Este documento describe la vida y métodos del músico y pedagogo húngaro Zoltán Kodály. Kodály viajó por Hungría recopilando melodías populares y desarrolló un método de enseñanza musical basado en el canto, el solfeo relativo, y el uso de la música folklórica húngara. Su método enfatiza el desarrollo de la voz, la creatividad, y hacer que la educación musical sea accesible para todos.

1. Maria del Mar Oliver Vives
Maria del Mar Pizà Borràs
Aina Cristina Pujadas Torres
Natàlia Ramos Rayó

2. • Va néixer a Kecskemét i va
morir a Hongria a l’edat
del 85 anys.
• Fou musicòleg, compositor,
pedagog i folklorista.
• Va recórrer el seu país
recollint melodies populars.
• Exercint de docent va
dedicar gran part de la
seva vida a l’ensenyament
del mètode que coneixem
amb el seu nom.

3. • Al llarg de la seva vida va compondre diverses obres,
com:
• Variaciones para orquesta Pavo Real.
• Danzas de Galanta.
• A més, trobam obres didàctiques per a l’educació
general, com:
• 50 canciones para párvulos.
• Música pentatónica.
• I per a conservatori:
• 44 ejercicios a dos veus.
• Tricinia.

4. • Kodaly creà el seu mètode a partir de la pràctica de cançons i
danses del seu propi folklore.
• Considera que l’instrument més important és la veu.
• Es tracta d’un mètode basat en el desenvolupament de les
pròpies facultats de cada individu, fomentant la creativitat.

5. • La base de l’expressió musical és la música folklorica.
• Conèixer els elements de la música a través de la pràctica
vocal, a una, dues, o a tres veus, i dels instruments.
• L’educació musical ha de ser considerada com les altres
matèries i igualitària per a tothom.

6. • Base: música folklòrica.
• Solfeig relatiu  “do” mòbil a qualsevol altura.
• Diferenciam el sistema relatiu, que canvia les notes depenent de la
tonalitat, de l’absolut que és el que situa les notes sempre en el mateix
lloc independentment dels canvis de tonalitat.
• El solfeig relatiu suposa aprendre sense clau ni tonalitat prèvia, els
intervals i les distàncies de les notes a través de noms temporals. Gràcies
a aquest solfeig, el nin fixa les distàncies intervàliques (dibuixada i
entonació) sense una clau fixa en el pentagrama. Un cop assimilat,
anomena cada nota de la peça amb el nom que li correspon segons la
clau establerta.

8. • Fonomímia: és un sistema
en el qual es pot llegir les
notes mitjançant signes
manuals i no de forma
escrita.
• S’empra la mà esquerra amb
el polze amunt per
familiaritzar als nins amb les
línies i espais del
pentagrama.
• S’empra la mà per a
representar les diferents
entonacions de sons relatius.

9. • Treballa amb escales bitòniques, tritòniques i sobretot
pentatòniques.
• L’escala pentatònica utilitzada per Kodaly és la anhemiòtica (do, re, mi,
sol, la).
• Cant a partir de la cançó: melodia, text, ritme i harmonia.
• Ritme:

10. • ESTUDIAR EL RITME D’UNA CANÇO POPULAR