2. 2
ELS TREBALLS I ELS DIES
Curs 2012/13
Nº 1 juny 2013
Redacció i edició
Alumnat i professorat de l’IES ÁLVARO FALOMIR
Impresió
Impremta Algrafic
E-mail
alvarofalomir@gmail.com
IES ÁLVARO FALOMIR
Boqueres, 239
12550 Almassora
Amb la col·laboració de BP Oil España S.A.
Disseny logo portada: Pablo Trigueros 2r Batx B
Imprés en paper reciclat
ALMASSORA BALONMANO
El Almassora-Castellón se mete en la fase final
del Campeonato de España cadete femenino,
tras imponerse de forma contundente en todos
los partidos de la fase de sector disputada en
Pozuelo de Calatrava (Ciudad Real).
Las castellonenses han arrasado a todos sus
rivales y entrar en el grupo de los 8 mejores
equipos de España que han de disputar la fase
final entre el 22 y el 26 de mayo.
En el primer partido el Almassora-Castellón se
impuso de forma muy clara al EMG Aceuchal de
Badajoz por 39 a 14. Pese a no jugar demasiado
bien, el equipo extremeño no pudo hacer nada
antelasuperioridadcastellonense.Enelsegundo
partido el rival fue el B.M. Dos Hermanas de
Sevilla. El Almassora-Castellón jugó un buen
partido y acabó imponiéndose por 37 a 25.
Así se llegó al último partido entre Almassora-
Castellón y el Ayto. de Pozuelo de Calatrava,
equipo local. Ambos equipos llegaban a este
decisivo encuentro con dos victorias, pero solo
uno podía acceder a la clasificación para la fase
final. Las de Almassora-Castellón salieron muy
concentradas desde el primer minuto y no dieron
opción a su rival. Al descanso ya se llegó con 6
goles de ventaja para el equipo de la Plana. En
la segunda parte no cambió la tónica del partido.
Las castellonenses supieron controlar en todo
momento el ritmo del encuentro, sin dejarse
intimidar por el ambiente en las gradas. Al final
32 a 21 a favor del Almassora-Castellón.
Trasobtenerelcampeonatoautonómicoelequipo
cadete formado por el acuerdo entre Almassora
B.M. y C.D Balonmano Castellón sigue sumando
éxitos y ya prepara su participación en la fase
final del Campeonato de España.
El equipo cadete femenino
de Almassora-Castelló se ha
proclamado subcampeón de
España de balonmano.
Después de ganar todos los
partidos de la fase de grupos, se
impusieron en las semifinales al
B.M. Elche y se plantaron en la
gran final en la que cayeron 29 a
26 ante el equipo local, el CLEBA
León.
ÚLTIMA HORA
3. 3
Andrea Claramonte, nuestra compañera de 4t
ESO C, fue nombrada la MVP. Estas son sus
declaraciones:
“Como jugadora y apasionada del deporte,
esta experiencia me ha marcado mucho
personalmente.Esteesmitercerañopracticando
balonmano, poquito en comparación con
muchas de mis compañeras. Sinceramente,
nunca imaginé que llegaría estar entre los
mejores equipos de toda España.
Al llegar allí ese día estaba nerviosísima e
intrigada por saber lo que iba a pasar, ya que
nunca había vivido una experiencia así. El
viernes jugamos el primer partido. La tensión
ascendía por momentos. Dominamos aquel
partido desde el primer minuto y acabamos
ganando 39 a 14. Un resultado bastante
bueno. El sábado pensamos que no iba a ser
tan fácil, pero como comenzamos el partido
muy animadas y concentradas. Y así supimos
mantenernos todo el partido. Nos impusimos
por 37-25.
Y finalmente llegó el gran día. Ambos equipos
nos jugábamos pasar al campeonato de
España. Nuestro rival tenía un puntazo a su
favor… jugaban en casa y tenían toda la afición
a su favor. Pero nosotras intentamos centrarnos
en nuestro juego. Yo como jugadora sabía que
teníamos que dejarnos la piel en el campo… y
así lo hicimos. Confiamos las unas en las otras
y con mucho esfuerzo logramos derrotarlas por
un brillante 32-21.
Personalmente sabía que yo había hecho un
partidazo y había marcado muchos goles. Al
final de cada partido que jugábamos siempre
nos decían cuál había sido la jugadora MVP
(MOST VALIOUS PLAYER). En los partidos
anteriores le dieron el premio a una amiga
mía. Pero en la final me nombraron a mí. Con
sinceridad, no me lo esperaba.”
Mejor jugadora en la final
Tot va començar fa un any a l'intitut. En
Educació Física estàvem fet handbol, i Víctor,
que aleshores era el meu professor, em va
preguntar si volia provar algun dia a jugar
en l'equip de handbol d'Almassora. Em vaig
decidir i li ho vaig preguntar als meus pares,
ells estaven d'acord. Necessitaven una portera
i em vaig ficar jo.
Lluís, que era el meu entrenador abans, em va
ensenyar moltíssim. Ell sempre em feia anar
una hora abans per a poder apendre i millorar,
ja que les meues companyes estaven més
avançades. Volia apendre i millorar, superar-
me. A poc a poc aquell esport que en un principi
era desconegut per a mi, m'agradava més i
més.
Enguany els equips d'Almassora i Castelló ens
hem unit per a poder fer un equip millor. A poc
a poc ens vam unir cada vegada més i més.
En cada entrenament m'esforçava per a poder
fer-ho millor i en això m'ha ajudat molt Víctor,
quan al principi dels entrenaments ens feia a
les porteres exercicis específics per a millorar
la tècnica.
Fa poc vam jugar la final de l'autònomic de la
Comunitat Valenciana. L'altre equip, l'Elx, partia
com a favorit, però el meu equip va demostrar
que unides podem guanyar i efectivament vam
fer-ho. Això significava jugar sectors d'Espanya.
Vam estar tres dies a Ciutat Real on, una altra
vegada, vam demostrar la unió que hi ha a
l'equip.
Amb il·lusió espere el campionat d'Espanya
que jugarem en Lleó. Cinc dies on crec que
tornarem a demostrar el gran equip que som.
Però jo de tot aixó em quede amb un regal que
em va donar jugar a aquest esport: conéixer les
persones que formen part del meu equip, eixes
que t'alcen l'ànim quan falles, les mateixes que
celebren amb tu quan guanyes.
RaquelJiménez(4tESOa)-portera
4. 4
Hola a todos, como sabéis muy bien soy Adrián Navalón,
sé que desde que me fui del instituto la clase no es igual
sin mí. Sé que echáis de menos los ruiditos que hacíamos
Manu y yo.
En el instituto donde ahora estudio no tenemos nada, ni
pizarra digital ni nada, la pizarra es de las de toda la vida,
pero lo que sí que tenemos es calefacción, porque con el
frío que hace... Hemos llegado este invierno a –21º, aunque
se puede soportar si te abrigas bien.
En mi instituto somos muchos alumnos, solo en mi clase
somos 40. Los profesores son muy buenos conmigo y al
ser extranjero me atienden muy bien, aunque la verdad es
que me exigen mucho.
Tengo conmigo la fotografía que nos hicimos todos juntos
y la miro todos los días.
Un beso a toda la clase.
Un abrazo a todos, os quiero.
Con un saludo,
Adrián Navalón Orden
Us recorda alguna cosa aquesta frase? (Bé, a més a més del programa de televisió, clar)
Sí, a la revista del curs passat els companys i companyes de 1r A, sota aquest títol, li escriviem una carta a
Adrián Navalón, company de classe que al mes de gener es va traslladar a viure a Romania.
Aquests dies ha estat a Almassora i ens ha vengut a visitar. Abans d’anar-se’n ens ha deixat el seu missatge
en una carta.
RE: ESPAÑOLES POR EL MUNDO2n ESO A
6. 6
Als alumnes els ha semblat fàcil i divertit ja que tots
sabien jugar. Hem tingut el plaer de viure en pri-
mera persona les semifinals i la final en directe.
Les semifinals han sigut: ALEX-GLED LUIS-MONTIEL
VICTOR-TONI i AARON-ALEJANDRO DÍAZ. La final ha
sigut LUIS-ALEJANDRO DÍAZ. Luis ha guanyat per 21-17.
Aquest taller és un dels de més èxit al centre, ja que
sempre s’ha fet i sempre hi ha hagut alumnes que vo-
lien participar. Les nostres felicitacions al centre per fer
aquesta activitat i als alumnes per fer que aquesta ac-
tivitat siga la més vella i una de les més demanades.
PING-PONG
El karaoke els ha agradat a tots el alumnes ja que es
van riure molt i es diverteixen cantant. “Ningú canta
bé, tots desafinen” ens ha dit una alumna entrevis-
tada.
En aquest taller hi havia moltes més xiques que xics
perquè a les xiques no els dóna vergonya cantar i
als xics sí. El mestre ens ha dit que la cançó què
més bé havien cantat era “The lazy song”.
karaoke
PILOTA VALENCIANA
Els alumnes coneixen aquesta activitat des què anaven
a l’escola. La forma de jugar és la següent: cal colpejar
la pilota amb la mà i només pot pegar un bot.
Els tipus de pilota que s’utilitzen són: de cuir i de pell de
porc senglar. És un joc valencià tradicional i divertit. Es
juga amb parelles.
7. 7
Després d’ una “llarga” excursió hem arribat a
l’IES Vila-roja, al taller de DJ. Aquesta activitat ha
tingut molta expectació entre l’alumnat. Hi havia
al voltant d’uns 20 alumnes, tots estaven boca-
badats amb els vídeos i nosaltres també amb el
taller.
Allí ens hem trobat amb José Segura Garcia. És
un ex-alumne del nostre centre i ara és estudiant
de l’IES Vila-roja i fa 2n del mòdul de so. El seu
pas per l’institut va ser turbulent perquè va ser la
seua època rebel. Li haguera agradat acabar de
cursar Batxillerat.
Té 23 anys i es dedica al món DJ professional-
ment des de fa 5 anys. Amb 9 anys ja feia les
seues composicions amb dos cassettes de son
pare. Als 11 anys volia comprar-se la seua tau-
la de punxar. Als 17 anys va aconseguir el seu
primer sou i es va comprar la seua pròpia taula.
El seu somni es punxar al FIB i el seu ídol es el
DJ francès Lauren Garnier, que porta 25 anys
punxant.
El seu amic Alexis ens estava ensenyant les
màquines que utilitzen. Ell ha tocat en grans fes-
tivals i en gran discoteques com “Piràmide” en
Cabanes, i en “Central” i “Radical” en València.
“Prefereixo un públic entregat i cobrar menys a
un públic que no sent la música i cobrar més”
ens ha dit.
Després ha comentat que: “A Espanya és com-
plicat viure del món DJ però es pot”. Ens ha con-
fessat que ell pot viure d’açò perquè a més és
productor de música electrònica.
Li hem preguntat d’on procedeix aquesta forma
de fer música i ens ha dit que dels Estats Units
en l’època de la repressió a les persones ne-
gres.
Dj
Al taller de cuina han preparat un batut de nata
amb ametlles i un pastís de xocolata amb galetes.
Tots estaven col•laborant al taller i molt implicats .
El taller va estar dirigit per les alumnes Noemi
Ballester i Nadia Hurtado de 3r ESO A.
CUINA
8. 8
CERàMICA
“El pòquer és molt divertit i per això m’agrada”, ens ha
comentat un participant. Jugo des de fa 2 anys. Jugo
dos dies a la setmana i sempre guanyo.
El pòquer és un joc d’estratègia, has d’intentar estar
atent a les cartes dels contrincants.
Per als alumnes els jocs de taula són prou divertits. Ju-
guen a jocs com els escacs, el rushhour, figures tridimen-
sionals, al mikado...
Els alumnes que realitzen aquesta activitat pensen que
els jocs són molt divertits i entretinguts.
POKER I
JOCS DE TAULA
La ceràmica consisteix en crear objectes a partir de
fang. Als alumnes que han realitzat aquesta activitat els
ha agradat perquè fan diferents objectes.
Hem vist que estaven fent un gerro. Primer aplanaven
el fang amb la mà, després li donaven forma. Després
posaven una base de fang i ho deixen assecar.
Introdueixen al forn els objectes a uns 980 graus i al
cap d’unes hores ja està fet.
La capoeira és un art marcial camuflat en ball. La Capoeira
ve de Brasil. Alguns alumnes ens han dit que la trobaven
un poquet difícil però que si li poses ganes és molt divertit.
També ens han dit que els agradaria aprendre més coses
sobre Capoeira ja que és molt interessant.
S’ho prenen molt seriosament ja que si no ho fas així no
podràs gaudir d’aquest art marcial.
CAPOEIRA
9. 9
La paraula tae-kwon-do està formada per les tres següents,
que signifiquen:
tae: tècniques que impliquen l’ús dels peus,
kwon: l’ús dels braços (puny, muscles, mans, colze),
do: Camí de perfeccionament.
El taekwondo és un art marcial transformat en joc olímpic
des de l’any 1988 a la ciutat de Seül en Corea del Sud.
El Taekwondo es basa fonamentalment en arts marcials
molt més antigues com el kung fu i el wu shu.
Als alumnes els ha agradat molt i tornarien a practicar-ho
l’any que ve, ja que els agrada viure noves experiències.
Se’ls donava molt bé, la veritat.
La paraula Goshin-do significa “la via de la protecció del
cos”. És un art marcial enfocat a la defensa personal que
combina diferents tècniques marcials que es poden agrupar
en quatre: colps, controls, projeccions i treball al terra, a
més a més de treball amb armes tradicionals com ara els
“calis” o el “bo”.
És prou divertit perquè ensenya a defensar-se. És una
tècnica que prové del taekwondo. Posaven un matalàs a
terra per a fer les claus.
GOShIN-DO
TAEKWONDO
El taller de handbol es va poder fer gràcies a que Kevin
López (1r BATX A), Daniel Claverías (2n PQPI) i Alfons
Caballer (4t ESO B) el van dirigir.
Els alumnes van aprendre algunes tècniques de llançament
de pilota i després van jugar un partit.
HANDBOL
10. 10
BADMINTON
Els alumnes van aprendre a jugar a l’escola a la classe d’
Educació Física. No coneixen molt les regles però saben
jugar.
Com jugar? Tens un volant i la raqueta, amb la raqueta
colpeges el volant. L’objectiu és creuar la xarxa i que toque
terra per marcar punts al contrincant.
Un alumne ens comentà que està en aquest taller per fer la
pilota al mestre.
Ningú havia triat aquesta activitat de circ i han participat
en ell l’alumnat que no tenia lloc en els altres tallers.
Un alumne ens ha comentat que quan era petit li encanta-
va anar al circ cada any. El seu animal preferit del circ és la
serp perquè no té ossos al cos. La seva actuació preferida
és la de l’ós que va en bicicleta.
Al taller hi havia pilotes de malabars i “diábolos”. Les pilo-
tes de malabars les feien amb arròs i globus.
CIRC
SOFT-COMBAT
El soft-combat és, com indica el seu nom, un combat
lleuger, en el qual es lluita amb reproduccions
encoixinades de diferents armes. Referint-se a les armes,
direm que són armes blanques, com pot ser una espasa;
armes contundents, com pot ser una maça; o armes que
es llancen, com una fletxa o una pedra.
Els monitors (ex-alumnes del centre, Victor Femenías
i Sergio Pablos) ens han dit que el soft-combat va
començar a Espanya, Mèxic i Colòmbia. Per a fer aquest
esport no fa falta cap característica física i el poden practicar
tant xiques com xics.
Els monitors, que es dediquen professionalment al soft-
combat, ens han dit que tenen alumnes des de 12 anys fins
alumnes de 40. Només un alumne de tots els que havíem
entrevistat sabia alguna cosa del soft-combat.
11. 11
Els catxirulos son típics d’Almassora a Pasqua. A aquest
taller es feien els catxirulos típics del poble amb mate-
rials reciclats com les canyes, el fil, cinta adhesiva i tam-
bé plàstic.
La base del catxirulo ha de ser sòlida i també es pot fer
amb paper però aquest material és més fràgil i hi ha més
possibilitats que es trenque. És imprescindible que tinga
cua i materials lleugers per a que puga volar.
A aquest taller han participat 6 alumnes al primer torn
i 15 al segon, els dos professors presents donaven
l’oportunitat de fer-ne un si volíem al final de la jornada.
Es preparen posant la massa a la paella. S’ha d’anar amb
compte que no es creme la massa i una vegada veiem que
està prou fet se li dóna la volta amb rapidesa.
Els ingredients són: llet, ous, farina i oli. Un cop fet li fiques
dolç o salat, al gust del consumidor. Als participants se’ls veia
amb ganes de menjar i treballar .
CATXIRULOS
CRÊPES
Aquest taller consistia en fer un mural a terra utilitzant ob-
jectes quotidians, com són gran diversitat de teles, cordes,
cartolines, palletes, fustes i fils, semblant als que feien en
el programa de televisió Art Attack.
Una de les participants en aquesta activitat, Marina Esteve,
ens ha comentat que és un taller molt divertit i creatiu. Mai
havia realitzat una activitat com aquesta i diu que sense
dubte repetiria. Al principi li pareixia molt complicat però
amb l’ajuda de la monitora i conforme han anat avançant,
li ha resultat molt més fàcil del que semblava al començar
el mural.
I el resultat és molt graciós.
ART MURAL
12. 12
En aquest taller ha participat antic alumnat del nos-
tre institut que està estudiant o acabant la universitat
i alumnat actual de primer i segon de batxillerat. Els
antics alumnes són: Nerea López (Psicologia), Juan
Roque (ADEM), Iván Caravaca (Medicina), Balma Car-
neros (Magisteri infantil), Rafael Ribeiro (Economia) i
Jorge García (Filologia Anglesa). Han contestat els
dubtes dels companys assistents i ens han explicat les
seues experiències, des quan van començar l’ ESO, la
Selectivitat i també han parlat sobre els exàmens i la
seva duració. Als alumnes se’ls ha vist una mica preo-
cupats en escoltar les paraules dels antics alumnes pel
que fa a la forma d’ estudiar i el temps que cal dedicar.
Ens van comentar que seguir estudis universitaris
al principi era complicat, però amb el pas del temps
s’acostumaren, encara que no calia confiar-se massa.
Respecte a aquesta taula rodona, afirmen haver-se tro-
bat a gust contant les seues experiències i han tingut
nostàlgia de tornar a l’ institut encara que no coneixien
als actuals alumnes, als quals els ha semblat molt interessant aquesta activitat. Ens confessen que
aquesta sessió els ha canviat el punt de vista a molts i els ha animat a continuar amb els estudis.
El missatge final de tots els presents a la taula és que continuen amb els estudis perquè val la
pena, i que no es penedeixen, que l’objectiu principal es posar-se metes a un mateix i lluitar per
aconseguir-les.
Aquest taller va ser proposat i dirigit per dos alumnes
de l’institut, Kevin Palenzuela i Hasna Tauoi, amb la
finalitat que els seus companys pogueren aprendre
moviments del ball llatí i, a més, es pogueren divertir
amb una activitat diferent.
Una de les participants en el taller va ser Maria Bogado,
que ens va contar que sol practicar-lo a casa seva.
Per aquesta raó no li va resultar complicat aprendre’l
i fer tots els moviments que li van ensenyar. A més,
diu que li agrada molt perquè també fa exercici i pot
posar-se en forma.
Alguns dels balls que els han ensenyat són el
merengue, la salsa i la bachata.
TAULARODONA
BALL LLATÍ
13. 13
Aquesta activitat consisteix en fer exercicis en una bici-
cleta estàtica. Normalment es practica en centres espor-
tius siguen públics o privats. En aquest cas, es practica
en el gimnàs Celvic.
Hem entrevistat alguns alumnes d’aquest institut que
l’han practicada i ens han dit que els ha agradat molt
perquè els semblava molt divertit i perquè els agrada
l’esport. En general han estat a gust amb els seus com-
panys i amb els monitors perquè eren molt simpàtics.
De fet, a nosaltres ens agradaria practicar-ho en les pro-
peres jornades culturals perquè ens ha semblat molt en-
tretinguda.
Zumba és una activitat que serveix per a mantenir un cos
saludable i per una altra banda, per a donar flexibilitat al
nostre cos mitjançant moviments de ball amb una sèrie
de rutines aeròbiques.
Aquest ball utilitza en les seues rutines els principals
ritmes latino-americans, com són: la salsa, el merengue,
la cumbia, el reggaetón i la samba.
La classe dura sobre una hora i mitja i han assistit unes
vint persones, encara que també s’han incorporat més
persones que no eren d’aquest centre.
En general, a la gent els ha agradat molt i, com a nosaltres
ens ha semblat tan divertida, ens hem unit al grup.
LINOLEUM
El linoleum consisteix en realitzar un dibuix en relleu en la
planxa de linoleum. Els alumnes treballen molt bé sense
distraure a ningú. Els que participen diuen que els ha agra-
dat perquè és molt divertit.
No savien de que es tractava ja que mai ho havien fet. A
nosaltres ens ha agradat, ja que mai havíem sentit parlar
d’aquesta tècnica de dibuix.
SPINNING
ZUMBA
14. 14
La defensa personal és un conjunt de tècniques que
tenen com a objectiu detenir una acció ofensiva duta a
terme per una altra persona.
El karate és un art marcial que té el seu origen en les
Illes de Okinawa i és desenvolupa al Japó. La persona
que practica aquest art s’anomena karateka.
El taller el van organitzar Daniel Sánchez (2n BATX A) i
David Ioan Rosca (1r BATX A).
Als alumnes
els ha agra-
dat perquè
han après
coses noves,
encara que
cal tindre molt
de compte ja
que pots fer-
te mal.
Els alumnes que han fet aquest taller han pogut fer
collars reciclant les càpsules de Nespresso.
Dos de les participants, Paula Fernández i Cristina
Gimeno, comentaren que era molt divertit i útil, i que mai
havien fet collars amb aquestes càpsules, encara que
alguna vegada ja havien fet collars.
Per a realitzar-los necessitaven les càpsules de
Nespresso, fil, tisores i un trepant. Amb aquest material,
primer s'han de xapar les càpsules, enganxar-les amb
cola, fer un forat i per últim passar el fil per les càpsules.
Als alumnes que van anar a aquest taller els ha resultat
molt senzill de realitzar.
defensapersonalikarate
COLLARSAMBCÀPSULESDECAFÉ
El maquillatge d’efectes especials és el que s’utilitza al
cine i al teatre per caracteritzar. També s’utilitza per fer
ferides. El monitor ens va ensenyar a fer ferides al braç
amb paper, pell artificial i sang.
A l’hora del bocata hem vist els resultats, que pareixien
reals i més d’algú ha patit en veure-les.
MAQUILLATGE
D’EFECTES ESPECIALS
15. 15
El club de patinatge de Sta. Quitèria ha vingut a l’IES
Álvaro Falomir a fer el taller de patinatge. Va estar dirigit
per la nostra companya Sheila Viedma, de 3r ESO B.
Han ensenyat a patinar i a saltar a més de 14 alumnes,
a com alçar-se quan es cauen i a patinar cap a darrere.
Hem fet una xicoteta entrevista a alguns alumnes i tots
diuen que els ha agradat molt, encara que han caigut, i
de vegades s’han fet mal.
Sheila, la monitora, ha fet demostracions de tot el que
han après. Tots han portat els seus propis patins, i s’ho
han passat molt bé.
El body painting és una pintura artística que s’aplica a la
pell. Deu alumnes d’aquest institut han practicat aquest
tipus d’art. La professora de plàstica, Isabel Moreno, els
ha ensenyat a fer diversos dibuixos amb diferent pintures
i purpurina.
Els participants s’han inspirat en noms i nombres impor-
tants per a ells com signes o dorsals de futbol i hand-
bol. Han anat en compte perquè les pintures podrien ser
al•lèrgiques per a la pell.
El ioga és una disciplina física i mental que es va originar
a l’Índia. Al nostre institut, Vicent ha ensenyat a 23
alumnes i també professorat, diferents postures del ioga.
Primer han estirat el cos i relaxat els músculs, després
han fet: l’asana, la dhiana (tècniques de meditació).
Tots els participants han dit que és molt relaxant i que
t’oblides de tots els problemes.
patinatge
ioga
MAQUILLATGE
I BODY PAINTING
16. 16
L’AMPA de l’Institut ens ha organitzat l’esmorzar d’aquests dos
dies: entrepans i coques solidàries.
Per als entrepans s’ha hagut d’ utilitzar 250 barres de pa entre els
dos dies (per cada barra han eixit 3 entrepans), 2 pots de tomata
triturada, oli i sal. I mireu tot el que ens hem menjat!!!
- el dijous, 250 tallades de salsitxó, xoriço, pernil dolç, formatge,
mortadel•la, sobrassada i pernil salat
- el divendres hem consumit unes 150 tallades de cada tipus.
- També s’han utilitzat 800 tovallons, 200 plats i 200 culleres i uns
1000 gots.
Les despeses totals han pujat al voltant d’ uns 600 euros.
Agraïm molt als companys i companyes que han portat coques
per a vendre, en total han segut 12. Cada ració costava 50 cèn-
tims i així s’han recollit uns 105 euros. Aquests diners els dona-
rem com ajuda a Creu Roja. Aquesta organització a més d’ajudar
a moltíssima gent arreu del món, sempre col•labora amb nosal-
tres també.
Per als sucs de taronja hem consumit 15 caixons de taronges,
uns 300 quilos aproximadament!!
entrepansicoquessolidàries
17. 17
NO ENTIENDO A LA GENTE QUE NO VIENE A LAS
JORNADAS CULTURALES
Las jornadas culturales son muy interesantes y divertidas.
Este año los talleres y las actividades han estado muy bien.
Yo estoy contenta de participar en ellas porque he aprendido
a hacer cosas que no sabía hacer, y creo que los demás
también.
No entiendo cómo hay gente que no les gusta y no vienen.
¡Con lo divertido que es! Yo creo que es que no saben
divertirse. Tendrían que aprender a divertirse, porque
para dos días que no tenemos clase normal hay que
aprovecharlos.
Hay personas que en algunas actividades no han querido
intentar hacer las cosas, quizás porque tenían miedo a
hacerlo mal o a caerse. Yo no lo quería hacer en un principio,
pero al final lo hice y lo hice muy bien. Todos tenemos que
intentar hacer cosas nuevas y divertirnos con ello.
Espero que las jornadas culturales se hagan todos los
años, porque el curso pasado no pudieron hacerse por los
recortes. No importa que paguemos dos euros, merecen la
pena.
Pero lo que me gustaría es que fueran toda una semana. Y
si no puede ser, al menos algún día más.
Claudia Acatrinei
2n ESO C
SI HACE FALTA PAGAMOS MÁS, PERO QUE NO NOS
QUITEN ESTOS DOS DÍAS.
Las jornadas culturales son como unos días de descanso
para nosotros. Son muy divertidas. Se aprenden cosas
nuevas y se hace deporte, que es sano para la salud.
Si hace falta pagamos más, pero que no nos quiten estos
dos días.
Animo a todos los que organizan estas jornadas (equipo
directivo, profesores, monitores, AMPA, etc.) a que
continuen haciéndolo. Sé que podéis hacerlo, y además
también podéis divertiros como nosotros.
Oana Ichim
2n ESO C
18. 18
Ferran Guardiola, profesor de Castellano, fue
director del centro desde 1982 hasta 1986.
Es el profesor que más años lleva enseñando
en el centro. Le hemos preguntado acerca de
las primeras jornadas culturales que hubo en
nuestro instituto y nos ha contado cuándo,
cómo y porqué se iniciaron.
Las primeras jornadas culturales comenzaron
en el año 1985, entonces él era el director del
centro. Se llamaba semana cultural, porque
duraban toda una semana.
La primera actividad de la
primera semana cultural
comenzó con una
obra de teatro de
Lorca en la que,
por cierto, participó
Lucía Martínez
también profesora
de Castellano.
Ferran recuerda
que este instituto fue
uno de los primeros que
organizaban una semana
cultural. Y con el tiempo fue habitual
celebrarlos en otros centros públicos.
El objetivo de la primera semana cultural
consistió en aprovechar las actividades
escolares y hacerlas de un modo más divertido.
“De lo que se trataba no era de substituir las
asignaturas, sino que las mismas asignaturas
que se enseñan normalmente a los alumnos
fueran tratadas y explicadas de otra forma, de
una manera más lúdica o informal, pero más
provechosa.”
Actividades que recuerda de aquel año:
· Talleres de tipo informativo o conferencia.
Temas como drogas, política, OTAN sí/no, etc
· Un día de la semana cultural hacían
excursiones masivas: todo el instituto se iba en
7 ó 10 autobuses, unos 400 alumnos a lugares
como: Morella, València, Penyagolosa,
Vilafamés...
· En la semana cultural del año 1985 recuerda
también que hubo un intercambio del alumnado
del centro Borges Blanques de Lleida, que
permanecieron dos jornadas en Almassora
visitando la población y la provincia.
¿Cómo se organizaban?
Algunas actividades las organizaban los
alumnos, pero pocas. La mayor parte las
emprendía el profesorado y el equipo directivo,
porque el alumnado entonces no tenía muchas
ganas. El profesorado creaba los
talleres con lo que sabían o
podían y no se llamaba
a ningún profesional
de fuera. Todas las
actividades se hacían
en el instituto. Y
después el alumnado
se apuntaba a
los talleres que
querían. Las ayudas
recibidas entonces
fueron del Ayuntamiento,
de la Consellería de Cultura,
empresas privadas y la asociación
Patriarche, etc.
¿Cuál es la actividad de la que guardas un
especial recuerdo?
Un año todo el alumnado del centro pintó la
pared de enfrente del instituto que ocupaba toda
la avenida desde el colegio hasta el final del
campo de fútbol.
BUSCANDO
EN EL BAÚL DE
LOS RECUERDOS
CURIOSIDADES SOBRE
LAS JORNADAS
CULTURALES
19. 19
Imágenes de actividades de distintas semanas culturales
Cada clase les correspondían unos cuatro
metros para pintar lo que querían y lo que
sentían.
¿Qué jornadas te gustaban más, las de antes
o las de ahora?
Las de antes, porque era más joven. Pero me
siguen agradando mucho.
¿Si pudieras volver a tu etapa como director
qué cambiarías?
Que durasen una semana y que todo el
mundo participara. No es suficiente dos días.
Si tuviéramos el comportamiento adecuado,
además de los requisitos necesarios, se podría
prolongar incluso dos semanas. Pero para eso
tienen que trabajar todos, tanto el profesorado
como el alumnado
¿Por qué acabaron en sólo dos días
culturales?
Se convirtieron en solo dos jornadas porque
requería mucho trabajo y esfuerzo organizar
tantas actividades durante una semana y a
veces los niños no tenían ganas de estar activos
o ser participativos durante una semana.
¿Y la relación entre profesorado y alumnado,
cómo era en aquellos años?
Era buena. Se tenían respeto, hablaban de
Usted y había una distancia entre profesorado
y alumnado, pero había buen rollo. Con el
tiempo eso ha ido evolucionando y se ha ido
acercando la relación.
20. 20
¿De dónde vienen los troyanos que infectan
nuestros ordenadores?
Camila Sousa
1r BATX B
Todos conocemos el mito de la Guerra de Troya:
un caballo enorme de madera que los griegos
utilizaron para entrar en la ciudad de Troya.
Los troyanos pensaron que el caballo era un
regalo y lo entraron a la ciudad, por la noche
los griegos que se habían escondido dentro de
él atacaron la ciudad y consiguieron la victoria.
En informática se llama Troyano o Caballo de
Troya a un software malicioso que se presenta
al usuario del ordenador como un programa
inofensivo, pero que, al ejecutarlo, causa daños
en la máquina.
La relación es clara, los Troyanos, al igual que
el caballo de madera parecen inofensivos, y,
de forma inesperada, se convierte en algo con
repercusiones negativas.
También se denomina Caballo de Troya a
cualquier técnica de negociación basada en la
mentira, sobre todo en el ámbito bélico, y ya
desde la antigüedad.
Caballo creado para la película Troya, que se conserva
en el paseo marítimo de Çanakkale, en Turquía
(foto extraída de Wikipedia)
¿Por qué hay dos columnas en el escudo de
España?
David Fernández
1r BATX B
Las columnas de Hércules que flanquean el
escudo español y soportan el lema “PLUS
ULTRA”, fueron introducidas por Carlos I ya
que servirían de representación a su persona.
Estas columnas están coronadas por la corona
imperial a la izquierda y la real a la derecha y
representan el pasado del país como imperio y
reino.
Su origen es mitológico: se cuenta que
Hércules, para poder realizar uno de sus
últimos trabajos (robar el ganado de Gerión),
tuvo que abrir el paso entre el Mediterráneo y
el Atlántico separando dos columnas naturales
que obstaculizaban el camino, (el monte Abila,
en Ceuta, y el Peñón de Gibraltar) creando así
el estrecho de Gibraltar.
El lema PLUS ULTRA hace referencia a que, en
esa época, España (el imperio español) no se
acababa en la península, sino que continuaba
al otro lado del mar,
en América, frente a
NON PLUS ULTRA,
el “finis terrae” que
eran las palabras
que rodeaban las
columnas hercúleas.
LA HERENCIA DE LOS
21. 21
¿Sabéis porqué las farmacias se representan
con una copa y dos serpientes enrolladas?
Natalia Galindo
1r BATX B
Este símbolo se empleaba en la Antigua Grecia
para identificar a Asclepio, Esculapio para los
romanos, que era el dios de la medicina y de la
curación. Fue venerado por los griegos en di-
ferentes santuarios. Sus atributos y cualidades
siempre aparecían relacionados con unas ser-
pientes enrolladas en un bastón, pero también
con coronas de laurel o con piñas. Asclepio te-
nía el don de la curación y conocía muy bien las
plantas medicinales. Se dice que de la familia
de Asclepio descendió Hipócrates de Cos, mé-
dico muy reconocido de la Antigua Grecia.
Hipócrates ejerció la medicina durante el llama-
do Siglo de Pericles. Es una de las figuras más
destacadas de la historia de la medicina y se le
llama también “el padre de la medicina”, en re-
conocimiento a sus contribu-
ciones a la ciencia, por haber
fundado la escuela de me-
dicina que lleva su nom-
bre y haber formalizado
el ejercicio de la medici-
na como una auténtica
profesión. Actualmen-
te se le recuerda en
el llamado “Juramento
Hipocrático” que firman
todos los médicos al
comenzar a ejercer
su profesión y que
consiste en una se-
rie de reglas, com-
promisos y valores
que juran seguir y
respetar.
Tántalo y la física
Xavier Clausell
1r BATX B
Tántalo fue un rey que
solía ser invitado a los
banquetes de los dioses,
pero, traicionando su
hospitalidad, revelaba
los secretos de aquellas
conversaciones entre los
mortales, además de robar
néctar y ambrosía, alimentos
exclusivos de los dioses. Por todo ello fue
castigado a vivir en un lago de agua dulce que
tenía un árbol con fruta a menos de 1 metro
de su mano, pero si intentaba beber el agua
desaparecía y cuando intentaba coger un fruto,
la rama se alejaba.
En física se llama “vaso de Tántalo” a un
dispositivo que se utiliza para verter líquidos sin
volcar el recipiente. Consta de un sifón interior
que, hasta que el agua no llega al límite, no
empieza a vaciarse.
Se dice que este dispositivo fue ideado por
Pitágoras para moderar el consumo de alcohol.
Si se llenaba por encima del límite marcado,
el líquido salía por el fondo de la copa, hasta
vaciarse por completo.
Además, en la tabla periódica, hay un elemento
químico llamado Tantalio, nombre recibido por
su resistencia al ataque de los ácidos.
GRIEGOS
22. 22
¿De dónde viene la palabra gimnasio?
Larissa Mihout
1r BATX B
La palabra gimnasio es un derivado de gymnos
(γυμνός) que significa ''desnudο''. Esta palabra
esta relacionada con el verbo gymnazein
(γυμνάζειν), ''hacer ejercicio físico (desnudo)''.
El gimnasio era utilizado como un centro de
entrenamiento de los atletas (que entrenaban
desnudos) para los juegos, un lugar para
socializar, etc.
Con el tiempo, la palabra gimnasio perdió la
connotación de desnudez y se quedó solo con
la deportiva.
Pero este significado de desnudez todavía
permanece en otras palabras de nuestra
lengua, como ''gimnosofistas'' que significa
literalmente ''filósofos desnudos''. Este término
identifica a ciertos filósofos de la India que
buscan el ascetismo (doctrina filosófica y
religiosa que busca purificar el espíritu por
medio de la negación de los placeres materiales
o abstinencia).
También existen las plantas ''gimnospermas''
que son vasculares y espermatofitas, es decir,
productoras de semillas. Este término se aplica
a este tipo de plantas porque la flor tiene su
semilla (σπέρμα) expuesta (γυμνός), como el
pino, el abeto y el ciprés.
Pero hay más...
ElmúsicofrancésErikSatieescribió unaseriede
composicionesllamadasGymnopedies,nombre
tomado de unas celebraciones religiosas de la
antigua Esparta, en la que jóvenes desnudos
bailaban y realizaban ejercicios en honor a Leto
y a sus hijos Apolo y Ártemis.
¿Alguno de vosotros
sabe cuales son las
islas Gimnesias y
por qué se les puso
este nombre?
Las Sirenas
Sukaina Rihadi
1r BATX B
Las sirenas eran seres mitológicos, mitad pája-
ro, mitad mujer, con una voz musical atractiva
e hipnótica. Su canto era tan atractivo que los
capitanes de los navíos querían acercarse tanto
a ellas que acababan chocando con las rocas.
Uno de los primeros testimonios escritos que
nos hablan de ellas es la Odisea de Homero.
Odiseo consiguió escuchar su canto atado a un
mástil por su tripulación, a la que obligó a tapar-
se los oídos con cera.
En 1819, Charles Cagniard de la Tour inventó
un aparato que emitía un sonido para avisar de
algún tipo de peligro. La elección del nombre no
parece muy desacertada.
Con el tiempo hubo una confu-
sión entre estos seres mi-
tológicos y otros, mitad
pez, mitad mujer, a las
que ahora lla-
mamos tam-
bién sirenas.
En inglés, sin
embargo, esta dife-
rencia sí existe: siren
para estas sirenas mitad
ave, y mermaid para los seres
con cuerpo de mujer y cola de pez.
¿Saps perquè la Via Làctia
és làctia?
¿Hi haurà llet a les galàxies?
23. 23
Aegis: un sistema de defensa naval, un
escudo
Julen Navarro
1r BATX B
El sistema de combate naval Aegis es un
sistema de combate moderno desarrollado por
la marina de los Estados Unidos. Su nombre
proviene del Griego Égida, una coraza de piel
de cabra o, en sentido más amplio, escudo
protector.
Igual que en la actualidad las principales
armadas del mundo utilizan el sistema Aegis
como defensa de un posible ataque, en la
antigua Grecia hubo un héroe que utilizó un
sistema más rudimentario para defenderse.
El héroe es Perseo, hijo de Zeus y de Danae,
que utilizó un escudo pulido
para acabar con la
temida Medusa y así
poder evitar su letal
mirada, capaz de
convertir a cualquier
ser vivo en piedra.
Perseo utilizó un
sistema rudimentario;
en la actualidad este
sistema de combate
naval protege los
barcos de un posible
ataque, con capacidad para
rastrear barcos a más de 200
millas náuticas, gracias a su potente radar.
El mito de Sísifo
Juan Turloi
1r BATX B
Sísifo, hijo de Eolo, fue un tirano de Corinto
famoso por sus argucias, trampas y engaños,
por los que fue condenado a perder la vista y
empujar continuamente una piedra gigante
montaña arriba hasta la cima, sólo para que
volviese a caer rodando hasta el valle, y así
indefinidamente.
La vida que está llevando Sísifo es cruel, y lo
es por un motivo, Sísifo es consciente en todo
momento de que jamás llegará a cumplir su
propósito de llevar la piedra hasta la cima. Si
no fuera consciente de ello el castigo no tendría
sentido.
Aunque este mito parezca algo alejado de la
realidad, nada más lejos: el filósofo Camus,
en su ensayo titulado El mito de Sísifo, afirma
que “ el obrero actual trabaja durante todos
los días de su vida en lo mismo, y aun así, al
igual que Sísifo, puede tener días en los que
sufra, pero también puede tener días felices.
Esta felicidad se
consigue despre-
ciando el objetivo.
Es una felicidad
absurda, pero tenemos
que aprender a ser
felices con lo que
se nos ofrece”.
En la filosofía,
el mito de Sísifo se
relaciona también con la
incapacidad del ser humano
de alcanzar la sabiduría.
También se relaciona con el ciclo del sol,
que asciende para volver a caer y con el
ciclo de las olas y las mareas.
Sísifo se escapó del Hades, es decir, huyó de
la muerte. Y hay quien relaciona este castigo
con el precio que tiene que pagar por su
inmortalidad. Algo así como “si conseguimos
aquello que no nos pertenece, pagaremos un
alto precio por ello”.
¿Saps què et passa si et diu el psicòleg que
tens complex d’Aristòtil? ¿I de Dafne? ¿O
d’Alexandre? ¿Com pots superar el d’Antígona?
¿Què pateix u que tinga el d’Ulísses?¿I el de
Creso? ¿Serà bo tindre el de Cassandra?
24. 24
Cronos y la muerte
Nadia Esteve
1r BATX B
En la mitología griega. Κρόνος (Cronos) era
el principal dios de la primera generación
de Titanes, descendientes de Gea (la tierra)
y Urano (el cielo). Fue identificado en la
antigüedad clásica con el dios romano Saturno.
Cronos castró a su padre Urano con una hoz
que su madre Gea creó. Con el tiempo, y
por confusión con el término que designa al
tiempo χρόνος, a las representaciones del dios
se le añadió un reloj de arena y se le acabó
identificando con la muerte, que también porta
un reloj y una hoz. Esa hoz es el símbolo de la
muerte.
Α Cronos se le considera el dios de la Edad
de Oro del hombre, asociación que terminó
convirtiéndolo en el dios del «tiempo humano»,
es decir, los calendarios, las estaciones y las
cosechas, aunque, a pesar de confusiones
posteriores, debemos distinguirlo de Χρόνος
(Chronos), la personificación del tiempo.
Complejo de Edipo y de Electra
Aitor Vivó
1r BATX B
Tanto en la mitología griega como en la romana,
algunos mitos están relacionados con algunas
explicaciones de nuestra vida diaria, como el
comportamiento psicológico humano, que en
este caso relacionaremos con el mito de Edipo
y Electra.
El complejo de Edipo, según Sigmund Freud,
describe el enamoramiento por parte del hijo
hacia la madre, pudiendo sufrir el hijo celos
hacia su padre. Edipo asesinó a su padre sin
saber que era él, se convirtió en rey de Tebas y
se casó con su propia madre, Yocasta. Ambos
vivieron felices sin saber que eran madre e
hijo, hasta que se enteraron y Yocasta decidió
suicidarse y Edipo se arrancó los ojos y fue
desterrado.
Por el contrario, el complejo de Electra, según
Jung, es la tendencia amorosa de las hijas
hacia el padre y los celos de la hija hacia su
propia madre. Electra, hija de Agamenón, rey
de Micenas, ayudada
por su hermano
Orestes, vengan
la muerte de su
padre a manos de
su propia esposa
y de la amante
de esta. Orestes
fue perseguido
y asesinado;
Electra se casó
con el hijo del rey
Estrofo.
Freud se basa en
la tragedia griega
para explicar
a m b a s
tendencias
a m o r o s a s
tanto por parte de los varones hacia las mujeres
(complejo de Edipo) y, de la misma manera,
Jung expresa la tendencia por parte de las
mujeres hacia sus progenitores (complejo de
Electra).
25. 25
CreativeTools
MOVIMIENTOS SOCIALES
¿CÓMO HEMOS CONSEGUIDO LO QUE
HASTA AHORA HEMOS TENIDO?
¿QUIÉN HA DICHO QUE NO SIRVE PARA
NADA MOVILIZARSE EN SOCIEDAD?
pasa la página
e intenta identificar
cada imagen con su texto
Noelia Nova
Néstor Beltrán
Eugenia Cardenal
Paula Díaz
Miriam Nova
2n BATX B – Sociología
26. 26
La Revolución Francesa
La causa de la Revolución Francesa fue la situación de Fran-
cia durante el reinado de Luis XIV puesto que se encontra-
ba bajo el mando de una monarquía absoluta. El poder del
rey y de la nobleza eran la base de este régimen opresor
y no tenían que pagar impuestos, mientras que los labrie-
gos y burgueses, el tercer estamento, vivía en una situación
precaria y tenían que pagar impuestos. Por eso estos deci-
dieron reformar y reconstruir el sistema estamental, quitando
los privilegios a los nobles y al clero y obligándolos a pagar
impuestos. Con esta revolución se consiguió acabar con el
régimen absolutista y redactaron la Declaración de los Dere-
chos del Hombre y el Ciudadano, con el lema “liberté, égalité,
fraternité”.
La marcha de la sal
Entre el 12 de marzo y el 6 de abril de 1930, Mahatma Ghan-
di protagonizó una protesta a nivel nacional por la negativa
británica de conceder la autonomía a la India. Ghandi vio en
el injusto impuesto sobre la sal una posibilidad de revolución,
puesto que esto afectaba a toda la población india. Ghan-
di inició así su “Camino de la No Violencia” reivindicando el
derecho natural de producir sal (producto de vital importan-
cia como conservante). Después de un recorrido de 300 km,
cuando llegaron a la ciudad costera de Dandy, el líder pa-
cifista, de forma simbólica, cogió agua del mar para que la
población se atreviera a desobedecer y a crear su propia sal.
Este ejemplo fue seguido por todo el país. Al poco tiempo, fue
legal producir sal de forma autónoma y para uso doméstico.
La primavera de los pueblos, 1848
Consistió en una ola de manifestaciones populares iniciada
en Francia, pero se difundió prácticamente por toda Europa
central (Alemania, Austria, Hungría). En Francia surgió un
gobierno provisional. Estuvo protagonizada por sectores de
la sociedad civil, la burguesía y el movimiento obrero. Reivin-
dicaban la falta de democracia, la restricción de libertades y
derechos, la corrupción, la crisis económica, el alza de pre-
cios, la quiebra de empresas y el desempleo. Lograron algu-
nos derechos sociales y el inicio de la II República francesa.
La Revolución de los Claveles
Se llama al levantamiento militar que tuvo lugar en Portugal
el 25 de abril de 1974, que provocó la caída de la dictadura
salazarista que dominaba el país desde 1926. El alzamiento
lo llevó a cabo una parte del ejercito portugués denominado
Movimiento das Forças Armadas (MFA), contrario a las ideas
del régimen. Uno de los detonantes fue la preocupación por
la situación del país en las guerras de las colonias en África,
que estaban haciendo perder muchas vidas y dinero al país.
El símbolo de la revolución se debe a que los militares que se
alzaron en el golpe, pusieron flores en el cañón de sus armas
para reflejar la victoria sin derramamiento de sangre.
La chispa que encendió el movimiento por los derechos
civiles en Estados Unidos
El boicot de autobuses de Montgomery fue una protesta polí-
tica y social que comenzó de 1955 en Montgomery, Alabama,
27. 27
con la intención de oponerse a la política de segregación racial en el
sistema de transporte público. El inicio de este movimiento se sitúa
en el 3 de diciembre de 1955 cuando Rosa Parks se negó a ceder el
asiento a un blanco y moverse a la parte de atrás del autobús. Aca-
bó en la cárcel por tal acción. En respuesta al encarcelamiento Martin
Luther King, desconocido en ese tiempo, condujo la protesta de los
autobuses públicos de Montgomery.
Huelga de Canadiense
El conflicto comenzó a finales de enero de 1919 cuando la empresa
‘Riegos y Fuerza del Ebro S.A., empresa asociada a Barcelona Trac-
tion Light and Power, introdujo cambios en las condiciones de trabajo
del personal de facturación, esto produjo una disminución salarial y el
despido de trabajadores. El 5 de febrero el resto del personal de facturación se
declaró en huelga, en solidaridad de sus compañeros. Consiguieron 1) Liber-
tad para los trabajadores encarcelados, 2) Readmisión de los trabajadores en
huelga sin represalias, 3) El pago de la mitad de los días que había durado la
huelga y 4) Una jornada de 8h.
Comuna de París
Fue un breve movimiento insurreccional que gobernó la ciudad de París del 18
de Marzo al 28 de Mayo de 1871. La Comuna gobernó 60 días promulgando
decretos revolucionarios como la autogestión de fábricas abandonadas por los
dueños, creación de guarderías para los hijos de las obreras, laicidad del es-
tado, etc. Muchas de ellas respondían a la necesidad de paliar la pobreza que
había causado la guerra. El gobierno respondió con una dura represión en la
que murieron sobre 30.000 personas.
El otoño de las naciones
Llamado también revoluciones del 1989, fue una ola revolucionaria que cam-
bió el equilibrio del poder en el mundo y marcó el final de la Guerra Fría. En la
madrugada del 10 de Noviembre varios miles de personas con picos y martillos
acabaron derribando el muro, que dividió Berlín y Alemania durante 40 años, sin
ser detenidos por los guardias. Después de este derrumbamiento comenzaron
las revoluciones de Checoslovaquia, Bulgaria y Rumanía, que terminaron con
la fusión de Alemania como único estado y la unión del
bloque oriental y occidental de Europa.
Madres de la plaza de Mayo
El comienzo de los reclamos de las madres de hijos
desaparecidos y detenidos durante la dictadura militar
de Argentina se sitúa en Buenos Aires el 30 de abril de
1977. Se reunieron en la Plaza situada frente a la Casa
Rosada, sede de la Presidencia, pidiendo saber el pa-
radero de sus hijos. Las madres continuaron su lucha
caminando todos los jueves alrededor de la plaza. Su
objetivo: recuperar a los detenidos y a los desapareci-
dos y establecer quienes fueron los responsables de los
crímenes y promover su enjuiciamiento.
Declaración de Seneca Falls
La convención sufragista se realizó entre el 19 y el 20 de
Julio del 1848 en un pueblo del Estado de Nueva York y hoy se considera
el momento fundacional del feminismo estadounidense. El documento que
allí se consensuó se convirtió en el primero en el que las mujeres esta-
dounidenses demandaban su total libertad. Denunciaban las restricciones,
sobre todo políticas, a las que estaban sometidas las mujeres: no poder
votar, ni presentarse a elecciones, ni ocupar cargos públicos, ni afiliarse a
organizaciones políticas, ni asistir a reuniones políticas.
28. 28
Comment avez-vous conçu cette idée ?
Certains professeurs sont en train de faire
un cours sur les compétences, c’est une
façon différente d’apprentissage, et c’est de
là que l’idée est sortie. Nous expérimentons
de nouvelles méthodes pour enseigner aux
élèves et j'ai pensé à faire une exposition. Une
exposition est beaucoup plus de travail qu’on
ne le croit, il y a beaucoup de monde à l’arrière
: le critique d’art, les concepteurs graphiques,
les publicitaires, les peintres, … les élèves et
les professeurs avons partagé les tâches. Le
sujet principal est l'autoportrait et le travail est
pluridisciplinaire, c’est-à -dire qu’il y a plusieurs
matières mises en relation, par exemple la
biologie avec l’étude de l’œil et de la vue.
L’année dernière on a déjà fait l'activité de
peinture et on a exposé les œuvres dans la cour
du lycée avec un grand succès. Tous étaient
très contents. Les élèves gardent un très joli
souvenir et en plus cela augmente l'estime de
soi.
Combien de temps mettent vos élèves à faire
cet autoportrait ?
Cela dépend de l’élève et de son intérêt. Chacun
a choisi la grandeur de sa toile à partir du format
A3. Ce projet fait partie du 3ème trimestre et
ils y ont consacré 8 ou 10 heures, mais il faut
remarquer qu’ils ont
aussi travaillé chez
eux.
Aprèsavoirvucomment
ont travaillé vos élèves,
recommenceriez-vous
l’annéeprochaine?
Tout d’abord je vais
voir comment cela
se passe. Cela qu’on
veut c’est que tous
les élèves de dessin,
quoi qu’elle soit la
promotion, peignent
sur toile. C’est très
intéressant pour eux de peindre un tableau,
même s’ils ne vont pas devenir de peintres,
ainsi ils pourront apprécier le travail.
Quel critère utilisez-vous pour contrôler les
connaissances de vos élèves ?
Je les évalue d’après un point de vue technique
selon 5 aspects : tout d’abord le portrait, il doit
leur ressembler et ils doivent s’y reconnaître ;
ensuite la palette, c’est-à-dire que les 5 teintes
y soient ; après les teintes plates ; puis la toile
qui doit être complétement peinte et enfin que
leur travail soit propre.
Quel est le matériel nécessaire pour réaliser
cet autoportrait ?
Pour faire un autoportrait il nous faut une toile
et de la peinture acrylique. On utilise cette
peinture parce que s’ils se trompent ils peuvent
le corriger, elle n’a pas besoin de dissolvant,
c’est moins toxique, plus propre et convient
parfaitement à leur âge.
Ils peuvent choisir les couleurs, ils font servir
d’habitude le blanc, le noir et une autre couleur
à leur choix. Il y en a qui préfère le peindre en
utilisant seulement la couleur grise. Les élèves
les plus créatifs font le portrait en gris et le fond
avec sa couleur préférée.
Quel est le but de ce projet ?
C’est un but
pédagogique. Tout
d’abord il faut avoir
du métier pour
pouvoir présenter le
projet, ensuite être
créatif et finalement
le savoir-faire pour
que les autres
saisissent notre
vision du visage et de
ce que les couleurs
nous transmettent.
SPECULUM
29. 29
Les élèves sont plus motivés à cause de
l’exposition ?
Je ne le leur ai pas dit au départ parce qu’il y a
des élèves qui se replient, bien à cause de la
timidité, bien parce qu’ils pensent que c’est une
grande responsabilité. Je le leur ai annoncé
quand ils étaient à mi-chemin, et en général ils
ont éprouvé une grande illusion. Au début ils
ont eu peur, mais dans son intérieur, ils avaient
envie de le faire.
Qui a eu l’idée d’exposer ces portraits ?
C’est un projet en groupe, des élèves et des
professeurs y participent. Les professeurs
proviennent de différentes matières et chacun
apporte son savoir-faire.
Pour finir, vos élèves ont-ils appris de ce
projet?
Oui, avec ce projet ils apprennent des choses
nouvelles, c’est une bonne expérience. Ils sont
surpris de ce qu’ils peuvent faire, ils apprécient
ce que c’est une exposition, combien de travail
il faut pour la préparer et combien de monde y
est impliqué.
Mikel Capdevila
Mireia Claramonte
Isabel Fernández
Sara Hernández
Xavier clausell
Sukaina Riahi
1r BATX A-B Français
INTERVIEWÀISABEL,
LE PROFESSEUR DE DESSIN
30. 30
Es una muestra de
educación y de respeto que no
deberíamos haber perdido. Yo creo
que es una forma de dar a entender
que el profesorado manda sobre
el alumnado, porque no se puede
consentir que nos creamos más.
(Laura García)
Creo que no deberíamos de
llamarles de Usted, porque así no
les vamos a tener más respeto.
¿De qué sirve decirles de Usted,
pero a la vez contestarles con
mala educación?
(Beatriz Gómez)
Antes se utilizaba, pero eran otros tiempos.
Los profesores eran más distantes y más
que nada se decía porque tenían miedo a
las represalias. Pero hoy en día son más
cercanos, no son tan rectos como antes.
Ahora ya no tiene sentido.
(Julen Navarro)
¿USTED O NO?
En mi opinión no se debería llamar de usted a los profesores porque no
es necesario ese grado de disciplina. El propio profesorado debe ganarse
el respecto del alumnado y pienso que ese respeto puede existir sin utilizar
estructura del tipo: “Señor-a” “Don-Doña”. Además, si con la imposición del
Usted lo que se quiere conseguir es la eliminación de la mala educación,
creo que no se conseguirá y que seguirá existiendo en el alumnado. Antes es
posible que respetaran más al profesorado, pero también había mucho miedo.
(Laura Merino)
No es necesario, porque aunque sean superiores a
nosotros respecto a estudios y experiencia, siguen siendo
personas. No se trata de que sean amigos, pero eso no implica
que no se puedan llevar bien. Además el primer paso para
respetarlos sería prestar atención, no hablar, hacer lo que
ordene… eso es respetar.
(Javier Salvador)
No hace falta, porque hay muchas formas de
demostrar respeto. Como, por ejemplo, atenderles en
clase y dejarles dar la clase sin causar problemas. El
Usted se usaba antes con el fin de que el profesorado
fuera superior al alumnado, pero yo creo que nadie
es superior a nadie.
(Xavi Clausell)
El respeto es
algo que debe de nacer
en cada uno, no imponerlo a la
fuerza ya que no formaría parte
de una democracia, sino de una
dictadura.
(Ricardo López)
31. 31
Pienso que es una cuestión de
educación. Es necesario mejorar
la educación desde que somos
pequeños, así sabríamos que hay que
respetar siempre.
(Camila Sousa)
¿Y TÚ QUÉ OPINAS?
Creo
que sería una
buena idea el uso
del “Usted” en nuestro
instituto, aunque sería chocante.
Al principio el alumnado se lo
tomaría a chirigota, pero con
el tiempo cogerían el hábito
respetuoso. El problema es que su
empleo refleja épocas anteriores
y nos recuerda a la dictadura.
(Natalia Galindo)
A mí me parece bien.
El profesorado además de ense-
ñarnos diferentes asignaturas,
también nos enseña educación
para que en el futuro nos pueda
servir. Tenemos que llamarles
de Usted porque tienen una
formación y un nivel bastante
elevado.
(Andrea Caro)
En mi opinión, se podría
comenzar por llamar de Usted y poco
a poco tener más respeto al profesorado.
Después otras normas como que el alumnado
se levante cuando entra en el aula y que
se sienten cuando el profesorado lo
diga. (Larissa Mihut)
A mí, la verdad,
me costaría mucho
hablarle a los
profesores con los
que me llevo bien
de Usted.
(Omar Masrour)
Yo pienso que sí, porque la
palabra marca una cierta distancia
entre alumn@ y profesorado, ya que
el profesorado no es nuestro amigo.
Y porque, de algún modo, es un
respeto a su profesión.
(George Buriu)
El hecho de tener que tratar de Usted a una
persona es una muestra de respeto y distancia…
quizás un respeto que en la mayoría de los
centros ya no se da con los profesores. Supongo
que si se dejó de hacer en su día sería porque el
respeto hacia esa persona que intenta formarte
era algo evidente y que se sobreentendía. Pero
en la actualidad el alumnado se ha subido,
por decirlo de algún modo, a la chepa de sus
profesores, por los motivos que sean. ¡Quién sabe
si falta de educación o de disciplina! El caso es
que nadie le garantiza al profesorado el respeto
por lo que son, profesores/as. Igual un Usted no
cambia la actitud de un alumno, pero en cierto
modo marca distancia, cosa que
un profesor necesita
mantener.
(Sandra Alarcón)
32. 32
Alguna vegada has pensat d'on provenen els aliments que compres? Com es fan? Estàs segur
que elegeixs tu el producte que compres? I les seues repercussions?
En general, saps què vol dir injustícia alimentària? Creus que el que has desdejunat aquest
matí (cacau, cafè, sucre i cereals) està relacionat amb els problemes dels països en vies de
desenvolupament?
Què et fiques a la boca?
Néstor Beltrán
Paula Díaz
Eugenia Cardenal
Noelia Nova
Míriam Nova
Pablo Trigueros
2nBATBSociologia
Explotació humana:
· En aquests països se violen el
drets dels productors.
· A més, el xiquets són obligats a
treballar i les dones
Explotació mediambiental:
· Cada dia una gran quantitat de
boscos són deforestats.
· Una multitud de terres es so-
bre-exploten amb productes quí-
mics que contaminen i les deixen
infèrtils
Acaparament de terres: en
molts països en vies de desen-
volupament les multinacionals
s’aprofiten dels camperols i els
obliguen a vendre la seua terra
per un preu molt baix.
Monocultius
Augmenta el preu fins un 70%
del producte final en passar per
diversos intermediaris.
Els consumidors consumeixen
feliçment però:
- no s'adonen de les conseqüèn-
cies de tot el procés productiu.
- no són conscients de la compo-
sició dels productes.
Hi ha alternatives? Sí:
- Comerç just front a comerç
convencional
- Agricultura ecològica, rama-
deria extensiva i producció sos-
tenible.
PRODUCTORS
INTERMEDIARIS
CONSUMIDORS
33. 33
LAREALITAT QUE HI HADARRERE DELCAFÈ
Miriam Nova
Noelia Nova
2n BATX B - Sociologia
El cafè és un producte que ve sobretot dels països tropicals i subtropicals com el Brasil, que
concentra més d'una tercera part de la producció mundial. Així doncs, darrere d'aquestes xifres
s'amaga una problemàtica social com la utilització de xiquets i xiquetes que són explotats, la
contaminació mediambiental o l'acaparament de terres amb què s'aconsegueix que aqueixes
terres ja no puguen tornar a ser utilitzades i en definitiva, que aquests països no es desenvolupen
per si mateix i amb açò no poden eixir de la pobresa.
Per a intentar solucionar aquest problema hi ha alternatives que poca gent coneix, com per exemple
el comerç just. Una organització alternativa de comerç que defensen la igualtat entre sexes, el
respecte als drets humans, curen del medi ambient i pagant un salari digne als productors que els
permet viure una vida digna i així eixir a poc a poc de la pobresa.
34. 34
Estàvem tots a l’autobús
però ningú va fer atxús!
A l’autobús vam pujar
i un ratolí vam trobar.
Vam anar amb autobús
per a no fer uuuuuff¡.
A Tirig vam anar
i a tots ens va agradar.
Vam anar per un camí
que era molt trànquil.
I anant i ballant pel camí
vam trobar una botella de vi.
A Tírig vam arribar
i un part ens van posar.
Hi vaig vore un professor
tot vestit de llaurador.
Per a un llop famolenc
una cuixa de flamenc.
Per a dinar
entrepà de carn.
Vaig vore una escultura
pintada tota de pintura.
I una estàtua de bou
que pareixia molt tou.
Al museu hi havia escultures
també ens agradaven les pintures.
Al museu vam entrar
i un vídeo ens van posar.
Per a un bon caçador
una gran moneda d’or.
RODOLINS DE LA
35. 35
Al museu vam estar una hora
i es va passar en una estona.
Dins el museu estant
vam vore un bou un poc mutant.
Al museu vaig entrar
i a la cova dels cavalls vaig arribar.
Kaoutar molt tranquil·leta
buscava una “seta”.
A Tírig vam anar
i les coves vam vore en passar.
A la cova anaven uns xiquets
com si foren uns burrets.
Pel camí de la cova
vam vore una caragola.
Mentre anàvem a la cova
cantàvem una cançó nova.
Caminant, caminant
un llop ens vam trobar.
Vaig anar a la cova
i, la veritat, no era nova.
Les pintures rupestres
no estaven molt “expuestes”.
Una pintura tova
hi havia a la cova.
Amb la llança
tot el món caça.
Llèpoles i amb deler
dels alborços al recer.
VALLTORTA(Eixida a Tírig. Museu de la Valltorta i Cova dels Cavalls)
1r ESO F
36. 36
Teníem curiositat per saber més sobre el nostre
institut, li hem fet moltes preguntes al professor
Jesús Bernat perquè volíem conèixer el món de
la fotografia, saber més sobre el blog Imatgies,
sobre la seva etapa com a director... Jesús ens
ha regalat una mica del seu temps i nosaltres
hem gaudit de les seves paraules.
Respecte a la fotografia:
Sabem que t’agrada la fotografia, recordes
la primera càmera de fotos que vas tindre?
Sí que ho recorde. Era unaAgfamatic menudeta,
en blanc i negre. Tenia 14 o 15 anys.
Recordes quant et va costar la primera
càmera?
Oi, i tant. Em va costar unes pasqües treballant
al bar, el bar del Maso, mon pare. Em van
prometre que si hi treballava aquells dies em
compraven una càmera que jo ja havia vist a
Foto Sánchez, de Castelló. Vaig baratar les
vacances de Setmana Santa per l’Agfa. Amb
tot, ma mare, com que sabia de les ganes que
tenia de fugir amb la colla, em va perdonar el
dilluns de Sant Vicent... Xe quina festa!
En quina càmera t’agrada més treballar en
les d’abans o en les d’ara?
Són dos móns diferents. Aquelles del rodet
en B/N, quan eren reflex ja podies treballar
allò que volies retratar. Després, al laboratori,
les podies millorar i quan tenies la foto era
un poc més teua. No parlaré d’art però,
almenys, era més artesanal, més pròpia de
menestrals. T’ho pensaves a l’hora de fer una
fotografia perquè al rodet hi havia només 36
que després costaven de revetlat i positivar.
La fotografia digital, però, és molt millor pel
nul cost, per la quantitat que pots fer i després
triar, per les modificacions que s’hi poden
fer... De vegades, però, m’agrada tornar al
laboratori i esperar amb la llum rogeta... i
moure la safa i veure el miracle d’aquell paper
que comença a pintar el que tu havies captat
fa uns dies.
Respecte a Imatgies
Com vas conèixer els blogs?
Me’ls van presentar un diumenge d’estiu.
Quina va ser la primera entrada?
La primera entrada, sobre una aranya, és
de Josep Miquel Ribés, un amic i company
de Valencià. http://imatgies.blogspot.com.
es/2010/12/aranya.html
Et va ajudar algú a fer-lo?
Josep Miquel no sols em va ajudar sinó que
segueix sent qui em solventa les dificultats
tècniques.
Quant de temps porta el blog funcionant?
Desembre del 2010, dos anys i mig.
Has tingut algun problema? De quin tipus?
Problemes tècnics que encara no hem solventat.
No va el cercador.
Què suposa per a tu el blog?
Un munt de feina i de satisfacció. Mai havia
corregit tant!
Quants comentaris i visites té?
Fins el dissabte 11 de maig, a les 18:42, 56508
entrades i 320 comentaris, alguns vostres!
Puntua’l de l’1 al 10.
Encara està aprenent, però, gràcies a tants
alumnes, un 7 bé que se’l mereix.
Defineix el blog en tres paraules?
IMATGE- PARAULA – EINA… en un mot:
IMATGINAR
IMATGINAR
AMB JESUS BERNAT
37. 37
Respecte al teu amor per les pel•lícules
Quants anys portes fent l’optativa
d’audiovisuals?
Potser una vintena
Quina pel•lícula ha agradat més a l’alumnat?
I menys?
http://imatgies.blogspot.com.es/2012/09/
puntuacio-cinema-2011-2012.html
Herois la que més va agradar i Verano del 42 la
que menys
I a tu, quina t’agrada més?
Potser, d’aquestes, Cinema Paradiso
Quin és el motiu de la selecció de les
pel•lícules que estem veient?
Totes tenen algun valor comprensible a la
vostra edat. L’alumnat d’audiovisuals, a més
dels valors humans, veuen films pel seu valor
cinematogràfic.
I finalment respecte a la teua etapa com a
director del nostre institut:
Quins avantatges i desavantatges té ser
director?
Estractad’ungraud’implicaciómajor,unesganes
immenses de portar un projecte endavant... una
il•lusió. Pel que fa als desavantatges... potser
les hores que no conrees la teva assignatura i
les dificultats puntuals amb els teus companys
de claustre.
Vas proposar noves normes en el centre o
vas llevar alguna? Recordes alguna?
Vam aprovar unes Normes de Convivència
amb forta participació de l’alumnat; el paper
dels delegats era molt més actiu i permetia
creure en això que diuen ‘comunitat educativa’.
Vam –recalque el plural- encetar un Projecte
mediambiental molt novedós. Crec que
vam ser el primer Institut a l’estat que va
aconseguir implicar tot el poble en el tema de la
Sostenibilitat. Va ser una etapa molt fructífera:
alumant, professorat, pares i mares, ajuntament,
associacions i veïnat en general, tothom i tota
dona participant en un projecte que implicava a
tota Almassora i que naixia del nostre institut.
Fòrum per a la Sostenibilitat es deia.
Com anècdota recorde que la campanya a
l’Institut sobre la Sostenibilitat implicava un
apartat mediambiental sobre el reciclatge;
l’alumnat demanava una maquineta de begudes
i ho vam aconseguir a canvi que hi hagués
una neteja significativa. Encara crec que hi
és la maquineta de xafar els pots d’alumini.
Després vam vindre uns temps difícils... crec
que aplegàrem als 11 grups de 3r d’ESO i els
barracons... i els pots per damunt dels barracons
.. i la retirada de la maquineta... un acord, crec
recordar, de la Junta de Delegats.
T’agradaria ser una altra vegada director?
No, hores d’ara, no. Fou una etapa molt bonica
però vam passar pàgina.
Si ara fores director, què canviaries de l’IES?
Per centrar-nos en una, reforçaria el paper de
la Junta de Delegats. Crec que el professorat,
per massa motius que resultaria esgotador
enumerar, estem cremats. Cal buscar el
canvi dins l’alumnat... El canvi mediambiental
necessari perquè aquest espai torne a ser
un institut, que recobrem el bes del silenci,
l’absència del crit i l’insult, la pau en les
relacions, les ganes per fer coses junts...
Gràcies per tot el que ens has donat a conèixer,
per ensenyar-nos que si vols tindre alguna cosa
te l’has de guanyar i sobretot per recordar-nos
la importància d’aquesta etapa tan bonica que
estem vivint junts al nostre institut.
La classe de 2n ESO A
Si voleu llegir-la sencera: blog Imatgies
“Conversem amb Jesús Bernat”
38. 38
Curs : 70-71
Naix l'Institut. “Instituto Nacional de
Enseñanza Media”
“...caretes noves de trinca amb pupitres
nous i pèls ben fets...”
Curs 73-74
Campions de “Camp a través Juvenil”,
participant amb altres instituts.
Curs 74-75
L'antic batxillerat s'acaba i comença
el BUP.
Curs 78-79
S'inicia el Pla experimental
i s'imparteixen classes de valencià .
Campions d’handbol escolar.
Curs 80-81
L'arbreda creix.
Curs 82-83
L'assignatura de valencià assoleix
categoria acadèmica normal.
Curs 84-85
Tenim un hort, plantem una surera.
Curs 85-86
Intercanvi d'alumnes: Les Borges
Blanques i Almassora.
Primera Setmana Cultural.
Es publica la revista El badall.
Curs 86-87
El badall “...camina i creix.”
Curs 87-88
Campions Cadet “8ns Jocs Esportius de la Generalitat”
Curs 89-90
Per primera vegada a l'Institut un segon idioma: el francès.
Curs 90-91
Tres grans artistes del centre exposen escultures al jardí.
Compassaeltemps...
39. 39
Curs 92-93
Es fan obres i noves instal•lacions.
Curs 93-94
Es canvia el nom d' “Instituto Nacional
de Enseñanza Media” per “L'Institut”.
Curs 94-95
S'organitza la primera col•lecció de
badallets.
Curs 97-98
Primera Primavera Literària, ens visita l'escriptora Carmen Riera.
Curs 98-99
L’Institut canvia el nom pel d’Álvaro Falomir, el seu primer director.
Curs 99-2000
Arriben dels centres de primària
del poble 11 grups d'alumnes de
3r d'ESO i “els barracons”...
Curs 2000-2001
Comença tota l'ESO, de nou xiquets i xiquetes més menuts.
Ara també porten els pèls ben fets, però de punta! És la moda!
Curs 2003-2004
Els treballs i els dies és la nostra nova revista del centre.
Curs 2004-2005
Professorat: 60 - Alumnat: 409
Curs 2009-2010
Subcampions femení “Campionat Interescolar de futbol 7 Vila-real C.F.
Curs 2010-2011
Comença a navegar el
blog Imatgies pel gran
mar que és Internet.
Curs 2012-2013
16 anys de Primavera Literària, ens acompanya
l'escriptora Raquel Ricart.
I amb aquesta, ja podem 11 revistes!!!!
1970-2013
40. 40
¿Y qué dicen los ex? 2n ESO A -Alternativa
Son muchos los profesores y las profesoras que han sido alumnos de nuestro instituto. Lidia
Amiguet, Victor Bagan, Jesús Bernat, Toni Clausell, Josep Cubertorer, Ximo García, Lucía
Martínez, Nuria Más, Mayte Oliva, Vicent Soler, Xavi Trenco.
No había barracones, por
eso había mucha más zona
verde y otra pista baloncesto.
Desde la clase veíamos la
calle Boqueres y un campo
con ovejas.
No era obligatoria la enseñanza. Entrábamos con 14 años al
instituto. Estábamos en el instituto porque queríamos estudiar.
Había buen ambiente de trabajo.
La relación entre profesorado y
alumnado. El estudio entonces era
un valor (el primero). Había mayor
interés por aprender. Había, por
tanto, más ambiente de trabajo.
La puerta de entrada no se
cerraba con llave y todos podían
salir a la hora del patio.
Mayor respeto al profesorado y personal no docente.
El horario era partido,
veníamos por la mañana
y la tarde.
No disponíamos de los avances
tecnológicos actuales.
Había menos número de profesorado y alumnado.
Había un aula muy grande para
hacer exámenes.
Se permitía fumar en los exámenes.
No había asignaturas optativas.
Las aulas eran más grandes.
¿Cómo te sentiste al entrar en el instituto como profesor/profesora?
¿Cuándo entras en un aula recuerdas alguna vez tu etapa de estudiante?
“Emocionado, porque empecé
a recordar los años tan felices
que pasé aquí, a los antiguos
compañeros de clase, a los
profesores que tuve: alguno
continúa en este centro”.
“Me sentí mayor, de repente
volví a mi juventud, pero sin
ser joven, pero gratamente
cómoda.”
“Una sensación agradable, aunque diferente a como lo recordaba.”
“Me llamó la atención compartir el
claustro de profesores con personas
que me habían dado clase.”
“Sí, sobre todo cuando
empecé a dar clases.”
Había una cantina totalmente dirigida por el alumnado.
“Sí recuerdo haber estado de
alumno. El lugar en el que me
sentaba, los compañeros que
me rodeaban y también alguna
anécdota.”
“Casi todos los días, en el pasillo, veo las mismas actitudes
que en mi época de estudio. Lo cual me dibuja una leve
sonrisa.”
“A veces, en algunas picardías de los alumnos.”
Nos cuentan que las diferencias más importantes son:
41. 41
“Siempremehesentidoorgullosa.Además,enaquellos
años, era uno de los mejores institutos. Me alegré
mucho cuando me dieron la plaza en este centro.”
(Mayte Oliva)
“Además de la formación académica y personal, que
fue excelente, había una plantilla de profesorado
comprometido con la educación y con valores
democráticos que tratamos de educar en la última etapa
de la dictadura franquista. Era un centro comprometido,
dentro de las dificultades del momento, para educar
ciudadanos libres y responsables.” (Ximo García)
“No me arrepiento,
estoy muy orgulloso, y
de poder observar que
se mantiene casi igual
después de tantos años.
Espero que siga así, por
lo menos, cien años más.
(Vicent Soler)
“Creo que el orgullo no viene
por el sitio donde estudias, ni por
los profesores que has tenido, ni
por los compañeros que tienes en
clase, el orgullo viene dado por
la satisfacción personal de lo
que cada uno es capaz de hacer.”
(Toni Clausell)
“Aquí pasé cuatro años de
mi vida, en los que crecí, me
eduqué y formé. Y he vuelto
para acompañar a mis alumnos-
as a conseguir ser ciudadanos y
ciudadanas y que puedan recordar
sus años en este centro con el
mismo cariño y nostalgia que yo
siempre sentí.” (Lucía Martínez)
“Me agradó haber estudiado aquí, pero también
recuerdo que la supuesta democracia y libertad no
era la proclamada; con todo, la calidad profesional y
personal de profesorado era muy alta.”
(Jesús Bernat)
“Disfruté de un buen grupo
de profesorado que me
enseñó mucho. Además,
como sólo había un instituto,
conocí a mucha gente de
mi edad que ahora son mis
amigos. Creo que fui bien
preparado a la Universidad.”
(Víctor Bagan)“Es el instituto de mi pueblo
y por tanto el mejor, por ser el
únicoposibleyelmejorposible.”
(Josep Cubertorer)
“Ya que en aquel tiempo era
unodelosmejoresinstitutos”.
(Lidia Amiguet)
“Porque aprendí aquí mucho,
tanto a colaborar con los
demás como a ser crítica y
a observar las cosas desde
diferentes puntos de vistas.”
(Nuria Más)
Ninguno de los entrevistados se arrepiente de
haber estudiado aquí; todos y todas se sienten
orgullosos de haberse formado en nuestro
instituto.
Malgrat les dificultats, tantes
famílies continuen confiant en
l’IES Àlvaro Falomir per a què
eduquem els seus fills i que
valoren precisament l’esforç
que fem per intentar adaptar-
nos a les necessitats del nostre
alumnat, que és com dir a la
nostra societat, que és a la que
l’educació pública està obligada
a servir.
(Xavier Trenco)
42. 42
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Professorat
Professorat
Observem un augment d’alumnes a partir de
l’any 2000 i això pensem que es a causa de
l’augment de la població, per tant s’han fet més
escoles de primària i per tant hi ha més alumnat
també a secundària. També ací hem d’afegir
l’arribada de persones d’altres països.
A mesura que augmentava l’alumnat també
augmentava el professorat, és clar, però des
de 2010 i a causa de les retallades en educació
s’ha reduït significativament el nombre del
professorat, tot i que el d’ alumnat es manté.
0
100
200
300
400
500
600
70-71
74-75
78-79
80-81
82-83
84-85
85-86
86-87
92-93
94-95
2001-2002
2004-2005
2009-2010
2010-2011
2012-2013
Alumnat
Alumnat
70-71 21
74-75 27
78-79 27
80-81 32
82-83 24
84-85 26
85-86 26
86-87 34
92-93 28
94-95 35
2001-2002 55
2004-2005 60
2009-2010 73
2010-2011 61
2012-2013 61
Curs Professorat
70-71 251
74-75 311
78-79 295
80-81 307
82-83 285
84-85 321
85-86 346
86-87 358
92-93 443
94-95 540
2001-2002 335
2004-2005 409
2009-2010 453
2010-2011 548
2012-2013 555
Curs Alumnat
43. 43
Aquest número de la revista de l’Institut fa
un recorregut històric del centre des que va
començar a funcionar fins a l’actualitat.Açò m’ha
fet reflexionar sobre què queda en l’actualitat
d’allò que va ser als anys 70 i 80. D’allò que
jo mateix vaig aprendre entre aquestes parets
i aquests jardins, que m’han marcat tant en la
vida i en la de molts que apareixen en aquesta
edició de la revista.
He de dir-vos que ací vaig conèixer la llibertat.
Ací vaig conèixer la meua llengua. Ací vaig
tindre el primers amors i els primers conflictes.
Ací se’m van despertar les idees polítiques. Ací,
en definitiva em vaig fer adult i em van preparar,
sense jo saber-ho, per a eixir fora d’Almassora i
poder valdre’m per mi mateix.
El que marca la diferència de l’IES Álvaro
Falomir respecte dels altres és la forma, la
manera d’educar, d’ensenyar, el tracte humà.
Sempre hem educat des del respecte, el diàleg,
la no-violència, la democràcia, defensant la
diversitat cultural, l’educació pública, estimant
la nostra llengua, la natura, la nostra història i el
patrimoni, el nostre poble. Tot un munt de valors
que fan de tots els que estudiem i treballem
ací un grup de persones que poden conviure
malgrat les dificultats. Tots posem de la nostra
part, ens posem en el costat de l’altre i al final
som comprensius. Som gent compromesa amb
l’educació, que a la majoria ens agrada, i això
es nota. I som capaços d’impregnar d’aquests
elements a tots els nouvinguts que acaben
esdevenint-ne u més. Quanta poca que ve
al centre no hi vol tornar! Tant alumnes, com
professors o personal no docent!
Crec que eixe és el principal valor que tenim
com a centre i que ens permet funcionar en el
present i ens augura un gran futur. És el que
ens permet cada any tindre ganes de començar
amb il•lusió per intentar que la majoria del
centenar d’alumnes que tots els anys entren
nous al centre assolisquen un nivell formatiu
adaptat a les seues possibilitats. Uns per
arribar a la Universitat, d’altres per fer una
Formació Professional i uns altres simplement
per incorporar-se al món del treball amb una
cultura bàsica.
Està clar que aconseguir uns millors resultats
no sols depèn del professorat, també depèn de
l’administració i de la dotació de professors que
hi assignen per poder atendre tota la diversitat
del centre. Igual que passa amb la situació de
les instal•lacions, que esperen una remodelació
des de fa ja 15 anys, o amb la modernització
dels mitjans per donar les classes de manera
més adient al món en què vivim. Però, malgrat
tot, el més important són les persones, i sempre
dic i repetiré que el millor d’aquest institut és el
professorat, sempre disposat a fer el que siga
per tirar endavant els projectes del centre per
damunt de les múltiples dificultats que sovint
ens trobem. El futur està garantit.
UN FUTUR GARANTITXavier Trenco
Director de l’IES Álvaro Falomir
45. 45
Para celebrar el Día de la mujer, mi instituto Álvaro Falomir deAlmassora quiso hacer algo especial
en honor a todas las mujeres que tanto lucharon para salir adelante con sus ideas y ser iguales
a cualquier hombre.
Decidimos que cada alumno@ tenía que hacer una manzana con cartulina, y, en ella, pegar la
foto y biografía de una mujer. Eso me ha llevado a pensar ¿Por qué hay que destacar un día
para las mujeres? ¿Será que todos los días son el día del
hombre?
Creo que, desde hace mucho tiempo, el día a día tiene
que ser de todos. Gracias a esas mujeres que lucharon
por lo que tanto querían, por la medicina, la arquitectura
o la pintura.
En la actualidad las mujeres aún están un poco “tapadas”,
pero este homenaje de la manzana me ha hecho ver que
no hace falta buscar mucho para darse cuenta de que
las mujeres han estado toda la vida ahí, contribuyendo
con sus ideas. No hace falta ahondar mucho para ver las
grandes cosas que somos capaces de hacer, en igualdad
con los hombres.
Gracias a todas ellas por luchar en el pasado por todas
las mujeres que vendrán en el futuro.
Carla Monserrat Vivo
4t PDC
Charlotte Perriand (1903-1999) fue
una arquitecta y diseñadora francesa
CARTA PARA CHARLOTTE PERIAND
46. 46
Isabel Font Agut, professora de música
Als anys cinquanta comença la seua
tasca docent a Almassora, centenars
d’almassorins han aprés a tocar la guitarra
o la bandúrria amb Isabel.
La millor alumna, la seua filla Isabel Agut
i Font que és professora de guitarra al
Conservatori Superior de Castelló.
Margarita Serra Escorihuela, metgessa
Ha rebut nombrosos premis per les seues
aportacions per millorar la qualitat de vida
dels pacients amb esclerosi múltiple.
Crea a Almassora la primera clínica de
Patologia Limfàtica quan no hi havia cap al
territori espanyol.
Maite Guardiola Claramonte, enginyera
geòloga
Ha participat en projectes de Cooperació
Interuniversitària a tot arreu del món.
Realitza una tesi màster en hidrologia i
recursos hídrics a la Universitat d’Arizona.
Des de Moçambic, aquest curs, ens envia el
seu testimoni al Blog d’Imatgies del nostre
centre.
TRES POMES D’ALMASSORA
2n ESO A
47. 47
“Para abrir nuevos caminos, hay que
inventar; experimentar; crecer, correr riesgos,
romper las reglas, equivocarse… y divertirse.”
(Mary Lou Cook - escritora)
“Nunca se debe gatear cuando se tiene el impulso de volar.”
(Hellen Keller - autora, activista política)
“El talento es bastante corriente. No escasea la inteligencia, sino la
constancia.”
(Dorris Lessig - escritora británica)
“No se nace mujer: llega una a serlo.”
(Simone De Beauvoir - filósofa)
“La ciencia hace a la gente tratar de luchar desinteresadamente para llegar a la verdad y
la objetividad, enseña a la gente a aceptar la realidad, con asombro y admiración, por no
mencionar el asombro y alegría que el orden natural de las cosas produce en el verdadero
científico.”
(Lise Meitner - científica)
“La soledad es no poder decirla.”
(Alejandra Pizarnik - escritora)
“La venganza es un placer que dura solo un día; la generosidad es un sentimiento que te puede
hacer feliz eternamente.”
(Rosa Luxemburg - activista política)
“Una filosofía de la humanidad se distingue de una filosofía del hombre por su insistencia en el
hecho de que no es un Hombre, hablándose a sí mismo en diálogo solitario, sino los hombres
hablándose y comunicándose entre sí, los que habitan la tierra.”
(Hannah Arendt - filósofa)
“La vida no es fácil, para ninguno de nosotros. Pero... ¡qué importa! Hay que perseverar y,
sobre todo, tener confianza en uno mismo. Hay que sentirse dotado para realizar alguna cosa
y que esa cosa hay que alcanzarla, cueste lo que cueste.”
(Marie Curie - científica)
“(...) Resolved lo que queráis, pero afrontando la responsabilidad de dar entrada a esa
mitad de género humano en política, para que la política sea cosa de dos, porque
solo hay una cosa que hace un sexo solo: alumbrar; las demás las hacemos todos
en común, y no podéis venir aquí vosotros a legislar, a votar impuestos, a dictar
deberes, a legislar sobre la raza humana, sobre la mujer y sobre el hijo, aislados,
fuera de nosotras.”
(Clara Campoamor - activista política)
“Hay dos momentos que son importantes. Está el momento en que
sabes que puedes encontrar la respuesta y está el período en que
estás sin dormir antes de saber lo que es. Cuando ya lo tienes
y sabes lo que es, entonces puedes descansar tranquila.”
(Dorothy Crowfoot Hodgkin - científica)
“La cultura es el despertar del hombre.”
(María Zambrano - filósofa)
48. 48
Violència de gènere
Maria Solsona
Tamara Barragán
2n ESO X
El dia que assenyala al calendari la particular
violència contra la dona és el 25 de
novembre de cada any, des de desembre
de 1993, quan va ser ratificada per
la 85a sessió plenaria dels Estats
Units, com a dia internacional per a
l'eliminació de la violència contra les
dones
Hi ha molts tipus de violència que de
fet es realitzen:
- Violència psicològica que no
és una forma de conducta,
sinó un conjunt de diferents
comportaments, en tots els quals
es produeix una forma d'agressió
psicològica.
Ex: Paraules feridores,
d e s q u a l i f i c a c i o n s ,
humiliacions, crits i insults.
- Violència física: És l'ús de la
força per a intimidar o controlar a algú
en contra la seva voluntat.
Ex: Empentes, intents d’asfixia,…
- Violència sexual: És la coacció cap a
una persona, amb l'objectiu que es porte
a terme un acte sexual.
Ex: Mutilació genital, violacions, fregaments,
assetjament i abús al treball...
Tots els actes i accions que es consideren
violència tenen com a resultat dany o sofriment,
com l’exercida sobre aquesta xiqueta, Malala
Yousafzai pel simple fet de reivindicar un dret,
una educació també per a elles.
L'abús, l'agressió i l'assetjament sexual, el
maltractament, la violència domèstica, la
mutilació genital practicada a les xiquetes de
curta edat, el tràfic de dones i la prostitució
forçada, la violència derivada de conflictes
armats, les pràctiques tradicionals perjudicials
per a la salut, la violació i el feminicidi.
La majoria d'aquestes pràctiques estan
tipificades penalment, la qual cosa
permet que qualsevol dona o nena que
es trobe en aquesta situació pugui
demanar emparament judicial, així
com suport social. Hi han grups
d'atenció a la víctima (GAV), equips
de treball que ofereixen un servei ràpid
i confidèncial. En cas d'emergència cal
trucar al 112, que comunicarà immediatament
amb la dotació policial que més prop es trobe.
La violència contra les dones en la família és
un fenomen malauradament prou evident.
En molts casos no és denunciada per
por a les represàlies, vergonya, falta
de suport familiar i econòmic, informació
insuficient... Tradicionalment hi ha hagut una
àmplia tolerància social a pensar que aquests
problemes pertanyien a la particular intimitat
de la llar.
El maltractament domèstic reflecteix una
relació desigual que produeix agressions
de forma continuada.
Actes com aquest realitzat al nostre
centre, ens ajuden a visualitzar
un greu problema existent, i ens
encoratgen per lluitar i fer-li front.
49. 49
En la madrugada del 5 de enero murió en
Bogotá Guillermo Hoyos Vásquez, el primer
doctor en filosofía de Colombia, referencia
indiscutible en el mundo iberoamericano,
con un especial reconocimiento en España.
Nació en Medellín, viajó a Alemania en 1963,
donde se doctoró, trabando conocimiento con
la fenomenología de Husserl y con la teoría
crítica de la Escuela de Frankfurt, sobre todo
con Habermas. Dos posiciones filosóficas que
marcarán su trabajo futuro.
De regreso a Colombia, su preocupación
por los problemas sociales le lleva a las
reivindicaciones populares en los cerros
de Bogotá y a ejercer como profesor
sucesivamente en la Universidad Pontificia
Javeriana de Bogotá, en la Universidad
Nacional de Colombia y en el Instituto Pensar.
Sufeenlacapacidaddelafilosofíaparaorientar
la vida, su confianza en que la educación es
el gran instrumento que abre las puertas de
un mejor futuro, la convicción de que es la
sociedad civil la que debe transformar la vida
de los países, a través de sus protagonistas,
que son los ciudadanos, le llevaron a implicarse
en la educación en todos los niveles posibles,
haciendo fecundo lo que Kant, Habermas o
Rawls llamaron el uso público de la razón.
Su opción por la filosofía práctica se hizo
incuestionable en campos como la bioética, la
escuela, la guerra, la violencia, la propuesta
de una democracia deliberativa, la empresa,
la paz y el perdón. Y no solo en el aula, sino
también participando en los diálogos de paz
con la guerrilla desde 1984, con la convicción,
hecha práctica, de que el diálogo es el
camino para superar la violencia.
La buena filosofía tiene un uso público,
que urge reforzar, y un uso en cada una
de las esferas sociales, que importa
promover. Ese fue el gran empeño del
señor Guillermo Hoyos, gracias a su
implicación y soporte de la formación como
vía de un mejor mañana y necesaria para
consolidar la sociedad, en la que la convivencia
y la cooperación sean las garantías de la
paz y las promotoras de la democracia. Fue
reconocido por el Ministerio de Educación
con galardones como el premio Vida o en la
ceremonia "Los Mejores en Educación 2012”.
En su formación profesional cuenta con títulos
en licenciatura en Teología de Sankt Georgen
Graduate School of Philosophy and Theology
(Frankfurt –Alemania) y se doctora en Filosofía
en la Universidad de Colonia, en Alemania.
Su obra se ha caracterizado por articular la
filosofía con las ciencias sociales críticas y por
ser uno de los principales divulgadores de la
obra del filósofo alemán Jürgen Habermas,
donde su postura filosófica refleja la Teoría
de la Comunicación. También defiende una
ética de mínimos, común para todos, donde se
reflexiona acerca de unos básicos derechos
para todos, es decir, universales también
llamada ética de justicia. Al contrario, la ética
de máximos, que es la ética que se rige por
valores individuales y lo que hace es enfocarse
en la felicidad individual
y no en el bienestar
colectivo.
GUILLERMO HOYOS, UN FILÓSOFO
EN LA ESTELA DE HABERMAS
http://carloscastrom.files.wordpress.com
Cristian Naranjo Arango
1r BATX B
50. 50
CRUCIGRAMAS MATEMÁTICOS
ENCUENTRA LOS SIGNOS PERDIDOS
2 2 2 6
3 3 3 6
5 5 5 6
7 7 7 6
4 4 4 6
9 9 9 6
8 8 8 6
Ejemplo: 2 2 2 6
Solución: 2 + 2 + 2 = 6
Te vamos a dar
tres números, y
colocando entre
ellos los signos
m a t e m á t i c o s
a d e c u a d o s
obtendremos el
cuarto número.
Ahora tú. Puedes poner cualquier signo matemático: +, -, ·, ÷, , (, ), añadir
un exponente… lo que se te ocurra para obtener el resultado:
Empezamos con un crucigrama sencillo, pues sólo utilizaremos números naturales.
Debes colocar los signos matemáticos que faltan: +, -, ·, : ó =.
51. 51
Una reunión familiar
En una reunión familiar estaban las siguientes personas: un abuelo, una abuela,
dos padres, dos madres, cuatro hijos (dos hijos varones y dos hijas), tres nietos,
un hermano, dos hermanas, un suegro, una suegra y una nuera. ¿Cuántos eran y
quiénes eran?
Fuera de la ley
Cuatro hombres, uno de los cuales había cometido un determinado crimen, hicieron
las siguientes afirmaciones al ser interrogados por la policía:
ARTURO: David lo hizo.
DAVID: Antonio lo hizo.
GUSTAVO: Yo no lo hice.
ANTONIO: David mintió cuando dijo que lo hice.
Si solo una de estas afirmaciones fuera cierta, ¿quién sería el culpable?
Caballos
El caballo de Mónica es más oscuro que el de Susana, pero más rápido y más viejo
que el de Juana, que es aún más lento que el de Vanesa, que es más joven que el
de Mónica, que es más viejo que el de Susana, que es más claro que de Vanesa,
aunque el de Juana es más lento y más oscuro que el de Susana.
¿Cuál es el más viejo, cuál es el más lento y cuál el más claro?
Realiza el siguiente sudoku
52. 52
Els meus avis han sigut molt importants per a mi per-
què quan se separaren els meus pares m’acolliren a
sa casa fins que el meu pare va acabar sa casa. Em
cuidaven molt, tots els moments amb el meu avi a
l’horta sempre els recordaré amb molta emoció.
Rubén Blasco
Els meus avis per a mi són molt importants. Quan era
menut m’agradava molt que em portaren al parc tots
els dies de la setmana.
Javier Sánchez
Els meus avis són la meva vida, si a la meva àvia li
passés alguna cosa, jo no alçaria el cap. La meva
àvia és una gran senyora i molt bona persona.
Salva Villena
Per a mi els meus avis són com els segons pares i
mares.
Alejandro Gómez
Els meus avis em donen molt bons consells, jo els
poso en pràctica i quasi sempre em funcionen. Es
preocupen molt per mi i pels meus germans i això
m’agrada moltíssim.
Manu Palomares
Algunes vegades em conten històries de quan eren
joves. Els estime molt!
Manuel López
En el meu cas, només he conegut un avi, però els
altres segur que eren molt bones persones i encara
que no els he conegut els vull molt.
Tania Riaza
Són molt importants per a mi, sempre estan dispo-
sats a fer-ho tot per mi.
Eric Sánchez
Els meus avis per a mi ho són tot. Els dos tenen mol-
ta cura de mi, tot i que estan separats. Em compren
tot el que els demano i em fa falta. Ells per a mi són
totes les paraules boniques i afectuoses juntes del
món. Tan de bo no es muiren mai.
Christian Mencía
Per desgràcia no els recordo molt bé, perquè fa nou
anys que no els veig ja que viuen molt lluny, però vull
pensar que són uns avis molt bons. La veritat és que
no els he trobat a faltar perquè els meus pares s’han
encarregat que els meus germans i jo no patírem per
la seva absència.
Vanessa Moise
Els meus avis són els meus amics, companys de joc
i de vegades contrincants amb qui competeixo jugant
a les cartes.
Als meus avis no els canviaria encara que em dona-
ren molts diners.
Alba Martínez
Els meus avis són uns salvadors, quan els pares
s’enfaden amb mi, ells em cuiden i em protegeixen.
El meu avi era el millor, em portava a la platja totes
les setmanes. A les tardes sèiem a la vora de la car-
retera amb un gelat a una mà i, amb l’altra, contàvem
els cotxes de colors.
Javier Carneros
Els meus avis són molt importants per a mi, sempre
estan quan els necessite, sense els meus avis no
sé què faria. Només tinc dos avis però els que tinc
són els millors. La meva àvia m’ha fet una jaqueta de
llana i tot el món em pregunta que on l’he comprada.
Mario Muñoz
ELS MEUS AVIS2n ESO A
L'àvia de Francisco Rodríguez té la dolçor d'un rostre dibuixat
per les ratlles de la vida dels seus 98 abrils. Per molts anys!
(tret del bloc IMATGIES)
53. 53
Al 1952 més o menys es conegueren els
meus avis. Ells tenien al voltant de 18 anys.
A Almassora feien festes dels carrers (porrat)
i ells dos començaren a conèixer-se als balls
que feien. A aquestes festes dels carrers el
xic treia a ballar a la xica que li agradava. Si
els balls eren de nit la mare de la meva àvia,
Isabel, l'acompanyava i li guardava una cadira
per quan acabaren de ballar. D'aquells dies
endavant començaren a ser amics.
El diumenge solien anar a alguns dels cinemes
que hi havia a Almassora: el cine Moderno, cine
Nissa o al cine Serra.
A les pasqües quedaven en algun masset o
alguna alqueria per passar el dia unes quantes
parelles. A voltes arribaven a ser fins a vint
parelles. Llogaven una gramola i ballaven quasi
tot el dia.
Allà a l'any 1957 els meus avis van començar
a ser parella, és a dir; festejaven. Després
d'uns anys festejant decidiren que haurien de
casar-se. Així que el meu avi Vicent va haver
de demanar la “entrà” en casa de la novia, és
dir; la meua àvia. Si als pares de la meua àvia li
pareixia bé podien casar-se, i si no s'esperaven
una temporada més fins que es feren la idea.
En el cas dels meus avis se'n van sortir a la
primera. Seguidament, el 20 de febrer del 1960
es casaren. Als 2 anys de casats van tindre la
primera filla, la meua tia Isabel, a l'any i mig el
meu pare Vicent i així seguidament van anar
Toni, Pilar i després d'uns anys Carmina. Mare
meua... 5 fills! I així es l'historia dels meus avis.
Historia Dels AvisRuben Blasco
2n ESO A
SOLUCIONESENIGMASMATEMÁTICOS
Unareuniónfamiliar
Eransietepersonas:treshermanos;dosniñas
yunniño,suspadresylospadresdelpadre.
Fueradelaley
SiArturofueraelquedicelaverdad,Gustavo
estaríamintiendoyporlotantoGustavosería
elculpable,noDavid,comodiceArturo.Por
estoArturomientealculparaDavid.Esoocurre
igualsiDaviddicelaverdad.SifueraDavidel
quedicelaverdad,Gustavoestaríamintiendo.
Y,porlotanto,loquedijoDavidseríamentira.
TambiénocurreconAntonio:siAntoniodijera
laverdad,Gustavoseríaelculpable(porque
estaríamintiendo),además,siAntoniodijerala
verdad,ydejamosdeladoeldatodequesolo
unodicelaverdad,noexistiríaunculpable,no
sepodríadeducirconlainformacióndeAntonio
quiéneselculpable,solosecomprobaría
lainocenciadeAntonio.Porlotantoes
completamenteindudablequeGustavolohizo.
Caballos
ElmásviejoeseldeMÓNICA,elmáslentoes
eldeJUANA,yelmásclaroeseldeSUSANA.
54. 54
Nada más entrar les preguntaron cómo se
habían sentido al regresar a nuestro instituto.
“Me he sentido muy emocionada al entrar en el
instituto, pues ha sido siempre como mi segunda
casa. Ha sido un placer volver después de tanto
tiempo.” (Mª Dolores)
Y Lola nos contó qué había sentido “mucha
nostalgia, especialmente al ver el jardín.
Comprobar todo lo que han crecido los árboles
que vimos plantar a mi padre. Pasé gran parte de
mi infancia aquí. Yo no estudié aquí, mi hermana
Alicia sí. Pero como era muy pequeña mi padre
nos traía los sábados y recuerdo pasar horas,
muchas horas en la biblioteca y me encantaba
estar en el gimnasio, que entonces me parecía
enorme y muy moderno; como estaba nuevo
olía mucho a madera. Jugaba mucho con las
secretarias, que entonces trabajaban también
los sábados.”
La clase de 2º ESO A (Alternativa) dentro del proyecto de investigación “Nuestro instituto” ha
tenido la oportunidad de entrevistar a Mª Dolores Breva (viuda de Álvaro Falomir) y a Lola Falomir
(hija mayor).
9-10-1934 - 29-09-1999
55. 55
ÁLVARO FALOMIR PERSONA
¿Quién era Álvaro Falomir?
Era un tío muy extraño, pero muy majo. Era muy
trabajador y muy estudioso. Toda su carrera la
estudió con becas en Burjassot (Valencia). Con
11 o 12 años bajaba de Borriol en una bicicleta
para hacer escultura en Castellón. Luego se
vinieron a vivir a Castellón. Era una persona
muy familiar.
¿Cómo conoció a Álvaro?
Yo iba a Castellón a aprender dibujo. Era mi
profesor de escultura. Yo tenía 16 y él me
llevaba 10 años.
Era creativo, innovador. Rutinario para sus dos
pasiones: la enseñanza y la escultura, pero
para todo lo demás era de todo menos rutinario.
Entre sus aficiones destacaban:
- La música clásica. Siempre se ponía música
cuando hacía escultura. También le gustaba
mucho la fotografía.
- La agricultura, las plantas, los árboles. El
árbol que más le gustaba era la higuera, que
hemos visto que está impresionante. Aquí
también plantó el magnolio. Recuerdo ese día:
compró dos arbolitos y el más bonito y grande
lo plantó en el instituto y el otro en nuestra
casa. Por cierto, el nuestro apenas creció. Las
plantas que le gustaban en nuestro jardín del
Grao, las traía aquí al instituto. Cuando tenía
un rato libre se iba al huerto, un lugar al que
ya iba cuando era pequeño con su abuela. Los
dos iban andando de Borriol a Castellón, donde
se encontraba el huerto. Luego, de mayor, lo
plantó todo, se lo organizó y construyó las
acequias.
- Viajar. Siempre que viajaba cogía semillas y
plantas. Las plantas las traía de dos en dos (una
para el instituto y otra para casa). Le gustaba
mucho la moto y el tren. Con frecuencia, por
motivo de sus esculturas, se iba lejos. A veces
se presentaba a premios, solo con el objetivo
de irse de viaje. Era muy exagerado para
las cosas que le gustaban. Prefería estar un
mes de viaje en un camping que viajar solo
una semana. Hemos viajado mucho en el
seiscientos todos y con la tienda de campaña.
Y luego con rulot. Le encantaba Europa, pero
ha conocido muchos lugares del mundo. Creo
que el papiro de la fuente lo trajo de Marruecos
o de Egipto. Sabía algo de francés y alemán.
Entonces no se estilaba saber inglés.
- Pero su auténtica pasión era la enseñanza.
Como profesor era exigente y duro, pero el
alumnado le tenía mucho cariño. Los sábados
hacía venir a los alumnos castigados con gomas
a limpiar paredes, si las habían ensuciado.
ÁLVARO FALOMIR ESCULTOR
Ambas definen su estilo artístico como
moderno. Hacía escultura sintética, trataba
de reducir todo al mínimo. Parecen formas
muy simples, pero todo estaba muy estudiado.
Aunque también hacía escultura clásica. En
Castellón, por ejemplo, para el ermitorio de
Lidón, hizo unos santos (San Cristóbal y San
Vicente) con madera de cerezo. Pero cuando
no hacía trabajos por encargo, le gustaba la
escultura moderna, con formas.
En Castellón había dos esculturas que han