El documento proporciona definiciones y ejemplos de varios términos arquitectónicos y artísticos en español e italiano. Explica conceptos como cánon, capitel, cariátide, celda, cimborio y más, incluyendo descripciones detalladas y imágenes de ejemplos históricos. El documento parece ser parte de un glosario visual o diccionario de términos para estudiantes de arte e historia del arte.

1. Johannes Vermeer Van Delft. La jove de la perla (1665-75). Oli sobre llenç. Barroc. Mauritshuis. La Haya. Psïsos Paixos. DICCIONARI VISUAL D’ART (C) TERMINOLOGIA PAU ILLES BALEARS 2010-2011

2. Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Le Corbusier. Villa Saboya (1931). Poissy . França. Michelangelo. Pietat Rondanini (1554-1564, 1’95 m). Castell Sforza, Milà. Vincent Van Gogh. Lliris (1889). Getty Center. Los Angeles. LLISTAT DE TERMES TÈCNICS D’ART Prova d’Accés a la Universitat PAU 2010-11 (Illes Balears)

3. ÍNDEX C

4. ÍNDEX C 24.- Cànon (juny 2010/A), (setembre 2010/B). 25.- Capitell. Tipus : Hathòric , palmiforme , papiriforme , lotiforme , persa , dòric , jònic , corinti , bizantí , islàmic , romànic , etc. 26.- Cariàtide. 27.- Catedral. 28.- Cel·la (sinònim: 92.- Naos) (juny 2010/A). 29.- Cera perduda (sinònim: Fosa a la cera perduda). 30.- Cimbori (juny 2010/B) , (setembre 2010/B). 31.- Circ (juny 2010/B). 32.- Clau (Clau d’arc; clau de volta) (juny 2010/A). 33.- Claustre. 34.- Collage. 35.- Columna. Tipus: ordres arquitectònics, dòrica, jònica, coríntia, composta, commemorativa, mitja canya, adossada, hathòrica, helicoïdal, ogival, lotiforme, palmiforme, papiriforme, salomònica, toscana, geminades, columnata. 36.- Contraposat (sinònim: Contraposto). 37.- Cor. 38.- Cora (sinònim: Koré) i Curos (sinònim: Kouros). 39.- Cornisa. 40.- Crepidoma (sinònim: Crepis; Basament; Estereòbat). 41.- Creuer. 42.- Crugia. 43.- Cúpula. Tipus: sobre petxines; sobre trompes.

7. SELECTIVITAT juny 2010/A, setembre 2010/B : Relació de proporcions que les diferents parts guarden entre si i amb el conjunt de l’obra. 24.- CÀNON (E, A) Anar a índex…

9. ... 25.- TIPUS DE CAPITELL (A, E) Anar a índex… Lotiforme Palmiforme Bicèfal Dòric Jònic Corinti

10. 25.1.- CAPITELLS i 35.- COLUMNES EGÍPCIES (A, E) Capitell Hathòric Anar a índex…

11. Sala Hipòstila 25.1.- CAPITELL HATHÒRIC EGIPCI (A)

13. 25.2.- CAPITELL PALMIFORME (A) Adopta la forma d’una palmera. És típic de l’arquitectura egípcia. Anar a índex… Palmiforme

14. 25.3.- CAPITELL PAPIRIFORME (A) Adopta la forma de la flor del papir (arquitectura egípcia). Columnata papiriforme de Luxor Anar a índex…

15. 25.4.- CAPITEL LOTIFORME (A) Adopta la forma de la flor de loto (arquitectura egípcia). Anar a índex… Lotiforme

16. 25.5.- CAPITELL PERSA BICÈFAL (A) Anar a índex… Bicèfal

17. 25.5.- CAPITELL PERSA BICÈFAL (A, E) Reconstrucció de l’Apadana de Persèpolis. Bicèfal

18. 25.6.- CAPITELL DÒRIC (A) Consta d’un collarí, un equí de forma circular i d’àbac de forma quadrada. Anar a índex…

19. 25.6.- CAPITELL DÒRIC (A) Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.

20. 25.6.- CAPITELL DÒRIC (A) Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.

21. 25.6.- CAPITELL DÒRIC (A) Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.

22. 25.6.- CAPITELL DÒRIC (A) Temple d’Apol·lo (540 aC). Corint.

23. 25.7.- CAPITELL JÒNIC (A) Rectangular amb volutes i estret àbac. Anar a índex…

24. 25.7.- CAPITELL JÒNIC (A)

25. Temple de Zeus en Olímpia (s. V aC), fou el major temple de tot el Peloponès. 25.8.- CAPITELL CORINTI AMB ACANT (A) Anar a índex…

26. 25.9.- CAPITELL BIZANTÍ (A) Aquell que es remata amb un CIMACI (és el tronc de piràmide invertida que remata el capitell bizantí). Anar a índex…

27. 25.10.- CAPITELLS ART ISLÀMIC (AL-ANDALUS, A ) Anar a índex…

28. 25.11.- CAPITELLS ROMÀNICS (A) Els capitells historiats presenten escenes figuratives. Anar a índex…

30. Mnèsicles o Filocles. Erect è on (421-406 aC). Acròpoli d’Atenes.

31. 26.- CARIÀTIDE (A, E) Mnèsicles o Filocles. Galeria de les Cariàtides de l’Erectèon i detall (421-406 aC). Atenes. Grècia.

32. 26.- CARIÀTIDE (A, E) I ATLANT Mnèsicles o Filocles. Galeria de les Cariàtides de l’Erectèon i detall (421-406 aC). Atenes. Grècia.

34. Antonio Gaudí: “LA MAJOR I MÉS PERFECTA FITA DE L’ESTIL GÒTIC EN ARMONIA, CONSTRUCCIÓ I MECÀNICA”. 27.- CATEDRAL (A) . Sinònim: Església catedral; Seu.

35. Seu de Palma. Mallorca. Balears. 27.- CATEDRAL (A)

38. Ictinos i Cal í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia . 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.

39. Ictinos i Cal í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia . 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.

40. Ictinos i Cal í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia . 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.

41. Ictinos i Cal í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia . 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.

42. Ictinos i Cal í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia . 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.

43. Ictinos i Cal í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia . 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.

44. Ictinos i Cal í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia . 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.

48. 30.- TIPUS DE CIMBORI (A). Sinònim: Torre de creuer.

49. 30.- CIMBORI (A). Sinònim complementari: Torre de creuer. Cúpula de la catedral de Zamora.

50. 30.- CIMBORI (A). Sinònim complementari: Torre de creuer. Cúpula de la catedral de Zamora.

51. Regne de Lleó: Cimbori i cúpula amb escates de la Catedral de Zamora. A l’interior cúpula de grells (gallonada). 30.- CIMBORI (A) : Torre de creuer.

52. Catedral Vella de Salamanca (mitjan segle XII).

53. Cimbori 30.- CIMBORI (A) : Torre de creuer. Església de Sant Sernin de Toulouse (1060-1150). Maqueta Catedral Santiago de Compostel·la (1075-1128). SELECTIVITAT juny 2010/B, setembre 2010/B : Construcció en forma de torre, aixecada sobre el creuer, de planta quadrada, octogonal o cilíndrica i normalment coberta amb un cúpula. Anar a índex…

54. 30.- CIMBORI (A) : Torre de creuer. Església de Sant Sernin de Toulouse (1060-1150).

55. Al CREUER, punt central dels dos eixos principals, s’alça un CIMBORI sobre trompes 30.- CIMBORI (A) : Torre de creuer. Catedral Santiago de Compostel·la (1075-1128).

57. CERA PERDUDA Procediment de fosa que permet mitjançant una ànima interna, obtenir objectes buits generalment de bronze. Utilitzada des de l’època clàssica. Circ Màxim (s I aC). Roma. 31.- CIRC (A)

58. CERA PERDUDA Procediment de fosa que permet mitjançant una ànima interna, obtenir objectes buits generalment de bronze. Utilitzada des de l’època clàssica. Circ Màxim (s I aC). Roma. 31.- CIRC (A)

59. CERA PERDUDA Procediment de fosa que permet mitjançant una ànima interna, obtenir objectes buits generalment de bronze. Utilitzada des de l’època clàssica. Circ Màxim (s I aC). Roma. 31.- CIRC (A)

60. CERA PERDUDA Procediment de fosa que permet mitjançant una ànima interna, obtenir objectes buits generalment de bronze. Utilitzada des de l’època clàssica. Circ Màxim (s I aC). Roma. 31.- CIRC (A)

61. CERA PERDUDA Procediment de fosa que permet mitjançant una ànima interna, obtenir objectes buits generalment de bronze. Utilitzada des de l’època clàssica. Circ Màxim (s I aC). Roma. 31.- CIRC (A)

62. Piazza Navona (Roma): antic circ Agonal 31.- CIRC (A) SELECTIVITAT juny 2010/B : Construcció de la Roma clàssica dedicada a les curses de carros. Anar a índex…

65. 32.- CLAU (A). Sinònim: Clau d’arc: clau de volta. Santa Maria del Mar (1328-1383). Barcelona. Berenguer de Montagut Clau amb motius escultòrics de les barres de la Corona d’Aragó (conserva la policromia). Llotja de Palma. Guillem Sagrera, acabada per Guillem Vilasclar.

67. Claustre de Santo Domingo de Silos (1075-1110). Burgos. 33.- CLAUSTRE (A) Claustre de Santa Maria de Ripoll. Columnes geminades

69. P. Picasso. Tres Músics (1921). 34.- COLLAGE (P,E)

70. 34.- COLLAGE (P,E) Pablo Picasso Partitura i guitarra (1912-13)

73. Juan Gris. Collage. 34.- COLLAGE (P,E)

74. Juan Gris. Guitarra. 34.- COLLAGE (P,E)

75. ÍNDEX C 24.- Cànon (juny 2010/A), (setembre 2010/B). 25.- Capitell. Tipus: Hathòric, palmiforme, papiriforme, lotiforme, persa, dòric, jònic, corinti, bizantí, islàmic, romànic, etc. 26.- Cariàtide. 27.- Catedral. 28.- Cel·la (sinònim: 92.- Naos) (juny 2010/A). 29.- Cera perduda (sinònim: Fosa a la cera perduda). 30.- Cimbori (juny 2010/B) , (setembre 2010/B). 31.- Circ (juny 2010/B). 32.- Clau (Clau d’arc; clau de volta) (juny 2010/A). 33.- Claustre. 34.- Collage. 35.- Columna . Tipus : ordres arquitectònics , dòrica , jònica , coríntia , composta , commemorativa , mitja canya , adossada , hathòrica , helicoïdal , ogival , lotiforme , palmiforme , papiriforme , salomònica , toscana , geminades , columnata . 36.- Contraposat (sinònim: Contraposto). 37.- Cor. 38.- Cora (sinònim: Koré) i Curos (sinònim: Kouros). 39.- Cornisa. 40.- Crepidoma (sinònim: Crepis; Basament; Estereòbat). 41.- Creuer. 42.- Crugia. 43.- Cúpula . Tipus: Sobre petxines ; sobre trompes .

78. BASE (A) BASE Basa de columna (vers 966-976) Madinat al-Zahra. Còrdova BOSSELL. ARQUIT. Motllura rodona que generalment forma part dels basaments de les columnes. TOR. Motllura convexa de secció semi cilíndrica a la basa de la columna. ESCÒCIA. Motllura còncava a la basa de la columna jònica i coríntia. Part inferior de la columna, formada per diverses moldures (tor, escòcia); damunt seu s’alça el fust. BASE (A) SELECTIVITAT setembre 2010/A : Part inferior integrant de la columna sobre la qual s’alça el fust.

80. ... 35.- TIPUS DE COLUMNA SEGONS EL CAPITELL (A, E) 35.1.- COLUMNES CLÀSSIQUES: DÒRICA, JÒNICA I CORÍNTIA Pròpies de l’art grec i utilitzades en altres estils. Mirar ordre arquitectònic. Anar a índex… Lotiforme Palmiforme Bicèfal Dòric Jònic Corinti

83. 35.1.- COLUMNES 100.- ORDRES CLÀSSIQUES ARQUITECTÒNICS

84. 35.1.- COLUMNES CLÀSSIQUES (A) 100.- ORDRES ARQUITECTÒNICS (A)

85. 35.1.- COLUMNES i 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC DÒRIC JÒNIC CORINTI

86. 35.1.- COLUMNA i 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC (A) DÒRIC JÒNIC CORINTI ROMA GRÈCIA Anar a índex…

87. 35.1.- COLUMNA i 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC (A) DÒRIC JÒNIC CORINTI

88. L’ORDRE DÒRIC Estereòbat No té base Estilobat Collarí Astràgal Equí Àbac Entaulament Fris Cornisa Capitell Columna Fust , amb 16 o 20 estries a aresta viva Mètopes Glif Gotes Goteró Cimaci Tríglifs Arquitrau (llis) Anar a índex…

89. L’ORDRE JÒNIC Estereòbat base Estilobat Voluta Astràgal Òvul Àbac Entaulament Fris (llis o amb decoració contínua) Cornisa Capitell Columna Fust , amb 24 estries Goteró Cimaci Arquitrau (escalonat) Escòcia Plint Bossell Dentell Anar a índex…

90. L’ORDRE CORINTI Estereòbat base Estilobat Astràgal Acant Volutes Rosa Entaulament Fris (llis o amb decoració contínua) Cornisa Capitell Columna Fust , amb 24 estries Cimaci Arquitrau (escalonat) Bossell Anar a índex…

94. Columna de Trajà (113 dC). Roma.

97. 25.- CAPITELLS i 35.- COLUMNES EGÍPCIES (A, E) Capitell Hathòric Anar a índex…

100. 35.6.- COLUMNA HELICOÏDAL (A) Llotja de Palma (Col·legi de la Mercaderia, 1420-1452). Guillem Sagrera, acabada per Guillem Vilasclar.

101. 35.6.- COLUMNA HELICOÏDAL (A) Anar a índex… Llotja de la Seda, València. presenta vuit columnes exemptes (1482-1499).

103. 25.- CAPITEL i 35.8.- COLUMNA LOTIFORME (A) Columna egípcia, el capitell de la qual té forma de flor de lot (arquitectura egípcia). Anar a índex… Lotiforme

104. 25.- CAPITELL i 35.9.- COLUMNA PALMIFORME (A) Columna egípcia, el capitell de la qual té forma de fulles de palmera ( arquitectura egípcia). Anar a índex… Palmiforme

105. 25.- CAPITELL i 35.10.- COLUMNA PAPIRIFORME (A) Columna egípcia, el capitell de la qual té forma de la planta del papir. ( arquitectura egípcia). Columnata papiriforme de Luxor Anar a índex…

107. Baldaquí de Sant Pere del Vaticà (1624-33). Gian Lorenzo Bernini.

108. 18.- BALDAQUÍ (A, E) i 35.11.- COLUMNA SALOMÒNICA (A) Baldaquí de Sant Pere del Vaticà (1624-33). Gian Lorenzo Bernini.

109. Monumental dosser de bronze, sostingut per quatre columnes salomòniques (formen una mena de templet), inspirades en la columna que es conserva en el Vaticà i que, suposadament, va pertànyer al Temple de Salomó, a Jerusalem. D’aquesta manera, Bernini sintetitza el gust pel moviment ondulat del Barroc amb el prestigi del temple de Jerusalem. 18.- BALDAQUÍ (A, E) i 35.11.- COLUMNA SALOMÒNICA (A) Es caracteritza per l’absència total de línies rectes, i perquè es torsiona i puja en espiral, donant una gran sensació de moviment. En aquesta obra consagrà l’ús d’aquesta tipologia de columnes.

110. Columnes salomòniques en portada de l’Església de Jesús Nazareno de Chiclana de la Frontera (Cádiz). Columnes salomòniques en Església de Sant Lluís dels Francesos, Sevilla. 35.11.- COLUMNA SALOMÒNICA (A)

112. 35.12.- COLUMNA TOSCANA (A) L’Ordre Toscà en Andrea Palladio, Quattro Libri di Architettura de 1570

113. MODEL DE TEMPLE ROMÀ AMB COLUMNES TOSCANES d’influència grega (directament o a través del temple etrusc): sobre podi, amb una sola entrada (major importància a la façana a través d’una escalinata); té dues parts: pòrtic amb columnes i cel·la dividida en tres parts (en honor als tres déus principals, Júpiter, Juno i Minerva). Són pseudoperípters (columnes adossades). 35.12.- COLUMNA TOSCANA (A)

114. Claustre de Santo Domingo de Silos (1075-1110). Burgos. 35.13.- ALTRES COLUMNES: GEMINADES (A) Disposades en parelles. Anar a índex…

115. 35.14.- ALTRES COLUMNES: GEMINADES (A) Disposades en parelles. Claustre de l monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll. Girona. C rugies del c laustre de l’abadia de Sant Pere de Moissac . Fundada al s. VII (lligada a l’orde de Cluny, centre monàstic més important del sud de França al segle XII). L’abadia i el claustre són un barreja dels estils romànic i gòtic .

116. Sèrie de columnes. Passadís envoltat de columnes. Per exemple, la Columnata de Gian Lorenzo Bernini a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, Roma, del Barroc. 35.14.- COLUMNATA (A) Anar a índex…

117. 35.14.- COLUMNATA (A) Carlo Maderno (1556-1629). Finalització Basílica de Sant Pere (1607-1612). Gian Lorenzo Bernini (1598-1680). Plaça Sant Pere del Vaticà (1656-1667). Barroc.

121. Dorífor (440 aC), Políclet 36.- CONTRAPOSAT (E,P). Sinònim: Contraposto

124. 38.- CORA (E). Sinònim: Koré 38.- CUROS (E). Sinònim: Kouros Koré del peple. Museu de l’Acròpolis (530aC) Grec arcaic Dama d’Auxerre o Koré d’Auxerre 650-625 aC Museu del Louvre Kouros d'Anàvissos 530 aC Museu Arqueològic Nacional d'Atenes Efebus Criti, Críties 490-480 aC Museu de l'Acròpoli d'Atenes Grec arcaic final/ Protoclàssic/ Estil sever Kore amb peple 510-500 aC Museu de l'Acròpoli d'Atenes

126. Cornisa amb teules pintades. Serra de Tramuntana (Mallorca) Cornisa de l’Ermita de Santa María de La Piscina ,a prop de Peciña, La Rioja. 39.- CORNISA (A)

129. 40.- CREPIDOMA, ESTEREÒBAT. 20.- BASAMENT (A) Partenó (447-442 aC). Atenes.

130. 40.- CREPIDOMA, ESTERÈOBAT. 20.- BASAMENT (A) Temple d’Afaia (500-480 aC). Egina.

132. Creuer Catedral de Chartres, França (1194-1220). 41.- CREUER (A)

134. 42.- CRUGIA (A) Claustre de Santo Domingo de Silos (1075-1110). Burgos.

137. 75.- LLANTERNA o LLANTERNÓ . Element arquitectònic de planta circular o poligonal, més alt que ample i amb vidrieres laterals (una mena de torreta) que corona una cúpula amb l’objectiu d’il·luminar l’espai interior per mitjà de les obertures laterals i per decorar la part exterior. També hi ha llanternons cecs, sense obertures i, en aquest cas, tenen una funció purament ornamental. Castellà: Linterna. 43.- PARTS DE LA CÚPULA OBRE TAMBOR (A). 126.- TAMBOR . Cos de llum inferior, cilíndric o poligonal, sobre el que descansa la cúpula, i que li dóna major elevació, generalment amb finestres per il·luminar l’interior de l’edifici (una mena d’anell). CASQUET . Part exterior de la cúpula que cobreix l’estructura interna de la volta, entre el tambor i el llanternó

140. Trompes Petxines 43.- EXEMPLES DE CÚPULA (A)

141. VOCABULARI SELECTIVITAT (C) 2010-2011 Piero della Francesca: Ciutat ideal (1470)