Revista Annals d’Urologia 2008-25

Annals d’Urologia 2008-2, Num. 25, maig de 2008
1
Annals d’Urologia
Any 2008-2
N.25
ÒRGAN OFICIAL DE DIFUSIÓ DE LA SCU

2
Editorial
Societat Catalana
d’Urologia
President
Dr. Joaquim Ristol i Pont
Vice-president1er
Dr. Lluis Gausa i Gascón
Vice-president2on
Dr. Joan Areal i Calama
Secretari
Dr. EnricTrilla Herrera
Tresorer
Dr. Miquel Puyol Pallás
VocalBarcelona1er
Dr. Miguel Angel López Pacios
VocalBarcelona2on
Dr. Josep Ma. Caballero Giné
VocalTarragona
Dr. Manel Prados Saavedra
VocalLleida
Dr. Joan Ramon Bordalba Gómez
VocalGirona
Dr. Ramon Domingo i Farrerons
VocaldeResidents
Dra. Esther Gómez Lanza
Vocald’ActivitatsProfessionals
Dr. Josep Pagà i Carbonell
Vocald’ActivitatsCientífiques
Dr. Josep Segarra iTomás
CodireccióAnnalsd’Urologia
Dr. Antoni Pont i Salvadó
Dr. Carles Pellicé iVilalta
ComitéCientíficAnnalsd’Urologia
Dr. Josep Segarra
Dra. Maria José Ribal
Dra. Gloria Nohales
Dr. Joan Palou
Dr. Josep Comet
DissenyiPaginació
Dr. Antoni Pont i Salvadó
Eli Sainz
SIAM (Salut i aplicacions multimedia)
Enscalanarméslluny
Benvolguts,
Havent passat els primers sis mesos de l’any i a punt d’arribar l’estiu és moment de fer un cop d’ull al rutllar de la Urologia a casa nostra. Hem aconseguit
un canvi important en la pàgina web de la Societat, també el domini Urologia.cat va tirant endavant , s’ han desenvolupat reunions internacionals d’alt
nivell(CURY) i estem a punt d’acollir el Congrés de l’AEU, tots ells , motius suficients per a poder sentir-nos ben satisfets.
Tenim empenta per fer que en els nostres hospitals les tècniques més noves de l’especialitat es vagin implementant i que la qualitat assistencial sigui molt
alta, som capaços de mantenir dues associacions que duen a terme les seves reunions anuals i malgrat tot això es força evident que el pes de la urologia cata-
lana tan a nivell d’Espanya com a nivell internacional s’ha anat diluint en els darrers anys.
Convé, doncs, que a través de la nostra Societat afavorir la participació de les noves promocions d’uròlegs en els congressos , estimular la publica-
ció d’ articles en revistes de prestigi, aconseguir coordinar treballs conjunts de diferents Centres per a poder presentar series amplies i així anar su-
mant esforços perquè la urologia del nostre país mantingui el prestigi que sempre ha tingut.país mantingui el prestigi que sempre ha tingut.
Bones vacances
Dr.Pere Borrat Font

3
VALOR DE L´INDEX DE MASA CORPORAL (IMC) COM A FACTOR PRONÒSTIC EN EL CCR
TrillaE.ServeiUrologia.HospitalUniversitariValld´Hebrón.UAB.Barcelona.
CARCINOMA RENAL EN ADULTS JOVES. RESULTATS ONCOLÒGICS A LLARG PLAÇ.
L.Fumadó.HospitalUniversitariBellvitge.
IMPORTANCIA DE LA CLASIFICACION TNM DE LA UICC 2002 EN LA SUPERVIVENCIA CÁNCER ESPECÍFICA DEL CARCINOMA
DE CELULAS RENALES (CCR) INTRACAPSULAR ( ≤T12)
MaialendelCanto.ServiciodeUrologia.HospitaldelMar.Barcelona.
NEFRECTOMIA PARCIAL LAPAROSCOPICA EN LOS TUMORES RENALES.
López-CosteaMA.Serveid’Urologia.HospitalUniversitarideBellvitge.Barcelona.
NEFRECTOMIA LAPAROSCOPICA. VALORACIÓ INICIAL EN EL NOSTRE CENTRE
D.GarciaBelmonte.HuavArnauVilanovaLleida.
EVOLUCIÓ DE LA VIA D’ABORDATGE OBERTA VERSUS LAPAROSCÒPICA EN ELS ÚLTIMS 10 ANYS AL NOSTRE CENTRE.
M.Pascual.FundacióPuigvert
EVOLUCIÓN DEL INJERTO RENAL EN EL TRASPLANTE COMBINADO CARDIO-RENAL.
GarcíaLarrosa.HospitalClínicdeBarcelona
EXPERIÈNCIA DEL TRANSPLANTAMENT HEPATORENAL PEDIÀTRIC.
G.Royo.HospitalValld’Hebron
EL SÍNDROME NEFRÒTIC PEDÀTRIC COM A INDICACIÓ DE TRANSPLANTAMENT RENAL.
G.Royo.HospitalValld’Hebron
TRASPLANTE RENAL DE DONANTE VIVO: 100 NEFRECTOMÍAS
LAPAROSCÒPICAS.
L.IzquierdoReyes.HospitalClínic
LA SUPERVIVÈNCIA LLIURE DE MALALTIA NO ESTÀ RELACIONADA AMB L’ESTADIFICACIÓ TUMORAL EN PACIENTS
AMB AFECTACIÓ LINFOVASCULAR A LA PEÇA DE CISTECTOMIA.
JM.Gaya.FundacióPuigvertI
CISTECTOMÍAS EN PACIENTES AÑOSOS. ESTUDIO RETROSPECTIVO.
M.SánchezCaba.HospitalCliniciProvincialdeBarcelona
EL PAPER DEL MICROESTADIATGE I LA 2ªRTU POST BCG EN ELS TUMORS VESICALS T1 INICIALS D’ALT GRAU.
A.Orsola.HospitalValld’Hebron,Serveid’Urologiaid’AnatomiaPatològica(*)
CÁNCER DE PRÓSTATA LATENTE EN NUESTRA SERIE DE CISTOPROSTATECTOMÍAS RADICALES
HernándezHServiciodeUrología.HospitaldelMar.Barcelona.
PRIMARIS EN FUNCIÓ DE LA SIMPTOMATOLOGIA I DE LA
DEMORA EN EL TRACTAMENT.
J.BestardVallejoServeid´Urologia.HospitalUniversitariValld´Hebron.UAB.Barcelona
CONTROL ONCÒLOGIC DE LA CISTECTOMIA RADICAL LAPAROSCÒPICA
L.CecchiniRosell HospitalValld’Hebron
Article
TRACTAMENT DELS TUMORS DE L’UROTELI DEL TRACTE URINARI: ¿CIRURGIA OBERTA O LAPAROSCÒPICA?
GuillermoUrdanetaPignalosa.Unitatd’UrologiaOncològica.Serveid’Urologia.FundacióPuigvert.Barcelona.
XIII SIMPOSI DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA. TARRAGONA, NOVEMBRE DE 2008
COMUNICACIONS ORALS.
Sumari

4
Article
TRACTAMENT DELS TUMORS DE L’UROTELI DEL TRACTE
URINARI: ¿CIRURGIA OBERTA O LAPAROSCÒPICA?
GuillermoUrdanetaPignalosa,OscarRodríguezFaba,FernandoRodríguezEscovar,JoanPalouRedorta,
HumbertoVillavicencioMavrich.
Unitatd’UrologiaOncològica.Serveid’Urologia.
FundacióPuigvert.Barcelona.Espanya.
INTRODUCCIÓ
En pacients amb carcinoma de cèl•lula
urotelial unilateral (CCU) restringit a la
pelvis renal i amb un ronyó contralateral
sa, escollim com a primer tractament la
nefrouretectomia (NU), per diferents mo-
tius: la naturalesa multifocal de la CCU, el
risc augmentat de recurrència ipsilateral,
la baixa freqüència de lesions contralate-
rals,lapossibilitatmetastàticailainvasió
local en les etapes inicials.
Els tumors de les dues terceres parts su-
periors de l’uréter son tractats amb una
nefroureterectomia radical (NU) (ronyó,
adrenal, urèter i puny de bufeta), ja que
si es deixa l’urèter presenten recurrència
en una tercera part. Si el tumor esta en
la part distal de l’uréter, es pot, realitzar
una ureterectomia parcial amb reimplan-
tació. No obstant això, es podrà realitzar
una ureterectomia en casos de monorre-
nia, a causa d’una malaltia contralateral
o nefropatia y de un tumor urinari supe-
rior d’extensió bilateral. El tractament
conservador endoscòpic (ureteroscòpia o
abordatge percutani) ha de ser considerat
en tumors unifocals, papil•lars y de baix
grau en diferents localitzacions del trac-
te urinari superior; encara que la recidiva
s’eleva fins a un 45% [1, 2], fet que exigirà
un control estricte posterior.
La NU continua essent el patró or en el trac-
tament de CCU en el tracte urinari superior,
amb un índex de supervivència global del
84% dels casos a los 5 anys. En els últims
15 anys, amb l’adveniment de l’abordatge
laparoscòpic, la NU ha experimentat can-
vis clínics [3].
Existeix una discussió envers la nefroure-
terectomia oberta (NUO) i la nefrourete-
rectomia laparoscòpica (NUL) en termes
de qualitat de vida del pacient (QoL), com-
plicacions i conseqüències oncològiques.
L’abordatge de l’urèter distal es, a més a
més, controvertit.
El propòsit d’aquesta revisió, es comparar
els diferents informes sobre l’abordatge
de la NU en termes de qualitat de vida
(QoL), complicacions i resultats oncològics.
L’abordatge sobre l’urèter distal i la nostra
experiència s’ha discutit.
MATERIALIMÈTODES
Es va realitzar una cerca de publicacions (amb
PUBMED) on hi pogués aparèixer el terme
nefroureterectomia. Es revisa la documentació
principal a fi d’arribar a algunes conclusions.
S’inclouen estudis clínics donant èmfasi als de
més qualitat.
RESULTATS
La NU Radical ha estat considerada com el tracta-
mentòptimperalCCUeneltracteurinarisuperior
en els darrers 40 anys.
L’any1952,McDonaldetal.[4]vapublicareltrac-
tament endoscòpic de l’uréter distal i Clayman et
al. [5] descriu al 1991 la primera NUL.
Desd’aquestmoments’hanpublicatmúltiplesin-
formes utilitzant diferents vies d’abordatge sobre
el ronyó i per a l’uréter distal, però els informes
més representatius comparant l’abordatge obert i
laparoscòpic es van publicar a l’European Urology
[6, 7]. Òbviament, aquesta evolució està en rela-
ció amb la corba d’aprenentatge, l’experiència del
centre, així com els perfils de l’equip quirúrgic i la
selecció del pacient.
Elsavantatgesglobalsdel’abordatgelaparoscòpic
del ronyó són [8]:
• No requereix una o dues incisions llargues.
• Reducció del temps de la cirurgia.
• Disminució de l’índex de complicacions.
• Menys ús dels analgèsics.
• Menor estància hospitalària.
• Menys dies per iniciar tolerància a la dieta
oral.
L’únicavantatgedel’abordatgeobertésl’absència
de metàstasis en les portes déntrada dels trò-
cars, que ocasionalment succeeix en la NUL. És
important utilitzar l’ENDOBAG™ (Tyco Healthcare
Group) i evitar els marges positius. Aquest és el
motiu per el que sempre fem servir, en la NUL,
una bossa per evitar-ho.
Les complicacions en una sèrie de 482 proce-
diments (461 pacients inclosos) han estat [9]:
sagnat en un 4.6% (22/481), reintervencions en
un 3.1% (15/481), lesió intestinal en un 0.6%
(3/481), hipercarbia en un 0.4% (2/481), embo-
lismepulmonarenun0.2%(1/481)ilesiópleural
en un 0.2% (1/481).
L’índexdeconversióacirurgiaobertaésmoltbaix
isempreestàrelacionatamblesionsd’òrgans(co-
lon, venes renals, etc.) [10].
Enreferènciaalsresultatsoncològics,nosóncom-
parablesperquèeltempsdeseguimentdelesse-
ries de NUL és massa curt, però els resultats tam-
bésemblennoserpitjorsqueenaltresseriesmés
antigues.Laqüestióimportant,ésquel’estadidel
tumor i el seu grau són factors de pronòstic inde-
pendents a pesar de l’abordatge.
Si analitzem un procediment similar para el car-
cinoma renal del qual tenim un seguiment més
llarg, un estudi comparatiu no arbitrari de 100
pacients informa que no hi ha una diferència
significativa estadísticament en l’índex de super-
vivència estimat de la malaltia en 5 anys per la-
paroscòpia i la nefrectomia oberta (95.5% versus
97.5%, respectivament) [11]. Una sèrie de casos
de 157 pacients amb carcinoma renal que han
estat intervinguts per laparoscòpia informa d’un

5
índexdesupervivènciaestimatenenun91%dels
casos als 5 anys [12]. Dos estudis comparatius no
randomitzats, que inclou 209 pacients amb car-
cinoma de cèl•lules urotelials en el tracte urinari
superior, informa de la no diferència en els índex
de recurrència entre la laparoscòpia i la nefroure-
terectomia oberta [13, 14].
La linfadenectomia (LND) en tumors del trac-
te urinari superior continua en controvèrsia. El
factor important és la realització d’una dissecció
completa a fi de millorar el diagnòstic patològic
així com la possible millora de la supervivència.
La LND es pot realitzar igualment en LNU i ONU.
Abordatgedel’uréterdistal:
El missatge, és que la millor tècnica és la que
prefereix el cirurgià, per a mantenir els principis
oncològics i prevenir que la malaltia s’estengui.
L’abordatgeobertperal’urèterdistalesvaferser-
vircomalmètodeambelqualésvancomparartots
els altres, perquè la possibilitat d’extirpar l’urèter
distal amb la confirmació de l’urèter ressecat,
minimitza l’expansió del tumor i permet tancar
adequadament la bufeta. De qualsevol manera,
malgrat l’elecció de resecció de l’urèter distal,
el més important és evitar deixar fragments
sobrantsiextreuretotl’urèterafiqueescurii
a més excloure l’urèter abans de la manipula-
cióendoscòpicaambl’objectiud’evitarlasem-
bra de cèl•lules tumorals i per tant, la recidiva
local i la mort per la malaltia [3].
A la nostra institució preferim la LNU ja que el
temps de la intervenció és menor i el pacient es
recuperamillor.Nopensemquelacirurgiaassisti-
da amb les mans sigui realment necessària, però
depèn del cirurgià.
Creiem que cal reduir la durada de la intervenció,
independentment de l’experiència amb la tècnica
laparoscòpica,ienrelacióambeltractamentdela
part baixa de l’urèter.
La desinserció endoscòpica es utilitzada al nos-
tre centre per a tots els tumors del tracte urinari
excepte en l’urèter distal. Aquesta tècnica per-
met millorar i simplificar la nefroureterectomia,
disminueix la morbilitat i el temps d’intervenció,
mentre que es manté la mateixa radicalitat onco-
lògica i considerem que és un procediment segur
[15, 16]: Col•loquem el pacient en una posició de
semilitotomia i amb una bossa sota l’àrea lumbar
ipsilateral en un angle de 30º. Aleshores amb una
simple rotació de 30-40º de la taula quirúrgica
es possible combinar l’abordatge endoscòpic a la
bufeta i laparoscòpia a l’abdomen (Fig 1-2). En
els tumors localitzats per sobre dels vasos ilíacs,
disseccionem primer i clipem l’urèter distal a tra-
vés de l’abordatge laparoscòpic i aleshores, girant
la taula, procedim a la resecció transureteral de
l’urèter intramural. Finalment, continuem amb la
nefroureterectomia laparoscòpica [17].
Evitem l’abordatge transureteral endoscòpic en
pacients amb una cirurgia pèlvica prèvia o una
malaltia inflamatòria local, ja que augmenta la
dificultat en la dissecció distal, o en casos de tu-
mor urotelial distal a fi d’evitar l’implantació de
cèl•lules localment.
Seguiment:
L’estadi i el grau son factors de pronòstic més
importants [11, 12]. Es recomana el seguiment
de pacients amb un carcinoma de cèl•lules urote-
lials en el tracte urinari superior, per detectar la
recidiva local així com metàstasis llunyanes.
La bufeta ha de ser, a més, controlada ja que és
Figura 1. El pacient en posició decúbit i litotomia amb elevació de 30º de la fosa lumbar

6
sovint un lloc de recidiva tumoral [15].
Conclusions:
La NU representa encara el patró or per al trac-
tament del carcinoma de cèl•lules urotelials del
tracte urinari superior.
La NUL ofereix els avantatges d’una cirurgia
invasiva mínima. La NUL necessita un temps
d’intervenció major comparat amb el procedi-
ment estàndard obert però te avantatges com
una disminució de la necessitat d’analgèsics per
alpacient,unahospitalitzacióméscurtaiunami-
lloraestètica.Nofagairequeaquestprocediment
s’ha establert com a pràctica. Ambdós procedi-
ments tenen, estadísticament, uns índex compa-
rables de recidiva de bufeta i recidiva local, però
el tractament amb èxit depèn de l’estadi i el grau
del tumor, sense tenir en compte el procediment
quirúrgic utilitzat.
BIBLIOGRAFIA
1. Palou J, Piovesan LF, Huguet J, et al. Percutaneous ne-
phroscopic management of upper urinary tract transitional
cell carcinoma: recurrence and long-term followup. J Urol
2004;172:66-69.
2. Palou J, Rosales A, Ribal MJ, et al. Overview of the results
ofthetreatmentoftransitionalcellcarcinomabyureterosco-
py. Arch Esp Urol 2004;57:299-302.
3. Busby JE, Matin SF. Laparoscopic radical nephroureterec-
tomy for transitional cell carcinoma: where are we in 2007?
Curr Opin Urol 2007;17:83-87.
4. McDonald HP, Upchurch WE, Sturdevant CE. Nephro-ure-
terectomy: a new technique. J Urol 1952;67:804-809.
5.ClaymanRV,KavoussiLR,FigenshauRS,etal.Laparoscopic
nephroureterectomy: initial clinical case report. J Laparoen-
dosc Surg 1991;1:343-349.
6.Tsujihata M, Nonomura N,Tsujimura A, et al. Laparoscopic
nephroureterectomy for upper tract transitional cell carcino-
ma: comparison of laparoscopic and open surgery. Eur Urol
2006;49:332-336.
7. Rassweiler JJ, Schulze M, Marrero R, et al. Laparoscopic
nephroureterectomy for upper urinary tract transitional
cell carcinoma: is it better than open surgery? Eur Urol
2004;46:690-697.
8.KawauchiA,FujitoA,UkimuraO,etal.Handassistedretro-
peritoneoscopic nephroureterectomy: comparison with the
open procedure. J Urol 2003;169:890-894.
9. Rassweiler J, Fornara P, Weber M, et al. Laparoscopic ne-
phrectomy: the experience of the laparoscopy working group
of the German Urologic Association. J Urol 1998;160:18-21.
10. Goel A, Hemal AK, Gupta NP. Retroperitoneal laparoscopic
radical nephrectomy and nephroureterectomy and compari-
son with open surgery.World J Urol 2002;20:219-223.
11. Ono Y, Kinukawa T, Hattori R, et al. Laparoscopic radical
nephrectomyforrenalcellcarcinoma:afive-yearexperience.
Urology 1999;53:280-286.
12. Cadeddu JA, Ono Y, Clayman RV, et al. Laparoscopic ne-
phrectomy for renal cell cancer: evaluation of efficacy and
safety: a multicenter experience. Urology 1998;52:773-777.
13. HsuehTY, HuangYH, Chiu AW, et al. A comparison of the
clinical outcome between open and hand-assisted laparos-
copicnephroureterectomyforupperurinarytracttransitional
cell carcinoma. BJU Int 2004;94:798-801.
14. Bariol SV, Stewart GD, McNeill SA, Tolley DA. Oncological
control following laparoscopic nephroureterectomy: 7-year
outcome. J Urol 2004;172:1805-8.
15. Salvador-Bayarri J, Rodriguez-Villamil L, ImperatoreV, et
al. Bladder neoplasms after nephroureterectomy: does the
surgery of the lower ureter, transurethral resection or open
surgery, influence the evolution? Eur Urol 2002;41:30-33.
16. Palou J, Caparros J, Orsola A, et al.Transurethral resection
of the intramural ureter as the first step of nephroureterec-
tomy. J Urol 1995;154:43-44.
17. Palou J, Rosales A, De Graeve N,Villavicencio H. Laparos-
copic Radical Nephroureterectomy for Upper Tract Transitio-
nal Cell Carcinoma. In Laparoscopic Urologic Surgery in Ma-
lignancies, De la Rosette JJ, Gill IS. Germany. Springer Berlin
Heidelberg, Chapter 4. 2005.
Figura 2. El pacient en la mateixa posició i en una rotació de la taula quirúrgica de 30-45º

7
INTRODUCCIÓ
Sobreprès i obesitat es consideren factors
de risc acceptats en el desenvolupament
del CCR. LÍGF-1 sembla ser un dels factors
responsables donat el seu conegut efecte
mitògenic i antiapoptòtic així com la seva
capacitat dínteracció amb els sistemes
de peroxidació lipídica cel·lular. A diferèn-
cia dáltres neoplàsies com el CaP, on un
IMC elevat és correlaciona amb un pitjor
pronòstic, són pocs els estudis publicats
fins al moment en CCR, però sembla que
en aquest tumors lÍMC elevat podria tenir
un efecte protector.
OBJECTIUS
Analitzar la relació del Índex de massa corpo-
ral (IMC) respecte al pronòstic en una cohort de
malalts intervinguts de CCR MATERIAL I MÈTODE.
Des de l´1 de gener de 2000 a desembre de 2005
hem recollit un total de 152 pacients intervinguts
de CCR dels quals en 126 es disposava de lÍMC.
Sánalitza lássociació estadística entre IMC i
determinades variables clinico-patològiques.
Tanmateix séstudia lássociació de lÍMC amb
la supervivència global i càncer específica mit-
jançant el mètode de Kaplan-Meier i els models
de regressió de Cox.
RESULTATS
Dels 126 pacients 61(48,4%) i 65(51,2%) pre-
sentaven un IMC < 25 kg/m2 i > o = 25 Kg/m2
respectivament. Nos varem evidenciar diferències
estadístiques en relació al sexe, edat, presentació
simptomàtica, tipus i grau cel·lular, i estadiatge
tumoral. En relació als grups de risc (alt, inter-
medi, baix) varem evidenciar diferències signifi-
catives (p=0,006). Léstudi uni i multivariant va
demostrar significació estadística en relació a la
supervivència global i càncer específica superior
en el grup amb IMC > o = a 25 Kg/m2.El tiempo
medio quirúrgico en el grupo 2 fue de 133,6 min
(60-200). Solamente obtuvimos diferencias esta-
dísticamente significativas (p<0,06) entre los dos
grupos en la variable dias de ingreso (6,77 vs 3,9
días).
VALOR DE L’INDEX DE MASA CORPORAL (IMC) COM A FACTOR
PRONÒSTIC EN EL CCR
TrillaE.,MirC,PlanasJ,LópezPaciosMA,RaventósCX,CecchiniLl,OrsolaA,MoroteJ.
ServeiUrologia.HospitalUniversitariValld´Hebrón.UAB.Barcelona.
XIII SIMPOSI DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA. TARRAGONA, MAIG DE 2008. COMUNICACIONS ORALS.
CONCLUSIONS
LÍMCpotoferircertainformaciópronosticaaddi-
cional respecte als paràmetres clinico-patològics
coneguts. Malgrat que el sobrepés i obesitat són
factors de risc acceptats en el desenvolupament
delCCR,lasevapresènciasemblaassociar-seaun
perfil menys agressiu.

8
INTRODUCCIÓ:
L’edat mitjana de diagnòstic del tumor
renal se situa al voltant dels 60 anys, tot i
ésser poc freqüent en adults joves, això és
d’entre18i40anys,non’ésexcepcional.Els
resultats oncològics adquireixen especial
importància en aquest grup d’edat, i per
aquest motiu hem revisat la nostra sèrie
històrica.
MATERIALiMÈTODES:
Hem revisat totes les nefrectomies per càncer
renal realitzadas a pacients d’entre 18 i 40 anys,
durant el període 1991-2004.
RESULTATS:
Hem realitzat 29 nefrectomies a 26 pacients, el
que representa un 7,47% del total. L’edat mitjana
ha sigut de 32,8 anys, 58% homes i 42% dones.
La simptomatologia al debut ha sigut: incidental
enel46.1%,doloren38.5%,hematúriaen11.6%
i massa palpable en el 3.8%.
A 2 pacients se’ls va diagnosticar de tumor bila-
teral sincrònic i vàrem tenir un cas de tumor renal
doble.
En l’estudi d’extensió, 3 pacients (11.5%) presen-
taven trombe tumoral a vena cava infradiafrag-
màtica, i en altres 3 casos, metàstasis (2 a fetge
i 1 a melsa). L’abordatge quirúrgic fou divers:
nefrectomiaparcialen6(20.7%),nefrectomiara-
dical en 11 (37.9%), nefrosuprarrenalectomia en
6 (20.7%) i nefrectomía ampliada en 6(20.7%),
amb 3 extracciones de trombe a cava infradia-
fragmática, 2 segmentectomies hepàtiques i 1
esplenectomia.
L’estada hospitalària mitja fou de 11.3 dies, amb
una mitjana de 8 (rang 5-46). L’anàlisi anato-
mopatològic va demostrar: carcinoma renal de
cèl•lules clares en el 69%, carcinoma papil•lar en
el 17.2% i carcinoma cromòfob en 13.8%. El ta-
many mig de les lesions fou de 71.1 mm.
L’estadiaje fou pT1a en 24.1%, pT1b en 27.6%,
pT2 en 20.7%, pT3a en 6.9%, pT3b en 17.3%,
pT3c en 0% i pT4 en 3.4%. De les 3 cirugies sobre
lesions sospitoses de metàstasi, només una es va
conﬁrmar. Amb un seguiment mig de 61.2 mesos
(rang:7-153), no hi ha cap cas de recidiva local,
hi ha 1 cas (3.8%) de recidiva ganglionar, 2 casos
CARCINOMA RENAL EN ADULTS JOVES. RESULTATS ONCOLÒGICS
A LLARG PLAÇ.
L.Fumadó,MALópez-Costea,J.Muñoz-Rodriguez,M.Castells,A.Garcia-Navarro,D.Lorente,F.Vigues,L.Riera,E.FrancoMiranda
HospitalUniversitariBellvitge.
(7.7%)demetàstasis(1pulmóia1os)i4(15.3%)
exitus, 2 d’ells (7.7%) atribuïbles a progresió de la
malaltia renal de base.
CONCLUSIONS:
El carcinoma renal en l’adult jove es una entitat
poc freqüent però amb unes característiques si-
milars al conjunt global d’adults amb carcinoma
renal, pel que la nostra actitut no ha de diferir a
l’habitual, sense oblidar la possibilitat de les sín-
dromes hereditàries amb càncer renal.

9
Introducción
En el año 2002 la American Joint Com-
mittee on Cancer revisó el sistema de es-
tadiaje TNM en el CCR introduciendo la
subclasificación para los tumores T1. Esta
subclasificación ha generado una impor-
tante controversia dado que pocas series
han demostrado su relación con la super-
vivencia.
Objetivos
Valorar la supervivencia cáncer específica de los
tumores intracapsulares según la clasificación
TNM del 2002 y describir las características clíni-
cas y patológicas de los mismos.
Materialymétodo
De una serie de 223 CCR consecutivos con con-
firmación histológica se analizan 146 CCR intra-
capsulares (73 T1a, 33 T1b y 40 T2). Se realiza un
análisis de supervivencia mediante el método de
Kaplan-Meier en función del estadio patológico
(test de long-Rank).
Resultados
Los 106 pacientes con CCR T1 no presentan mor-
talidad cáncer específica (100% supervivencia,
mediana de seguimiento 43 meses). De los 40
pacientes con CCR T2, 6 (15%) presentan morta-
lidad cáncer especifica (mediana de seguimiento
40 meses). El 71% de los CCR T1 presentan grado
histológico de Furhman 1 y 2 frente al 57.5% de
los T2 (Chi-cuadrado 2.56, p=0.109). El 75% de
los CCR T1 son de diagnóstico incidental frente al
30% de losT2 (Chi-cuadrado 24.5, p=0.0001).
Conclusión
No existen diferencias en cuanto a supervivencia
cáncerespecíficaalsubclasificarelCCRT1segúnla
propuesta delTNM de 2002. El tamaño superior a
7 cm en el CCR intracapsular si parece marcar una
diferencia pronóstica en nuestra serie. El empleo
extensivodelaecografíaabdominalpermiteiden-
tificar un mayor número de CCRT1 incidentales.
IMPORTANCIA DE LA CLASIFICACION TNM DE LA UICC 2002 EN
LA SUPERVIVENCIA CÁNCER ESPECÍFICA DEL CARCINOMA DE
CELULAS RENALES (CCR) INTRACAPSULAR ( ≤T12)
MaialendelCanto,OscarBielsa,JoséAntonioLorente,HectorHernandez,SandraTarragon,AlbertFrancés,OctavioArango.
ServiciodeUrologia.HospitaldelMar.Barcelona.

10
Introducción
Aunquelanefrectomíaparcialabierta(OPN)
continúa siendo el“patrón oro”en el trata-
miento de las masas renales, la nefrecto-
mia parcial laparoscópica (LPN) emerge
como una alternativa mínimamente inva-
siva para casos seleccionados.
Pacientesymétodo
Desde el 1/10/2005 hasta el 15/09/07 se han in-
tervenido23pacientesdeLPNmedianteabordaje
transperitoneal.
Resultados
De los 23 procedimientos realizados no hemos
tenido complicaciones intraoperatorias. La media
de tiempo operatorio ha sido 165 minutos (rango
115-196). La media de tiempo de clampaje fue
26 minutos(rango 5-52).La media de edad de los
pacienteshasido58años(rango22-81)yeltama-
ño tumoral medio fue 2.6 cm de diámetro(rango
1.5-4.5).
En 22 casos la indicación fue electiva y en 1 impe-
rativa por monorrenia. Se realizó clampaje en 17
casos y se desestimó en 6 dadas las características
de tamaño y localización tumoral. El clampaje fue
arterial y venoso con clamp de Satinsky en 13 ca-
sos y con bulldog en 4. En 2 casos fue necesaria
la reparación de la vía urinaria mediante sutura
continua.La hemostasia fue realizada mediante
aplicación de Floseal y en 3 casos fue necesaria
aproximación de los márgenes de resección con
sutura a tensión y Hem-o-lok. No hemos tenido
ningún caso de fístula urinaria y 2 pacientes cur-
saronhematomaretroperitonealquesesolucionó
de forma conservadora.
Conclusión
La LPN es una técnica reproducible en cirujanos
laparoscopistasconbagajedecirugíarenalprevio.
Los métodos de hemostasia como Floseal o simi-
lares permiten la extensión del procedimiento al
reducirtiemposdeisquemiaydisminuirelpeligro
de hemorragia intra y postoperatoria.
NEFRECTOMIA PARCIAL LAPAROSCOPICA EN LOS TUMORES
RENALES.
López-CosteaMA,ViguésJuliáF.,SuárezF.,FumadóCiutatLl.,MuñozRodriguezJ.,LozanoF,LorenteD.,RieraL.,E.Franco-Miranda.
Serveid’Urologia.HospitalUniversitarideBellvitge.Barcelona.

11
Introducció
En els tumors renals, en l´actualitat el seu
tractament es la nefrectomia laparosco-
pica.
Objectiu
Presentar la nostra experiencia inicial en la rea-
lització de les nefrectomies radicals laparoscopi-
ques
MaterialiMètodes
Estudi retrospectiu del 2004 al 2007 de pacients
intervinguts de cirugía renal mitjançant la tècnica
laparoscopica. Per cirugía tumoral s´han realitzat
40 cirugies i 5 per atrophies renals
Resultats
S´han intervingut 28 homes i la resta dones. La
seva edat mitja és de 63 anys. En 29 casos la ciru-
gía ha estat del ronyo Ezquerra i en 16 del costat
dret. Hem utilitzat la font monopolar, bipolar i
ligasure.
La pressió abdominal entre 12 i 14 mmHg.
Eltempsmitjadecirugíaesde190minutsaproxi-
madament amb una perdua sanguinea de 250 cc.
Estada mitja hospitalaria de 5 dies Histología: 32
carcinomes renals, 2 oncocitomes, 4 angiomioli-
pomes, 2 carcinomes sarcomatoides. Hem tingut
10complicaciones:3sagnatsintraoperatorisamb
transfussió,1reintervencióperlesió Burell,1con-
versió per lesió esplenica, 3 quadres de peritonis-
me per irritació peritonial, i 2 pacients amb IAM a
les 48 hores post- cirugía.
NEFRECTOMIA LAPAROSCOPICA. VALORACIÓ INICIAL EN EL
NOSTRE CENTRE.
D.GarciaBelmonte,GiliMassóJM,
PascualGarciaX,GonzalezP,TruanD,
PuigGiroR,BerbegalC,BordalbaJR,
FlavianLM,GuajardoJ,GomezAgudoM.
HUAVArnauVilanovaLleida.
Conclusions
Tecnica quirúrgica reproduible amb poques
complicacions

12
Durant els últims anys hi ha hagut un in-
crement en la cirugia laparoscòpica en el
nostre centre.
Presentemelnombre,tempsquirúrgicies-
tada mitjana en les cirugies més freqüents
en el nostre medi comparant la cirugia
oberta amb la laparoscòpica.
Hem inclòs en aquesta revisió totes les
nefrectomies, nefroureterectomies, ne-
frectomies parcials, prostatectomies i
nefrectomies de donant viu, desde gener
del 1997 ﬁns septembre del 2007. En total
s’han realitzat 2454 cirugies obertes, 948
laparoscòpiques i 137 robòtiques.
S’observaunaclaratendènciaal’increment
en les tècniques laparoscòpiques respecte
lesobertes,ambunadisminuciódeltemps
d’estada hospitalària. També s’objectiva
l’evolució en la corba d’aprenentatge en
cirugia laparoscòpica.
EVOLUCIÓ DE LA VIA D’ABORDATGE OBERTA VERSUS LAPAROS-
CÒPICA EN ELS ÚLTIMS 10 ANYS AL NOSTRE CENTRE.
M.Pascual,J.A.Peña,J.Huguet,A.Rosales,J.Palou,H.Villavicencio
FundacióPuigvert

13
Introducción
La coexistencia de insuficiencia renal y
cardíaca se debe a una disfunción cardíaca
secundaria a una lesión renal, o viceversa,
o a patologías que afectan la viabilidad de
ambos órganos. La mejora de las pautas
inmunosupresoras y la mayor experiencia
quirúrgica hacen que el trasplante combi-
nado cardio-renal sea una opción terapéu-
tica en estos pacientes.
Materialymétodos
En nuestro centro hemos practicado 3007 tras-
plantes renales. Desde que realizamos el primer
trasplante cardio-renal en enero del 2001 hemos
realizado 902 implantes renales, de los cuales 6
(0.66%) han sido procedimientos combinados
cardio-renales. 5 se realizaron de forma sincróni-
ca y 1 de forma asincrónica. La edad media de los
pacientes fue de 56,6 años (42-65). La etiología
de la insuficiencia cardíaca fue en todos los casos
miocardiopatía dilatada, secundaria a cardiopatía
isquémica (n=4), hipertensión (n=1) e idiopática
(n=1). Las causas de la insuficiencia renal fueron
nefroangioesclerosis (n=2), nefropatía diabética
(n=2), glomerulonefritis membranoproliferativa
(n=1) y multifactorial (n=1).
Resultados
En el trasplante asincrónico transcurrieron 14
meses entre el trasplante cardíaco y el implante
renal. El tiempo de isquemia renal total fue de
8h40’.Eltiempodeisquemiarenalenlostrasplan-
tessincrónicosfuede4,5horas.Entodosloscasos
se implantó el injerto cardíaco en primer lugar e
inmediatamente después el riñón.
EVOLUCIÓN DEL INJERTO RENAL EN EL TRASPLANTE COMBINA-
DO CARDIO-RENAL.
GarcíaLarrosa,A(1);CofanPujol,F(2);SánchezCaba,ME(1);AltésIneva,P(1);Izquierdo
Reyes,L(1);GoicoecheaMaturana,I(1);MolinaCabeza,A(1);CampilloMartínez,P(1);
BohórquezBarrientos,A(1);RibalCaparrós,MJ(1);GutiérrezdelPozo,R(1);Oppenhhei-
merSalinas,F(2);AlcarazAsensio,A(1).
ServiciodeUrología(1),Unidaddetrasplanterenal(2).
HospitalClínicdeBarcelona
2 pacientes fallecieron en el postoperatorio in-
mediato, uno a las 12 horas por hipertensión
pulmonar masiva y otro a las 48 horas por disfun-
ción primaria del injerto cardíaco. Hubo diuresis
inmediata en 3 pacientes y una NTA anúrica en
un paciente con inestabilidad hemodinámica los
primeros 4 días que precisó soporte vasoactivo
con dopamina a dosis b, dobutamina y aleudri-
nas. La creatinina media al alta fue de 1.7 mg/dl
(0.9-2.8). No se registró ninguna complicación en
relación al injerto renal durante el postoperatorio
inmediato. El tiempo medio de seguimiento ha
sido de 41.2 meses (1-66). No se ha producido
ningún episodio de rechazo renal. La cifra media
de creatinina en la última visita fue de 1.1 mg/dl
(0.7-1.7). La pauta inmunosupresora utilizada es
variable, siendo la más frecuente la asociación de
micofenolato, un anticalcineurínico (FK506 o CyA)
y prednisona.
4.Conclusiones
El trasplante combinado cardio-renal es una al-
ternativa válida en los pacientes con insuficiencia
cardíaca y renal terminal. Presenta una elevada
mortalidad en el postoperatorio inmediato, por
lo que es necesario establecer rigurosos criterios
de selección. La realización del implante renal de
forma inmediatamente posterior al implante car-
díaco no condiciona la viabilidad del riñón.

14
Introducció:
La necessitat de transplantament hepa-
torrenal a l’àmbit pediàtric és infreqüent,
essent les dues principals indicacions la
poliquistosis hepatorrenal i la hiperoxalú-
riaprimària.Espresental’experiènciaenel
nostre centre.
Mètode:
S’han practicat 5 transplantaments hepatorrenals
simultanis (3 nens i 2 nenes).La patologia de base
vaserlahiperoxalúria(n=2)ilapoliquistosihepa-
torenaloPQRAR(n=3).Elsafectatsd’hiperoxaluria
precisaven hemodiàlisi.Els empelts hepàtics eren
split(n=1) i empelts complets (n=4); mentre que
els renals van ser tots heterotòpics a fossa ilíaca
amb anastomosi termino lateral dels vasos renals
a iliacs primitius i ureterorràﬁa extravesical de
“Gregoire”. Es va presentar una incidència técnica
intraoperatòria en un pacient, augmentant la is-
quèmia calenta de l’empelt renal. Es realitzà dues
nefrectomies pròpies en dos pacients de poliquis-
tosi. El tractament immunosupressor va consistir
en anticossos monoclonals, tacrolimus, esteroides
i micofenolat.
Resultats:
Va existir una pèrdua de l’empelt renal en el
postoperatori immediat per isquèmia calenta
intraoperatòria en un pacient, derivant a un nou
transplantamentrenal.Unempelthepàticvapatir
una trombosi de l’artèria hepàtica, que es va re-
permeabilitzar, i una fuga biliar posterior resolta
amb stent. En un seguiment mig de 4 anys tots
elspacientssonviusielsempeltsrenalsihepàtics
son funcionants.
Conclusió:
Eltransplantamenthepatorrenalpediàtricésefec-
tiu i presenta poques complicacions immunològi-
ques associades. La supervivència dels empelts és
similar al transplantament aïllat.
G.Royo,C.Piró,G.Guillén,M.Asensio,JAMartin,C.Margarit*
HospitalValld’Hebron
EXPERIÈNCIA DEL TRANSPLANTAMENT HEPATORENAL
PEDIÀTRIC.

15
Introducció:
Els lactants afectats de síndrome nefròtic
greu, requereixen un maneig complicat
amb diversitat de
mètodes de diàlisi fins a arribar a l’edat
òptima per realitzar el transplantament
renal. Durant l’espera pateixen gran mor-
bilitat. El transplantament renal és una
tècnica acceptada en la insuficiència renal
terminal,però no existeix una experiència
considerable en menors de l’any de vida.
S’ha revisat els resultats del transplanta-
ment en aquest grup de població.
Mètode:
Duesnenesde4.5Kgi5Kgafectadesdesíndrome
nefròtic secundari a lupus sistèmic i síndrome ne-
fròtic finlandès, van ser transplanatades en edat
precoç amb empelts de donant cadàver. En un
dels casos va patir un rebuig hiperagut, precisant
transplantectomia i dos nous transplants renals.
En les quatre ocasions es can realitzar empelts
heterotòpics a fossa ilíaca, realitzant anastomosi
termino lateral del pedicle renal a ilíaques primi-
tives,iureterorràfiesextravesicalsde“Gregoire”.El
maneig immunosupressor va ser amb corticoides,
tacrolimus, micofenolat i anticossos monoclonals.
Resultats:
Amb un seguiment de 48 i 20 mesos, ambdues
estan vives i amb bona funció renal. No han pre-
sentat complicacions derivades del tractament
immunosupressor ni de la cirurgia. En el primer
casesvapracticaral’anyunanefrectomiadelpro-
pi ronyó per persistència de proteinúria.
Conclusió:
El maneig del lactant amb síndrome nefròtic és
molt complex i relacionat amb gran morbimor-
talitat. Ara com ara, el transplantament renal
precoç és la millor alternativa, oferint una millor
qualitat de vida. El transplantament renal en
menors d’un any és factible i no s’associa a major
índex de complicacions.
EL SÍNDROME NEFRÒTIC PEDÀTRIC COM A INDICACIÓ DE
TRANSPLANTAMENT RENAL
G.RoyoGomes,C.Piró,G.Guillen,M.Asensio,JA.Martin,J.Nieto
HospitalValld’Hebron

16
TRASPLANTE RENAL DE DONANTE VIVO: 100 NEFRECTOMÍAS
LAPAROSCÒPICAS.
L.IzquierdoReyes,P.AltésIneva,M.SánchezCaba,A.GarcíaLarrosa,I.Goicoechea,A.Molina,A.Bohorquez,P.Campillo,R.Alvarez-
Vijande,R.GutiérrezdelPozo,F.OppenheimerSalinas,A.AlcarazAsensio
HospitalClínic
Introducción.
La implantación en la última década de
la nefrectomía laparoscópica de donante
vivopareceaumentarlatendenciaacrecer
respecto a los de cadáver. Actualmente, el
trasplanterenaldedonantevivorepresen-
ta,aproximadamente,lamitaddelosTRen
estados Unidos y alrededor del 10% en Es-
paña.Ennuestrocentrosuponeunacuarta
parte de toda la actividad trasplantadora.
Objetivo. Analizar las variables relaciona-
das con la técnica quirúrgica así como con
el postoperatorio de los donantes.
Materialymétodos.
Desde Febrero 2002 hasta Julio 2007 se han rea-
lizado 100 nefrectomías laparoscópicas para do-
nantevivo.Serealizaunanálisisdescriptivodelas
variables relacionadas con la técnica quirúrgica
utilizada y postoperatorio de los donantes.
Resultados.
Edad media (donantes) corresponde a 49.5 años
conunarazónhombre:mujerde1:2.Al82%delos
pacientesselespracticónefrectomíaizquierda.En
un caso, el pedículo vascular fue múltiple.Tiempo
quirúrgico medio: 149.5 min (80-255). Estancia
media: 4.8 días (1-18). Necesidad de mórﬁco: 0,9
díaseiniciodelaingestaoral:24horasdelainter-
vención. Reincorporación laboral: 39 días (7-120).
Complicaciones: 1 rotura renal, 1 laceración hepá-
tica, 6 hemorragias (4 precisaron transfusión), 5
sepsis y 1 colección. Ningún donante ha fallecido
a consecuencia de la cirugía.
Conclusiones.
La nefrectomía para donante vivo asistida por
laparoscopia constituye actualmente el gold es-
tándar en este ámbito. Esta técnica ha aportado
una mejoría notable en el postoperatorio de los
donantes, hecho que contribuye de forma consi-
derable a un incremento en el número de dona-
ciones.

17
INTRODUCCIÓIOBJECTIUS:
Lainvasiólinfovasculars’harelacionatamb
la capacitat metastàtica del càncer. Amb
l’ànimdemillorarelsfactorspronòsticsclí-
nics existents (estadificació, grau, ganglis
positius i invasió de vesícules seminals),
s’ha suggerit la invasió linfovascular com a
factor pronòstic independent.
MATERIALIMÈTODES:
Hem revisat 739 pacients sotmesos a cistectomia
entre els anys 1979 i 2002 per tumor vesical infil-
trant. El 90 % eren homes i l’edat mitja 63 anys.
Els tumors es van classificar segons la classificació
TNM. Només aquells pacients amb una evident
afectacióendotelialounagruixudaparetvascular
van ser considerats com afectació linfovascular.
Vàrem avaluar la supervivència lliure de malaltia
enrelacióamb:l’estadificació,ganglispositius,in-
vasiódevesículesseminalsiinvasiólinfovascular,
de forma univariant i multivariant. Posteriorment
es va avaluar la supervivència lliure de malaltia
atenent als mateixos paràmetres en relació amb
l’afectació linfovascular.
RESULTATS:
Amb una mitjana de seguiment de 47 mesos
es va observar una diferència significativa en
pacients amb afectació linfovascular en relació
amb: l’estadificació (p=0.0001), ganglis posi-
tius (p=0.0001), invasió de vesícules seminals
(p=0.025), i supervivència lliure de malal-
LA SUPERVIVÈNCIA LLIURE DE MALALTIA NO ESTÀ RELACIONA-
DA AMB L’ESTADIFICACIÓ TUMORAL EN PACIENTS AMB AFECTA-
CIÓ LINFOVASCULAR A LA PEÇA DE CISTECTOMIA.
tia (p=0.0001). En un análisis multivariant
l’estadificació (p=0.0001), ganglis positius
(p=0.006; RR 1,4 ; 95% CI 1,1-1,7) i la invasió
linfovascular (p=0.005; RR 1,88; 95% CI 1,2-2,9)
es van relacionar de forma significativa amb el
temps lliure de malaltia.
Si només s’inclouen els pacients amb invasió lin-
fovascular, no hi ha diferencia en el temps lliure
de malaltia relacionat amb l’estadificació. Existeix
una diferència en el temps lliure de malaltia en
pacients amb ganglis positius (p=0,035; OR 1,7;
95% CI 1,04-5,5).
CONCLUSIONS:
La invasió linfovascular en la cistectomia és
un factor pronòstic predictiu independent de
l’estadificació i dels ganglis positius. En els pa-
cients amb afectació linfovascular, existeix una
diferència en el temps lliure de malaltia en re-
lació amb l’afectació ganglionar però no amb
l’estadificació en la peça de cistectomia.
JM.Gaya,O.Rodríguez-Faba,J.Palou,F.Algaba,A.Rosales,J.Huguet,F.Millán,H.Villavicencio.
FundacióPuigvert.

18
INTRODUCCIÓN.
El aumento de pacientes de edad avanzada en
los servicios de Urología plantea la duda de si
los pacientes han de ser sometidos a tratamien-
tos agresivos dado el importante riesgo que ello
conlleva.Elobjetivodeesteestudioesvalorarsila
cistectomía radical es un tratamiento válido para
pacientes añosos.
MATERIALYMÉTODOS.
Desde 1991 hasta 2006, se han realizado en
nuestro servicio 362 cistectomías radicales debi-
do a tumor vesical. De éstas, 32 tenían entre 75 y
80años, y 13 eran mayores de 80. Realizamos una
revisión retrospectiva de dichos pacientes, valo-
rando estadio TNM, días de ingreso, complicacio-
nes postoperatorias inmediatas, complicaciones
tardías y supervivencia durante el seguimiento.
Asimismo, comparamos los resultados obtenidos
entre ambos grupos.
RESULTADOS.
De los 45 pacientes, 38 (84%) fueron operados a
partir del año 2000. La media de seguimiento fue
de 15 meses (0,2-91). En la tabla adjunta vemos
un resumen de las distintas variables analizadas.
No se hallan diferencias signiﬁcativas en cuanto a
complicaciones. La supervivencia a 12 meses de
todos los pacientes es de 61%, siendo 68% en el
grupo 75-80 y 43% en >80. Estos resultados son
equiparables a los descritos en la literatura.
CISTECTOMÍAS EN PACIENTES AÑOSOS.
ESTUDIO RETROSPECTIVO.
M.SánchezCaba,L.Peri,A.GarcíaLarrosa,L.Izquierdo,P.Altés,I.Goicoechea,A.Molina,MMusquera,MªJ.Ribal,A.Alcaraz.
HospitalCliniciProvincialdeBarcelona.
CONCLUSIONES.
Lacistectomíaradicalesunaopciónválidadetra-
tamiento para pacientes añosos, con un índice de
complicaciones aceptable. Los pacientes mayores
de 80 años no presentan más complicaciones que
el grupo 75-80años.

19
EL PAPER DEL MICROESTADIATGE I LA 2ªRTU POST BCG EN ELS
TUMORS VESICALS T1 INICIALS D’ALT GRAU.
A.Orsola,L.Cecchini,C.X.Raventós,E.Gómez-Lanza,J.Bestard,I.deTorres(*),J.Planas,E.Trilla,E.Tremps,J.Morote.
HospitalValld’Hebron,Serveid’Urologiaid’AnatomiaPatològica(*)
INTRODUCCIÒ:
EAUrecomanalareRTUenelsT1d’AltGrauinicials,
però això te costos socio- sanitaris i el benefici
no es clar. D’altra banda la BCG es un tractament
establert i la invasió de la musculares mucosae,
permet diferenciar entre tumors de baix(T1a) i
alt(T1b-T1c) risc de progressió.
OBJECTIUS:
Per fer un ús racional de la reRTU hem desenvo-
lupat un protocol segons el qual els pacients han
rebut 6instil.lacions de BCG i després s’ha fet la
2ªRTU sols alsT1b/c.
PACIENTSIMÈTODES.
Dels 122 tumorsT1AG inicials, 87 han estat aptes.
S’han correlacionat factors clínics i patol.lògics
amb les troballes 2ªRTU i l’evolució posterior; lliu-
re d’enfermetat o event.
RESULTATS;
35(39,8%) foren T1a i 48(59%) T1b/c; el 22% de
les 2ºRTU foren positives. Sols la grandaria tumo-
ral mostrà tendència a la significaciò, tenint els
tumors més grans més probabilitat de presentar
2ªRTUpositiva. A 13,5m. de seguiment; 77%T1a
i 63,8%T1b/c estan lliures d’enfermetat (n.s.).
Events; 17% de recidives (tant pels T1a com pels
T1b/c) i 6 i 19% de progressió pelsT1a iT1b/c res-
pectivament. Els pacients protocolitzats han pre-
sentat millor evolució que els que quedaren fora
de protocol; en aquest grup el 33% (p=0,021)
han progressat.
CONCLUSIONS:
Els T1AG que infiltren la muscular mucosa(T1b/c)
es comporten de forma similar als T1a si son so-
tmesos a una 2ªRTU després de la BCG. La BCG
previa a la 2ªRTU en millora el resultat, doncs el
% de 2ºRTU patològica es més baixa que la publi-
cada. El microestadiatge permet estalviar 2ºRTUs
innecesàries.

20
CÁNCER DE PRÓSTATA LATENTE EN NUESTRA SERIE DE CISTO-
PROSTATECTOMÍAS RADICALES
CP VT MQ
N 41(22.7%) mediano 0.175cc Neg 34(83%)
CPinsign 23(56.1%) <0.5cc 26(63.4%) Pos 7(17%)
CPsign 18(43,9%) >0.5cc 15(36.6%)
PSA GS Edad
mediano 2.8ng/ml mediano 6 mediana 69años
<4ng/ml 28(70%) <7 31(75.6%) <70 25(61%)
>4ng/ml 13(30%) 7 6(14.6%) >70 16(39%)
>7 4(9.7%)
HernándezH;LorenteJA;BielsaO;FrancésA;DelCantoM;RijoE;ArangoO.
ServiciodeUrología.HospitaldelMar.Barcelona.
Introducción
La prevalencia histológica del cáncer de
próstata (CP) excede la frecuencia con que
esdiagnosticadoclínicamente.Tantoloses-
tudios autópsicos como el Prostate Cancer
Prevention Trial (PCPT) muestran una alta
prevalencia de CP en el rango de PSA entre
0 y 3 ng/mL. Las piezas de cistoprostatec-
tomía radical por carcinoma transicional
de vejiga (CTPR) representan un excelente
modelo para el estudio de las característi-
cas del CP no sospechado clínicamente. A
este interés se suma la comunicación de
diferentes modiﬁcaciones técnicas para el
mantenimiento de la potencial sexual y la
continencia que proponen la preservación
parcial o completa de la próstata en casos
seleccionados.
Tabla 1
Objetivo
Analizar la frecuencia y características del CP
descubierto incidentalmente en las piezas de
CTPR en nuestra serie.
Pacientesymétodo
Se revisan los CP incidentales encontrados en 180
CTPR realizadas entre 1990 y 2005. Se obtiene
información acerca de la frecuencia de presen-
tación, edad, concentración sérica de PSA, grado
combinado de Gleason (GS), volumen tumoral
(VT), estadio patológico y estado de los márgenes
quirúrgicos (MQ). Se excluye del análisis la inva-
sión prostática por carcinoma transicional (pT4a).
Resultados
La frecuencia de CP incidental en las piezas de
CTPR es de 22.7% (41/180), el 70% (28/41) con
PSA < 4 ng/mL y 63.4% (26/41) con VT < 0.5 cc.
Las características generales de los CP se repre-
sentanenlatabla1.Treintaycuatro(83%)fueron
especímenes con MQ no afectados por CP. La me-
dianadeGSes6aunqueel14.3%delospacientes
con PSA normal (4/28) presentan carcinomas de
alto grado (GS ≥ 7). El 71.5% de los CP con PSA
normal pueden considerarse “clínicamente insig-
niﬁcantes”(VT < 0.5 cc y GS < 7), tabla 2.
Tabla 2

21
2. La frecuencia viene influida por el tipo de procesamiento de la pieza
3. Posible riesgo incrementado de CP por padecer CCT
4. Alta frecuencia de CP clínicamente significativo a pesar de PSA normal
5. El concepto de CP clínicamente significativo tiene que basarse, no sólo en criterios histológicos sino también en parámetros clínicos (edad, co-morbili-
dad) y en variables dependientes del tiempo (PSADT). Importancia biológica del CP parece independiente del PSA sérico.
5. Dudoso papel preservación prostática.
Conclusión
Tabla 3.
Publicaciones de CP incidental en piezas de CPTR
Autor Referencia N CP(%) CPsign,%
Winfield Urology1987;30:100 80 22(27.5%) -
Princhett JUrol1988;139:1214 165 45(27.5%) -
Kabalin JUrol1989;141:1091 66 25(38%) -
Montie Cancer1989;63:381 72 33(46%) -
Stamey Cancer1993;71:933 139 55(40%) 20
Abbas EurUrol1996;30:322 40 18(45%) -
Moutzouris ScandJUrolNephrol1999;33:27 59 16(27%) -
Prange EurUrol2001;39(Suppl4):30 85 41(48%) -
Ward UrolOncol2004;22:40 129 30(23%) 14
Revelo JUrol2004;171:646 121 50(41%) 19.8
Delongchamps EurUrol2005;48:946 141 20(14%) 10
Hautmann UrolClinNorthAm2005;32:177 133 58(44%) 19
Rocco EurUrol2006;49:827 63 34(54%) 20
Winkler BJUInt2007;99:554 97 58(60%) 53
Presenteestudio 180 41(22.7%) 28.5
Discusión.
1. La incidencia es similar a la de las series publicadas en la literatura, tabla 3.
LafrecuenciadeCPincidentalenestaserieesseme-
jante a la comunicada previamente. En la mayoría
de los casos no es sospechado bioquímicamente.
A pesar de que se desconoce la implicación clínica
del CP incidental, la preservación prostática en el
tratamiento del carcinoma transicional de vejiga
infiltrante debe ser tomada con cautela.

22
ESTUDI DE LES CARACTERÍSTIQUES DELS TUMORS VESICALS
PRIMARIS EN FUNCIÓ DE LA SIMPTOMATOLOGIA I DE LA
DEMORA EN EL TRACTAMENT.
INTRODUCCIOIOBJECTIUS:
L’alta incidència dels tumors vesicals pri-
maris no infiltrants de la muscular pròpia
(TNIMP) en el nostre medi fa que moltes
vegadesesdilatieltempsentreelmoment
de la consulta i el de la intervenció.
Volem analitzar si el motiu de consulta i la
demora en el tractament influeixen en les
característiques d’aquests tumors.
MATERIALSIMÈTODE:
S’analitzen les característiques dels 263 pacients
diagnosticats de TNIMP al nostre centre durant
el període que inclou gener de 2004 fins juliol de
2007.
RESULTATS:
Quan analitzem les característiques dels tumors
diagnosticats per clínica respecte de les troballes
assimptomàtiques no trobem diferències signi-
ficatives pel que fa a la multiplicitat, grandària,
grau, estadiatge o risc de recidiva a la primera
cistoscòpia.
Pel que fa a les característiques dels tumors trac-
tats abans dels 6 mesos de l’inici de la clínica res-
pecte dels tractats després, veiem que aquests
darrers tenen més risc de ser lesions múltiples (53
de 100, 53%) respecte dels tractats abans dels 6
mesos (54 de 149, 36%) (p<0.01). No es varen
trobardiferènciessignificativespelquefaalares-
ta de paràmetres.
J.BestardVallejo,E.GomezLanza,L.CecchiniRosell,A.OrsoladelosSantos,J.Morote
Robles.
ServeidÚrologia.HospitalUniversitariValld´Hebron.UAB.Barcelona.
CONCLUSIONS:
El retard de més de 6 mesos en el tractametn dels
TNIMP augmenta la probabilitat de la multiplici-
tat.
Tot i això sembla que aquesta demora no afectarà
al tamany, al risc de recidiva ni a les característi-
ques anatomopatològiques del tumor.
El fet de que el diagnòstic sigui per una troballa
casual o bé que el pacient presenti clínica tampoc
no en farà canviar les característiques.

23
CONTROL ONCÒLOGIC DE LA CISTECTOMIA RADICAL
LAPAROSCÒPICA.
S’ha posat en dubte el valor de la cistectomia
radical per via laparoscòpica. Presentem la sèrie
actualitzada de cistectomies radicals per via la-
paroscòpica realitzades al nostre servei (n=48).
S’ha realitzat per part de la Unitat de tractament
del tumor vesical un total de 48 cistectomies des
del setembre de 2004. Eren homes 41 pacients
(85%) i 7 dones (15%). L’edat mitjana és de 63
anys (27- 85). El seguiment mig és de 10,1 mesos
(0,4-33m). La indicació quirúrgica es va fer per
TNIM en 9 casos, per TIM en 38 pacients i en un
cas per patologia benigna. No s’ha exclòs cap cas
del’abordatgelaparoscòpicpelseuestadiclínic.El
temps quirúrgic mig va ser de 286 min (180-480).
La derivació intestinal realitzada va ser una urete-
roileal tipus Bricker en 31 casos (63%), sustitució
vesical en 15 (31%), reservori heterotòpic conti-
nent en 1 cas (2%) i ureterostomia cutània en 2
casos (4%).El resultat anatomopatològic va ser
de 6 pT0, 3 TNIM i 38 TIM. El nombre de ganglis
obtinguts de mitjana va ser de 14 (1-24). La su-
pervivència global és de 26,7 mesos mentre que
la càncer especíﬁca és de 29,3 mesos.
Aquestes xifres milloren els resultats de les sèries
històriques de control oncològic per la qual cosa
no podem assumir que l’abordatge laparoscòpic
és millor que el tradicional però és com a mínim
millora les sèries publicades i es pot considerar
equivalent.
L.CecchiniRosellA.OrsoladelosSantosC.X.RaventósBusquetsE.TrillaJ.PlanasC.
SalvadorE.Gómez-LanzaJ.Morote.
HospitalValld’Hebron.

Revista Annals d’Urologia 2008-25

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (13)

Destacado

Destacado (6)

Similar a Revista Annals d’Urologia 2008-25

Similar a Revista Annals d’Urologia 2008-25 (20)

Más de Societat Catalana d'Urologia

Más de Societat Catalana d'Urologia (13)

Revista Annals d’Urologia 2008-25