SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 8
Descargar para leer sin conexión
Programa Compartim de gestió del coneixement


 V Jornada de Centres de Justícia juvenil


                  Taula rodona
       Experiències en oci, cultura i lleure


        Presentacions de les entitats convidades

               Colectivo La Ruma
         presenta: Lorena Camaño Urrutia

              Associació Clorofil·la
          presenta: Mercè Bosch Sánchez


                     Barcelona
                 15 de juny de 2011
Colectivo La Ruma

                                                      Lorena Camaño Urrutia,
                                                      Coordinadora de proyectos


PRESENTACIÓN




EL COLECTIVO LA RUMA, es una asociación cultural que tiene como finalidad
desarrollar acciones (talleres, formaciones, difusión, etc.) para la inclusión social de
sectores de la población que estén en situación de vulnerabilidad. Lo anterior lo hace
principalmente, mediante herramientas del lenguaje audiovisual pero también mediante
otras disciplinas artísticas.
La fotografía, el video, la producción y creación musical y la radio, han sido los formatos
de nuestra propuesta y los centros penitenciarios y de justicia juvenil los espacios donde
hemos desarrollado principalmente nuestro trabajo.
La colaboración de profesionales de cada una de las áreas ha sido la apuesta por la
calidad y especialización en el trabajo.


Después de estos años de experiencia me gustaría compartir algunas reflexiones que
son motor de nuestro trabajo y permanentes puertas abiertas para seguir descubriendo
nuevas relaciones.




                                            2
TALLERES DE EXPRESIÓN AUDIOVISUAL EN CENTROS DE PRIVACIÓN DE
LIBERTAD: La relación entre el sujeto que filma, la imagen y el espectador




Hablar de esta relación es obligatoriamente hablar de un LUGAR, del lugar que cada
uno ocupa dentro de esta historia.
Aquí no hay un maestro de un lado y un alumno de otro; un realizador y un sujeto. Aquí
todo el mundo se ubica en el CENTRO de la experiencia del proyecto.


La importancia que le damos a la formación es la justa y necesaria para el aprendizaje
del abecedario del lenguaje audiovisual. Lo que el proyecto requiere          para poder
expresar una idea en imágenes. No existen pretenciones de hacer una formación técnica
profesional o semi-profesional. No porque no es de nuestro interés y tampoco es factible
con las condiciones de tiempo, recursos e inestabilidad o movilidad de los usuarios.


Por lo anterior, los objetivos del trabajo se centran a fomentar la CREACIÓN. Es por esta
razón que se torna muy importante luego la difusión de los trabajos que se producen
dentro.
Esta creación NO ES UN PRODUCTO, es más bien la huella sensible de la experiencia
vivida en el taller. Una experiencia en primer lugar Humana, Pedagógica y Artística.


El sujeto que filma sabe que está mirando a otro a través de un filtro. Sabe que sus
prejuicios, sus valores, su estética está perforando el lente de la cámara y que la imágen
que resulte contendrá todos estos elementos.
El sujeto que filma sabe que hay unos límites que marca la institución, el propio sujeto
filmado , las circuntancias y su propia ética.
Sabe también que no es el lugar para desarrollar proyectos personales sino más bien,
prestar un servicio a las ideas de los otros.


En segundo lugar,surge otra pregunta:


¿Qué filmar? ¿Qué imágenes construir?




                                                 3
El acto de filmar, ya sea la memoria, el movimiento, el paso del tiempo, viene a
confrontar a las personas, permite que sus discursos se construyan, que sus identidades
se revelen, sus cuerpos se recompongan y, sobre todo, que los individuos se miren.


“Mirarse hacia adentro”, es construir otra imágen de sí mismos. Una espécie de espejo
(Objeto habitualmente ausente en este tipo de centros).
La imágen que se contruye en el espacio de taller, aunque tenga una faceta personal,
aunque cuente de las vidas de los menores, es FICCIÓN.
Y esta es una característica intrínseca a la imágen, que es verdad y mentira al mismo
tiempo.


Esto último nos interesa mucho a nivel pedagógico porque permite al individuo mantener
una cierta distancia de las imágenes que crea de sí mismo lo cual le facilita mirarse y
aceptarse. A quienes acompañamos en este proceso, nos permite ver, contemplar, el
universo del jóven a través de sus verdades y, sobre todo, de sus mentiras o fantasías.


Estás imágenes, a nivel individual van a la reconquista de una identidad que está en
constante cambio, una identidad que se alimenta de la mirada de los otros. El jóven
utiliza como materia prima sus propias emociones, las emociones de una persona que
está privada de libertad, la rabia, el miedo, la impotencia, la soledad, etc.
Con esta materia fabrica sus imágenes y su discurso. En ese proceso es cuando sucede
lo importante y lo que resulta al final es, como digo siempre, una pequeña muestra de lo
vivido en el taller.


Finalmente, y para completar esta trilogía que nos interesa, nos preguntamos.


¿Quién es el espectador de estas imágenes?
¿Qué lugar ocupa?


El primer espectador de las imágenes es él mismo que las ha creado. Gracias a esa
distancia que da la imagen verdad/mentira que mencionaba antes, es posible que el
individuo pueda verse, reconocerse , pero también descubrirse como “un otro”




                                              4
A partir de aquí, quienes tengan acceso a estas imágenes están participando de un
proceso que se cierra, que se completa cuando se muestra. Un producto audiovisual
sólo existe cuando es visto por alguien.


El lugar del espectador, de vosotros ahora cuando veais dos cortos realizados en el
Centro educativo Til·lers este año, no es un lugar pasivo de cara al espectáculo.
¿Cómo ser activos como espectadores, entonces?


Hace falta tomar consciencia del lugar desde dónde se miran estas imágenes?. Este
lugar desde donde miramos lleva implícito un filtro, un discurso y una relación de poder.


Hace falta también ser concientes de que mirarlas tiene una dimensión social, porque
estás imágenes nos demandan estar en contacto con nuestro “yo” más interno; nos hace
reaccionar el cuerpo a través de un diálogo con imágenes complejas, requiere dejar
nuestro imaginario personal abierto y permeable.


En definitiva, mirar las imágenes de una persona privada de libertad que nos cuenta su
verdad/mentira, es aceptar que la lectura que hagamos de ellas tiene mucho que ver con
cada uno de nosotros, que esas imágenes se parecen mucho a nosotros.


Es por todo lo anterior, que cuando queremos evaluar una experiencia de creación-
expresión en este ámbito, no sólo podemos quedarnos con indicadores cuantitativos.
Todos aquellos resultados del proceso , imperceptibles a veces en el corto plazo y más
aún, el impacto que puede tener a nivel personal la experiencia de traducir en imágenes
su discurso, un deseo, una emoción. Y por último, más difícil de evaluar es cuando esas
imágenes salen a dialogar con sus futuros espectadores.




                                            5
Associació Clorofil·la
Passeig Vilanova, 36 Baixos
08880 Cubelles
Tel./fax: 93 895 43 45
Mòbil: 669 64 72 98
E-mail:mboschs@yahoo.es
NIF:G 64642333




                              Associació Clorofil·la
                                                                   Mercè Bosch Sánchez
                                                                   Animadora de tallers
                                                                   d’expressió creadora




TALLERS D’EXPRESSIÓ I EDUCACIÓ CREADORA

Els tallers d’expressió i educació creadora permeten dir allò que no es pot amb paraules
mitjançant altres llenguatges com: La pintura, l'argila, el paper “collage”, l'escriptura
lúdica, el cant, el ball singular i l'expressió escènica


El nostre model de treball de tallers d’expressió creadora s’ha construït a la confluència
de diverses fonts científiques i culturals.


- Una font d’inspiració « no-directiva » rogeriana. Aquesta corrent és representada per
Guy Lafargue que ha estat l’alumne de Max Pagès a la Universitat de Paris i el
col·laborador al cor del laboratori del canvi social a Paris entre els anys 1974 i 1980.


- Una font captada a la pedagogia dels tallers d’educació creadora fundada per Arno
Stern.


- L’últim factor és constituït per la trobada a nivell clínic, terapèutic i teòric de la institució
psiquiàtrica amb l’evolució contemporània de la psicoanàlisis.

                                                6
ORÍGENS DELS TALLERS D’EXPRESSIÓ CREADORA


Durant els anys 1920, el psiquiatra suïs W. Morgenthaler, el cantant i metge Hans
Prinzhorn, el surrealista Max Ernt, Paul Eluard André Breton i més tard Jean Dubuffet,
varen situar l’expressió com una necessitat      vital per l’home de “formar formes”, en
qualsevol situació d’opressió on es pugués trobar. Vàren observar que als hospitals
psiquiàtrics, presons o centres d'internament, algunes persones feien prova d'una força
creativa insospitada. Produien espontàniament, de vegades, secretament obres d'una
expressivitat intensa.


L’home conserva una reivindicació expressiva que a vegades resta latent durant molt de
temps abans de sorgir de manera imperativa. Com si existís una potència formativa
persistent que resta en reserva, esperant que es llevin els obstacles que la mantenen
soterrada.
Avui pensem que aquesta pulsió expressiva, aquesta necessitat de crear               és més
operativa si li reconeixem un marc educatiu i/o terapèutic resistent i segur.


Arno Stern coincideix amb aquesta teoría:
Finalitzada la segona guerra mundial, Arno Stern es troba treballant amb un grup d'orfes
de guerra. Per atzar els posa a pintar i allí s'originen les “condicions” del treball que ve
realitzant des de llavors i del qual nosaltres partim en el desenvolupament del nostre.
Aquestes condicions van focalitzades al fet que cada persona pot crèixer, desenvolupar-
se, crear i crear-se a sí mateixa des de la seguretat i la confiança en les seves pròpies
capacitats, com a ésser únic, entre els demés, essent acceptat dins d'un grup de forma
incondicional, on no s'espera res d'ell, però on les seves necessitats són ateses.
La persona encarregada del grup té una funció d'assistència, de manera
que cada persona se sent lliure i autònoma en el seu procés de desplegament
com a ésser humà.
La Formulació és un codi universal que Arno Stern descobreix, estudia i cataloga a la
pintura. L'estudi de la Formulació i els seus mecanismes constitueixen la Semiologia de
l'Expressió.


En conclusió, els tallers d'expressió han de donar forma a una paradoxa necessària:


                                             7
rigor en el quadre i respecte de la no-directivitat. El quadre assegura contenció,
la no-directivitat permet l'expressió directa del participant, amb la finalitat d'obtenir
l'autonomia i la llibertat de pensament per poder crear el seu futur, la seva vida.




Fonts:
http://www.art-cru.com/index.php
www.arnostern.com
http://clorofila.jimdo.com/




                                             8

Más contenido relacionado

Destacado

Sector terciari
Sector terciariSector terciari
Sector terciarimonicapj
 
Em Escuela Museo Virtual Mag Mm
Em Escuela Museo Virtual Mag MmEm Escuela Museo Virtual Mag Mm
Em Escuela Museo Virtual Mag Mmpaquitaguapa
 
Présentation messes info-2014
Présentation messes info-2014Présentation messes info-2014
Présentation messes info-2014ACPcef
 
Résultats provisoires des élections départementales à 20h00
Résultats provisoires des élections départementales à 20h00Résultats provisoires des élections départementales à 20h00
Résultats provisoires des élections départementales à 20h00Lola Scoccia Williams Fabregas
 
Bachillerato
BachilleratoBachillerato
BachilleratoEber Ruiz
 
Diferencia entre jaqueca y migraña
Diferencia entre jaqueca y migrañaDiferencia entre jaqueca y migraña
Diferencia entre jaqueca y migrañag_leon
 
Top 10 De Mujeresal Volante
Top 10 De Mujeresal VolanteTop 10 De Mujeresal Volante
Top 10 De Mujeresal VolanteV Sanchez
 
Jesucristo En El Restaurante
Jesucristo En El RestauranteJesucristo En El Restaurante
Jesucristo En El Restaurantepaquitaguapa
 
Presentacion Curso Motores De Búsqueda
Presentacion Curso Motores De BúsquedaPresentacion Curso Motores De Búsqueda
Presentacion Curso Motores De BúsquedaCarlos Chacon
 

Destacado (20)

Sector terciari
Sector terciariSector terciari
Sector terciari
 
Em Escuela Museo Virtual Mag Mm
Em Escuela Museo Virtual Mag MmEm Escuela Museo Virtual Mag Mm
Em Escuela Museo Virtual Mag Mm
 
Présentation messes info-2014
Présentation messes info-2014Présentation messes info-2014
Présentation messes info-2014
 
Résultats provisoires des élections départementales à 20h00
Résultats provisoires des élections départementales à 20h00Résultats provisoires des élections départementales à 20h00
Résultats provisoires des élections départementales à 20h00
 
amor
amoramor
amor
 
GRUPOS DE LECTURA
GRUPOS DE LECTURAGRUPOS DE LECTURA
GRUPOS DE LECTURA
 
Bachillerato
BachilleratoBachillerato
Bachillerato
 
Cuidades Resilientes
Cuidades ResilientesCuidades Resilientes
Cuidades Resilientes
 
Diferencia entre jaqueca y migraña
Diferencia entre jaqueca y migrañaDiferencia entre jaqueca y migraña
Diferencia entre jaqueca y migraña
 
precioso!!
precioso!!precioso!!
precioso!!
 
Gestió del coneixement al Departament de Justícia - Knowledge Management in M...
Gestió del coneixement al Departament de Justícia - Knowledge Management in M...Gestió del coneixement al Departament de Justícia - Knowledge Management in M...
Gestió del coneixement al Departament de Justícia - Knowledge Management in M...
 
La (no) formació: creant nous espais per a l'aprenentage en xarxa. José Migue...
La (no) formació: creant nous espais per a l'aprenentage en xarxa. José Migue...La (no) formació: creant nous espais per a l'aprenentage en xarxa. José Migue...
La (no) formació: creant nous espais per a l'aprenentage en xarxa. José Migue...
 
Abrazo Especial
Abrazo EspecialAbrazo Especial
Abrazo Especial
 
Top 10 De Mujeresal Volante
Top 10 De Mujeresal VolanteTop 10 De Mujeresal Volante
Top 10 De Mujeresal Volante
 
Jesucristo En El Restaurante
Jesucristo En El RestauranteJesucristo En El Restaurante
Jesucristo En El Restaurante
 
Slide share
Slide shareSlide share
Slide share
 
Magallanes
MagallanesMagallanes
Magallanes
 
Terapiafemenina
TerapiafemeninaTerapiafemenina
Terapiafemenina
 
Offerte
OfferteOfferte
Offerte
 
Presentacion Curso Motores De Búsqueda
Presentacion Curso Motores De BúsquedaPresentacion Curso Motores De Búsqueda
Presentacion Curso Motores De Búsqueda
 

Similar a Taula rodona Experiències en oci, cultura i lleure

Luz cámara acción... Poniendo el foco con una nueva mirada. Nivel Inicial
Luz cámara acción... Poniendo el foco con una nueva mirada. Nivel InicialLuz cámara acción... Poniendo el foco con una nueva mirada. Nivel Inicial
Luz cámara acción... Poniendo el foco con una nueva mirada. Nivel InicialVerónica Amato
 
Luz cámara acción último
Luz cámara acción últimoLuz cámara acción último
Luz cámara acción últimoVerónica Amato
 
Entrenamiento sobre la perdida emocional 2
Entrenamiento sobre la perdida emocional 2Entrenamiento sobre la perdida emocional 2
Entrenamiento sobre la perdida emocional 2Entrenando emociones
 
Marco conceptual de la comunicación multisensorial.
Marco conceptual de la comunicación multisensorial.Marco conceptual de la comunicación multisensorial.
Marco conceptual de la comunicación multisensorial.davidpastorcalle
 
Trabajo en slideshare karen angulo
Trabajo en slideshare karen anguloTrabajo en slideshare karen angulo
Trabajo en slideshare karen angulokangulodomin
 
Proyecto de convivencia 6to AÑO B ESCUELA 78
Proyecto de convivencia 6to AÑO B  ESCUELA 78Proyecto de convivencia 6to AÑO B  ESCUELA 78
Proyecto de convivencia 6to AÑO B ESCUELA 78gimenadasilva29
 
Zelene Rodriguez.cultura ciudadana
Zelene Rodriguez.cultura ciudadanaZelene Rodriguez.cultura ciudadana
Zelene Rodriguez.cultura ciudadanaReina De Tebas
 
Guía curso taller_ontología_uje
Guía curso taller_ontología_ujeGuía curso taller_ontología_uje
Guía curso taller_ontología_ujeGermán Reyes
 
Video arte reflexion.
Video arte reflexion.Video arte reflexion.
Video arte reflexion.xiomyortiz12
 
Bloque ii audiovsiual y audio_digital
Bloque ii audiovsiual y audio_digitalBloque ii audiovsiual y audio_digital
Bloque ii audiovsiual y audio_digitalLorena Brondani
 
Taller contagiando emociones positivas navidad 2012
Taller contagiando emociones positivas navidad 2012Taller contagiando emociones positivas navidad 2012
Taller contagiando emociones positivas navidad 2012Entrenando emociones
 
LA FORMACION DOCENTE FRENTE AL DISCURSO PEDAGOGICO DOMINANTE VS. LA INCLUSION...
LA FORMACION DOCENTE FRENTE AL DISCURSO PEDAGOGICO DOMINANTE VS. LA INCLUSION...LA FORMACION DOCENTE FRENTE AL DISCURSO PEDAGOGICO DOMINANTE VS. LA INCLUSION...
LA FORMACION DOCENTE FRENTE AL DISCURSO PEDAGOGICO DOMINANTE VS. LA INCLUSION...ProfessorPrincipiante
 

Similar a Taula rodona Experiències en oci, cultura i lleure (20)

Luz cámara acción... Poniendo el foco con una nueva mirada. Nivel Inicial
Luz cámara acción... Poniendo el foco con una nueva mirada. Nivel InicialLuz cámara acción... Poniendo el foco con una nueva mirada. Nivel Inicial
Luz cámara acción... Poniendo el foco con una nueva mirada. Nivel Inicial
 
Luz cámara acción último
Luz cámara acción últimoLuz cámara acción último
Luz cámara acción último
 
Línea de artes
Línea de artesLínea de artes
Línea de artes
 
Entrenamiento sobre la perdida emocional 2
Entrenamiento sobre la perdida emocional 2Entrenamiento sobre la perdida emocional 2
Entrenamiento sobre la perdida emocional 2
 
Marco conceptual de la comunicación multisensorial.
Marco conceptual de la comunicación multisensorial.Marco conceptual de la comunicación multisensorial.
Marco conceptual de la comunicación multisensorial.
 
Incubando utopías silenciosas
Incubando utopías silenciosasIncubando utopías silenciosas
Incubando utopías silenciosas
 
Contexto
ContextoContexto
Contexto
 
Trabajo en slideshare karen angulo
Trabajo en slideshare karen anguloTrabajo en slideshare karen angulo
Trabajo en slideshare karen angulo
 
Proyecto de convivencia 6to AÑO B ESCUELA 78
Proyecto de convivencia 6to AÑO B  ESCUELA 78Proyecto de convivencia 6to AÑO B  ESCUELA 78
Proyecto de convivencia 6to AÑO B ESCUELA 78
 
Investigar 1
Investigar 1Investigar 1
Investigar 1
 
Presentacion CAYE Popular
Presentacion CAYE PopularPresentacion CAYE Popular
Presentacion CAYE Popular
 
Koleff Video Arte & Cultura Queer
Koleff	Video Arte & Cultura QueerKoleff	Video Arte & Cultura Queer
Koleff Video Arte & Cultura Queer
 
Zelene Rodriguez.cultura ciudadana
Zelene Rodriguez.cultura ciudadanaZelene Rodriguez.cultura ciudadana
Zelene Rodriguez.cultura ciudadana
 
Guía curso taller_ontología_uje
Guía curso taller_ontología_ujeGuía curso taller_ontología_uje
Guía curso taller_ontología_uje
 
Video arte reflexion.
Video arte reflexion.Video arte reflexion.
Video arte reflexion.
 
Bloque ii audiovsiual y audio_digital
Bloque ii audiovsiual y audio_digitalBloque ii audiovsiual y audio_digital
Bloque ii audiovsiual y audio_digital
 
Taller contagiando emociones positivas navidad 2012
Taller contagiando emociones positivas navidad 2012Taller contagiando emociones positivas navidad 2012
Taller contagiando emociones positivas navidad 2012
 
Tema 4. Cultura visual
Tema 4. Cultura visualTema 4. Cultura visual
Tema 4. Cultura visual
 
LA FORMACION DOCENTE FRENTE AL DISCURSO PEDAGOGICO DOMINANTE VS. LA INCLUSION...
LA FORMACION DOCENTE FRENTE AL DISCURSO PEDAGOGICO DOMINANTE VS. LA INCLUSION...LA FORMACION DOCENTE FRENTE AL DISCURSO PEDAGOGICO DOMINANTE VS. LA INCLUSION...
LA FORMACION DOCENTE FRENTE AL DISCURSO PEDAGOGICO DOMINANTE VS. LA INCLUSION...
 
Taller 6
Taller 6Taller 6
Taller 6
 

Más de Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya.

Más de Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya. (20)

Recerca "La intervenció en situacions de comportaments per odi i discriminaci...
Recerca "La intervenció en situacions de comportaments per odi i discriminaci...Recerca "La intervenció en situacions de comportaments per odi i discriminaci...
Recerca "La intervenció en situacions de comportaments per odi i discriminaci...
 
Recerca "Els grups urbans violents i els delictes d'odi" (29.05.18)
Recerca "Els grups urbans violents i els delictes d'odi" (29.05.18)Recerca "Els grups urbans violents i els delictes d'odi" (29.05.18)
Recerca "Els grups urbans violents i els delictes d'odi" (29.05.18)
 
Sessió d'investigació: "Innovació en l'abordatge de les violències" (24.04.18)
Sessió d'investigació: "Innovació en l'abordatge de les violències" (24.04.18)Sessió d'investigació: "Innovació en l'abordatge de les violències" (24.04.18)
Sessió d'investigació: "Innovació en l'abordatge de les violències" (24.04.18)
 
VIII Jornada de Criminologia. Elaboració d’una guia per a treballadors socia...
VIII Jornada de Criminologia. Elaboració d’una guia  per a treballadors socia...VIII Jornada de Criminologia. Elaboració d’una guia  per a treballadors socia...
VIII Jornada de Criminologia. Elaboració d’una guia per a treballadors socia...
 
VIII Jornada de Criminologia. El lobo solitario y herramientas de evaluación ...
VIII Jornada de Criminologia. El lobo solitario y herramientas de evaluación ...VIII Jornada de Criminologia. El lobo solitario y herramientas de evaluación ...
VIII Jornada de Criminologia. El lobo solitario y herramientas de evaluación ...
 
VIII Jornada de Criminologia. Análisis del terrorismo de base religiosa desde...
VIII Jornada de Criminologia. Análisis del terrorismo de base religiosa desde...VIII Jornada de Criminologia. Análisis del terrorismo de base religiosa desde...
VIII Jornada de Criminologia. Análisis del terrorismo de base religiosa desde...
 
VIII Jornada de Criminologia. La actual movilización yihadista desde una per...
VIII Jornada de Criminologia. La actual  movilización yihadista desde una per...VIII Jornada de Criminologia. La actual  movilización yihadista desde una per...
VIII Jornada de Criminologia. La actual movilización yihadista desde una per...
 
VIII Jornada de Criminologia. Los mecanismos psicosociales para los procesos ...
VIII Jornada de Criminologia. Los mecanismos psicosociales para los procesos ...VIII Jornada de Criminologia. Los mecanismos psicosociales para los procesos ...
VIII Jornada de Criminologia. Los mecanismos psicosociales para los procesos ...
 
VIII Jornada de Criminologia. La prevenció de la radicalització en l’àmbit d...
VIII Jornada de Criminologia. La prevenció de la  radicalització en l’àmbit d...VIII Jornada de Criminologia. La prevenció de la  radicalització en l’àmbit d...
VIII Jornada de Criminologia. La prevenció de la radicalització en l’àmbit d...
 
VIII Jornada de Criminologia. Pla Local de Prevenció de la Radicalització Vio...
VIII Jornada de Criminologia. Pla Local de Prevenció de la Radicalització Vio...VIII Jornada de Criminologia. Pla Local de Prevenció de la Radicalització Vio...
VIII Jornada de Criminologia. Pla Local de Prevenció de la Radicalització Vio...
 
VIII Jornada de Criminologia. Prevención de la radicalización desde Europa. ...
VIII Jornada de Criminologia. Prevención de la radicalización desde Europa.  ...VIII Jornada de Criminologia. Prevención de la radicalización desde Europa.  ...
VIII Jornada de Criminologia. Prevención de la radicalización desde Europa. ...
 
VIII Jornada de Criminologia. L'afectació psíquica en les víctimes del terror...
VIII Jornada de Criminologia. L'afectació psíquica en les víctimes del terror...VIII Jornada de Criminologia. L'afectació psíquica en les víctimes del terror...
VIII Jornada de Criminologia. L'afectació psíquica en les víctimes del terror...
 
VIII Jornada de Criminologia. L'atenció a les víctimes de l'atemptat de Barce...
VIII Jornada de Criminologia. L'atenció a les víctimes de l'atemptat de Barce...VIII Jornada de Criminologia. L'atenció a les víctimes de l'atemptat de Barce...
VIII Jornada de Criminologia. L'atenció a les víctimes de l'atemptat de Barce...
 
Sessió d'investigació "Cercles: delinqüents sexuals d’alt risc ". (27.02.18)
Sessió d'investigació "Cercles: delinqüents sexuals d’alt risc ". (27.02.18) Sessió d'investigació "Cercles: delinqüents sexuals d’alt risc ". (27.02.18)
Sessió d'investigació "Cercles: delinqüents sexuals d’alt risc ". (27.02.18)
 
Sessió d'investigació "Presó, tractament i reinserció". Reinsercioó de les pe...
Sessió d'investigació "Presó, tractament i reinserció". Reinsercioó de les pe...Sessió d'investigació "Presó, tractament i reinserció". Reinsercioó de les pe...
Sessió d'investigació "Presó, tractament i reinserció". Reinsercioó de les pe...
 
Sessió d'investigació "Presó, tractament i reinserció". Qualitat de vida als ...
Sessió d'investigació "Presó, tractament i reinserció". Qualitat de vida als ...Sessió d'investigació "Presó, tractament i reinserció". Qualitat de vida als ...
Sessió d'investigació "Presó, tractament i reinserció". Qualitat de vida als ...
 
49a sessió web 'Comunicar mitjançant infografies'
49a sessió web 'Comunicar mitjançant infografies'49a sessió web 'Comunicar mitjançant infografies'
49a sessió web 'Comunicar mitjançant infografies'
 
La motivació al canvi dels agressors de parella que realitzen un programa for...
La motivació al canvi dels agressors de parella que realitzen un programa for...La motivació al canvi dels agressors de parella que realitzen un programa for...
La motivació al canvi dels agressors de parella que realitzen un programa for...
 
La violència de gènere en perspectiva longitudinal. Resultats preliminars i l...
La violència de gènere en perspectiva longitudinal. Resultats preliminars i l...La violència de gènere en perspectiva longitudinal. Resultats preliminars i l...
La violència de gènere en perspectiva longitudinal. Resultats preliminars i l...
 
Sessió d'investigació 'La reincidència en la justícia de menors'.
Sessió d'investigació 'La reincidència en la justícia de menors'.Sessió d'investigació 'La reincidència en la justícia de menors'.
Sessió d'investigació 'La reincidència en la justícia de menors'.
 

Último

Tema 17. Biología de los microorganismos 2024
Tema 17. Biología de los microorganismos 2024Tema 17. Biología de los microorganismos 2024
Tema 17. Biología de los microorganismos 2024IES Vicent Andres Estelles
 
NUEVAS DIAPOSITIVAS POSGRADO Gestion Publica.pdf
NUEVAS DIAPOSITIVAS POSGRADO Gestion Publica.pdfNUEVAS DIAPOSITIVAS POSGRADO Gestion Publica.pdf
NUEVAS DIAPOSITIVAS POSGRADO Gestion Publica.pdfUPTAIDELTACHIRA
 
2 REGLAMENTO RM 0912-2024 DE MODALIDADES DE GRADUACIÓN_.pptx
2 REGLAMENTO RM 0912-2024 DE MODALIDADES DE GRADUACIÓN_.pptx2 REGLAMENTO RM 0912-2024 DE MODALIDADES DE GRADUACIÓN_.pptx
2 REGLAMENTO RM 0912-2024 DE MODALIDADES DE GRADUACIÓN_.pptxRigoTito
 
6°_GRADO_-_MAYO_06 para sexto grado de primaria
6°_GRADO_-_MAYO_06 para sexto grado de primaria6°_GRADO_-_MAYO_06 para sexto grado de primaria
6°_GRADO_-_MAYO_06 para sexto grado de primariaWilian24
 
🦄💫4° SEM32 WORD PLANEACIÓN PROYECTOS DARUKEL 23-24.docx
🦄💫4° SEM32 WORD PLANEACIÓN PROYECTOS DARUKEL 23-24.docx🦄💫4° SEM32 WORD PLANEACIÓN PROYECTOS DARUKEL 23-24.docx
🦄💫4° SEM32 WORD PLANEACIÓN PROYECTOS DARUKEL 23-24.docxEliaHernndez7
 
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdf
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdfFeliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdf
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdfMercedes Gonzalez
 
semana 4 9NO Estudios sociales.pptxnnnn
semana 4  9NO Estudios sociales.pptxnnnnsemana 4  9NO Estudios sociales.pptxnnnn
semana 4 9NO Estudios sociales.pptxnnnnlitzyleovaldivieso
 
Análisis de los Factores Externos de la Organización.
Análisis de los Factores Externos de la Organización.Análisis de los Factores Externos de la Organización.
Análisis de los Factores Externos de la Organización.JonathanCovena1
 
Infografía EE con pie del 2023 (3)-1.pdf
Infografía EE con pie del 2023 (3)-1.pdfInfografía EE con pie del 2023 (3)-1.pdf
Infografía EE con pie del 2023 (3)-1.pdfAlfaresbilingual
 
Tema 10. Dinámica y funciones de la Atmosfera 2024
Tema 10. Dinámica y funciones de la Atmosfera 2024Tema 10. Dinámica y funciones de la Atmosfera 2024
Tema 10. Dinámica y funciones de la Atmosfera 2024IES Vicent Andres Estelles
 
LA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptx
LA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptxLA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptx
LA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptxlclcarmen
 
Posición astronómica y geográfica de Europa.pptx
Posición astronómica y geográfica de Europa.pptxPosición astronómica y geográfica de Europa.pptx
Posición astronómica y geográfica de Europa.pptxBeatrizQuijano2
 
Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024
Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024
Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024IES Vicent Andres Estelles
 
INSTRUCCION PREPARATORIA DE TIRO .pptx
INSTRUCCION PREPARATORIA DE TIRO   .pptxINSTRUCCION PREPARATORIA DE TIRO   .pptx
INSTRUCCION PREPARATORIA DE TIRO .pptxdeimerhdz21
 
Procedimientos para la planificación en los Centros Educativos tipo V ( multi...
Procedimientos para la planificación en los Centros Educativos tipo V ( multi...Procedimientos para la planificación en los Centros Educativos tipo V ( multi...
Procedimientos para la planificación en los Centros Educativos tipo V ( multi...Katherine Concepcion Gonzalez
 
TIENDAS MASS MINIMARKET ESTUDIO DE MERCADO
TIENDAS MASS MINIMARKET ESTUDIO DE MERCADOTIENDAS MASS MINIMARKET ESTUDIO DE MERCADO
TIENDAS MASS MINIMARKET ESTUDIO DE MERCADOPsicoterapia Holística
 
Factores que intervienen en la Administración por Valores.pdf
Factores que intervienen en la Administración por Valores.pdfFactores que intervienen en la Administración por Valores.pdf
Factores que intervienen en la Administración por Valores.pdfJonathanCovena1
 
Prueba libre de Geografía para obtención título Bachillerato - 2024
Prueba libre de Geografía para obtención título Bachillerato - 2024Prueba libre de Geografía para obtención título Bachillerato - 2024
Prueba libre de Geografía para obtención título Bachillerato - 2024Juan Martín Martín
 
origen y desarrollo del ensayo literario
origen y desarrollo del ensayo literarioorigen y desarrollo del ensayo literario
origen y desarrollo del ensayo literarioELIASAURELIOCHAVEZCA1
 

Último (20)

Tema 17. Biología de los microorganismos 2024
Tema 17. Biología de los microorganismos 2024Tema 17. Biología de los microorganismos 2024
Tema 17. Biología de los microorganismos 2024
 
NUEVAS DIAPOSITIVAS POSGRADO Gestion Publica.pdf
NUEVAS DIAPOSITIVAS POSGRADO Gestion Publica.pdfNUEVAS DIAPOSITIVAS POSGRADO Gestion Publica.pdf
NUEVAS DIAPOSITIVAS POSGRADO Gestion Publica.pdf
 
2 REGLAMENTO RM 0912-2024 DE MODALIDADES DE GRADUACIÓN_.pptx
2 REGLAMENTO RM 0912-2024 DE MODALIDADES DE GRADUACIÓN_.pptx2 REGLAMENTO RM 0912-2024 DE MODALIDADES DE GRADUACIÓN_.pptx
2 REGLAMENTO RM 0912-2024 DE MODALIDADES DE GRADUACIÓN_.pptx
 
6°_GRADO_-_MAYO_06 para sexto grado de primaria
6°_GRADO_-_MAYO_06 para sexto grado de primaria6°_GRADO_-_MAYO_06 para sexto grado de primaria
6°_GRADO_-_MAYO_06 para sexto grado de primaria
 
🦄💫4° SEM32 WORD PLANEACIÓN PROYECTOS DARUKEL 23-24.docx
🦄💫4° SEM32 WORD PLANEACIÓN PROYECTOS DARUKEL 23-24.docx🦄💫4° SEM32 WORD PLANEACIÓN PROYECTOS DARUKEL 23-24.docx
🦄💫4° SEM32 WORD PLANEACIÓN PROYECTOS DARUKEL 23-24.docx
 
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdf
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdfFeliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdf
Feliz Día de la Madre - 5 de Mayo, 2024.pdf
 
semana 4 9NO Estudios sociales.pptxnnnn
semana 4  9NO Estudios sociales.pptxnnnnsemana 4  9NO Estudios sociales.pptxnnnn
semana 4 9NO Estudios sociales.pptxnnnn
 
Análisis de los Factores Externos de la Organización.
Análisis de los Factores Externos de la Organización.Análisis de los Factores Externos de la Organización.
Análisis de los Factores Externos de la Organización.
 
Infografía EE con pie del 2023 (3)-1.pdf
Infografía EE con pie del 2023 (3)-1.pdfInfografía EE con pie del 2023 (3)-1.pdf
Infografía EE con pie del 2023 (3)-1.pdf
 
Interpretación de cortes geológicos 2024
Interpretación de cortes geológicos 2024Interpretación de cortes geológicos 2024
Interpretación de cortes geológicos 2024
 
Tema 10. Dinámica y funciones de la Atmosfera 2024
Tema 10. Dinámica y funciones de la Atmosfera 2024Tema 10. Dinámica y funciones de la Atmosfera 2024
Tema 10. Dinámica y funciones de la Atmosfera 2024
 
LA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptx
LA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptxLA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptx
LA LITERATURA DEL BARROCO 2023-2024pptx.pptx
 
Posición astronómica y geográfica de Europa.pptx
Posición astronómica y geográfica de Europa.pptxPosición astronómica y geográfica de Europa.pptx
Posición astronómica y geográfica de Europa.pptx
 
Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024
Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024
Tema 19. Inmunología y el sistema inmunitario 2024
 
INSTRUCCION PREPARATORIA DE TIRO .pptx
INSTRUCCION PREPARATORIA DE TIRO   .pptxINSTRUCCION PREPARATORIA DE TIRO   .pptx
INSTRUCCION PREPARATORIA DE TIRO .pptx
 
Procedimientos para la planificación en los Centros Educativos tipo V ( multi...
Procedimientos para la planificación en los Centros Educativos tipo V ( multi...Procedimientos para la planificación en los Centros Educativos tipo V ( multi...
Procedimientos para la planificación en los Centros Educativos tipo V ( multi...
 
TIENDAS MASS MINIMARKET ESTUDIO DE MERCADO
TIENDAS MASS MINIMARKET ESTUDIO DE MERCADOTIENDAS MASS MINIMARKET ESTUDIO DE MERCADO
TIENDAS MASS MINIMARKET ESTUDIO DE MERCADO
 
Factores que intervienen en la Administración por Valores.pdf
Factores que intervienen en la Administración por Valores.pdfFactores que intervienen en la Administración por Valores.pdf
Factores que intervienen en la Administración por Valores.pdf
 
Prueba libre de Geografía para obtención título Bachillerato - 2024
Prueba libre de Geografía para obtención título Bachillerato - 2024Prueba libre de Geografía para obtención título Bachillerato - 2024
Prueba libre de Geografía para obtención título Bachillerato - 2024
 
origen y desarrollo del ensayo literario
origen y desarrollo del ensayo literarioorigen y desarrollo del ensayo literario
origen y desarrollo del ensayo literario
 

Taula rodona Experiències en oci, cultura i lleure

  • 1. Programa Compartim de gestió del coneixement V Jornada de Centres de Justícia juvenil Taula rodona Experiències en oci, cultura i lleure Presentacions de les entitats convidades Colectivo La Ruma presenta: Lorena Camaño Urrutia Associació Clorofil·la presenta: Mercè Bosch Sánchez Barcelona 15 de juny de 2011
  • 2. Colectivo La Ruma Lorena Camaño Urrutia, Coordinadora de proyectos PRESENTACIÓN EL COLECTIVO LA RUMA, es una asociación cultural que tiene como finalidad desarrollar acciones (talleres, formaciones, difusión, etc.) para la inclusión social de sectores de la población que estén en situación de vulnerabilidad. Lo anterior lo hace principalmente, mediante herramientas del lenguaje audiovisual pero también mediante otras disciplinas artísticas. La fotografía, el video, la producción y creación musical y la radio, han sido los formatos de nuestra propuesta y los centros penitenciarios y de justicia juvenil los espacios donde hemos desarrollado principalmente nuestro trabajo. La colaboración de profesionales de cada una de las áreas ha sido la apuesta por la calidad y especialización en el trabajo. Después de estos años de experiencia me gustaría compartir algunas reflexiones que son motor de nuestro trabajo y permanentes puertas abiertas para seguir descubriendo nuevas relaciones. 2
  • 3. TALLERES DE EXPRESIÓN AUDIOVISUAL EN CENTROS DE PRIVACIÓN DE LIBERTAD: La relación entre el sujeto que filma, la imagen y el espectador Hablar de esta relación es obligatoriamente hablar de un LUGAR, del lugar que cada uno ocupa dentro de esta historia. Aquí no hay un maestro de un lado y un alumno de otro; un realizador y un sujeto. Aquí todo el mundo se ubica en el CENTRO de la experiencia del proyecto. La importancia que le damos a la formación es la justa y necesaria para el aprendizaje del abecedario del lenguaje audiovisual. Lo que el proyecto requiere para poder expresar una idea en imágenes. No existen pretenciones de hacer una formación técnica profesional o semi-profesional. No porque no es de nuestro interés y tampoco es factible con las condiciones de tiempo, recursos e inestabilidad o movilidad de los usuarios. Por lo anterior, los objetivos del trabajo se centran a fomentar la CREACIÓN. Es por esta razón que se torna muy importante luego la difusión de los trabajos que se producen dentro. Esta creación NO ES UN PRODUCTO, es más bien la huella sensible de la experiencia vivida en el taller. Una experiencia en primer lugar Humana, Pedagógica y Artística. El sujeto que filma sabe que está mirando a otro a través de un filtro. Sabe que sus prejuicios, sus valores, su estética está perforando el lente de la cámara y que la imágen que resulte contendrá todos estos elementos. El sujeto que filma sabe que hay unos límites que marca la institución, el propio sujeto filmado , las circuntancias y su propia ética. Sabe también que no es el lugar para desarrollar proyectos personales sino más bien, prestar un servicio a las ideas de los otros. En segundo lugar,surge otra pregunta: ¿Qué filmar? ¿Qué imágenes construir? 3
  • 4. El acto de filmar, ya sea la memoria, el movimiento, el paso del tiempo, viene a confrontar a las personas, permite que sus discursos se construyan, que sus identidades se revelen, sus cuerpos se recompongan y, sobre todo, que los individuos se miren. “Mirarse hacia adentro”, es construir otra imágen de sí mismos. Una espécie de espejo (Objeto habitualmente ausente en este tipo de centros). La imágen que se contruye en el espacio de taller, aunque tenga una faceta personal, aunque cuente de las vidas de los menores, es FICCIÓN. Y esta es una característica intrínseca a la imágen, que es verdad y mentira al mismo tiempo. Esto último nos interesa mucho a nivel pedagógico porque permite al individuo mantener una cierta distancia de las imágenes que crea de sí mismo lo cual le facilita mirarse y aceptarse. A quienes acompañamos en este proceso, nos permite ver, contemplar, el universo del jóven a través de sus verdades y, sobre todo, de sus mentiras o fantasías. Estás imágenes, a nivel individual van a la reconquista de una identidad que está en constante cambio, una identidad que se alimenta de la mirada de los otros. El jóven utiliza como materia prima sus propias emociones, las emociones de una persona que está privada de libertad, la rabia, el miedo, la impotencia, la soledad, etc. Con esta materia fabrica sus imágenes y su discurso. En ese proceso es cuando sucede lo importante y lo que resulta al final es, como digo siempre, una pequeña muestra de lo vivido en el taller. Finalmente, y para completar esta trilogía que nos interesa, nos preguntamos. ¿Quién es el espectador de estas imágenes? ¿Qué lugar ocupa? El primer espectador de las imágenes es él mismo que las ha creado. Gracias a esa distancia que da la imagen verdad/mentira que mencionaba antes, es posible que el individuo pueda verse, reconocerse , pero también descubrirse como “un otro” 4
  • 5. A partir de aquí, quienes tengan acceso a estas imágenes están participando de un proceso que se cierra, que se completa cuando se muestra. Un producto audiovisual sólo existe cuando es visto por alguien. El lugar del espectador, de vosotros ahora cuando veais dos cortos realizados en el Centro educativo Til·lers este año, no es un lugar pasivo de cara al espectáculo. ¿Cómo ser activos como espectadores, entonces? Hace falta tomar consciencia del lugar desde dónde se miran estas imágenes?. Este lugar desde donde miramos lleva implícito un filtro, un discurso y una relación de poder. Hace falta también ser concientes de que mirarlas tiene una dimensión social, porque estás imágenes nos demandan estar en contacto con nuestro “yo” más interno; nos hace reaccionar el cuerpo a través de un diálogo con imágenes complejas, requiere dejar nuestro imaginario personal abierto y permeable. En definitiva, mirar las imágenes de una persona privada de libertad que nos cuenta su verdad/mentira, es aceptar que la lectura que hagamos de ellas tiene mucho que ver con cada uno de nosotros, que esas imágenes se parecen mucho a nosotros. Es por todo lo anterior, que cuando queremos evaluar una experiencia de creación- expresión en este ámbito, no sólo podemos quedarnos con indicadores cuantitativos. Todos aquellos resultados del proceso , imperceptibles a veces en el corto plazo y más aún, el impacto que puede tener a nivel personal la experiencia de traducir en imágenes su discurso, un deseo, una emoción. Y por último, más difícil de evaluar es cuando esas imágenes salen a dialogar con sus futuros espectadores. 5
  • 6. Associació Clorofil·la Passeig Vilanova, 36 Baixos 08880 Cubelles Tel./fax: 93 895 43 45 Mòbil: 669 64 72 98 E-mail:mboschs@yahoo.es NIF:G 64642333 Associació Clorofil·la Mercè Bosch Sánchez Animadora de tallers d’expressió creadora TALLERS D’EXPRESSIÓ I EDUCACIÓ CREADORA Els tallers d’expressió i educació creadora permeten dir allò que no es pot amb paraules mitjançant altres llenguatges com: La pintura, l'argila, el paper “collage”, l'escriptura lúdica, el cant, el ball singular i l'expressió escènica El nostre model de treball de tallers d’expressió creadora s’ha construït a la confluència de diverses fonts científiques i culturals. - Una font d’inspiració « no-directiva » rogeriana. Aquesta corrent és representada per Guy Lafargue que ha estat l’alumne de Max Pagès a la Universitat de Paris i el col·laborador al cor del laboratori del canvi social a Paris entre els anys 1974 i 1980. - Una font captada a la pedagogia dels tallers d’educació creadora fundada per Arno Stern. - L’últim factor és constituït per la trobada a nivell clínic, terapèutic i teòric de la institució psiquiàtrica amb l’evolució contemporània de la psicoanàlisis. 6
  • 7. ORÍGENS DELS TALLERS D’EXPRESSIÓ CREADORA Durant els anys 1920, el psiquiatra suïs W. Morgenthaler, el cantant i metge Hans Prinzhorn, el surrealista Max Ernt, Paul Eluard André Breton i més tard Jean Dubuffet, varen situar l’expressió com una necessitat vital per l’home de “formar formes”, en qualsevol situació d’opressió on es pugués trobar. Vàren observar que als hospitals psiquiàtrics, presons o centres d'internament, algunes persones feien prova d'una força creativa insospitada. Produien espontàniament, de vegades, secretament obres d'una expressivitat intensa. L’home conserva una reivindicació expressiva que a vegades resta latent durant molt de temps abans de sorgir de manera imperativa. Com si existís una potència formativa persistent que resta en reserva, esperant que es llevin els obstacles que la mantenen soterrada. Avui pensem que aquesta pulsió expressiva, aquesta necessitat de crear és més operativa si li reconeixem un marc educatiu i/o terapèutic resistent i segur. Arno Stern coincideix amb aquesta teoría: Finalitzada la segona guerra mundial, Arno Stern es troba treballant amb un grup d'orfes de guerra. Per atzar els posa a pintar i allí s'originen les “condicions” del treball que ve realitzant des de llavors i del qual nosaltres partim en el desenvolupament del nostre. Aquestes condicions van focalitzades al fet que cada persona pot crèixer, desenvolupar- se, crear i crear-se a sí mateixa des de la seguretat i la confiança en les seves pròpies capacitats, com a ésser únic, entre els demés, essent acceptat dins d'un grup de forma incondicional, on no s'espera res d'ell, però on les seves necessitats són ateses. La persona encarregada del grup té una funció d'assistència, de manera que cada persona se sent lliure i autònoma en el seu procés de desplegament com a ésser humà. La Formulació és un codi universal que Arno Stern descobreix, estudia i cataloga a la pintura. L'estudi de la Formulació i els seus mecanismes constitueixen la Semiologia de l'Expressió. En conclusió, els tallers d'expressió han de donar forma a una paradoxa necessària: 7
  • 8. rigor en el quadre i respecte de la no-directivitat. El quadre assegura contenció, la no-directivitat permet l'expressió directa del participant, amb la finalitat d'obtenir l'autonomia i la llibertat de pensament per poder crear el seu futur, la seva vida. Fonts: http://www.art-cru.com/index.php www.arnostern.com http://clorofila.jimdo.com/ 8