primers premis poesia 2016

1. INS Anna G. de MUNDET
Diada de Sant Jordi 2016
34è Concurs literari “Sant Jordi”
24è Concurs de Poesia “ Quima Jaume”

2. Dos grans rapsodes han recitat
els primers premis de poesia
CARLES
NUÑEZ
ARILLA
SEGON
BATXILLERAT
DIANA
LÓPEZ
PALACIOS
PRIMER
BATXILLERAT

3. 1r Nivell 1r premi CATALÀ
LES PERSONES
És igual que uns siguin alts i d’altres baixos?
Que uns siguin prims o grossos?
Que més dóna com siguin?
Canvia alguna cosa?
Siguin com siguin físicament, no deixen de ser persones,
persones que tenen sentiments,
que senten amor i dolor,
persones com tu com jo.
Avui dia, moltes s’amaguen,
encara que no ho veiem,
amaguen el que realment són
i tot per la por.
Persones que tot i que somriuen,
No són felices.
persones que callen el que senten,
que mai diuen res.
I si ens posem a pensar,
Totes aquelles persones en tenen la culpa.
Aquelles persones que l’únic que fan
és fer patir els altres,
que es dediquen a fer mal.
Haurien de ser una mica més persones,
posar-se a la seva pell,
Haurien de poder acceptar-les,
Sense la necessitat de ficar-se amb elles.
Génesis Suárez 2n D’ESO

4. 2n Nivell 1r premi CATALÀ
La classe de socials
Entra per la porta.
Silenci sepulcral,
la Montserrat ja ha arribat.
Deixa els llibres i l’ordinador,
per donar inici a la lliçó.
Des de la Revolució Francesa,
a la Primera Guerra Mundial,
alguns ja van catejant.
“Traieu un full” diu en alt.
Les meves mans ja comencen a tremolar,
la sentència s’ha dictat.
Esquema, esquema,
i per si de cas un altre esquema.
Que no en faltin d’esquemes,
per si de cas ens oblidem d’algun dels temes.
És igual que siguin tots semblants,
han d’estar ben presentats.
Amb suor i sang els faré,
Perquè després, a ella, no li semblin bé.
Tic, tac, va fent el rellotge lentament,
els minuts no passen,
però els esquemes sí,
tot i que encara falta molt per sortir d’aquí.
Oh, senyor! Ens ha posat un documental!
Li ha passat alguna cosa!
Això és ben estrany!
S’ha desencadenat la tercera guerra mundial.
Ring, sona per fi,
ja m’he alliberat de seguir aquí.
Irene Pérez 4t D’ESO

5. 3r Nivell 1r premi CATALÀ
PLENA DE TU
Torno a casa recordant,
em perdo, oblido la gent,
plena de tu i no hi ets,
tanco els ulls, te’m fas present.
Un estiu davant del mar,
i un delicat xiuxiueig,
sorra fina entre els teus peus,
brisa salada i et veig.
Rere la finestra plou,
llàgrimes de cel punyent.
Em cega els vidres i em dol
tardor buida i absent.
Entela els meus pensaments
L’hivern gèlid i confós.
Escric versos sense temps
de tristesa i solitud.
Floreix tot al meu voltant,
Primavera despertant.
El meu cor segueix tancat,
de densa foscor abatut
Abril Agazzoni 2n de Batxillerat

6. 1r Nivell 1r premi CASTELLÀ
La soledad
Ese momento que llega a lo largo de nuestra vida,
Seamos grandes o pequeños
Que nos acompaña durante un tiempo.
Ese momento que nada, ni nadie, puede controlar.
Mucho menos evitar,
Ya que es algo que tiene que pasar.
Y a veces, incluso callamos
Para ahorrar explicarnos
Así que simplemente sonreímos y seguimos.
Intentas encontrar a alguien,
Con quien poder desahogarte
Alguien que pueda escucharte,
Sin la necesidad de criticarte.
Sentir que ninguna cosa te llena,
Que todo está demás,
Que todo sobra,
Y al mismo tiempo, todo falta.
Génesis Suárez 2n D’ESO

7. 2n Nivell 1r premi CASTELLÀ
Tiempos difíciles
Se respira en el aire la inseguridad,
el miedo y la fragilidad.
Besties sin escrúpulos ni lucidez,
que entregan su alma para matar a diez mil a la vez.
Terroristas cegados que vagan por el mundo,
escuchad un simple deseo, como otro alguno.
Aquellos que andan sembrando terror y muerte,
que se paren a pensar, en el sufrimiento de la gente
Almas en pena,
gente sin razón,
alto, os lo pido por favor!
Alto a esos teroristas sin corazón,
que matan gente sin ton ni son.
No hay excepción, ni oportunidad,
deben ser castigados ya!
Atacaron París sin piedad ninguna,
¡Bélgica no iba a ser menos en esta tortura.
Atentados, que nos quitan la seguridad,
y a algunos la esperanza de volver a vivir en paz,
los niños ya no salen a la calle a jugar,
por miedo a que sea la última batalla por librar.
Luchemos todos juntos contra este gran mal,
paremos la matanza de una vez ya!
Irene Pérez 4t D’ESO

8.
3r Nivell 1r premi CASTELLÀ
Luna roja
Vivo en un estado de engaño permanente
ni el bueno tan bueno, ni el malo tan malo.
Demonios por la calle disfrazados de gente
palabras dulces que me dejan sabor amargo.
Artículos manchados de sangre son noticia hoy,
destruimos caminos hacia un lugar mejor,
ayudamos al mártir con una mano débil
mientras con la otra regalamos su opresión.
El que más dice querer paz
es el causante de toda guerra,
el que dice no saber nada
es el que tiene todas las respuestas.
Cuando conocí la humanidad
entendí por qué los huracanes tienen nombre de persona,
cuando destapé toda la verdad
vi a la luna teñirse con sangre roja.
Víctor Serrano Gómez 1r Batxillerat