1. gestió
Proposta de model de gestió
aeroportuà presentació
aeroportuària i presentació de
Trà
l’Observatori de Tràfic Aeri de
Barcelona
Roda de Premsa
Barcelona, 4 de novembre de 2010
1

2. 1. Tendències internacionals en la
gestió dels aeroports
1. Evolució cap a sistemes de gestió empresarial, orientada al
mercat.
2. Especialització per segments d’activitat: llarga distància, low
cost, càrrega aèria, aviació corporativa,...
3. Sorgiment de sistemes multi – aeroport, per servir a
aglomeracions urbanes de gran densitat.
4. Diferenciació nítida entre els aeroports orientats al mercat i els
orientats a satisfer obligacions de servei públic.
5. Descentralització de la gestió aeroportuària.
6. Gestió per criteris d’eficiència econòmica, compatibles amb
formes de propietat privada, pública o mixta.
2

3. 2. El canvi de model de gestió a Espanya
1993 - Modificació de l’Estatut d’AENA, permetent-li gestionar serveis
aeroportuaris a través de societats participades, sense haver de tenir-
ne la majoria de capital.
2000 - Projecte de privatització aeroportuària de Rafael Arias Salgado
(govern popular).
2008 - Projecte de canvi de model de Magdalena Álvarez (govern socialista).
2009.- Compromís del President del Govern Espanyol de proposar un nou
model de gestió abans d’acabar l’any.
2010 - Compareixença del Ministre José Blanco al Congrés dels Diputats,
anunciant un projecte de llei que modificaria les atribucions d’AENA:
• Creació d’AENA Aeropuertos, S.A. oberta a la participació del sector privat fins
a un 30 %.
• “Aeropuertos singulares”, es definiria aquesta categoria, creant-se societats
individualitzades per a la seva gestió.
• En els Consells d’Administració dels “aeropuertos singulares” hi hauria
representació de Comunitats Autònomes, Ajuntaments i Cambres de Comerç.
3

4. 3. Marc jurídic de la gestió d’infraestructures
1. La Constitució preveu que la llei
regularà el “domini públic”.
2. No fixa un règim jurídic obligatori i únic.
3. No atribueix a l’Estat la seva explotació.
4

5. 4. Models diferents per a infraestructures
diferents
Ports Ferrocarril Autopistes
Domini • Organisme de • Organisme de • L’Estat
l’Estat (Puertos l’Estat (ADIF) encomana a un
públic del Estado) concessionari
privat la
• Àmplia construcció,
participació manteniment i
entitats gestió d’un bé
territorials de domini
públic
Preus • Taxes • Canon (no taxa) • Preus privats,
subjectes a
autorització
prèvia
5

6. 5. Marc jurídic de la gestió d’infraestructures
Societat
Consorci
Mercantil
Apta per col·laboració
NO SÍ
público - privada
Capacitat d’exercir
SÍ NO
funcions públiques
6

7. 6. Esquema organitzatiu
Estat
Funcions públiques
Consorci
Estat
Admó. Comunitat
Local Autònoma
Cambra
Comerç
Societat Gestora
Sector privat
Funcions privades
Sector públic
7

8. 7. Agents i funcions
Estat 1. Titularitat del domini públic.
2. Facultat normativa.
3. Funcions públiques: navegació aèria, seguretat, llicències
d’operació, negociació acords bilaterals,...
Consorci 1. Tutela de la societat gestora.
2. Fixació estratègia de llarg termini.
3. Participació en la negociació dels acords bilaterals.
4. Coordinació inversions en accessos viaris i ferroviaris.
5. Supervisió dels preus (caràcter de preus privats).
6. Supervisió qualitat dels serveis.
7. Assistència a l’usuari.
Societat 1. Operacions aeroportuàries: serveis a aeronaus i passatgers.
Gestora 2. Manteniment i ampliació de les instal·lacions.
3. Proposta de Pla Director de l’Aeroport.
4. Pla de Negoci de l’empresa.
5. Fixació de preus.
6. Assignació de slots. 8

9. 8. Règim econòmic
Estat 1. Ingrés inicial de la societat gestora (up front payment).
2. Cànon periòdic per la concessió.
3. Part del cànon està destinada a un fons de compensació per
als aeroports deficitaris que tenen obligació de servei públic.
Consorci 1. No té immobilitzat físic en infraestructures.
2. Té una estructura mínima finançada per l’activitat del propi
aeroport.
Societat 1. Com que rep la infraestructura en règim de concessió, en el
Gestora seu actiu només hi figuren les ampliacions de l’immobilitzat.
2. Fa un pagament inicial a l’Estat (up front payment).
3. Paga un cànon periòdic a l’Estat.
4. Percep tarifes pels serveis que presta als usuaris
(aerolínies, passatgers i altres); en forma de preus privats.
5. Pot cedir en règim de concessió la prestació de serveis dins
del recinte aeroportuari (handling, zones comercials i de
restauració i altres).
9

10. Observatori del Tràfic Aeri de Barcelona
10

11. 9. Característiques de l’Observatori
• Què és? Un sistema d’informes sobre el tràfic de l’Aeroport de
Barcelona; 4 informes trimestrals + 2 informes especials.
• Objectiu.- Seguiment de l’activitat de l’Aeroport, en el mercat
general del transport aeri.
• Fonts d’informació.- Diverses per tenir una visió global:
AENA, sistemes de reserva de bitllets, IATA, webs i
publicacions del sector del transport aeri.
• Neutralitat.- No és una nota d’opinió, sinó una presentació
sistemàtica de dades, sense altres valoracions que les que es
desprenguin directament d’aquestes dades.
11

12. 10. Recuperació dels tràfics
Número de pasajeros acumulados
enero - septiembre 2009 y 2010
14.000.000 12,0%
11.746.816
12.000.000 11.229.552
10,0%
9,8%
crecimiento acumulado
10.000.000
8.464.453 8.712.695 8,0%
pasajeros
8.000.000
6,0%
6.000.000
2,9% 4,6% 4,0%
4.000.000
2.000.000 1.416.496 1.554.746 2,0%
0 0,0%
Espanya Europa Resto del Mundo
ene - sept 09 ene - sept 10 Variación interanual (ene - sept)
12

13. 11. Demanda creixent de llarga distància
a Barcelona
INTERCONTINENTAL
Pasajeros y capacidad
últimos 12 meses
350.000 40,00%
300.000 30,00%
variación interanual (%)
250.000 20,00%
pasajeros
200.000 10,00%
150.000 0,00%
100.000 -10,00%
50.000 -20,00%
0 -30,00%
OCT 09 NOV 09 DIC 09 ENE 10 FEB 10 MAR 10 ABR 10 MAY 10 JUN 10 JUL 10 AGO 10 SEP 10
mes
Pasajeros Capacidad Var. Interanual Pasajeros (%) Var interanual capacidad (%)
13

14. 12. Connectivitat: base del creixement
Top 15 Compañías BCN
(acumulado ene - sept 2010)
6.000.000 50,0%
40,0%
5.000.000
Crecimiento acumulado
30,0%
4.000.000
20,0%
Pasajeros
3.000.000 10,0%
0,0%
2.000.000
-10,0%
1.000.000
-20,0%
0 -30,0%
M
AL
N
S
PA
E
IA
S
G
SA
R
T
S
R
M
LI
AY
U
IS
C
JE
AI
N
IS
AI
R
G
KL
O
R
AN
AN
ER
LI
SW
E
AN
TU
SW
W
SY
R
ST
Z
IB
E
U
H
FR
B
IZ
IR
VU
SP
R
EA
O
E
FT
T
W
R
A
O
JE
N
R
R
AI
P
LU
H
AI
AI
R
SY
IS
P
AI
TA
IT
EA
BR
España Europa + Intercontinental Variación interanual
14

15. 13. Objectiu estratègic: les connexions
Pasajeros
Pasajeros con Pasajeros de
acumulado Pasajeros % CNX sobre
O&D en el conexión en el
s (ene - totales total
aeropuerto aeropuerto*
sept 10)
LHR 32.185.243 14.208.584 46.393.827 30,6%
CDG 26.903.971 14.126.796 41.030.767 34,4%
MAD 24.287.156 11.850.398 36.137.554 32,8%
BCN 19.706.824 1.435.892 21.142.716 6,8%
FCO 18.839.975 7.794.648 26.634.623 29,3%
LGW 18.544.610 1.653.186 20.197.796 8,2%
ORY 17.363.912 1.086.626 18.450.538 5,9%
FRA 17.201.361 21.341.106 38.542.467 55,4%
AMS 17.036.966 13.408.550 30.445.516 44,0%
MUC 14.717.169 9.463.694 24.180.863 39,1%
*Las estadísticas de los pasajeros en conexión registran su llegada y su salida
15

16. 14. BCN: gran generadora de trànsit de
llarga distància
Tráfico doméstico de España
(ene - sept 2010)
Barcelona
16,1%
Tráfico Intercontinental de España
(ene - sept 2010)
Otros aeropuertos
españoles
83,9%
Barcelona
27,9%
Pasajeros totales: 45.9 M
Tráfico España - Europa Otros aeropuertos
(ene - sept 2010) españoles
72,1%
Barcelona
17,3%
Pasajeros totales: 10,1 M
Otros aeropuertos
españoles
82,7%
Pasajeros totales: 55 M 16

17. 15. Conclusions
1. Necessitat d’un canvi en profunditat del model de gestió
aeroportuària a Espanya.
2. Descentralització del sistema i col·laboració del sector privat.
3. Delimitació clara de les funcions de l’Estat.
4. Assumpció de funcions públiques per un Consorci.
5. Gestió empresarial en règim de concessió a una entitat
mercantil.
6. Barcelona:
a) Desenvolupar l’Aeroport com un gran node de connexions
aèries.
b) Acords amb aquelles aerolínies que puguin compartir els
criteris de desenvolupament estratègic del tràfic aeri a
Barcelona.
17

18. gestió
Proposta de model de gestió
aeroportuà presentació
aeroportuària i presentació de
Trà
l’Observatori de Tràfic Aeri de
Barcelona
Roda de Premsa
Barcelona, 4 de novembre de 2010
18