Presentació de Isaac Sánchez Figueras, Yolanda Gómez Otero, Mª Carmen Domingo González, Jessica Carles Sanz i Mireia Macho Segura, infermers i infermeres de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Isaac Sánchez Figueras, Yolanda Gómez Otero, Mª Carmen Domingo González, Jessica Carles Sanz i Mireia Macho Segura, infermers i infermeres de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Elena Cossin i Maria Rodriguez, infermeres de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Módulo III, Tema 9: Parásitos Oportunistas y Parasitosis EmergentesDiana I. Graterol R.
Universidad de Carabobo - Facultad de Ciencias de la Salud sede Carabobo - Bioanálisis. Parasitología. Módulo III, Tema 9: Parásitos Oportunistas y Parasitosis Emergentes.
Presentació de Álvaro Baena i Cristina Real, infermers d'urgències de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
3. CARTÍLAGO Consistencia rígida- flexible
resistente a las presio
reviste superficies óseas (
articulaciones)
Molde de tejido óseo
Soporte y sostén de tejidos Soporte esquelético en el
embrión y feto
Distribución restringida en los
adultos
Constituye el sistema
esquelético del embrión
4. Componentes
Carece de irrigacion e inervacion→ Pericondrio
Mesodermo→ Células mesenquimatosas→
Células osteocondrógenas:
● Osteogenas
● condrógenas
Sox-9: Matriz cartilaginosa→ Colágena tipo II
5. Células del tejido cartilaginoso
Células osteocondrógenas
Células mesenquimatosas
Forma de huso: alargadas
● Células óseas
● Células cartilaginosas
Mayor O2: Osteoblastos
Menor O2: Condroblastos
6. Condroblastos
Osteocondrógenas→ Condrógenas
Menor O2--- Sox-9: Estímulos
Región interna del pericondrio sobre la
superficie del cartílago
Forma ovalada
Incrementa matriz amorfa y fibrilar
Reproducirse: condroblasto o condrocitos
jóvenes
8. Pericondrio
Membrana conjuntiva ricamente
vascularizada e inervada
x: cartílago fibroso, articulares,
crecimiento
Externa→ fibrilar: Haces de fibras
colágenas, fibroblastos y fibrocitos
Interna→ celular: Células condrógenas y
capilares sanguineos
9. Cartílago hialino
Más abundante
Futuros huesos
Colagena II→ haces delgados
Articulares de dispone en columnas curvas
Reviste las superficies articulares, cartílagos
costoesternales y disco de crecimiento epifisario
10. Cartílago elástico
Más flexible que el cartílago
Colágena tipo II
Abundantes fibras elásticas
Pabellon de orejs, consucto auditivo externo,
trompa de eustaquio, epiglotis
No se osifica
11. Cartilago Fibroso o Conjuntivo
Fibrocartílago
Carece de pericondrio
Colageno tipo I
Condrocitos en “Fila india”
Discos intervertebrales, sínfisis púbica
Inserción de tendones con hueso y meniscos
Fibroblastos
20. Desgaste
Retirada no deseada → acción mecánica
Desgaste interfacial: Superficies de carga
Desgaste por fatiga: Deformidad por carga
Aplicación de un carga elevada
25. Meniscos
8° semana
Fibroblastos con poca matriz extracelular
Va aumentando el porcentaje de fijas de
colágeno
Media luna
72% agua, 22 % colágeno ,0.8%
glucosaminoglicanos
75% colágeno: Colágeno tipo I
26. Fibroblasto y células fibrocartilaginosas
fibras colágenas eosinofílicas
Matriz extracelular: proteoglicanos, glucoproteínas y agua
Haces de colágeno: circular
Tensores que proporcionan rigidez
27. Capa superficial: las fibras disposición radial;
Capa intermedia, las fibras paralelas o
circunferenciales
Capa más profunda: forma paralela a la
periferia.
28. Relativamente avascular : arterias geniculadas medial y lateral
10-30% interno
10-25% externo
Zona avascular difusión: liquido sinovial
Zona Roja: Totalmente dentro del
área vascular (hasta 3mm). Mayor
capacidad de regeneración.
• Zona Roja-blanca: En el borde
del área vascular (3- 5mm).
Capacidad intermedia de
regeneración.
• Zona Blanca: en el área
avascular (mayor de 5mm). Pobre
capacidad de regeneración
29. Bibliografía
Gartner LP y Hiat JL. Histología. Texto y atlas. 3ª edición. McGraw-Hill Interamericana. México. 2008
Geneser F. Histología. 3ª edición. Editorial Medica Panamericana, México. 2000
Karp G. Biología Celular y Molecular. 5ª edición McGraw-Hill Interamericana. México. 2009.
Arnoczky SP. Building a meniscus. Biologic considerations. Clin. Orthop. Relat Res 1999; 367 (Suppl): S244-53.
1. De Croos JNA, Dhaliwal SS, Grynpas MD, Pilliar RM, Kandel RA. Cyclic compressive mechanical stimulation induces sequential catabolic and
anabolic gene changes in chondrocytes resulting in increased extracellular matrix accumulation. Matrix Biology. 2006;25:323-31.
2. Ateshian VC, Wang GAH. A theoretical solution for the frictionless rolling contact of cylindrical biphasic articular cartilage layers. Journal of
Biomechanics. 1995;28:1341.
3. Mow VC, Ateshian GA. Lubrication and wear of diarthrodial joints. In: Mow VC, Hayes WC. Ed. Basic Biomechanics. 2nd ed. Philadelphia:
Lippincott-Raven; 1997. p. 275-315.
4. Martín Hernández C. Estudio mecánico, histológico, e histomorfométrico del regenerado de cartílago a partir de injertos de periostio
invertido. [Tesis Doctoral]. España: Universidad Autónoma de Barcelona; 2002.