SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 9
Descargar para leer sin conexión
CARTAS A ANA
UnahistoriaenlaEspañadeposguerra
Circulo de Lectores
INDEX
I. Introducció 3
II. Barcelona 16 /Agosto /1946 4
III. Barcelona 18/Agosto/1946 6
IV. Barcelona 19/Agosto/1946 9
V. Barcelona 20/agosto/1946 11
VI. Barcelona 25/Agosto/1946 14
Títol original: Cartas a Ana
1ª edició: Gener de 2004
2ª edició: Abril de 2009
3ª edició: Maig de 2013
Editorial Circulo de Lectores
Cartas anònimas, 1946
Fotografies extretes de la revista Destino
i el diari La Vanguardia entre 1939-1945
Disseny de portada a càrreg de: Facultat de Belles arts, 2013
Traducció al Català de part de Anna Celda Corcoll, 2013
Drets reservats per Tusquets Editores, S.A - Escultor Ordoñez, 8 -08016 Barcelona
Impressió i enquadernació: Facultat de Belles Arts, Barcelona
Impresió a Espanya
Traducció catalana 19 agost 1946 5
Traducció catalana 18 agost 1946 7-8
Traducció catalana 19 agost 1946
Traducció catalana 20 agost 1946 12-13
Traducció catalana 25 agost 1946 15
I. Barcelona 16- Agosto – 1946
Mi pequeña Anna! Todo un día y ya sin ti! No cabe en mi que tengo que pasar dos semanas así.
Verdaderamente cuando uno está alejado de un ser querido, entonces y solo entonces se da
cuenta uno de lo muy compenetrado que está con él. ¡ Mi pequeña Anna, me haces falta! Y no
creas que para llenar mis horas, ni aún para completarlas, sino porque todo mi tiempo lo re-
presentas tú, no eres mi juguete, sino que representas mi vida, is ansias de ser. Sin ti creo que
seria un autómata, un hombre sin alma pues las almas representan las esperanzas que tiene
uno y sin ellas, ya lo único que se hace es vegetar.
¡Tienes ya tanto de mi persona que desprenderte de mí seria algo terrible, perdería las únicas y
pocas esperanzas que tengo acerca de la bondad humana.
Muchas veces me has dicho que has dicho que has sufrido mucho, ¡Como pronuncias estas
palabras si aún no conoces su verdadero significado! Te han hecho sufrir otras personas en las
que tenias puesta toda tu fe. Y ello en realidad que representa? El hombre es un animal que
los sufrimientos causados por otros, los olvido, pero jamás olvidará sus propios sufrimientos
provocados por él mismo, raciocinados, meditados y admitidos en largas noches de insomnio.
Todo ello es capaz de deshacer el espíritu y me has hecho ver que en el mundo no todo es falso,
ni embrutecido como hasta entonces creía, tu has hecho renacer la esperanza en un ser que ya
solo sabía reírse mas que de si mismo, y solo conocía de su semejantes, odio; y de él mismo una
falsa justicia implacable e inflexible que jamás tenia que doblegarse ante nada. Tu mi pequeña
y dulce Anna, tu la que más la madre de mis hijos…. Mis hijos… Que bien suena este nombre,
tal vez el único sobre la tierra que no respira falsedad, y esto aún cuando son pequeños, que
también ¡los hijos crecen! Entonces ya solo quedarás de nuevo tu, tu… ¡Cuantas cosas te he
querido decir ahora con esto. Tal vez todo.
¡Que estraña habrás encontrado esta carta eh! Mas hace tiempo que me tengo que desahogar
en alguien. Muchas veces lo hago escribiendo en un libro, pero es que cada dia me da más
miedo abrirlo, y por no hacerlo no escribo en él y se van concentrando en mi espíritu la hiel de
aquel pasado que ya no volverá.
Se que no habrás entendido nada de esta carta, mas! Cuantas veces me has dicho que te con-
tara “cosas”! (tal vez tantas como yo te he pedido a ti). Estas “cosas” han salido a borbotones,
empujándose mas a otras sin ton ni son, mas ellas son en realidad la verdad, y con ella mi per-
sona. Me he entregado una vez mas a ti sin ningún recelo, ¿Cuándo lo harás tu?
Vuelve pronto mi pequeña, te necesito. Tal vez cuando te tenga al lado no te diga nada! Pero
si supieras, cuantas cosas te digo en mi silencio! Todo ello rueda siempre alrededor del mismo
punto, Te quiero.
Dile a Makalito que hoy viernes he ido a rebelar las fotografías y me han dicho que el
fotógrafo no estará hasta el lunes. Tan pronto como estén reveladas ya te las mandaré-
Ayer fui a pescar a Masnou y pese al mal tiempo y al devastador estado del mar pesqué
¡12 kilos 950! Para hacer esta hazaña estuve desde las 5:45 hasta las 3:15 en la playa.
Te ruego que le des envidia a tu padre. Mientras saluda cariñosamente a Makalito, al
Chichu Fabregas, y para ti no te digo nada pues me tienes todo.
José Antonio.
I. INTRODUCCIÓ
“Cartas a Ana” està composada per una serie de cartes trobades en un diari personal anònim firmat
per Jose Antornio que ens descriu a través de paraules enviadas a la seva xicota Ana, la situació
Espanyola, concretament a Catalunya, durant la postguerra espanyola que va causar la pobresa i
la fam fins a mitjans dels anys 50, època en la que comença la obertura política i econòmica cap a
esuropa. Aquestes cartes estan escrites originalment en castellà tal i com obligava la censura de la
època aplicada per la dictadura franquista. Actualment però, s’ha editat una versió on s’han traduit
al català juntament amb les cartes en versio original castellana, per tal de aproximar-ho a la llen-
gua materna de Catalunya i als interessos de la actual població del territori.
En aquesta edició s’ha procurat crear un vincle de relació amb la forma de vida que portava la po-
blació espanyola de postguerra introduint d’entre les cartes, imatges de l’epoca així com publicitat
publicada en els diaris “La Vanguardia” d’entre els anys 1939 al 1945.
la recuperació d’aquests escrits s’han fet a càrrec d’una investigació conjunta entre estudiants de la
facultat d’Història i la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
PROVERBIOS Y CANTARES - LIII
Ya hay un español que quiere
vivir y a vivir empieza,
entre una España que muere
y otra España que bosteza.
Españolito que vienes
al mundo, te guarde Dios.
Una de las dos Españas
ha de helarte el corazón.
I. Barcelona 16- Agost – 1946
La meva petita Anna! Tot un dia i ja sense tu! No cap en el meu que haig de passar dues setmanes
així. Veritablement quan un està allunyat d’un ser estimat, llavors i solament llavors s’adona un del
molt *compenetrado que està amb ell. La meva petita Anna, em fas falta! I no creguis que per om-
plir les meves hores, ni encara per completar-les, sinó perquè tot el meu temps ho representes tu,
no ets la meva joguina, sinó que representes la meva vida, *is ànsies de ser. Sense tu crec que seria
un autòmat, un home sense ànima doncs les ànimes representen les esperances que té un i sense
elles, ja l’única cosa que es fa és *vegetar.
Tens ja tant de la meva persona que desprendre’t de mi seria alguna cosa terrible, perdria les úni-
ques i poques esperances que tinc sobre la bondat humana.
Moltes vegades m’has dit que has dit que has sofert molt, Com pronuncies aquestes paraules si
encara no coneixes el seu veritable significat! T’han fet sofrir altres persones en les quals tènies
posada tota la teva fe. I això en realitat que representa? L’home és un animal que els sofriments
causats per uns altres, els oblit, però mai oblidarà els seus propis sofriments provocats per ell
mateix, *raciocinados, meditats i admesos en llargues nits d’insomni. Tot això és capaç de desfer
l’esperit i m’has fet veure que al món no tot és fals, ni embrutit com fins llavors creia, el teu has
fet renéixer l’esperança en un ésser que ja solament sabia riure’s mes que de si mateix, i solament
coneixia del seu semblants, odi; i d’ell mateix una falsa justícia implacable i inflexible que mai tènia
que doblegar-se davant res. El teu la meva petita i dolç Anna, el teu la que més la mare dels meus
fills…. Els meus fills… Que bé sona aquest nom, tal vegada l’únic sobre la terra que no respira
falsedat, i això encara quan són petits, que també els fills creixen! Llavors ja solament quedaràs de
nou el teu, el teu… Quantes coses t’he volgut dir ara amb això. Tal vegada tot.
Que estranya hauràs trobat aquesta carta eh! Mes fa temps que m’haig d’esplaiar en algú. Moltes vega-
des ho faig escrivint en un llibre, però és que cada *dia em dóna més por obrir-ho, i per no fer-ho no
escric en ell i es van concentrant en el meu esperit la fel d’aquell passat que ja no tornarà.
Es que no hauràs entès gens d’aquesta carta, mes! Quantes vegades m’has dit que t’expliqués “coses”!
(tal vegada tantes com jo t’he demanat a tu). Aquestes “coses” han sortit a borbollons, empenyent-se
mes a unes altres sense solta ni volta, mes elles són en realitat la veritat, i amb ella la meva persona.
M’he lliurat una vegada mes a tu sense cap recel, Quan ho faràs el teu?
Torna aviat la meva petita, et necessito. Tal vegada quan et tingui al costat no et digui res! Però si sa-
bessis, quantes coses et dic en el meu silenci! Tot això roda sempre al voltant del mateix punt, Et vull.
Digues-li a *Makalito que avui divendres he anat a rebel·lar les fotografies i m’han dit que el fotògraf no
estarà fins al dilluns. Tan aviat com estiguin revelades ja te les manaré-
Ahir vaig ser a pescar a *Masnou i malgrat el mal temps i al devastador estat del mar vaig pescar 12
quilos 950! Per fer aquesta gesta vaig estar des de les 5:45 fins a les 3:15 a la platja. Et prego que li donis
enveja al teu pare. Mentre saluda afectuosament a *Makalito, al *Chichu *Fabregas, i per a tu no et dic
gens doncs em tens tot.
José Antonio.
II. Barcelona 18 – Agosto – 46
¡Domingo y todavía sin tener noticias tuyas! Te parece bien esto mi pequeña fierecilla?
Hoy por fin ha llegado lo tan temido, la primera fiesta y solo! Que es lo que puedo hacer hoy? Por lo
menos los otros días ayudando a Papá me distraigo un poco, pero lo que es hoy no sé lo que puedo
hacer.
Esta mañana me he levantado tarde, me he afeitado, pues desde el dia en que te fuiste no lo había he-
cho, y he ido a misa en Pompeya a oir un poco de música. Allí me ha venido a saludar Enrique y se me
ha enganchado toda la mañana hasta la hora de comer. ¡Imaginate tu en todo este tiempo la cantidad
de fantásticas ideas me habrá contado! Verdaderamente es un sujeto muy curioso, que no es malo,
pero que a través de su tontería puede hacer mucho mal.
Nada tengo para poder comentar. Si no me escribes pronto ya nada me podrá entretener. Acuerda-
te sin embargo de hacerlo en distintos sobres, y si lo haces, con diferentes letras mejor. Sobre todo
que se asemejen a letras de chicos. Pues con la chafarderia de mi tia en casa habían comentarios y ya
sabes cuanto me molestan. De todos modos, si no tienes ganas de escribir no lo hagas, y si prefieres
espaciar tus cartas, hazlo, haz lo que mas te convenga.
Ahora ya me pondré a estudiar y al atardecer saldré a echar esta carta que todavía creo
llegará antes de que tú me mandes la primera, muchas veces supongo que antes que esta
llegue vendrás tu primero.
Mañana lunes, pienso marcharme a pasar el dia a Caldetas, para ver lo que consigo pescar,
ni que sea un resfriado. Ya te contaré mis andanzas por allí.
Cuando me escribas cuéntame lo que haces, si pescas mucho, si se te ha marchado “la ba-
sarda”, si te has acordado de mi fotografía, etc…. Cuentame cosa, muchas cosas, pues tu tie-
nes mas que contar que yo, y ya ves lo que responden a mis continuas y kilometricas cartas,
nada. Sobre todo dime con cuantos días de retraso fecha vienen.
Saludos a Malakito y Chicho Fábregas
José Antonio.
II. Barcelona 18 – Agost – 46
Diumenge i encara sense tenir notícies teves! Et sembla ben això la meva petita fera?
Avui per fi ha arribat el tan temut, la primera festa i solament! Que és el que puc fer avui?
Almenys els altres dies ajudant a Papà em distrec una mica, però el que és avui no sé el que
puc fer.
Aquest matí m’he aixecat tarda, m’he afaitat, doncs des del *dia en què et vas anar no ho
havia fet, i he anat a missa en *Pompeya a escoltar una mica de música. Allí m’ha vingut a
saludar Enrique i se m’ha enganxat tot el matí fins a l’hora de menjar. *Imaginate el teu en tot
aquest temps la quantitat de fantàstiques idees m’haurà explicat! Veritablement és un subjecte
molt curiós, que no és dolent, però que a través de la seva ximpleria pot fer molt malament.
Gens tinc per poder comentar. Si no m’escrius aviat ja gens em podrà entretenir. Enrecordat
no obstant això de fer-ho en diferents sobres, i si ho fas, amb diferents lletres millor. Sobre-
tot que s’assemblin a lletres de nois. Doncs amb la xafarderia de la meva tieta a casa havien
comentaris i ja saps quant em molesten. De totes maneres, si no tens ganes d’escriure no ho
facis, i si prefereixes espaiar les teves cartes, fes-ho, fes el que mes et convingui.
Ara ja em posaré a estudiar i al capvespre sortiré a tirar aquesta carta que encara creo arri-
barà abans que tu em manis la primera, moltes vegades suposo que abans que aquesta arribi
vindràs el teu primer.
Demà dilluns, penso marxar-me a passar el dia a Caldetas, per veure el que aconsegueixo
pescar, ni que sigui un refredat. Ja t’explicaré les meves aventures per allí.
Quan m’escriguis explica’m el que feixos, si pesques molt, si se t’ha marxat “la *basarda”, si
t’has acordat de la meva fotografia, etc…. Explica’m cosa, moltes coses, doncs la teva tens
mes que explicar que jo, i ja veus el que responen a les meves contínues i *kilometricas cartes,
gens. Sobretot digues-me amb quants dies de retard data vénen.
Salutacions a Malakito i Chicho Fábregas
José Antonio.
III. Barcelona – 19 – Agosto – 1946
¡Un dia más! Me he despertado a las 6 con un dia esplendido de verdad. Espero venir con una
buena pesca. No te puedes imaginar lo beneficioso que me es un dia asi. Me pasa volando,
como si tan solo fuera de una hora. Y creo yo que es lo conveniente. Sea como sea pero tratar de
pasar rápidamente estos días que nos quedan por delante.
Nada me dices de tus tios. ¿Qué caras ponen al recibir tantas cartas? De seguro que ya se ima-
ginan de quien vienen. ¿Hacen muchos comentarios? Si el que te escriba tanto es en perjuicio
tuyo dimelo que entonces espaciaría mis cartas con un dia o dos de diferencia.
Hoy aún que no te des cuenta estaremos a un montón de Kilómetros mas juntos el uno del
otro. Procura ir con cuidado con las cornucopias por que hoy las sentiría mas y tal vez me diera
completa cuenta de lo que me haces. ¡Ves con cuidado siquiera un dia! En fin aún que mucho
te cueste, intentalo siquiera una vez. Esta mañana al levantarme lo primero que he mirado ha
sido el cielo para ver si tendría buen dia. Lo primero que he visto ha sido la luna. La odiosa luna
de Cadaqués.- Recuerdas aquel dia en tu casa, cuando era creciente, con que contento dijo tu
padre ¡Luna de Cadaqués! Yo la miré con tristeza, pues significaba una reparación de 17 dias.
Ahora por fin ya es menguante. Aún que la hora de vernos está lejos, ella me hace sentir que el
tiempo al fin y al cabo corre igual que siempre, extremadamente aprisa. Con que aprovechate
de estos días de libertad provisional! Aunque verdaderamente siempre has sido bien libre
Saludos familia
Jose Antonio.
III. Barcelona – 19 – Agost – 1946
Un dia més! M’he despertat a les 6 amb un dia esplendit de debò. Espero venir amb una bona pesca. No et
pots imaginar el beneficiós que m’és un dia *asi. Em passa volant, com si tan sol fora d’una hora. I creo jo
que és el convenient. Sigui com sigui però tractar de passar ràpidament aquests dies que ens queden per
davant.
Gens em dius dels teus tiets Quin cares posen en rebre tantes cartes? De segur que ja s’imaginen de qui
vénen. Fan molts comentaris? Si el que t’escrigui tant ét perjudica, diga-m’ho que llavors espaiaria les
meves cartes amb un dia o dos de diferència.
Avui encara que no t’adonis estarem a un munt de Quilòmetres mes junts l’u de l’altre. Procura anar amb
compte amb les cornucòpies per que avui les sentiria mes i tal vegada em donés complet compte del que
em fas. Veus amb cura si més no un dia! En fi encara que molt et costi, intentar-ho si més no una vegada.
Aquest matí en aixecar-me el primer que he mirat ha estat el cel per veure si tindria bon dia. El primer
que he vist ha estat la lluna. L’odiosa lluna de Cadaqués.- Recordes aquell dia a la teva casa, quan era crei-
xent, amb que content va dir el teu pare Lluna de Cadaqués! Jo la vaig mirar amb tristesa, doncs signifi-
cava una reparació de 17 dias. Ara per fi ja és minvant. Encara que l’hora de veure’ns està lluny, ella em fa
sentir que el temps al cap i a la fi corre igual que sempre, extremadament de pressa. Amb què aprofitar-te
d’aquests dies de llibertat provisional! Encara que veritablement sempre has estat ben lliure
Salutacions família
Jose Antonio.
VI. Barcelona – 20 – agosto – 1946
Mi pequeño tormento: me figuraba que me serias mas fiel, siquiera cubriendo las apariencias esperaba
que mes escribieras más. Desde el Viernes enque te fuiste solo una carta. Sabia que cuando estarías aquí
te olvidarías, pero tanto, en realidad no. Que será de mi el verano próximo cuando esté en milicias? Por
que desde allí solo podré escribir muy de tarde en tarde y escasamente el tamaño de una postal. Y si ahora
que diariamente recibes una o varias cartas mias tamaño folio no te acuerdas de mi, calcula cuando llegue
el momento de las verdades. ¿Recuerdas que ya una vez te dije que me hubiera gustado ir este verano ya
a milicias?
De todos modos espero que el domingo que viene por lo menos tendré carta tuya. En realidad no esta
mal, una a la semana, en contra a toda la papelera española que yo te mando a diario.
Me hizo mucha gracia el gran papel que hizo tu señor padre el primer dia que llegasteis. ¡Dormirse en el
coche! Esto solo lo hace Makalito I “el grande” Ya me imagino las caras! Y los ojos! Que pondría el Chi-
chu Fábregas. Cuentame como han resultado los grandes festejos?! De por aquí. Mi hermano se fue para
cuatro días a casa de Quico y se ha estado dos semanas, todos hemos convenido que tenia una carota
digna de la casa Sarró & Cia. Hus. Según me ha explicada a mi solo y en secreto, ha conquistado a medio
Moyá, se le han declarado dos chicas y!! y!! y ha dado un beso en la mejilla de una chica. Oh! Dulce edad
ya jamás tiene que volver, cuando estábamos en ella no nos dabamos cuenta de lo que hacíamos, y lo
despreciábamos. Que nos daríamos ahora para volver a aquellos tiempos que nos parecieron los peores
de nuestra vida, no heramos ni hombres ni niños, ¡tan solo eramos felices!
Ayer como te dije en mi última, fuimos a Caldetas un amigo y yo, poca pesca hicimos pues en vista del
buen tiempo que hacia nos turnábamos en la playa y nos pasamos el dia tomando el sol.
Tendrias que ver lo moreno que estoy ahora. Cuando vengas ya se me habrá ido casi por completo, ade-
más aun que el de ayer fue el último baño que tomaré, por lo menos hasta después de haberme examina-
do.
Cada dia al levantarme miro que tal dia hace, para pensar si tu padre podrá ir de pesca o no, por regla
general hace muy malos días. El mismo domingo se puede decir diluvió, estuvo a punto de formarse una
tromba (no se dice asi?) emocionante, lluvia, mucha lluvia y un viento huracanado.
Dile a tu padre que ya he ido a revelar las fotografías, pero me han dicho que no saldrán muy bien porque
lo teníamos que haber hecho con un rollo de película especial para rayas, blancos y negros contrastados
y además muy lenta de impresionar. Tan pronto como las tenga os las mandaré por correo, creo que ya
estarán listas el Viernes. O sea que el Lunes o Martes ya estarán en vuestras manos. (Si han salido). Nada
me dices de ti. ¿Qué tal vas con pantalones? ¿Ya te cabe el popó dentro de ellos? Aquella faja que te hicis-
te, recuerdas? Era colorada. ¿Ya se consigue dar la vuelta al popó, creo que te tendrás que añadir un par
de metros.
Nuestro común amigo, Ricardo, todavía está con el asunto de Musy, él está enamoradísimo y no se da
cuenta de que ella lo ha tenido como una figura decorativa, como un señorito de compañía. Verdadera-
mente tiene estas dotes. Es muy elegante, muy caballero, muy persona, en fin todo lo necesario para que a
uno le tomen el pelo, y por esto se la ha pegado. Esta desesperado. Cada dia salimos un rato juntos.
¡Se acabó la gasolina!
Recuerdos a Makalito, a Chichu Fábregas, y si por casualidad ves por aquí a una niña que se llama Anna
Maria dáselos también, si la ves muy ocupada espera, pues ella no tiene prisa.
Jose Antonio.
VI. Barcelona – 20 – agost – 1946
El meu petit turment: em figurava que em series mes fidel, si més no cobrint les aparences esperava
que mes escrivissis més. Des del Divendres que te’n vas anar solament una carta. Sàvia que quan
estaries aquí t’oblidaries, però tant, en realitat no. Que serà del meu l’estiu proper quan estigui en
milícies? Per que des d’allí solament podré escriure molt de tarda en tarda i escassament la grandària
d’una postal. I si ara que diàriament reps una o diverses cartes *mias grandària foli no t’acordes
del meu, calcula quan arribi el moment de les veritats. Recordes que ja una vegada et vaig dir que
m’hagués agradat anar aquest estiu ja a milícies?
De totes maneres espero que el diumenge que ve almenys tindré carta teva. En realitat no aquesta
malament, una a la setmana, en contra a tota la paperera espanyola que jo et mano diàriament.
Em va fer molta gràcia el gran paper que va fer el teu senyor pare el primer dia que vau arribar.
Dormir-se en el cotxe! Això solament ho fa Makalito I “el gran” Ja m’imagino les cares! I els ulls!
Que posaria el Chichu Fábregas. Explica’m com han resultat els grans festejos?! De per aquí. El meu
germà es va anar per a quatre dies a casa de Quico i s’ha estat dues setmanes, tots hem convingut que
tènia una *carota digna de la casa Sarró & Cia. Hus. Segons m’ha explicada al meu sol i en secret, ha
conquistat a mig Moyá, se li han declarat dues noies i!! i!! i ha fet un petó en la galta d’una noia. Oh!
Dolça edat ja mai ha de tornar, quan estàvem en ella no ens *dabamos compte del que fèiem, i ho
menyspreàvem. Que ens donaríem ara per tornar a aquells temps que ens van semblar els pitjors de
la nostra vida, no *heramos ni homes ni nens, tan sol *eramos feliços!
Ahir com et vaig dir en la meva última, vam anar a Caldetas un amic i jo, poca pesca vam fer doncs en
vista del bon temps que cap a ens alternàvem a la platja i ens passem el dia prenent el sol.
*Tendrias que veure el bru que estic ara. Quan vinguis ja se m’haurà anat gairebé per complet, a més
àdhuc que el d’ahir va ser l’últim bany que prendré, almenys fins al cap d’haver-me examinat.
Cada dia en aixecar-me miro que tal dia fa, per pensar si el teu pare podrà anar de pesca o no, per re-
gla general fa molt mals dies. El mateix diumenge es pot dir *diluvió, va ser a punt de formar-se una
tromba (no es diu aixi?) emocionant, pluja, molta pluja i un vent huracanat.
Digues-li al teu pare que ja he anat a revelar les fotografies, però m’han dit que no sortiran molt bé
perquè ho havíem d’haver fet amb un rotllo de pel·lícula especial per a ratlles, blancs i negres con-
trastats i a més molt lenta d’impressionar. Tan aviat com les tingui us les manaré per correu, crec
que ja estaran llestes el Divendres. O sigui que el Dilluns o Dimarts ja estaran a les vostres mans. (Si
han sortit). Gens em dius de tu. Què tal vas amb pantalons? Ja et cap el popó dins d’ells? Aquella
faixa que et vas fer, recordes? Era colorida. Ja s’aconsegueix donar la volta al popó, crec que t’hauràs
d’afegir un parell de metres.
El nostre comú amic, Ricardo, encara està amb l’assumpte de Musy, ell està enamoradíssim i no
s’adona que ella ho ha tingut com una figura decorativa, com un senyoret de companyia. Veritable-
ment té aquests dots. És molt elegant, molt cavaller, molt persona, en fi tot el necessari perquè a un li
prenguin el pèl, i per això la hi ha pegat. Aquesta desesperat. Cada dia sortim una estona junts.
Es va acabar la gasolina!
Records a Makalito, a Chichu Fábregas, i si per casualitat veus per aquí a una nena que es diu Anna
Maria dóna’ls-hi també, si la veus molt ocupada espera, doncs ella no té pressa
V. Barcelona – 25 – Agosto – 1946
Mi pequeña Anna, desde tus exaltadas últimas del Viernes no he recibido carta tuya. Hoy es do-
mingo y todo ha transcurrido en paz. Por la mañana he ido a ver a Ricardo que continua en cama.
Esta tarde he ido a ver a dos amigas mios alemanes, que se les han llevado el padre prisionero a
Alemania ayer tarde. Los pobres muchachos estaban muy afligidos, ya se han despedido de su pa-
dre para siempre.
Ayer noche hizo un fuerte chubasco, hoy por fin, desde que te fuiste, ha hecho un buen dia, ya ha-
cia tiempo que lo esperábamos. Si no vienes mas morena por lo menos me queda la esperanza de
verte con un numero de pecas.
Hoy como puedes ver por la gran cantidad de sandeces que digo, no estoy de humor para escribir,
o sea que ya pronto voy a dejar la pluma.
Ayer recibi carta de Jaime y me encarga te de recuerdos de parte suya, yo asimismo te los mando,
integros e inmaculados.
Nada mas me que da ya por decirte mi dulce tormento, ven pronto y no te hagas rogar.
Darás muchos saludos a tus “papáses” y dile a Makalito que provare pescar todo lo que pueda, y
que vaya con cuidado no le vuelvan a enredar con un “larat”.
Da un fuerte estiron a Jaimita de Jose Antonio
Jose Antonio.
Anuncis publicitàris del 1943 de productes de bellesa de la època.
Treball indesignovatipofinaal

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Escríbeme tú, que yo no puedo
Escríbeme tú, que yo no puedoEscríbeme tú, que yo no puedo
Escríbeme tú, que yo no puedoMaria Seral
 
El nino
El ninoEl nino
El ninogart74
 
Follaje novela ficticia sobre lo que les pudo ocurrir a dos profesores, donde...
Follaje novela ficticia sobre lo que les pudo ocurrir a dos profesores, donde...Follaje novela ficticia sobre lo que les pudo ocurrir a dos profesores, donde...
Follaje novela ficticia sobre lo que les pudo ocurrir a dos profesores, donde...hermes rodrigo almeyda tueros
 
Si tuviese que contar mi vida a alguien2
Si tuviese que contar mi vida a alguien2Si tuviese que contar mi vida a alguien2
Si tuviese que contar mi vida a alguien2papapa
 
Esa sonrisa de carton.
Esa sonrisa de carton.Esa sonrisa de carton.
Esa sonrisa de carton.dcarolina05
 
Noticia de la mujer que no quería salir de la cárcel
Noticia de la mujer que no quería salir de la cárcelNoticia de la mujer que no quería salir de la cárcel
Noticia de la mujer que no quería salir de la cárcelMaxi De Diego Pérez
 

La actualidad más candente (11)

Vida de una de muchas
Vida de una de muchasVida de una de muchas
Vida de una de muchas
 
Escríbeme tú, que yo no puedo
Escríbeme tú, que yo no puedoEscríbeme tú, que yo no puedo
Escríbeme tú, que yo no puedo
 
El nino
El ninoEl nino
El nino
 
Ana frank el diario de ana frank
Ana frank   el diario de ana frankAna frank   el diario de ana frank
Ana frank el diario de ana frank
 
Follaje novela ficticia sobre lo que les pudo ocurrir a dos profesores, donde...
Follaje novela ficticia sobre lo que les pudo ocurrir a dos profesores, donde...Follaje novela ficticia sobre lo que les pudo ocurrir a dos profesores, donde...
Follaje novela ficticia sobre lo que les pudo ocurrir a dos profesores, donde...
 
Bolao, roberto amuleto
Bolao, roberto   amuletoBolao, roberto   amuleto
Bolao, roberto amuleto
 
Si tuviese que contar mi vida a alguien2
Si tuviese que contar mi vida a alguien2Si tuviese que contar mi vida a alguien2
Si tuviese que contar mi vida a alguien2
 
Wikicuento
WikicuentoWikicuento
Wikicuento
 
Esa sonrisa de carton.
Esa sonrisa de carton.Esa sonrisa de carton.
Esa sonrisa de carton.
 
Noticia de la mujer que no quería salir de la cárcel
Noticia de la mujer que no quería salir de la cárcelNoticia de la mujer que no quería salir de la cárcel
Noticia de la mujer que no quería salir de la cárcel
 
Un libro maravilloso
Un libro maravillosoUn libro maravilloso
Un libro maravilloso
 

Destacado

t1_e1_rebollar-lidia
t1_e1_rebollar-lidiat1_e1_rebollar-lidia
t1_e1_rebollar-lidiaadayinthe
 
Taula de arxius
Taula de arxiusTaula de arxius
Taula de arxiusEol724
 
Anna_Celda Exercici 1_ Bloc 1
Anna_Celda Exercici 1_ Bloc 1Anna_Celda Exercici 1_ Bloc 1
Anna_Celda Exercici 1_ Bloc 116080256
 
Cervinho brandan exercici_2_bloc_2
Cervinho brandan exercici_2_bloc_2Cervinho brandan exercici_2_bloc_2
Cervinho brandan exercici_2_bloc_2Brandán Cerviño
 
t2_e2_fernandez-monica
t2_e2_fernandez-monicat2_e2_fernandez-monica
t2_e2_fernandez-monicamokifernandez
 
Cervinho brandan exercici_1_bloc_1
Cervinho brandan exercici_1_bloc_1Cervinho brandan exercici_1_bloc_1
Cervinho brandan exercici_1_bloc_1Brandán Cerviño
 
Exercici 2
Exercici 2Exercici 2
Exercici 2Wa Flai
 
t2_e2_rebollar-lidia
t2_e2_rebollar-lidiat2_e2_rebollar-lidia
t2_e2_rebollar-lidiaadayinthe
 
t2_e2_amat-cristina
t2_e2_amat-cristinat2_e2_amat-cristina
t2_e2_amat-cristinaadayinthe
 
Taulavalors
TaulavalorsTaulavalors
TaulavalorsBertus36
 
Comparativa archivos2
Comparativa archivos2Comparativa archivos2
Comparativa archivos2Ariadnagreen
 
bloc1_mireia ortega_exercici 1
bloc1_mireia ortega_exercici 1bloc1_mireia ortega_exercici 1
bloc1_mireia ortega_exercici 1aieriim
 
Aplicacions grafiques taula fot opdf
Aplicacions grafiques taula fot opdfAplicacions grafiques taula fot opdf
Aplicacions grafiques taula fot opdf16080256
 

Destacado (20)

t1_e1_rebollar-lidia
t1_e1_rebollar-lidiat1_e1_rebollar-lidia
t1_e1_rebollar-lidia
 
Taula de arxius
Taula de arxiusTaula de arxius
Taula de arxius
 
Anna_Celda Exercici 1_ Bloc 1
Anna_Celda Exercici 1_ Bloc 1Anna_Celda Exercici 1_ Bloc 1
Anna_Celda Exercici 1_ Bloc 1
 
Cervinho brandan exercici_2_bloc_2
Cervinho brandan exercici_2_bloc_2Cervinho brandan exercici_2_bloc_2
Cervinho brandan exercici_2_bloc_2
 
t2_e2_fernandez-monica
t2_e2_fernandez-monicat2_e2_fernandez-monica
t2_e2_fernandez-monica
 
Cervinho brandan exercici_1_bloc_1
Cervinho brandan exercici_1_bloc_1Cervinho brandan exercici_1_bloc_1
Cervinho brandan exercici_1_bloc_1
 
Exercici 2
Exercici 2Exercici 2
Exercici 2
 
Ian garcia martos-prova_n1
Ian garcia martos-prova_n1Ian garcia martos-prova_n1
Ian garcia martos-prova_n1
 
Inkscape
InkscapeInkscape
Inkscape
 
t2_e2_rebollar-lidia
t2_e2_rebollar-lidiat2_e2_rebollar-lidia
t2_e2_rebollar-lidia
 
Photoshop Adobe
Photoshop AdobePhotoshop Adobe
Photoshop Adobe
 
t2_e2_amat-cristina
t2_e2_amat-cristinat2_e2_amat-cristina
t2_e2_amat-cristina
 
Taulavalors
TaulavalorsTaulavalors
Taulavalors
 
Comparativa archivos2
Comparativa archivos2Comparativa archivos2
Comparativa archivos2
 
bloc1_mireia ortega_exercici 1
bloc1_mireia ortega_exercici 1bloc1_mireia ortega_exercici 1
bloc1_mireia ortega_exercici 1
 
Aplicacions grafiques taula fot opdf
Aplicacions grafiques taula fot opdfAplicacions grafiques taula fot opdf
Aplicacions grafiques taula fot opdf
 
Protools
ProtoolsProtools
Protools
 
Dossier patrons
Dossier patronsDossier patrons
Dossier patrons
 
Ex2
Ex2Ex2
Ex2
 
Sin título 1
Sin título 1Sin título 1
Sin título 1
 

Similar a Treball indesignovatipofinaal

EL GENIO DEL MAL (1895) Carolina Invernizio
EL GENIO DEL MAL (1895) Carolina InvernizioEL GENIO DEL MAL (1895) Carolina Invernizio
EL GENIO DEL MAL (1895) Carolina InvernizioJulioPollinoTamayo
 
Tecnicas literarias
Tecnicas literariasTecnicas literarias
Tecnicas literariashola hola
 
El nino-que-enloquecio-de-amor2
El nino-que-enloquecio-de-amor2El nino-que-enloquecio-de-amor2
El nino-que-enloquecio-de-amor2Claudia Soto
 
El niño que enloqueció de amor
El niño que enloqueció de amor El niño que enloqueció de amor
El niño que enloqueció de amor Carla Arévalo
 
El niño que enloqueció de amor
El niño que enloqueció de amorEl niño que enloqueció de amor
El niño que enloqueció de amorPoulette P
 
Aquel que enloquecio de amor
Aquel que enloquecio de amorAquel que enloquecio de amor
Aquel que enloquecio de amorRoberthPauta
 
El niño que enloqueció de amor eduardo barrios
El niño que enloqueció de amor   eduardo barriosEl niño que enloqueció de amor   eduardo barrios
El niño que enloqueció de amor eduardo barriosMarcos Duran Gomez
 
Jorge Bucay y Salinas - seguir sin ti
Jorge Bucay y Salinas -  seguir sin tiJorge Bucay y Salinas -  seguir sin ti
Jorge Bucay y Salinas - seguir sin tiCarmen Calabuig Lopez
 
El dia que me volvi invisible
El dia que me volvi invisibleEl dia que me volvi invisible
El dia que me volvi invisibleAurora Giraldo
 
Ensayo de el llano en llamas
Ensayo de el llano en llamasEnsayo de el llano en llamas
Ensayo de el llano en llamasMaria Urqs
 
Cartas a una mujer
Cartas a una mujerCartas a una mujer
Cartas a una mujeramtaboada
 
Crónicas literarias de un escritor aburrido
Crónicas literarias de un escritor aburridoCrónicas literarias de un escritor aburrido
Crónicas literarias de un escritor aburridoconceptualismoreal
 
Análisis literario donde habitan los ángeles
Análisis literario donde habitan los ángelesAnálisis literario donde habitan los ángeles
Análisis literario donde habitan los ángelesLidio Avena
 
JUVENILIA DE MIGUEL CANÉ
JUVENILIA DE MIGUEL CANÉJUVENILIA DE MIGUEL CANÉ
JUVENILIA DE MIGUEL CANÉEURIDICECANOVA
 
Archivo Secreto (1)
Archivo Secreto (1)Archivo Secreto (1)
Archivo Secreto (1)guest544271
 
Que viva la música
Que viva la música Que viva la música
Que viva la música Ka Giraldo
 

Similar a Treball indesignovatipofinaal (20)

EL GENIO DEL MAL (1895) Carolina Invernizio
EL GENIO DEL MAL (1895) Carolina InvernizioEL GENIO DEL MAL (1895) Carolina Invernizio
EL GENIO DEL MAL (1895) Carolina Invernizio
 
Tecnicas literarias
Tecnicas literariasTecnicas literarias
Tecnicas literarias
 
El nino-que-enloquecio-de-amor2
El nino-que-enloquecio-de-amor2El nino-que-enloquecio-de-amor2
El nino-que-enloquecio-de-amor2
 
El niño que enloqueció de amor
El niño que enloqueció de amor El niño que enloqueció de amor
El niño que enloqueció de amor
 
El niño que enloqueció de amor
El niño que enloqueció de amorEl niño que enloqueció de amor
El niño que enloqueció de amor
 
Un libro de_tiempo
Un libro de_tiempoUn libro de_tiempo
Un libro de_tiempo
 
Aquel que enloquecio de amor
Aquel que enloquecio de amorAquel que enloquecio de amor
Aquel que enloquecio de amor
 
El niño que enloqueció de amor eduardo barrios
El niño que enloqueció de amor   eduardo barriosEl niño que enloqueció de amor   eduardo barrios
El niño que enloqueció de amor eduardo barrios
 
Gaceta golondrinas 014
Gaceta golondrinas 014Gaceta golondrinas 014
Gaceta golondrinas 014
 
Jorge Bucay y Salinas - seguir sin ti
Jorge Bucay y Salinas -  seguir sin tiJorge Bucay y Salinas -  seguir sin ti
Jorge Bucay y Salinas - seguir sin ti
 
El dia que me volvi invisible
El dia que me volvi invisibleEl dia que me volvi invisible
El dia que me volvi invisible
 
Ensayo de el llano en llamas
Ensayo de el llano en llamasEnsayo de el llano en llamas
Ensayo de el llano en llamas
 
Msl Es
Msl EsMsl Es
Msl Es
 
Cartas a una mujer
Cartas a una mujerCartas a una mujer
Cartas a una mujer
 
Crónicas literarias de un escritor aburrido
Crónicas literarias de un escritor aburridoCrónicas literarias de un escritor aburrido
Crónicas literarias de un escritor aburrido
 
Cuentos (redes)
Cuentos (redes)Cuentos (redes)
Cuentos (redes)
 
Análisis literario donde habitan los ángeles
Análisis literario donde habitan los ángelesAnálisis literario donde habitan los ángeles
Análisis literario donde habitan los ángeles
 
JUVENILIA DE MIGUEL CANÉ
JUVENILIA DE MIGUEL CANÉJUVENILIA DE MIGUEL CANÉ
JUVENILIA DE MIGUEL CANÉ
 
Archivo Secreto (1)
Archivo Secreto (1)Archivo Secreto (1)
Archivo Secreto (1)
 
Que viva la música
Que viva la música Que viva la música
Que viva la música
 

Treball indesignovatipofinaal

  • 2. INDEX I. Introducció 3 II. Barcelona 16 /Agosto /1946 4 III. Barcelona 18/Agosto/1946 6 IV. Barcelona 19/Agosto/1946 9 V. Barcelona 20/agosto/1946 11 VI. Barcelona 25/Agosto/1946 14 Títol original: Cartas a Ana 1ª edició: Gener de 2004 2ª edició: Abril de 2009 3ª edició: Maig de 2013 Editorial Circulo de Lectores Cartas anònimas, 1946 Fotografies extretes de la revista Destino i el diari La Vanguardia entre 1939-1945 Disseny de portada a càrreg de: Facultat de Belles arts, 2013 Traducció al Català de part de Anna Celda Corcoll, 2013 Drets reservats per Tusquets Editores, S.A - Escultor Ordoñez, 8 -08016 Barcelona Impressió i enquadernació: Facultat de Belles Arts, Barcelona Impresió a Espanya Traducció catalana 19 agost 1946 5 Traducció catalana 18 agost 1946 7-8 Traducció catalana 19 agost 1946 Traducció catalana 20 agost 1946 12-13 Traducció catalana 25 agost 1946 15
  • 3. I. Barcelona 16- Agosto – 1946 Mi pequeña Anna! Todo un día y ya sin ti! No cabe en mi que tengo que pasar dos semanas así. Verdaderamente cuando uno está alejado de un ser querido, entonces y solo entonces se da cuenta uno de lo muy compenetrado que está con él. ¡ Mi pequeña Anna, me haces falta! Y no creas que para llenar mis horas, ni aún para completarlas, sino porque todo mi tiempo lo re- presentas tú, no eres mi juguete, sino que representas mi vida, is ansias de ser. Sin ti creo que seria un autómata, un hombre sin alma pues las almas representan las esperanzas que tiene uno y sin ellas, ya lo único que se hace es vegetar. ¡Tienes ya tanto de mi persona que desprenderte de mí seria algo terrible, perdería las únicas y pocas esperanzas que tengo acerca de la bondad humana. Muchas veces me has dicho que has dicho que has sufrido mucho, ¡Como pronuncias estas palabras si aún no conoces su verdadero significado! Te han hecho sufrir otras personas en las que tenias puesta toda tu fe. Y ello en realidad que representa? El hombre es un animal que los sufrimientos causados por otros, los olvido, pero jamás olvidará sus propios sufrimientos provocados por él mismo, raciocinados, meditados y admitidos en largas noches de insomnio. Todo ello es capaz de deshacer el espíritu y me has hecho ver que en el mundo no todo es falso, ni embrutecido como hasta entonces creía, tu has hecho renacer la esperanza en un ser que ya solo sabía reírse mas que de si mismo, y solo conocía de su semejantes, odio; y de él mismo una falsa justicia implacable e inflexible que jamás tenia que doblegarse ante nada. Tu mi pequeña y dulce Anna, tu la que más la madre de mis hijos…. Mis hijos… Que bien suena este nombre, tal vez el único sobre la tierra que no respira falsedad, y esto aún cuando son pequeños, que también ¡los hijos crecen! Entonces ya solo quedarás de nuevo tu, tu… ¡Cuantas cosas te he querido decir ahora con esto. Tal vez todo. ¡Que estraña habrás encontrado esta carta eh! Mas hace tiempo que me tengo que desahogar en alguien. Muchas veces lo hago escribiendo en un libro, pero es que cada dia me da más miedo abrirlo, y por no hacerlo no escribo en él y se van concentrando en mi espíritu la hiel de aquel pasado que ya no volverá. Se que no habrás entendido nada de esta carta, mas! Cuantas veces me has dicho que te con- tara “cosas”! (tal vez tantas como yo te he pedido a ti). Estas “cosas” han salido a borbotones, empujándose mas a otras sin ton ni son, mas ellas son en realidad la verdad, y con ella mi per- sona. Me he entregado una vez mas a ti sin ningún recelo, ¿Cuándo lo harás tu? Vuelve pronto mi pequeña, te necesito. Tal vez cuando te tenga al lado no te diga nada! Pero si supieras, cuantas cosas te digo en mi silencio! Todo ello rueda siempre alrededor del mismo punto, Te quiero. Dile a Makalito que hoy viernes he ido a rebelar las fotografías y me han dicho que el fotógrafo no estará hasta el lunes. Tan pronto como estén reveladas ya te las mandaré- Ayer fui a pescar a Masnou y pese al mal tiempo y al devastador estado del mar pesqué ¡12 kilos 950! Para hacer esta hazaña estuve desde las 5:45 hasta las 3:15 en la playa. Te ruego que le des envidia a tu padre. Mientras saluda cariñosamente a Makalito, al Chichu Fabregas, y para ti no te digo nada pues me tienes todo. José Antonio. I. INTRODUCCIÓ “Cartas a Ana” està composada per una serie de cartes trobades en un diari personal anònim firmat per Jose Antornio que ens descriu a través de paraules enviadas a la seva xicota Ana, la situació Espanyola, concretament a Catalunya, durant la postguerra espanyola que va causar la pobresa i la fam fins a mitjans dels anys 50, època en la que comença la obertura política i econòmica cap a esuropa. Aquestes cartes estan escrites originalment en castellà tal i com obligava la censura de la època aplicada per la dictadura franquista. Actualment però, s’ha editat una versió on s’han traduit al català juntament amb les cartes en versio original castellana, per tal de aproximar-ho a la llen- gua materna de Catalunya i als interessos de la actual població del territori. En aquesta edició s’ha procurat crear un vincle de relació amb la forma de vida que portava la po- blació espanyola de postguerra introduint d’entre les cartes, imatges de l’epoca així com publicitat publicada en els diaris “La Vanguardia” d’entre els anys 1939 al 1945. la recuperació d’aquests escrits s’han fet a càrrec d’una investigació conjunta entre estudiants de la facultat d’Història i la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. PROVERBIOS Y CANTARES - LIII Ya hay un español que quiere vivir y a vivir empieza, entre una España que muere y otra España que bosteza. Españolito que vienes al mundo, te guarde Dios. Una de las dos Españas ha de helarte el corazón.
  • 4. I. Barcelona 16- Agost – 1946 La meva petita Anna! Tot un dia i ja sense tu! No cap en el meu que haig de passar dues setmanes així. Veritablement quan un està allunyat d’un ser estimat, llavors i solament llavors s’adona un del molt *compenetrado que està amb ell. La meva petita Anna, em fas falta! I no creguis que per om- plir les meves hores, ni encara per completar-les, sinó perquè tot el meu temps ho representes tu, no ets la meva joguina, sinó que representes la meva vida, *is ànsies de ser. Sense tu crec que seria un autòmat, un home sense ànima doncs les ànimes representen les esperances que té un i sense elles, ja l’única cosa que es fa és *vegetar. Tens ja tant de la meva persona que desprendre’t de mi seria alguna cosa terrible, perdria les úni- ques i poques esperances que tinc sobre la bondat humana. Moltes vegades m’has dit que has dit que has sofert molt, Com pronuncies aquestes paraules si encara no coneixes el seu veritable significat! T’han fet sofrir altres persones en les quals tènies posada tota la teva fe. I això en realitat que representa? L’home és un animal que els sofriments causats per uns altres, els oblit, però mai oblidarà els seus propis sofriments provocats per ell mateix, *raciocinados, meditats i admesos en llargues nits d’insomni. Tot això és capaç de desfer l’esperit i m’has fet veure que al món no tot és fals, ni embrutit com fins llavors creia, el teu has fet renéixer l’esperança en un ésser que ja solament sabia riure’s mes que de si mateix, i solament coneixia del seu semblants, odi; i d’ell mateix una falsa justícia implacable i inflexible que mai tènia que doblegar-se davant res. El teu la meva petita i dolç Anna, el teu la que més la mare dels meus fills…. Els meus fills… Que bé sona aquest nom, tal vegada l’únic sobre la terra que no respira falsedat, i això encara quan són petits, que també els fills creixen! Llavors ja solament quedaràs de nou el teu, el teu… Quantes coses t’he volgut dir ara amb això. Tal vegada tot. Que estranya hauràs trobat aquesta carta eh! Mes fa temps que m’haig d’esplaiar en algú. Moltes vega- des ho faig escrivint en un llibre, però és que cada *dia em dóna més por obrir-ho, i per no fer-ho no escric en ell i es van concentrant en el meu esperit la fel d’aquell passat que ja no tornarà. Es que no hauràs entès gens d’aquesta carta, mes! Quantes vegades m’has dit que t’expliqués “coses”! (tal vegada tantes com jo t’he demanat a tu). Aquestes “coses” han sortit a borbollons, empenyent-se mes a unes altres sense solta ni volta, mes elles són en realitat la veritat, i amb ella la meva persona. M’he lliurat una vegada mes a tu sense cap recel, Quan ho faràs el teu? Torna aviat la meva petita, et necessito. Tal vegada quan et tingui al costat no et digui res! Però si sa- bessis, quantes coses et dic en el meu silenci! Tot això roda sempre al voltant del mateix punt, Et vull. Digues-li a *Makalito que avui divendres he anat a rebel·lar les fotografies i m’han dit que el fotògraf no estarà fins al dilluns. Tan aviat com estiguin revelades ja te les manaré- Ahir vaig ser a pescar a *Masnou i malgrat el mal temps i al devastador estat del mar vaig pescar 12 quilos 950! Per fer aquesta gesta vaig estar des de les 5:45 fins a les 3:15 a la platja. Et prego que li donis enveja al teu pare. Mentre saluda afectuosament a *Makalito, al *Chichu *Fabregas, i per a tu no et dic gens doncs em tens tot. José Antonio. II. Barcelona 18 – Agosto – 46 ¡Domingo y todavía sin tener noticias tuyas! Te parece bien esto mi pequeña fierecilla? Hoy por fin ha llegado lo tan temido, la primera fiesta y solo! Que es lo que puedo hacer hoy? Por lo menos los otros días ayudando a Papá me distraigo un poco, pero lo que es hoy no sé lo que puedo hacer. Esta mañana me he levantado tarde, me he afeitado, pues desde el dia en que te fuiste no lo había he- cho, y he ido a misa en Pompeya a oir un poco de música. Allí me ha venido a saludar Enrique y se me ha enganchado toda la mañana hasta la hora de comer. ¡Imaginate tu en todo este tiempo la cantidad de fantásticas ideas me habrá contado! Verdaderamente es un sujeto muy curioso, que no es malo, pero que a través de su tontería puede hacer mucho mal. Nada tengo para poder comentar. Si no me escribes pronto ya nada me podrá entretener. Acuerda- te sin embargo de hacerlo en distintos sobres, y si lo haces, con diferentes letras mejor. Sobre todo que se asemejen a letras de chicos. Pues con la chafarderia de mi tia en casa habían comentarios y ya sabes cuanto me molestan. De todos modos, si no tienes ganas de escribir no lo hagas, y si prefieres espaciar tus cartas, hazlo, haz lo que mas te convenga.
  • 5. Ahora ya me pondré a estudiar y al atardecer saldré a echar esta carta que todavía creo llegará antes de que tú me mandes la primera, muchas veces supongo que antes que esta llegue vendrás tu primero. Mañana lunes, pienso marcharme a pasar el dia a Caldetas, para ver lo que consigo pescar, ni que sea un resfriado. Ya te contaré mis andanzas por allí. Cuando me escribas cuéntame lo que haces, si pescas mucho, si se te ha marchado “la ba- sarda”, si te has acordado de mi fotografía, etc…. Cuentame cosa, muchas cosas, pues tu tie- nes mas que contar que yo, y ya ves lo que responden a mis continuas y kilometricas cartas, nada. Sobre todo dime con cuantos días de retraso fecha vienen. Saludos a Malakito y Chicho Fábregas José Antonio. II. Barcelona 18 – Agost – 46 Diumenge i encara sense tenir notícies teves! Et sembla ben això la meva petita fera? Avui per fi ha arribat el tan temut, la primera festa i solament! Que és el que puc fer avui? Almenys els altres dies ajudant a Papà em distrec una mica, però el que és avui no sé el que puc fer. Aquest matí m’he aixecat tarda, m’he afaitat, doncs des del *dia en què et vas anar no ho havia fet, i he anat a missa en *Pompeya a escoltar una mica de música. Allí m’ha vingut a saludar Enrique i se m’ha enganxat tot el matí fins a l’hora de menjar. *Imaginate el teu en tot aquest temps la quantitat de fantàstiques idees m’haurà explicat! Veritablement és un subjecte molt curiós, que no és dolent, però que a través de la seva ximpleria pot fer molt malament. Gens tinc per poder comentar. Si no m’escrius aviat ja gens em podrà entretenir. Enrecordat no obstant això de fer-ho en diferents sobres, i si ho fas, amb diferents lletres millor. Sobre- tot que s’assemblin a lletres de nois. Doncs amb la xafarderia de la meva tieta a casa havien comentaris i ja saps quant em molesten. De totes maneres, si no tens ganes d’escriure no ho facis, i si prefereixes espaiar les teves cartes, fes-ho, fes el que mes et convingui. Ara ja em posaré a estudiar i al capvespre sortiré a tirar aquesta carta que encara creo arri- barà abans que tu em manis la primera, moltes vegades suposo que abans que aquesta arribi vindràs el teu primer. Demà dilluns, penso marxar-me a passar el dia a Caldetas, per veure el que aconsegueixo pescar, ni que sigui un refredat. Ja t’explicaré les meves aventures per allí. Quan m’escriguis explica’m el que feixos, si pesques molt, si se t’ha marxat “la *basarda”, si t’has acordat de la meva fotografia, etc…. Explica’m cosa, moltes coses, doncs la teva tens mes que explicar que jo, i ja veus el que responen a les meves contínues i *kilometricas cartes, gens. Sobretot digues-me amb quants dies de retard data vénen. Salutacions a Malakito i Chicho Fábregas José Antonio.
  • 6. III. Barcelona – 19 – Agosto – 1946 ¡Un dia más! Me he despertado a las 6 con un dia esplendido de verdad. Espero venir con una buena pesca. No te puedes imaginar lo beneficioso que me es un dia asi. Me pasa volando, como si tan solo fuera de una hora. Y creo yo que es lo conveniente. Sea como sea pero tratar de pasar rápidamente estos días que nos quedan por delante. Nada me dices de tus tios. ¿Qué caras ponen al recibir tantas cartas? De seguro que ya se ima- ginan de quien vienen. ¿Hacen muchos comentarios? Si el que te escriba tanto es en perjuicio tuyo dimelo que entonces espaciaría mis cartas con un dia o dos de diferencia. Hoy aún que no te des cuenta estaremos a un montón de Kilómetros mas juntos el uno del otro. Procura ir con cuidado con las cornucopias por que hoy las sentiría mas y tal vez me diera completa cuenta de lo que me haces. ¡Ves con cuidado siquiera un dia! En fin aún que mucho te cueste, intentalo siquiera una vez. Esta mañana al levantarme lo primero que he mirado ha sido el cielo para ver si tendría buen dia. Lo primero que he visto ha sido la luna. La odiosa luna de Cadaqués.- Recuerdas aquel dia en tu casa, cuando era creciente, con que contento dijo tu padre ¡Luna de Cadaqués! Yo la miré con tristeza, pues significaba una reparación de 17 dias. Ahora por fin ya es menguante. Aún que la hora de vernos está lejos, ella me hace sentir que el tiempo al fin y al cabo corre igual que siempre, extremadamente aprisa. Con que aprovechate de estos días de libertad provisional! Aunque verdaderamente siempre has sido bien libre Saludos familia Jose Antonio. III. Barcelona – 19 – Agost – 1946 Un dia més! M’he despertat a les 6 amb un dia esplendit de debò. Espero venir amb una bona pesca. No et pots imaginar el beneficiós que m’és un dia *asi. Em passa volant, com si tan sol fora d’una hora. I creo jo que és el convenient. Sigui com sigui però tractar de passar ràpidament aquests dies que ens queden per davant. Gens em dius dels teus tiets Quin cares posen en rebre tantes cartes? De segur que ja s’imaginen de qui vénen. Fan molts comentaris? Si el que t’escrigui tant ét perjudica, diga-m’ho que llavors espaiaria les meves cartes amb un dia o dos de diferència. Avui encara que no t’adonis estarem a un munt de Quilòmetres mes junts l’u de l’altre. Procura anar amb compte amb les cornucòpies per que avui les sentiria mes i tal vegada em donés complet compte del que em fas. Veus amb cura si més no un dia! En fi encara que molt et costi, intentar-ho si més no una vegada. Aquest matí en aixecar-me el primer que he mirat ha estat el cel per veure si tindria bon dia. El primer que he vist ha estat la lluna. L’odiosa lluna de Cadaqués.- Recordes aquell dia a la teva casa, quan era crei- xent, amb que content va dir el teu pare Lluna de Cadaqués! Jo la vaig mirar amb tristesa, doncs signifi- cava una reparació de 17 dias. Ara per fi ja és minvant. Encara que l’hora de veure’ns està lluny, ella em fa sentir que el temps al cap i a la fi corre igual que sempre, extremadament de pressa. Amb què aprofitar-te d’aquests dies de llibertat provisional! Encara que veritablement sempre has estat ben lliure Salutacions família Jose Antonio.
  • 7. VI. Barcelona – 20 – agosto – 1946 Mi pequeño tormento: me figuraba que me serias mas fiel, siquiera cubriendo las apariencias esperaba que mes escribieras más. Desde el Viernes enque te fuiste solo una carta. Sabia que cuando estarías aquí te olvidarías, pero tanto, en realidad no. Que será de mi el verano próximo cuando esté en milicias? Por que desde allí solo podré escribir muy de tarde en tarde y escasamente el tamaño de una postal. Y si ahora que diariamente recibes una o varias cartas mias tamaño folio no te acuerdas de mi, calcula cuando llegue el momento de las verdades. ¿Recuerdas que ya una vez te dije que me hubiera gustado ir este verano ya a milicias? De todos modos espero que el domingo que viene por lo menos tendré carta tuya. En realidad no esta mal, una a la semana, en contra a toda la papelera española que yo te mando a diario. Me hizo mucha gracia el gran papel que hizo tu señor padre el primer dia que llegasteis. ¡Dormirse en el coche! Esto solo lo hace Makalito I “el grande” Ya me imagino las caras! Y los ojos! Que pondría el Chi- chu Fábregas. Cuentame como han resultado los grandes festejos?! De por aquí. Mi hermano se fue para cuatro días a casa de Quico y se ha estado dos semanas, todos hemos convenido que tenia una carota digna de la casa Sarró & Cia. Hus. Según me ha explicada a mi solo y en secreto, ha conquistado a medio Moyá, se le han declarado dos chicas y!! y!! y ha dado un beso en la mejilla de una chica. Oh! Dulce edad ya jamás tiene que volver, cuando estábamos en ella no nos dabamos cuenta de lo que hacíamos, y lo despreciábamos. Que nos daríamos ahora para volver a aquellos tiempos que nos parecieron los peores de nuestra vida, no heramos ni hombres ni niños, ¡tan solo eramos felices! Ayer como te dije en mi última, fuimos a Caldetas un amigo y yo, poca pesca hicimos pues en vista del buen tiempo que hacia nos turnábamos en la playa y nos pasamos el dia tomando el sol. Tendrias que ver lo moreno que estoy ahora. Cuando vengas ya se me habrá ido casi por completo, ade- más aun que el de ayer fue el último baño que tomaré, por lo menos hasta después de haberme examina- do. Cada dia al levantarme miro que tal dia hace, para pensar si tu padre podrá ir de pesca o no, por regla general hace muy malos días. El mismo domingo se puede decir diluvió, estuvo a punto de formarse una tromba (no se dice asi?) emocionante, lluvia, mucha lluvia y un viento huracanado. Dile a tu padre que ya he ido a revelar las fotografías, pero me han dicho que no saldrán muy bien porque lo teníamos que haber hecho con un rollo de película especial para rayas, blancos y negros contrastados y además muy lenta de impresionar. Tan pronto como las tenga os las mandaré por correo, creo que ya estarán listas el Viernes. O sea que el Lunes o Martes ya estarán en vuestras manos. (Si han salido). Nada me dices de ti. ¿Qué tal vas con pantalones? ¿Ya te cabe el popó dentro de ellos? Aquella faja que te hicis- te, recuerdas? Era colorada. ¿Ya se consigue dar la vuelta al popó, creo que te tendrás que añadir un par de metros. Nuestro común amigo, Ricardo, todavía está con el asunto de Musy, él está enamoradísimo y no se da cuenta de que ella lo ha tenido como una figura decorativa, como un señorito de compañía. Verdadera- mente tiene estas dotes. Es muy elegante, muy caballero, muy persona, en fin todo lo necesario para que a uno le tomen el pelo, y por esto se la ha pegado. Esta desesperado. Cada dia salimos un rato juntos. ¡Se acabó la gasolina! Recuerdos a Makalito, a Chichu Fábregas, y si por casualidad ves por aquí a una niña que se llama Anna Maria dáselos también, si la ves muy ocupada espera, pues ella no tiene prisa. Jose Antonio. VI. Barcelona – 20 – agost – 1946 El meu petit turment: em figurava que em series mes fidel, si més no cobrint les aparences esperava que mes escrivissis més. Des del Divendres que te’n vas anar solament una carta. Sàvia que quan estaries aquí t’oblidaries, però tant, en realitat no. Que serà del meu l’estiu proper quan estigui en milícies? Per que des d’allí solament podré escriure molt de tarda en tarda i escassament la grandària d’una postal. I si ara que diàriament reps una o diverses cartes *mias grandària foli no t’acordes del meu, calcula quan arribi el moment de les veritats. Recordes que ja una vegada et vaig dir que m’hagués agradat anar aquest estiu ja a milícies? De totes maneres espero que el diumenge que ve almenys tindré carta teva. En realitat no aquesta malament, una a la setmana, en contra a tota la paperera espanyola que jo et mano diàriament. Em va fer molta gràcia el gran paper que va fer el teu senyor pare el primer dia que vau arribar. Dormir-se en el cotxe! Això solament ho fa Makalito I “el gran” Ja m’imagino les cares! I els ulls! Que posaria el Chichu Fábregas. Explica’m com han resultat els grans festejos?! De per aquí. El meu germà es va anar per a quatre dies a casa de Quico i s’ha estat dues setmanes, tots hem convingut que tènia una *carota digna de la casa Sarró & Cia. Hus. Segons m’ha explicada al meu sol i en secret, ha conquistat a mig Moyá, se li han declarat dues noies i!! i!! i ha fet un petó en la galta d’una noia. Oh! Dolça edat ja mai ha de tornar, quan estàvem en ella no ens *dabamos compte del que fèiem, i ho menyspreàvem. Que ens donaríem ara per tornar a aquells temps que ens van semblar els pitjors de la nostra vida, no *heramos ni homes ni nens, tan sol *eramos feliços! Ahir com et vaig dir en la meva última, vam anar a Caldetas un amic i jo, poca pesca vam fer doncs en vista del bon temps que cap a ens alternàvem a la platja i ens passem el dia prenent el sol. *Tendrias que veure el bru que estic ara. Quan vinguis ja se m’haurà anat gairebé per complet, a més àdhuc que el d’ahir va ser l’últim bany que prendré, almenys fins al cap d’haver-me examinat. Cada dia en aixecar-me miro que tal dia fa, per pensar si el teu pare podrà anar de pesca o no, per re- gla general fa molt mals dies. El mateix diumenge es pot dir *diluvió, va ser a punt de formar-se una tromba (no es diu aixi?) emocionant, pluja, molta pluja i un vent huracanat. Digues-li al teu pare que ja he anat a revelar les fotografies, però m’han dit que no sortiran molt bé perquè ho havíem d’haver fet amb un rotllo de pel·lícula especial per a ratlles, blancs i negres con- trastats i a més molt lenta d’impressionar. Tan aviat com les tingui us les manaré per correu, crec que ja estaran llestes el Divendres. O sigui que el Dilluns o Dimarts ja estaran a les vostres mans. (Si han sortit). Gens em dius de tu. Què tal vas amb pantalons? Ja et cap el popó dins d’ells? Aquella faixa que et vas fer, recordes? Era colorida. Ja s’aconsegueix donar la volta al popó, crec que t’hauràs d’afegir un parell de metres. El nostre comú amic, Ricardo, encara està amb l’assumpte de Musy, ell està enamoradíssim i no s’adona que ella ho ha tingut com una figura decorativa, com un senyoret de companyia. Veritable- ment té aquests dots. És molt elegant, molt cavaller, molt persona, en fi tot el necessari perquè a un li prenguin el pèl, i per això la hi ha pegat. Aquesta desesperat. Cada dia sortim una estona junts. Es va acabar la gasolina! Records a Makalito, a Chichu Fábregas, i si per casualitat veus per aquí a una nena que es diu Anna Maria dóna’ls-hi també, si la veus molt ocupada espera, doncs ella no té pressa
  • 8. V. Barcelona – 25 – Agosto – 1946 Mi pequeña Anna, desde tus exaltadas últimas del Viernes no he recibido carta tuya. Hoy es do- mingo y todo ha transcurrido en paz. Por la mañana he ido a ver a Ricardo que continua en cama. Esta tarde he ido a ver a dos amigas mios alemanes, que se les han llevado el padre prisionero a Alemania ayer tarde. Los pobres muchachos estaban muy afligidos, ya se han despedido de su pa- dre para siempre. Ayer noche hizo un fuerte chubasco, hoy por fin, desde que te fuiste, ha hecho un buen dia, ya ha- cia tiempo que lo esperábamos. Si no vienes mas morena por lo menos me queda la esperanza de verte con un numero de pecas. Hoy como puedes ver por la gran cantidad de sandeces que digo, no estoy de humor para escribir, o sea que ya pronto voy a dejar la pluma. Ayer recibi carta de Jaime y me encarga te de recuerdos de parte suya, yo asimismo te los mando, integros e inmaculados. Nada mas me que da ya por decirte mi dulce tormento, ven pronto y no te hagas rogar. Darás muchos saludos a tus “papáses” y dile a Makalito que provare pescar todo lo que pueda, y que vaya con cuidado no le vuelvan a enredar con un “larat”. Da un fuerte estiron a Jaimita de Jose Antonio Jose Antonio. Anuncis publicitàris del 1943 de productes de bellesa de la època.