L libre pràctiques 2009 2010.

Francesc Pérez Amorós,
Xavier Solà Monells (dirs.)
Ricard Esteban Legarreta,
Alberto Pastor Martínez,
Helena Ysàs Molinero (coords.)

Materials per a l’aprenentatge del Dret del Treball
(Adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior)
3a edició
Teresa Calzada Balcells
Josep Maria Fusté Miquela
Carolina Gala Durán
Guillermo García González
Jaume Garcia Vicente
Albert Moreno Gené
David Moreno Mendoza
Ricardo Oleart Godia
Jorge Pérez Pérez
Eduardo Rojo Torrecilla
Jesús Rubio Arjona
Ramon Vallbé Ansesa
Carles Vegas Ronda

Mercè Barceló i Serramalera
Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques
Àrea de Dret del Treball i de la Seguretat Social

Universitat Autònoma de Barcelona
Servei de Publicacions
Bellaterra, 2009

Aquest llibre s’ha publicat amb la col·laboració
El autor agradece la ayuda y de Catalunya. recibidos de:
de la Generalitat comentarios

Tercera edició: octubre de 2009

Edició i impressió:
Servei de Publicacions
Universitat Autònoma de Barcelona
Edifici A. 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain
sp@uab.cat
http://publicacions.uab.es/

Imprès a Espanya. Printed in Spain

Dipòsit legal: B. 39.519-2007
ISBN 978-84-490-2514-3

Materials per a l’aprenentatge del Dret del Treball Materials 5

Índex

Relació d’autors .................................................................................................. 9

Abreviatures utilitzades ................................................................................... 11

Introducció............................................................................................................ 13
Pròleg .................................................................................................................... 15

Indicacions generals sobre les fonts d’informació accessibles
a través d’Internet ............................................................................................. 27

Primera part
Dret individual del treball

Activitat número 1: Concepte de treballador (I)
(Ricard Esteban Legarreta) ................................................................................. 31
Activitat número 2: Concepte de treballador (II)
(Ricard Esteban Legarreta i Helena Ysàs Molinero) .......................................... 37
Activitat número 3: Conceptes d’empresari i d’empresa
(Francesc Pérez Amorós, David Moreno Mendoza i Helena Ysàs Molinero) ... 44
Activitat número 4: Fonts del dret del treball
(Josep Maria Fusté Miquela) ............................................................................. 50
Activitat número 5: Drets fonamentals i relació laboral
(Carolina Gala Durán i Carles Vega Ronda)....................................................... 57
Activitat número 6: Selecció, col·locació, accés al treball i reserva d’ocupació
(Ricard Esteban Legarreta i Jorge Pérez Pérez).................................................. 65
Activitat número 7: Contracte de treball (I). Elements i requisits
Activitat número 8: Contracte de treball (II). Pactes típics
(Carolina Gala Durán i Teresa Calzada Balcells) ............................................... 78
Activitat número 9: Contractes de durada determinada (I): Art. 15 TRLET
(Eduardo Rojo Torrecilla) ................................................................................... 85
Activitat número 10: Contractes de durada determinada (II): Art. 11 TRLET
(Ricard Esteban Legarreta i Jorge Pérez Pérez).................................................. 93
Activitat número 11: Contracte de treball indefinit. Contracte de treball
a temps parcial
(Josep Maria Fusté Miquela) .............................................................................. 99
Activitat número 12: Salari
(Francesc Pérez Amorós i David Moreno Mendoza) ......................................... 105

6 Materials F. Pérez Amorós, X. Solà Monells (dirs.); R. Esteban Legarreta, A. Pastor Martínez, H. Ysàs Molinero (coords.)

Activitat número 13: Temps de treball (I). Determinació i distribució
(Ramon Vallbé Ansesa, Ricardo Oleart Godia i Jaume García Vicente) ............ 114
Activitat número 14: Temps de treball (II). Permisos i reduccions de jornada
Activitat número 15: Poder de control i poder disciplinari
(Eduardo Rojo Torrecilla) ................................................................................... 127
Activitat número 16: Mobilitat funcional
(Ramon Vallbé Ansesa) ...................................................................................... 132
Activitat número 17: Mobilitat geogràfica
Activitat número 18: Modificació substancial de les condicions de treball
(Carles Vega Ronda) ........................................................................................... 143
Activitat número 19: Transmissió d’empresa
Activitat número 20: Subcontractació d’obres i serveis i cessió il·legal
de treballadors
(Carolina Gala Durán i Carles Vegas Ronda) ..................................................... 154
Activitat número 21: Empreses de treball temporal
(Carolina Gala Durán) ........................................................................................ 169
Activitat número 22: Suspensió de la relació laboral i excedències
(Xavier Solà Monells) ........................................................................................ 177
Activitat número 23: Acomiadament disciplinari
Activitat número 24: Acomiadament per causes objectives
Activitat número 25: Acomiadament col·lectiu i per força major
Activitat número 26: Extinció de la relació laboral per voluntat del treballador
(Carolina Gala Durán i Teresa Calzada Balcells) ............................................... 206

Segona part
Dret col·lectiu del treball

Activitat número 27: Llibertat sindical individual: àmbit subjectiu
(Carolina Gala Durán, Xavier Solà Monells i Alberto Pastor Martínez)............ 213
Activitat número 28: Llibertat sindical individual: contingut (dret d’afiliació,
dret de no-afiliació i dret d’activitat sindical)
(Ricard Esteban Legarreta) ................................................................................. 219
Activitat número 29: Llibertat sindical col·lectiva (constitució, funcionament,
finançament i representativitat sindical)
(Alberto Pastor Martínez i Xavier Solà Monells) ............................................... 226
Activitat número 30: Lesió del dret de llibertat sindical i mecanismes de tutela
(Alberto Pastor Martínez, Jesús Rubio Arjona i Albert Moreno Gené) ............. 233
Activitat número 31: El dret d’associació empresarial
(Xavier Solà Monells)......................................................................................... 239
Activitat número 32: La representació unitària
(Alberto Pastor Martínez) ................................................................................... 244
Activitat número 33: La representació sindical
(Alberto Pastor Martínez) ................................................................................... 255


Activitat número 34: Conveni col·lectiu estatutari (I): legitimació per negociar-lo,
procés de negociació i formalització
Activitat número 35: Conveni col·lectiu estatutari (II):
contingut, eficàcia i vigència
(Ramon Vallbé Ansesa i Guillermo García González) ....................................... 272
Activitat número 36: Conveni col·lectiu estatutari (III):
concurrència, adhesió i extensió
(Ramon Vallbé Ansesa) ...................................................................................... 278
Activitat número 37: Conveni col·lectiu extraestatutari
(Ramon Vallbé Ansesa i Guillermo García González) ....................................... 284
Activitat número 38: Acords d’empresa
Activitat número 39: Dret de vaga (I): procediment d’exercici
(Xavier Solà Monells i Josep Maria Fusté Miquela) .......................................... 296
Activitat número 40: Dret de vaga (II): control de legalitat, qualificació i efectes
Activitat número 41: Tancament patronal
Activitat número 42: Mitjans extrajudicials de solució de conflictes col·lectius

Annexos

Annex I: Models de fitxa de jurisprudència i fitxa d’informació bàsica
sobre clàusules de conveni col·lectiu .................................................................. 323
Annex II: Respostes a les preguntes de tipus test .................................................... 325


Relació d’autors

Directors
Dr. Francesc Pérez Amorós, catedràtic de l’Àrea de Dret del Treball i de la Seguretat Social de
la UAB
Dr. Xavier Solà Monells, professor titular de l’Àrea de Dret del Treball i de la Seguretat Social
de la UAB

Coordinadors
Dr. Ricard Esteban Legarreta, professor titular de l’Àrea de Dret del Treball i de la Seguretat
Social de la UAB
Dr. Alberto Pastor Martínez, professor lector de l’Àrea de Dret del Treball i de la Seguretat Social
de la UAB
Dra. Helena Ysàs Molinero, becària d’investigació de l’Àrea de Dret del Treball i de la Segure-
tat Social de la UAB

Autors
Sra. Teresa Calzada Balcells, advocada en exercici i professora de l’Àrea de Dret del Treball i
de la Seguretat Social de la UAB
Dr. Josep Maria Fusté Miquela, professor titular de l’Àrea de Dret del Treball i de la Seguretat
Social de la UAB
Dra. Carolina Gala Durán, professora titular de l’Àrea de Dret del Treball i de la Seguretat Social
de la UAB
Dr. Guillermo García González, advocat en exercici i professor de l’Àrea de Dret del Treball i
de la Seguretat Social de la UAB
Sr. Jaume García Vicente, advocat en exercici i professor de l’Àrea de Dret del Treball i de la
Seguretat Social de la UAB
Sr. Albert Moreno Gené, advocat en exercici i professor de l’Àrea de Dret del Treball i de la
Sr. David Moreno Mendoza, becari d’investigació de l’Àrea de Dret del Treball i de la Segure-
tat Social de la UAB
Sr. Ricardo Oleart Godia, advocat en exercici i professor de l’Àrea de Dret del Treball i de la Segu-
retat Social de la UAB
Sr. Jorge Pérez Pérez, Subinspector de Treball i Seguretat Social i professor de l’Àrea del Tre-
ball i de la Seguretat Social de la UAB
Sr. Eduardo Rojo Torrecilla, catedràtic de l’Àrea de Dret del Treball i de la Seguretat Social de
la UAB
Sr. Jesús Rubio Arjona, advocat en exercici i professor de l’Àrea de Dret del Treball i de la Segu-
retat Social de la UAB
Sr. Ramon Vallbé Ansesa, advocat en exercici i professor titular d’Escola Universitària de l’À-
rea de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UAB
Sr. Carles Vegas Ronda, advocat en exercici i professor de l’Àrea de Dret del Treball i de la


Abreviatures utilitzades

BOE (Boletín Oficial del Estado)
CE (Constitució Espanyola del 1978)
DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya)
LOLS (Llei orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de llibertat sindical)
TRLET (Text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, aprovat mitjançant el Reial decret
legislatiu 1/1995, de 24 de març).
TRLGSS (Text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat mitjançant el Reial decret
legislatiu 1/1994, de 20 de juny)
TRLISOS (Text refós de la Llei d’infraccions i sancions en l’ordre social, aprovada mitjançant
el Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost).
TRLPL (Text refós de la Llei de procediment laboral, aprovat mitjançant el Reial decret legisla-
tiu 2/1995, de 7 d’abril).
RDLRT (Reial decret llei 17/1977, de 4 de març, sobre relacions de treball)
STS (Sentència del Tribunal Suprem)
STC (Sentència del Tribunal Constitucional)
STSJ (Sentència del Tribunal Superior de Justícia)
SAN (Sentència de l’Audiencia Nacional)
SJS (Sentència del Jutjat Social)


Introducció

L’obra que teniu a les mans és fruit d’un projecte col·lectiu engegat al principi de l’any 2006
pels professors de l’Àrea de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UAB amb l’objectiu
d’afrontar el repte que genera la construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior. L’aprenentatge
de la nostra disciplina en aquest nou context requereix una profunda renovació dels mètodes
docents, que incrementi el protagonisme de l’alumnat en el procés d’aprenentatge i, al marge de
l’adquisició de coneixements, garanteixi també la seva capacitació per a la futura vida professional.
Aquesta renovació no és només una obligació que tenim com a docents universitaris, sinó també
una oportunitat única per afrontar de manera seriosa problemes que sovint deixem de banda
perquè considerem irresolubles, com ara l’absentisme o la falta de motivació de l’alumnat.
Aquest llibre s’estructura a partir d’activitats de format singular que s’estructuren en tres
parts ben diferenciades, precedides d’una introducció on s’especifica el plantejament i els objec-
tius de cadascuna de les activitats. La primera part se centra en l’elaboració del marc teòric del
tema tractat i inclou dos o més activitats de caràcter divers (elaboració d’esquemes o resums,
anàlisi de sentències judicials, recerca de clàusules convencionals, etc.) que han de permetre a
l’alumnat obtenir una visió general sobre els aspectes teòrics essencials d’aquell tema i la seva
importància pràctica. La segona part inclou un o diversos casos pràctics en què es planteja una
sèrie de qüestions similars a les que sorgeixen en el dia a dia de les relacions laborals; qüestions
que l’alumnat ha d’afrontar i resoldre amb l’ajuda de la bibliografia i la jurisprudència que en cada
cas s’adjunta com a documentació de suport. La tercera i última part incorpora dos elements:
d’una banda, un recull de preguntes test amb quatre opcions i una sola resposta vàlida, que se cen-
tren en els aspectes essencials del tema tractat i estan concebudes com un mecanisme d’au-
toavaluació (a l’annex II hi figura la relació de respostes correctes); de l’altra, un recull de pre-
guntes de resposta oberta i format breu, que tracten aspectes més concrets i de més complexitat.
La breu descripció que acabem de fer és suficient per posar de manifest dues de les carac-
terístiques més importants dels Materials per a l’aprenentatge del dret del treball, que con-
stitueixen també dos dels seus principals valors: el caràcter innovador i la flexibilitat. Es tracta
d’una eina que pot utilitzar-se en la pràctica totalitat de les assignatures que s’imparteixen des de
l’Àrea de Dret del Treball i la Seguretat Social de la UAB, serveix tant per a les classes pràctiques
com per a les teòriques, i és compatible amb diferents metodologies docents (classes magistrals,
treball en grup, treball cooperatiu, etc.). Queda en mans del professorat decidir, en funció de la
seva voluntat i del context de cadascuna de les assignatures (nombre de matriculats, perfil dels
alumnes, característiques de la titulació, etc.) quines activitats plantejarà a les assignatures que
imparteixi i també com, quan i amb quin objectiu les utilitzarà.
L’elaboració d’aquest llibre ha requerit un esforç molt important per part de tot el professo-
rat implicat. Tant el disseny del format que havien de tenir les activitats, com la posterior elabo-
ració i revisió han estat tasques complexes, en las que s’han invertit moltes hores de treball i
també importants dosis de paciència i bona disposició per part de directors, coordinadors i autors.
Estem convençuts, però, que tot plegat ha valgut la pena. Els magnífics resultats que va oferir la
utilització d’una part de les activitats a manera de prova pilot durant el segon semestre del curs
2005/2006 s’han vist confirmats durant els cursos 2006/2007, 2007-2008 i 2008-2009, en els
quals s’ha utilitzat la primera i la segona edició del llibre a les principals assignatures que s’im-
parteixen des de l’Àrea de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UAB amb un balanç molt
satisfactori. A principis de l’any 2009 vam començar a treballar en aquesta tercera que ara teniu


a les vostres mans, per tal d’actualitzar i posar al dia totes les activitats, canviar-ne algunes que
resultaven desajustades o insuficients, i també per incorporar nous recursos didàctics, com els casos
pràctics amb proposta de solució que s’afegeixen com a annexos al final d’algunes activitats.
També volem destacar la importància que en l’elaboració d’aquest llibre ha tingut el “Grup
de recerca en drets laborals dels treballadors espanyols i estrangers”, un grup de recerca for-
malment reconegut per la UAB del qual en formem part els directors, els coordinadors i bona
part dels autors. Els estudis desenvolupats en el marc d’aquest grup de recerca han servit de base
per a preparar moltes de les activitats, garantint la inclusió de les qüestions més rellevants, dels
darrers criteris jurisprudencials i també de diverses reflexions doctrinals sobre els principals prob-
lemes que ara mateix es plantegen en la vesant jurídica de les relacions laborals.
Som conscients que el camí cap a l’Espai Europeu d’Educació Superior no és fàcil ni per a
l’alumnat ni per al professorat, i creiem que només aconseguirem avançar en aquest camí si pro-
gressivament anem incorporant a la nostra docència elements que atorguin un paper més actiu a
l’alumne i li garanteixin l’adquisició de les capacitats que necessitarà quan s’incorpori al món pro-
fessional, sempre des del convenciment, mai des de la imposició. El llibre que teniu a les mans
pretén facilitar aquest camí oferint un conjunt ampli i flexible d’eines per transformar l’apre-
nentatge del dret del treball i adaptar-lo als reptes del moment present.

Els directors i els coordinadors
Bellaterra, 12 de setembre del 2009


Pròleg
Ensenyar a aprendre i aprendre a raonar

D’aquí a no gaire, a ningú no li donaran un diploma pel fet de contestar unes preguntes, sinó pel
de saber desenvolupar idees en tots els seus aspectes variables [...] i serà igual que l’examinand
tingui a la seva disposició els llibres, apunts i documents que desitgi. Si no demostra aquesta
capacitat de raonar, no haurà de superar la prova.

Gabriel Ferraté, rector de la Universitat Oberta de Catalunya.
El País, 24 de febrer del 2003

1) Aquest llibre, incloent-hi el seu pròleg, té una finalitat docent i està dirigit a l’alumnat que
comença o segueix l’estudi de les diferents assignatures vinculades al dret del treball i de la
seguretat social (DTSS) que s’imparteixen en diferents estudis universitaris, especialment a
la Llicenciatura de Dret, la Diplomatura de Relacions Laborals, la Diplomatura d’Empresa-
rials, la Llicenciatura de Ciències del Treball i la Llicenciatura d’Administració i Direcció
d’Empreses; i aquesta finalitat també inclou el desig que es revaloritzi la tasca docent del
professorat, tot fent que perdi la condició de “ventafocs”, condició que va denunciar recent-
ment Carlos Berzosa, rector de la Universidad Complutense de Madrid, a “Elogio de la docen-
cia universitaria” (El País, 8 de maig del 2006).

2) Des d’un bon principi és imprescindible que els estudiants coneguin determinats fets que els
ajudaran i, alhora, condicionaran en el procés d’aprenentatge d’aquelles assignatures, però
abans convé deixar clara la premissa següent: la Universitat, la Facultat, l’alumnat, el per-
sonal d’administració i serveis i el professorat, tots plegats hem estat, som i serem cores-
ponsables de tot allò que succeeix i succeirà amb relació a la nostra (“nostra” perquè és de
tots) assignatura.

I. El dret del treball i de la seguretat social als plans d’estudi:
un condicionant pel seu aprenentatge

3) Els plans d’estudi de la Llicenciatura de Dret, pendents de la penúltima i immediata reforma,
en aquesta ocasió per adequar-los a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), sempre
han atorgat a la nostra assignatura un tracte objectivament immerescut, que es posa de mani-
fest en l’escàs nombre de crèdits que se li assigna i, també, en la tendència a la seva pro-
gressiva reducció, un menysteniment que palesa que es desconeix que la realitat demostra que
les seves normes cada dia són més i amb més contingut social. En aquest context general, les
universitats, en exercici de la seva autonomia, tenen un escàs —però en tenen— marge de
maniobra per perfilar aquells plans; un marge que cada universitat i, en concret, les facultats
de dret han aprofitat de manera diferent a l’hora de concretar l’espai que correspon al DTSS.
Si el lector busca els plans d’estudi de diferents facultats i comprova quin lloc hi ocupa la
nostra assignatura, es trobarà amb diferències substancials i amb alguna sorpresa; unes diferèn-
cies que, com han posat de manifest els estudiosos del tema, obeeixen a diferents motius,
entre els quals figura la sensibilitat o concepció més o menys social que cada facultat té del


dret. Si la carrera de dret es presenta com un estudi generalista i no estructurada en “espe-
cialitats” —una possibilitat que no entrarem a analitzar—, caldrà que ens preguntem si un
jurista (generalista) ha de tenir o no els deguts coneixements de DTSS; una qüestió que no
s’ha de respondre pensant en un perfil concret de professional del dret, atès que seria con-
tradictori amb la intenció de formar generalistes i no especialistes.

4) També convé posar de manifest que a una part de l’assignatura de DTSS, el Dret de la pro-
tecció social, no només se li atorga normalment la condició d’assignatura optativa —moltes
vegades l’única optativa en matèria jurídico-social—, sinó que en molts casos és, a més, una
optativa d’optatives, ja que, no se sap exactament per quines raons, altres optatives són en
realitat obligatòries. A tot plegat s’afegeix el fet que l’elecció de les assignatures optatives
no es regeix sempre per regles racionals, sinó per motius de conveniència. Avui en dia, ensen-
yar i/o aprendre un dret social com és el dret del treball sense tenir certs coneixements del
dret de la seguretat social en la seva versió actual, és a dir, el dret de la protecció social, és,
segons el nostre parer, un error científic i professional.

5) En un Estat social, democràtic i de dret —que, a més, és membre d’un Europa que aspira a
ser una “Europa social”, on precisament té el seu encaix l’EEES— és difícil de justificar que
l’alumnat d’una facultat de dret que rep unes nocions jurídiques sòlides sobre, per exemple,
els períodes de cotització exigits per beneficiar-se d’una prestació, en canvi no es plantegi
el profund sentit que actualment tenen les polítiques socials estatals, autonòmiques i comu-
nitàries; és més, és simptomàtic que l’alumnat que acaba els estudis amb determinades nocions
jurídico-socials sobre la lliure circulació de treballadors en l’àmbit comunitari, no tingui la
oportunitat de saber que l’anomenat “arrelament laboral” és un concepte jurídico-laboral que
ha utilitzat el nostre legislador per ordenar el fenomen —i no pas el problema— de la immi-
gració de treballadors no comunitaris. ¿Per quin motiu la immigració comunitària rep més
atenció que la no comunitària en l’ensenyament i aprenentatge del dret de la protecció social?
¿Actualment què preocupa més el legislador, els operadors jurídics i el món del treball i de
la protecció social pública: els fenòmens migratoris comunitaris o els no comunitaris? ¿Es
reflecteixen a les assignatures jurídico-laborals les diferents intensitats dels dos fenòmens
en la seva justa proporció?

II. La concepció del dret del treball i de la seguretat social:
un condicionament per a l’ensenyament del seu aprenentatge

6) Al nostre entendre, les principals raons que expliquen que el DTSS es consideri actualment
una assignatura de segona categoria als estudis de dret són les tres que s’assenyalaran a con-
tinuació; unes raons que l’alumnat haurà de tenir ben presents, perquè poden ser útils per
reflexionar sobre el que realment és el DTSS. Tot i que el que s’exposarà en aquest apartat
pren com a referència la Llicenciatura de Dret, també és predicable, en la seva part essen-
cial, a la resta d’estudis universitaris que s’han indicat a l’encapçalament.

1a) Algunes universitats, per raons que política jurídica —i no pas de ciència jurídica—
(pre)conceben el dret en general com un fenomen simple i exclusivament jurídic, tot
oblidant el seu fort component ideològic, polític, econòmic i, també, social. Aquest plan-
tejament reduccionista per excessivament conceptualista, constreny la raó de ser de les
facultats de dret i de la seva llicenciatura, que s’autolimiten innecessàriament restrin-
gint l’essència i la força transformadora del dret i presentant-lo com un element instru-
mental, com una conseqüència més o menys simple de, per exemple, l’economia. Aquesta
concepció condiciona els continguts de les assignatures i els mètodes docents, i dificulta
que les facultats de dret puguin transmetre determinats coneixements i ensenyar les capa-
citats i habilitats pròpies del jurista i/o el professional del dret que la nova societat reclama.
2a) En aquest entorn reduccionista, la projecció d’un dret social com sens dubte és el DTSS
no és gens fàcil; però, a més, algunes vegades aquestes polítiques universitàries també


estan —lògicament i legítimament— condicionades per pautes ideològiques del mateix
perfil conservador i purità. Si s’accepta que l’autèntic dret del treball té una funció equi-
libradora de les desiguals situacions en les quals per motius econòmics es troben les per-
sones individuals i les seves respectives classes socials, si es té present que està inspirat
en el principi pro operario i si s’explicita que el seu component jurídic no ha de servir
per amagar la seva condició de dret social que ordena les relacions originades pel con-
flicte social que genera la conjugació del factor capital amb el factor treball; si tenim
present tot això, diem, no és estrany que la major o menor rellevància que s’atorga en el
món universitari al DTSS també depengui de determinades conviccions polítiques.

Mentre es continuï constatant que en les primeres explicacions que rep l’alumnat de les nos-
tres facultats sobre el sistema de fonts del dret no es deixa ni tan sols un forat on puguin tenir
cabuda els convenis col·lectius (és a dir, s’oblidi el mandat de l’article 37 de la mateixa Lex
suprema); mentre de les prejubilacions només es pugui explicar o s’expliqui la seva dimen-
sió pseudojurídica bo i oblidant o desconeixent el sentit social d’aquesta figura, i no es posi
de manifest que aquesta pràctica empresarial no sempre és un mecanisme de repartiment de
rendes, com correspon a tota mesura de protecció social, sinó una operació absolutament
diferent; mentre se segueixi defensant que l’empresa és un nucli d’imputació del DTSS i s’o-
blidi que aquesta condició només la tenen el contracte de treball i la llibertat sindical; i men-
tre no es reconegui com una cosa pròpia del DTSS la globalització dels drets socials amb la
mateixa naturalitat que altres coneixements es refereixen a la internacionalització del capi-
tal en la nova fase de globalització; mentre tot això no succeeixi, diem, un part del profes-
sorat del DTSS no ens podrem considerar satisfets per la tasca realitzada, atès que, segons
el nostre parer, s’està donant una visió del dret en general, i de la nostra assignatura en par-
ticular, reduïda per imposició de determinats interessos que no són sempre els de la majoria
de la ciutadania (ens referim, òbviament, a la “ciutadania social”), ni tampoc els de la majo-
ria de persones a les quals es dirigeix el DTSS.
Els nostres alumnes tindran ocasió, durant el curs, de reflexionar i opinar, lliurement i
en veu alta, sobre, per exemple, l’encert o el desencert de la defensa que des de determinats
fòrums neoliberals es fa de la flexibilitat laboral en el sentit més dur de l’expressió, es a dir,
defensant —d’una manera més interessada que interessant— la desregulació de les relacions
laborals, i podrà comprovar que, si prosperen aquestes pretensions, es produirà la quasi desa-
parició de l’ordenament jurídic laboral. Evidentment, aquestes doctrines també tenen detrac-
tors que veuen —veiem— en tot plegat una tornada a un moment passat en què les relacions
laborals es desenvolupaven amb absoluta llibertat dins el marc del dret civil, i per tant no és
enganyar a ningú afirmar que, quan les universitats i facultats ordenen l’ensenyament del
DTSS estan adoptant una decisió, sens dubte legítima, però política, ja que estan prenent
postura en aquesta controvèrsia. En el mateix pla dialèctic, el nostre alumnat haurà de deci-
dir si existeix o no una relació entre dos fets incontrovertits: d’una banda, les històriques
dificultats que les primeres normes laborals van haver de superar per arribar a convertir-se
en una branca autònoma de l’ordenament jurídic denominada dret del treball (i de la segu-
retat social) i les actuals controvèrsies sobre la seva pervivència davant aquells que patroci-
nen la “desregulació de les relacions laborals”; i, de l’altra, els històrics problemes que aquesta
branca jurídica va haver d’esquivar per tal que se li reconegués autonomia científica i didàc-
tica, i els debats actuals sobre la ubicació i extensió dels plans d’estudi universitaris.

7) La nostra principal crítica als plans d’estudi actuals i als propers (adaptats al Procés de
Bolonya) també es pot explicitar a partir d’una simple sensació: sembla que el món del tre-
ball i de la protecció social no ha canviat gairebé gens des que el DTSS —no pas sense un
previ i llarg període d’intents no consumats— va tenir, per primera vegada, la seva pròpia
càtedra universitària, ja que en tots els plans d’estudis se’ns ha anat reservant, mutatis mutandi,
un espai molt semblant però sempre escàs i amb clara tendència a la baixa, i, a banda d’això,
els descriptors ministerials de l’assignatura — redactats ben confusament—, a la pràctica
són sempre, si no els mateixos, massa semblants. No obstant això, no ens hem d’enganyar
entre nosaltres —professorat i alumnat—: el món del treball ha canviat molt i molt, mentre


que no tots els plans d’estudi i els temaris del DTSS s’han reconvertit de manera suficient.
Com que estem plenament convençuts que aquesta percepció del canvi que han patit les rela-
cions de treball és tan evident entre l’alumnat, com sens dubte ho és a la societat, nosaltres
ens sentim alliberats d’esmentar exemples de temes jurídico-laborals actuals que han de ser
objecte de tractament durant el curs i no ho poden ser amb la deguda atenció per manca mate-
rial de temps; a la qual cosa sempre es podrà contraargumentar —i, no cal dir-ho, amb certa
raó— que, en ocasions, juntament amb manifestes i reprovables desídies, allò que falla és el
bon repartiment del temps per part del professorat, però és que aquest és un bé tan escàs, que
aquesta escassetat dificulta la tasca de l’alumnat i del docent; i tot això és així malgrat que
els dos col·lectius sàpiguen i comprenguin, respectivament, que no hi ha cap regla didàctica
que justifiqui que tot el temari hagi de ser objecte d’“explicació a classe”, si el que es pre-
tén és el que diu el títol d’aquest pròleg, del qual també s’ha d’inferir que ni el “temari” és
el “programa docent”, ni tan sols que s’ha d’“ensenyar” el mateix en menys temps. Fonts,
dret individual del treball, dret sindical o col·lectiu, Administració laboral, processal labo-
ral i seguretat social, incloent-hi, a més, per exemple, polítiques d’ocupació i prevenció de
riscos laborals, és —llevat d’una millor opinió, a la qual ens sotmetem amb molt de gust—
un compendi temàtic —d’altra banda recollit als compendis ministerials— que difícilment
es pot reduir adequadament en un sol curs acadèmic comptant-hi amb els crèdits de què ara
disposem, i així és malgrat que tot plegat s’estudiï d’acord tan sols amb el dret intern, tot
obviant, doncs, per exemple, tot allò que comporta la internacionalització i la globalització
en l’ordenament jurídic laboral. En tot cas, un prec a tots i cada un dels lectors: intenteu deta-
llar l’elevadíssim nombre de vegades que us veureu ineludiblement obligats durant tota la vida
a ser part d’actes jurídics laborals i de la seguretat social, i intenteu valorar la importància
vital de tots i cada un d’ells; i, d’altra banda, constateu en les estadístiques judicials i admi-
nistratives oficials si aquests actes, en general, són font de conflictes o no.

III. L’aprenentatge del dret del treball i de la seguretat social en altres estudis.
Especial consideració de la Llicenciatura en Ciències del Treball

8) Recordem que les apreciacions més generals formulades fins aquí prenent com a referent la
Llicenciatura en Dret, també valen, en principi, amb relació a la resta d’estudis esmentats a
la capçalera, i tan sols és oportú afegir-hi unes precisions més específiques, que sens dubte
són de més elevat to quan ens referim als dos estudis que s’esmenten als paràgrafs següents.
La Diplomatura de Relacions Laborals i la Llicenciatura de Ciències del Treball —la
reforma de les quals és imminent—, adscrites o no a les facultats de dret, han estat, per regla
general, una alenada d’aire fresc per al DTSS —com al seu moment ho va ser la tasca rea-
litzada per les escoles socials—, sense que això pugui servir de justificació per al tracte que
aquest rep a la majoria de llicenciatures de dret, ja que es tracta d’estudis totalment diferents;
i és més, els perfils dels dos estudis esmentats, àgilment gestionats, gaudeixen de la perme-
abilitat i de crèdits suficients per incorporar-hi, previ l’ajustament que sigui més apropiat, els
nous temes jurídico-laborals i socials, i, d’altra banda, també es poden i s’han d’incorporar
noves tècniques docents i d’avaluació, sempre que el nombre d’alumnes per grup sigui l’i-
doni.
Es tracta de perseverar perquè aquests estudis siguin prou multidisciplinaris per perme-
tre l’adquisició de coneixements, capacitats i habilitats per tal que els/les alumnes esdevin-
guin professionals polivalents, i tot això sense perdre el nord següent: la clau de volta d’a-
quests ensenyaments són les assignatures jurídico-laborals i de protecció social en el sentit
ampli de l’expressió que postulem. L’alumnat —i/o el professorat— d’aquestes carreres no
ha de caure en el debat estèril al voltant de si el DTSS el coneix més bé o més malament que
l’alumnat de dret; és a l’alumnat d’aquesta llicenciatura a qui correspon valorar si ha tingut
l’oportunitat o no d’aprendre aquesta assignatura en la mesura necessària. Els discents de
ciències del treball, el que no poden deixar de fer és comprovar amb atenció si quan s’ini-
cien en la carrera se’ls introdueix en el món del dret amb l’agilitat i la serietat necessària, ja
que han de ser —i ho són— conscients de la lògica dificultat que això comporta. De la mateixa


manera que aquests alumnes, en acabar la carrera, ha de constatar si, segons el seu parer,
encara els manquen més coneixements teòrico-pràctics, com, per exemple, de dret proces-
sal laboral, pel fet que aquest no té un espai suficient en els plans d’estudi, qüestió aquesta
que, a més a més, és important valorar, tenint en compte la problemàtica coneguda per tots
que ha existit sobre la presència d’aquests professionals en seu jurisdiccional, de la mateixa
manera que el ja diplomat o llicenciat en relacions laborals o ciències del treball també ha
de reflexionar al voltant de la possibilitat de postular que en aquestes carreres es faci més esment,
jurídic i no jurídic, sobre recursos humans, sobre auditoria, sobre polítiques laborals i de pro-
tecció social autonòmiques i comunitàries, i sobre prevenció de riscos laborals, sigui dit així
per exemplificar certs aspectes de present i de futur que algú haurà d’atendre professional-
ment amb els deguts coneixements jurídico-laborals.
Sigui quina sigui al final la reforma que pateixin aquests estudis, és tanta la seva poten-
cialitat, que és necessari fer-hi una citació breu sobre un tema clàssic. És cert que són estu-
dis amb un component “aplicatiu” significat, però no per això és acceptable, al nostre enten-
dre, que s’hagi de rebaixar el seu contingut “teòric” —dit així perquè sigui més comprensible
la idea que volem transmetre—, sinó que el que es requereix és que els aprenentatges “pràc-
tics” es configurin en atenció al perfil professional propi; i a tot això s’hi ha d’adequar el
mètode docent i d’avaluació.

9) Contràriament, la presència de la nostra assignatura a la Diplomatura de Ciències Empresa-
rials i a la Llicenciatura d’Administració i Direcció d’Empreses, que reforma rere reforma
ha anat perdent espai en moltes universitats, corre un risc seriós de convertir-se en una anèc-
dota; és més, no ens seria gaire difícil esmentar exemples concrets en què la nostra assigna-
tura, malgrat tenir assignada reserva de crèdits en el descriptor ministerial, no s’imparteix,
sense que, pel que sembla, ningú en noti l’absència.
Ara bé, a un llicenciat en direcció i administració d’empreses o un diplomat en ciències
empresarials que es mogui en l’àmbit empresarial, li interessa tenir una base mínimament jurí-
dica que li permeti saber quins contractes de treball existeixen i quin és el cost de cada un
d’ells per a l’empresari. Ha de saber què és un comitè d’empresa i la capacitat normativa
que té aquest per “dictar normes” en forma de conveni col·lectiu, en el qual, entre moltes
altres coses, es regularan les polítiques salarials i les d’ocupació a l’empresa.
A més a més, cal assenyalar que continua existint una qüestió de base opinable: la per-
sistència a presentar el dret del treball com el dret de l’empresari o com el dret de l’empresa,
i no com aquell que regula les relacions laborals entre empresaris i treballadors, i entre sin-
dicats i organitzacions empresarials, al voltant dels nuclis contracte de treball i llibertat sin-
dical, respectivament.

10) Els qui cursen aquestes carreres universitàries, saben que no es preparen per ser juristes,
decisió amb la qual el professorat de dret ha de ser escrupolosament respectuós; però els qui
decideixin en el futur prestar els seus serveis professionals “en el món empresarial” han de
saber que l’empresa no és només una institució mercantil l’activitat de la qual és l’econòmica
i l’únic objectiu de la qual és el benefici pur i dur, sinó que aquesta és alguna cosa més: el
món de l’empresa també és el món del treball, i tot això comporta que aquesta és una insti-
tució amb un significat component sociolaboral. És per aquest motiu que cada dia més s’as-
senyalen nous aspectes socials de les empreses, i així, per exemple, els professionals al ser-
vei d’un empresari han de saber que per organitzar la reestructuració per deslocalització de
l’empresa per raons econòmiques —dit sigui v. gr.—, entre moltes altres coses, també hau-
ran de tenir en compte “el pla social”; d’altra banda, cada vegada pren més forma una nova
realitat, com és la d’exigir a l’empresa el compliment auditat de la seva responsabilitat, la qual,
per més que a vegades s’adjectivi de “corporativa”, és en realitat una responsabilitat “social”
que requerirà una auditoria també “social”; i, també, certs professionals del denominat “món
de l’empresa” han de saber el significat de la prevenció de riscos laborals, i com a mínim enten-
dre el perquè de la sinistralitat i que les situacions d’incapacitat laboral i l’absentisme labo-
ral dels treballadors no suposen només costos socials, sinó també càrregues econòmiques
per al mateix empresari que els va contractar, i això són qüestions que afecten l’organitza-


ció del treball, precisament, a l’empresa, és a dir, la realitat social que converteixen en eix
dels seus estudis.
En conclusió: l’alumnat d’aquests estudis “no jurídics” que vulgui treballar en l’entorn
empresarial privat o públic, ha de valorar si li resulta convenient o no cursar més o menys
assignatures jurídico-laborals; en tot cas, no ha de sortir de la universitat pensant que la “polí-
tica d’ocupació”, la “política de personal” i l’“organització del treball” en una empresa són
qüestions alienes al DTSS, i més si té clar, com ho ha de tenir, que el dret no només serveix
per regular conductes, sinó també per evitar situacions injustes i, per tant, potencialment con-
flictives que, com tots sabem, impedeixen la correcta productivitat d’una empresa que es
preui de generar beneficis privats i socials, de la mateixa manera que el referit estudiantat ha
de saber diferenciar entre el concepte d’empresari en sentit estricte, i el d’ocupador en el
sentit d’emprenedor, conceptes tots dos que també són propis de l’ordenament jurídico-labo-
ral.

11) En el marc d’aquestes reflexions objectives, i esperançadores i optimistes amb fonament, és
on nosaltres situem aquest llibre per a l’aprenentatge del DTSS, i així ho fem com a com-
promís escrit per, primerament, millorar l’ensenyament versus l’aprenentatge del DTSS i,
segonament, adequar els sistemes d’avaluació dels coneixements adquirits per l’alumnat als
nous mètodes docents. Els nous mètodes docents i els nous sistemes d’avaluació són les dues
qüestions a les quals ens referirem a continuació, amb la brevetat pròpia del cas i no sense
avançar que qualsevol opinió de l’alumnat ens serà de valuosa ajuda, a la vegada que un estí-
mul per persistir i millorar la nostra labor docent, de la mateixa manera que ho seria rebre
les opinions dels qui, havent sigut alumnes, ara ja presten els seus serveis en diversos llocs
de treball. L’avaluació de les activitats docents per part de l’alumnat també és una exigèn-
cia a què explícitament es refereix la mateixa Declaració de Bolonya (1998-1999).

IV. Nou contracte docent: l’aprenentatge i l’avaluació continuada convinguda del
dret del treball i de la seguretat social

12) D’acord amb les pautes de l’Espai Europeu d’Educació Superior, no només la metodologia
docent ha de canviar, sinó que també ho han de fer els sistemes d’avaluació. Aquestes dues
activitats són les dues cares d’una mateixa moneda, i és per això que les reflexions sobre
elles les agrupem dins un mateix apartat i les exposem, en part, entrellaçades.

13) Tant el nou model docent com el d’avaluació continuada han de ser alguna cosa més que
impostos convinguts amb l’alumnat: s’ha de forjar un pedagògic autoconvenciment per part
de tots sobre la bondat i objectivitat d’aquests models. El clima humà derivat del consens en
el que és fonamental i la bona relació entre alumnat i professorat, són requisits tan impres-
cindibles, com ho són els recursos disponibles (dit sigui entre parèntesis: sobre la necessitat
de disposar de recursos suficients i de totes menes, no volem tractar, ja que és obvi què pas-
saria si no fos així). S’ha de reconèixer que, al principi, tant el professorat com l’alumnat
hauran de dedicar més temps a l’ensenyament, l’aprenentatge i la tasca d’avaluació, però
que no seran hores perdudes ni “hores de més”, sinó que, al contrari, serà un temps que es
guanyarà en l’immediat futur acadèmic i professional, atès que, exigint durant l’aprenen-
tatge i comprovant en l’avaluació que s’ha utilitzat més el raonament (= coneixements + anà-
lisi + aplicació + síntesi concloent) que els mètodes merament memorístics (= coneixement
+ comprensió), es tindran més garanties que l’alumne el dia de demà estarà en disposició de
resoldre nous problemes i que, en conseqüència, és mereixedor de superar l’assignatura en
tràmit d’avaluació. En aquest sentit, els primers comentaris escrits sobre el que representa
el Procés de Bolonya, indiquen que el canvi consisteix a combinar lliurement la responsa-
bilitat del professorat d’“ensenyar” amb la d’“aprendre” per part de l’alumnat, i al seu torn
a establir un sistema d’avaluació continuada no només dels “coneixements” adquirits, sinó
també de l’assoliment dels objectius de l’aprenentatge teòrico-pràctic; i, com també assen-
yalen autoritats en el tema, ensenyar a aprendre és també ensenyar a desaprendre el que con-


vingui, de tal manera que, a més de comprendre, s’aprèn a retenir el que realment importa.
L’aprenentatge de l’alumnat —i no tan sols l’ensenyament del professorat— es converteix
en el nou objectiu dels estudis universitaris, aprenentatge que ha de ser innovador en el sen-
tit que faciliti a l’alumnat “solucionar” en el futur qüestions que no van poder ser planteja-
des a la facultat; així va ser proposat, entre d’altres, per Juan Ramón Capella, que, amb tant
d’encert, ha escrit sobre El aprendizaje del aprendizaje. Fruta prohibida. Una introducción
al estudio del derecho (Madrid: Editorial Trotta, 1995), i així ho fem nosaltres.

14) En aquest llibre s’exemplifiquen mecanismes que es poden utilitzar de manera conjunta tant
per l’aprenentatge com per l’avaluació continuada, i es fa mitjançant mecanismes molt variats,
tot facilitant, com hem exposat, que a cada assignatura i/o cada grup d’aquesta es puguin
emprar els uns o els altres, o fins i tot diferents, segons més convingui a criteri raonat del pro-
fessorat. Però, partint sempre de la idea tant que les activitats d’aprenentatge impliquen acti-
vitats d’autoavaluació, com que les proves d’avaluació es formulen també en clau d’ensen-
yament, és per això que, com hem dit, “ensenyar a aprendre” i “avaluar el procés
d’aprenentatge” són les dues cares d’una mateixa moneda, i per això al llibre de referència
també s’assenyalen els objectius de cada activitat docent.

15) El trinomi “classe magistral / apunts de classe / examen final”, en el seu estat pur i per si
mateix, ja no té sentit, atès que el nou “contracte de docència” té un altre contingut, és a dir,
unes altres obligacions i drets per a l’alumnat i per al professorat. S’ha acabat l’anonimat
—¿convingut?— del professor/a i de l’alumne/a dins i durant les classes “únicament magis-
trals” que, en ocasions, podria diluir certes responsabilitats de tots dos, com també s’han d’e-
liminar per impossibles les “absències intel·lectuals” dels uns i dels altres a les aules (i de tota
mena, incloent-hi l’absentisme injustificat de l’alumnat), i és per això que també és conve-
nient que desapareguin, en la mesura que sigui necessari, les avaluacions “impersonals i/o
anònimes”. Tan necessitat de canvi està impartir les classes de memòria i/o quasi al dictat,
com superar avaluacions amb la mateixa tècnica; és per això que parlem d’un nou contracte
docent en sentit global, que té un nou contingut obligacional —ensenyar a aprendre, apren-
dre a raonar versus avaluació continuada de l’aprenentatge— que exigirà que les dues parts
es comprometin a canviar certs hàbits. Un contracte que es formalitzarà per escrit mitjançant
el programa de l’assignatura, en el qual, com les normes universitàries obliguen, i com a
autèntic i valuós instrument docent que és, no només s’ha d’incloure el temari —errònia-
ment denominat “programa”—, degudament i didàcticament estructurat, sinó també els objec-
tius generals que es volen assolir, les pautes d’organització del curs des de l’òptica docent i
de l’alumnat, i les d’avaluació degudament detallades, com també la citació abreujada de les
fonts de coneixement bàsiques, ja que les més concretes s’hauran d’indicar a mesura que es
desenvolupin les diferents unitats docents.

16) En aquest llibre, tal com hem anunciat, s’insisteix sobre la bondat de continuar diferenciant
entre els aprenentatges “teòric” i “pràctic”, sempre que les dues activitats, no només es coor-
dinin entre si, sinó que a més els continguts reals siguin els que corresponguin a cadascuna
de les dues tècniques d’aprenentatge d’acord amb les regles didàctiques més elementals. Les
classes “teòriques” continuaran presents, però hauran d’estar especialment dedicades a la
transmissió reflexiva, creativa i dialèctica dels conceptes bàsics i a la indicació de les pau-
tes d’utilització de les fonts de coneixement per tal que es pugui aprofundir degudament i així
introduir l’auditori en la realització de la resta d’activitats docents. L’aprenentatge més pràc-
tic, ben entès i organitzat, és una part molt important del contingut del nou contracte docent,
en el qual l’adquisició de certes capacitats i habilitats es presenta paral·lelament a la de conei-
xements, i per això, ara que s’apropen canvis, és el moment que aquesta activitat recuperi el
valor que mai no hauria d’haver perdut per motius de diferent condició i entre els quals, no
cal dir-ho, també s’han d’incloure la falta de predisposició suficient per part de cert profes-
sorat i de cert alumnat; i tot això ho afirmem entenent com el que més que un “contracte de
treball en pràctiques”, o relació laboral legal similar —si s’utilitza correctament—, té la fina-
litat d’aprenentatge que la seva configuració ostenta; però, no pas per això, sinó precisament


per allò, també som del parer que no són adequades aquelles opinions generalitzades, indis-
criminades i amb carència de fonament didàctic que, sense més, desmereixen les pràctiques
realitzades en el marc de les facultats de dret, i molt menys les compartim quan així ho fan
els qui, per cert, al seu moment també van ser alumnes d’aquestes, assistissin o no a les clas-
ses pràctiques, i, si ho feien, ajudessin o no a millorar-les en la mesura del que era possible.
Amb la mateixa idea de reviure la funció de les autèntiques activitats pràctiques de cada
assignatura, hauríem d’autocriticar-nos per tal de saber què hem fet bé o malament amb els
pràcticums, ja que, segons el nostre parer, és tan cert que tenen un valuós potencial de crè-
dits, que al principi va satisfer el desig de molts, com que, en ocasions, no hem sabut apro-
fitar-los prou bé, sigui per haver-los utilitzat com a simple excusa per no fer pràctiques d’as-
signatura, sigui per haver-nos descuidat de valorar-los davant l’alumnat i per no haver dedicat
el temps necessari —que no és poc— per organitzar-los; seria convenient, doncs, replante-
jar-los quan sigui necessari, i fer-ho en el sentit de promoure la seva condició d’“assignatura
de primer ordre”, dosificar-ne adequadament el contingut multidisciplinari —sense caure en
miscel·lànies desorientadores— i organitzar-los com el tancament a manera de nivell supe-
rior de les pràctiques anteriorment realitzades en cada assignatura i mai com a reiteració, ni,
encara menys, com a fase inicial d’aquestes. Les denominades pràctiques externes tenen i han
de seguir tenint el seu significat propi; així doncs, no han de ser considerades substitutives
de les realitzades a la facultat, sinó al contrari, una activitat docent de nivell superior i, en
conseqüència, subsegüent a aquestes, de la mateixa manera que s’ha d’assegurar el real con-
tingut formatiu d’aquestes i el seu control universitari a efectes d’avaluació, tot buscant la
fórmula jurídica més adequada que en cap cas no permeti confondre-les amb les relacions
laborals en sentit jurídic, però que, no obstant això, les revaloritzi com a mecanisme per faci-
litar la incorporació de l’alumnat al món del treball.

17) No és cert que l’estudi del dret en general, i del DTSS en particular, exigeixi més capacitat
memorística que altres ensenyaments. Una qüestió diferent és que, amb la mateixa memò-
ria que té tothom, els alumnes i els docents de dret sembla que, en ocasions, podem donar
resposta immediata a certes preguntes. Però ¿no serà més cert que en realitat si s’aprova un
examen “per simple memòria” és perquè realment es tracta d’un “examen de la memòria”,
i en definitiva perquè l’examen no podia ser d’una altra mena si és que l’ensenyament previ
no es basa en el raonament jurídic sinó en la formulació quasi al dictat de simples afirma-
cions o en la transmissió de meres informacions? Perquè, si és així, caldrà pensar que el
fracàs del futur professional de tots —docents i alumnes— està assegurat, atès que s’exi-
geixen dos impossibles: gaudir d’una memòria que ningú no pot tenir, i que la informació
retinguda en un moment continuï sent la mateixa després i durant molt de temps.
Per tot això, sembla clar que, com hem anticipat, es tracta d’aprendre a raonar amb la millor
alternativa que permeti que el dia de demà l’alumnat sigui capaç de donar una solució més
sòlida a un “cas” que ja va tenir l’oportunitat de plantejar-se a la Facultat, i, principalment,
a argumentar “la seva solució” a un “cas” que no va tenir la possibilitat de tractar en aquesta
seu; és aquell, i no un altre, el moment en el qual els estudiants realment hauran d’examinar-
se, amb tots els llibres i documents que vulgui, però, amb cura, “a convocatòria única”.

18) No tenim cap dubte sobre el fet que l’ensenyament per un aprenentatge més lliure i més res-
ponsable de l’alumnat i la consegüent avaluació continuada exigiran més temps i més coor-
dinació per part del professorat, atès que obliguen a un seguiment i una valoració del grau
d’avançament de l’aprenentatge per part d’un col·lectiu d’aquest; però tenim seriosos dub-
tes sobre el fet que l’objectivitat d’aquest tipus d’avaluació comentada sigui més reduïda
que la que ha estat oferint un examen final en el sentit més clàssic de l’expressió.
Una bona part de la raonable falta de confiança en la nova docència i la nova avaluació
es pot i cal intentar corregir-la amb un adequat “pla de tutories docents” individuals i col·lec-
tives preprogramat, de pràctica continuada però periodificada, pla que, concebut com una
vertadera unitat docent més, té com a objectiu, no només complementar altres sessions de tre-
ball, sinó també tenir millor constància dels dos elements objectes d’avaluació: el procés
(d’aprenentatge) i el producte (resultats obtinguts, però tenint en compte tant l’esforç com


el rendiment). La posada en pràctica d’aquestes tutories ocuparà un cert temps al professo-
rat i a l’alumnat, però en tot cas s’ha de recordar que els crèdits ECTS, en suprimir “classes
magistrals presencials”, alliberen un temps que pot donar cobertura a aquestes tutories, de
la mateixa manera que cal assegurar que el temps ara dedicat a “tutories semiburocràtiques”
—però no per això de menor obligat compliment— hauria de ser ínfim per definició; de
manera que també es pot recuperar un temps addicional. Fent relació al pla de tutories docents
com una més de les unitats docents bàsiques, ens permetem fer menció d’una qüestió que pot
passar desapercebuda: la seva programació horària i el seu compliment per part de tots els
implicats; com que no programar horari propi o fer-lo coincidint amb altres activitats del
professorat i/o de l’alumnat, és una manera com una altra de facilitar que no es realitzin o
no es puguin realitzar degudament, amb totes les conseqüències negatives que això com-
portaria.

19) Pel que fa a l’avaluació continuada en concret, es pot dir amb la sinceritat i la provisionali-
tat pròpies del cas, que és arriscat poder afirmar, sense més, que mai no és necessària una prova
final més o menys decisòria, ja que aquest debat obligaria a considerar una multiplicitat de
factors i circumstàncies, i en conseqüència les respostes dependrien d’aquells; però sí que és
factible defensar la bondat i l’objectivitat que comporta l’avaluació continuada de l’apre-
nentatge al llarg del curs per tal que així la prova final perdi les seves clàssiques connotacions
negatives, prou conegudes i que no comentarem. Les successives proves d’avaluació conti-
nuada han de confeccionar-se periòdicament i programar-se amb molta precaució, poden i
han de ser de molt divers contingut i estil, i entre les proves també es poden incloure les que
es basen en activitats individuals i treballs cooperatius realitzats per grups, tant si es poden
fer durant les classes teòrico-pràctiques presencials, com en règim de tutories, en el sentit abans
esmentat; però tenint en compte, a més, com hem avançat, els dos elements objecte d’ava-
luació: el procés (d’aprenentatge) i el producte (resultats obtinguts, però tenint en compte
tant l’esforç com el rendiment). No cal dir que la posada en pràctica de les proves d’avalua-
ció ha de basar-se en l’acurada ponderació de cada una de les parts integrants a l’efecte de
determinar la qualificació final i la transparència d’aquestes.

V. ¿Estudies o treballes? Estudio i treballo

20) Som coneixedors que la copiosa documentació oficial que acompanya l’anomenat “Projecte
Bolonya”, com no podia ser d’una altra manera, evidencia que la posada en pràctica de les
novetats docents i avaluadores, atès que totes dues són “continuades”, pot provocar dificul-
tats als alumnes que, per causa justa —alguns perquè treballen—, no poden assistir a les acti-
vitats docents amb regularitat, però tenim la plena seguretat que aquesta qüestió es pot solu-
cionar, o si més no pal·liar, amb l’esforç de tothom, recalquem-ho, de tothom. El professorat
de la nostra disciplina —de nou, doncs, a propòsit de la quotidianitat del DTSS— és un dels
més capacitats per tal de coadjuvar degudament a la pedagògica tasca de cercar possibles
solucions “legals” i pràctiques, i així ho creiem per dues raons; una que serà exposada jurí-
dicament, i la segona, portant a col·lació el que avui en dia es podria considerar com una
possible anècdota. I totes dues qüestions les referenciem per tal de deixar constància pública
que el professorat de Dret del treball està doblement sensibilitzat i alhora obligat a tenir pre-
sent aquesta problemàtica, atès que alguns estudiants, a banda de ser el alumnes nostres, són
també treballadors, és a dir, titulars de drets i deures del dret que nosaltres professem i que
ells aprendran, sense dubte, amb autèntica fruïció.

21) Als alumnes que, a més a més, treballen per compte d’altri, i que per això ja han tingut unes
vivències sobre el DTSS, el professorat de la disciplina els ha de recordar —per tal d’aju-
dar-los en la seva dificultat i per tal que així, raonadament, aprenguin DTSS sense recórrer
a la memorística— allò que es preveu a l’article 23 de la LET i al Conveni 140 (1978) de l’OIT;
és a dir, se’ls ha d’argumentar que la universitat no és l’única responsable de resoldre els
equilibris que comporta compatibilitzar estudis universitaris i treball assalariat, sinó que, per


mandat legal, els seus respectius empresaris (!) i ells mateixos (!!) també són, en part, cores-
ponsables del que els passa, i, quan són tres els interessats, potser és més fàcil de trobar-hi
solucions eficaces i legals. En aquesta qüestió, no hi caben demagògies; sabem perfectament
que tot això no solucionarà totes i cada una de les dificultats particulars d’aquest col·lectiu
d’alumnes, però creiem que, així advertit, l’estudiant haurà après DTSS de manera raonada
i a compartir responsabilitats, i alhora serà conscient que és lògic i recomanable que cada un
d’ells, com a alumne/a, hagi d’ajustar amb racional cadència el ritme dels seus estudis a les
seves disponibilitats reals de temps, i com a treballador sàpiga què es el que legalment pot
fer per tal que, precisament, “el seu” DTSS (particularment, el seu “conveni col·lectiu”) li
faciliti l’activitat com a treballador/a i com a estudiant universitari..

22) I de la mateixa manera la Facultat, per tal de coadjuvar a superar aquestes dificultats, sense
caure tampoc en jacobinismes que mai no acceptaria l’alumnat, haurà de mirar de dissenyar
itineraris acadèmics curriculars de traçat divers; delimitar calendaris; fixar horaris per a totes
les activitats docents —incloent-hi les tutories— que siguin els més adients per tal de donar
la màxima satisfacció al màxim nombre d’alumnes; no es tracta, doncs, de discutir només a
propòsit del moment d’inici de “les classes”, sinó de coses més elementals per pregones.
Segons com s’organitzi la implantació del treball amb crèdits ECTS, pot resultar un entra-
mat inflexible i extenuant per a tothom —per als alumnes treballin o no, i també per als pro-
fessors en general, tant els de dedicació exclusiva com els que són professionals del dret por-
tes enfora del centre universitari—, però potser convingui, també, experimentar si aquests nous
mòduls docents comporten o no elements flexibilitzadors que puguin afavorir a tothom. Si
avui en dia el professorat de DTSS defensem que un dels aspectes positius que té la desit-
jada “empresa flexible” consisteix que aquesta pugui ser una “empresa escola”, és impres-
cindible que les facultats s’organitzin amb la flexibilitat docent necessària perquè això sigui
possible, pràctica en la qual, per cert, aquestes tenen ja acreditada experiència arran de la
impartició dels actuals postgraus, màsters o ensenyaments similars. Es tractaria, doncs, d’in-
tentar-ho també amb certes llicenciatures i diplomatures a l’empara dels crèdits ECTS; i si
des de l’Europa social s’argumenta a favor que la formació es transformi en el desenvolu-
pament de la capacitat d’aprenentatge al llarg de tota la vida laboral (“empresa escola”), sig-
nificant així el sentit del dret a la formació continuada dels treballadors, no poden ser les
universitats, i encara menys les facultats de dret i el seu professorat de DTSS els qui, preci-
sament, deixin passar l’oportunitat d’implementar l’Espai Europeu de l’Ensenyament Supe-
rior dissenyat pel Procés de Bolonya, per tal de mirar d’afavorir els estudis universitaris de
l’alumnat, que, per la raó que sigui, decideix estudiar i treballar alhora.

23) Volem comentar a aquest col·lectiu d’alumnes una anècdota que, sens dubte, per pedagò-
gica, l’il·lustrarà, també, en la reflexió sobre com es pot aprendre DTSS i com no s’ha de fer
—perquè no es pot fer. Una facultat de dret, amb la millor intenció, segons ens consta fefa-
entment, va establir —¿legalment?— un tercer torn de “vespre” —d’acord amb la definició
dels mateixos alumnes/treballadors— l’horari del qual era de 19.00 a 21.00 hores (mentre que
el del “matí” era de 9.00 a 13.00 o a 14.00 hores, i el de la tarda, de 15.00 o 16.00 a 19.00
h). Doncs bé, el “grup de vespre” es va suprimir, sense més, per raons tan òbvies que no cal
explicitar —i així el de tarda va passar a la franja horària de 15.00 a 21.00 hores aproxima-
dament—, i precisament els alumnes suposadament “damnificats” van entendre a la perfec-
ció que la decisió no els “perjudicava” realment; sinó ben al contrari.
Amb aquest bon saber i bon fer dels alumnes hem comptat, un cop més, per al·ludir a la
nova problemàtica que comportarà treballar i estudiar en el marc d’un nou tipus d’ensenya-
ment universitari, i per això estem totalment convençuts que aquests comprendran el real
sentit de les nostres opinions en aquest punt, tot i que una part d’aquestes hagin estat expo-
sades mitjançant una, no cal dir-ho, “suposada” anècdota relatada a partir d’uns fets certs.

24) Dèiem —i ara, tot acabant, reiterem— que aquest llibre s’ha redactat amb tant d’optimisme
com de realisme crític, que es posarà en pràctica amb la màxima il·lusió i amb la seguretat
que tots els universitaris col·laborarem en l’experiència, tot assenyalant especialment els


aspectes susceptibles de millora, que no seran pocs, però pensant sempre, per a la tranquil·litat
també de tothom, que el Procés de Bolonya aporta novetats, però també inclou plantejaments
que tenen, entre el professorat de DTSS, un passat ple d’experiències, en part (semi)fracas-
sades, però que sens dubte poden ser útils en el futur immediat. En aquest sentit, convé recor-
dar que en matèria de docència i d’avaluació, tot el que és presentat sota la rúbrica de l’“espe-
rit de Bolonya” no suposa pas una novetat, ans al contrari.

25) Però també entre tots hem de vetllar perquè el Procés de Bolonya no es converteixi en una
simple mesura de política universitària que doni satisfacció a la nova societat de coneixement,
sorgida en el Consell d’Europa de Luxemburg (1997) i consolidada en el Tractat de Niça
com “l’Espai Europeu de l’Aprenentatge Permanent”, tot fent d’aquest coneixement només
una mercaderia o un plus de valor mercantil al servei de certes ortodòxies econòmiques, que
transformi l’educació en un negoci més i els/les alumnes en clients. Convé comentar, en
aquest punt, que en documents elaborats per l’European Association for Quality Assurance
in Higher Education (ENQA, www.enqa.net), a propòsit d’Estàndards i directius per a l’as-
segurament de la qualitat en l’Espai Europeu d’Educació Superior (traduït i publicat per
l’AQU, Barcelona, 2006), es transmet la idea que, “Com a conseqüència, si Europa aspira a
convertir-se en l’economia basada en coneixement més dinàmica del món (Estratègia de Lis-
boa), l’educació superior europea ha de demostrar que es pren seriosament la qualitat dels
programes i titulacions [...]”, i si diem que és opinable, no és pas per la interpretació que s’hi
fa de l’“Estratègia de Lisboa” des de la dimensió social, ni perquè sigui encertat o no que Europa
hagi de competir (¿amb qui?) per ser la “millor” (¿en què i per a què?), sinó perquè no queda
clar si el coneixement està al servei d’una economia sense més, o això és d’una altra manera.
Com s’ha dit encertadament, la “multinacional” més poderosa no és la dels diners, sinó la del
coneixement, afirmació a la qual nosaltres afegim que no és adequat que fem de la univer-
sitat una “empresa”, sinó una institució que serveixi, també, per reduir les desigualtats socials,
de la mateixa manera que ho haurien d’intentar el dret en general i, en particular, el nostre
dret del treball i de la seguretat social. Els coneixements adquirits a la universitat podran ser
emprats per tal d’assolir un ampli ventall de finalitats, però la universitat ha de facilitar que
aquesta opció sigui lliure i realitzable.

Els directors i el coordinador
Bellaterra, 12 de setembre del 2006


Indicacions generals sobre les fonts d’informació accesibles a través d’Internet

Actualment els recursos que ofereixen les noves tecnologies de la informació, i particularment
Internet, són bàsics per a qualsevol professional o estudiós del món del dret i també per als qui
entren en contacte amb el dret del treball. El disseny i l’elaboració de les activitats incloses en
aquest llibre han tingut molt present aquesta circumstància, de manera que s’ha prioritzat tota la
documentació (normativa, sentències judicials, articles doctrinals, etc.) que es troba disponible
en format electrònic i és accessible a través de la xarxa.
Tot i que la majoria de les fonts d’informació que Internet ofereix en matèria de dret del tre-
ball són prou conegudes, considerem oportú oferir algunes indicacions generals sobre la qüestió
en aquest epígraf introductori, per tal de facilitar-ne la localització i utilització. A efectes sis-
temàtics, ordenarem les fonts en funció del tipus d’informació que s’hi pot trobar, tot distingint
sis grans blocs: genèriques, normativa, sentències judicials, estudis doctrinals, convenis col·lec-
tius i formularis.
Pel què fa a les fonts d’informació genèriques, n’hi ha quatre que són particularment útils:
Westlaw, La Ley Digital, Tirant on Line i V-lex. Aquestes bases de dades recullen normativa, sentèn-
cies judicials, estudis doctrinals, formularis i convenis col·lectius. Tot i que es tracta de bases de
dades de pagament, s’hi pot accedir gratuïtament a través de qualsevol dels ordinadors ubicats
al campus de Bellaterra, atès que tots aquests estan connectats a la xarxa interna de la UAB. La
forma més senzilla és a través de la pàgina principal de la UAB (http://www.uab.cat), apartat
“Biblioteques”, subapartat “Bases de dades”, on trobareu els enllaços corresponents. També es
poden consultar a través d’ordinadors ubicats fora del campus que disposin de connexió a Inter-
net (per mòdem, ADSL o tecnologies similars), sempre que prèviament s’hagin configurat per
poder accedir a la xarxa interna de la UAB. A la pàgina web del Servei d’Informàtica
(http://www.uab.cat/si) trobareu informació detallada sobre com dur a terme la configuració.
En segon lloc, pel que fa a la normativa, a més d’utilitzar les bases de dades genèriques que
s’acaben d’indicar, on trobareu tota la normativa vigent, tant d’àmbit estatal com internacional,
degudament actualitzada. També podeu acudir als butlletins oficials on s’hagi publicat la norma
que us interessi: BOE (http://www.boe.es), DOGC (http://www.gencat.net/diari), etc. Pel que fa
específicament a la normativa internacional, són molt útils la pàgina web de l’Organització Inter-
nacional del Treball (http://www.ilo.org) i la de la Unió Europea, concretament el seu apartat
sobre dret de la Unió Europea (http://eur-lex.europa.eu). El projectes i proposicions de llei que
encara no han estat formalment aprovats es poden localitzar a la web del Congrés dels Diputats
(http:///www.congreso.es). Si es tracta d’un avantprojecte de llei o d’una norma reglamentària,
és habitual que el text es doni a conèixer a través de la web del Ministeri de Treball i Immigra-
ció (http://www.mtas.es). Totes aquestes pàgines són de lliure accés.
En tercer lloc, respecte a les sentències judicials, la millor via també són les bases de dades
genèriques anteriorment esmentades, atès que recullen pronunciaments de tots els òrgans juris-
diccionals (Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, Tribunal Constitucional, Tribunal
Suprem, tribunals superiors de justícia, jutjats socials, etc.) i ofereixen diferents mecanismes de
recerca (en funció de la data de la sentència, del número de recurs o d’assumpte, del tema trac-
tat, de les paraules que figuren en el seu text, etc.). No obstant això, també es pot acudir a altres
webs de lliure accés, com ara la del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (http://eur-
lex.europa.eu), la del Tribunal Constitucional (http://www.tribunalconstitucional.es) o la del Con-
sell General del Poder Judicial (http://www.poderjudicial.es, apartat “Jurisprudencia”, subapar-

L libre pràctiques 2009 2010.

L libre pràctiques 2009 2010.

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (17)

Destacado

Destacado (20)

Similar a L libre pràctiques 2009 2010.

Similar a L libre pràctiques 2009 2010. (20)

L libre pràctiques 2009 2010.