Este documento habla sobre la importancia de la conectividad, la apertura, las redes y el talento para la prosperidad de una sociedad inteligente. También discute los conceptos de empoderamiento ciudadano, gobierno abierto y datos abiertos, dando ejemplos de cómo los datos de transporte público se pueden utilizar para crear valiosos servicios. El documento concluye preguntando la opinión del público sobre estas ideas.
3. 1. Hay que estar conectado.
2. Hay que estar abierto al mundo.
3. Las redes son imprescindibles.
4. El talento es sinónimo de prosperidad.
5. El control no es crítico.
Conclusiones derivadas de este caso (real)
19. No es fácil intentar
que los gobiernos
sean transparentes
20. b) facilitar la participación de
la ciudadanía en el diseño e
implementación de las
políticas públicas
21. Open Gov
c) favorecer la generación de
espacios de colaboración
entre los diferentes actores de
la sociedad: ciudadanía,
administraciones públicas y el
sector privado, para co-
diseñar y/o co-producir valor
público.
25. “En la Euskadi que yo quiero, el ciudadano o la ciudadana es
una persona adulta que tiene capacidad de pensar, de decidir y
de asumir su responsabilidad, participando en la construcción
conjunta del país.
Y quiero insistir en esto: los tiempos en los que se trataba a los
ciudadanos como niños que hay que llevar de la mano, a los que
hay que decir qué tienen que hacer, han terminado. Los
tiempos en los que las personas miran a los partidos o a las
instituciones públicas para saber por dónde caminar han
terminado.”
“Un nuevo contrato social entre
vascos”
http://www.slideshare.net/Irekia/100114-contrato-social-kontratu-sozial
Patxi López
(14/01/2010)
29. Open Data
Apertura de datos públicos en
formatos digitales, estándares y
abiertos para ser reutilizados de
forma automática.
Cualquiera puede usarlos
gratuitamente cuando quiera
para lo que quiera
(incluido el fin comercial)
35. La actividad infomediaria española se
calcula que es de 330-550 M € (anual).
Hay un universo de 150 empresas que
generan aplicaciones, productos y
servicios con valor destinados a
terceros, a partir de la información del
sector público. El 30% tiene clientes en
la UE y 25% fuera de UE.
Ocupa 3600-4400 trabajadores
* Según el estudio 'Caracterización del
sector Infomediario en España'.
Proyecto Datos.gob.es. Junio 2012.
Datos = Valor económico
Comencem per una història real relacionada amb la ciutat de Bruges (Bèlgica). Una història obtinguda d’aquí: http://eadminblog.net/post/2008/06/18/una-historia-de-brujas Després d’un greu període de pluges (1.134), la ciutat de Bruges va tenir un canal de sortida (navegable) al mar. Aquest fet va provocar que la ciutat de Bruges prosperés moltíssim a nivell econòmic. Tot i que no tenien cap recurs natural “especial”, la vocació comercial unida a la recent nova comunicació (fluvial) va provocar aquest creixement econòmic; creixement que va fer que en el s XIV Bruges fos el principal port entre l’Europa Occidental i el Mediterrani. Mica en mica d’altres col·lectius van anar també a Bruges: intel·lectuals, artesans, noblesa, reialesa... La ciutat estava en plena ebullició. De fet, la ciutat va arribar fins als 45.000 habitants (per aquell moment Londres no tenia ni la meitat d’aquesta xifra). Prosperitat, dinamisme, cultura... Eren les “etiquetes” que llavors se li assignava a Bruges. Fins i tot la ciutat era capaç de superar les contínues disputes que hi havia en aquell període. La ciutat va canviar de mans en nombroses ocasions sense que això afectés al seu desenvolupament. Però cap a finals del segle XV, principis del segle XVI, el canal de comunicació fluvial s’assecava, els governs que estaven més preocupats per disputar-se la ciutat no van fer res per solucionar aquest problema... Fins que en poc temps la majoria de vaixells no hi podien navegar. En poc temps la ciutat va entrar en una profunda decadència en benefici d’Anvers. Cap al 1850 Bruges era la ciutat més pobre de tot Bèlgica. Avui Bruges viu, en bona part, del fet d’haver-se mantingut inalterable els últims 5 segles, el seu casc urbà és tot com si fos un decorat.
S’ha d’estar connectat, abans era fluvialment, ara és mitjançant les TIC. S’ha d’estar obert al món. Bruges no tenia cap recurs interessant, per això va entendre que el millor que podia fer era escoltar i fer d’intermediari entre aquells que sí que tenien recursos: Anglaterra, Escòcia, Normandia, Gascunya, Venecia, etc. Bruges va entendre que l’important no és tenir sinó enllaçar, va establir (i mantenir) unes potents xarxes de comerciants, d’artesans, etc. Bruges va esdevenir un important pol atractiu de talent, això va provocar que es retroalimentés i, per tant, que la ciutat encara fos més atractiva, el talent va ser, és i serà, sinònim de creixement, de prosperitat. De fet, en l’actual Societat del Coneixement, el talent és el bé més preuat, és el que cerquen les organitzacions. El control és important... Però no és crític, si la resta funciona el govern no afecta, això és el que li va passar a Bruges: el veritable poder està en mans de les xarxes de comerciants, banquers, artesans, etc. Estem en la mateixa situació que Bruges?, se’ns està assecant el nostre canal fluvial?, som capaços de veure-ho? o estem condemnats a repetir aquest error històric?
Don Tapscott és una de les persones que millor explica la situació actual, no només com aquella persona que és capaç d’explicar els canvis que estem patint/gaudint sinó que, a més, Tapscott dóna recomanacions – moltes de l’àmbit empresarial – per millorar tot adaptant-se a la nova situació actual. És co-autor del best-seller “ Wikinomics ” de (conjuntament amb Anthony D. Williams ). És un llibre que explora com les TIC aplicades a les relacions socials (Web 2.0) han revolucionat l’economia tradicional. Al gener d’enguany va venir a Barcelona, entre d’altres accions, va ser entrevistat a La Vanguardia, algunes de les cites més destacades d’aquesta entrevista són: "Esto no es una crisis, es un cambio histórico" "Internet nos lleva de la era industrial a la digital" "En las universidades se da la educación industrializada: una clase magistral de uno a muchos; como en los medios de comunicación, la producción y distribución masiva (...) y la democracia" "El nuevo modelo está basado en 5 principios: 1: Colaboración (en lugar de jerarquía); 2: Apertura y transparencia; 3: Interdependencia; 4: Nueva gestión de la propiedad intelectual; 5: Integridad." "El resultado de la falta de honradez de los banqueros de Nueva York es un 40% de desempleo juvenil en España."
Joan Subirats
Abans d’entrar en matèria, m’agradaria saber quin coneixement teniu del món web? Qui té pàgina web (personal o d’empresa). Blogs? Xarxes socials? Quines? A nivell personal i/o a nivell empresarial?… Aquesta placa és al CERN, a l’edifici on Tim Berners-Lee (i més gent) va crear la tecnología Web. Per cert, en català es diu “el Web” (masculí), no és “la Web”… però sí que és vàlid dir “la pàgina web”
Per si no us queda clara la importància d’Internet... Recentment (principis de juny) l’ONU va decidir que l’accés a Internet és un dret humà . Actualment no és analfabet el que no sap llegir ni escriure... És analfabet qui no sàpiga llegir, escriure i no tingui connexió a Internet. Internet és la font d’informació, la font del coneixement i, per tant, també és la pedra clau per garantir el desenvolupament de cada persona. Més info: http://latimesblogs.latimes.com/technology/2011/06/united-nations-report-internet-access-is-a-human-right.html
¿Cuál es el gran cambio? ¿Por qué ahora hay tanta información (dinámica) en Internet? Ahora todos podemos crear contenido en Internet, todos podemos comentar. Cuando se creó la tecnología web se comentó que ello facilitaría el acceso al conocimiento, que éste fluiría por toda la sociedad. Pero la verdad es que lo que pasó es que se reprodujo la situación que existía en ese momento pero en el mundo digital. Eso era: unos pocos publicaban contenidos, información, datos; el resto – la mayoría de personas – se limitaban a “consumir” contenidos. Pero con la llamada Web 2.0 ha sido cuando realmente se ha revolucionado la difusión del conocimiento... hasta tal punto que ha cambiado la sociedad!
També tenim un context polític força “mogut” darrerament. El moviment (anomenat dels ‘indignats’) ha estat un seriós avís als governants, segurament el moviment civil més important dels darrers anys a Espanya. Què en penseu?
Aquesta és una fotografía feta a l’acampada de Sevilla. En ella es demana el Govern Obert i l’obertura de dades públiques (OpenData). De fet, aquesta demanda és lògica, sobretot si tenim en compte les peticions del moviment #15m: Un dels documents amb conclusions s’exposen els 3 principis que – segons aquest col·lectiu – haurien de ser les línies principals de les primeres accions que cal modificar: Reforma de la llei electoral. Democràcia participativa. Intolerància a la corrupció i transparència governamental. Els dos darrers estan íntimament lligats als conceptes de Govern Obert i de Dades Obertes.
Històricament la relació entre el Govern i la Ciutadania s’ha dibuixat així. El govern (a dalt) presta uns serveis (sentit únic de la comunicació) a la ciutadania (que està a baix).
Aquesta és la relació entre un Govern Obert i la Ciutadania. El canvi més important és la humilitat del Govern , aquest reconeix que tot sol no pot governar i, per això, demana la implicació de la ciutadania en els afers polítics. Govern i Ciutadania estan al mateix nivell . És a dir, la ciutadania participa activament , no és només dipositar un vot cada 4 anys. Ara la comunicació entre el govern i la ciutadania és bidireccional, el govern escolta el que diu la ciutadania. A més, els serveis són dissenyats i fins i tot servits tant pel govern com per la pròpia ciutadania. És utòpic? Creieu que és factible?
Abrir los datos públicos es hacer universal el acceso a esta información ya que se dan las mismas oportunidades a todos de disponer de ella. Consecuentemente se evita la discriminación, se lucha contra la opacidad informativa y se erradican aquellos grupos de poder basados en información reservada.
Tracta als ciutadans com persones adultes... L’Administració ja no ha de tractar de forma paternal als ciutadans. Els partits polítics perden el privilegi de dir als ciutadans cap a on hem d’anar. Els partits han perdut el privilegi exclusiu de l’acció política. De fet, com ha demostrat el moviment #15m, és possible organitzar-se políticament sense cap partit (i inicialment sense cap cobertura mediàtica, llevat, és clar, de la cobertura a les xarxes socials).
Un ejemplo de servicio sencillo que tiene una aplicación real es el caso de una de las heladerías J.P. Licks de Boston , una muy cercana a una de las principales estaciones de autobuses de la ciudad. El equipo de LostInBoston creó una simple aplicación que, a partir de la información de los autobuses ofrecida por el Massachusetts Department of Transportation , indica el tiempo estimado de espera para la llegada del autobús de cada línea mediante un letrero luminoso. De esta forma tan sencilla, los clientes podían esperarse tranquilamente dentro de la heladería sin tener que esperar a la intemperie, resultando, previsiblemente, en un aumento de su facturación.
El ámbito de los transportes es uno de los campos que se está demostrando más prolífico para los servicios basados a la información abierta. Otro ejemplo es infocarretera.com , un servicio gratuito que informa – a el móvil – sobre el estado del tráfico a las carreteras y ciudades del País Vasco (basado a datos abiertos del Gobierno Vasco ). Este servicio ganó a el año pasado el concurso Abredatos , el primer concurso español de aplicaciones creadas a partir de información pública que organizó la plataforma Pro Bono Público .
El ámbito de los transportes es uno de los campos que se está demostrando más prolífico para los servicios basados a la información abierta. Otro ejemplo es infocarretera.com , un servicio gratuito que informa – a el móvil – sobre el estado del tráfico a las carreteras y ciudades del País Vasco (basado a datos abiertos del Gobierno Vasco ). Este servicio ganó a el año pasado el concurso Abredatos , el primer concurso español de aplicaciones creadas a partir de información pública que organizó la plataforma Pro Bono Público .
Can I Park.It es otro sencillo servicio que muestra la probabilidad de encontrar aparcamiento en las diferentes paradas del servicio municipal de alquiler de bicicletas de Londres . No se nutre de información en tiempo real , sino que a partir de información estadística ofrece un mapa (muy visual) con la probabilidad de encontrar sitio en función del lugar y de la hora. iBordeaux Vélo es también una aplicación relacionada con el servicio municipal de alquiler de bicicletas y generado a partir de datos abiertos, en este caso de la capital de la Aquitania: Burdeos . Éste no es un servicio gratuito pero su precio es inferior a un euro .
Otro ejemplo muy conocido es AreYouSafe? Una aplicación para iPhone que proporciona el nivel de delincuencia de la zona de referencia, muestra la información simulando un velocímetro desde un nivel Low (verde) a un nivel de High (rojo), y también muestra los datos desglosados per tipo de delito. Este es un servicio que se nutre de la información abierta per las diferentes administraciones públicas implicadas, a este caso, son ciudades de Estados Unidos: Washington, San Francisco, Dallas, Atlanta, Chicago, Sacramento, etc. UK Crime Statistics Quiz es otra interesante y simpática iniciativa para contrastar la percepción delictiva que tiene la ciudadanía contrastándola con las estadísticas oficiales. El objetivo del servicio es demostrar objetivamente la situación delictiva de los municipios, eliminando la subjetividad de las percepciones.