Internet I Comunicació Electoral CAC

33
QUADERNS
DEL CAC
Internet i la
comunicació
electoral

desembre 2009
2009
ISSN: 1138-9761 / www.cac.cat

QUADERNS
DEL CAC
33, desembre 2009

Quaderns del CAC és una revista especialitzada en l'anàlisi i el
seguiment dels grans temes que afecten les polítiques de la
comunicació audiovisual i, de manera més general, la cultura
audiovisual contemporània. Editada pel Consell de l'Audiovisual de
Catalunya, la revista pretén ser una plataforma de trobada i de
debat sobre l'audiovisual des d'una òptica preferentment catalana
i amb vocació internacional.

Consell editorial:
Santiago Ramentol (editor), Dolors Comas d’Argemir, Rafael Jorba,
Elisenda Malaret, Victòria Camps, Joan Manuel Tresserras

Consell de redacció:
Josep Gifreu (director), Maria Corominas (directora executiva),
Sylvia Montilla (coordinadora general), Carles Llorens (editor de
Crítica de llibres), Núria Fernández i Pablo Santcovsky (revistes de
llibres, de revistes i de webs), Carme Duran (secretària)

Consell assessor:
Salvador Alsius (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona), Monica (Glasgow University), Miquel Tresserras (Universitat Ramon Llull,
Ariño (Ofcom, Londres), Lluís Bonet (Universitat de Barcelona), Barcelona), Gloria Tristani (Spiegel & McDiarmid LLP Washington),
,
Milly Buonanno (Università degli Studi di Roma "La Sapienza"), Imma Tubella (Universitat Oberta de Catalunya), Manuel Ángel
Enrique Bustamante (Universidad Complutense de Madrid), Marc Vázquez Medel (Universidad de Sevilla), George Yúdice (University
Carrillo (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona), Divina Frau-Meigs of Miami), Ramón Zallo (Universidad del País Vasco/Euskal Herriko
(Université Paris 3-Sorbonne), Ángel García Castillejo (Comisión del Unibertsitatea).
Mercado de las Telecomunicaciones), Maria Jesús García Morales
(Universitat Autònoma de Barcelona), François Jongen (Université
Catholique de Louvain), Margarita Ledo (Universidade de Santiago
de Compostela), Joan Majó (Cercle per al Coneixement), Jesús
Martín Barbero (Bogotà), Andrea Millwood Hargrave (International
Institute of Communications, Oxford University), Miquel de
Moragas (Universitat Autonòma de Barcelona), Nancy Morris
(Temple University, Filadèlfia), Tomás de la Quadra-Salcedo
(Universidad Complutense de Madrid), Alessandro Pace (Università
degli Studi di Roma "La Sapienza"), Jordi Pericot (Universitat
Pompeu Fabra, Barcelona), Francisco Pinto Balsemão (Consell
Europeu d’Editors), Emili Prado (Universitat Autònoma de
Barcelona), Monroe E. Price (University of Pennsylvania), Artemi
Rallo (Agencia Española de Protección de Datos), Philip Schlesinger

Consell de l’Audiovisual de Catalunya
President: Ramon Font Bové
Vicepresident: Domènec Sesmilo i Rius Assessorament lingüístic: Accent Obert
Conseller secretari: Santiago Ramentol i Massana Maquetació: Yago Díaz
Conselleres i consellers: Dolors Comas d’Argemir i Cendra, Rafael Impressió:
Jorba i Castellví, Elisenda Malaret i Garcia, Josep Micaló i Aliu,
Esteve Orriols i Sendra, Josep Pont i Sans, Fernando Rodríguez Dipòsit legal: B-17.999/98
Madero ISSN: 1138-9761 / www.cac.cat
Secretari general: Joan Barata i Mir A/e: quadernsdelcac@gencat.cat

Entença, 321 - 08029 Barcelona
Tel. 93 363 25 25 Fax 93 363 24 78
audiovisual@gencat.cat www.cac.cat

QUADERNS
ISSN: 1138-9761 / www.cac.cat DEL CAC

Sumari

Presentació 3 Observatori 97

Tema monogràfic: DOLORS COMAS D’ARGEMIR
Internet i la comunicació electoral 5 Les dones en els informatius de televisió 97

EVA ANDUIZA FABIOLA ALCALÁ, SALVADOR ALSIUS I FRANCESC SALGADO
Internet, campanyes electorals i ciutadans: L’ús d’imatges de persones mortes a la televisió
l’estat de la qüestió 5 i a d’altres mitjans de comunicació.
L’opinió dels periodistes a Catalunya 108
TERESA TURIERA-PUIGBÒ
Què està canviant l’ús d’internet en la manera MARGARITA RIVIÈRE
de fer i comunicar l’acció política? 13 Fama, mitjans de comunicació i opinió pública 119

MARIA DEL CARMEN ECHAZARRETA I SÍLVIA LLOVERAS SÍLVIA ESPINOSA
La Política 2.0 amb la generació Nintendo 21 Les primeres locutores de ràdio a Catalunya,
dels inicis de l’invent al primer franquisme 125
MARÍA DOLORES MONTERO
E-mobilització i participació polítiques
en les campanyes electorals de Ségolène Royal Agenda 133
(2007) i Barack Obama (2008) 27
Crítica de llibres
PERE-ORIOL COSTA CONCEPCIÓN CASCAJOSA
La utilització d’internet per part de Barack Obama Medina, M. Series de televisión. El caso de “Médico
transforma la comunicació política 35 de familia”, “Cuéntame cómo pasó” y “Los Serrano”. 133

GUILLERMO LÓPEZ GARCÍA I TÍSCAR LARA LORETO CORREDOIRA
Blocs i processos electorals: la blocosfera política Goldfarb, R. In Confidence: What to Protect Secrecy
espanyola davant de les eleccions generals del 2008 43 and When to Require Disclosure. 135

FÉLIX REDONDO DAVID FERNÁNDEZ QUIJADA
Les eleccions gallegues del 2009 a través Artero Muñoz, J. P Modelos estratégicos de Telecinco
.
dels blocs dels seus líders polítics 53 (1990-2005). 137

ØYVIND KALNES FRANCISCO J. PÉREZ LATRE
E-ruptura en la política de partits? Fletcher, W. T. Powers of Persuasion. The Inside
El cas del Web 2.0 i els partits noruecs 63 Story of British Advertising. 139

KOSTAS ZAFIROPOULOS I VASILIKI VRANA MIQUEL RODRIGO
L’impacte dels fets polítics sobre els models Martínez Nicolás, M. Para investigar la
conversacionals dels blocs: dos casos de Grècia 77 comunicación. Propuestas teórico-metodológicas. 141

KAVITA KARAN, JACQUES D. M. GIMENO I EDSON TANDOC, JR. Revista de llibres 143
Les organitzacions de base arriben a la xarxa: Revista de revistes 147
el cas dels guanyadors de les llistes de partits Revista de webs 151
i les noves tecnologies de la comunicació Guia per a la presentació d’articles 155
a les eleccions filipines del 2007 87 Guia per a la presentació de crítiques 157

1
Quaderns del CAC 33, desembre 2009

QUADERNS

Presentació

Nova etapa

Quaderns del CAC, fidel a la seva voluntat de motivar l’anàlisi i el debat crítics sobre la cultura i els mitjans audiovi-
suals en el món contemporani, ha emprès una renovació de format i de continguts que culminarà amb el primer núme-
ro del 2010. Durant el 2009 s’ha procedit a canvis progressius, amb disseny i format nous, i la inclusió d’un reno-
vat consell editorial i d’un consell assessor internacional, integrat per experts, investigadors i professionals de gran
prestigi en els seus àmbits respectius.
Els objectius fundacionals de la revista continuen vigents, i aquests canvis han de servir per incrementar la qualitat
de la recerca publicada i la seva difusió. Els objectius, d’una banda, s’orienten a un tipus d’aproximació al camp de
la comunicació i de la cultura audiovisuals des de diferents perspectives disciplinàries (social, política, jurídica, eco-
nòmica, humanística o tecnològica) i, de l’altra, reclamen prestar una atenció particular, en el marc de la recerca euro-
pea i internacional, a les investigacions més pròximes a les àrees de competència (geogràfica i temàtica) del Consell
de l’Audiovisual de Catalunya. La revista continuarà publicada en línia en català, espanyol i anglès, i s’editarà també
en paper la versió en català.
En la nova etapa, la revista inclourà un article invitat, que obrirà el número; mantindrà la secció “Tema monogràfic”
i ampliarà la secció “Observatori” amb articles procedents de la recerca de qualitat de centres i grups acadèmics o
professionals. Els articles de l’“Observatori” estaran subjectes a un procés de revisió cega.
Quaderns del CAC convida, doncs, els investigadors de l’audiovisual a sotmetre i publicar els resultats de la seva
recerca en aquesta secció de la revista.

Número 33

Els processos electorals estan experimentant importants transformacions a conseqüència de l’impacte de les noves
tecnologies de la informació i la comunicació, i especialment d’internet. L’accés i el control de la pantalla, que va pas-
sant de transmissora d’imatges i missatges a interfície cada dia més activa i interactiva en la fase del Web 2.0, són
objecte d’un renovat interès tant des de l’acció política i comunicativa com des de la recerca.
Quaderns del CAC dedica el “Tema monogràfic” d’aquest número 33 a “Internet i la comunicació electoral”. Pretén
projectar un estat de la qüestió sobre les noves formes i pràctiques de comunicació a través d’internet en les cam-
panyes electorals. Interessa examinar i avaluar els nous usos i les tendències que es detecten en els comportaments
dels tres actors principals dels processos de comunicació electoral a través de la xarxa: partits i candidats, mitjans de
comunicació i ciutadans i moviments socials.
Un primer bloc de tres articles aborda un estat general de la qüestió. Eva Anduiza presenta una revisió de la litera-
tura especialitzada sobre com internet afecta els processos electorals i el plantejament de les campanyes (“Internet,
campanyes electorals i ciutadans: l’estat de la qüestió”). Teresa Turiera-Puigbò examina com la irrupció d’internet i
l’ús creixent de la xarxa han originat canvis dràstics en les formes de comunicar i de “consumir” la política (“Què està
canviant l’ús d’internet en la manera de fer i comunicar l’acció política?”). Maria del Carmen Echazarreta i Sílvia
Lloveras sostenen que la irrupció del Web 2.0 ha transformat els usos i les estratègies de la comunicació política fins
al punt de poder parlar ja de “Política 2.0” (“La Política 2.0 amb la generació Nintendo”).
Les dues col·laboracions següents analitzen amb detall les novetats de la recent campanya d’Obama. M. Dolores
Montero estudia i compara les formes de mobilització ciutadana a través de la xarxa introduïdes per Ségolène Royal
a França i potenciades per Obama un any després (“E-mobilització i participació polítiques en les campanyes electo-
rals de Ségolène Royal (2007) i Barack Obama (2008)”). Pere-Oriol Costa ressegueix a fons l’estratègia electoral
d’Obama a la xarxa i addueix que pot fer canviar per sempre la manera de fer campanyes (“La utilització d’internet
per part de Barack Obama transforma la comunicació política”).
Els dos articles que segueixen centren l’atenció en el paper dels blocs de comunicació política en campanyes recents
a Espanya. Guillermo López García i Tiscar Lara estudien i comparen en les eleccions generals del 2008 la xarxa de

3
Quaderns del CAC 33, desembre 2009 (3-4)

Presentació

blocs ciutadans i la de blocs de periodistes (“Blocs i processos electorals: la blocosfera política espanyola davant les
eleccions generals del 2008”). Per la seva banda, Félix Redondo s’interessa per com els líders polítics de Galícia van
usar i gestionar els seus propis blocs en la campanya (“Les eleccions gallegues del 2009 a través dels blocs dels seus
líders polítics”).
Les tres últimes contribucions del monogràfic corresponen a investigacions realitzades en tres països amb notables
diferències de penetració d’internet: Noruega (alta), Grècia (mitjana) i les Filipines (baixa). Øyvind Kalnes tracta del
procés i l’abast d’adaptació dels partits polítics de Noruega a la irrupció del Web 2.0, especialment en les eleccions
locals del 2007 i nacional del 2009 (“E-ruptura en la política de partits? El cas del Web 2.0 i els partits noruecs”).
Kostas Zafiropoulos i Vasiliki Vrana estudien com van generar debat polític a través dels blocs dos importants fets
polítics del 2007 i el 2008 en relació amb l’elecció del president del Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK) i la
posterior dimissió forçada del portaveu parlamentari (“L’impacte dels fets polítics sobre els models conversacionals
dels blocs: dos casos de Grècia”). Kavita Karan, Jacques D.M. Gimeno i Edson Tandoc, JR investiguen com, en un
entorn amb escassa penetració d’internet (les Filipines), dos moviments cívics, el Gabriela Women’s Party i Bayan
Muna (Primer el Poble), van obtenir el 2007 dos escons cada un al Parlament (“Les organitzacions de base arriben a
la xarxa: el cas dels guanyadors de les llistes de partits i les noves tecnologies de la comunicació a les eleccions fili-
pines del 2007”).
Finalment, en la secció “Observatori” publiquem quatre articles sobre la recerca catalana en comunicació. Dolors
Comas d’Argemir presenta els resultats de l’informe realitzat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya sobre la pre-
sència i visibilitat de les dones en els informatius de sis canals catalans de televisió del darrer trimestre del 2008 (“Les
dones en els informatius de televisió”). Fabiola Alcalà, Salvador Alsius i Francesc Salgado avancen uns primers resul-
tats d’una enquesta entre periodistes sobre l’ús d’imatges de persones mortes als mitjans (“L’ús d’imatges de perso-
nes mortes a la televisió i a d’altres mitjans de comunicació. L’opinió dels periodistes a Catalunya”). Margarita Riviere
sintetitza les conclusions de la seva tesi doctoral sobre la construcció mediàtica de la fama (“Fama, mitjans de comu-
nicació i opinió pública”). I Sílvia Espinosa aporta també alguns dels resultats de la seva tesi doctoral sobre la histò-
ria de la contribució femenina a la ràdio catalana (“Les primeres locutores de ràdio a Catalunya, dels inicis de l’invent
al primer franquisme”)

Josep Gifreu
Director

4

QUADERNS

Internet, campanyes electorals i ciutadans:
l’estat de la qüestió

EVA ANDUIZA
Professora titular de ciència política del Departament de Ciència
Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona

eva.anduiza@uab.cat

Resum Abstract
Aquest article repassa com internet està afectant els proces- This article reviews how, according to current research, the
sos electorals i, en particular, el desenvolupament i les con- internet is affecting electoral processes and, in particular, the
seqüències de les campanyes segons la investigació existent. development and consequences of campaigns. The main con-
Les principals conclusions d’aquesta revisió de la literatura clusions of this review of the literature state that there is a
apunten que existeix una distància important entre les poten- significant distance between the potential offered by this new
cialitats que aquest nou mitjà ofereix tant a partits com a ciu- medium, both to parties and citizens, and how it is actually
tadans i la realitat dels usos que tots dos en fan. Els partits used by everyone concerned. Political parties use the internet
utilitzen internet com a eina de comunicació que complemen- as a communication tool that complements but in no way
ta, però en cap cas substitueix, les activitats offline. Els ciu- replaces offline activities. Citizens still put their faith in tra-
tadans encara confien en els mitjans tradicionals com a prin- ditional media as their main sources of information on elec-
cipals fonts d’informació sobre les eleccions. Els ciutadans tions. Citizens that look for information online in Spain are a
que busquen informació en línia a Espanya són una minoria minority that concentrates socio-economic resources, techno-
que concentra recursos socioeconòmics, habilitats tecnològi- logical skills and political motivations. The effects of internet
ques i motivacions polítiques. Els efectes de l’ús d’internet use on knowledge, the implementation of policies and parti-
sobre el coneixement, la implicació política i la participació, cipation, attitudes and behaviour are not negative although
les actituds i els comportaments no són negatius, tot i que sí they are moderate.
modestos.

Paraules clau Key words
Internet, campanyes electorals, ciutadania, participació, Internet, Electoral campaigns, citizenship, participation,
política. politics.

Les expectatives sobre els canvis que internet pot tenir sobre seva aparició i creixent penetració social. Un dels primers tre-
la política en general han variat des de les utopies més enar- balls sobre la qüestió, en la línia optimista (Corrado i Firestone
dides (informació fàcilment accessible i plural, capacitat 1997), preveia quatre possibles conseqüències dels nous mit-
comunicativa i organitzativa sense precedents, participació a jans en el procés electoral: l’enfortiment del vincle de la ciuta-
baix cost especialment entre alguns sectors poc donats a la dania amb els candidats, la millora en la informació política
implicació política com ara els joves, reequilibri i descentralit- dels electors, la major accessibilitat i visibilitat dels candidats
zació en la distribució de poder) fins als escenaris més pessi- amb menys recursos en el procés polític, i l’increment de les
mistes (sobrecàrrega informativa, hiperfragmentació, balcanit- alternatives dels votants i de la participació cívica.
zació i polarització social, reducció del capital social, o risc de Les anàlisis empíriques sobre la qüestió, que s’han multipli-
tecnoelitisme i populisme). cat els últims anys però que encara compten amb poques
Com és ben sabut, internet es distingeix dels mitjans de dades, han hagut d’abordar, per tant, preguntes molt diferents:
comunicació tradicionals pel fet que permet una ràpida circu- com s’han adaptat els partits als nous mitjans de comunica-
lació d’un gran volum d’informació sota el control de l’usuari, ció? Han canviat les seves estratègies de campanya? Poden les
la possibilitat de dirigir aquesta informació a receptors especí- bases participar més en aquesta i controlar millor els seus
fics, o narrowcasting, el control descentralitzat i la interacció líders i candidats a través d’internet? Quines són les conse-
(Abramson, Arterton i Orren 1988). Sens dubte, s’espera que qüències electorals de les campanyes en línia i, en particular,
els processos electorals siguin un dels àmbits afectats per la de l’anomenat Web 2.0? En quina mesura l’ús d’internet afa-

5

Internet, campanyes electorals i ciutadans: l’estat de la qüestió E. ANDUIZA

voreix l’accés a la informació política dels ciutadans? Pot l’ús dels periodistes. També es considera el mitjà ideal per poder
d’internet incrementar la participació electoral i la implicació aplicar estratègies de microtargeting, dirigint missatges a sec-
política en general, en particular la dels sectors que menys hi tors específics de la societat. I, per descomptat, podria facilitar
participen habitualment? una participació més important de les bases en la campanya i,
Els resultats obtinguts de les primeres investigacions empíri- en general, en la vida interna del partit (Chadwick 2006).
ques sobre la qüestió van ser més prosaics que les expectati-
ves originals. Els partits, els candidats i els electors utilitzen Internet complementa, però no altera, les estratègies de
internet en mesura variable i amb diferents propòsits, però campanya dels partits
aquest ús no sembla alterar radicalment les característiques En cap d’aquests tres aspectes la realitat sembla estar a l’altu-
essencials dels processos electorals, ni pel que fa als partits i ra de les expectatives més optimistes. La televisió, la premsa i
la seva estratègia de campanya, ni pel que fa als ciutadans i les la ràdio segueixen sent els principals mitjans a través dels
seves actituds i comportaments (Bimber 2001) (Bimber i Davis quals els ciutadans segueixen la campanya electoral i s’infor-
2003) (Gibson, Ward i Lusoli 2003). L’escenari estava lluny de men. A més, la majoria dels ciutadans que utilitzen internet per
fer realitat les potencialitats que internet oferia. buscar informació política ho fan acudint a pàgines de mitjans
Aquesta síntesi pot resultar un xic decebedora per als qui tradicionals. Segons l’enquesta postelectoral del CIS, més del
esperen un bon titular al voltant de la revolució que internet 80% dels ciutadans que van seguir en línia la campanya elec-
suposa per a la comunicació política. En comparació, per toral del 2008 ho van fer a través dels webs de diaris i altres
exemple, amb l’àmbit dels moviments socials (Donk 2004), mitjans tradicionals (estudi 2757 del CIS). Si bé el contingut
l’institucional i representatiu sembla més reticent als canvis no és exactament igual (les versions en línia de premsa, ràdios
que internet podria introduir en les nostres democràcies. No i cadenes de televisió són més interactives i inclouen accés a
obstant això, el debat està lluny de tancar-se. Internet i els seus altres continguts com ara blocs, aplicacions multimèdia, etc.),
usos polítics evolucionen i canvien a gran velocitat, i amb prou aquesta evidència indica que la disponibilitat d’informació no
feines s’ha tingut temps d’analitzar moltes de les qüestions que redueix, sinó que possiblement augmenta, la necessitat d’o-
planteja amb la suficient perspectiva. Estudis més recents rientació que proporcionen els mitjans tradicionals. Aquests
assenyalen canvis que, si bé no són revolucionaris, sí que són mantenen una important presència tant offline com en l’esfera
significatius (Gibson i Römmele 2008) (Norris 2003) en línia, i consegüentment els partits s’hi dirigeixen més que no
(Mossberger, Tolbert i McNeal 2007). A continuació presenta- pas als ciutadans.
rem algunes de les principals conclusions de la literatura inter- D’una altra banda, l’spamming o enviament indiscriminat de
nacional sobre l’impacte d’internet en les campanyes electo- correus electrònics no és habitualment empleat pels partits per
rals. Emmarcarem aquesta discussió en el debat acadèmic més por d’un possible efecte contraproduent. L’enviament de mis-
general al voltant de les campanyes electorals i distingirem satges confeccionats per ser dirigits a grups específics tampoc
dues preguntes ben diferenciades: com es duen a terme les sembla tan habitual, almenys en les campanyes europees
campanyes? Quins efectes tenen sobre els electors? (Karlsen 2007).
Les primeres aplicacions que els partits polítics fan d’internet
consisteixen bàsicament en webs estàtiques amb continguts
1. Campanyes postmodernes i l’era en línia com ara fotos i biografies dels candidats, programes electorals,
notes de premsa o agendes (per a una síntesi, vegeu Gibson,
La literatura ha distingit almenys tres etapes en el desenvolu- Ward i Lusoli 2003). Es tracta en gran mesura de “fullets elec-
pament històric de les campanyes electorals (Norris 2000): les trònics” centrats sobretot en l’aspecte informatiu. No hi ha
campanyes premodernes (fins al 1950, basades en les organit- espais significatius per a la interacció, que es percep més com
zacions locals dels partits i en el contacte cara a cara), les cam- un risc per al control de l’estratègia per part del partit que com
panyes modernes (entre el 1950 i el 1990, basades en els mit- una oportunitat per a la participació de les bases. En tot cas,
jans de comunicació de masses i, especialment, en la televisió) internet és utilitzat pels partits per accelerar la seva capacitat
i les campanyes “americanitzades”, professionalitzades o post- comunicativa traslladant el seu missatge offline sense perdre’n
modernes (a partir del 1990). Aquestes últimes es caracterit- el control, i no per desenvolupar tot el seu potencial participa-
zarien per un major grau de personalització i professionalitza- tiu. El debat intern i la discussió poden posar de manifest dife-
ció i per una major aplicació de les tècniques de màrqueting rències internes i conflictes que els partits no estan disposats a
dirigides a sectors concrets de l’electorat, o targeting. assumir (Vaccari 2008).
Les primeres aplicacions d’internet a les campanyes electo- Segons alguns, el resum és, simplement “politics as usual”
rals apareixen en aquesta tercera etapa, en un context en què (Margolis i Resnick 2000). Tot i així, és important destacar que
la televisió continua tenint un rol central tant en les estratègies hi ha diferències significatives entre països i partits en l’ús que
dels partits com per als ciutadans. Internet és contemplat per fan del web. Els factors contextuals i organitzatius, diferents per
alguns com una oportunitat per establir un contacte directe a cada partit i per a cada campanya, incideixen en la intensitat
dels partits i els candidats amb els electors sense la mediació i la forma en què els partits incorporen les noves tecnologies en

6

E. ANDUIZA Internet, campanyes electorals i ciutadans: l’estat de la qüestió

les seves estratègies i campanyes electorals. Aspectes com ara nivells de penetració d’internet molt inferiors, partits més tan-
el grau de descentralització política, el sistema electoral, la cats amb organitzacions més desenvolupades i estables, cultu-
ideologia, els recursos de les organitzacions, la competitivitat res polítiques amb una participació en campanyes menys habi-
de la contesa, les característiques dels candidats i altres incen- tual i amb una intensa regulació tant del seu finançament com
tius contextuals, com ara el grau de penetració d’internet, són de la protecció de dades. Però també a Europa es distingeixen
essencials i s’han de tenir en compte (Cunha et al. 2003) canvis significatius, que Vedel i Cann han resumit amb l’expres-
(Gibson i McAllister 2006). En general, els candidats fan un ús sió “des sites webs à l'activation par les réseaux” en analitzar
més intens dels webs on el sistema polític electoral els situa a les eleccions presidencials franceses del 2007 (Vedel i Cann
ells, i no als partits, en el punt central de la competició, com 2008). D’una banda, els partits intenten utilitzar les interrela-
succeeix als EUA o, en menor grau, a Finlàndia i a França cions del web de manera que els internautes es trobin inevita-
(Karlsen 2007) (Carlson i Strandberg 2005) (Vedel 2006). blement en contacte amb els missatges o arguments del candi-
dat. Al lloc oficial del candidat s’hi vinculen altres llocs temà-
L’aparició del Web 2.0 i el desenvolupament de l’acti- tics de suport, els de seccions o comitès locals, i llocs i blocs
visme partidista en línia independents però afins (blocosferes). D’altra banda, es facilita
Cap a la meitat de la dècada del 2000 comença a percebre’s l’organització d’un activisme en línia proposant als simpatit-
un canvi: els partits comencen a prendre’s seriosament la zants, membres o no, diferents activitats en funció dels seus
campanya en línia més enllà de la creació de llocs web, en interessos i disponibilitats (participar en enquestes en línia,
part possiblement per l’important augment en els nivells de fòrums de discussió, blocs o xats, controlar quotidianament cer-
penetració d’internet. tes webs, donar consells, fer animacions, etc.). Es tracta d’ac-
Alguns assessors de campanya fan un paral·lelisme entre tivar selectivament aquells que, al seu torn, poden mobilitzar
l’empresa i la política, segons el qual el potencial transforma- altres electors. Sembla que els partits s’han adonat de la capa-
dor d’internet està més en la seva dimensió d’eina organitzati- citat d’expansió dels missatges d’internet (virality) i de la pos-
va dirigida a simpatitzants i activistes que en la seva dimensió sibilitat de fer que moltes persones col·laborin assumint nivells
comunicativa dirigida als votants indecisos (Vaccari 2008a). de responsabilitat molt petits (granularity) (Chadwick 2008).
La campanya del 2004 de Howard Dean és considerada la pri- En general, però, el model d’estratègia de campanya segueix
mera on l’ús del web representa un canvi fonamental des del sent top-down. El control dels ciutadans que col·laboren en la
punt de vista de la recaptació i de la creació d’una xarxa de campanya segueix sent ferm i centralitzat: en paraules d’un
comitès electorals de suport (Hindman 2005). Gairebé totes dels assessors d’Obama “you need to make sure that those
les investigacions coincideixen a dir que els partits utilitzen el people are making their numbers” (Vaccari 2009). En tot cas,
web no per convèncer els indecisos, sinó fonamentalment per podríem parlar d’integració d’aspectes jeràrquics i participatius
mobilitzar els activistes ja predisposats a votar-los, reforçant- en els quals l’estratègia, i no la tecnologia, segueix sent la clau
los en les seves opinions, captant fons i portant-los a votar el fonamental, i on la comunicació en línia en cap cas substitueix
dia de l’elecció (Karlsen 2007) (Bimber i Davis 003) (Vedel i activitats tradicionals com ara les relacions amb la premsa, la
Cann 2008). captació de fons o els mítings. El que sí que sembla estar rela-
En aquest context apareix l’anomenat Web 2.0, que fa refe- tivament clar és que “els que pretenguin influir en el debat
rència a un conjunt d’aplicacions en línia els contingut de les públic i les actituds necessitaran entrar en les xarxes socials
quals són definits pels usuaris (blocs, xarxes socials, webs on que es desenvolupen entorn dels nous espais col·lectius que els
compartir arxius). Segons Gibson i Römmele (2008), el Web usuaris, particularment els joves, habiten” (Gibson i Römmele
2.0 suposa quatre canvis fonamentals per a la comunicació 2008, 488), per la qual cosa és previsible que la mobilització
política: a) el pas d’un model de distribució de missatges one- d’activistes sigui fins i tot més important en el futur.
to-many (d’un a molts) a un altre de many-to-many (de molts En general, la literatura que aborda les campanyes en línia
a molts); b) la creixent necessitat, davant l’ingent volum d’in- s’ha restringit a pocs països (essencialment els Estats Units i el
formació en línia, de cercadors i agregadors d’informació; c) la Regne Unit) i s’ha limitat a mirar els webs de partits i candi-
producció de continguts polítics que poden distribuir-se a tra- dats, ignorant altres possibles actors rellevants de les campan-
vés de mitjans molt diferents, i d) l’ampliació dels canals de yes (Lusoli 2005). Només de manera incipient trobem treballs
comunicació bottom-up (de baix a dalt). sistemàtics sobre el consum de continguts electorals i, per tant,
Els receptors dels missatges en les campanyes electorals podem començar a analitzar les conseqüències de les campan-
s’han convertit, al seu torn, en emissors potencials a través de yes en línia.
múltiples canals: les xarxes socials en línia, però també el con-
tacte cara a cara. La campanya de Barack Obama va utilitzar
intensivament aplicacions en línia dirigides a fer que els seus 2. Les conseqüències de les campanyes en línia i els
simpatitzants participessin en la campanya (my.barackoba usos polítics d’internet
ma.com) i a captar fons durant el llarguíssim període de les pri-
màries. L’exemple no és extrapolable a països europeus amb En general, els treballs existents sobre nous mitjans i eleccions

7


s’han centrat més en aspectes de contingut que en els efectes (20%), la premsa (24%) i la televisió (50%).
de les campanyes en línia. La discussió acadèmica al voltant A França, el 44% dels internautes declarava el 2007 que
de la importància o els efectes de les campanyes electorals té havia buscat informació política en línia, el 26% havia visitat
una llarga tradició. Des de l’obra de Lazarsfeld i el seu equip una web d’algun candidat, el 19% havia visionat vídeos polí-
els anys quaranta (Lazarsfeld 1948), la posició prevalent dins tics i el 18% havia consultat blocs polítics (Vedel i Cann,
de la ciència política és que les campanyes no tenen grans 2008). A Noruega, una mica menys de la meitat de la pobla-
efectes de conversió de les preferències dels ciutadans, sinó ció ha buscat informació sobre l’elecció del 2005 en el web,
que solen reforçar predisposicions prèviament existents, cosa encara que només el 13% ha visitat el web d’algun partit
2
que, d’altra banda, pot resultar determinant per al resultat elec- (Karlsen, 2007). Segons l’informe Pew sobre l’elecció presi-
toral quan l’elecció és molt competitiva. Malgrat l’erosió de les dencial del 2008, el 46% dels nord-americans va utilitzar
lleialtats partidistes i de l’increment dels votants indecisos, internet, el correu electrònic o SMS per informar-se sobre la
aquest argument no ha variat substancialment en les últimes campanya, compartir els seus punts de vista o mobilitzar altra
contribucions comparatives sobre el tema (Farrell i Schmit- gent. El 35% va esmentar haver mirat vídeos polítics en línia i
Beck 2002). Per tant, estem parlant en tot cas d’“efectes el 10%, haver participat en xarxes socials com ara Facebook o
mínims”, sens perjudici que se’n puguin produir altres d’indi- MySpace per aconseguir informació o implicar-se. En un estu-
rectes (com els d’emmarcat o framing). di comparatiu de les eleccions europees del 2004, Lusoli
L’anàlisi de les conseqüències de les campanyes en línia i dels (2005) situa l’ús d’internet com a font d’informació entre el 4%
usos polítics d’internet peca de les mateixes dificultats metodo- a Grècia i el 14% a Finlàndia, amb Espanya pròxima a la res-
lògiques que l’anàlisi dels efectes de les campanyes. No és fàcil ta de països del sud d’Europa (al voltant del 6%).
estimar en quina mesura el vot emès depèn del que passa Tenim, per tant, una certa variació en la mesura en què s’u-
durant la campanya —i no de les predisposicions—, com tam- tilitza internet per seguir les campanyes electorals, però en tot
poc ho és saber en quina mesura internet —i no una altra cas sabem que es tracta d’un mitjà secundari respecte als tra-
cosa— incideix en la nostra manera de pensar i d’actuar. En dicionals, i que Espanya no se situa precisament en els primers
3
primer lloc, parlarem dels possibles efectes directes sobre acti- llocs pel que fa al seguiment de la campanya en línia.
tuds i comportaments: seguiment d’informació política, conei- En quina direcció pot aquest ús, encara restringit, incidir en
xement polític, implicació política, participació i resultats elec- la informació i el coneixement dels ciutadans sobre la política?
torals. En segon lloc, parlarem d’efectes condicionats, és a dir, Alguns autors apunten que aquesta millor accessibilitat de la
qui són els més afectats per les campanyes en línia i els usos informació, el contacte i els estímuls mobilitzadors poden afa-
polítics d’internet, distingint tres debats assentats en la litera- vorir-los. D’altres apunten que la rapidesa i la simplicitat exces-
tura: mobilització vs. reforç, informació vs. implicació i iguala- sives dels continguts disponibles en línia, juntament amb el
ment vs. normalització. major pes de la imatge enfront del text o la possible sobrecà-
rrega informativa de continguts de dubtosa qualitat, fan que la
Informació, implicació, participació: efectes febles però capacitat de transmissió d’informació estigui molt per sota del
positius seu ús (Graber 1996). Les anàlisis empíriques assenyalen que
Quines conseqüències tenen l’aparició i l’ús d’internet per als l’exposició a webs amb continguts electorals i polítics incre-
ciutadans en relació amb el seu comportament electoral? menten modestament el coneixement (Delli Carpini i Keeter
Quants segueixen la campanya en línia? Estan més informats 2002) (Anduiza, Gallec i Jorba 2009) (Grönlund 2007). Els
els que segueixen la informació política a través d’internet? efectes sobre el coneixement poden ser més importants en les
Assoleixen uns majors nivells d’eficàcia política (la percepció eleccions amb campanyes menys intenses i entre els electors
que poden incidir en el que es decideix)? Voten més? Orienten menys proactius en la recerca d’informació (Bimber i Davis
el seu vot de manera significativament diferent als que no s’in- 2003).
formen mitjançant internet? Té la campanya en línia conse- Buscar informació política a internet exigeix una actitud més
qüències en el resultat electoral? En definitiva, quina capacitat proactiva que no pas en altres mitjans tradicionals, com ara la
tenen els partits de reconnectar-se amb els votants a través televisió; permet un contacte directe amb representants i polí-
d’internet? tics, i ofereix formes de participació política en línia. Pels més
En primer lloc, cal preguntar-se quanta gent fa un ús polític optimistes, això pot afavorir la implicació política dels ciuta-
d’internet durant les campanyes electorals. Segons dades del dans: incrementar l’interès pels assumptes públics, la capaci-
1
CIS, a Espanya només el 10% de l’electorat va buscar infor- tat de posicionar-se, la percepció que hi poden incidir (eficàcia
mació sobre les eleccions durant la campanya de les generals política); i, consegüentment, afavorir la participació. Des d’al-
del 2008, dels quals només el 20% han entrat en webs de par- tres perspectives, aquestes potencialitats, si no s’assoleixen,
tits o candidats, i un percentatge similar en blocs o fòrums de poden generar frustració, i per tant, desafecció. Diverses inves-
debat. Mentre que només aproximadament el 3% dels electors tigacions han trobat petits efectes significatius de l’exposició a
va seguir la campanya del 2008 diàriament a través d’internet, la campanya en línia sobre aquests aspectes (Xenos i Moy
un percentatge molt superior ho va fer a través de la ràdio 2007) (Kenski i Stroud 2006) (Cantijoch, Jorba i San Martín

8


2008) (Tolbert i McNeal 2003) (Mossberger, Tolbert i McNeal reforç en el cas britànic.
2007). Aquest efecte de reforç es veu accentuat perquè l’accés a
No obstant això, aquests estudis es basen en dades d’en- internet està fortament condicionat pels recursos socioeconò-
questa de disseny cross-sectional, que tenen una capacitat mics, i pel fet que les habilitats en línia i la familiaritat amb
limitada per estimar relacions causals com ara el possible internet poden al seu torn constituir un recurs necessari per a
efecte del consum de notícies en línia sobre actituds i compor- la participació (Krueger 2002). En efecte, l’edat, l’educació o
taments. D’altres investigacions apliquen dissenys més sofisti- els ingressos són variables que determinen la probabilitat de
cats. Per exemple, Jennings i Zeitner (2003) apliquen un dis- ser usuari d’internet, però no tant la de fer-ho amb fins polítics
seny més sofisticat analitzant dades de panell que els permet (Anduiza, Cantijoch i Gallec 2008).
concloure que l’ús polític d’internet no té, en si mateix, efectes Dins de la perspectiva del reforç podem situar el debat sobre
causals sobre variables com ara el coneixement, l’eficàcia polí- en quina mesura els entorns mediàtics incideixen en les dife-
tica, el treball comunitari o la participació política convencio- rències quant a nivells de coneixement polític entre grups de
nal, tenint en compte els nivells d’implicació previs. Amb un ciutadans (els anomenats knowledge gaps). Internet és un
disseny experimental, d’altres investigacions (Kaid 2003) entorn molt ric en informació, amb gran diversitat de contin-
(Kaid i Postelnicu 2005) arriben a la conclusió que el canal pel guts i possibilitats d’elecció, que requereix iniciativa per part de
qual es transmeten els anuncis polítics (televisió vs. internet) l’elector per accedir a continguts polítics. Aquest tipus de mit-
té certa importància, encara que no necessàriament en el sen- jans poden fer augmentar les diferències en coneixement polí-
tit esperat (l’exposició a la televisió redueix el cinisme polític, tic entre les persones amb els recursos i les motivacions neces-
mentre que el mitjà en línia no sembla que tingui cap efecte). saris per aprofitar la informació en línia i les que no tenen inte-
La investigació sobre l’efecte de l’ús d’internet en l’orientació rès per la política i prefereixen dedicar el seu temps en línia a
del vot és escassa. Algunes investigacions no troben efectes l’entreteniment (Prior 2005) (Delli Carpini i Keeter 2002). Les
significatius a partir de dades d’enquesta (Anduiza, Cantijoch, audiències dels mitjans tradicionals com ara la televisió són
Cristancho i Camilo, 2010) (Bimber i Davis, 2003), mentre més susceptibles d’estar exposades inadvertidament a informa-
que utilitzant dades agregades altres autors detecten un cert ció política que pugui incidir, no només en el seu coneixement,
impacte dels webs dels candidats (no necessàriament directe, sinó també en el seu comportament i en el seu vot. En canvi,
atès l’escàs nombre de visites) sobre els resultats electorals, en un entorn com ara internet és més fàcil que l’individu selec-
tenint en compte altres factors rellevants (Gibson i McAllister, cioni el tipus de continguts als quals vol exposar-se, eliminant-
2006) (Sudulich, 2009). Els estudis són encara escassos i ne els polítics si no hi està interessat.
topen amb les dificultats metodològiques ja assenyalades: és També en la perspectiva del reforç s’ha situat el debat infor-
molt complicat aïllar l’efecte causal específic de l’ús d’internet mació vs. implicació. Quins són els ciutadans més afectats per
i separar-lo d’altres possibles causes vinculades a la campan- internet: els indecisos que busquen informació o els predispo-
ya electoral dels partits i candidats (recursos, innovació), com sats susceptibles de ser implicats? La resposta sembla que s’in-
també resulta difícil estimar possibles efectes indirectes (com clina a favor de la implicació: segons Bimber i Davis (2003)
ara l’efecte dels estímuls que s’originen en línia però que des- internet no afecta significativament el votant indecís, sinó que
prés es transmeten cara a cara). reforça la predisposició dels simpatitzants. Les posicions dels
partits sobre aquesta qüestió, revisades en l’epígraf anterior,
Reforç, implicació, normalització són consistents amb aquesta idea.
Aquestes conseqüències que es poden desprendre de l’apari- Alternativament, la perspectiva de la mobilització argumenta
ció d’internet sobre actituds i comportaments no afecten de la que internet representa noves oportunitats de reequilibri en la
mateixa manera tots els ciutadans ni tots els partits. La discus- distribució del poder polític. En el pla individual, això suposa
sió entorn de qui és més sensible a les oportunitats que ofereix que l’esfera en línia és una oportunitat per participar política-
internet pot resumir-se en el debat al voltant de la tensió ment, atractiva per a gent reticent a fer-ho pels canals tradicio-
reforç-mobilització. nals. Aquest seria el cas especialment dels joves. I aquí convé
La perspectiva del reforç argumenta que són les persones de nou distingir entre accés a internet, d’una banda, i usos polí-
habitualment implicades en política les que utilitzen internet tics que se’n fan, d’una altra, ja que si bé l’edat és clarament
amb objectius polítics, per informar-se, mobilitzar o participar crucial a l’hora de determinar les probabilitats de ser un inter-
(Bimber 2001) (Norris 2003) (Margolis i Resnick 2000), i nauta, això no vol dir que els joves siguin els més participatius
que, per tant, els usos polítics d’internet reforcen desigualtats entre les persones que tenen accés a la xarxa.
polítiques i socials preexistents. Lusoli (2005) troba que la Respecte als partits i candidats, la tesi del reequilibri implica-
recerca d’informació a través d’internet a Europa està estreta- ria que el web pugui ser un element facilitador d’uns millors
ment relacionada amb diferents indicadors d’implicació políti- resultats electorals per a candidats i partits marginals, amb
ca en les campanyes, i que els factors sociodemogràfics tenen menys recursos i possibilitats. L’evidència empírica inicial
un impacte major si es tenen en compte les actituds envers l’e- apuntava efectivament a un possible efecte equilibrador o igua-
lecció. Di Genaro i Dutton (2006) també troben efectes de lador del web, en reconèixer l’avantatge comparatiu que per a

9


petits candidats podia suposar internet. Però cada vegada més, Notes
l’esfera en línia reflecteix les mateixes desigualtats que l’offli-
ne: els partits i candidats amb més recursos poden també gas- 1 <http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/
tar més en línia (Margolis i Resnick 2000) i mantenen un avan- 2740_2759/2757/e275700.html>
tatge en termes de sofisticació i visibilitat dels seus llocs web (consultat 14 de juny del 2009).
(Gibson, Nixon i Ward 2003). 2 <http://www.pewinternet.org/Reports/2008/The-Internet-and-
the-2008-Election.aspx> (consultat el 14 de juny del 2009).
3 Tampoc tenim informació sobre l’ús d’algunes eines com ara els
3. Conclusions selectors de candidats i partits. Grönlund (2007) troba que fins al
8% dels electors els van consultar a les eleccions fineses del
Qualsevol temptativa de conclusió relativa a les possibles con- 2003, cosa que impacta significativament en el seu nivell de
seqüències d’un mitjà com ara internet és necessàriament coneixement.
arriscada. No obstant això, podem sintetitzar una sèrie d’as-
pectes entorn dels quals és possible identificar un cert consens
i una raonable certesa:
1. Hi ha una distància important entre, d’una banda, les poten-
cialitats que aquest nou mitjà ofereix tant a partits com a ciu-
tadans i, d’una altra, la realitat dels usos que tots dos en fan.
2. La tecnologia no és en cap cas el factor determinant dels
canvis que es produeixen; pot accelerar o consolidar tendències
prèvies, però són altres factors (organitzatius, polítics, institu-
cionals, socioeconòmics, d’actitud) els aspectes crucials que
cal tenir en compte.
3. Els partits (i en els contextos on són rellevants, també els
candidats) han utilitzat internet com una eina de comunicació
que complementa, però en cap cas substitueix, les activitats
offline. Més recentment, en alguns casos també ho han utilit-
zat com un mitjà per implicar cibervoluntaris en la transmissió
dels seus missatges i en les activitats de campanya. Tot i que
internet ho faria possible, no s’ha produït el canvi cap a cam-
panyes bottom-up ni els partits s’han obert a la participació de
les bases. En el futur, els partits hauran de valorar les conse-
qüències que el caràcter viral i granular de la participació en
línia pot generar entre els seus activistes.
4. Els ciutadans encara confien en els mitjans tradicionals com
a principals fonts d’informació. Els que busquen informació
sobre les campanyes en línia són encara una minoria, molt
petita en el cas d’Espanya.
5. Es tracta a més d’una minoria que concentra recursos
socioeconòmics, habilitats tecnològiques i motivacions políti-
ques. Com alguns autors han assenyalat, la veritable bretxa
digital està entre els ciutadans que són políticament actius i els
que no ho són.
6. Els efectes de l’ús d’internet sobre el coneixement, la impli-
cació política i la participació, les actituds i els comportaments
no són negatius, com alguns plantejaments poc optimistes
feien témer, tot i que sí modestos, d’acord amb la magnitud
dels efectes que la literatura especialitzada atribueix a les cam-
panyes electorals.

10


Bibliografia

ABRAMSON, JEFFREY B.; F. ARTERTON, C.; ORREN, G. R. The elec- GIBSON, R.; MCALLISTER, I. “Does cyber-campaigning win votes?
tronic commonwealth: the impact of new media technologies Online communication in hte 2004 Australian election.” A:
on democratic politics. Nova York: Basic Books, 1988. Journal of Elections, Public Opinion & Parties, 2006.

ANDUIZA, E.; CANTIJOCH, M.; CRISTANCHO, C. “Los ciudadanos y GIBSON, R.; RÖMMELE, A. “Political Communication.” A: Com-
el uso de internet durante la campaña electoral de 2008.” A: parative Politics, Oxford: Oxford University Press, 2008, pàg.
Las elecciones generales de 2008. Madrid: CIS, 2010. 473-489.

ANDUIZA, E.; CANTIJOCH, M.; GALLEGO, A. “Online resources, poli- GIBSON, R.; WARD, S.; LUSOLI, W. “The internet and political
tical participation and inequalities.” Document presentat a la campaigning: the new medium comes of age?” A: Represen-
Conferència de l'APSA, Boston, 2008. [En línia] tation 39(3): 166-180, 2003.
<http://www.polnetuab.net>.
GIBSON, R. K.; NIXON, P WARD, S. Political parties and the
.;
ANDUIZA, E.; GALLEGO, A.; JORBA, L. “The political knowledge Internet. Londres: Routledge, 2003.
gap in the new media environment: Evidence from Spain.”
Document presentat a les Sessions Conjuntes de Seminaris de GRABER, D. A. “The 'New' Media and Politics: What Does the
l'ECPR, Lisboa, 2009. [En línia] Future Hold?” A: PS: Political Science and Politics 29(1): 33-
<http://www.polnetuab.net>. 36, 1996.

BIMBER, B. “Information and Political Engagement in America: GRÖNLUND, K. “Knowing and Not Knowing: The Internet and
The Search for Effects of Information Technology at the Political Information.” A: Scandinavian Political Studies
Individual Level.” A: Political Research Quarterly 54(1): 53- 30(3): 397-418, 2007.
67, 2001.
HINDMAN, M. “The Real Lessons of Howard Dean: Reflections
BIMBER, B.; DAVIS, R. Campaigning online: the internet in U.S. on the First Digital Campaign.” A: Perspectives on Politics
elections. Oxford: Oxford University Press, 2003. 3(01): 121, 2005.

CANTIJOCH, M.; JORBA, L.; SAN MARTIN, J. “Exposure to Political JENNINGS, K.; ZEITNER, V. “Internet Use and Civic Engagement:
Information in New and Old Media: which Impact on Political A Longitudinal Analysis.” A: Public Opin Q 67(3): 311-334,
Participation?.” Document presentat a la Conferència APSA, 2003.
Boston, 2008. [En línia] <http://www.polnetuab.net>.
KAID, L. L. “Effects of Political Information in the 2000
CARLSON, T.; STRANDBERG, K. “The 2004 European parliament Presidential Campaign: Comparing Traditional Television and
election on the web: Finnish actor strategies and voter respon- Internet Exposure.” A: American Behavioral Scientist 46(5):
ses.” A: Information Polity 10(3-4): 189-204, 2005. 677-691, 2003.

CHADWICK, A. “Web 2.0: New challenges for the study of e-de- KAID, L. L.; POSTELNICU, M. “Political Advertising in the 2004
mocracy in an era of informational exuberance.” A: Journal of Election: Comparison of Traditional Television and Internet
Law and Policy for the Information Society 5(1): 9-41, 2008. Messages.” A: American Behavioral Scientist 49(2): 265-
278, 2005.
CUNHA, C. et al. “Southern European parties and party sys-
tems, and the new icts.” A: Political parties and the Internet. KARLSEN, R. “Campaign Communication and the Internet Party
Net gain? Londres, Nova York: Routledge, 2003, pàg. 70-97. Strategy and Voter Use in the 2005 Norwegian Election
Campaign.” Document presentat a la Conferència General de
DELLI CARPINI, M.; KEETER, S. “The internet and an informed l'ECPR, Pisa, 2007.
citizenry.” A: The Civic Web. Lanham: Rowman & Littlefield
Publishers, 2002, pàg. 129-153. Kenski, K.; Jomini Stroud, N. “Connections Between Internet
Use and Political Efficacy, Knowledge, and Participation.” A:
DI GENARO, C.; DUTTON, W. “The Internet and the Public: Online Journal of Broadcasting & Electronic Media 50(2): 173,
and Offline Political Participation in the United Kingdom.” A: 2006.
Parliamentary Affairs 58(2): 299-313, 2006.

11


KRUEGER, B. S. “Assessing the Potential of Internet Political VEDEL, T. “La révolution ne sera plus télévisée. Internet, infor-
Participation in the United States: A Resource Approach.” A: mation et democratie.” Pouvoirs (119): 41-54, 2006.
American Politics Research 30(5): 476-498, 2002.
VEDEL, T.; CANN, Y. “Internet. Une communication électorale de
LAZARSFELD, P F. The People's Choice. Nova York: Columbia
. rupture?.” A: Le Vote de Rupture. París: Presses de Sciences
University Press, 1948. Po, 2008, pàg. 51-76.

LUSOLI, W. “A second-order medium? The Internet as a source XENOS, M.; MOY, P “Direct and Differential Effects of the Internet
.
of electoral information in 25 European countries.” A: Infor- on Political and Civic Engagement.” A: Journal of Communi-
mation Polity 10: 247-265, 2005. cation 57(4): 704-718, 2007.

MARGOLIS, M.; RESNICK, D. Politics as usual: the cyberspace
"revolution". Thousand Oaks: Sage Publications, 2000.

MOSSBERGER, K.; TOLBERT, C. J.; MCNEAL, R. S. Digital citizens-
hip. Cambridge: MIT Press, 2007.

NORRIS, P A virtuous circle. Political communication in postin-
.
dustrial societies. Cambridge: Cambridge University Press,
2000.

NORRIS, P “Preaching to the Converted?: Pluralism, Participa-
.
tion and Party Websites.” A: Party Politics 9(1): 21-45, 2003.

PRIOR, M. “News vs. Entertainment: How Increasing Media
Choice Widens Gaps in Political Knowledge and Turnout.” A:
American Journal of Political Science 49(3): 577-592, 2005.

PRIOR, M. Post-broadcast democracy. Cambridge: Cambridge
University Press, 2007.

SUDULICH, M. L. “Every little helps: Cyber-campaign in the
2007 Irish general election.” Paper presented at the
International Workshop "Citizen Politics: Are the new media
changing political involvement?", Barcelona, 2009. [En línia]

TOLBERT, C. J.; MCNEAL, R. S. “Unraveling the Effects of the
Internet on Political Participation?” A: Political Research
Quarterly 56(2): 175-185, 2003.

VACCARI, C. “From the air to the ground: the internet in the
2004 US presidential campaign.” A. New Media & Society
10(4): 647-665, 2008a.

VACCARI, C. “Surfing to the Élysée: The Internet in the 2007
French elections.” A: French Politics 6: 1-22, 2008b.

VACCARI, C. “Technology is a commodity. The internet in the
2008 US presidential election.” Document presentat al
Seminari Internacional "Citizen Politics: Are the new media
changing political involvement?", Barcelona, 2009. [En línia]

12

QUADERNS

Què està canviant l’ús d’internet en la manera de fer
i comunicar l’acció política?

TERESA TURIERA-PUIGBÒ
Periodista i politòloga. Responsable de continguts d’Infonomia

tereturi@hotmail.com

Resum Abstract
L’aparició d’internet i l’ús cada vegada més extens de la xarxa The appearance of the internet and its ever-increasing use
com a eina i via de comunicació i de relació entre els ciuta- worldwide as a tool for communication and relations between
dans han canviat dràsticament els formats de comunicació i people has dramatically changed the way in which politics is
de “consum” de la política. Aquest article analitza l’evolució communicated and "consumed". This article assesses the evo-
de l’ús de la xarxa des dels seus inicis, en termes de mobilit- lution of internet use since its onset in terms of the political
zació política i social, i les oportunitats que representa per and social mobilisation it encourages and the opportunities it
canviar de tendència en la implicació de la societat civil en la provides to change trends in involving civil society in active
política activa, i especialment en un augment de la participa- politics, especially in rising electoral participation at all
ció electoral en tots els àmbits. levels.

Paraules clau Key words
Internet, política 2.0, e-ciutadans, netizens, xarxes socials, Internet, Politics 2.0, e-citizens, netizens, social networks,
comunitats virtuals, lideratge polític, partits, participació virtual communities, political leadership, political parties,
electoral, generació X, blocosfera, fund-raising, e-voluntaris. electoral participation, generation X, blogosphere, fundrai-
sing, e-volunteers.

Introducció en la política activa, i especialment en un augment de la par-
ticipació electoral en tots els àmbits.
L’activitat política ha evolucionat els últims 150 anys bàsica-
ment a partir de tres factors: les formes de participació (del vot
restringit al sufragi universal), la quantitat i varietat de les con- Evolució de l’ús de la xarxa per a la comunicació polí-
sultes, i la sofisticació progressiva dels mitjans de comunica- tica als Estats Units
ció, que ha imposat nous ritmes i nous llenguatges, no només
en les campanyes electorals, sinó en totes les formes de comu- Quins elements d’una campanya política estan perdent vigèn-
nicació de l’acció política i social i en la implicació en més o cia o recuperant protagonisme gràcies a l’ús de la xarxa? Com
menys grau dels ciutadans en aquestes accions. s’està reinventant l’activitat política i social i la comunicació
L’aparició de la televisió els anys seixanta va ser un punt d’in- d’aquestes accions?
flexió en les campanyes polítiques, que van passar a tenir el La majoria d’exemples que s’exposen en aquest treball fan
factor imatge com a eix central, i els últims anys, la utilització referència a les campanyes polítiques als Estats Units, el país
cada vegada més estesa d’internet i de totes les aplicacions on hi ha hagut una implantació més ràpida d’internet entre els
que se’n deriven està tornant a donar un tomb no només a la ciutadans, on més s’han desenvolupat les tècniques de màr-
forma de les campanyes electorals, sinó al fons del missatge i queting polític, i on s’ha pogut fer una anàlisi més profunda
a la seva gestió i organització. sobre la repercussió d’internet en la mobilització i participació
Internet ens ha descobert nous models de negoci per a les política dels ciutadans.
empreses, noves maneres de gestionar la informació, noves Amb tot, la facilitat i la velocitat de transmissió de coneixe-
fórmules per relacionar els governs i les administracions públi- ment que permet la xarxa ha estès l’ús d’internet i d’aplica-
ques amb els ciutadans i, sobretot, nous formats de comuni- cions com ara les xarxes socials per a la mobilització política
cació entre emissor i receptor. Però encara està per veure si a la majoria de països amb una mínima infraestructura, fins i
totes les possibilitats que ens ofereix la xarxa per informar-nos, tot en aquells on no hi ha una plena llibertat d’expressió, com
debatre, intercanviar i contrastar informació, etc. es tradueixen s’ha vist recentment a països com la Xina, Birmània o l’Iran,
en un canvi de tendència en la implicació de la societat civil amb les últimes mobilitzacions per reclamar transparència en

13

Què està canviant l’ús d’internet en la manera de fer i comunicar l’acció política? T. TURIERA-PUIGBÒ

el procés electoral. En tots els casos, la clau ha estat el fàcil amb accés a internet als Estats Units ha passat de 26 milions
accés dels ciutadans a una gran quantitat d’informació, la pos- el 1996, a 94 milions l'any 2000. El disseny de les pàgines
sibilitat de contrastar-la amb moltes fonts diferents i l’oportuni- web ja està molt més adaptat a “l’ull digital”: molt centrat en
tat de convertir-se ells mateixos en mitjà de comunicació i, per el candidat, fotografies, títols molt curts, repetició del nom del
tant, de multiplicar-se com a emissors del missatge, i ja no candidat o d’un missatge molt concret a totes les pàgines de la
com a receptors passius d’un missatge construït i controlat per web, colors molt destacats, etc.
les institucions establertes.
El candidat republicà John McCain marca un punt d’inflexió.
Partia d’una campanya de fora de l’establishment, i precisa-
Cronologia de l’ús d’internet a la política nord-ameri- ment treu de Jesse Ventura la idea de fer una web que inciti a
cana la participació. Contracta un consultor de 28 anys, i posen en
marxa l’experiment que ha portat a una revolució en el plante-
3
• 1992 Primera campanya de correus electrònics (Jerry jament i l’organització de les campanyes polítiques. John
Brown, primàries dels demòcrates a Califòrnia). McCain bat el rècord en aquell moment de recaptació de diners
• 1993 Primera pàgina web institucional d’un senador (Ted a través de la xarxa. Aconsegueix mig milió de dòlars a través
Kennedy). d’internet en un sol dia, i 2 milions de dòlars en una setmana.
• 1994 Primer debat entre candidats polítics a través d’un A més, s’organitza l’anomenada webring, o anella de webs,
xat a internet (Minnesota). que dóna suport a McCain i té un paper amplificador de la
1 4
• 1996 Neix PoliticsOnline el primer portal polític que aglu- campanya a través d’internet. Amb tot, John McCain va aca-
tina informació i permet la comparació senzilla entre les pro- bar retirant la seva campanya per les primàries del Partit
postes i les campanyes de tots els candidats i partits. Es Republicà en favor de George W. Bush. Probablement, el cop
comença a utilitzar realment internet en una campanya políti- d’efecte que va tenir l’ús de la xarxa en aquell moment arriba-
ca: tots els candidats o partits ja disposen de la seva pàgina va amb massa anticipació. Curiosament, vuit anys més tard, a
web, tot i que estèticament encara no estan adaptades per ser les eleccions presidencials del 2008, McCain perdia la cursa
llegides en pantalla. electoral davant del candidat demòcrata, Barack Obama, que
• 1997 Primer bàner polític (Ted Mondale, primàries dels sí que va poder aprofitar el momentum de gran expansió de l’ús
demòcrates per Minnesota). de la xarxa entre la població, especialment entre els votants
• 1998 Primera web realment interactiva: un outsider de la més joves, per fer-ne la base de la seva campanya.
política, el boxejador i candidat a governador per Minnesota, També a les eleccions del 2000, Bill Bradley, un exjugador
Jesse Ventura, amb pocs recursos econòmics, envia correus professional de bàsquet i candidat demòcrata a les presiden-
electrònics a milers d’electors potencials, posa l’adreça de la cials de New Jersey, converteix la seva pàgina web en un motor
seva web en el bus electoral i a les pancartes de suport tradi- clau de la campanya. Aconsegueix un milió de dòlars en peti-
cional de la campanya, organitza un xat per debatre les seves tes donacions a través d’internet i introdueix elements de mobi-
propostes, etc. Jesse Ventura no hauria guanyat mai aquelles lització política, com ara kits descarregables per ajudar a orga-
eleccions si no hagués fet aquesta campanya per internet. nitzar tot tipus d’esdeveniments de suport a la seva campanya.
Partia pràcticament de zero i va arribar a construir una llista de Aquell mateix any, Al Gore fa la primera campanya de vídeos
prop de 3.000 correus electrònics, a recollir el suport de 250 virals.
voluntaris per a la campanya i a atraure el vot de 150.000 per- Els elements que les campanyes polítiques van introduint
sones d’entre 18 i 29 anys, la franja d’edat que més utilitzava donen prioritat a aquests aspectes interactius, a la crida d'aten-
internet en aquell moment. ció dels electors, a la fidelització i personalització, a l'atracció
• També el 1998, Ed Garvey (candidat per Wisconsin) va del votant a una causa concreta, més que no pas a donar una
publicar a la seva pàgina web la llista de les aportacions eco- gran quantitat d'informació. Tota la informació es pot trobar en
2
nòmiques que rebia, com a mostra de transparència, i la can- els nivells de navegació inferiors, però la portada, la que fa que
didata demòcrata al Senat per Califòrnia va vendre per prime- el visitant es quedi “enganxat” o marxi de seguida d’aquella
ra vegada productes de merchandising de la seva campanya a web, és la pàgina clau.
través d’internet, aplicant a una campanya electoral les eines Actualment, també s’ha convertit en un element estratègic
utilitzades en comerç electrònic, que ja començaven a tenir èxit l’accés a llistes de correu electrònic i perfils d’usuaris. A les pri-
en aquell moment. màries del 2002, el secretari d’Estat de Califòrnia, Bill Jones,
• 1999 Primer town hall meeting (debat en què un polític se que s’enfrontava a candidats amb més recursos econòmics, va
sotmet a preguntes dels ciutadans i que és transmès en direc- comprar a una empresa més d’un milió d’adreces electròniques
te per televisió) amb el president Bill Clinton a través d’in- de potencials votants i va enviar a cadascun d’ells un correu
ternet. electrònic “no-sol·licitat” per demanar-los el vot. Aquesta acció
• 1999-2000 Les campanyes polítiques fan un salt qualita- va suposar un gran estalvi econòmic i, alhora, va obrir el debat
tiu en format i contingut. La població adulta (possibles votants) sobre la privacitat de les adreces electròniques per a usos en

14

T. TURIERA-PUIGBÒ Què està canviant l’ús d’internet en la manera de fer i comunicar l’acció política?

campanyes electorals, que en els últims anys han estat subjec- els noms i cognoms dels seus autors. Això va obligar la resta
tes a una regulació més estricta en el marc de les lleis de pro- de candidats a oferir la mateixa informació a través de la seva
tecció de dades. pàgina web, i ara ja s’ha convertit en un element indispensa-
ble si la pàgina en qüestió vol superar els “paràmetres de trans-
6
parència” que s’imposen.
Elements de les campanyes polítiques que estan can- David Weinberger, filòsof nord-americà i coautor del manifest
7
viant amb l’ús d’internet Cluetrain, ha dit recentment que “la transparència és la nova
objectivitat”. La seva reflexió es refereix al fet que, a l’era d’in-
El fund-raising o captació de fons ternet, la tan preuada “objectivitat” que s’ha exigit tradicional-
Als EUA, on gairebé tot el finançament dels candidats, partits ment als mitjans de comunicació de masses es pot trobar ara
i organitzacions polítiques prové de la recaptació directa, inter- en una munió de fonts. La clau és que aquestes fonts siguin
net ha multiplicat la quantitat i la qualitat de les donacions. transparents. Per tant, aquella font d’informació, ja sigui un
L’opció de donar diners a una causa a través d’internet permet gabinet de premsa institucional o d’un partit polític, o el bloc
“traduir” immediatament en diners l’impacte polític que hagi personal d’un candidat o d’un comentarista polític, ha de ser
provocat un esdeveniment concret entre els potencials votants. transparent si vol ser respectat en l’àmbit de la blocosfera.
Per exemple, un bon resultat electoral parcial (a les primàries),
una acció mediàtica concreta (haver sortit airós d’una entrevis- La captació de voluntaris i e-voluntaris
ta o d’un debat electoral), etc. Es considera històric el rècord Si internet supera la resta de mitjans de comunicació és, per
que va obtenir John McCain la nit de les primàries a New sobre de tot, per l’element d’interactivitat. I per als actors polí-
Hampshire (2000), on va tenir un fort impuls polític, i en una tics, aquest element s’ha convertit en l’eina principal per a la
setmana va recaptar a través de la seva web 2,6 milions de captació de voluntaris: involucrar els visitants de la pàgina en
dòlars, procedents de 40.000 donacions diferents. Al final de la causa del candidat, utilitzant el model de participació que
la campanya, John McCain havia recollit 6 milions de dòlars fan servir des de ja fa temps les organitzacions no governamen-
només en donacions per internet. A la mateixa web es propo- tals. A la cronologia inicial veiem com candidats que partien de
sava als que feien la donació que responguessin un qüestiona- zero, com Jesse Ventura a Minnesota, van arribar a reclutar el
ri, a partir del qual es van treure les dades següents: un 40% suport de 250 voluntaris a través de la web, o com John
de les persones que van donar diners a través de la pàgina web McCain va crear l’any 2000 una cadena de voluntaris que
no havia fet mai cap donació en una campanya política; el per- enviaven correus electrònics a grups d'amics o coneguts dema-
fil dels donants era de treballadors d’entre 30 i 45 anys, de nant el vot, aconseguint així efectes multiplicadors a la seva
8
nivell adquisitiu mitjà o alt, la majoria dels quals estaven vin- campanya. El grup d’activisme local MoveOn.org, constituït el
culats a la indústria d’internet o de les noves tecnologies; 1998 per fer pressió contra el processament de Bill Clinton pel
donaven una mitjana de 100 dòlars, mentre que les aporta- cas Lewinski, va aconseguir 13 milions de dòlars i 500.000 fir-
cions econòmiques (de poca quantitat) que rebien fins alesho- mes, demanant un simple correu electrònic als que visitaven la
res els partits tradicionals, a través d’un taló del banc, eren de seva pàgina web. Per part del partit o candidat, la gestió d’a-
menys de 50 dòlars, i el perfil majoritari dels que feien les quest procés és gairebé automàtica i sense despeses d’organit-
donacions eren jubilats. zació. Per part de la persona que accedeix a participar, és molt
Barack Obama va marcar un punt d’inflexió en el finança- més “acceptable” enviar correus electrònics o treballar des de
ment de les campanyes electorals: va renunciar als fons casa navegant per internet, buscant informació, que no pas
públics que li pertocaven legalment i va apostar per una estra- estar a la sortida del metro repartint fullets amb la fotografia
tègia de fund-raising dirigida no només a les grans fortunes, del candidat.
sinó als petits donatius, que van acabar sumant més de 800 La mobilització de voluntaris i sobretot d’e-voluntaris ha estat
milions de dòlars i alhora van aconseguir fer sentir partícips una peça clau de la campanya de Barack, tant per ser nome-
–involucrar– els donants en la causa del candidat, per petites nat candidat a les primàries del Partit Demòcrata, com per la
que fossin les seves contribucions. llarga cursa electoral cap a la Casa Blanca. Obama va saber
aprofitar el moment d’eclosió de les xarxes socials per planifi-
La transparència car la seva campanya de grassroots a partir d’un veritable
A les eleccions nord-americanes del 2000, i sobretot en el pro- “exèrcit” de voluntaris que es formaven, es connectaven i ges-
cés previ de les primàries, un dels temes estrella va ser la tionaven les seves accions a través d’internet. La pàgina
9
reforma del finançament dels partits polítics als EUA, i això va My.BarackObama.com va ser el nexe d’unió i alhora el motor
passar en part perquè un dels candidats, el republicà George que va incentivar la participació de milions de voluntaris de
W. Bush, va publicar a la seva web les contribucions econòmi- tots els estats, que al seu torn van fer arribar el missatge
ques que anava rebent, en lloc d’esperar a l’informe quadri- d’Obama a les seves comunitats (universitats, centres cívics,
5
mestral de la Federal Election Commission. George W. Bush organitzacions locals, empreses, grups d’amics, etc.). Els estra-
no només publicava les contribucions que rebia, sinó també tegs de la campanya d’Obama no només van fer un bon ús de

15

Què està canviant l’ús d’internet en la manera de fer i comunicar l’acció política? T. TURIERA-PUIGBÒ

la tecnologia disponible (correus electrònics, SMS, missatges garan de desprestigiar-lo i deixaran de conferir-li l’autoritat com
en milers de blocs, presència a totes les xarxes socials d’inter- a opinador de referència. Aquesta mateixa funció l’estan assu-
net, etc.) sinó que –i això és el més important– van entendre i mint grups de ciutadans interessats o preocupats per una cau-
acceptar que calia deixar protagonisme a aquests voluntaris, sa comuna, com pot ser, per exemple, la situació mediambien-
donant-los el màxim marge de llibertat i creativitat possible. tal en un determinat territori o el redactat d’una nova llei sobre
Perquè, tal com apunten els consultors polítics J. Segarra i A. l’educació. Les comunitats a favor o en contra de cadascuna de
10
Terés, “una campanya 2.0 és aquella en la qual no s’intenta les opcions possibles aportaran una informació molt més trans-
convèncer els potencials electors, sinó que se’ls involucra”. versal i contrastada –i per tant, més creïble– als electors que
no pas les webs d’un partit, d’un candidat o d’una institució
La propaganda política a la xarxa i el cost de les cam- pública.
panyes electorals
Les audiències televisives estan cada vegada més atomitzades
per la proliferació de canals, mentre les generacions més joves Canviarà també internet el perfil dels candidats pels
ja passen més temps davant d’un ordinador connectat a inter- quals s’ha apostat a l’era de la televisió?
net que davant del televisor. Els responsables de les campan-
yes polítiques han anat traslladant el seu material de propagan- Sens dubte, la imatge física i la capacitat comunicadora que
da cap a la xarxa. Amb l’aparició de canals com YouTube projecta un candidat a representant del poble és un primer ele-
(d’ampli efecte viral) i la proliferació dels continguts en vídeo a ment d’identificació, acceptació o rebuig per part de qui l’ha
la xarxa, la propaganda política s’ha bolcat en internet. d’elegir. Però a l’era 2.0 (la que contempla la involucració acti-
Un avantatge és que la publicitat per internet pot ser in- va de tots els actors en totes les seves fases), aquest factor no
tel·ligent: es poden dirigir anuncis sectorials (dones, gent gran, tindrà tanta rellevància com n’ha tingut a l’era de la televisió.
joves, minories ètniques, etc.) a grups/portals o pàgines inte- Els ciutadans informats –i sobretot les franges més joves, acos-
ressats específicament per aquells temes. Internet s’ha conver- tumades a ser consultades per tot, a co-crear des de la base–
tit també en un terreny abonat perquè el vídeo es converteixi voldran uns representants polítics que, per sobre de tot, prac-
en viral i tingui una audiència massiva. Ara mateix, és molt tiquin la transparència, estiguin realment oberts a les propos-
més important en una campanya política fer un vídeo del qual tes dels ciutadans i siguin eficients en la gestió de les polítiques
se’n parli molt a la xarxa que no pas col·locar-lo en llocs estra- públiques.
12
tègics perquè el vegin moltes persones. Si el missatge és d’im- El consultor nord-americà Dick Morris diu que la generació
pacte, acabarà circulant per la xarxa sense excepció. I un X i la generació del mil·lenni (les generacions que han crescut
exemple de referència és el canal de televisió que es va crear a amb la PlayStation i amb una connexió permanent a internet)
11
la mateixa web de Barack Obama, vist per una audiència mecànicament ja no busquen endollar un televisor i mirar el
acumulada de 14,5 milions d’hores fins al dia de les eleccions. que hi fan, sinó interactuar amb ell, poder elegir, tenir-ne un
Segons els càlculs fets per Segarra i Terés, aquesta xifra equi- control. En lloc de governs que observin els seus ciutadans, el
val a un cost aproximat de 50 milions de dòlars en publicitat procés s’està convertint en invers.
contractada. En el món 2.0, el lideratge és important, però aquest ja no es
pot transmetre només amb la imatge física, o amb les paraules,
sinó sobretot amb les accions i amb els fets, que seran escru-
El monopoli dels partits com a agregadors de les deman- tats en temps real pels qui hi han dipositat la seva confiança.
des socials i caixa de ressonància de l’opinió pública La realitat 2.0 premiarà els candidats o equips amb bons
reflexos per interactuar i per catalitzar l'opinió pública i trans-
La proliferació de “finestres” a través de les quals els ciutadans formar-la en acció política, i imposarà pràctiques com ara les
poden expressar les seves peticions, queixes, reclamacions i llistes obertes, o els programes electorals dinàmics, que puguin
estats d’ànim sobre una qüestió concreta, així com la capacitat ser cogenerats pels mateixos simpatitzants de cada opció polí-
de mobilitzar-se d’aquests mateixos ciutadans, estan fent que tica i que alhora puguin ser flexibles i adaptar-se en temps real
els partits deixin de ser l’única referència per canalitzar les als nous escenaris. I aquesta opció de cogeneració de la políti-
demandes de la societat. ca és l’únic que pot invertir els alts índexs d’abstenció que es
Els blocs de referència, les xarxes socials, les comunitats vir- registren a la majoria de països.
tuals estan assumint aquest paper. En aquests àmbits, l’objec-
tivitat de les informacions serà validada per la mateixa blocos-
fera. Per exemple, si l’autor d’un bloc dóna informació rellevant Internet com a instrument per millorar o ampliar la
i contrastada a favor o en contra d’una determinada opció o ini- democràcia
ciativa política, es convertirà en un influential (un opinador de
13
referència). Si la informació d’aquest mateix autor no respon a Kevin A. Hill i John E. Hughes diuen a Cyberpolitics que
la realitat o no és prou acurada, els mateixos lectors s’encarre- “amb l'evolució dels mitjans de comunicació, cada vegada hem

16

Internet I Comunicació Electoral CAC

Internet I Comunicació Electoral CAC

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Similar a Internet I Comunicació Electoral CAC

Similar a Internet I Comunicació Electoral CAC (20)

Más de Localret

Más de Localret (20)

Último

Último (20)

Internet I Comunicació Electoral CAC