacido de un estimulo mecànico o tèrmico que de manera normal es indoloro. Pot estar present als periodes intercrisi, inclús bilateralment fins al 70 % de casos.
Alodinia: a la migranya episòdica està només present a les crisis, però a la MC es pot manifestar bilateralment incús al 70% dels casos
St autonòmics: llacrimeig, ptosis, congestió nasal
Cefalea persistent de novo: els pacients recorden el dia en que es va iniciar el dolor identificant algun factor desencadenant com una infcció viral o una experiència estressant
Cef tensión crònica: no existiran crisis tipicament migranyoses, no vòmits, no alodinia, intensitat lleu-moderada a tots els episodisç
Amitriptilina 50 Mg/dia, Cortis: prednisona o prednisolona en pauta descendent ja que redueix la cefalea de rebot i els st a la supressió
Sumatriptan i almotriptan em que tenen baixa capacitat atrevessar barrera hematoencefàlica
Flunarizina: poc eficaç amb importants efectes secundaris
Ac valproic: s’utilitza però les indicacions no estan provades
Toxina botulinica A redueix la freqüència e intensitat de les crisis i les necessitat de tractament simptomàtic, 4 infiltracions en total, 1 infiltració cada 3 mesos.