Este documento describe tres procedimientos de cromatografía realizados para separar los componentes de varias mezclas. En el primer procedimiento se utilizó cromatografía en papel de filtro circular con agua, separándose cinco componentes de la tinta negra y dos de la tinta roja. En el segundo procedimiento con papel de filtro y agua/acetona, solo se pudieron probar la tinta negra y rojo de metilo. Finalmente, en cromatografía en capa fina con silica gel y agua/acetona los resultados fueron par

1. PRÀCTICA 1
SEPARACIÓ DELS COMPONENTS D’UNA MESCLA PER CROMATOGRAFIA
1. Introducció: La cromatografia és una tècnica de separació de components d’una mescla. Es
basa en la diferent velocitat amb què es mou cadascun dels components de la mescla a través
d’un medi porós, arrossegats per un dissolvent en moviment. Hi ha diferents tipus de
cromatografia, la que hem fet a classe ha estat cromatografia sobre paper i en capa fina.
2. Objectiu: Separar els components d’una mescla per mitjà de cromatografia.
3. Material i productes: Paper de filtre (circular i tires), capil·lar, vas de precipitats, proveta,
tisores, regle, cristal·litzador amb tapa, comptagotes, aigua destil·lada, tinta negra, tinta
vermella, blau de metilè, roig de metil, mescla de acetona i aigua en volum (4:1).
4. Procediment 1 (cromatografia sobre paper de filtre circular):
1. Agafem un paper circular
de filtre, el recolzem sobre
un vas de precipitats per
així donar més estabilitat,
evitar que la taula es mulli i
assegurar-nos que la tinta
es descompon de manera
equilibrada en tot el paper.
2. Deixem caure una gota de
tinta negra en el centre del
paper de filtre circular.
Amb l’ajuda del
comptagotes hi afegim
aigua (gota per gota), sobre la tinta, deixant assecar el paper entre gota i gota.
3. Repetim aquest procés amb la tinta vermella, el blau de metilè i el roig de metil.
4. Observem cadascuna de les experiències i podem veure que la tinta negra s’ha
descompost en diferents tons de blau, morat, blau-verd, groc i taronja; podríem dir
doncs, que en la tinta utilitzada trobem aproximadament cinc components diferents .
Veiem també que la tinta vermella s’ha descompost en diferents tons de rosa i
vermell, en aquest cas, podríem dir que hi trobem dos components diferents. El blau
de metilè i el roig metil no s’han descompost en cap més color. Observant aquestes
experiències podem deduir que la tinta negra i la tinta vermella no són substàncies
pures però, en canvi, el roig metil i el blau de metilè sí que ho són ja que no s’han
descompost en cap altra color.

2. 5. Procediment 2 (cromatografia sobre paper de filtre amb aigua i acetona):
1. Repetim l’experiència d’una altra manera:
Agafem dues tires de paper de filtre i hi fem
una petita taca de tinta en un dels papers, i
en l’altre, una petita taca de roig de metil.
Només ha estat possible fer-ho amb aquests
dos productes a causa de la falta de temps.
Les taques les fem a uns dos centímetres
dels extrems de les tires del paper de filtre
per tal de que la tinta no es barregi amb l’aigua.
2. Pengem els dos papers de filtre verticalment en un recipient tapat el qual conté aigua.
Procurem que el líquid no toqui la mostra dels dos productes directament.
3. Deixem que l’aigua mulli tot el paper fins a un o dos centímetres per sota de l’extrem
superior del paper i ho deixem assecar.
4. Observem què és el que ha passat i podem veure que l’aigua ha ascendit per el paper.
Això s’ha donat degut a la capil·laritat de l’aigua, que és causada per la tensió
superficial d’aquesta i fa que l’aigua ascendeixi per les fibres del paper. Quan aquest
fenomen s’ha donat, al mateix temps, la tinta i el roig de metil també han ascendit. En
aquest cas, la tinta també s’ha descompost en els mateix colors que en l’experiència
feta prèviament amb el paper de filtre circular. I, el roig de metil no s’ha descompost
en cap altra substància.
5. Repetim exactament el procés anterior, però en comptes de penjar verticalment els
dos papers de filtre en aigua, els pengem verticalment en un recipient diferent el qual
conté una mescla de acetona i aigua el 2:1 en volum.
6. Observem què és el que succeeix, i podem veure que els productes només s ’han
descompost parcialment i el temps que han tardat en descompondre’s ha augmentat.
Això és degut a que la densitat de la acetona és més elevada que la de l’aigua i per
tant, triga més a ascendir per el paper degut a que també té una capil·laritat més
baixa.
6. Procediment 3 (cromatografia en capa fina).
1. Retallem un rectangle de silica de gel.
2. Afegim una taca de tinta negra a la part
inferior de la placa rectangular a uns
dos centímetres de distancia de la base.
3. Afegim el paper de silica de gel en un
recipient que conté una mescla de
acetona i aigua.
4. Esperem que la mescla de acetona i
aigua pugi per el paper i seguidament ho deixem assecar.
5. Observem què és el que ha succeït, s’ha descompost d’una manera més ràpida tot i
que la capil·laritat era la mateixa ja que la mescla de acetona i aigua era la mateixa.
S’ha descompost més ràpidament a causa de la gran capacitat d’absorció d’aigua que
té el paper silica gel. Tot i que la tinta s’ha descompost més ràpidament, no ho ha fet

3. tant clarament com en el cas del paper de filtre, és a dir, s’ha descompost parcialment.
Segurament si féssim servir un altre eluent amb una capil·laritat més elevada, la
6. descomposició de la tinta negra seria molt més clara ja que podria arribar a
descompondre’s totalment.
7. Conclusions i resultats:
Elaborant aquesta pràctica hem après que
existeixen diferents tipus de cromatografies
i que algunes són més eficients que d’altres
depenent dels objectius de la pràctica. En el
cas d’aquesta pràctica, l’objectiu era
aconseguir la descomposició dels diferents
components d’una mescla i, segons els
nostres experiments, hem pogut observar
que es dona una major descomposició dels
components quan utilitzem el paper de filtre
amb l’aigua, ja que aquesta té una alta
capil·laritat. Per tant, ascendeix de manera
ràpida per el paper i fa que les substàncies
es descomponen també més ràpidament.
Quan hem fet servir la acetona com a eluent, les mescles no s’han descompost al cent per
cent ja que la acetona té una capil·laritat més baixa. Per tant, la cromatografia no és tant
eficient.
Pel que fa a l’últim procediment, el de cromatografia en capa fina, ens va faltar temps per
poder observar clarament què era el que succeïa i els resultats que podem donar són
hipòtesis. Els nostres resultats han sigut que les mescles no s’han descompost clarament, i
pot ser que es doni perquè el paper de silica gel té una capacitat d’absorció de l’aigua i
això fa que l’aigua no ascendeixi sinó que quedi absorbida per el mateix paper.
Finalment o bé principalment, hem pogut observar que el roig de metil i el blau de metilè
són dues substàncies pures ja que no s’han descompost en cap altra substancia. En canvi,
la tinta negra i la tinta vermella s’han descompost en altres substàncies (en el cas de la
tinta negre en cinc i en el cas de la tinta vermella en dos), i per tant, podrem dir que no
són de cap manera substàncies pures.