Arqueología de Barcino

TREBALL DE LLATÍ (ARQUEOLOGIA) Nil López 2HS1

HISPÀNIA Emporiae Ilerda Barcino Tàrraco Emèrita Augusta

Emporiae Ilerda CATALUNYA Barcino Tàrraco

BARCINO – Història Existeixen tres teories sobre la fundació de Barcelona: I. La ciutat va ser fundada per Hèrcules. Hèrcules estava fent una expedició en la que havia de trobar un element màgic. Va equivocar-se en la seva ruta i va anar a parar a les costes de Montjuïc. A dalt de la muntanya va fer el primer assentament de la avui ciutat de Barcelona. El nom de “Barcino” ve perquè Hèrcules viatjava en la novena barca de l’expedició (BARCA NOVEM BARCINO) ACTUAL CIUTAT DE BARCELONA Primer assentament

BARCINO – Història Existeixen tres teories sobre la fundació de Barcelona: II. Hamilcar Barca va fundar la ciutat.Annibal passava per la ciutat i s’hi va establir perquè Hamilcar l’havia fundat. Representaciód’Hamilcar Barca Representaciód’Annibal

BARCINO – Història Existeixen tres teories sobre la fundació de Barcelona: III. August va fundar la ciutat. Els romans volien aigua i van trobar un territori en el qual no feien falta aqüeductes, ja que tenien dos rius molt accessibles: el Rubicatus (Actual Llobregat) i el Baetulo (Actual Besòs). Per marcar el límit de la ciutat es va construir el pont de Martorell. La ciutat va rebre el nom de “Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino” Riu Llobregat RiuBesòs Pont de Martorell

BARCINO – Urbanisme Com tota ciutat romana, Barcino tenia un “Fòrum” que unia els dos carrers principals de tota ciutat: Avui aquests dos carrers situarien la seva unió a la “Plaça Sant Jaume” de Barcelona, on es trobava el “Fòrum”, que era el centre de la ciutat. Cardo Maximus Cardo Decomanus Cardo Maximus (Actual C/ Call i C/ Llibreteria) Fòrum (Palau de la Generalitat) Cardo Decomanus (Actual C/ Del bisbe i C/ De la ciutat) Cardo Decomanus (Plaça St. Jaume) ACTUAL CIUTAT DE BARCELONA

BARCINO – Urbanisme A la ciutat també es diu que hi havia: Teatre i amfiteatre. A prop de la zona de la Rambla. Zona onhihavia el teatre i l’amfiteatre (Rambla de Barcelona) (Plaça Colón) ACTUAL CIUTAT DE BARCELONA

BARCINO – Arqueologia Recentment s’han fet descobriments arqueològics a la ciutat de Barcelona: Columnes d’estil corinti amb arquitrau. Formaven part d’un temple hexàstil perípter. Restes d’aqüeductes. Portaven aigua del riu Besòs i del Llobregat. Dos conjunts termals. Eren propietat de Luci Mincini (guanyador d’unes olimpíades). Torres de vigilància. Situades al límit de la ciutat, actualment al costat de l’oficina de “Correus” de Via Laietana. Una gran “domus”. Dins d’una torre. Actualment s’exposa un mosaic d’aquesta al “Museu d’història de la ciutat” (Plaça St. Jaume) ACTUAL CIUTAT DE BARCELONA I. Columnesd’estilcorintiambarquitrau

EMPORIAE – Història Des del segle IX aC, els pobladors indígenes d’aquesta costa de l’Empordà vivien en turons que sobresortien dels aiguamolls. Un d'aquests poblats es trobava a la península on avui hi ha Sant Martí d'Empúries. Al segle VII aC, aquest poblat ja mantenia contactes comercials amb els etruscs, fenicis i grecs, i cap al 580 aC, els comerciants grecs de Focea procedents de Massàlia van fundar Empúries sobre el turó de Sant Martí (Paleàpolis) i cap a la meitat del segle VI aC es van estendre a terra ferma (Neàpolis). Depenien inicialment de Massàlia, però cap al 500 aC ja se n'havien independitzat. La ciutat, envoltada per una muralla i amb una muralla interior que separava les zones grega i Indiqueta es desenvolupà gràcies a una activitat comercial que abastava tota la costa mediterrània. La seva influència sobre els indígenes donà lloc al naixement de la cultura ibèrica. Sant Martí d’Empúries

EMPORIAE – Història L'any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica hi desembarcà un exèrcit romà comandat per Gneu Corneli Escipió, amb l'objectiu de tallar la rereguarda de l'exèrcit cartaginès d'Anníbal. Amb aquest fet s'inicià la conquesta romana de la Península Ibèrica. ACTUAL PLATJA D’EMPÚRIES Platjaon van desembarcar

EMPORIAE – Urbanisme La ciutat romana encara no està completament estudiada (només s'han completat un 20% de les excavacions). La construcció de la ciutat romana es va realitzar entorn del 100 aC, aixecant-se una ciutat de nova planta, amb traçat urbà ortogonal, i la qual durant el segle I i fins a l'època d'August, va romandre independent de la ciutat grega, fins que durant el regnat d'August, després d'aconseguir primer els indígenes, i després els grecs la ciutadania romana, es van fusionar en un únic municipi denominat a partir de llavors Emporiae, i integrat per gents d'estirp itàlica, ibèrica i grega. Cal destacar que la ciutat romana ocupa a grans trets un rectangle de 700 x 300 metres aproximadament. Antigaciutatd’Empúries (ActualmentMuseu)

EMPORIAE – Urbanisme Vista aèria dels jaciments

EMPORIAE – Urbanisme El “Museu d’Arqueologia de Catalunya” ha distribuït els jaciments en: Muralla (s VI aC) Claveguera (s V aC) Edifici singular B Magatzems (s III aC) Carrer 5 (s I aC) Edifici singular A (s IV aC)

EMPORIAE – Urbanisme El “Museu d’Arqueologia de Catalunya” ha distribuït els jaciments en: Plaça (s III aC) Edifici singular C Tercera muralla (s III aC) Barrinord-oest (s IV aC) Barriextramurs (s III aC)

EMPORIAE – Arqueologia Van ser Emili Gandia i Ortega, Josep Puig i Cadafalch i Pere Bosch Gimpera els que van començar les excavacions a Emporiae l’any 1908. Les troballes més destacades són: Muralla Porta d’accés Dues torres Vies Àgora Fòrum Stoa Temples Banys públics Palestra Botigues Amfiteatre Necròpolis Estàtua d’Asclepi d’Empúries Dracmes Mosaic del sacrifici d’Ifigènia Mosaic dels Peixos XVI. Mosaic del sacrificid’Ifigènia XIV. Asclepid’Empúries

EMPORIAE – Arqueologia Troballes recents: Gerra de ceràmicaibèrica tardana Granes carbonitzadesd’ordi Grafit en llenguaibèrica Vas per a ungüents o perfums Vas per a ungüents en forma de cap de nubi Bol de vaixellavernísnegreitàlica

TÀRRACO – Història Els orígens de Tàrraco es troben en una petita guarnició romana que els germans Gneu i Publi Corneli Escipió deixaren durant la Segona Guerra Púnica, l'any 218 aC. Aquest primer assentament (situat al costat d'un oppidum ibèric, probablement Cesse) aviat va esdevenir una important base militar que donà lloc a la ciutat de Tàrraco. Tàrraco fou la principal base d'hivernada dels exèrcits romans a Hispània que iniciaren un llarg i complex procés d'incorporació de les terres peninsulars al nou ordre polític, cultural i econòmic de la romanitat, on Tàrraco va jugar un paper fonamental. L'any 45 aC, Juli Cèsar li va concedir l'estatut de colònia romana de dret romà, (Colonialulia Urbs TriumphalisTarraco). Posteriorment, l'any 27 aC, August, qui va residir-hi entre els anys 26-25 aC i seguia les operacions militars de la cornisa cantàbrica, li va concedir la capitalitat de la província Tarraconense dins de la nova organització provincial. S'inicià aleshores l'aplicació d'un programa dirigit a dotar a la colònia romana d'un alt nivell urbanístic i monumental, d'acord amb la importància i significació de la ciutat. Tàrraco va arribar al seu màxim prestigi durant el segle II dC.

TÀRRACO – Urbanisme És la ciutat catalana amb més patrimoni romà. Aquest es troba a dins de la ciutat ACTUAL CIUTAT DE TARRAGONA Centre de la ciutat

TÀRRACO – Arqueologia Jaciments de l’antiga Tàrraco a Tarragona Pedrera romana de Mèdol ACTUAL CIUTAT DE TARRAGONA Necròpolis paleocristiana Muralles Fòrum provincial Amfiteatre Fòrum de la colònia Circromà Teatre

TÀRRACO – Arqueologia Jaciments de l’antiga Tàrraco a Tarragona Necròpolis paleocristiana Muralles Fòrum provincial Amfiteatre Teatre Circromà Fòrum de la colònia Pedrera romana del Mèdol

TÀRRACO – Arqueologia NECRÒPOLIS PALEOCRISTIANA La necròpolis paleocristiana de Tarragona és un conjunt funerari d'època tardoromana de mitjans del segle III dC ubicat fora del nucli urbà, prop del riu Francolí, que perdura fins al segle V. És el cementiri paleocristià més important de la Mediterrània Occidental. El cementiri de Tàrraco va sorgir al voltant d'una basílica martirial dedicada a Sant Fructuós i als seus dos diaques. La basílica documentada constava de tres naus i capçalera amb absis exterior. Posteriorment s'hi afegiren algunes cambres funeràries i un baptisteri. Les restes d'aquesta basílica van desaparèixer per deixar pas a la construcció de la Fàbrica de Tabacs de Tarragona durant la primera meitat del segle XX.

TÀRRACO – Arqueologia MURALLA DE TARRAGONA Les muralles romanes de Tarragonaés una de les primeresgrans obres que elsromans van emprendre, després del desembarcamentdelsEscipions a Empúries, l'any 218 aC, i de l'arribada a Tàrraco. I és que Tàrraco, en el context de la Segona Guerra Púnica, va constituir la principal base militar romana. S'hanpogut diferenciar dues fases en el seuprocés de construcció. La primera, datada en elsprimersanys de la presència romana, amb una amplada de 4 metres per 6 d'alçada; era reforçadamitjançant torres de planta quadrangular d eles quals en coneixem tres: la de Minerva (o SantMagí), la del Cabiscol (o Seminari) i la de l'Arquebisbe. La segona fase respon a un canvi de plantejamentarquitectònic i estratègicamb la fitad'augmentarl'amplada a 6 metres i l'alçada a 12. Aquestasegona fase es produeixpocsanysméstard de la fundació de la ciutat i, sembla, que es pot relacionar amb les campanyesmilitars del cònsol Cató per reprimir la revolta de les tribus indígenes, totjustcomençat el segle II aC.

TÀRRACO – Arqueologia FÒRUM PROVINCIAL El Fòrum provincialésconseqüència de la capitalitat de Tàrraco de la Província de la Hispània Citerior. En el Fòrum Provincial s'articulaven les diferentsdependències i elsserveisrelacionatsamb el govern i l'administració provincial. Es coneix, perfectament, el perímetre exterior del Fòrum Provincial (320 x 175 m), mercèsalsmurs visibles encara en nombrosospunts del recinteantic de la ciutat. Elsvisitants poden resseguir la ubicaciód'aquestsmursseguintels dos colors del terra en llocscom la Plaça del Rei o el carrer de Santa Anna: la franja fosca correspon a l'antictraçat del mur, mentre que la superfície clara representa la plaça. Tanmateix es desconeixgairebétot de la disposició interior de la plaça i les característiquesarquitectòniquesdelsedificis. Les torres del Pretori i de l'Audiència, situades a cadascundelsextrems de la façana meridional, tancaven el recinte i contenien les escales que permetienaccedir a la part del Circromà.

TÀRRACO – Arqueologia AMFITEATRE L'Amfiteatre de Tarragonaés una edificació romana de l'antigaTàrraco que actualment es conserva relativamentrestaurada.Lasevagestiódepèn del Museud'Història de Tarragona. Cap al segle VI s'hiedificà al bellmig una basílica visigòtica dedicada a santFructuós, martiritzat al mateixamfiteatre. Sobre aquesta basílica s'hisuperposà al segle XII l'esglésiaromànica de Santa Maria del Miracle. Éspart del conjuntarqueològic de Tàrraco, declarat el 2000 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Té la consideració de Bé Cultural d'Interès Nacional.

TÀRRACO – Arqueologia FÒRUM DE LA COLÒNIA El Fòrum de la Colònia de Tàrraco, capital de la Província d' Hispània Citerior, ésl'espaion es desenvolupavaelsafersadministratius i comercials de la ciutat romana. Estàconstituit, actualment, per una plaça porticada, una filera de tabernae i -en la posició central- la cúria. Estudisrecentspermetensuposar que allò que s'haconservat no ésmés que una part (concretament la basílica) del fòrum. La sevagestiódepèn del Museud'Història de Tarragona. L'edifici central del fòrumconsisteix en una plaça rectangular d'uns 58 x 12,5 m; al seuvoltants'obre un pòrticambcolumnes de 6,10 metres d'amplada. Al fons del pòrticnord, i comunicantambellmitjançantàmpliesarcuacions, hi ha unes dependències –tabernae o botigues- que mesuren de 2,90 x 3,90 m. Al bellmig de la filada de taverneshi ha una amplaestança: és la cúria, espaion es reunien les assemblees del senat local. El sostre del pòrtic era de fusta, mentre que les tabernae o botiguesestavencobertesamb volta de pedra. Totselsmurs i elselementsarquitectònicssón de pedrasorrenca local.

TÀRRACO – Arqueologia CIRC ROMÀ El Circromà de Tarragona va ser un delscircsmésgrans de totl'imperiRomà. Situat a la part alta de Tarragona, paral·lel a la Rambla Vella, es troba en un estat excepcional de conservació. Ocupaval'espai que, avui en dia, delimiten la Plaça de la Font, el Passeig de Sant Antoni, el Pretoriromà i el carrerRereSantDomènech, darrere de l'Ajuntament. Va ser construïtdurant el regnat de Domicià, al segle I d.C i, comtotselscircromans, estavadestinat a la cursa de carros. Es va situar sota el Fòrum Provincial, en la tercera terrassa de Tàrraco. El circ tenia unes mides de 325 metres de llarg i entre 100 i 115 d'ample. L'arena tenia una longitud de 297 m i una ampladad'entre 67 i 77 metres. Sembla que a partir del segle V el circ va començar a perdre la sevafunció original i va començar a ser aprofitat per a construccionsposteriors. Actualment, moltes de les voltes i murs del circsónparets de cases. Va ser declaratmonumenthistòrico-artístic el 1963.

TÀRRACO – Arqueologia TEATRE El Teatreromà de Tarragonaés un teatreromà que conserva tres delselementsessencialsd'aquestsedificis: cavea (o graderia), orchestra (hemiciclesituat al peu de la graderia) i scaena (escena o espaidestinat a les representacionsteatrals). De tot el recinte es mantenenúnicament les primeres cinc fileres de grades entorn de l'orquestra. També éspossibledistingirdues de les tres escales radials que articulaven la graderia. Finalment, l'escenaés una plataforma elevada sobre un pòdiumdecoratambexedres. L'escenari (proscaenium) estavatancat per una façana monumental ricament decorada (fronsscaenae). Durant les diferents fases d'excavació que s'hi han realitzat, s'handocumentatimportants restes arqueològiques, consistents en fragments de la decoracióarquitectònica (capitells, columnes, frisos, etc.) i escultòricad'aquestafaçana monumental. Al seucostat es va construir un gran espai monumental annex.

TÀRRACO – Arqueologia PEDREREA ROMANA DEL MÈDOL La pedrera romana del Mèdolés una gran foia, o conca, de més de 200 metres de llargada i una ampladad'entre 10 i 40 metres, produïda per la constantextracció de pedracalcària -moltfreqüent a la zona- en època romana per construir elsedificismésimportants de Tàrraco. Al centre de la pedrera s'alça una agulla de pedra no excavada. La sevagestiódepèn del Museud'Història de Tarragona. El trasllatdelscarreus a la ciutat es va realitzar a través de la Via Augusta, moltpropera a la pedrera. Hom calcula que de la pedrera es van extreure, aproximadament, uns 50 mil metres cúbics de pedra.

ILERDA – Història En temps dels romans fou elegida pels llegats de Pompeu, Afranius i Petreius com a base per la seua defensa d'Hispània el 49 aC; els llegats tenien cinc legions a Ilerda. Ilerda fou assetjada per Cèsar que va narrar el setge personalment i és un document rellevant de la història militar, la campanya de Lleida; la ciutat es va rendir; Afranius i Petreius van quedar lliures per la generositat de Cèsar, i no van fer després honor a la seua paraula. Sota l'imperi fou primer ciutat i després municipi. D'un pont romà sobre el Segre encara es conserven els fonaments.

ILERDA – Urbanisme Vista aèria de la ciutat de Lleida Ciutat ACTUAL CIUTAT DE LLEIDA

A. EMÈRITA – Història Augusta Emèrita fou el nom romà de la ciutat de Mèrida (castellà Mérida), capital de la Lusitània, fundada el 23 aC per Publius Carisius, llegat d'August, que hi va establir veterans de les legions V i X el terme de servei dels quals havia expirat (emeriti) després de les guerres càntabres. Fou inicialment una colònia i després va tenir el dret d'itàlia. Fou capçalera del convent jurídic Emerità (Emeritensis) i de la província de Lusitània.

A. EMÈRITA – Urbanisme A Mérida és un dels llocs on hi ha més patrimoni romà que es conserva. Va ser declarat “Patrimoni de la Humanitat” per la UNESCO l’any 1993. Ciutat ACTUAL CIUTAT DE MÉRIDA

A. EMÈRITA – Arqueologia Localització dels principals monuments: Aqüeducte de “Los milagros” Aqüeducte de “San Lázaro” ArcTrajà Circromà Temple de Diana Amfiteatre Teatre Casa Mitreo Pont romà ACTUAL CIUTAT DE MÉRIDA

A. EMÈRITA – Arqueologia Aquests són els monuments més representatius de Mérida: ArcTrajà Aqüeducte “Los milagros” Aqüeducte “San Lázaro” Circromà Temple de Diana Amfiteatreromà

A. EMÈRITA – Arqueologia Aquests són els monuments més representatius de Mérida: Teatreromà Casa Mitreo Pont romà

AQÜEDUCTES AQÜEDUCTE DE SANT JAUME DELS DOMENYS

AQÜEDUCTES AQÜEDUCTE DE SANT JAUME DELS DOMENYS Prop de la masiadelsArcs es conserven les restes d'unaqüeducted'època tardo-romana (segle IV o V). Es mantenendempeus tres trams, un grup de tres arcs de 12,7 metres, un arcsolitari, i un altregrup de dos arcs, que fa 8,7 metres. L'alçada de l'aqüeducteésd'uns 4 metres. Estàconstruït a base de pedra del país lligadaambmorter. Sembla que servia per abastird'aigua una gran vil·la romana situada on ara hi ha la masiadelsArcs. Té un especial interès donada l'escassetat de restes d'aquesttipus a Catalunya.

AQÜEDUCTES AQÜEDUCTE DE SEGOVIA

AQÜEDUCTES AQÜEDUCTE DE SEGOVIA L'aqüeducte de Segòviaés una construcció romana de la segonameitat del segle I i a principis del segle II dC a l'èpocadelsflavis, sentemperadorsVespasià i Trajà que transporta l'aigua del riu Fred a la ciutat de Segòvia. L'any 1985 founomenat, juntamentamb el caschistòric de la ciutat de Segòvia, Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. L'aqüeductecomença a prop del Palau de la Granja ambd'arcssenzills de migpunt que condueixenl'aiguafins a la cisterna conegudaamb el nom del Caseróon es emmagatzemaval'aigua. Posteriorment, un canal transporta l'aiguafins a una segona torre, i en arribar a la plaça de Díaz Sanz comencen a formar-se dos monumentals files d'arcssuperposats. Consta d'una longitud de 728 metres i una altura màxima de 28 metres i mig, als que, a més, se li ha de sumar a prop de 6 metres de ciments en el tros principal. Consta d'una doble arcaria, la inferior formada per 119 arcs de migpuntdiferentssegons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constitueixen el nucli central de l'aqüeducte.

VIES VIA AUGUSTA La Via Augustafou una via romana que comunicava Roma amb les Columnesd'Hèrcules (l'estret de Gibraltar), i transcorria per tota la costa mediterràniad'Hispània, a partir delsPirineus. Fou la calçadamésllarga i l'eix principal de la xarxaviària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km. Al llarg de la sevahistòria va rebrediferentsnoms, entre ellsels de ViaHercúlia (o ViaHeràclia), Camíd'Anníbal, etc. Aquestavia romana unia la Península Itàlicaamb la ibèricadesprés de travessarelsAlpsmarítims i tot el sud de França. En arribar alsPirineus, seguiacap al sud per tota la façanamediterrània peninsular fins a Cadis, ara si sota el nom de via Augusta. Va rebre la denominació definitiva per l'emperadorAugust, arran de les reparacions que es van portar a terme sota el seuimperi, entre elsanys 8 i 2 aC, que la van convertir en una importantvia de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i elsports del Mediterrani.

VIES VIA DE LA PLATA El Camí de la Plata es coneixambdiversesdenominacions: Via de la Plata (la mésutilitzada, però que no només fa referència al camí de peregrinació), Ruta de la Plata (més actual i que fa referència, habitualment, a la vessant turística) i CamíMossàrab a Santiago (en aquest cas fa referènciaexclusivament al camí de peregrinació). El camí que des de Granja de Moreruela, poble a uns 40 quilòmetres al nord de Zamora, va a Santiago per Puebla de Sanabria i Orense també es coneixamb el nom de CamíSanabrès. I, per si no n'hihaguésprou, el camí entre Salamanca i Santiago que passa per Puebla de Sanabria i Orense també s'anomenaCamí Fonseca.

PONTS PONT DE MARTORELL El pont del Diableestàsituat entre Martorell i Castellbisbal sobre el riu Llobregat unintdues comarques, la del Vallés Occ. a l'esquerra i la del Baix Llobregat a la dreta.D'origenromà (es conserven elsestreps del pont i un arc ornamental al margeesquerre) foudestruïtpelriu, que es va endur la pilastra central, i es va reconstruir amb un sol arc el 1289, per evitar l'efecte de les riuades. El nou perfil i la menor ampladaja no eren adient per la circulació rodada, però sí per al transportambbèsties de càrrega, moltmésemprat a l'edatmitjana.

PONTS PONT D’ALCÀNTARA El Pont d’Alcantara (Al Qantarat, que voldirpont en àrab) va ser construït entre elsanys 105 i 106 per l’arquitecteromàCaiusIuliusLacer, en la vía que comunicavaNorba (Càceres) ambConimbriga (Condeixa-a-Velha). El pontd’Alcàntara té una alçada de 57 metres sobre el riu Tajo i estàformat per sisarcs, recolzats per cinc pilars. Les sevesproporcionssónimpressionats, de 48 metres d’alçadamàxima en els dos arcscentrals. La llumd’aquestsarcsésd’entre 20 m i 28 m, deixantpassar el pas habitual de l’aigua. Elsarcstenendues files de dovelles i elspilarsrectangularsmedeixenuns 12 x 8 metres i tenentallamarstriangulars, formant una forma pentagonal. Descansen directament sobre la roca de pissarra, que fouallisada per suportar el pes. Estàconstruït per mitjà de carreus de granitamb opus quadratum. La calçada té una amplada de 8 metres.

TEATRES TEATRE DE CARTAGENA El teatreromà de Carthago Nova, actual Cartagena, (Múrcia) va ser descobertl'any 1988 i és un delsmésgrans de tota la Hispània romana. El teatre va començar a construir-se en temps de l'emperadorAugust, entre elsanys 5 i 1 a C. El diàmetre de la càveaés de 87,6 metros, amb una capacitat per a uns 6.000 espectadors.

TEATRES TEATRE DE CLÚNIA El Teatreromà de CluniaSulpicia, és un teatreconstruït en la ColòniaCluniaSulpicia, en l'Alt de Castro (1000 m. d'altura), en la província Hispania Citerior Tarraconensispertanyent a l'Imperiromà, actualment situada entre les poblacions de Coruña del Comte i Peñalba de Castro, en el Sud de la província de Burgos (Espanya). Va Ser edificat sota el mandat de l'emperadorTiberi para monumentaliTzar la ciutatmésimportant, juntamentambAsturica Augusta de la conca del Duero. Es tracta de la resta méssignificatiu de Clunia; Aquestteatre, excavat en la roca, que va tenircapacitat per a 10.000 espectadors, el que liconvertia en un delsmajors de la sevaèpoca en Hispania. Tenia la finalitat de servir per a la interpretaciód'actesteatrals del períodeclàssic.

TEATRES TEATRE DE SAGUNT El teatreromà de Saguntés un anticteatre semicircular construït al voltant del segle I en la ciutat romana de Saguntum, en l'actualitatanomenadaSagunt, situada a la comarca del Camp de Morvedre, de la qualés capital.

TEATRES TEATRE D’ITÀLICA El Teatreromàd'Itàlica va ser construït sobre el turó de San Antonio, a la ciutat romana d'Itàlica, actual terme municipal de Santiponce (Sevilla). la ubicació aproximada de l'edifici es coneixia des del segle XVIII. Part de les seves grades estavenparcialmentdescobertes el 1940 en el corral d'una de les cases del turó. Va ser excavatambprofunditat en el període 1970-73. A la dècadadelsanys 80 va ser restaurat. Des de fa algunsanys, s'hi celebra anualment el Festival de Teatro de Itálica. La càveafeia 71 metres de diàmetre. Tenia una capacitat per a 3.000 espectadors.

AMFITEATRES AMFITEATRE D’ITÀLICA

AMFITEATRES AMFITEATRE D’ITÀLICA L’amfiteatred’Itàlica es va construir alsanys 117-138, en la primera ciutat romana a Hispània: Itàlica, actualmentSantiponce, Sevilla. Pertany a l’arquitectura romana lúdica, ésd’estilromà imperial; per construirlo s’hautilitzatpedra, tova, fusta, maó, formigó y marbre. El sistema construcituésarquitravat i voltat. És va construir a l’època de l’emperadorromà, Adriano. Va ser el amfiteatremés gran de totl’imperiromà.

AMFITEATRES AMFITEATRE DE SEGÒBRIGA

CIRCS CIRC DE TOLEDO El circromà de Toledo va ser construïtdurant el segle I, durant el mandat de l'emperador Octavio Augusto o l'emperador Tiberio. Possiblement, la sevaconstrucció va quedar inclosadintre del pla que l'emperador va emprendre per totl'Imperi per a dotar a totes les gransciutatsd'edificiscom termes, teatres, amfiteatres, o fòrums, ambl'objectiu de potenciar la romanització en aquesteszones. En concret, la construcció del circromà es va situar en el nord de la ciutat romana.

TERMES TERMES DE BADALONA Situades al subsòl del Museu de Badalona, les termes romanes de Baetulo (Badalona) constitueixen un delsconjuntsarqueològicsmésinteressants del país. Van ser excavadesdurantelsanyscinquanta del segle XX. Aquestsbanyspúblics es trobaven a la part inferior de la ciutat i constaven de tres àmbits: frigidarium, tepidarium i caldarium. Hihavia també una palestra per dur a termeexercicisgimnàstics, un vestuari i un petitjardí o peristil. L'acuradarestauració, amb una il·luminacióescenogràfica i una reproducció sonora de l'ambient de l'època, transporten el visitant a l'atmosfera de la Baetulo romana

TERMES TERMES DE CALDES DE MONTBUI

TERMES TERMES DE CALDES DE MONTBUI Quanelsromans van arribar al vallés, es van sentir atrets per les propietats curativas de les fontsd'aiguacalenta que brollaven en el lloc. Ja des d'aquestaèpoca romana, el poble de Caldes de Montbui es va convertir en una estació termal al voltant de la qual es va desenvolupar un importantnucliurbà. Les restes que avuipodem admirar constituïxen un delspocsconjuntstermalsromans que es conserven a Europa i formen part del Patrimonihistòricartístic nacional. Respecte a la sevacronologia, les primeres estructures de les termes són del segle II aC i elsinicis del segle I aC.

TERMES TERMES DE CALDES DE MALAVELLA

TERMES TERMES DE SANT BOI DE LLOBREGAT

TEMPLES TEMPLE DE VIC El temple romà de Vic, estàsituat a la població de Vic, Ausa en època romana. Es va construir a principis del segle II, a la partmés alta del terrenyaturonat al costat del riuMèder, prop de la confluènciaamb el Gurri. Durantsegles va ser un edificidesconegutperquèestavaenvoltat i formavapart del castelldelsMontcada, construït a la fi del segle XI. Les sevesparetsformavenpart del pati interior del castell i no va ser fins a 1882 en enderrocarl'anticedifici que es va descobrir la sevaexistència.

TEMPLES TEMPLE D’ÉVORA El Temple romà de Évora (També conegutcom Temple de Diana, en referència a Diana, la deessa romana de la lluna, la caça i la castedat), és un anticedificisituat en Évora, Portugal. El temple forma part del Centre històric de Évora, classificat per la UNESCO comPatrimoni de la Humanitat. És un delsmonumentsmés famosos de Évora i un símbol de la presència romana a Portugal.

Arqueología de Barcino

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Similar a Arqueología de Barcino

Similar a Arqueología de Barcino (20)

Último

Último (20)

Arqueología de Barcino