El documento describe la anatomía y fisiología del corazón. Explica que el corazón tiene cuatro cámaras, dos aurículas y dos ventrículos separados por tabiques. También describe la circulación pulmonar y sistémica, el ciclo cardíaco que incluye la sístole y diástole auricular y ventricular, y los potenciales de acción que permiten la contracción coordinada del corazón.

1. EL APARATO CARDIOCIRCULATORIO

2. EL CORAZÓN

3. LOCALIZACIÓN DEL CORAZON EN LA CAVIDAD TORÁCICA

4. CORAZÓN EXTERIOR INTERIOR

5. En su interior pueden observarse cuatro cavidades, dos superiores llamadas aurícula derecha y aurícula izquierda y dos inferiores, con verdadera función de bomba, llamados ventrículo derecho y ventrículo izquierdo . Las aurículas están separadas entre sí por un tabique o septum interauricular y los ventrículos por el septum interventricular . Ambos tabiques se continúan uno con otro, formando una verdadera pared membranosa-muscular que separa al Corazón el dos cavidades derechas y dos cavidades izquierdas. Esta separación también es funcional, ya que las cavidades derechas se conectan con la Circulación Pulmonar o circuito menor y las cavidades izquierdas, con la su Circulación General Sistémica o circuito mayor.

6. EL CORAZÓN

7. En conclusión, a la aurícula derecha llegan las Venas Cavas superior e inferior trayendo sangre sin oxígeno (carbo-oxígenada) de todo el organismo. Pasa al ventrículo derecho, el cual al contraerse ( Sístole ), la envía a la Arteria Pulmonar ( única arteria del organismo que lleva sangre carbo-oxigenada ) la que se dirige a ambos pulmones para efectuar el intercambio gaseoso (circuito menor). La sangre oxigenada regresa a la aurícula izquierda por medio de las cuatro Venas Pulmonares ( únicas Venas que transportan sangre con oxígeno ) y ya en el ventrículo izquierdo, es expulsada hacia la Arteria Aorta para ser distribuida por todo el organismo (circuito mayor).

8. Las aurículas se comunican con los ventrículos a través de un orificio ocupado por una válvula , cuya función es abrirse ampliamente para permitir el ingreso de sangre en la cavidad, luego de cerrarse herméticamente, durante la sístole, para impedir que la misma refluya hacia atrás. Estas válvulas son la Mitral , entre aurícula y ventrículo izquierdos y la Tricúspide , entre aurícula y ventrículo derechos. La válvula Mitral está formada por dos valvas de tejido membranoso, que se insertan en el músculo del ventrículo, por medio de unas cuerdas tendinosas , cuya función es la de mantener, a modo de tirantes, las valvas cerradas, impidiendo que prolapsen hacia el interior de la aurícula, durante la sístole ventricular por lo tanto favoreciendo el cierre hermético de la misma. Por su situación anatómica se denominan valva antero-medial y póstero-medial. La válvula Tricúspide , formada por el mismo tipo de tejido, está compuesta por tres valvas, de donde deriva su nombre. La de mayor tamaño se llama valva anterior, luego le sigue la valva sep tal (por estar cercana al tabique) y por último la valva posterior que suele ser la más pequeña.

10. Los ventrículos vuelcan su contenido sanguíneo en las grandes arteria , Aorta para el ventrículo izquierdo y Pulmonar para el ventrículo derecho. También están separados entre sí por válvulas que cumplen la función descripta anteriormente, la válvula aórtica entre el ventrículo izquierdo y arteria Aorta y la válvula Pulmonar entre el ventrículo derecho y la arteria Pulmonar. Ambas poseen tres valvas llamadas semilunares o sigmoideas formando una especie de estrella de tres puntas.

13. CAPAS DE LA PARED DEL CORAZÓN

14. PERICARDIO

17. SENTIDO DE CIRCULACIÓN DE LA SANGRE Y ZONAS CON SANGRE OXIGENADA Y NO OXIGENADA

19. EL DOBLE CIRCUITO CIRCUITO PULMONAR O MENOR CIRCUITO GENERAL O MAYOR Se garantiza la separación total de la sangre venosa, pobre en oxígeno, de la sangre arterial, rica en oxígeno Todos nuestros órganos reciben igualmente sangre rica en oxígeno y en nutrientes, sea cual sea su cercanía a los pulmones o al corazón

20. EL SISTEMA ELECTRICO DEL CORAZÓN

23. VÍDEO DEL COR http://www . youtube.com/watch?v=Hp5Zypu1FBA

24. FISIOLOGIA CARDIACA

26. Generació i conducció de l’impuls cardíac L’impuls cardíac es genera espontàniament al Es diu que és el marcapassos fisiològic del cor. L’impuls nerviós es propaga a totes les cèl·lules cardíaques, és una resposta del La despolarització iniciada al node sinoauricular es propaga fins al i es només a partir d’aquest que es pot propagar l’impuls nerviós que provoca la contracció dels ventricles. La contracció al NAV és lenta i això provoca un retard de uns 100 ms, RETARD NODAL AURICULOVENTRICULAR, aquest retard permet que les aurícules es contraguin i buidin totalment passant la sang als ventricles abans que aquests es contraguin. N ÒDUL SINOAURICULAR (NSA) TOT O RES N ÒDUL AURICULOVENTRICULAR (NAV) - Què passaria si no hi hagués aquest retard?

27. Generació i conducció de l’impuls cardíac (II) Desde la part superior del tabic l’ona de despolarització es propaga pel i les seves ramificacions fins a les FEIX DE HIS FIBRES DE PUKINJE Arriba a totes les parts dels ventricles en 0.08-0.1 s. La despolarització s'inicia al mig del múscul ventricular i retorna després al llarg de les parets fins al solc auriculoventricular. Es propaga de la superfície endocàrdica fins a la pericàrdica. La ràpida conducció intraventricular té com a funció permetre que tots dos ventricles es contraguin de forma sincrònica en un curt espai de temps, AIXÒ ÉS ESENCIAL PERQUÈ EL COR FACI LA FUNCIÓ DE BOMBA DE MANERA EFICAZ

29. Contracció cardiaca El múscul cardíac es estriat Conté miofibrilles típiques amb filaments d’actina i miosina, però les c è l·lules del cor a diferència d’altres musculs estriats, funciona com un sinciti ( xarxa ), les c è l·lules estan molt intimament unides de tal manera que quan una es excitada el potencial d’acció pasa d’una a l’altre. Hi ha dos sincitis, auricular i ventricular separats per teixit fibrós. Totes les c è l·lules cardíaques són excitables, són capaces de respondre a estímuls externs generant una resposta, el POTENCIAL D’ACCIÓ CARDÍAC. Si aurícules i ventricles no es troben a la mateixa xarxa muscular. Com es transmet el impuls elèctric que fa que es contraguin els ventricles?

30. Potencial d’acció cardíac Un potencial d'acció o impuls elèctric és una ona de descàrrega elèctrica que viatja al llarg de la membrana de la cèl · lula . Els potencials d'acció s'utilitzen en el cos per a portar informació entre uns teixits i altres, el que fa que siguin una característica microscòpica essencial per a la vida dels animals Sempre hi ha una diferència de potencial o potencial de membrana entre la part interna i externa de la cèl·lula Les cèl·lules nodals tenen un potencial menys negatiu en repòs i és per això que es despolaritzen més fàcilment, estàn més a prop de l’umbral d’excitació.

31. U n potencial d'acció és un canvi molt ràpid en la polaritat de la membrana de negatiu a positiu i volta a negatiu, en un cicle que dura uns mil·lisegons . Cada cicle comprèn una fase ascendent , una fase descendent i finalment una fase hiperpolarizada . Les cèl·lules nodals tenen un potencial menys negatiu en repòs i és per això que es despolaritzen més fàcilment, estàn més a prop de l’umbral d’excitació. Les variacions potencial de membrana durant el potencial d'acció són resultat de canvis en la permeabilitat de la membrana cel·lular a ions específics (en concret, sodi i potassi ) i per tant canvis en les concentracions iòniques en els compartiments intracel·lular i extracelular. Potencial d’acció cardíac

33. Potencial d’acció cardíac Les fases ascendent i descendent del potencial d'acció es denominen de vegades despolarització i hiperpolarització respectivament. Tècnicament, la despolarització és qualsevol canvi en el potencial de membrana que dugui la diferència de potencial a zero. Igualment, la hiperpolarització és qualsevol canvi de potencial que s'allunyi de zero. Es defineix com a període refractari el moment en el qual la cèl·lula excitable no respon davant un estímul i per tant no genera un nou potencial d'acció Al múscul cardíac, el seu ampli p eríode r efractari li permet la increïble capacitat de no tetanitzar-se.

34. EL BATEC DEL COR SÍSTOLE AURICULAR : Contracció de l e s aurículas La sang pa s sa als ventrícl e s SÍSTOLE VENTRÍCULAR: Contracció dels ventrícl e s La sangre pasa a las arterias DIÁSTOLE: Rela x ació de l e s pare t s del miocardi La sang omple l e s aurículas

35. Cicle cardíac http :// www . youtube .com/ watch ?v=D_IkOh1Ghxk El cicle cardíac inclou tots els fets que es produeixen entre dos batecs cardíacs consecutius en termes mecànics consisteix en que totes les càmeres del cor passen per una fase de relaxació (diàstole) i una fase de contracció (sístole). Cada cicle comença per la generació espontània d’un potencial d'acció al NSA, es propaga per les aurícules provocant una sístole auricular, degut al augment de la pressió intraauricular i com que estan obertes les vàlvules auriculoventriculars es produeix el pas de sang al ventricle, es tanca la válvula. Al inici de la sístole ventricular es produeix un augment de la pressió fet que permet que s’obrin les vàlvules sigmoidees passat la sang dels ventricles a les artèries El ventricle no es buida per complet quedant un volum rersidual o volum sistòlic final (60 ml) Comença la diastole ventricular la pressió dins el ventricle disminueix ràpidament i hi ha un retor de sang de les grans arteries que fa que es tanquin les vàlvules, tornant a ser el ventrícle una càmara tancada. Quan la pressió ventricular baixa per sota de la auricular, s’obren la tricúspide i la mitral, els ventricles tornen a omplir-se de sang. Quan augmenta la freqüència cardíaca la diàstole ventricular es fa més curta i disminueix el temps entre dos sístoles. Aorta i pulmonar

37. Freqüència La freqüència cardíaca és el nombre de batecs del cor o pulsacions per unitat de temps . La seva mesura es realitza en unes condicions determinades (repòs o activitat) i s'expressa en batecs per minuts . A aquesta propietat del cor se l’anomena CRONOTROPISME. Està augmentada en situacions d’exercici, emocions, febre Està disminuida mentre dormim. La freqüència cardíaca en repòs depèn de la genètica , l' estat físic , l' estat psicològic , les condicions ambientals, la postura, l' edat i el sexe . Un adult sa en repòs té generalment el pols en el rang 60-100. Durant l'exercici físic, el rang pot pujar a 150-200. Durant el son i per a un atleta jove en repòs, el pols bé pot estar en el rang 40-60. A la freqüència augmentada l’anomenem TAQUICARDIA. A la disminuida BRADICARDIA Que sistema del nostre cos actua regulant la freqüència cardiaca? Explica com ho fa.

41. EXISTEIXEN MOLTS PUNTS DE REGULACIÓ DEL COR A DIVERSOS NIVELLS, AIXÒ ÉS DEGUT A QUE EL FUNCIONAMENT DEL COR ÉS UNA ACTIVITAT DEL NOSTRE COS QUE ESDEVÉ INPRESCINDIBLE PER LA VIDA.

42. Funció valvular i sorolls cardíacs Al contraure’s els ventrícl e s, augmenta la pressió al s e u interior i e s tanquen l e s vàlvules aurícula-ventriculars, mitral i tricuspide origin a nt - se el primer soroll cardíac (R 1 ) . Habitualment se sent un sól soroll. Es un “lub” baix li g er a ment prolonga t . Inmediatament després del primer soroll , al seguir au g mentan t la pressió d ins de ls ventrícl e s en el transcurs de la sístole, s ’o bren les vàlvules semilunars (aórtica i pulmonar). Normalment aqu esta apertura no deu produir soroll. Una ve gada que terminen de v uid ar - se e ls ventrícl e s, la seva pressió interior cau i e s tanquen l e s vàlvules semilunars, originán t- se el segon soroll cardíac (R 2 ). Es un “dub” m é s c u rt. En alguna condició es pot auscultar un desdoblament del segon soroll. Quan s’obren les vàlvules aurícula-ventriculars; en condicions normals no produeixen sorolls. D ’aqu esta forma, al auscultar el cor s ’ esc olta : lub-dub, lub-dub, lub-dub El tercer soroll (R 3 ) es produït per vibracions que es generen al començament del ompliment ventricular, quant la sang entra des de les aurícules a un ventricle poc distensible; se ausculta després del seg o n soroll , al començar la diàstole.Que se considera patològic o no dependrà del context general de la persona.

43. ELECTROCARDIOGRAMA Quan l’impuls cardíac es propaga a través del cor el corrent elèctric també es propaga pels teixits que l’envolten. L’electrocardiograma (ECG) és l’enregistrament d’aquests corrents utilitzant elèctrodes situats sobre la pell apuntant a cares oposades del cor.

46. ANATOMIA VASCULAR http :// www . youtube .com/ watch ?v=tLL2ClL46C8

47. Los vasos sanguíneos ARTERIAS : llevan la sangre desde el corazón a los órganos . Paredes fuertes y elásticas ya que la presión que soportan es elevada. VENAS : Llevan la sangre desde los órganos al corazón. La presión es baja, al contrario que en las arterias. Para evitar el retroceso de la sangre, poseen válvulas. CAPILARES : de diámetro muy pequeño . Paredes muy finas , para permitir el intercambio de sustancias con los tejidos. Forman redes en los órganos, conectando la red arterial con la venosa

53. Funciones y Composición de la sangre

54. Función transportadora de la sangre El dióxido de carbono, los nutrientes y los desechos, se transportan disueltos en el plasma El oxígeno se combina con la hemoglobina formando oxihemoglobina Cuando llega a los tejidos, el oxígeno se libera, y la sangre toma un color más oscuro 6,7

55. ENFERMEDADES DE LA SANGRE ANEMIA LEUCEMIA HEMOFILIA Fatiga y pérdida de energía Falta de: Glóbulos rojos Hemoglobina hierro Cáncer: Aumento de leucocitos Disminución de eritrocitos Afecta a la médula Ósea: fabrica la sangre Problemas de Coagulación sanguínea Herencia ligada al sexo Carecen de algunos Factores de coagulación 44,45