Este documento proporciona definiciones de informática y describe brevemente su historia y componentes clave. La informática se refiere al procesamiento automático de la información utilizando sistemas computacionales. Las ciencias de la computación estudian las bases teóricas de la información y la computación. Los componentes fundamentales de un ordenador incluyen la unidad central de procesamiento, la memoria y las unidades de entrada y salida. El software se refiere a los programas y datos que hacen posible que un sistema computacional lleve a cabo tareas espec

1. QUÈ ÉS LA
INFORMATICA?
1.)
-La Informática es la ciencia aplicada que abarca el estudio y aplicación del tratamiento
automático de la información, utilizando sistemas computacionales, generalmente
implementados como dispositivos electrónicos. También está definida como el
procesamiento automático de la información.
-La informàtica és la ciència que té com a objectiu estudiar el tractament automàtic de la
informació a través de l'ordinador. Aquesta definició, si bé és bastant àmplia, és perquè el
concepte d'informàtica també és ampli.
-Conjunt de ciències, tècniques o activitats relacionades amb el tractament automatitzat
de dades.
Aquests sistemes consten d'uns components físics, anomenats maquinari o hardware, i
d'uns components lògics o formals, anomenats programari o software
Les diferencies son que estan escrites en paraules diferents pro amb el mateix significat,
prove al mot informatique.
2.)
Les ciències de la computació són aquelles que abasten l'estudi de les bases teòriques de
la informació i la computació, així com la seva aplicació en sistemes computacionals. Hi
ha diversos camps o disciplines dins de les Ciències de la Computació o Ciències
Computacionals; alguns emfatitzen els resultats específics del còmput (com els gràfics per
ordinador), mentre que altres (com la teoria de la complexitat computacional) es
relacionen amb propietats dels algorismes usats en realitzar còmputs. Altres per la seva
part s'enfoquen en els problemes que requereixen la implementació de còmputs. Per
exemple, els estudis de la teoria de llenguatges de programació descriuen un còmput,
mentre que la programació d'ordinadors aplica llenguatges de programació específics per
desenvolupar una solució a un problema computacional concret. La informàtica es refereix
al tractament automatitzat de la informació d'una forma útil i oportuna. No s'ha de
confondre el caràcter teòric d'aquesta ciència amb altres aspectes pràctics com Internet.

2. 3.)
El seu nom provè del grec Abak que significa superfície plana. Se sap que els grecs
empraven taules per comptar en el segle V abans de Crist o potser abans. El àbac tal com
el coneixem actualment està constituït per una sèrie de fils amb comptes enfilades en ells.
Al nostre país aquest tipus de àbac ho hem vist tots en les sales de billar.
El Univac 1 ve a marcar el començament del que s'anomena la primera generació. Els
ordinadors d'aquesta primera etapa es caracteritzen per emprar el tub de buit com a
element fonamental de circuit. Són màquines grans pesades i amb unes possibilitats molt
limitades. El tub de buit és un element que té un elevat consum de corrent genera força
calor i té una vida mitjana breu. Cal indicar que tot i això no tots els ordinadors de la
primera generació van ser com el ENIAC les noves tècniques de fabricació i l'ús del
sistema binari van portar a màquines amb uns pocs milers de tubs de buit.
El 1964 l'aparició de l'IBM 360 marca el començament de la tercera generació. Les
plaques de circuit imprès amb múltiples components passen a ser substituïdes pels
circuits integrats. Aquests elements són unes plaquetes de silici anomenades xips sobre la
superfície es dipositen per mitjans especials unes impureses que fan les funcions de
diversos components electrònics. Així doncs un grapat de transistors i altres components
s'integren ara en una plaqueta de silici. Aparentment això no té res d'especial excepte per
un detall, un circuit integrat amb diversos centenars de components integrats té la mida
d'una moneda.
Posteriorment cap a finals dels setanta apareix la que podria ser la cinquena generació
d'ordinadors. Es caracteritza per l'aparició dels microordinadors i els ordinadors d'ús
personal. Aquestes màquines es caracteritzen per portar al seu interior un
microprocessador circuit integrat que reuneix en un sol xip de silici les principals funcions
d'un ordinador.
Els ordinadors personals són equips sovint molt petits no permeten multiprocés i solen
estar pensats per a ús domèstic o particular. Els microordinadors si bé van començar
tímidament com ordinadors molt petits ràpidament han escalat el camí superant al que fa
10 anys era un minicomputadors. Un microcomputadora actual pot tenir entre 4Mb i 32Mb
de memòria discos amb capacitats de l'ordre del Gigabyte i poden permetre la utilització
simultània de l'equip per diversos usuaris.
4.)

3. Una Unitat Central de Procés (UCP/CPU) anomenada col·loquialment com a
processador és un component electrònic digital capaç d'interpretar instruccions de forma
ordenada, de processar dades i generar la informació requerida. A la CPU s'executen les
instruccions dels programes i es controla el funcionament dels diferents components de
l'ordinador. Sol estar integrada en un xip anomenat microprocessador. Està constituïda
per dues unitats funcionals: la unitat aritmetico-lògica, i la unitat de control. Una de les
peces mes important es la placa:
La CPU dota a l'ordinador la seva capacitat més fonamental, la capacitat de programar-lo,
i és un dels components absolutament necessaris per a muntar qualsevol ordinador
juntament amb els ports d'entrada i sortida. Una UCP pot estar integrada en un sistema
com va ser el cas dels primers computadors o en un sol xip (SoC) i si és així l'anomenem
microprocessador. Al principi dels anys 70 els microprocessadors cada cop van ser més
complexos i mica en mica van substituir la resta de dissenys que usaven diversos xips
fent que avui en dia el terme processador o CPU s'usin habitualment per a referir-nos a
qualsevol microprocessador
Les primeres CPU van ser dissenyades a mida com part d'un ordinador més gran, no
obstant, aquest costós mètode de dissenyar les CPU a mida, per una aplicació particular,
ha desaparegut i ha estat substituït pel desenvolupament de classes de CPU barates i
estandarditzades adaptades per a diferents propòsits. Aquesta estandardització va
començar a l'era dels transistors discrets, computadores centrals, i microcomputadores, i
es va accelerar ràpidament amb la popularització del circuit integrat, aquest ha permès
que siguin dissenyats i fabricats processadors més complexos en espais petits. Tant la
miniaturització com l'estandardització dels CPU han augmentat la presència d'aquests
dispositius digitals en la vida moderna molt més allà de les aplicacions limitades de
màquines de computació dedicades. Els microprocessadors moderns estan presents
arreu.

4. Fotos de 5 processadors actuals:
Es coneix com a programari [1] a l'equipament lògic o programari d'un ordinador digital;
comprèn el conjunt dels components lògics necessaris que fan possible la realització de
tasques específiques, en contraposició als components físics del sistema, anomenats
maquinari.
Aquests components lògics inclouen, entre molts altres, aplicacions informàtiques-com el
processador de textos, que permet a l'usuari realitzar totes les tasques referents a l'edició
de textos-o el programari de sistema-tal com el sistema operatiu, que, bàsicament, permet
a la resta dels programes funcionar adequadament, facilitant la interacció amb els
components físics i la resta de les aplicacions, proporcionant també una interfície per a
l'usuari
És el conjunt dels programes de còmput, procediments, regles, documentació i dades
associades que formen part de les operacions d'un sistema de computació.
Extret de l'estàndard 729 de l'IEEE [2]

5. Considerant aquesta definició, el concepte de programari va més enllà dels programes de
còmput en els seus diferents estats: codi font, binari o executable; també la seva
documentació, dades a processar i informació d'usuari formen part del programari: és a
dir, abasta tot el intangible, tot el "no físic" relacionat.
El terme "programari" va ser usat per primera vegada en aquest sentit per John W. Tukey
el 1957. En les ciències de la computació i l'enginyeria de programari, el programari és
tota la informació processada pels sistemes informàtics: programes i dades. El concepte
de llegir diferents seqüències d'instruccions des de la memòria d'un dispositiu per
controlar els càlculs va ser introduït per Charles Babbage com a part de la seva màquina
diferencial. La teoria que forma la base de la major part del programari modern va ser
proposada per primera vegada per Alan Turing en el seu assaig de 1936, "Els números
computables", amb una aplicació al problema de decisió
Es classifica en:
Si bé aquesta distinció és, en certa manera, arbitrària, i de vegades confusa, als fins
pràctics es pot classificar al programari en tres grans tipus:
-Programari de sistema: El seu objectiu és desvincular adequadament a l'usuari i al
programador dels detalls de l'ordinador en particular que s'usi, aïllant-lo especialment del
processament referit a les característiques internes de: memòria, discs, ports i dispositius
de comunicacions, impressores, pantalles , teclats, etc. El programari de sistema li
procura l'usuari i programador adequades interfícies d'alt nivell, eines i utilitats de suport
que permeten el seu manteniment. Inclou entre altres:
-Sistemes operatius
-Controladors de dispositius
-Eines de diagnòstic
-Eines de Correcció i Optimització
-Servidors
-Utilitats
-Programari de programació: És el conjunt d'eines que permeten al programador
desenvolupar programes informàtics, utilitzant diferents alternatives i llenguatges de
programació, d'una manera pràctica. Inclou entre altres:
-Editors de text
-Compiladors
-Intèrprets
-Enllaçadors

6. -Depuradors
-Entorns de Desenvolupament Integrats (IDE): Agrupen les anteriors eines,
normalment en un entorn visual, de manera que el programador no necessiti introduir
múltiples comandes per a compilar, interpretar, depurar, etc. Habitualment tenen una
avançada interfície gràfica d'usuari (GUI).
-Programari d'aplicació: És aquell que permet als usuaris dur a terme una o diverses
tasques específiques, en qualsevol camp d'activitat susceptible de ser automatitzat o
assistit, amb especial èmfasi en els negocis. Inclou entre altres:
-Aplicacions per a Control de sistemes i automatització industrial
-Aplicacions ofimàtiques
-Programari educatiu
-Programari empresarial
-Bases de dades
-Telecomunicacions (p.ex. internet i tota la seva estructura lògica)
-Videojocs
-Programari metge
-Programari de Càlcul Numèric i simbòlic.
-Software de Disseny Assistit (CAD)
-Programari de Control Numèric (CAM)

7. slideshare.net