CONTE

1. ES NECESSITEN PETONS
LA MEI HA ANAT AL PARC.
JUGA AL SORRAL A FER CASTELLS. TOT D'UNA, VEU QUE HAN INSTAL.LAT UNA
CASETA NOVA A LA VORA DELS TOBOGANS.
LA MEI S'HI ACOSTA PERQUÈ VOL VEURE QUINA MENA
DE LLAMINADURES HI VENEN. DE LES DE TOTA LA VIDA
O UNES DE DIFERENTS I MÉS BONES ENCARA.
A LA CASETA NO HI HA LLAMINADURES. NOMÉS HI HA
UN RÈTOL QUE DIU:
ES NECESSITEN PETONS I CARÍCIES.
LA MEI NO ENTÉN RES.
ALESHORES UNA SENYORA TREU EL CAP PER LA
FINESTRA DE LA CASETA.
– ET PUC AJUDAR, NENA?
– DONCS EM SEMBLA QUE NO, PERQUÈ JO VOLIA
1

2. UNA PIRULETA EN FORMA DE FADA, PERÒ VOSTÈ NO VEN RES.
LA SENYORA SOMRIU I LI EXPLICA:
– NO. JO NO VENC GALINDAINES. NOMÉS RECULLO PETONS I CARÍCIES.
– ELS RECULL? I PER QUÈ HO FA?
–
– PER DUR-LOS A QUI ELS NECESSITA.
LA MEI LI DIU QUE NO ES FA GENS EL CÀRREC DEL
QUE VOL DIR. LA SENYORA FA CARA DE TENIR
PACIÈNCIA.
– FIXA-T'HI. ÉS MOLT SENZILL. TE'N SOBRA CAP,
ARA MATEIX, DE PETÓ O DE CARÍCIA?
JUST EN AQUELL MOMENT, LA MEI NOTA QUE LI
AGRADARIA MOLT ACARONAR ALGÚ.
– EM SEMBLA QUE SÍ -DIU, ALÇANT LA MÀ
DRETA.
– DONCS SEGUEIX-ME.
2

3. LA SENYORA AMB LA CARA DE TENIR PACIÈNCIA LA PORTA FINS A L'ALTRA BANDA
DEL SORRAL.
HI HA UN NEN QUE ACABA DE CAURE I S'HA FET MAL AL GENOLL. EL NEN PLORA.
LA SENYORA LI RENTA EL GENOLL I LA MEI LI FA UNA CARÍCIA AL CAP.
EL NEN S'EIXUGA LES LLÀGRIMES I SOMRIU.
– TENS ALGUNA ALTRA CARÍCIA O ALGUN PETÓ?
LA MEI ES NOTA EL PETÓ ALS LLAVIS I LI DIU QUE
SÍ.
– DONCS VINE.
LA MEI L'ACOMPANYA A PROP DEL SORRAL.
ASSEGUDA EN UN BANC, HI HA L'ELENA, LA NOIA
DEL PERÚ QUE FA DE CANGUR DE LA MEI.
L'ELENA TÉ LES ESPATLLES CAIGUDES, ELS LLAVIS
CAP AVALL I ELS ULLS PLOROSOS.
– ESTÀ TRISTA? -DEMANA LA MEI A LA
SENYORA.
3

4. – EM SEMBLA QUE SÍ.
LA MEI CORRE FINS AL BANC I FA UN PETÓ A
L'ELENA. L'ELENA SE LA MIRA, L'ABRAÇA I
SOMRIU.
LA MEI ES MIRA LA SENYORA AMB CARA DE
PACIÈNCIA, QUE SE'N VA CAP A LA CASETA ON
RECULL MOXAINES PER A LA GENT QUE EN
NECESSITA.
LA MEI TORNA AL SORRAL A FER CASTELLS.
MENTRE EN FA, PENSA QUE POTSER NO
TOTHOM NECESSITA ELS PETONS I LES
CARÍCIES.
– T'HI POTS JUGAR UN BACALLÀ QUE SÍ, QUE
A TOTHOM LI FAN MOLTA FALTA -LI DIU LA
FADA MENTA.
–
– I QUÈ PASSA SI NINGÚ NO TE'N FA O NO
TENS NINGÚ A QUI FER-NE? -PREGUNTA LA
MEI.
4

5. – QUE ET POTS POSAR MALALTA, COM QUAN NO MENGES O NO BEUS.
– ALÇA! I QUÈ MÉS?
– QUE POTS ACABAR A L'HOSPITAL.
– APA!
– QUE SÍ! CREU-ME. FER PETONS ÉS TAN
IMPORTANT COM MENJAR PA AMB TOMÀQUET I
PERNIL. I REBRE ABRAÇADES O CARÍCIES HO ÉS
TANT COM UNA BONA TRUITA DE PATATES.
LA MEI CREU EL QUE LI DIU LA MENTA. PERQUÈ LA
FADA MAI NO ENGANYA LES CRIATURES. AIXÒ,
TOTHOM HO SAP.
LA MEI, PERÒ CONEIX UNA NENA A QUI NO AGRADA
QUE LI FACIN PETONS.
ÉS LA QUICA, UNA DE LA SEVA CLASSE QUE SOVINT
CLAVA EMPENTES, ESTIRA ELS CABELLS I
ESGARRAPA.
DIU QUE ECS, QUIN FÀSTIC ELS PETONS!
– HO FA VEURE, QUE NO LI AGRADEN.
5

6. – HO DIUS DE DEBÒ.
– NO. EN REALITAT LI AGRADEN I ELS NECESSITA PER PODER CRÉIXER FORTA I
SANA.
LA MENTA FA UNA TOMBARELLA I L'AIRE S'OMPLE D'ESTRELLES VERDES. DESPRÉS,
ABANS D'ANAR-SE'N, DIU A LA MEI:
– POTSER FA MAL I MOLESTA ALS ALTRES PERQUÈ LI AGRADARIA QUE ALGÚ LI
FES UNA MICA DE CAS I ALGUNA MOXAINA.
L'ENDEMÀ A L'ESCOLA, LA MEI ES MIRA LA QUICA. ESTÀ EMPIPANT UNA COLLA DE
NENS I NENES QUE JUGUEN A SALTAR A CORDA. DESPRÉS SE'N VA CAP AL GRUP
QUE JUGA A PILOTA I ELS LA PREN.
FINS QUE TOTS SE LI TIREN AL DAMUNT I L'ATONYINEN.
LA MEI TÉ UNA IDEA.
– EI, QUICA! -LI CRIDA-. VOLS JUGAR AMB MI?
– A QUÈ? -LI DEMANA.
– A UN JOC QUE ES DIU “PETONS”.
– ECS! -DIU LA QUICA-. QUINA BESTIESA DE JOC.
– HO DIUS PERQUÈ NO HI SAPS JUGAR -FA LA MEI.
6

7. – I TANT QUE EN SÉ.
– DONCS, DEMOSTRA-M'HO.
– COMENCEM -DIU LA QUICA.
– ET FAIG UN PETÓ DE PAPALLONA -DIU LA MEI.
I FREGA LES SEVES PESTANYES AMB LES
PESTANYES DE LA QUICA.
LA QUICA SE LA MIRA UN MOMENT, I LA MEI NO SAP
SI LI CLAVARÀ UN BOLET.
NO HO FA.
– ARA UN PETÓ D'ESQUIMAL -LI DIU.
I REFREGA EL SEU NAS CONTRA EL NAS DE LA MEI.
– ARA UN PETÓ DE VACA.
I LA MEI LI CLAVA UNA LLEPADA A LA GALTA.
LA QUICA ES RECARGOLA DE RIURE.
7

8. – ARA UN PETÓ DE SARGANTANA -DIU.
I AIXÍ ES PASSEN L'ESTONA JUGANT A FER-SE PETONS. QUAN S'ACABA L'HORA
D'ESBARJO, LA QUICA ABRAÇA LA MEI I LI DIU:
- M'HO HE PASSAT PIPA. DEMÀ HI TORNAREM A JUGAR?
8